El món de la cistelleria: un llenguatge universal · 2017-12-12 · 5 lleria a les regions...

1

El mónEl mónEl mónEl mónEl mónde la cistelleria:de la cistelleria:de la cistelleria:de la cistelleria:de la cistelleria:un llenguatgeun llenguatgeun llenguatgeun llenguatgeun llenguatge

universaluniversaluniversaluniversaluniversal

Residència d’InvestigadorsCSIC-Generalitat de Catalunya

Barcelona, 2000

2

Publicacions de la Residència d’Investigadors, 7

Impressió (digital): Alta Fulla · TallerDipòsit Legal: B. 25477-2000

Editat amb motiu de l’exposició «El món de la cistelleria: unllenguatge universal» organitzada pel Museu Etnològic de Bar-celona —en el marc de la «Primavera Fotogràfica 2000»—, ambla col·laboració de la Residència d’Investigadors CSIC-Gene-ralitat de Catalunya, i celebrada dels dies 16 al 31 de maig de2000 a la Sala d’Exposicions de la Delegació del CSIC a Cata-lunya, carrer de les Egipcíaques 1-3, de Barcelona.

3

Carme Fauria

Directora del Museu Etnològic de Barcelona

Lluís CalvoDirector cientificocultural de la Residènciad’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya

l Museu Etnològic de Barcelona (MEB)disposa d’un arxiu fotogràfic important, for-

mat majoritàriament per imatges procedents deles pròpies expedicions del Centre i per imatgesrelacionades amb els objectes de cultura materialde les seves col·leccions. Durant més de cinquantaanys s’han triat, inventariat i guardat aquests ma-terials, testimonis de temps i de pobles molt diver-sos i, com tants altres actius patrimonials, han es-tat reduïts al seu propi espai dintre el Museu, ambpoques ocasions d’apropar-los al públic.

Participar per primera vegada en la PrimaveraFotogràfica de l’any 2000 té dos objectius bàsics: elreconeixement de la importància intrínseca d’a-quests documents i de la seva vàlua fotogràfica i el

PresentacióPresentacióPresentacióPresentacióPresentació

reconeixement del seu propi llenguatge, que recreade manera immediata altres móns —tipus hu-mans, indumentàries, estris d’ús quotidià, èpo-ques, climes i geografies...—. Hi reconeixem partde les nostres arrels, i també les d’altres grups quecada vegada més s’incorporen al dia a dia local. Ladiversitat que representen aquestes imatges es tra-dueix en la diversitat humana que es troba a la sor-tida de l’exposició, en els propis veïns i comerçosde Ciutat Vella. A la fi —i malgrat els diferents mo-ments temporals, la varietat formal i les distànciesgeogràfiques—, hi ha punts de coincidència entreles cultures del món, que poden significar un delscamins per facilitar el coneixement i la convivèn-cia quotidiana.

La col·laboració entre el Museu Etnològic deBarcelona i la Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya per tal de dur a termeaquesta exposició —del 16 al 30 de maig de2000— s’emmarca dins de la voluntat d’ambduesinstitucions de promoure un futur més intel·ligentper a tothom a partir de la trobada i el foment deldiàleg entre ciència i cultura.

E

4

M. Dolores Soriano Marín

Conservadora del Museu Etnològic de Barcelona

om a presentació de l’Arxiu Fotogràfic del MEBen aquesta «Primavera 2000» s’ha triat el tema El

món de la cistelleria: un llenguatge universal perquè lacistelleria és una activitat que es fa arreu del món. Ésuna de les primeres manifestacions culturals de l’ésserhumà i com a tal és present en la vida quotidiana d’ungran nombre de societats.

De les moltes imatges que l’Arxiu Fotogràfic delMEB té sobre fibres vegetals i cistelleria, s’han seleccio-nat les més antigues, datades entre 1925 i 1965, totesen blanc i negre, i s’ha dividit l’exposició en quatreparts.

�� MaterialsMaterialsMaterialsMaterialsMaterials

Les imatges de fibres vegetals presentades correspo-nen tant a la planta en el seu medi ambient com al ma-terial (vegeu Llopart, 1996: 7-17) una vegada trans-format per a la seva utilització posterior.

� Atzavara (Agave americana)

Planta herbàcia originària de Mèxic que s’ha adap-tat al clima mediterrani, especialment vora el litoral. Lafibra que se n’extreu, la pita, es confon moltes vegadesamb el sisal. Serveix per fer cordes i cordills.

� Bambú

Nombrosos gèneres de gramínies de grans dimen-sions d’hàbitat tropical i subtropical. Són plantes her-bàcies de tiges lignificades, que creixen amb gran rapi-desa i formen densos poblaments. El bambú s’utilitzacom a material de construcció, i de les tires d’escorça ode la tija se’n fan cistells. També s’aprofiten els septesdels entrenusos per fer recipients.

� Canya (Arundo donax)

Planta herbàcia (que pren, però, quan creix, unaconsistència lignificada) que creix a la vora de les ai-gües corrents i de les sèquies, on forma densos canyars.Els cistellers les empren esberlades, soles o barrejadesamb vímet, per fer tot tipus de cistells. També s’utilit-zen per fer mànecs d’escombres, varetes de ventalls,instruments musicals, etc.

Canyes a la casa del SrCanyes a la casa del SrCanyes a la casa del SrCanyes a la casa del SrCanyes a la casa del Sr. P. P. P. P. Pobleobleobleobleoble

Caldes de Montbui, VallèsOccidental, CatalunyaData: 14 de juny de 1956Enquesta sobre cistelleria feta pelMEB i la Universitat de BarcelonaAutor: August Panyella i GómezNúm. registre MEB: 918

� Nipa (Nipa fruticans)

Planta d’origen asiàtic, que es conrea també en zo-nes de l’Àfrica. La inflorescència es tracta i se n’extreuun suc ensucrat del qual es fa una beguda alcohòlica.La fulla és la part que s’utilitza en cistelleria.

Noi cosint nipaNoi cosint nipaNoi cosint nipaNoi cosint nipaNoi cosint nipa

Bibeiny, Guinea EquatorialData: 1957Autor: August Panyella i GómezNúm. registre MEB: 1450

� Palma (Phoenix dactylifera i altres espèciesde la família arecàcies)

Les palmeres són plantes herbàcies monocotiledò-nies sense creixement secundari. Les fulles de les pal-meres són els materials vegetals més emprats en ciste-

L’exposició «El món de la cistelleria:un llenguatge universal»

C

5

lleria a les regions tropicals i subtropicals d’arreu delmón: se’n fan estores, parets de cases, teulades de ca-banes, etc. La fulla de la palmera datilera (Phoenix dac-tylifera) de la regió mediterrània s’empra en cistelleriaper fer cabassos, ventalls, escombres i palmes i pal-mons per al Diumenge de Rams.

� Palmera de Panamà (Carludovica palmata,família de les ciclantàcies)

Planta acaule, monoica, en forma de petita palme-ra, de fulles flabel·lades i dividides en quatre lòbulsprincipals i d’inflorescència en espàdix. És indígena del’Amèrica tropical. Les fulles serveixen per fer barrets icistells.

� Espart (Stipa tenacissima)

Planta herbàcia que es fa en terrenys esteparis secsde la Península Ibèrica i del nord d’Àfrica. S’utilitza perfer tot tipus d’objectes: cistells, sàrries, cabassos, cati-fes, safates, raspalls, espardenyes, boços, seients de ca-dira, etc.

Cistelleres al mercatCistelleres al mercatCistelleres al mercatCistelleres al mercatCistelleres al mercat

Nador, el MarrocData: 1957Autor: Eudald Serra i GüellNúm. registre MEB: 2654

� Margalló (Chamaerops humilis)

És una palmera autòctona d’Europa. Habita mà-quies i matolls litorals de les illes Balears i de la costamediterrània. Les fulles s’aprofiten per fer cistells, se-nalles, escombres, ventalls, gorres de cop i barrets.

VVVVVenedores de joiesenedores de joiesenedores de joiesenedores de joiesenedores de joies

Nador, el MarrocData: 1957Autor: Eudald Serra i GüellNúm. reg. MEB: 2655

� Melango (Oncocalamus mannil )

Tipus de palmera enfiladissa que els blancs anome-naren melango, variant de la paraula pamue milong,plural d’elong, nom propi d’una d’aquestes palmeres.Planta semblant al rotang, de tiges flexibles amb pun-xes i fulles llargues amb raquis plens de fulcres amb elsquals s’enganxen als arbres. Al poble fang s’empra perfer cistells.

FFFFFent la vora cargolada d’unent la vora cargolada d’unent la vora cargolada d’unent la vora cargolada d’unent la vora cargolada d’uncistell cistell cistell cistell cistell nkuénkuénkuénkuénkué

Ebengon, Sud CamaronesPoble fang, subgrup mobum, clanessengData: 1954Autor: Jordi Sabater i PiNúm. registre MEB: 601

� Rotang (Calamus sp., Daemonorops sp.,Korthalsia sp., Plectocomia sp., etc.)

Grup de lianes de la família de les palmeres, pròpiesd’Àsia meridional i sud-oriental. Es fan servir per fercistelles, cordatges, paranys de pesca, barrets, mobles,objectes decoratius, etc.

� Salzes (Salix sp.)

Arbres i arbusts caducifolis, de fulles estretes i vimsmés o menys fins, propis dels boscos de ribera de lesregions temperades d’Euràsia i d’Amèrica del Nord.S’anomenen vímets les espècies més aprofitades comsón la vimetera comuna (Salix fragilis ssp. neotricha),el sàlic o vimetera roja (Salix purpurea) i la vimeterablanca (Salix viminalis). Les dues primeres creixen es-pontàniament a moltes riberes dels Països Catalans oes cultiven a la vora de sèquies o llocs amb aigua. Latercera, pròpia dels boscos de ribera medioeuropeus,solament es troba cultivada. Els vímets pateixen unatransformació per aconseguir brins de mides diferents,l’anomenat amarament.

6

FFFFFeixos de vímets segons laeixos de vímets segons laeixos de vímets segons laeixos de vímets segons laeixos de vímets segons lamidamidamidamidamida

Conca, EspanyaData: juliol de 1960. ExpedicióMuseu d’Indústries i Arts Populars,1960Autor: August Panyella i GómezNúm. registre MEB: 3628

Eixugador de vímet pelatEixugador de vímet pelatEixugador de vímet pelatEixugador de vímet pelatEixugador de vímet pelat


PPPPPelant vímetselant vímetselant vímetselant vímetselant vímets


� Palla de blat (Triticum sp.)

Gramínia conreada a l’hemisferi nord des del neo-lític. El gra era la base de l’alimentació europea i asiàti-ca abans del descobriment d’Amèrica. La palla quequeda quan es fa la batuda del gra s’empra en cistelle-ria per fer cistells, estores i sabates.

�� Tècniques de cistelleriaTècniques de cistelleriaTècniques de cistelleriaTècniques de cistelleriaTècniques de cistelleria

Segons els procediments de classificació per nivelltecnològic, existeixen bàsicament dues classes de tècni-ques tèxtils:

1. Les tècniques primàries.2. Les tècniques complexes.

Les tècniques emprades normalment per a la ciste-lleria es poden incloure entre les tècniques primàries,en les quals la realització de superfícies tèxtils es fa pelrecorregut de dos o més fils, o dos o més sistemes defils, dels quals un acostuma a ésser l’element actiu il’altre l’element passiu, o ambdós són actius alternati-vament (vegeu Kuoni, 1981: 275-285).

La cistelleria tradicional es fa sense cap mena de su-port ni bastidor, tret d’alguns casos molts concrets. Elteixit es fa a mà amb l’ajut esporàdic d’un instrumentsenzill; una excepció són les agulles emprades per cosirles llates d’espart. A les imatges, es poden trobar exem-ples de les següents tècniques de cistelleria:

� Cistelleria en espiral

Aquest tipus de teixit es considera el més arcaic en-tre totes les tècniques tèxtils i es troba arreu del món.

La tècnica en espiral consisteix a portar un feix debrins en forma de xurro des d’un punt central, la basede la peça, al voltant de si mateixa en forma d’espiral,fixant-la a la volta següent mitjançant un cosit conti-nuat. Està constituïda per dos elements:

1. Una armadura, element passiu que forma l’espi-ral: feix o ramal de brins de palla, espart, etc.

2. Un cosit, element actiu que fixa la forma seguidaper l’espiral: tira vegetal plana i prima (escorça debambú, espart, margalló, etc.).

El cosit es fa a mà, passant els brins pel mig o entre-mig dels ramals de l’espiral.

Hi ha moltes variants del cosit en espiral, però enaquesta exposició veurem l’anomenada espiral verticalsimple:

Nsué Ntugu fent una cistellaNsué Ntugu fent una cistellaNsué Ntugu fent una cistellaNsué Ntugu fent una cistellaNsué Ntugu fent una cistellankuénkuénkuénkuénkué en espiral en espiral en espiral en espiral en espiral

Ebengon, Sud CamerunPoble fang mobum, clan essengData: febrer de 1956Autor: Jordi Sabater i PiNúm. registre MEB: 742

� Cistelleria cordada

Consisteix a donar una seqüència de torçades a doso més brins de manera que cada moviment de torçal(mitja volta) agafi un element del sistema perpendicu-lar passiu.

S’utilitza per fer estores, tanques per a animals, cis-tells i arts de pesca. També s’empra per fer el remolí,un reforç del cul de les cistelles que impedeix que estrenquin.

Àvia i mare posant el nen aÀvia i mare posant el nen aÀvia i mare posant el nen aÀvia i mare posant el nen aÀvia i mare posant el nen aprendre el sol, assegudesprendre el sol, assegudesprendre el sol, assegudesprendre el sol, assegudesprendre el sol, assegudessobre estores de pallasobre estores de pallasobre estores de pallasobre estores de pallasobre estores de palla

Bhatgaon, NepalData: 1960. Expedició MEB NepalAutor: August Panyella i GómezNúm. registre MEB: 4311

7

� Cistelleria teixida

La tècnica de la cistelleria teixida consisteix en dossistemes de vergues, brins o tires vegetals planes ques’entrecreuen perpendicularment de tal manera queun d’ells forma els muntants (l’element passiu, l’ordit)i l’altre, la trama (l’element actiu). Així, tenim:

– Teixit en encanyissatTires de vímet, bambú, palla, etc.

Dona amb cistell al cap camíDona amb cistell al cap camíDona amb cistell al cap camíDona amb cistell al cap camíDona amb cistell al cap camídel mercatdel mercatdel mercatdel mercatdel mercat

Nebaj, GuatemalaPoble: maiaData: 1965Autor: August Panyella i GómezNúm. registre MEB: 12283

– Teixit perpendicular simple o plaEntrecreuats en relació 1:1.Tires de vímet, bambú, etc.

– Teixit d’entrelligament o en diagonal, ja que l’en-trelligat forma efectes en diagonal pel desplaçament de lacadència en el recorregut de la trama. Tires de vímet,bambú, espart, etc.

Relació 1:2, 1:3, 2:3

– Simple

Dones camí del mercatDones camí del mercatDones camí del mercatDones camí del mercatDones camí del mercat

Santa, Mayda Pradesh, l’ÍndiaPoble saoraData: 1960. Expedició MEB Índia iNepalAutor: August Panyella i GómezNúm. Registre MEB: 13161

– Reixeta

Camperol portant cistells tipusCamperol portant cistells tipusCamperol portant cistells tipusCamperol portant cistells tipusCamperol portant cistells tipusbalança amb queviures i nensbalança amb queviures i nensbalança amb queviures i nensbalança amb queviures i nensbalança amb queviures i nens

Katmandú, NepalData: 1960Autor: August Panyella i GómezNúm. registre MEB: 4279

La cistelleria teixida és la que fa servir més eines, amés de fer servir, sovint, instal·lacions com per exem-ple les basses d’aigua, pous i forns, etc.

� Cistelleria trenada

Els trenats pertanyen tots al grup del teixit diago-nal. És la tècnica emprada per fer llargues tires de teixitmolt estret, que, a la vegada, es poden unir mitjançantun cosit per fer-ne un altre de més gran.

El trenat és un entrecreuament diagonal de tres omés brins o ramals en dues direccions. És un teixitelàstic i a la vegada resistent. Per fer trenes solament esfan servir els dits de les mans.

Els materials amb els quals s’utilitza aquesta tècnicasón l’espart, el margalló, el bambú, la palla, el rotang iel vímet. Se’n fan trenes, cordons, cordills, llates per fercadires, i també diferents parts dels cistells, com lesnanses i les vores.

Cisteller treballant al carrerCisteller treballant al carrerCisteller treballant al carrerCisteller treballant al carrerCisteller treballant al carrer

Tetuan, el MarrocData: 1952Autor: Eudald Serra i GüellNúm. registre MEB: 477

� Altres tècniques

Destaquen les estructures nuades de les arts de pes-ca, que acostumen a ser teixides amb malla triangularamb nusos. Es fan a mà i solament empren ganivets otisores per tallar el cordill.

FFFFFent una bossa de malla ambent una bossa de malla ambent una bossa de malla ambent una bossa de malla ambent una bossa de malla ambun punt anomenat un punt anomenat un punt anomenat un punt anomenat un punt anomenat tantantantantan

Bibeiny, la Guinea EquatorialPoble fang, subgrup mobum, clanessengData: 1953Autor: Jordi Sabater i PiNúm. registre MEB: 381

8

�� Els cistellersEls cistellersEls cistellersEls cistellersEls cistellers

Els cistellers, homes i dones, treballen de la mateixamanera, sigui quin sigui el seu país d’origen. Són arte-sans que estan en contacte permanent amb la natura,de la qual treuen la primera matèria per realitzar laseva obra.

Generalment tots treballen al carrer a la vista detothom, de tot el poble o en llocs oberts. La personaque realitza els cistells ho fa perquè té una tradició fa-miliar que li ha ensenyat l’ofici o perquè ha entrat d’a-prenent al taller d’un mestre cisteller.

Fan servir les mans per teixir els diferents materials.Alguna vegada s’ajuden amb alguna eina per fer nan-ses, vores o llates. Són autosuficients.

Les tècniques que empren són universals. Trobemles mateixes tècniques en països diferents i utilitzadesper fer el mateix tipus d’objectes. Solament canvia elmaterial, que depèn de les condicions climàtiques, delsòl i del lloc geogràfic on es troben els cistellers.

Dona asseguda en un Dona asseguda en un Dona asseguda en un Dona asseguda en un Dona asseguda en un npánpánpánpánpá fent fent fent fent fentuna cordauna cordauna cordauna cordauna corda

Somo, la Guinea EquatorialPoble fang, subgrup mobum, clanessengData: 1954Autor: Jordi Sabater i PiNúm. registre MEB: 625

Indis de Puyaro fent cistelletsIndis de Puyaro fent cistelletsIndis de Puyaro fent cistelletsIndis de Puyaro fent cistelletsIndis de Puyaro fent cistellets

Imbabura, l’EquadorData: 1927Autor: Leopoldo Gómez i AlonsoNúm. registre MEB: 26110

Messé FMessé FMessé FMessé FMessé Fum teixint la xarxa deum teixint la xarxa deum teixint la xarxa deum teixint la xarxa deum teixint la xarxa depesca pesca pesca pesca pesca tantantantantan

Mokoa, la Guinea EquatorialPoble fang, subgrup mobum, clanessengData: 9 de març de 1957Autor: Jordi Sabater i PiNúm. registre MEB: 1239

Els mercats locals i les festes són els llocs on nor-malment els cistellers venen la seva producció, com espot veure en les imatges que s’exposen.

A poc a poc el món de la cistelleria va canviant.L’avenç tecnològic i la introducció de nous materials(sobretot el plàstic) han fet baixar notablement elnombre de cistellers; aquesta seva tradició, continuadafins ara de generació en generació, es trenca i desapa-reix perquè els joves no volen continuar un ofici moltdur i poc profitós.

�� ÚsÚsÚsÚsÚs

Amb les fibres vegetals es poden fer objectes ambfinalitats ben diverses. Així, tenim:

� Arquitectura i habitatges

Casa de la paraula Casa de la paraula Casa de la paraula Casa de la paraula Casa de la paraula abaa abaa abaa abaa abaa ambambambambambels senyors Aels senyors Aels senyors Aels senyors Aels senyors A. P. P. P. P. Panyella ianyella ianyella ianyella ianyella iJ. SabaterJ. SabaterJ. SabaterJ. SabaterJ. Sabater

Embengá, GabonPoble fang, fang-fang, clan odjipData: 15 de març de 1957Autor: Jordi Sabater i PiNúm. registre MEB: 1267

Detall de l’interior de la casaDetall de l’interior de la casaDetall de l’interior de la casaDetall de l’interior de la casaDetall de l’interior de la casade la senyora Isabel Essade la senyora Isabel Essade la senyora Isabel Essade la senyora Isabel Essade la senyora Isabel Essa

Bibeiny, la Guinea EquatorialPoble fang, subgrup mobum, clanessengData: 15 de març de 1957Autor: August Panyella i GómezNúm. registre MEB: 1306

Casa cuina. En segon termeCasa cuina. En segon termeCasa cuina. En segon termeCasa cuina. En segon termeCasa cuina. En segon termebananers i cocotersbananers i cocotersbananers i cocotersbananers i cocotersbananers i cocoters

Bibeiny, la Guinea EquatorialPoble fang, subgrup mobum, clanessengData: 15 de març de 1957Autor: August Panyella i GómezNúm. registre MEB: 1325

Casa de bambú i paret teixidaCasa de bambú i paret teixidaCasa de bambú i paret teixidaCasa de bambú i paret teixidaCasa de bambú i paret teixida

Etak Beiny, la Guinea EquatorialPoble fang, subgrup okak, clanefakData: 1957Autor: August Panyella i GómezNúm. registre MEB: 1347

PPPPPalleralleralleralleraller

Bhatgoon, NepalData: 1960. Expedició MEB NepalAutor: August Panyella i GómezNúm. registre MEB: 4380

9

Casa amb teulada de palla iCasa amb teulada de palla iCasa amb teulada de palla iCasa amb teulada de palla iCasa amb teulada de palla ipaller de blat de moro sobrepaller de blat de moro sobrepaller de blat de moro sobrepaller de blat de moro sobrepaller de blat de moro sobrepilastres de fustapilastres de fustapilastres de fustapilastres de fustapilastres de fusta

Entre Katmandú i Bodnath, NepalData: 1960. Expedició MEB NepalAutor: August Panyella i GómezNúm. registre MEB: 4412

Dona i nena davant de la sevaDona i nena davant de la sevaDona i nena davant de la sevaDona i nena davant de la sevaDona i nena davant de la sevacabanacabanacabanacabanacabana

Illa Nargana, San Blas, PanamàPoble cunaData: 1965. Expedició MEBAmèrica CentralAutor: August Panyella i GómezNúm. registre MEB: 12168

Cases sobre pilars de fustaCases sobre pilars de fustaCases sobre pilars de fustaCases sobre pilars de fustaCases sobre pilars de fusta

A prop de Siem Reap, CambotjaData: 1957Autor: Eudald Serra i GüellNúm. registre MEB: 2375

� Recipients per emmagatzemaro per posar aliments

Nens esgranant cacauetsNens esgranant cacauetsNens esgranant cacauetsNens esgranant cacauetsNens esgranant cacauets

Bibeiny, la Guinea EquatorialPoble fang, subgrup mobum, clanessengData: 1954Autor: Jordi Sabater i PiNúm. registre MEB: 684

Cereals posats a assecar al solCereals posats a assecar al solCereals posats a assecar al solCereals posats a assecar al solCereals posats a assecar al solsobre estora de pallasobre estora de pallasobre estora de pallasobre estora de pallasobre estora de palla

Bhatgaon, NepalData: 1960. Expedició MEB NepalAutor: August Panyella i GómezNúm. registre MEB: 4318

Noia crivellant cerealsNoia crivellant cerealsNoia crivellant cerealsNoia crivellant cerealsNoia crivellant cereals

Katmandú, NepalData: 1960. Expedició MEB NepalAutor: August Panyella i GómezNúm. registre MEB: 4737

Batent el blat amb dos trillsBatent el blat amb dos trillsBatent el blat amb dos trillsBatent el blat amb dos trillsBatent el blat amb dos trills

La Peraleja, Conca, EspanyaData: Juliol de 1960. ExpedicióMuseu d’Indústries i Arts PopularsAutor: August Panyella i GómezNúm. registre MEB: 3622

� Estris de pesca

PPPPPescant amb la nansa escant amb la nansa escant amb la nansa escant amb la nansa escant amb la nansa etatanaetatanaetatanaetatanaetatanaaixecada al riu Kaixecada al riu Kaixecada al riu Kaixecada al riu Kaixecada al riu Kyéyéyéyéyé

Nkoambe, la Guinea EquatorialPoble fang, subgrup mobum, clanessengData: 1953Autor: Jordi Sabater i PiNúm. registre MEB: 385

Descansant recolzats en unaDescansant recolzats en unaDescansant recolzats en unaDescansant recolzats en unaDescansant recolzats en unacabana amb les nanses i lescabana amb les nanses i lescabana amb les nanses i lescabana amb les nanses i lescabana amb les nanses i lesllancesllancesllancesllancesllances

Mokú, Bata, província Rio Muni,Guinea EquatorialData: 1960Autor: Jordi Sabater i PiNúm. registre MEB: 3983

� Recipients per al transport

Dona carregada amb unaDona carregada amb unaDona carregada amb unaDona carregada amb unaDona carregada amb unacistella cistella cistella cistella cistella nkuénkuénkuénkuénkué i nen i nen i nen i nen i nen

La Guinea EquatorialPoble fangData: 1960Autor: Jordi Sabater i PiNúm. registre MEB: 3120

Home camí del mercatHome camí del mercatHome camí del mercatHome camí del mercatHome camí del mercat

Santa, Madya Pradesh, l’ÍndiaPoble saoraData: 1960. Expedició MEB ÍndiaAutor: August Panyella i GómezNúm. registre MEB: 13162

10

XXXXXerpes descansanterpes descansanterpes descansanterpes descansanterpes descansant


Descansant asseguda a laDescansant asseguda a laDescansant asseguda a laDescansant asseguda a laDescansant asseguda a laplaçaplaçaplaçaplaçaplaça


FFFFFent una paradaent una paradaent una paradaent una paradaent una parada


� La cistelleria als mercats

Home venent davant delHome venent davant delHome venent davant delHome venent davant delHome venent davant deltemple de Kalighattemple de Kalighattemple de Kalighattemple de Kalighattemple de Kalighat

Calcuta, l’ÍndiaData: 1957Autor: Eudald Serra i GüellNúm. registre MEB: 2385

FFFFFerrer al socerrer al socerrer al socerrer al socerrer al soc

MarrocData: 1969. Expedició MEB MarrocAutor: August Panyella i GómezNúm. registre MEB: 10741

Noia musulmana al socNoia musulmana al socNoia musulmana al socNoia musulmana al socNoia musulmana al soc

MarrocData: 1969. Expedició MEB MarrocNúm. registre MEB: 10743

VVVVVenedoresenedoresenedoresenedoresenedores

Siem Reap, CambotjaData: 1957Autor: Eudald Serra i GüellNúm. registre MEB: 2359

VVVVVenedores de garlandes deenedores de garlandes deenedores de garlandes deenedores de garlandes deenedores de garlandes deflors per a la festa del sacrificiflors per a la festa del sacrificiflors per a la festa del sacrificiflors per a la festa del sacrificiflors per a la festa del sacrificidel braudel braudel braudel braudel brau

Katmandú, NepalData: 1960. Expedició MEB NepalAutor: Eudald Serra i GüellNúm. registre MEB: 4175

� Música i dansa: instruments,ornaments personals i cistells

Inici de parella solista a laInici de parella solista a laInici de parella solista a laInici de parella solista a laInici de parella solista a ladansa dansa dansa dansa dansa osila miningáosila miningáosila miningáosila miningáosila miningá

La Guinea EquatorialPoble fangData: agost de 1959Autor: August Panyella i GómezNúm. registre MEB: 2847

Dansant i tocant instrumentsDansant i tocant instrumentsDansant i tocant instrumentsDansant i tocant instrumentsDansant i tocant instrumentsmusicalsmusicalsmusicalsmusicalsmusicals

Illa d’Ustupu, San Blas, PanamàPoble cunaData: 1965. Expedició MEBAmèrica CentralAutor: August Panyella i GómezNúm. registre MEB: 12203

� Jocs i cistelleria

Homes jugant al portHomes jugant al portHomes jugant al portHomes jugant al portHomes jugant al port

Saigon, el VietnamData: 1957Autor: Eudald Serra i GüellNúm. registre MEB: 2372

Homes jugantHomes jugantHomes jugantHomes jugantHomes jugant

Pasupatinath, NepalData: 1960. Expedició MEB NepalAutor: August Panyella i GómezNúm. registre MEB: 4440

11

M. Dolores Soriano Marín

Conservadora del Museu Etnològic de Barcelona

�� HistòriaHistòriaHistòriaHistòriaHistòria

L’Arxiu Fotogràfic del Museu Etnològic es va crearcom a tal l’any 1959. Té registrats 46.011 gràfics, clas-sificats de la manera següent:

1. Dibuixos: 702. Postals: 1.4003. Fotografies:

3.1 Fotografies blanc i negre amb negatiu: 25.6523.2 Fotografies blanc i negre sense negatiu: 1.3423.3 Fotografia color amb negatiu: 8473.4 Contactes blanc i negre: 1073.5 Contactes color: 200

4. Materials gràfics projectables:

4.1 Diapositives blanc i negre: 1004.2 Diapositives color: 15.0024.3 Transparències blanc i negre: 1004.4 Transparències color: 1.191

�� ComposicióComposicióComposicióComposicióComposició

L’Arxiu està format bàsicament per imatges presesdurant les diferents expedicions realitzades per l’an-tic director del MEB, Sr. August Panyella i Gómez, ipels seus col·laboradors, Srs. Eudald Serra i Güell iJordi Sabater i Pi, per recollir objectes de cultura mate-rial en diversos països d’arreu del món: Europa (Espa-nya —Conca, Andalusia, País Basc, Castella i Lleó, illesBalears, illes Canàries, Múrcia i Catalunya— Portugal,França, Itàlia, Rússia, països nòrdics, etc.), Àsia (Tur-quia, Afganistan, Índia, Nepal, Tibet, Japó, Filipines iXina), Amèrica (Mèxic, Guatemala, Costa Rica, Pana-mà, Brasil, Perú, Equador i Bolívia), Àfrica (GuineaEquatorial, Marroc, Senegal, Etiòpia, Mali i Mauri-tània) i Oceania (Austràlia, Nova Guinea i Noves Hí-brides).

D’altra banda, els conservadors del MEB hi hanaportat imatges dels diferents congressos, viatges d’es-tudi i reunions internacionals a què han assistit. A més,

L’Arxiu Fotogràfic del MEB

hi ha imatges dels objectes del museu que complemen-ten les fitxes de documentació i que s’utilitzen peril·lustrar tant catàlegs i exposicions del museu comproductes editorials, conferències i articles. Cada ex-posició feta al MEB té un reportatge gràfic, i tambése’n fan per als tallers, la presentació de llibres o lesconferències. Objectes d’altres museus (etnològics id’art) formen part de l’Arxiu com a complement d’ex-posicions, conferències o treballs de recerca. Pel que fareferència als dibuixos, formen una sèrie que comprènels tatuatges del poble fang fets per l’etòleg Jordi Saba-ter i Pi a la Guinea Equatorial i Gabon. També s’had’esmentar la col·lecció de gràfics americans fets pelnaturalista i explorador Leopoldo Gómez Alonso en-tre 1925 i 1955, donació de la Fundació Folch. Aquestacol·lecció, en via d’estudi i classificació, està formadaper 1.000 imatges, la meitat de les quals estan en su-port de vidre.

�� CatalogacióCatalogacióCatalogacióCatalogacióCatalogació

L’Arxiu està registrat al 100%, inventariat al 100% idocumentat al 50%. La documentació s’ha fet amb fit-xes descriptives del catàleg de gràfics amb dades d’i-dentificació (núm. de registre de gràfics), dades des-criptives (títol, autor de la imatge, resum, etc.) i dadesadministratives (procedència, exposicions, bibliogra-fia). La imatge amb suport paper està enganxada a lapart posterior d’una fitxa que es desa en caixes-arxiva-dors. Els materials gràfics projectables, com diapositi-ves i transparències, es guarden en àlbums classificatsper països. Actualment s’ha iniciat el procés d’infor-matització que es preveu llarg i laboriós per l’elevatnombre d’imatges registrades.

�� Consulta i difusió del fonsConsulta i difusió del fonsConsulta i difusió del fonsConsulta i difusió del fonsConsulta i difusió del fons

L’Arxiu Fotogràfic és una eina de treball per als tèc-nics del MEB, ja que constitueix un ajut per documen-tar els objectes, un complement per a les exposicions iun camp de recerca etnogràfica. També el consulten elsinvestigadors, professors d’Universitat, estudiosos,alumnes universitaris i tot tipus de públic, que hi tro-ben una font inesgotable per als seus estudis i investi-gacions. El món editorial és un altre sector que treuprofit de les imatges de l’Arxiu.

12

Adavasio, J. M. (1977) Basketry Technology. A Guide toIdentification and Analyser. Xicago: Aldine Publicas-hing Company.

Austin, Robert; Levy, Dana; Ueda, Koichiro (1978)Bamboo. Nova York / Tòquio: Weatherhill.

Font Quer, Pio (1962) Plantas medicinales: el dioscóri-des renovado. Barcelona: Labor.

Guinea, Emilio (1946) Ensayo geobotánico de la GuineaContinental Española. Madrid: Dirección GeneralMarruecos y Colonias.

Kuoni, Bignia (1981) Cestería tradicional ibérica. Bar-celona: Ediciones del Serbal.

Llopart, Dolors; Soriano, M. Dolores (1996) Mos-tra de cistells, coves i paners. Barcelona: Museu d’Arts,Indústries i Tradicions Populars, ICUB, Ajuntamentde Barcelona.

Sánchez Sanz, M. Elisa (1984) Cestería tradicionalaragonesa y oficios afines. Zaragoza: Diputación Gene-ral de Aragón.

Will, Christoph (1985) International Basketry for We-avers and Collectors. Pennsylvania: Schiffer PublishingLto.

Wright, Dorothy (1959) Baskets and Basketry. Lon-dres: David & Charles Limited.

Bibliografia

El món de la cistelleria: un llenguatge universal · 2017-12-12 · 5 lleria a les regions...

Documents

Transcript of El món de la cistelleria: un llenguatge universal · 2017-12-12 · 5 lleria a les regions...