LES CREENCIES ROMANES EN UNA VIDA DESPRES DE LAMORT

Els romans col·locaven les seves tombes a la vora de les calçades a la sortida de les ciutats, on els transeünts, podíen contemplar-les i admirar-les. Era un costum decorar-les amb guirnaldes de flors i col·locar ofrenes de ví i menjar davant d’ elles.Era molt important proporcionar al difunt un sepulcre, on el seu esperit pogués tenir un estatge.

Si el mort era inhumat, els seus objectes personal eren enterrats amb ell; si era incinerat, es cremaven també amb ell. Es pensava també que els morts tenien sed, i per tant havien de proporcionar-los beguda.Hi havien persones que creien en un món d’ ultratomba on els dolents sofríen càstigs per les dolentes accions comeses en vida, i on els bons vivíen felices eternament. Les persones que nocreien en alguna forma de vida després de la mort, eres molt poques.

Els Columbaris, serveixen per depositar les cendres dels difunts.A la fotografía de la dreta podem veure un columbari antic. On la gent deixava les cendres.A la fotografía de sota, podem observar columbaris moderns que tenen un valor aproximat d’uns 500€ cadascú.

Columbari de la Torre del monjo. Almuñecar.Columbari del cementiri de Gelida, restaurat.

Hades, déu dels inferns.

Era el nom del món dels morts i a la vegada el del déu d’aquest món subterrani.Era fill de Cronos i Rea , i germà de Zeus, Poseidó, Hera, Hèstia i Demèter.

Després de la divisió de l’univers en tres parts, Hades es va convertir en el sobirà del món subterrani.

Va ser escrita per Dante. Va néixer en Florència. Va ser escrita en “volgare”, és a dir llengua italiana. Tracta d’un viatge als inferns que el poeta va imaginar fer.

La obra va ser escrita a l’any 1307.

La Divina Comèdia.

Caront. Portador d’ ànimes.

Per arribar al món d’ ultratomba, les ànimes entraven en una cova que les portava fins a les profunditats de la terra.

El camí seguia amb unes quantitats de rius que s’ encreuaven. Per accedir hi havia d’ atravessar la Llacuna Estígia.

La Llacuna Estígia.

Un cop arribat a les portes dels inferns, hi havia el gos Cèrver, un animal de tres caps que vigilava que cap ànima en pogués fugir.Per entrar les ànimes donaven un tros de pastís amb somnífers i així l’ animal es dormia i les ànimes podien entrar al reialme dels morts per ser jutjades.Després de ser jutjades, passaven als Camps Elisis o al Tàrtar.

Sísif.

Era considerat el més astut dels mortals i el que menys escrúpols tenia. Com a rei de Corint era famós per les seves malifetes i robatoris en general. Enemic de Zeus, el van portar a ser castigat durament: havia d’empènyer una roca per un pendent fins a arribar al cim, i tan bon punt hi havia arribat, la roca tornava a caure, i Sísif havia de tornar a començar de nou.

Ixíon.

Home brutal i malvat que va assassinar el seu origen i que fou castigat amb la follia. Zéus se’ n va apiadar d’ ell i el va purificar del seu crim.

Orfeu, era fill d’Apol·lo i de la musa Cal·líope dels quals va heretar el do de la música i l a poesía.Es va enamorar d’ Eurídice, amb la qual compartía la seva vida.El seu gran amor envers en la noia i la bella melodia que sortia de la seva lira, va entendrir el cos dels personatges infernals, els quals van acceptar amb una condició.

Orfeu i Eurídice.