El món explicat a través del vi: un viage interior i global / Jean-Marie Aura: "La Xina ja és un...

8/20/2019 El món explicat a través del vi: un viage interior i global / Jean-Marie Aura: "La Xina ja és un actor rellevant en el …

1/8

PLANETAdossier

D a v i d

B o r r a t

El món explicata través del vi:un viatge interior i global

5 D E S E T E M B R E D E L 2 0 1 5

D I A R I A R A

El consum de vi va de baixa als països històricament productors, comFrança, Espanya i Itàlia, però creixen les exportacions per satisfer nous

consumidors als Estats Units i a l’Àsia. La Xina ja és el s egon país del mónamb més superfície de vinya plantada i es prepara per ser un actor rellevanten el sector. La globalització sacseja els preus mentre el ‘terroir’ es reivindica

Nous productors versus vinyes ancestrals “El vi català el veig ara mateix com el país:agitat, neguitós, dubtós, valent, provocador

i garbellant. En plena revolució i reacció,en construcció”

R O G E R V I U S À

SOMMELIER


2/8

P L A N E T A

➝ 02 ➝ 5 D E S E T E M B R E D E L 2 0 1 5dossier PLANETA ➝ 02 ➝ 5 D E S E T E M B R E D E L 2 0 1 5

EL VI NO ÉS UNA MODA, és una expedició per descobrir,una invitació a crear la nostra pròpia biblioteca de gus-tos i aromes, a construir el nostre gust, a viatjar pelsseus orígens. De la mateixa manera que col·leccionemsegells, monedes o llibres, i que ens agraden diversos ti-pus de música o literatura, el vi ens ofereix múltiplespossibilitats, i gràcies a la globalització, tenim a l’abastel gran privilegi de la diversitat.

El vi no és una beguda de gust únic. Tot el contrari, éstot un univers de ceps, estils, regions, productors i qua-litats. El plaer el podem trobar tant en una ampolla de 3euros com en un vi icona de 500 euros o més. Els crítics

i experts ens formem judicis i idees que demà potser se-ran reavaluades. Això ens obliga a ser molt oberts i, alho-ra, a mirar de ser tan objectius com puguem. No s’ha decreure que els únics vins bons són els que més costen o elsdel nostre país. Ben al contrari. Gràcies a les modernestècniques de viticultura es poden produir bons vins gai-rebé a qualsevol part del món. Així ho explica l’influentenòleg francès Michel Rolland, que assessora projectes vinícoles en tots els continents i és considerat el primer flying winemaker modern, és a dir, un enòleg global. “Po-dem fer bons vins en qualsevol vinya. Una altra cosa ésproduir grans vins; aquesta és una tasca més difícil”, diu.

Darrere de cada ampolla de vi hi ha, com a mínim, unany de feina. De vins bons, o bons vins (com més us agra-di), n’hi ha en molts llocs. Només cal que compleixin lafórmula genèrica i tinguin fruita, bona acidesa, equili-bri i persistència. La resta va a càrrec del consumidor. Iel vi, com el gust i el plaer, no és uniforme. N’hi ha de

REPORTATGE

Juan Carlos Rincón

UN VIATGE

PER

ESTIMAR

LA TERRA

Com més vis’exporta, mésinterès hi ha

per conèixer

qui el produeix

negres, blancs, rosats, dolços, dolços naturals, fortifi-cats, escumosos, vins de taula (qualificació pejorativaper als vins més simples) o vins secs fins, vins en ampo-lla, en tetrabric o en llauna d’alumini! Proveu d’ima-ginar un vi i d’associar-lo amb les vostres preferènci-es; un vi d’assemblatge (diversos raïms) seria una or-questra i la confluència dels seus instruments per exe-cutar la millor obra, gràcies al lideratge de l’ull de llebre,el cabernet sauvignon, el cabernet franc, el merlot, lagarnatxa, el sauvignon blanc, el pinot gris, el macabeuo el sirà. O potser us delecta més un clàssic monovari-etal de la Borgonya (pinot negre, chardonnay, gamay)

o del Piemont (barolo, barbaresco, roero arneis), comla veu vibrant d’un cantant líric. El gust és vostre. Enri-quiu-lo i establiu les vostres pròpies fidelitats. El sen-tit del gust és el que decideix, però per guiar-lo i con-figurar-lo, cal proveir-lo de totes les possibilitats. Sigaudiu anant de vacances a llocs ben variats o desco-brint cuines d’orígens diversos, feu el mateix amb el vi. Compartiu-lo amb amics o en família, establint unfil conductor (anyada, regió, vinya, categoria de preu,etc.).

ELABORAT S DES DE FA MÉS DE 25 SEGLES i amb orígens queens remunten a antigues cultures indoeuropees, el vi éspotser la beguda més socialitzadora i l’única que té undéu: Bacus. Catalunya és un país amb 12 denominacionsd’origen, que produeix el 25% dels vins d’Espanya i expor-ta dos terços del que elabora. Aquí pot començar el vostre viatge. Gairebé sempre entrem en el món del vi a través

V in yes de l ce l ler

R eca redo, prod uc tor

de ca va a Sa n t Sa d urn í

d’ A no ia . Xa vier Ber tra l


3/8

5 D E S E T E M B R E D E L 2 0 1 5 ➝ 03 ➝ P L A N E T A

de les varietats tradicionals –depenent de la nostra ubi-cació geogràfica– i gradualment derivem cap a altres so-ques més originals, rares, autòctones (natives) que po-blen el mapa vinícola. Les cadenes de supermercats ensofereixen els vins de gran rotació, alts volums i ceps tra-dicionals, mentre que les botigues especialitzades tenenper a nosaltres productes més originals i curiosos, edi-cions limitades o de partides petites, que tenen més cos-tos de producció i, per tant, un preu més alt. Avui, la ten-dència és “globalitzar la diversitat”, en altres paraules,buscar la diferència i l’originalitat aprofitant la fortunadel món globalitzat en què ens movem. El reconegut enò-

leg suís François Murisier afirma que “en el món vege-tal no hi ha cap altra planta que ofereixi una diversitat itingui una riquesatan excepcionalcom la vinya”. Téraó. Itàlia, Portugali Grècia són els pa- ïsos campionsd’aquesta diversi-tat, amb més quan-titat de ceps natius i de varietats menys “internacionals”.Però no són els únics amb qualitat innovadora i no figu-ren entre els 10 primers productors del món (excepte Ità-lia, un dels 3 grans), amb la qual cosa, promoure aques-ta individualitat no és fàcil. La riquesa del vi és la seva diversitat i cal defensar-la dins d’un sa equilibri entre els ra- ïms tradicionals i els nous i cridaners ceps quetardanament han sigut reconeguts per crítics i líders

5 D E S E T E M B R E D E L 2 0 1 5 ➝ 0 3➝ dossier P L A N E T A

LA RIQUESA DEL VI ÉS LA SEVADIVERSITAT I CAL DEFENSAR-LADINS D’UN SA EQUILIBRI ENTRE ELSRAÏMS TRADICIONALS I ELS NOUSCEPS QUE ARA CRIDEN L’ATENCIÓ

Bó tes de ma l va s ia de

S i tges, v i l icorós do lç

e la bora t a l Ga rra f .

José Car los León

d’opinió. Hi ha vins d’alta qualitat, complexos, exòtics iinnovadors produïts a Grècia, el Líban, Geòrgia, Turquia,Romania, Suïssa, el Canadà, Àustria, Hongria, Croàcia,Eslovènia i l’Uruguai, per citar-ne només alguns entre elsque no són tan coneguts.

AL LLARG DE LA MEVA IMMERSIÓ en l’univers vinícola hetrobat infinitat de vins, refrescants o complexos, elabo-rats a partir de raïms de caràcter interessant. En una rà-pida selecció us convido a delectar-vos amb assyrtikoi malagousia (Grècia), albariño i verdejo (Espanya-Por-tugal), xarel·lo i garnatxa blanca (Catalunya), grüner

veltliner (Àustria), furmint (Hongria), petit arvine (Su- ïssa), petit manseng (sud de França) i torrontés (Argen-tina). I entre els negres, limnio, xinomavro i mavro-daphne (Grècia), mencía, Juan García i prieto picudo(Espanya), plavac mali (Croàcia), saperavi (Geòrgia),aglianico (Itàlia), feteasca neagra (Romania), souzao(Portugal) i l’estimat cabernet franc, la matriu dels mésbells Saint-Émilions, a Bordeus. Però n’hi ha molts més.No ens cansarem de la diversitat, de trobar vins origi-nals, que ens alliberin de beure sempre el mateix. El vi, com l’art, és canviant i en aquest moviment constanttrobem la seva força i la seva anomenada. Tots podemser exploradors en aquest món cada vegada més glo-balitzat i connectat. I viatjar a través del vi és una deles maneres més agradables i atractives d’enriquir-nosi d’estimar el planeta. Salut! ◆

Verema a les v in yes de Torres

p la n ta des a Trem p per e x pe-

r imen ta r so bre

e l ca n v i c l imà t ic. Francesc Me lcion

Verema en unes v in yes de Pom pe ia ,

a I tà l ia . Cesare A b ba te

Periodista i tastador professional de vins


4/8

P L A N E T A ➝ 04 ➝ 5 D E S E T E M B R E D E L 2 0 1 5dossier PLANETA ➝ 04 ➝ 5 D E S E T E M B R E D E L 2 0 1 5

Després d’una fase d’estancament del mercat a cau-sa de la crisi econòmica, un augment de la producciói una reducció del consum, com veu l’OIV el futur delsector? Constatem un nombre creixent de països queprodueixen vi i, per tant, una competència potencialmentmés gran a nivell mundial amb aquests nous actors. Aramateix la producció global de vi és d’uns 280 milionsd’hectolitres anuals, òbviament depenent dels factors cli-

màtics que l’afecten positivament o negativament. Enel cas del consum, trobem patrons que convergeixen:abans, el consum de vi formava part de la dieta alimen-tària i, en canvi, avui és un consum més aviat de plaer. Aquest moviment s’aprecia en la majoria de països delmón, encara que el consum per càpita és molt diferent enels països que són productors històrics. En països comFrança, Espanya o Itàlia, el consum de vi està baixant,mentre que augmenta en països com els Estats Units, laXina, Corea o el Japó, així com també en algunes zones del’Amèrica Llatina i fins i tot a Europa, com és el cas de laGran Bretanya i els països escandinaus. La crisi econòmi-ca va frenar el ràpid creixement de consum de vi que hihavia hagut abans del 2008. Ara hi ha una estabilitzacióamb tendència a l’alça però no al ritme que es va tenir enel període 2000-2007. El consum se situa avui sobre els240 milions d’hectolitres al món. El vi que no es consu-meix es destina a l’ús industrial per fer brandi, conyac, vermut o vins d’un altre tipus.

Com es tradueixen aquests alts i baixos de consumen el mercat global? El mercat del vi s’internaciona-litza cada vegada més, es globalitza. Un 25% (la quartapart) del vi consumit al món és vi importat, és a dir, noproduït al lloc de consum. D’altra banda, actualment un43% del vi produït s’exporta, i això representa més de120 milions d’hectolitres a l’any i més de 25 bilions d’eu-ros de facturació. Hi ha una creixent internacionalit-zació dels intercanvis. El 2014 el comerç internacionaldel vi va augmentar en volum un 2,5%. Espanya, Itàliai França sumen el 56% de les exportacions mundials.

Els països que són productors tradicionals veuenara com algunes zones emergents, com la Xina, en-tren fort al mercat. El sector vitivinícola xinès japrodueix, importa, barreja, transforma, i fins i totha desenvolupat una plataforma de consum i es-tà creant una cultura del vi entre el que podríem

anomenar la Xina moderna. Quin creu que és el seu veritable potencial? Encara és difícil fer pronòstics.D’entrada, la Xina és el vuitè productor mundial (de12 a 14 milions d’hectolitres a l’any) i el cinquè país im-portador i també consumidor. Decididament, s’ha ins-tal·lat com un gran actor en el paisatge vitivinícolamundial. És evident que el consum de vi es desenvo-luparà, perquè hi ha una millora del nivell de vida i elsconsumidors xinesos cada vegada tenen més capaci-tat de compra. Aquests últims anys la Xina està fentmoltes plantacions de vinya, i penso que això anirà enaugment. La qüestió clau aquí és saber com o on situ-ar l’equilibri entre l’augment del consum i l’augment dela producció de vi xinès, perquè això determinarà engran part les importacions de vins d’altres països.

¿Creu que la Xina podria arribar fins i tot a ser elprimer productor mundial de vi? És una possibilitat.

ENTREVISTA Juan Carlos Rincón

“La Xina ja és un actor rellevant

en el sector vitivinícola mundiali el seu pes continuarà creixent”

JEAN-MARIE AURANDDIRECTOR GENERAL DE L’ORGANITZACIÓ INTERNACIONAL DE LA VINYA I EL VI (OIV)

Actualment la Xina importa el 20% del vi que consu-meix. És evident que la producció de vi xinès continu-arà augmentant, perquè també en el sector del vi, de lamateixa manera que en altres sectors, els xinesos bus-quen l’autosuficiència. No obstant, el vi no és un produc-te uniforme. Encara que es produeixi un vi xinès de cer-ta qualitat, no poden produir un Rioja o un Bordeus o unChampagne. Per tant, sempre hi seguirà havent un alt

nivell d’exportació del vi en general, ja que els consumi-dors busquen la varietat, l’especificitat de cada zona. Demoment, ja hi ha dues províncies xineses que són gransregions vitivinícoles, Ningxia i Yantai, aShandong, al sud de Pequín, i tenen esta-tut d’observadors a l’OIV. Espero quela Xina hi entri com a país membre enun futur pròxim.

Espanya és el líder en exportaci-ons –més de la meitat del vi es vena granel–, però això s’ha aconseguitreduint els preus un 22%. Això noés contradictori i, fins i tot, peri-llós? Tot depèn de les conjuntures itambé de l’evolució climàtica, que cadaany afecta la producció i la qualitat de lescollites. Espanya és un dels tres actorsmundials clau en aquest sector, junta-

ment amb França i Itàlia, i se-gueix sent el primer país en su-perfície plantada amb més

d’un milió d’hectàrees de vinya, seguida de l a Xina, quedes del 2014 ha superat França.

En algunes vinyes importants del món ja es cons-tata un augment de la mitjana de temperatura.Com els està afectant el canvi climàtic? Podem dirque hi ha un impacte real sobre la vinya i que aquestsefectes encara seran més importants en els pròxims

anys. Tenim grups de treball dedicats exclusivament alfenomen, i el nostre paper consisteix a fer recomana-cions perquè els productors s’adaptin a aquest canvi,

considerant varietats de raïm, formes de treballarla vinya i pràctiques enològiques i vitivinícoles

que ajudin a compensar els efectes del clima.Estem fent un cens per tot el món sobre comreacciona la vinya a les diferents pràctiques,perquè les que siguin més efectives puguinservir de referència i siguin adoptades pels es-tats productors.◆

Periodista i tastador professional de vins

Jea n-Ma r ie A ura nd és e l d irec-

tor genera l de l’OI V, re un ida

a l j u l io l a la c i u ta t a lema n ya

de Ma g únc ia per a na l i tza r

e l f u t ur de l sec tor. J. C. Rincón


5/8

5 D E S E T E M B R E D E L 2 0 1 5 ➝ 05 ➝ P L A N E T A

EL VI CATALÀ EL VEIG ARA MATEIX COM EL PAÍS: agitat,neguitós, dubtós, valent, provocador i garbellant. Vivimmoments de crear, d’agrupar-se. Estem en construcció.També el vi, a Catalunya, està en plena revolució i reac-ció. S’acosta una època de canvi, després de passar mo-ments de vaques grasses, on tot s’hi valia. Amb una vi-nya adequada i una inversió al celler, feies un bon vi i totanava girant. No calia mirar enrere. Ara ha arribat elmoment de la gent de vi, d’aquells que, amb crisi o sen-

se, sempre serem a prop d’aquesta beguda divina. La re- volució rau a pensar què hem fet per arribar fins aquí.Manca de reflexió, inèrcia… i quan ens hem aturat i hemcontemplat la vinya amb detall, d’allà on surt el fruit, noho hem vist clar.

La reacció del vi català és allà, a la vi nya, buscant unapersonalitat i un caràcter més nostres que mai; escol-tant i recordant els consells de l’avi o el besavi, de laseva manera d’entendre el món del vi, del ritme querequereix un jornal i no una jornada laboral de vuit ho-res. El vi no és cartesià, és hedonista i plaent. Per enten-dre’l s’han de tenir els peus a terra però amb capacitatper poder contemplar les vinyes a vol d’ocell. El vi coma art manual que reconforta raó i esperit. El vi no és unamoda, és la moda que vol formar part del món del vi. Endefinitiva, el vi és cultura!

Des dels anys 2007-2008 hem començat a qüestio-nar el camí que seguíem: un rit me global, amb un gust

OPINIÓRoger Viusà

ELMOMENTDEL VICATALÀ

Inquiet,buscant elsorígens, enconstrucció

5 D E S E T E M B R E D E L 2 0 1 5 ➝ 0 5➝ dossier P L A N E T A

Tem ps de verema

a les ca ves A l be t i No ya ,

a Sa n t Pa u d’Orda l, a l Penedès. Pere Tordera

In vino veritas, in aqua sanitas“En el vi hi ha la veritat, en l’aigua la salut”, diu el proverbillatí atribuït a Plini el Vell, que eleva la desinhibició produïda per l’alcohol per expressar-nos sense embuts

EL TRULL DE VI MÉS ANTIC DE CATALUNYA Aquest estiu s’ha trobat al jaciment arqueològic delcoll del Moro, a Gandesa (Terra Alta), l’exemple mésantic que es coneix de la pràctica de la viticultura aCatalunya: un pou de mig metre construït pels ibersal segle III aC per elaborar vi.S.IIIaC

global, amb un preu global, una venda global i, per tant,un origen global i indefinit. ¿No hauria de ser particu-lar i localitzat, l’origen del vi?

Com a exemple més clar d’aquesta reacció apareixun nou concepte: el vi natural. El Penedès n’és un expo-nent clar. Des de fa unes veremes, hi sentim molt a par-lar del terrer, de l’agricultura ecològica (que és el mí-nim exigible per fer vins de qualitat), biològica, biodi-nàmica... En altres paraules, una reflexió sobre d’on ve-nim i cap a on anem. El Penedès és, doncs, la regió deCatalunya més dinàmica, amb més versions de vins,amb vinificacions arriscades; que fa vins per beure i noper tastar, vins d’àmfora, brisats, grisos, escumosos,cercant varietals ancestrals com el garrut, el queixal dellop, mònica... Estem parlant d’un nivell de viticultu-ra insospitat fa uns anys, no per manca de potencial, si-nó per manca de decisió. Però la decisió està presa.

En aquests moments el Penedès és la regió que mos-tra més reflexió, viticultura, provocació, on una dot-zena de cellers cerquen un futur fent vins de paisatge.Ho podríem comparar amb la CUP, en el sentit d’unmoviment socioviticultural que vol fer les coses d’una

altra manera, mentre el Priorat seria el nostre Òmni-um Cultural. Després de rebre un ensurt i veure-li lesorelles al llop, ens veuríem obligats a formar una ANC,amb tot allò que comporta haver de reunir-te amb nosaps qui per construir un futur millor. I al final coin-cidiu i acordeu amb totes les generacions ser més nos-altres. Amb l’Empordà, que va mostrant la seva madu-resa i aprenentatge. L’interior, la Conca i el Bages, ambesperit juvenil de fer vins senyorials, monàstics, humitsi fins. Alella, més ecològica que mai amb vins nets demar. I al sud, allà on el sol pica la testa, la Terra Alta,on tenim vins de caràcters oposats, rústics i elaborats,que segueixen ferms a les seves conviccions de futur.Fins i tot se sent flaire de vi per les alçades del Pirineu,un intent d’elaborar un vi de nou futur en convivènciai independència.◆

Millor sommelier d’Europa i segon millor sommelier del món el 2008


6/8

P L A N E T A

➝ 06 ➝ 5 D E S E T E M B R E D E L 2 0 1 5dossier PLANETA ➝ 06 ➝ 5 D E S E T E M B R E D E L 2 0 1 5

TOTES LES VINYES PORTEN A ROMA Els romans van importar les vinyes i les tècniques de viticultura de lesilles gregues i van convertir la península Itàlica en la primera regió pro-ductora de vi. Els segells trobats a les àmfores romanes han permès conèi-xer els fluxos comercials de l’època que arribaven a l’Índia i Egipte. El vi esva fer servir com a moneda de canvi i també com a símbol d’estatus social.146aC

ELS SIMPÒSIUMS DE L’ANTIGA GRÈCIA Les ciutats estat de l’antiga Grècia organitzaven els simpòsiums, reunionson es debatia sobre política, filosofia, ciència o literatura i on els aristòcra-tes de sexe masculí compartien un bol amb vi diluït en aigua perquè teniaun gust massa fort. Beure vi sense rebaixar-lo era un costum dels bàrbars.Els agents antibacterians del vi milloraven la qualitat de l’aigua.500aC

Superfíciede vinya plantada

PRODUCTORS TRADICIONALS I NOVELL

El consum s’accelera a l’Àsia, els EUA i Alemanya

Text Teresa Turiera · Gràfic Eduard Forroll

L’OIV és una organització intergovernamental que fixa cada any estadístiques mundials de la producció de vi pel que fa a l’evolució de lasuperfície plantada, el consum i el mercat, a partir de les dades oficials que comuniquen els països membres. En el cas dels països que no formen part de l’OIV, com els EUA i el Regne Unit, les dades són de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO).

Entre el 2008 i el 2011 la Unió Europea vaadoptar un pla de reducció de vinyes deprop de 94.000 ha de mitjana cada anyamb l’objectiu de millorar-ne la qualitat.

1.020.000ESPANYA

FRANÇA

ITÀLIA

XINA

799.000

792.000

690.000

2011 2012 2013 2014

7.573MILIONS D’HECTÀREES

Producciómundial de raïm

Tot i la reducció global de vinyes, la produc-ció de raïm ha crescut un 13,7%, gràcies a lamillora de les tècniques de cultiu i a les con-

dicions meteorològiques més favorables.

73.700MILIONS DE QUILOGRAMS

Produccióde vi al món

27.000MILIONS DE LITRESEXCLOENT SUCS I MOSTS

Els països amb més vinyesSuperfície de vinyes en milers d’hectàrees

El 80% del vi mundial el produeixen 10països, tot i que els tradicionals estan

anant a la baixa i hi ha nous productors.

Principals païsosproductors de raïmXifres del 2013 en milions de tones

Font: Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV)

Principals païsosproductors de vi

Xifres del 2014 en percentatge sobre el total

França 17%

Itàlia 16%

Espanya 15%

EUA 8%

Argentina 6%

Xile 4%

Sud-àfrica 4%

Austràlia 4%

Xina 4%

Alemanya 3%

1r Xina

2n Itàlia

3r Estats Units

4t Espanya

5è França

11

8

7

7

5


7/8

5 D E S E T E M B R E D E L 2 0 1 5 ➝ 07 ➝ P L A N E T A5 D E S E T E M B R E D E L 2 0 1 5 ➝ 07 ➝ dossier P L A N E T A

‘TERROIRISME’: L’OU O LA GALLINA? Què defineix un vi? ¿El tipus de raïm o el paisatge oncreix la vinya? Qüestió de preferències, de cultures de vi i també de màrqueting. La globalització ha portat al’elaboració de vins més identificables amb el raïm i,per reacció, a la defensa aferrissada del terroir .2000

RITUAL CRISTIÀ I PROSCRIPCIÓ A L’ISLAM Els grecs li van dedicar un déu: Bacus. En el ritual cristià de l’Eucaristia el viocupa un paper central (el pa i el vi com a símbol del cos i la sang de Crist).L’islam, en canvi, el té com un element proscrit. Segons la tradició, a partird’una baralla entre dos dels seus deixebles en una festa on es consumia vi.Consultat sobre l’afer, el profeta Mahoma va contestar que l’alcohol i el jocels allunyaven de la pregària i d’Al·là. I el vi va quedar proscrit.

S. VII

OMPETEIXEN PEL MERCAT MUNDIAL

alenteix allà on històricament s’ha cultivat la vinya

França Itàlia Mitjanamundial

Espanya

5,73€/l

2,50€/l 2,46€/l1,10€/l

Exportacióglobal de vi

El 2014 les exportacions de vi van créixerun 2,5% en relació al vi exportat el 2013.

Ara s’exporta un 40% del vi que esprodueix, gairebé el doble que el 2000.

10.400MILIONS DE LITRES

Consumde vi al planeta

24.000MILIONS DE LITRES

Estats Units +9,5%Austràlia* +5,3% Rússia +4,9%Xina i Hong Kong +4,9% Regne Unit +2,9%

Alemanya (no varia)Argentina -2,6% Espanya -4,0%França -6,6%Itàlia -10,4%

Principals païsosexportadors de viVariació entre el 2013 i el 2014

Espanya +21,7%Austràlia +2,7%Itàlia +1,1%

Preu mitjà del viXifres en euros per litre (€/l)

Es preveu que el 2018 Alemanya ja seràel tercer país consumidor de vi, i superarà

Itàlia, on s’estima que el consum de vicaurà en 3 anys un 5%.

Països consumidors de viVariació entre el 2000 i el 2014

*En el cas d’Austràlia és 2009-2013

França -1,1%Sud-àfrica -8,8%Xile -9,0%


8/8

I M P A C T E S D E L M Ó N

La inacció de la UE a l’hora de ges-tionar la crisi de refugiats fins que

li ha esclatat a la cara és el que hacreat el terreny adobat per a lesmàfies que trafiquen amb la desespera-ció humana. La legislació i els protocolsinternacionals insten els països a assis-tir dignament les persones que fugen deles guerres i, fins ara, aquest mínim dedignitat ha brillat per la seva absència.

El campi qui pugui que es viu aquestsdarrers mesos des de les costes greguesfins a Calais, passant per la fronterahongaresa o els ports de Sicília ha po-sat en evidència la incapacitat d’acció del’Europa fortalesa. Les ONG i l’Agènciade l’ONU per als Refugiats ja fa mesos

que adverteixen que estan desbordatsper l’allau de refugiats procedents de Sí-

ria i d’altres països amb sagnants con-flictes bèl·lics. Com a europeus, el sen-timent de vergonya comença a remou-re consciències individuals. Aquestasetmana s’han vist pancartes de benvin-guda als refugiats en alguns estadis defutbol alemanys, mentre milers de per-sones es manifestaven a Viena recla-mant a les autoritats europees que facinalguna cosa més enllà de reunir-se i par-lar de quotes. Tal com explicava unaciutadana d’Hamburg al diari The Guar-dian: “Quan vaig descobrir una dona re-fugiada al soterrani de casa meva que,en veure’m es va posar a tremolar, vaig

pensar que la qüestió migratòria ja no eranomés un punt a l’agenda de l’alta política,

sinó que ens interpel·la directament com aéssers humans”. A Àustria i a Alemanya la web Refugees

Welcome ha quedat desbordada per l’ofer-ta de ciutadans que accepten allotjar tempo-ralment a casa seva els refugiats. La web po-sa en contacte els particulars amb les orga-nitzacions d’asil. En alguns casos són elsajuntaments que es fan càrrec de les despe-ses; en altres, es cobreixen a través de micro-donacions de persones que sí que volen aju-dar els refugiats però no poden allotjar-los acasa seva. A Catalunya ja hi comença a haverfamílies que han ofert la seva solidaritat. Avi-at també viurem aquestes escenes a casa.

ELS CIUTADANS EUROPEUS TAMBÉ QÜESTIONEN L’EUROPA FORTALESA

dossier P L A N E T A ➝ 5 D E S E T E M B R E D E L 2 0 1 5

PERIODISTA@tereturi

TERESATURIERA

DIRECTO R: Ca rl e s Ca pd e vi l a ◆ CA P D’INTERNA CIO NA L: Ma rc V i d a l ◆ CO O RDINA DO RA : Te re sa Tu ri e ra ◆ DIS S ENY : Id o i a V a l l ve rd ú ◆ FO TO GRA FIA : Xa vi e r Be rtra l ◆ EDICIÓ : Ro sa Ro d o n ◆ LLENGU A : A l be rt P l a

Italians i grecs portaven aigua igaletes ensucrades als refugiats

que acabaven d’arribar a lesseves platges. A Budapest,

centenars de persones s’hanacostat aquests dies a l’estació

de Keleti per proveir elsrefugiats de mantes, roba i

menjar calent. Després d’unasetmana de caos i desesperació

pel fet de no poder marxar deBudapest, ara 2.000hongaresos han organitzat a

través de Facebook un comboide cotxes particulars que

sortirà demà cap a la fronteraamb Àustria desafiant les lleis

que prohibeixen aquesta acció. A la UE no només se li estàescapant de les mans la crisi

de refugiats sinó també lapaciència dels ciutadans.

“Indignar-se per lamort d’Ailan només

serveix per alleujar lesnostres consciències.

Si volem ajudar de veritat els refugiatshaurem de fer coses

que no hem volgut ferdurant generacions:

integrar-los en lanostra vida quotidiana,

acceptar en el nostre

dia els que parlen unallengua diferent,porten vel o volen

construir unamesquita al nostre

barri. Replantejar-noscom protegir la nostraidentitat. I això, costa

molt de fer”

# X I N A

“En llocde posar mursde contenció i

resistir a la crisidels refugiats,

organitzem-la”

# RE F U G E E S W E L C O M E# C A TA C U L L

M A X F I S H E REDITOR INTERNACIONAL

VOX.C OM

Legalitats i legitimitatsen temps convulsos

F RA N Ç O I S C RÉ PE A UENVIAT DE L’ONU PELS DRETS

D EL S IMMIGRANT S

“No volíem venir a Europa, som aquí perquèens mataven. Si acabeu la guerra a Síria tornarem

al nostre país. Només busco una mica de seguretat”KI N A N M A S A L E M E H IREFUGIAT SIRIÀ DE 13 ANYS

2 nensImatges dela indiferència

Ailan, 3 anys, ofegaten una platja de

Turquia, Ali HocaBurnu, en un fallit intentde fugir de Síria. Ahed,

14 anys, reduït amb violència per un soldat

israelià a la franja deGaza. Les dues imatgeshan fet la volta al món i

han colpit consciències.Serviran perquè la

comunitat internacionalanteposi els drets

humans a les fronteres?

La Xina ha volgut celebrarels 70 anys de la fi de la

Segona Guerra Mundial ambuna desfilada militar que hadeixat enlluernat el mateix

president rus, Vladímir Putin,convidat d’honor a la tribuna.Els últims 5 anys la Xina ha

augmentat cada any un 10% laseva despesa militar, que ara

representa un 2,1% del PIB(els Estats Units dediquen alpressupost de Defensa un 3,1%

del PIB). La major part de lainversió s’ha dedicat a comprar

míssils de llarg abast isubmarins. Tot i que el

president xinès, Xi Jinping, haanunciat una reducció de

300.000 efectius en un exèrcitde 2,3 milions de soldats actius,la cursa armamentística entreles dues potències mundialsha entrat en un frec a frec, i

això augmenta la desconfiança

mútua, així com també entrela Xina i els seus veïns, com

el Japó o les Filipines.

Desfilada de míssilsper celebrar la pau

El món explicat a través del vi: un viage interior i global / Jean-Marie Aura: "La Xina ja és un...

Documents

Transcript of El món explicat a través del vi: un viage interior i global / Jean-Marie Aura: "La Xina ja és un...