EL MUNICIPI MÉS ENLLÀ DEL CASC URBÀ

El tractament de l’espai productiu agrari en la pràctica urbanística i l’ordenació del territori.

Un informe comparatiu i de propostes.

Autors:

Raïmon Roda i Noya, Enginyer Agrònom

i Fundació del Món Rural.

Amb la col·laboració del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalita de Catalunya.

El municipi més enllà del casc urbà – juliol 2012.

Índex

Introducció ........................................................................................................... 1

Objectius.............................................................................................................. 5

Objectius generals ............................................................................................. 5

Objectius metodològics ...................................................................................... 5

Metodologia ......................................................................................................... 6

Resum metodològic ........................................................................................... 6

Legislació actual: el cas de Catalunya ...................................................................... 8

Les construccions en sòl no urbanitzable segons la legislació urbanística ................ 8

Planejament Urbanístic .................................................................................... 23

Planejament Territorial. ................................................................................... 24

Marc normatiu dels territoris analitzats (ordenació territorial i legislació urbanística) 28

Comunitat Autònoma d’Andalusia .................................................................... 28

Comunitat Autònoma de Madrid ...................................................................... 29

Comunitat Autònoma de Galícia ....................................................................... 30

Estat de França ............................................................................................... 32

Respostes a l’enquesta. El municipi més enllà del casc urbà. ................................... 34

Figures de planejament .................................................................................... 34

Figures de planejament sobre el sòl agrari o que l’afectin ................................ 34

Criteris de delimitació dels espais d’alt valor agrari ......................................... 36

Consideració de l’espai productiu agrari en la planificació urbana .................... 39

Existència d’espais de transició entre l’espai urbà i aquell que té un ús agrari .... 40

Delimitació de zones de prohibició d’edificació agropecuària. Tipus de restricció 42

Delimitació de zones amb limitacions sobre la diversitat i la capacitat de producció agrícola o ramadera ..................................................................................... 43

Protecció del paisatge agrari tradicional d’interès cultural i patrimonial ............ 43

Instruments d’avaluació de l’impacte agrari: ...................................................... 44

Existència de mapes sobre el valor agrari del sòl ............................................ 44

Existència d’informació agrària orientada a la presa de decisions urbanístiques, territorials i sectorials................................................................................... 44

Consideració d’elements valuosos de l’espai agrari ......................................... 44

Consideració del sòl forestal enfront del sòl agrícola davant possibles transformacions .......................................................................................... 45

Procediments d’avaluació de l’impacte agrari abans d’una intervenció en el territori ....................................................................................................... 47

Instruments de gestió de l’espai agrari: ............................................................. 48

Figura del banc de terres, o altre instrument similar ........................................ 48

Instruments per a vincular l’autorització de noves edificacions i instal·lacions admissibles en sòl no urbanitzable a la gestió del territori ............................... 50

Figures de gestió: parcs agraris o similars ....................................................... 51

Vinculació dels establiments turístics o de turisme rural i l’activitat agrària? ..... 53

Edificacions i infraestructures agràries: .............................................................. 54

Limitacions a la distància o a la densitat o a la dimensió de les construccions i/o edificacions ................................................................................................. 54

El municipi més enllà del casc urbà – juliol 2012.

Definició proactiva de les àrees que poden acollir possibles edificacions agràries (per raons d’impacte ambiental i paisatgístic, distàncies sanitàries, model territorial, etc.) ............................................................................................ 56

Superfície mínima d’explotació exigida per construir ....................................... 56

Condicionants arquitectònics i paisatgístics en relació a la integració de l’edificació amb l’entorn ............................................................................................... 58

Existència de prototipus homologats per a les diverses necessitats d’edificacions agràries ajustades a les àrees o unitats de paisatge homogènies ...................... 58

Exigència d’enderroc de les edificacions quan queden fora d’ús. Incentius per evitar l’abandonament d’edificacions. ........................................................... 59

Sistemes per a la rehabilitació i/o reutilització d’edificis existents envers l’autorització de noves edificacions agràries ................................................... 59

Admissió de la construcció de nous habitatges en sòl no urbanitzable .............. 60

Conclusions i recomanacions ............................................................................... 61

Planejament ................................................................................................... 61

Espais Agraris .................................................................................................. 63

Construccions ................................................................................................. 66

Disponibilitat de base territorial........................................................................ 69

Proposta d’accions a desenvolupar ....................................................................... 70

Annex: dades bàsiques dels territoris comparats .................................................... 72

Persones Consultades ......................................................................................... 84

Annex: Model d’enquesta .................................................................................... 85

Annex: relació de textos jurídics ........................................................................... 90

Fonts d’informació .............................................................................................. 95

1

Introducció

La planificació territorial es pot definir com el conjunt de criteris, formulats

expressament a través de plans que regulen les actuacions i els assentaments sobre el

territori, amb l’objectiu d’aconseguir una relació adequada entre territori, població,

activitats, serveis i infrastructures.

Des dels diferents àmbits administratius s’han redactat els plans i les normatives per a

mirar d’ordenar els diferents usos del sòl i les activitats que s’hi desenvolupen: la Llei

de Política Territorial, la Llei del Sòl, la Llei d’Urbanisme i altres lleis parcials, el Pla

Territorial General de Catalunya, Plans Territorials Parcials, Plans Directors Territorials,

Plans Sectorials, Plans Comarcals de Muntanya, Plans Especials, Plans Directors

Urbanístics, Plans d’Ordenació Urbanística Municipals, Plans Parcials Urbanístics, Plans

Parcials Urbanístics de Delimitació, Plans Especials Urbanístics, Plans de Millora

Urbana, etc.

D’acord amb la legislació urbanística catalana, la totalitat del sòl es troba classificat en

un dels tres règims de sòl següents: sòl urbà, sòl urbanitzable o sòl no urbanitzable. A

més cada sòl gaudeix d’una qualificació pròpia.

L’activitat agrària (fora d’algunes explotacions encara presents dins de petits nuclis

rurals i aquelles activitats agroalimentàries que s’ubiquen en sòl urbà industrial)

s’esdevé en el sòl que l’urbanisme classifica com a sòl no urbanitzable.

Els plans d’ordenació urbanística de cada municipi (POUM), ara sota la tutela dels

plans territorials i dels plans directors urbanístics, són els instruments que classifiquen

i delimiten el sòl urbà, el sòl urbanitzable i el sòl no urbanitzable.

Malgrat que sovint el sector agrari té la percepció que la pràctica urbanística no el té

en compte i que considera l’espai productiu agrari com un espai residual (és a dir, que

no el planifica proactivament), el cert és que bona part de les preocupacions i

reivindicacions del sector i de les possibles polítiques de foment de l’activitat agrària

no tenen component urbanístic (sinó sectorial i de gestió) i s’escapen de l’àmbit

d’actuació del planejament territorial i urbanístic. L’urbanisme i l’ordenació territorial

2

poden garantir el règim de sòl no urbanitzable i, per tant, assegurar l’espai físic per a

l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura. L’urbanisme, però, no pot obligar a cultivar el

territori ni regula els cultius que es poden fer ni l’activitat agrícola en general. Sí que

regula, en canvi, els equipaments, instal·lacions, infrastructures i construccions que

legalment són admissibles en sòl no urbanitzable, entre les quals les edificacions i

infrastructures agràries.

A l’hora de planificar el territori s’ha reivindicat des del sector primari la necessitat

d’implantar eines de protecció per determinats terrenys agraris i la necessitat de tenir

en compte en aquesta planificació la producció agrària, ramadera o forestal. El fet que

sempre hagi estat la població que subsisteix gràcies al sector primari la que hagi

reivindicat aquest dret, fa que la visió del problema només s’hagi tingut des d’un punt

de vista, l’agrari, i s’hagi pogut considerar més com un interès parcial que com un

interès comú per al desenvolupament equilibrat i sostenible del municipi i el territori.

La responsabilitat de la política municipal ha d’abastar tot el terme municipal, i la

gestió urbanística no acaba a la darrera casa del nucli sinó que continua en el territori i

les activitats que s’hi desenvolupen.

Tradicionalment el tracte que s’ha donat a la vessant productiva del sector primari des

de les diferents eines de planificació territorial ha estat escàs o nul. La ciutadania

demanda un territori endreçat amb un paisatge ric, que li pugui proporcionar un

territori d’esbarjo, un pulmó, una visió plàcida. Un espai lliure. Aquest espai lliure és

fruit de la interacció entre la natura, l’home i les activitats que hi desenvolupa,

principalment agràries. Així, la multifuncionalitat de les tasques que desenvolupen

agricultors, ramaders i silvicultors procura la visió dels diferents paisatges.

L’experiència viscuda en els processos d’elaboració i participació del planejament

territorial posen de manifest que la majoria de qüestions que preocupen al sector

primari tenen més components de caracter sectorial que no pas urbanístic o

d’ordenació del territori. No obstant això, després dels processos de tramitació de

planejament territorial ja esmentats, es podrien identificar algunes qüestions

3

principals que apareixen de forma reiterada i recurrent en les al·legacions presentades

pel sector agrari1:

a) L’espai agrari no es pot ordenar per criteris merament ambientals i paisatgístics:

primer, és un espai productiu i el marc d’activitat d’un sector estratègic (proveeix

d’aliments a la població, evita el despoblament de les zones rurals dinamitzant

l’activitat econòmica i l’ocupació, gestiona el territori, produeix paisatge, afavoreix la

biodiversitat, etc.). Segon, el concepte de paisatge, utilitzat en el planejament

territorial amb esperit conservacionista i d’aparició més recent, provoca un important

rebuig. Tercer, el concepte ecològic, com a limitador de l’anterior, també provoca cert

rebuig, però com a sistema de producció i de valoració dels aliments té una major

acceptació.

Es reivindica la necessitat d’una anàlisis profunda dels aspectes agraris que permetin

determinar quins espais poden ser considerats d’alt valor.

b) El planejament tracta millor i considera més estratègics i prioritàris la resta d’usos

del sòl no urbanitzable (parcs eòlics, parcs solars, camps de golf...) que la producció

d’aliments. Es reivindica que l’activitat agrària sigui valorada com una activitat

econòmica estratègica; que s’estableixin mecanismes de preservació de la continuïtat

dels espais i, especialment, de la seva vocació productiva; que es tractin aquests espais

amb un règim jurídic que empari i fomenti el desplegament de les funcions addicionals

dels espais agraris (externalitats o activitats complementàries).

c) Perquè hi hagi activitat agropecuària s’ha de permetre introduir noves tècniques

productives, modernitzadores i intensificadores per tal de garantir la seva viabilitat,

malgrat transformin el paisatge i portin associada una certa edificabilitat. El concepte

d’agricultura i ramaderia “tradicional” o extensiva en tant que conservadors,

provoquen un important rebuig en molts professionals agraris i es demanen

contraprestacions per les restriccions que es proposen a l’agricultura i a la ramaderia.

En general, el sector en tant que productor i propietari es mostra contrari a les

limitacions que s’imposen en el sòl de protecció especial i territorial.

1 Aquesta informació ha estat facilitada pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

4

d) No s’ha de considerar l’activitat agrària intensiva com una activitat que provoca “per

se” degradació paisatgística i que són altres usos periurbans i, precisament,

l’abandonament de l’activitat agrària els que provoquen en major mesura aquesta

degradació paisatgística. El sector defensa que sense una activitat productiva no hi ha

activitat ni hi ha gestió del territori. La consideració de l’agricultura i la ramaderia

intensives com assimilables usos industrials que no aporten qualitat al medi natural,

agrari i paisatgístic, i les limitacions que al seu entendre s’imposen provoquen rebuig.

e) A banda dels problemes conjunturals, la sobrecàrrega de legislació sobre l’activitat

agrària és una de les principals causes de l’abandonament de l’activitat i des del sector

interpreten que el planejament territorial afegeix exigències i limitacions excesives que

un sector amb dificultats no pot afrontar. Entre les limitacions que el sector creu que

afegeix el planejament territorial, destaca especialment l’exigència de l’estudi

d’impacte i integració paisatgística per a totes les edificacions agràries.

Com a resposta inicial a aquestes qüestions es pot considerar que2:

a) Bona part són problemes terminològics més que no pas reals: per exemple, el

reconeixement del valor paisatgístic no invalida la producció d’aliments ni el sistema

productiu.

b) Bona part no són exigències addicionals ni comporten cap sobreesforç, sinó que

provenen de la normativa urbanística o sectorial vigent.

c) Unes mínimes cauteles per fer les coses bé, per garantir una correcta inserció

territorial de les edificacions agràries, són absolutament defensables; i, en qualsevol

altre sector d’activitat o de la propietat del sòl, no suscitarien cap discussió.

Al final del procés d’ordenació territorial, són els ajuntaments, alcaldes i tècnics

municipals qui han de dirimir entre els interessos dels legisladors i planificadors i

aquells dels seus administrats més directes al moment de concretar la planificació

local: empresaris i pagesos, propietaris i constructors, associacions ecologistes i de

veïns, ciutadans en general.

2 Aquesta informació ha estat facilitada pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

5

Objectius

Objectius generals

L’objectiu principal d’aquest informe és analitzar com es tracta el sòl agrari en altres

regions i/o països per extreure possibles línies de treball que aniran orientades a

acomplir el següent:

Contribuir als criteris que té en compte el planificador de manera que la

consideració del sector primari al nostre territori es faci des d’una visió no

només de defensa d’allò agrari, sinó també des de la vessant tècnica

urbanística.

Tenir una visió que vagi encarada a tenir un planejament integrat de cada

municipi i que no deixi la planificació del sòl no urbanitzable, i per tant de part

de l’activitat primària, com a residu dels altres usos planificats i previstos.

Fomentar una visió territorial més enllà del casc urbà de cada municipi i

preveure com, enmig de l’expansió urbana que es dóna a Catalunya, es pot

mantenir i preservar no només l’activitat del sector primari, sinó també la seva

productivitat econòmica.

Aportar arguments i eines a tècnics i responsables polítics dels ajuntaments

que ajudin a fomentar el tractament del sòl no urbà i l’activitat agrària com a

elements estratègics pel desenvolupament econòmic, social, ambiental i

cultural de les ciutats petites i mitjanes de Catalunya.

Objectius metodològics

Es proposa analitzar com es tracta l’activitat del sector primari en el sòl no

urbanitzable/sòl rústic en el planejament, la normativa y les actuacions en altres

comunitats autònomes, regions i estats per aportar elements de comparació i reflexió

alternatius a Catalunya.

6

En concret, es pretén analitzar la normativa d’aquests territoris pel que fa a aquesta

qüestió i alguns exemples del planejament (normes urbanístiques, zonificacions, etc.).

Els punts metodològics s’esquematitzen en:

Recollir el tractament que es fa de les construccions i activitats

agràries dins de la normativa urbanística i territorial a Catalunya.

Recollir el tractament que es fa de les construccions i activitats

agràries en la normativa de països i regions del entorn.

Aportar elements de comparació i reflexió alternatius als

utilitzats a Catalunya.

Assolir propostes i recomanacions.

Metodologia

Resum metodològic

Primera fase: recopilació d’informació:

1. Buidat de la legislació actual a Catalunya. Serà objectiu d’aquest primera fase

sintetitzar la normativa, el planejament urbanístic i el territorial en relació a

l’espai productiu agrari i les activitats que s’hi desenvolupen, fent especial

atenció al tipus d’activitats i construccions que s’hi regulen.

2. Enquestes a experts/coneixedors d’altres territoris. Buidat de la legislació en

cada un dels territoris. Serà objectiu d’aquesta fase obtenir informació i

documentació sobre com s’aborda l’espai productiu agrari en la regulació i el

planejament d’altres països o regions.

Es pretén conèixer de quina manera des de l’urbanisme i la planificació

territorial s’impulsen i regulen l’activitat agrària (productiva) i les seves

externalitats (gestió territorial, paisatge, medi ambient, turisme, etc.).

7

La metodologia es basa en una primera recopilació d’informació a partir d’un

qüestionari enviat a tècnics experts en la planificació de França i a les

comunitats autònomes d’Andalusia, Galícia y Madrid.

A partir del buidatge dels qüestionaris es realitzarà un aprofundiment dels

aspectes més destacats, contrastant les informacions rebudes amb la legislació

i amb documents de planejament concrets.

Segona fase: comparativa, conclusions i recomanacions.

1. Detectar exigències i mancances de regulació i de planejament que tinguin

components urbanístics actuals, en relació a l’espai productiu agrari.

2. Elaborar un llistat de propostes i recomanacions per aprofundir en el treball

d’aquesta temàtica.

8

Legislació actual: el cas de Catalunya

Les construccions en sòl no urbanitzable segons la legislació urbanística

Segons la legislació urbanística (Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual

s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme (TRLU), article 36) els propietaris de sòl no

urbanitzable tenen el dret d'ús, de gaudi i de disposició de llurs propietats, d'acord

amb la naturalesa rústica dels terrenys, sempre sota els imperatius derivats del principi

d'utilització racional dels recursos naturals i dins els límits legalment establerts.

L’article 47 del TRLU sobre el règim d’ús del sòl no urbanitzable estableix que es poden

admetre noves construccions i dependències pròpies d'una activitat agrícola,

ramadera, d'explotació de recursos naturals o, en general, rústica. Pel que fa a nous

habitatges unifamiliars, només s’admeten els que estiguin directament i

justificadament associats a aquestes activitats.

Article 47 . Règim d'ús del sòl no urbanitzable:

6. En sòl no urbanitzable, ultra les actuacions d'interès públic a què es refereix l'apartat 4, només es poden admetre com a noves construccions, respectant sempre les incompatibilitats i les determinacions de la normativa urbanística i sectorial aplicable:

a) Les construccions i les dependències pròpies d'una activitat agrícola, ramadera, d'explotació de recursos naturals o, en general, rústica. Entre les construccions pròpies d'una explotació de recursos naturals procedents d'activitats extractives, s'hi inclouen les instal·lacions destinades al primer tractament i a la selecció d'aquests recursos, sempre que aquestes activitats de selecció produeixin un impacte ambiental menor si es duen a terme al lloc d'origen.

b) Les construccions destinades a habitatge familiar o a l'allotjament de persones treballadores temporeres que estiguin directament i justificadament associades a una de les activitats d'explotació a què fa referència la lletra a.

El Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei

d'urbanisme en el seu article 48 especifica que: als efectes del que estableix l’article

47.6.a) de la Llei d’urbanisme, es consideren construccions pròpies d’una activitat

agrícola, ramadera o forestal:

a) Les construccions o instal·lacions destinades específicament a la criança d’animals o

bé al conreu d’espècies vegetals.

9

b) Les construccions destinades a la guarda de la maquinària i demés estris al servei de

les activitats forestals, de criança d’animals o de conreu d’espècies vegetals.

c) Les construccions destinades a l’emmagatzematge, la conservació, la manipulació,

l’envasat i la transformació de productes, així com les destinades a la prestació de

serveis, sempre que els esmentats productes i serveis s’hagin originat o tinguin com a

destinació, respectivament i exclusivament, una unitat d’explotació agrícola o

ramadera o un conjunt d’unitats d’explotació, integrades sota una direcció

empresarial comuna i sempre que els terrenys objecte de la construcció formin part

de l’esmentada unitat d’explotació o de l’esmentat conjunt.

d) Les construccions destinades a l’emmagatzematge, conservació i prestació de serveis

propis dels centres de jardineria, sempre que en la finca es desenvolupin les activitats

de conreu o viver d’espècies vegetals.”

En aquest sentit cal remarcar la dificultat que suposaria la implantació en sòl no

urbanitzable de instal·lacions de transformació agrícola no vinculades directament a

l’explotació agrària (per exemple els cellers no vinculats directament a una explotació

vitícola).

L’article 48.2 del Reglament de la Llei d’urbanisme determina que el procediment

d’implantació de construccions i instal·lacions pròpies d’activitats agrícoles o

ramaderes és el següent:

a) Si el projecte supera els llindars fixats d’acord amb els articles 68.8.d) o 93.2.e) del

mateix Reglament, incorpora l’ús d’habitatge o d’allotjament de persones treballadores

temporeres, o afecta restes arqueològiques d’interès declarat, aqüífers classificats,

zones vulnerables o zones sensibles declarades de conformitat amb la legislació vigent,

jaciments paleontològics o punts geològics d’interès, es requereix que, amb caràcter

previ a l’obtenció de la llicència urbanística municipal, o bé s’aprovi un pla especial

urbanístic que estableixi l’ordenació i les condicions d’implantació de les construccions i

les instal·lacions, o bé s’aprovi el corresponent projecte d’acord amb el procediment

previst en l’article 48 de la Llei d’urbanisme i en l’article 57 d’aquest Reglament.

10

L’opció entre un o altre procediment correspon a la persona interessada, llevat que el

planejament urbanístic general exigeixi l’aprovació del pla especial urbanístic.

b) En els altres casos, únicament es requereix l’obtenció de llicència urbanística

municipal.

Per altra banda, el TRLU preveu també en el seu article 47 que el sòl no urbanitzable

pot ésser objecte d'actuacions específiques per a destinar-lo a les activitats o els

equipaments d'interès públic que s'hagin d'emplaçar en el medi rural, com ara:

a) Les activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d'educació en el lleure i

d'esbarjo que es desenvolupin a l'aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínimes i

imprescindibles per a l'ús de què es tracti.

b) Els equipaments i serveis comunitaris que estiguin vinculats funcionalment al medi

rural o que, per llurs dimensions o requeriments funcionals, no sigui adequat que

s'integrin en la trama urbana.

c) Les infraestructures d'accessibilitat.

d) Les instal·lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics com les

telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, les xarxes de subministrament

d'energia elèctrica, d'abastament i subministrament d'aigua i de sanejament, el

tractament de residus, la producció d'energia a partir de fonts renovables i les altres

instal·lacions ambientals d'interès públic.

Amb el compliment de determinats requisits són admissibles les estacions de

subministrament de carburants i de prestació d'altres serveis de la xarxa viària i les

construccions i les instal·lacions vinculades a l'execució, el manteniment i el

funcionament de les obres públiques; així com les construccions destinades a les

activitats de turisme rural o de càmping si les autoritza el pla d'ordenació urbanística

municipi.

11

Article 47 . Règim d'ús del sòl no urbanitzable:

4. El sòl no urbanitzable pot ésser objecte d'actuacions específiques per a destinar-lo a les activitats o els equipaments d'interès públic que s'hagin d'emplaçar en el medi rural. A aquest efecte, són d'interès públic:

a) Les activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d'educació en el lleure i d'esbarjo que es desenvolupin a l'aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínimes i imprescindibles per a l'ús de què es tracti.

b) Els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans.

c) Les infraestructures d'accessibilitat.

d) Les instal·lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics com les telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, les xarxes de subministrament d'energia elèctrica, d'abastament i subministrament d'aigua i de sanejament, el tractament de residus, la producció d'energia a partir de fonts renovables i les altres instal·lacions ambientals d'interès públic.

5. L'autorització de les actuacions específiques d'interès públic a què es refereix l'apartat 4 ha de justificar degudament que l'àmbit d'actuació no està sotmès a un règim especial de protecció amb el qual siguin incompatibles, per raó dels seus valors, per l'existència de riscs o pel fet d'estar subjecte a limitacions o a servituds per a la protecció del domini públic. Així mateix, les actuacions que s'autoritzin no han de disminuir de manera significativa la permeabilitat del sòl ni han d'afectar de manera negativa la connectivitat territorial.

La llei 3/2012 també incorpora noves construccions admeses, com ara les

construccions destinades a l’activitat d’aparcament de caravanes, autocaravanes i

remolcs-tenda, sempre que estiguin expressament previstes pel Pla d’Ordenació

Urbanística Municipal (POUM) i requerint la tramitació d’un pla especial i les

construccions destinades a turisme rural admeses són les construccions auxiliars a

autoritzar pel procediment de l’article 48 del TRLU, sense necessitar pla especial.

12

Article 47 . Règim d'ús del sòl no urbanitzable:

6. En sòl no urbanitzable, ultra les actuacions d'interès públic a què es refereix l'apartat 4, només es poden admetre com a noves construccions, respectant sempre les incompatibilitats i les determinacions de la normativa urbanística i sectorial aplicable:

a) Les construccions i les dependències pròpies d'una activitat agrícola, ramadera, d'explotació de recursos naturals o, en general, rústica. Entre les construccions pròpies d'una explotació de recursos naturals procedents d'activitats extractives, s'hi inclouen les instal·lacions destinades al primer tractament i a la selecció d'aquests recursos, sempre que aquestes activitats de selecció produeixin un impacte ambiental menor si es duen a terme al lloc d'origen.

b) Les construccions destinades a habitatge familiar o a l'allotjament de persones treballadores temporeres que estiguin directament i justificadament associades a una de les activitats d'explotació a què fa referència la lletra a.

c) Les estacions de subministrament de carburants i de prestació d'altres serveis de la xarxa viària.

d) Les construccions i les instal·lacions vinculades a l'execució, el manteniment i el funcionament de les obres públiques.

e) Les construccions destinades a l’activitat de càmping i a l’aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda autoritzades pel pla d’ordenació urbanística municipal, que exigeixen en tots els casos la tramitació prèvia d’un pla especial urbanístic.

f) Les construccions auxiliars destinades a l’activitat de turisme rural.

Per altra banda l’apartat 3 Article 48, modificat per art. 13 de la LLEI 3/2012, del 22 de

febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu

1/2010, del 3 d'agost, estableix el procediment per a l'aprovació de projectes

d'actuacions específiques d'interès públic en sòl no urbanitzable:

1. Els projectes de les actuacions específiques d'interès públic a què es refereix l'article

47.4, si no estan incloses en un pla especial urbanístic, han d'ésser sotmesos a

informació pública per l'ajuntament, per un termini d'un mes. Tant el projecte

d'aquestes actuacions com, si s'escau, el pla especial urbanístic formulat per acomplir-

les han d'incloure la documentació següent:

a) Una justificació específica de la finalitat del projecte i de la compatibilitat de

l'actuació amb el planejament urbanístic i sectorial.

b) Un estudi d'impacte paisatgístic.

13

c) Un estudi arqueològic i un informe del Departament competent en matèria de

cultura, si l'actuació afecta restes arqueològiques d'interès declarat.

d) Un informe del Departament competent en matèria d'agricultura si no és comprès

en un pla sectorial agrari.

e) Un informe de l'administració hidràulica, si l'actuació afecta aqüífers classificats,

zones vulnerables o zones sensibles declarades de conformitat amb la legislació vigent.

f) Un informe de l'Institut Geològic de Catalunya, si l'actuació afecta jaciments

paleontològics o punts geològics d'interès.

g) Els altres informes que exigeixi la legislació sectorial.

2. L'aprovació prèvia dels projectes a què es refereix l'apartat 1 correspon a

l'ajuntament i l'aprovació definitiva correspon a la comissió territorial d'urbanisme

que pertoqui, que l'ha d'adoptar en el termini de tres mesos des que se li presenta

l'expedient complet. En tots els casos, la resolució ha de fixar les mesures correctores

aplicables a fi d'evitar la degradació i la fragmentació d'espais agraris i de minorar els

efectes de les edificacions, de llurs usos i accessos i dels serveis i les infraestructures

associats sobre la qualitat del paisatge, i també les condicions de caràcter urbanístic

que calgui, el compliment de les quals s'ha de garantir adequadament. El projecte es

pot denegar, si escau, pels motius que estableixen els apartats 3 i 4 de l'article 87.

L'avaluació d'impacte ambiental es tramita d'acord amb la legislació sectorial

específica, quan és preceptiva.

3. L’aprovació definitiva dels projectes d’actuacions específiques d’interès públic no

incloses en un pla especial urbanístic és un requisit per a poder tramitar les llicències o

autoritzacions municipals relatives a l’actuació, que tanmateix poden ésser tramitades

simultàniament, condicionades sempre a l’aprovació del projecte. Això no obstant, es

poden establir per reglament els supòsits en què, atesa l’escassa entitat de les obres o

de la superfície de sòl afectada per l’actuació, no és exigible l’aprovació del projecte. En

aquests supòsits, per a atorgar les llicències o autoritzacions municipals corresponents

14

es requereix l’informe previ favorable de la comissió territorial d’urbanisme que

pertoqui.

Per altra banda, el TRLU estableix en el seu article 47.3 que és permès, amb

determinats requisits, de reconstruir i rehabilitar les masies i les cases rurals que calgui

preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques, mediambientals,

paisatgístiques o socials. Es poden destinar a habitatge familiar, a un establiment

hoteler amb exclusió de la modalitat d'hotel apartament, a un establiment de turisme

rural o a activitats d'educació en el lleure.

Aquests usos es veuen ampliats amb la llei 2/2012 amb les activitats de restauració,

artesanals, artístiques, equipaments o serveis comunitaris.

Article 47 . Règim d'ús del sòl no urbanitzable:

1. Els propietaris o propietàries de sòl no urbanitzable tenen el dret d'ús, de gaudi i de disposició de llurs propietats, d'acord amb la naturalesa rústica dels terrenys, sempre sota els imperatius derivats del principi d'utilització racional dels recursos naturals i dins els límits establerts per aquesta Llei, per la legislació sectorial, pel planejament urbanístic i per la legislació que sigui aplicable a l'exercici de les facultats de disposició d'aquesta classe de sòl.

2. Es prohibeixen les parcel·lacions urbanístiques en sòl no urbanitzable.

3. És permès, en sòl no urbanitzable, amb els requisits fixats pels articles 50 i 51:

a) Reconstruir i rehabilitar les masies i les cases rurals que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials.

b) Reconstruir i rehabilitar altres construccions anteriors a l’entrada en vigor del primer instrument de planejament urbanístic general en cada municipi i que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques o històriques.

c) Rehabilitar les construccions rurals en desús per a corregir-ne l’impacte ambiental o paisatgístic negatiu.

3 bis. Les construccions a què fa referència l’apartat 3 han d’haver estat incloses pel planejament urbanístic en el catàleg que estableix l’article 50.2

3, amb vista a destinar-les a habitatge familiar; a un

establiment hoteler amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament; a un establiment de turisme rural; a activitats d’educació en el lleure, artesanals, artístiques o de restauració; a equipaments, o a serveis comunitaris. Tanmateix, per a poder-les destinar a establiment hoteler ha d’ésser previst expressament en el dit catàleg, el qual pot establir un límit en el nombre de places. Les construccions a què fa referència l’apartat 3.b i c en cap cas es poden reconstruir i rehabilitar amb vista a destinar-les a l’ús d’habitatge familiar. En tots els casos, els usos de les construccions a què fa referència aquest apartat han d’ésser compatibles amb les activitats agràries implantades en l’entorn immediat respectiu.

3 A la pàgina 17 hi ha l’article 50.2 de la llei d’urbanisme en el que s’especifiquen les característiques del catàleg.

15

A més amb l’aprovació de la llei 2/2012 s’amplien en l’article 50 de la TRLU els tipus

d’edificacions susceptibles d’ésser reconstruïdes o rehabilitades incloent-hi altres

construccions diferents a les masies i les cases rurals preexistents a l’entrada en vigor

del primer instrument de planejament general urbanístic de cada municipi, que calgui

preservar o recuperar per raons arquitectònics o històriques, i les Construccions rurals

en desús que s’hagin de rehabilitar per a corregir-ne l’impacte ambiental o paisatgístic

negatiu. La rehabilitació de la construcció afectada pot comportar la reducció del

volum preexistent si això és necessari per a corregir-ne l’impacte ambiental o

paisatgístic negatiu.

L’articulat preveu que no es poden reconstruir o rehabilitar amb vistes a destinar-les a

l’ús d’habitatge i que, en tot cas, els usos que es pretenguin desenvolupar en aquestes

construccions han d’ésser compatibles amb les activitats agràries implantades en

l’entorn immediat.

La nova llei preveu igualment que en absència de catàleg, l’ús hoteler és també

susceptible de ser autoritzat en les edificacions en què es justifiqui, mitjançant el

tràmit de l’article 48, la concurrència de les raons requerides per a admetre la seva

reconstrucció o rehabilitació.

La Llei 3/2012, introdueix que els usos de construccions reconstruïdes o rehabilitades

(masies, cases rurals, altres construccions que calgui preservar i recuperar per raons

arquitectòniques o històriques, i construccions rurals en desús per corregir-ne

l’impacte ambiental o paisatgístic negatiu) han de ser compatibles amb les activitats

agràries implantades en l’entorn immediat respectiu. Igualment es preveu que en cas

que la reconstrucció o rehabilitació projectada sigui susceptible de pertorbar el

funcionament normal de les explotacions agràries existents en l’entorn immediat,

l’ajuntament haurà de sol·licitar un informe al Departament d’Agricultura,

Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) sobre les eventuals mesures

que s’han d’incloure en el projecte tramitat per a compatibilitzar-lo amb aquestes

explotacions.

Quan es tracta de projectes de reconstrucció o rehabilitació de masies i cases rurals

en sòl no urbanitzable que prèviament hagin estat identificades en un catàleg

16

específic (art. 50 de la Llei d’urbanisme de Catalunya), els projectes han d'ésser

sotmesos a informació pública per l'ajuntament, per un termini de vint dies, i a

l'informe de la comissió territorial d'urbanisme competent, abans de l’obtenció de la

llicència municipal.

Article 50 de la llei d’urbanisme de Catalunya:

Reconstrucció o rehabilitació de determinades construccions en sòl no urbanitzable

1. En el procediment d’atorgament de llicències, la comissió territorial d’urbanisme competent ha d’informar sobre els projectes relatius a la reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals i a la rehabilitació d’altres edificacions singulars en sòl no urbanitzable que preveu l’article 47.3, excepte si aquests projectes només comporten obres de conservació, d’adequació, de millora o de manteniment d’un ús existent admès per l’ordenament urbanístic. La comissió territorial ha d’emetre aquest informe en el termini màxim de dos mesos des que disposa de l’expedient. La llicència corresponent només es pot atorgar si el dit informe és favorable i, si escau, ha de fixar les mesures correctores i les condicions de caràcter urbanístic a què fa referència l’article 48.2.

2. El planejament urbanístic general o especial ha d’identificar en un catàleg específic les masies, les cases rurals o altres edificacions singulars situades en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació i justificar les raons que en determinen la preservació o, si s’escau, la recuperació d’acord amb el que estableix l’article 47.3. Els criteris paisatgístics que determinen la inclusió de les masies i les cases rurals en el catàleg s’han d’adequar a les determinacions que, si escau, estableix el planejament urbanístic o sectorial per a la protecció i el millorament del paisatge.

3. La reconstrucció i la rehabilitació del patrimoni arquitectònic rural han de respectar el volum edificat preexistent i la composició volumètrica original prèviament determinats. Si no s’alteren les característiques originals de l’edificació, se’n pot admetre la divisió horitzontal, amb les limitacions que estableixi el planejament urbanístic i d’acord amb la normativa reguladora de les condicions objectives d’habitabilitat.”

Els projectes que només comportin obres de conservació, d'adequació, de millora o de

manteniment d'un ús existent admès per l'ordenament urbanístic, i les noves

construccions, pròpies d'una activitat agrícola, ramadera o, en general, rústica, resten

únicament subjectes a llicència municipal quan no superin qualsevol dels llindars

següents: ocupació en planta de 500 metres quadrats, sostre total de 1.000 metres

quadrats o alçada màxima de 10 metres.

Altres aportacions de la Llei 2/2012 en aquest mateix sentit són:

Es simplifica el procediment per a l’autorització d’obres en les masies i altres

edificacions rurals catalogades i de les noves construccions lligades a les

17

activitats rústiques. En aquest darrer cas, la intervenció de l’Administració de la

Generalitat s’instrumenta en el procediment d’atorgament de llicència

municipal, amb control dels aspectes de legalitat i dels aspectes paisatgístics,

atesos els interessos supralocals que concorren en la protecció del sòl no

urbanitzable.

S’admeten les obres provisionals de conservació, adequació, millora i ampliació

necessàries per al correcte desenvolupament de l’activitat en les edificacions o

instal·lacions industrials en sòl no urbanitzable que van ser legalment

implantades i que puguin justificar l’interès social de l’activitat en termes

econòmics i de llocs de treball. Es pretén compatibilitzar l’objectiu de no posar

en risc la continuïtat d’aquelles activitats d’interès reconegut amb l’objectiu de

preservar el sòl no urbanitzable evitant el canvi de règim de sòl, la consolidació

de peces de sòl urbà en localitzacions inadequades i la inducció de punts de

creixement dispersos que puguin comprometre el sistema d’espais oberts

definit pel planejament territorial.

Amb les modificacions introduïdes per la Llei 2/2012 de 22 de febrer de modificació del

Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost en

el cas de projectes que comportin l'establiment o l'ampliació d'activitats ramaderes,

manté la subjecció del projecte a informació pública en un termini de 20 dies i

estableix l'exigència d'un informe del departament competent en matèria de

ramaderia relatiu al compliment dels requisits de distàncies establerts per la normativa

aplicable, amb una important simplificació global del procediment (article 49).

Procediment per a l'aprovació de determinats projectes de noves activitats i construccions en

sòl no urbanitzable modificat per art. 14.3 de la LLEI 3/2012, del 22 de febrer). A més, la

reforma subjecta a llicència municipal sense necessitat de demanar els esmentats

informes, els projectes relatius a activitats ramaderes preexistents que, sense

incrementar la capacitat productiva de les instal·lacions, només comporten obres

d'adaptació a la legislació aplicable en matèria de ramaderia.

18

Article 49 . Procediment per a l'aprovació de determinats projectes de noves activitats i construccions en sòl no urbanitzable (modificat per art. 14 de la LLEI 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost.)

1. Les determinacions de l’article 48 s’apliquen també a les actuacions següents en sòl no urbanitzable:

a) Els projectes d’activitats i de construccions directament vinculades a l’explotació de recursos naturals.

b) Els projectes de noves construccions a què fa referència l’article 47.6.b, destinades a habitatge familiar o a allotjament de treballadors temporers i als projectes a què fa referència l’apartat 2 en tots els casos en què incorporin aquests usos. En qualsevol cas, aquests usos han d’estar directament i justificadament associats a l’explotació rústica de què es tracti, i les construccions han de constituir un conjunt integrat, adequat al medi rural.

c) L’obertura o la recuperació de vies d’accés, camins i dreceres, en el cas que la recuperació no estigui integrada en un projecte d’actuació admesa en aquesta classe de sòl, tramitat d’acord amb la legislació sectorial.

d) Les estacions de subministrament de carburants i de prestació d’altres serveis de la xarxa viària.

e) Les construccions auxiliars destinades a l’activitat de turisme rural.

f) Qualsevol altra actuació que afecti restes arqueològiques d’interès declarat, aqüífers classificats, zones vulnerables o zones sensibles declarades de conformitat amb la legislació vigent, jaciments paleontològics o punts geològics d’interès.

2. Els projectes de noves construccions pròpies d’una activitat agrícola, ramadera o, en general, rústica, si superen els llindars que estableixen el planejament territorial i l’urbanístic, llevat del supòsit de l’incís final de l’apartat 3, s’han de sotmetre a l’informe de la comissió territorial d’urbanisme que pertoqui, que regula l’article 50.1, amb els mateixos efectes vinculants. Aquest informe s’ha de referir als aspectes de legalitat dels projectes i a l’estudi d’impacte i integració paisatgística de la nova construcció que el promotor del projecte ha de presentar.

3. En el cas de projectes que comportin l’establiment o l’ampliació d’activitats ramaderes, s’han de sotmetre a informació pública per un termini de vint dies i a l’informe del departament competent en matèria de ramaderia relatiu al compliment dels requisits de distàncies establerts per la normativa sobre ordenació ramadera. La llicència corresponent només es pot atorgar si aquest informe és favorable. En el cas que aquests projectes superin els llindars a què fa referència l’apartat 2, aquest informe i el projecte tramitat s’han d’aportar conjuntament amb la sol·licitud de l’informe corresponent de la comissió territorial d’urbanisme que pertoqui. Tanmateix, els projectes relatius a activitats ramaderes preexistents que, sense incrementar la capacitat productiva de les instal·lacions, només comporten obres per a adaptar aquestes instal·lacions a les exigències derivades de la legislació aplicable en matèria de ramaderia no requereixen els informes esmentats, sinó que resten subjectes únicament a llicència municipal.

En els sòls no urbanitzables d’especial protecció per raó dels seus valors, per

l'existència de riscos o pel fet d'estar subjectes a limitacions o a servituds per a la

protecció del domini públic, no són admissibles obres o instal·lacions que hi resultin

incompatibles. Així mateix, les actuacions que s'autoritzin no han de disminuir de

19

manera significativa la permeabilitat del sòl ni han d'afectar de manera negativa la

connectivitat territorial.

En general, estan subjectes a llicència els actes d'edificació, de construcció o

d'enderrocament d'obres i els de transformació o utilització del sòl o del subsòl (la

pràctica agrícola, com ja s’ha explicat en l’apartat 1, no està subjecta a llicència

municipal). Entre els que la llei enumera, estan o poden estar molt relacionats amb el

món agrari la instal·lació d'hivernacles o instal·lacions similars; la construcció o la

instal·lació de murs i tanques; l'obertura, la pavimentació i la modificació de camins

rurals; i la tala de masses arbòries, de vegetació arbustiva o d'arbres aïllats, en els

supòsits en què ho exigeixi el planejament urbanístic.

Les noves construccions estan subjectes (art. 40 LUC) a l’aprovació prèvia d’un pla

especial urbanístic o bé a un procediment que inclogui l'aprovació prèvia del projecte

per part de l'ajuntament, un mes d’informació pública, l'aprovació definitiva per part

de la comissió territorial d'urbanisme que pertoqui i finalment l’obtenció de la llicència

urbanística municipal.

L'autorització d'obres i usos en sòl no urbanitzable segons l’article 47.7 del TRLU

comporta els deures de conservar el sòl i la seva massa vegetal en l'estat legalment

exigible; costejar i executar, si s'escau, les infraestructures de connexió amb les xarxes

generals de serveis per a l'obtenció dels subministraments i l’assoliment de nivells de

sanejament adequats. Igualment el propietari està obligat a costejar i, si s'escau,

executar les mesures correctores que es determinin per tal d'evitar la fragmentació

d'espais agraris i l'afectació greu a les explotacions agràries, a minorar els efectes de

les edificacions i llurs usos, accessos i serveis sobre la qualitat del paisatge, o complir

les condicions que s'imposin per altres finalitats justificades.

20

Article 47 . Règim d'ús del sòl no urbanitzable:

7. L'autorització d'obres i usos en sòl no urbanitzable ha de garantir en tots els casos la preservació d'aquest sòl respecte al procés de desenvolupament urbà i la màxima integració ambiental de les construccions i les activitats autoritzades, i comporta per a la persona propietària els deures següents:

a) Costejar i executar les obres i els treballs necessaris per conservar el sòl i la seva massa vegetal en l'estat legalment exigible o per restaurar aquest estat, en els termes previstos en la normativa que sigui aplicable.

b) Costejar i, si s'escau, executar les infraestructures de connexió de la instal·lació, la construcció o l'edificació amb les xarxes generals de serveis, i cedir a l'administració competent aquestes infraestructures i el sòl corresponent per a la seva incorporació al domini públic, quan n'hagin de formar part.

c) Costejar i, si s'escau, executar les obres o instal·lacions necessàries per donar compliment a la resta de condicions que exigeixi el pla especial o l'acord d'aprovació del projecte, respecte a l'obtenció de subministraments, assoliment de nivells de sanejament adequats o altres serveis.

d) Costejar i, si s'escau, executar les mesures correctores que determini el pla especial o l'acord d'aprovació del projecte per tal d'evitar la fragmentació d'espais agraris i l'afectació greu a les explotacions agràries, minorar els efectes de les edificacions i llurs usos, accessos i serveis sobre la qualitat del paisatge, o per altres finalitats justificades.

8. L'autorització de les obres i els usos en els casos regulats pels articles 48, 49 i 50 està subjecta, prèviament a la tramitació de la llicència urbanística municipal, al procediment que estableixen els dits preceptes.

9. El sòl no urbanitzable no pot ésser dedicat a usos que, atenent els valors que el pla d'ordenació urbanística municipal protegeix o preserva i les finalitats que persegueix, en transformin la destinació o la naturalesa o bé lesionin o impedeixin la realització dels dits valors i l'assoliment de les dites finalitats.

Els projectes, a més de la documentació tècnica exigible, han d’incorporar la

documentació següent:

a) Una justificació de la finalitat del projecte, la seva compatibilitat amb el planejament

i la concurrència dels requisits legalment exigits.

b) Un estudi d'impacte i integració paisatgística, amb una diagnosi raonada del

potencial impacte i una exposició de les mesures correctores que es proposen. Aquest

estudi ha de ser informat preceptivament per l'òrgan competent en matèria de

paisatge.

21

c) Altres informes sectorials, entre els quals un del Departament d'Agricultura,

Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM). (També per exemple, un

informe del Departament de Cultura, si l'actuació afecta restes arqueològiques

d'interès declarat; o de l'administració hidràulica, si l'actuació afecta aqüífers

classificats, zones vulnerables o zones sensibles declarades de conformitat amb la

legislació vigent; informe de risc d’inundabilitat; o informe del Servei Geològic de

Catalunya, si l'actuació afecta jaciments paleontològics o punts geològics d'interès).

En el cas de granges ramaderes, a més de la llicència urbanística s’ha de seguir una

tramitació ambiental i es necessita, segons la seva grandària, una autorització

ambiental del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi

Natural o bé una llicència ambiental municipal (Fins ara Llei 3/1998 d’intervenció

integral de l’administració ambiental i texts legals que la despleguen, revisada

mitjançant la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les

activitats, que entra en vigor a l'agost de 2010).

La documentació ha de contenir l’anàlisi dels efectes i els resultats mediambientals de

l’activitat feta, la descripció, les instal·lacions, les matèries primeres i auxiliars, els

processos, els productes i el consum de recursos naturals i energia, i les emissions de

tota mena i llurs repercussions en el medi considerat en conjunt. Ha de contenir també

les repercussions que puguin resultar de condicions de funcionament anormals,

incidents i accidents.

Les granges han d’acreditar el compliment de la legislació sectorial d’agricultura i

ramaderia (autonòmica i bàsica del estat), que regula les explotacions ramaderes

establint, entre altres, mesures sanitàries i de benestar animal. També han d’aportar

un pla de gestió de les dejeccions ramaderes que valida el DAAM, en relació amb la

contaminació difusa per nitrats procedents de fonts agràries.

22

Article 51 de la llei d’urbanisme:

Directrius per a les llicències d'edificació en sòl no urbanitzable

1. Els materials, els sistemes constructius, el volum i la tipologia aparents de les edificacions en sòl no urbanitzable han d'ésser els propis de l'àmbit territorial on siguin emplaçats. El planejament territorial i el planejament urbanístic han d'establir els criteris o les condicions necessaris per fer efectiva aquesta directriu.

2. Les llicències municipals per a l'edificació en sòl no urbanitzable han de fixar les condicions especials que s'han d'adoptar, a càrrec de les persones interessades, per a l'obtenció dels subministraments necessaris i l'assoliment dels nivells de sanejament adequats, amb les degudes garanties de seguretat, salubritat i no-contaminació que tinguin en compte els riscs geològics, naturals i tecnològics. En tot cas, s'aplica a aquestes condicions d'edificació el que estableix per a les edificacions en sòl urbà l'article 41.3.

Cal finalment fer esment a l’addicional Tercera del DECRET 305/2006, de 18 de juliol,

per la qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme. L’Informe del Departament

d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural respecte a les actuacions

específiques d’interès públic en sòl no urbanitzable estableix que, de conformitat amb

el què estableix la disposició addicional cinquena de la Llei 18/2001, de 31 de

desembre, d’orientació agrària, l’informe del DAAM previst en l’article 48.1.d) de la Llei

d’urbanisme i 57.1.d) d’aquest Reglament, en la tramitació dels plans especials o en

l’aprovació dels projectes d’actuacions específiques d’interès públic en sòl no

urbanitzable no compresos en un pla especial agrari, té caràcter vinculant per a l’òrgan

competent (DAAM?) per a llur aprovació definitiva en el cas que sigui desfavorable a

l’execució del projecte.

Per altra banda la disposició addicional Setena de la LLEI 3/2012, del 22 de febrer, de

modificació del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010,

del 3 d'agost estableix que el Govern, en el termini d’un any a partir de l’entrada en

vigor d’aquesta llei, ha d’iniciar els treballs per a l’elaboració del Pla Territorial

Sectorial Agrari.

23

Planejament Urbanístic

Els plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), a banda de classificar el sòl no

urbanitzable, com ja s’ha explicat, estableixen qualificacions. Subdivideixen el sòl no

urbanitzable en zones, com ara espais naturals protegits, sòl d’alt valor agrícola, sòl

rural convencional, etc...

Els plans poden fer una regulació dels usos permesos i prohibits, d’entre els

admissibles per la legislació urbanística en aquesta classe de sòl (a vegades depenent

de la zonificació i d’altres amb independència d’aquesta), definir les seves

característiques i establir les condicions i els requisits per a la seva admissibilitat.

Els POUM estableixen una regulació normativa que fa referència a les superfícies

mínimes de finques susceptibles de segregació, respectant la normativa agrària i

forestal aplicable. Les parcel·lacions estan prohibides en sòl no urbanitzable. També

poden regular les condicions per a la construcció de tanques que limitin l’accés o

delimitin l’abast de la finca.

Els plans poden establir normes de protecció, millora i recuperació dels àmbits o

valors objecte de protecció, com ara fonts, camins, elements patrimonials, etc.

Els plans defineixen per a les noves construccions paràmetres edificatoris, que fan

referència a conceptes com ara finca mínima, alçada màxima, sostre màxim,

dimensions màximes, localització en relació amb la topografia, posició en relació als

límits de propietat, als camins, cursos d’aigua o infraestructures lineals, etc.

Els POUM defineixen condicions arquitectòniques i paisatgístiques en relació amb la

integració de l’edificació amb l’entorn, com ara característiques de la volumetria

(pendent de la coberta, composició dels volums), materials d’acabat o colors en

façanes, i de la localització (evitar punts prominents, fragmentar els volums molt

grans...).

Els POUM també han d’incloure el catàleg de les masies i les cases rurals susceptibles

de reconstrucció o de rehabilitació, i els usos i les intervencions admissibles en els

elements catalogats.

24

També poden contenir la previsió o obligació de formulació de plans especials

urbanístics per a determinats àmbits o per a la implantació de determinats usos i

activitats.

Per a les edificacions i usos existents –que s’ajustin o no als permesos en aquesta

classe de sòl- poden regular les ampliacions admissibles, fixant les condicions i

dimensió.

Planejament Territorial.

El planejament territorial reconeix explícitament les activitats agràries com a

estratègiques per al futur de la col·lectivitat social, en tant que garanteixen la

producció d’aliments, ajuden a fixar població al territori i contribueixen a la

preservació de la qualitat del paisatge.

En primer lloc, el planejament territorial, mitjançant les directrius que estableix per al

desenvolupament urbanístic dels assentaments, assegura un espai per a la producció

agrària. En efecte, com a principi general només permet la classificació de nou sòl urbà

o urbanitzable en contigüitat amb els nuclis històrics existents i per sota d’uns llindars

d’extensió que estableix. Excepte en casos singulars que s’assenyalen explícitament,

les urbanitzacions i polígons industrials aïllats no poden créixer i fins i tot s’insta a

reduir-ne les previsions de creixement quan és possible. Només de forma excepcional,

per actuacions d’interès territorial provat i mitjançant el procediment i les garanties

que estableix l’article 1.14 de les normes4, es pot arribar a admetre la classificació

d’una nova peça de sòl desconnexa dels nuclis històrics existents. Si el sòl ha estat

qualificat com de protecció especial aquesta excepció no és possible. Per tant, es

restringeixen fortament les localitzacions on és possible la urbanització, s’acota la

dimensió dels creixements i es minimitza l’impacte en la resta del territori, que és el

majoritari.

En segon lloc i pel que fa al sòl no urbanitzable, el planejament territorial admet el

desenvolupament d’activitats agrícoles, ramaderes i silvícoles i la implantació

d’edificacions derivades d’aquestes activitats en els tres tipus d’espais oberts que

4 Del reglament de la llei d’urbanisme.

25

diferencia (protecció especial, protecció territorial i protecció preventiva), amb les

condicions que el propi planejament estableix (bàsicament un estudi d’impacte i

integració paisatgística) i sense perjudici de les disposicions sectorials que siguin

d’aplicació.

El planejament considera que les edificacions agràries són majoritàriament del tipus A,

és a dir, que aporten qualitat al medi natural, agrari i paisatgístic i, en conseqüència,

les considera admissibles d’acord amb la parcel·lació i la morfologia de l’espai. És el cas

de les edificacions i instal·lacions pròpies de l’agricultura a cel obert, la ramaderia i la

silvicultura extensives, però també de les instal·lacions de les activitats agràries

intensives o determinades activitats complementàries a l’agricultura que formen part

de l’explotació a cel obert d’una finca molt més gran que l’espai que ocupen i que

contribueixen a la viabilitat del conjunt de l’activitat agrària, que manté la qualitat de

la finca.

El planejament territorial considera actuacions classificades com a tipus B, és a dir,

activitats que no aporten qualitat al medi natural i paisatgístic, les edificacions per a

activitats agràries intensives no associades a l’explotació i la gestió territorial d’una

finca gran i altres edificacions o instal·lacions d’interès privat i un ús intensiu del sòl,

aquelles que comporten, en definitiva, una ocupació inusualment alta de la finca

agrària. En aquests casos, per tal de garantir l’evolució, modernització i intensificació

pròpia del sector de forma compatible amb una correcta inserció territorial, s’estableix

l’exigència que s’incorpori un estudi d’impacte i integració paisatgística en el projecte

de les edificacions agràries quan es tracti d’edificacions aïllades que hagin de

romandre indefinidament en aquesta situació, cosa que no comporta ni un tràmit nou

ni una autorització addicional. Quan l’edificació es pretengui ubicar en sòl de protecció

especial, aquest estudi haurà d’afegir un capítol que analitzi els efectes de la inserció

de l’edificació en l’entorn territorial i demostri la seva compatibilitat amb la

preservació dels valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl.

En uns pocs casos, és exigible la sol·licitud d’un informe preceptiu d’impacte i

integració paisatgística a la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge. La normativa

urbanística vigent l’exigeix per a les construccions i dependències pròpies d’una

26

activitat agropecuària quan se superen els 500 m² d’ocupació en planta o els 1.000 m²

de sostre o els 10 m d’alçada total; les edificacions destinades a habitatge familiar o a

allotjament de treballadors temporers; l’obertura i recuperació de vies d’accés, camins

i dreceres; o els plans especials urbanístics per a la ubicació de construccions de nova

planta destinades a activitats de turisme rural. El planejament territorial, a més dels

supòsits assenyalats a l’apartat anterior, també exigeix l’informe preceptiu d’impacte i

integració paisatgística per als canvis de paisatge rural motivats per concentracions

parcel·làries que afectin un àmbit de més de 100 ha; les tanques de finques, parcel·les

o àmbits d’activitat de més de 1.000 metres de longitud; i totes les construccions

visibles que se situïn en les proximitats dels penyasegats, de les riberes fluvials,

marítimes i de les làmines d’aigua de llacs o embassaments.

El planejament territorial estableix una bateria de condicions generals per a les

edificacions aïllades, entre les quals les agràries, que inclouen:

l’exigència d’avaluar diverses alternatives d’emplaçament.

preservar les línies del relleu que defineixen els perfils panoràmics.

mantenir unes proporcions ajustades a la dimensió i escala del paisatge.

evitar l’ocupació dels terrenys amb major pendent.

ocupar la mínima part possible de la parcel·la.

separar-se de les lleres dels rius i les vies de comunicació (més enllà de la

normativa sectorial).

tractar com a façana tots els paraments exteriors de les edificacions i amb

colors i textures que harmonitzin amb el caràcter del paisatge i no introdueixin

contrastos estranys.

El planejament territorial, òbviament, considera un argument favorable la utilització

d’edificis existents per davant de l’autorització de noves edificacions agràries.

Les regulacions que al planejament territorial estableix per a les edificacions agràries

no han de ser cap impediment per autoritzar les ampliacions de les instal·lacions

d’explotacions existents que hagin d’incrementar el seu espai en compliment de la

Directiva Europea sobre benestar animal o altres exigències d’obligat compliment.

27

El planejament territorial insta el planejament urbanístic a preservar els terrenys

edafològicament valuosos; els terrenys més planers i amb unitats productives més

extenses i aptes per al seu maneig; els terrenys de regadiu o que poden ser-ho, i molt

especialment aquells que han estat objecte d’inversions importants en infraestructures

de regadiu per part de l’Administració; els espais de transició entre l’espai urbà i aquell

que té un ús agrari, per a què el primer no pressioni el segon i el segon no molesti els

residents en el primer; els espais agraris de valor: aquells amb infraestructures agràries

creades per al maneig de sòls que identifiquen un paisatge, que tenen valor històric i

que resulten fonamentals per a la conservació de sòls i aigües, com ara terrasses i

feixes, infraestructures de rec i drenatge, estructures i closes de paret de pedra seca o

altres elements patrimonials d’interès; o els espais amb mines d’aigua o altres

elements d’interès per a la gestió de l’aigua.

28

Marc normatiu dels territoris analitzats (ordenació territorial i

legislació urbanística)

En aquest apartat es vol fer un breu resum sobre la normativa vinculant amb el tema

que tractem. Això servirà per comprendre millor el següent apartat de l’informe, que

conté la resposta a l’enquesta. Aquesta informació ens la van facilitar els diferents

experts que van respondre la nostra enquesta, però hem considerat oportú separar-ho

per a la seva millor comprensió.

Comunitat Autònoma d’Andalusia

A Andalusia l’ordenació del territori està regulada per la Ley 1/1994 de Ordenación del

Territorio i la Ley 7/2002 de Ordenación Urbanística. La protecció del sòl d’interès

agrari està inclosa en un dels supòsits que la Llei 7/2002 estableix pel sòl no

urbanitzable (que es defineix en els Plans Generals d’Ordenació Urbanística de

competència municipal), és a dir: considerarse necesaria la preservación de su carácter

rural, atendidas las características del municipio, por razón de su valor, actual o

potencial, agrícola, ganadero, forestal, cinegético o análogo.

En els Plans d’Ordenació del Territori (POT) d’àmbit subregional (desenvolupament de

la Llei 1/1994 i del Plan del Ordenación del Territorio de Andalucía) també s’inclouen

consideracions estratègiques i normatives per conservar espais agraris, declarant

Zones de Protecció Territorial que tenen caràcter de sòl no urbanitzable d’especial

protecció. Un exemple són els Espais Agraris d’Interès en l’Aglomeració Urbana de

Sevilla (POTAUS, aprovat el 2009) que val la pena conservar per tal de preservar la

seva multifuncionalitat i el seu caràcter paisatgístic.

29

En el cas del POT de l’àmbit de Màlaga, per exemple, s’aposta pel manteniment del sòl agrari la vall del Guadalhorce (com a espai lliure estructurant i com a activitat econòmica estratègica) i per l’existència infrastructures i teixit empresarial de servei a l’agricultor perquè l’activitat pugui ser efectivament competitiva. En les disposicions normatives dels plans és possible incloure limitacions a aspectes constructius, entre altres. Un exemple d’aquest punt pot ser el POT de la Campiña de Còrdova que prohibeix per normativa l’establiment de plantes termosolars a la zona regable del Genil-Cabra.

En els documents d’ordenació territorial, el medi rural agrari es tendeix a concebre

com l’espai buit que queda entre els espais urbans i els naturals amb una funcionalitat

bàsica d’espai lliure, de suport de valors naturals i paisatgístics i d’infrastructures de

transports. La planificació ho considera com un espai continu, de manera que no se sol

tenir en compte les necessitats d’articulació territorial que exigeixen les explotacions

agràries per a la seva viabilitat (necessitats d’accessos, infrastructures i serveis).

La legislació medioambiental andalusa (Ley 2/ 989, de 18 de julio, Inventario de

Espacions Naturales Protegidos de Andalucía) estableix mesures addicionals per a la

protecció dels espais lliures, mitjançant el desenvolupament dels instruments de

planificació dels espais protegits (Plans d’Ordenació dels Recursos Naturals i Plans

Rectors d’Ús i Gestió) que també poden establir limitacions als usos en sòl agrari,

sobretot pel que fa a edificació.

Comunitat Autònoma de Madrid

En matèria Urbanística, el sòl agrari es regula mitjançant la la Ley de 9/1995, de 28 de

marzo, de Medidas de Política Territorial, suelo y Urbanismo i les seves modificacions

(bàsicament per Llei del Sòl de la Comunitat de Madrid (Ley 9/2001, de 17 de julio, del

Suelo de la Comunidad de Madrid), que estableix els usos i activitats en el sòl no

urbanitzable d’especial protecció. Es pot trobar un Sòl de Protecció Agrícola, establert

per la Normativa Urbanística Municipal i en el sòl urbanitzable no sectoritzat (antic sòl

no urbanitzable comú).

A la Comunitat de Madrid, no hi ha cap regulació específica respecte al sòl agrari. La

legislació mediambiental (Plans d’ordenació de recursos naturals (PORN) o els Plans

30

rectors d’ús i gestió) sobre els espais naturals existents fan referència al valor agrari de

paisatges tradicionals com ara la devesa, però en si mateixos, no estan protegits per

una legislació exclusivament agrària.

Només la normativa mediambiental considera reiteradament en les seves lleis, el valor

paisatgístic del sòl agrari, i en poques ocasions es considera l’ús agrari com a funció

productiva.

Cal citar igualment el Decret 65/1989, d’11 de maig (desenvolupat per l’Ordre

701/1992, de 9 de març) pel qual s’estableixen les unitats mínimes de cultiu per al

territori de la Comunitat de Madrid i les condicions en què es permeten construccions

en sòl no urbanitzable. Les construccions vinculades als sectors agrícola i ramader,

venen regulades pel planejament municipal, i si no, per la Llei del Sòl de la Comunitat

de Madrid, o legislacions sectorials (mediambientals únicament i exclusivament) .

Comunitat Autònoma de Galícia

En el cas de Galícia el Sòl d’Interès Agrari i els usos del sòl agrari estan regulats

principalment a la normativa urbanística i la Ley 9/2002, de 30 de diciembre, de

Ordenación Urbanística y Protección del medio rural (LOUGA), amb les seves

modificacions posteriors.

El tractament del sòl agrari com a tal es contempla a la LOUGA com a sòl rústic,

concretament com a sòl rústic d’especial protecció agropecuària.

Pel que fa a la regulació de la construcció de granges i altres edificacions relacionades

amb el sector primari, només es té constància de la que es realitza a la pròpia

normativa urbanística, a la LOUGA aquesta regulació es realitza en els articles 42 i 44.

Les Directrius d’Ordenació del Territori de Galícia (DOT) aprovades per Decret 19/2011,

de 10 de febrer, són l’instrument marc del model territorial de Galícia i contemplen

determinacions específiques per a les activitats productives del medi rural (apartat

3.3). Concretament, les DOT realitzen la funció de les Directrius estratègiques

d’ordenació del medi rural que preveu la Llei 45/2007, de 13 de desembre, de

desenvolupament sostenible del medi rural.

31

A les pròpies DOT es contempla l’elaboració d’un Pla d’ordenació del medi físic (en

desplegament de la Llei 10/1995, de 23 de novembre, d’ordenació del territori de

Galícia), que inclourà la definició de les àrees amb idoneïtat actual o potencial per a

l’explotació agrícola, ramadera o forestal per a la seva integració al sistema

d’ordenació territorial.

L’únic instrument d’ordenació del territori integral d’àmbit subregional aprovat per ara

és el Pla d’Ordenació del Litoral de Galícia (POL), d’aplicació al seu àmbit de gestió, que

abasta de manera majoritària el territori rural. Estableix diverses categories de

protecció en funció dels valors del territori i principis, criteris i normes generals per a la

protecció del medi litoral.

Està prevista l’elaboració de Plans territorials integrats (PTI), que poden tenir

equivalència amb l’abast dels Plans territorials parcials i amb els plans directors

territorials de Catalunya, per a les àrees d’influència dels nodes del sistema urbà

identificats en les DOT.

D’altra banda hi ha normativa específica per a la gestió de terres (Llei 7 / 2007, de 21

de maig, de mesures administratives i tributàries per a la conservació de la superfície

agrària útil i del Banc de Terres de Galícia, modificada per la Llei 15/2010 , de 28 de

desembre, de mesures fiscals i administratives) i diversa normativa per a alguns tipus

d’explotacions agràries i forestals.

La Llei 7 / 2008, de protecció del paisatge de Galícia, preveu l’elaboració de Catàlegs i

directrius de paisatge, per a la seva protecció, gestió i ordenació. En aquests moments

s’han delimitat les grans àrees paisatgístiques de Galícia i estan en procés d’elaboració

els Catàlegs i Directrius de 3 d’elles.

32

Estat de França

Els dos documents de referència per abordar els temes d’urbanisme i agricultura són:

Code de l’urbanisme et de l’habitation. Reagrupa les disposicions legislatives i

reglementàries relatives al dret urbanístic francès.

Code rural et de la pêche maritime, Ordonnance nº 2010-462 du 6 mai 2010. Conté una

part legislativa i una part de reglament.

Des del punt de vista de l’ordenació del territori i de l’urbanisme, és la Loi n° 2000-

1208 du 13 décembre 2000, relative à la solidarité et au renouvellement urbains (Loi

SRU) la que estableix l’estructura general actual del planejament a França, que es

compon bàsicament de:

Els Esquemes de Coherència Territorial -Les Schémas de Cohérence Territoriale

(SCoT)

Els Plans Locals d’Urbanisme -Les Plans Locaux d’Urbanisme (PLU)

Els Sistemes de Coherència Territorial (SCOT) com a documents de planificació es

desenvolupen per iniciativa dels municipis o del établissement public de coopération

intercommunale (EPCI).

Tenint en compte un diagnòstic del territori formulat al SCOT i en relació amb el

pronòstic de l’evolució de les funcions i necessitats d’aquest territori, s’estableixen les

línies bàsiques i les orientacions generals de l’organització de l’espai i es determina

l’equilibri general entre les zones urbanes i els espais naturals i agrícoles.

Aquests principis s’expressen en el projecte de desenvolupament territorial proposat i

de desenvolupament sostenible (PADD) i un document d’orientació (DOG).

Pel que fa als plans de desenvolupament local (PLU), aquests inclouen una planificació

de projectes i el de desenvolupament sostenible (PADD) que defineix les directrius

generals per al desenvolupament i la planificació aprovada per a tot el municipi

33

Al PLU s’estableix el diagnòstic pel que fa a les projeccions econòmiques i

demogràfiques i s’identifiquen les necessitats identificades per al desenvolupament

econòmic, l’agricultura, l’ordenació del territori, l’equilibri ambiental, social,

d’habitatge, el transport, equips i serveis.

Una vegada que el PLU s’aprova, les seves disposicions substitueixen les regles

nacionals d’urbanisme (RNU), amb l’excepció dels articles anomenats d’ordre i

enumerats en l’article R.111-1 del codi d’urbanisme, que resten bloquejades davant

qualsevol sol·licitud d’ús del sòl.

Els PLU delimiten la bonificació del municipi en zones immediatament construïbles

(zones « U »), zones « d’urbanització futura » (zones « AU »), zones « agrícoles » (zones

« A ») i zones naturals (zones « N »).

Segons el potencial agronòmic, biològic o econòmic dels territoris, que es defineixin, el

municipi delimita les àrees agrícoles (ZA), l’ocupació de les quals està reservada per a

l’agricultura o els serveis públics.

Un altre instrument de planificació urbanística són les “Cartes comunals” que

delimiten les zones construïbles i les zones naturals. És un document que no inclou una

normativa específica, tant sols la delimitació de sectors. S’apliquen en les municipis

rurals que no tenen PLU, amb poc desenvolupament o que tenen poques limitacions.

Les llicències urbanístiques es basen en la reglamentació estatal (Règlement National

d’Urbanisme (RNU)). En tot cas la “Carte comunale” ha de ser coherent amb la resta de

documents urbanístics que afectin el municipi com l’SCOT, o el Schéma Directeur

d’Aménagement et de Gestion des eaux (SDAGE)…)

34

Respostes a l’enquesta. El municipi més enllà del casc urbà.

Es presenta a continuació una síntesi de les respostes rebudes dels especialistes i

experts consultats de les Comunitats Autònomes de Madrid, Galícia i Andalusia i de

França, contrastades i si s’escau complementades amb l’anàlisi de les fonts legislatives

de cada àmbit territorial corresponent.

Ens interessa conèixer de quina manera des de l’urbanisme i la planificació territorial

impulsen i regulen l’activitat agrària (productiva) i les seves externalitats (gestió

territorial, paisatge, medi ambient, turisme, etc.).

Figures de planejament

Figures de planejament sobre el sòl agrari o que l’afectin

En el cas d’Andalusia les figures de planejament urbanístic que afecten directament el

sòl agrari són els Plans Generals d’Ordenació Urbanística (dels 771 municipis

andalusos). Dins de la categoria de planejament general trobaríem també els plans

d’Ordenació Intermunicipal que estableixen l’ordenació d’àrees concretes amb

terrenys conlindants pertanyents a dos o més municipis. Com ja hem vist també cal

considerar el Pla D’Ordenació del Territori aprovat al 2006 i els Plans d’Ordenació

Subregionals (en l’actualitat s’han aprovat 12 dels 27 previstos).

Altres plans que poden afectar el sòl agrari serien els Plans d’Ordenació de los Recursos

Naturales i els Planes Uso y Gestión de Espacios Naturales Protegidos (PORN i PRUG)

derivats de la legislació ambiental i els Planes de Protección del Medio Físico y de

Conjuntos Históricos.

Finalment d’entre els Plans de desenvolupament cal considerar com a incidents en els

sòls agraris els plans especials que segons la Ley de Ordenación Urbanística de

Andalucía (LOUA) desenvolupen algunes previsions del planejament general o

territorial, sent el seu àmbit inframunicipal, municipal o supramuncipal, quant són

redactats amb la finalitat d’implantar Actuacions d’Interès Públic en SNU o Conservar,

protegir o millorar el medi rural.

35

En l’actualitat no existeix cap llei de paisatge a Andalusia, encara que sí que hi ha

confeccionat un Mapa dels paisatges d’Andalusia (2005).

En el cas de Madrid no existeix un planejament supramunicipal a nivell territorial ni

regional, tot i que la normativa urbanística sí que contempla la possibilitat de redacció

d’un Pla Regional d’Estratègia Territorial que mai s’ha arribat a aprovar. Aquest

mandat ve recollit en el Títol III de la Llei 9/1995, de 28 de març, de mesures de política

territorial, sòl i urbanisme que no ha estat derogat per la Llei 9 / 2001, de 17 de juliol,

del Sòl de la Comunitat de Madrid.

Tampoc existeixen catàlegs de paisatges de la Comunitat de Madrid, encara que sí que

podem trobar experiències locals de preservació per motius paisatgístics de certs

espais.

Com el cas andalús y com marca la Ley 42/2007 de 13 de diciembre del Patrimonio

Natural y de la biodiversidad, la Comunidad de Madrid té aprovats diferents PORNS i

PRUGS amb incidència al sòls agraris.

La figura de planejament que marca la distinció entre les classes de sòls és el Pla

General d’Ordenació, que, dins dels Sòls No Urbanitzables Protegits poden contenir

terres de Protecció Agrícola (o de denominació similar com d ’Alta Productivitat,

Hortes, Secà Cerealista, etc.), encara que això no és el més habitual. Les recents

modificacions de la Llei del sòl de la Comunitat han possibilitat la implantació de

dotacions esportives en Sòl Rural agrícola (article 29.4), destinades a la creació de

camps de golf entre altres. Igualment tindrà incidència sobre el sòl el plans de

desenvolupament així com el plans especials.

Pel que fa a Galícia la figura de planejament que regula el sòl agrari és de nou el

planejament urbanístic municipal -i el seu planejament derivat. En aquest sentit es

preveu la redacció d’un pla general d’ordenació municipal (PGOM) per a cada municipi,

tot i que actualment el percentatge d’ajuntaments amb planejament adaptat a la

LOUGA és molt baix (315 a Galícia).

36

En el cas Gallec la llei de paisatge està en redacció. En tots els casos afecataria la

legislació ambiental i sectorial, principalment la Ley 19/1995 de modernización de las

explotaciones agrarias.

En el cas del estat francès i segons la intenció del legislador (art. L-121-1 du Code de

l’Urbanisme), són els Schémas de Cohérence Territoriale, els plans locals d’urbanisme i

les cartes comunals els que determinen les condicions, permetent assegurar l’equilibri

entre la renovació urbana, el desenvolupament urbà i el desenvolupamen rural, d’una

part i d’altra part la preservació dels espais afectats per les activitats agrícoles i

forestals i la portecció dels espais naturals i dels paisatges, respectant els objectius de

desenvolupament sostenible. Cal tenir en compte però que la majoria de municipis

rurals no tenen document d’urbanisme i que de fet apliquen el Reglement Nacional

d’Urbansime francès aparentement més permisiu, ja que permet tota urbanització en

continuïtat a l’urbanització existent.

Criteris de delimitació dels espais d’alt valor agrari

En el cas d’Andalusia els criteris de delimitació dels espais d’alt valor agrari són

principalment la seva importància pel que fa al valor paisatgístic, la consideració del

seu caràcter històric i cultural i els seus atributs netament productius (fertilitat,

existència de reg, etc) que són considerats en els apartats d’anàlisi i diagnòstic però no

tenen rellevància en els apartats dispositius.

En general es detecta una certa manca de recerca de protecció del caràcter productiu dels sòls agraris, havent-se, per contra, reconegut la necessitat de protecció d’altres serveis i externalitats lligats a l’activitat agrària.

Recentment per part del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí s’ha proposat una delimitació d’espais d’alt valor natural des del punt de vista agrari.

Pel que fa a la Comunitat de Madrid no existeixen uns criteris de delimitació dels

espais d’alt valor agrari (de fet alguna normativa com la que fixa les unitats mínimes de

conreu és d’aplicació en els sòls rurals “ordinaris”).

37

En la redacció dels plans generals regionals, es fixa però , amb el criteri dels tècnics i la

voluntat municipal, aquells sòls No Urbanitzables que mereixen la Protecció Agrícola.

De fet però, el sòl agrari està inclòs pràcticament en la seva totalitat dins de la

classificació de sòl urbanitzable, ja que les categories de la Llei del sòl de la Comunitat

de Madrid s’han vist simplificades en la seva última modificació (Ley 3/2007, de 26 de

juliol, de Medidas Urgentes de Modernización del Gobierno y la Admnisitración de la

Comunidad de Madrid) 2/2005 de modificació de la Llei 2 / 2001) a sòl urbà, sòl

urbanitzable o sòl protegit.

Així, segons l’article 13 de la Llei del Sòl sobre classes de sòl i categories el

planeamiento general classifica el suelo del término municipal en todas o algunas de

las siguientes clases: a) Suelo urbano; b) Suelo urbanizable y c) Suelo no urbanizable de

protección.).

L’article 16.1 defineix el sòl no urbanitzable de protecció com los terrenos en que

concurran alguna de las circunstancias siguientes:

a) Que deban incluirse en esta clase de suelo por estar sometidos a algún régimen

especial de protección incompatible con su transformación de acuerdo con el

planeamiento regional territorial o la legislación sectorial, en razón de sus valores

paisajísticos, históricos, arqueológicos, científicos, ambientales o culturales, de

riesgos naturales acreditados en el planeamiento sectorial, o en función de su

sujeción a limitaciones o servidumbres para la protección del dominio público.

b) Que el planeamiento regional territorial y el planeamiento urbanístico consideren

necesario preservar por los valores a que se ha hecho referencia en el punto

anterior, por sus valores agrícolas, forestales, ganaderos o por sus riquezas

naturales.”

L’article 16.2 estableix que el planeamiento regional territorial clasificará directamente

los terrenos que, en todo caso, deban pertenecer a esta clase de suelo, que será

completado, en su caso, por la clasificación realizada por el planeamiento general.

38

Com a criteri de valoració, l’únic que existeix és un Mapa Agrològic de la Comunitat de

Madrid, elaborat per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrícoles per encàrrec de la

Direcció General d’Urbanisme, que estableix de forma genèrica a nivell regional les

classes i subclasses agrològiques. Però aquest mapa només inclou recomanacions, no

té valor vinculant.

En el cas de Galícia els criteris més emprats són els referits a la normativa urbanística

(LOUGA, article 32.2.a): Suelo rústico de protección agropecuaria, constituido por los

terrenos de alta productividad agrícola o ganadera, puesta de manifiesto por la

existencia de explotaciones que la avalen o por las propias características o

potencialidad de los terrenos o zonas donde se enclaven, así como por los terrenos

objeto de concentración parcelaria a partir de la entrada en vigor de la Ley 9/2002 y

por los terrenos concentrados con resolución firme producida en los diez años

anteriores a esta fecha, salvo que hayan de ser incluidos en la categoría de suelo

rústico de protección forestal.

De totes maneres el mateix article marca que el plan general podrá excluir

justificadamente de esta categoría los ámbitos colindantes sin solución de continuidad

con el suelo urbano o con los núcleos rurales que resulten necesarios para el desarrollo

urbanístico racional, que serán clasificados como suelo urbanizable o incluidos en la

delimitación de los núcleos rurales, respectivamente.

Des de l’aprovació de les DOT, s’esmenten alguns altres criteris en la seva

determinació 3.3.2, a partir de les quals la Xunta de Galícia cartografiarà les zones del

territori de major aptitud agroramadera i forestal, tenint en compte, entre altres

criteris, les condicions edafoclimàtiques, orografia, usos actuals i evolució passada, els

valors culturals associats a estructures i usos, així com la presència d’explotacions

agroramaderes i forestals, i la consideració dels diferents aprofitaments forestals

(fusta, fruits i pastures, entre d’altres).

39

Consideració de l’espai productiu agrari en la planificació urbana

En el cas d’Andalusia la normativa té en compte l’espai agrari, però no tant pels seus

aspectes productius, sinó per mantenir el caràcter de l’espai rural o per estar vinculat a

externalitats i serveis culturals, ambientals o paisatgístics.

En la filosofia de la Llei del Sòl andalusa, el sòl no urbanitzable està considerat com un

bé escàs i protegit. Per això no té la consideració de resta, sinó d’actiu en el mateix

grau que el sòl urbà, sent el sòl residual l’establert per al sòl urbanitzable i en especial

el sòl urbanitzable no sectoritzat.

El sòl agrari en el cas de la Comunitat de Madrid no es té en compte activament i, per

tant, sovint queda definit com el contrari de sòl urbà. No es té en compte en la

planificació urbanística o més aviat es té en compte com a sòl amb major potencialitat

de canvi a urbà (i per això se li dóna la qualificació d’urbanitzable, llevat que hi hagi

alguna altra legislació sectorial mediambiental).

En aquesta comunitat la major part del sòl agrari, abans de 2001, estava classificat com

a sòl no urbanitzable comú. Amb l’entrada en vigor de la Llei del Sòl aquest sòl passa a

ser considerat urbanitzable no sectoritzat. A més, el 2007, la Ley 3/2007, de 26 de

juliol, de Medidas Urgentes de Modernización del Gobierno y la Admnisitración de la

Comunidad de Madrid) va introduir (a travers del seu article 14) una modificació en la

Llei del Sòl (art. 29.4) perquè en el sòl rústic agrícola, es poguessin implantar activitats

esportives (camps de golf per exemple) amb llicència municipal. A més s’han aprovat

plans de gestió de ZEC, al sud-oest de la regió que permeten passar zones agràries a

camps de golf.

40

Article 29 de la Llei del Sòl de la Comunitat de Madrid modificat per l’article 14 de la Ley 3/2007, de 26 de juliol, de Medidas Urgentes de Modernización del Gobierno y la Admnistración de la Comunidad de Madrid:

3. Previa comprobación de la calificación urbanística, los Ayuntamientos podrán autorizar en los suelos rurales dedicados al uso agrícola, ganadero, forestal o cualquier otro vinculado a la utilización racional de los recursos naturales, por ser de interés público o social, por su contribución a la ordenación y el desarrollo rurales o porque hayan de emplazarse en el medio rural las siguientes construcciones e instalaciones con los usos y actividades correspondientes:

a. Las de carácter agrícola, forestal, cinegético o análogos, así como las infraestructuras necesarias para el desarrollo y realización de las actividades correspondientes. Los usos agrícolas, forestales, cinegéticos o análogos, que deberán ser conformes en todo caso con su legislación específica, comprenderán las actividades, construcciones o instalaciones necesarias para las explotaciones de tal carácter, incluidas las de elaboración de productos del sector primario, así como el accesorio de vivienda.

4. Asimismo, los Ayuntamientos podrán autorizar instalaciones de carácter deportivo en los suelos rurales destinados a usos agrícolas.

En el cas de Galícia l’espai productiu agrari, almenys a nivell normatiu i dels

instruments d’ordenació, es té en compte de forma positiva i activa, definit pels seus

propis valors. No obstant manca encara la integració de la gestió de les polítiques

sectorials del sector primari a la gestió dels instruments d’ordenació del territori i

urbanisme, a més d’unes eines (estudis) sobre la vocació productiva dels terrenys, fet

que dificulta la consideració de l’espai agrari de manera més activa.

Existència d’espais de transició entre l’espai urbà i aquell que té un ús agrari

En cap dels casos analitzats s’estableixen específicament espais de transició entre

l’espai urbà i l’espai amb ús agrari a la normativa o a l’instrument de planificació,

encara que algunes figures de planejament i protecció poden incloure espais de

caràcter mixte en la transició urbà-rural, com els parcs periurbans en el cas andalús. En

algunes aglomeracions, com la de la Vega de Granada a Andalusia, s’està produint un

debat intens amb formulació de propostes per a definir el futur dels espais rurals

periurbans amb la proposta de figures similars als parcs agraris –no reconegudes per la

legislació vigent. El que estableix la legislació actual és la figura dels Parcs Periurbans,

com a espais naturals situats a les proximitats d’un nucli urbà, hagin estat o no creats

41

per l’home, que atenen a les necessitats recreatives de la població. La declaració d’un

espai com a Parc Periurbà es fa, en el cas d’Andalusia per Ordre de la Conselleria de

Medi Ambient de la Junta (Llei 2/1989 de 2 de juliol).

Pel que fa a Madrid, normalment al sòl urbà l’envolten el sòl urbanitzable sectoritzat o

el sòl no sectoritzat, essent aquesta classificació la que estableix una mena de zona de

transició, però que en ser sòl sectoritzat i transformable a Urbà en una actuació que

pot ser directa, no estableix una transició efectiva.

Per altra banda la Comunitat de Madrid té un suprograma específic dins del seu Pla de

Repoblacions per a la creació de parcs forestals periurbans –amb vocació bàsicament

d’oci- als entorns desforestats del voltant de les grans concentracions urbanes de la

comunitat de Madrid.

Pel que fa a la Galícia, considerant el seu model d’assentament característic (dispers),

l’estructura de la propietat predominant (minifundi) i l’arrelament d’allò rural, es

fadifícil distingir-hi la major part dels casos la frontera entre el rural (agropecuari

sobretot) i l’urbà. De fet, hi ha una classificació de sòl anomenada Sòl de nucli rural,

que es podria entendre com un “sòl urbà” (per als assentaments) en el medi rural.

Recordem de nou, a més, que fins i tot en el cas dels sòls agraris d’especial interès el

plan general podrá excluir justificadamente de esta categoría los ámbitos limítrofes sin

solución de continuidad con el suelo urbano o con los núcleos rurales que resulten

necesarios para el desarrollo urbanístico racional, que serán clasificados como suelo

urbanizable o incluido en la delimitación de los núcleos rurales, respectivamente

(article 32.2.a la LOUGA).

En el cas francés no sembla que hi hagi un dispositiu específic pels « espais urbans i

aquells que tenen un ús agrari », tot i que existeixen alguns documents de referència

sobre la gestió dels fronts urbans. Per altra banda, existeixen figures específiques de

gestió d’espais agraris i naturals periurbans (veure punts següents).

42

Delimitació de zones de prohibició d’edificació agropecuària. Tipus de

restricció

De forma explícita en cap cas es delimiten zones exemptes d’edificació agràries a la

normativa autonòmica, encara que té cabuda en el planejament urbanístic municipal.

En el cas d’Andalusia, són els plans generals regionals a través de la seva Normativa

Urbanística els que marquen la possibilitat d’usos, edificacions i instal·lacions en tot

tipus de sòl, inclòs el de protecció agrícola. No obstant això si la protecció efectiva

exigís impedir l’edificació, podria establir-lo. Igualment el compliment de la normativa

de prevenció ambiental (Llei 7/2007, de 9 de juliol de Gestió Integrada de la Qualitat

Ambiental) marca en l’actualitat restriccions a la instal·lació d’edificacions en el cas

Andalús.

De la mateixa manera algunes edificacions agropecuàries es veuen delimitades per la

Ley 2/2002 de Evaluación ambiental de la Comunidad de Madrid (art.28.m.1).

Per tant de manera general aquest tipus d’activitats es veuen restringides a les unitats

de desenvolupament urbà, i estan obligades a desenvolupar-se sempre a les zones

perifèriques, encara no classificades, pendents de modificacions o ja classificades com

a zones protegides per la legislació sectorial mediambiental i en les que s’estableix la

compatibilitat.

En aquest sentit existeixen instruments d’incentivació pel trasllat d’explotacions

ramaderes fora del casc urbà (Ordre de la Conselleria d’Agricultura i Pesca

d’Andalusiad’1 de juny de 2005, BOJA n º 111).

En el cas de Galícia, les zones on no es permet l’edificació relacionada amb

l’agricultura i la ramaderia són aquelles categories de sòl del planejament urbanístic i

aquelles altres definides pels instruments d’ordenació del territori i d’ordenació i

gestió dels recursos naturals on aquesta edificació figura com un ús prohibit o

incompatible. En el cas de les categories de sòl que estableix el planejament urbanístic,

es tractaria de les següents dins de la classificació de sòl rústic d’especial protecció: de

costes, paisatgística, d’espais naturals i del patrimoni cultural.

43

Respecte als instruments d’ordenació del territori, en aquest cas, es tractaria del POL,

per al seu àmbit de gestió. No permet aquestes edificacions totalment o parcialment

en les següents àrees proposades en el seu model territorial: Protecció intermareal,

Protecció Costanera, Corredor, Espais d’interès.

La Llei del Parc de la Conca Alta del Manzanares, per exemple, estableix per a una de

les seves àrees la impossibilitat d’edificacions

Delimitació de zones amb limitacions sobre la diversitat i la capacitat de

producció agrícola o ramadera

Excepte en el cas d’Andalusia, no s’ha fet referència a l’existència de zones amb

limitació de producció agrícola. En aquest darrer s’assenyala que hi ha limitacions en

els models d’agricultura de tipus més intensiu, en concret a l’agricultura sota plàstic,

que pot estar prohibida o sotmesa a regulació en els plans urbanístics municipals, en

espais naturals protegits o en determinats àmbits territorials on hi pugui haver col·lisió

entre diversos usos.

Protecció del paisatge agrari tradicional d’interès cultural i patrimonial

Està en període d’elaboració l’Estratègia de Paisatge d’Andalusia, que també

considera la protecció del paisatge agrari. Addicionalment a la protecció derivada dels

instruments de planejament urbanístic, es pot emparar la protecció d’elements bàsics

constitutius dels paisatges agraris com en el cas de les figures de protecció del

patrimoni cultural, com el Lugar Historico de la Alpujarra Mediana y La Tahá (Llei 14 /

2007 de 26 de novembre, de Patrimoni Històric d’Andalusia).

Així mateix, alguns dels plans d’ordenació del territori d’àmbit subregional consideren

la preservació del paisatge agrari tradicional, com per exemple les hortes tradicionals

del Llevant Almeria, considerades al Pla subregional per a aquesta zona (aprovat el

2009) com a Àrees d’Interès Agrícola amb caràcter de sòl no urbanitzable.

En el cas de Madrid és habitual establir les Proteccions, Paisatgística, Cultural,

Arqueològica, Patrimonial, etc., tant per a àmbits com per a elements, encara que no

sempre aquestes es fan efectives.

44

A Galícia actualment s’estan elaborant els Catàlegs i Directrius de Paisatge, que

contindran uns objectius de qualitat paisatgística que poden suposar la protecció dels

paisatges caracteritzats per l’ús agrari tradicional.

Instruments d’avaluació de l’impacte agrari:

Existència de mapes sobre el valor agrari del sòl

Andalusia posseeix els Mapes de Caracterització agrològica del Ministeri d’Agricultura

dels anys 70, que van ser actualitzats entre 1999 i 2003 per a les províncies de Màlaga i

Jaén. Addicionalment, dins de la Xarxa d’Informació Ambiental d’Andalusia es compta

amb informació geogràfica rellevant sobre aspectes concrets relacionats amb

l’avaluació de sòls

Pel que fa a la Comunitat de Madrid existeix el Mapa Agrològic de la Comunitat de

Madrid, elaborat per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrícoles per encàrrec de la

Direcció General d’Urbanisme, que estableix de forma genèrica a nivell regional les

classes i subclasses agrològiques. Però aquest mapa només inclou recomanacions, no

té valor vinculant.

A Galícia hom pot trobar el Mapa de Capacitat productiva dels sòls de Galícia. Mapa

1:200.000. Díaz-Fierros Viqueira, F. (1984).

Existència d’informació agrària orientada a la presa de decisions

urbanístiques, territorials i sectorials

En tots els casos analitzats la informació agrària utilitzada per la presa d’orientacions

és escassa o poc específica, reduint-se a la classificació de conreus i usos del sòl i a les

estadístiques del cens agrari o cens ramader.

Consideració d’elements valuosos de l’espai agrari

A Andalusia i des del punt de vista territorial i de manera sintètica es poden considerar

els elements de l’espai agrari amb especial valor :

45

Espais agraris tradicionals amb significació cultural, paisatgística i

històrica, freqüentment de caràcter marginal des del punt de

vista productiu;

Espais agraris de gran fertilitat, la protecció dels quals és

necessària amb vista a la seguretat alimentària i que sovint estan

sotmesos a tensions territorials (hortes periurbanes, agricultura

de litoral, etc.).

Espais agraris amb elements particulars imprescindibles per a

mantenir la trama ecològica i paisatgística del territori (corredors

entre espais naturals protegits d’alt valor, xarxa de sèquies i

camins ,...)

Espais agraris d’alt valor natural: deveses, zones estepàries, etc.

A la Comunitat de Madrid, donades les seves característiques orogràfiques, tindrien

especial valor:

les zones d’horta dels rius principals i les zones cerealistes de

l’altiplà.

els sistemes de devesa fonamentalment, pel valor tan singular

que suposen en el paisatge mediterrani.

A Galícia es consideraria d’element valuós l’estructura morfotipológica dels conjunts

de nuclis rurals i els seus “Agras”, el paisatge construït entorn a ells, els seus

tancaments, intervals i bancals ...

Consideració del sòl forestal enfront del sòl agrícola davant possibles

transformacions

A Andalusia el sòl forestal està molt més tutelat pels poders públics que l’agrícola, en

la mesura que hi ha una legislació d’ampli recorregut històric de protecció: Llei 2 /

1992, Forestal d’Andalusia i Llei 43/2003 de Montes. En aquest sentit, cal remarcar

l’article 4 de la Llei 43/2003: Les muntanyes, independentment de la seva titularitat,

46

exerceixen una funció social rellevant, tant com a font de recursos naturals com per ser

proveïdors de múltiples serveis ambientals, entre ells, de protecció del sòl i del cicle

hidrològic, de fixació del carboni atmosfèric, de dipòsit de la diversitat biològica i com a

elements fonamentals del paisatge. El reconeixement d’aquests recursos i externalitats,

dels quals tota la societat es beneficia, obliga les administracions públiques a vetllar en

tots els casos per la seva conservació, protecció, restauració, millora i ordenat

aprofitament.

Donades les característiques orogràfiques de la Comunitat de Madrid, i des de

l’aspecte urbanístic, el sòl forestal té una protecció més gran, amb una legislació

específica, que els sòls agrícoles, que com s’ha indicat anteriorment, estan poc

valorats. Normalment aquest sòl forestal està localitzat en una zona amb valor

ambiental per la seva alta diversitat, etc., de manera que els sòls agraris associats a

sòls forestals tindran més possibilitats de ser protegits davant de les transformacions

del sòl.

Per altra banda, el sòl forestal està protegit per la Llei Forestal (Ley 16/1995, de 4 de

mayo, forestal y de protección de la naturaleza de la Comunidad de Madrid) i encara

que pot transformar-se si no està protegit per lleis sectorials, en aquest cas cal fer

repoblacions per compensar el sòl forestal que es transforma.

En el cas de Galícia des de la perspectiva de la normativa territorial i urbanística i els

respectius instruments d’ordenació, tots dos sòls es consideren pels seus valors de la

mateixa manera, i segurament només s’inclini la balança a favor del sòl forestal en

aquelles zones amb espècies autòctones o formacions de major naturalitat. En tot cas,

un dels continguts que s’estableixen a les DOT per al Pla d’ordenació del medi físic és

precisament la determinació de les condicions pertinents perquè es produeixi un canvi

d’ús entre els usos productius primaris.

47

Procediments d’avaluació de l’impacte agrari abans d’una intervenció en el

territori

En tots els casos els estudis d’impacte agrari s’inclouen en els processos d’impacte

ambiental de projectes i d’avaluació ambiental de plans i programes, i no es coneixen

guies metodològiques o orientatives de com realitzar aquests estudis d’impacte. Així

ho marquen la ley 7/2007 de 9 de juliol de Gestión Integrada de la Calidad Ambiental,

la ley 2/2002 de Evaluación de Impacto Ambiental de la Comunidad de Madrid y el

Decreto 442/1990, de 13 de septiembre de Evaluación de Impacto Ambiental de

Galícia.

Cal destacar però que en una de les determinacions de les DOT a Galicia es fa

referència a l’especial consideració de l’impacte sobre l’activitat agrària que han de

realitzar ambdós procediments en aquells projectes o plans potencialment més

impactants sobre ella: La planificación territorial y urbanística que afecte a la

estructura agraria o al marco formal definitorio de los usos agrarios, como grandes

obras de infrastructura, explotaciones mineras, instalaciones de producción energética,

planes urbanísticos, entre otros, en su procedimiento de evaluación ambiental

estratégica o de evaluación de impacto ambiental, según corresponda, podrán incluir

un análisis específico da afección sectorial sobre las actividades agrarias, con sus

respectivas medidas correctoras y compensatorias si procediese, además de incluir a la

Consellería competente en materia de medio rural entre las Administraciones públicas

interesadas para la fase de participación pública y consultas.

Cal fer notar també, però, que la llei 2/2002 preveu informe favorable previ de la

conselleria pertinent per aprovar determinats usos en el sòl rústic d’especial protecció

d’espais naturals o de costa, però no en el cas dels sòls rústics d’especial protecció

agrícola.

A nivell de l’estat francès la legislació no preveu explícitament un estudi d’impacte

agrari, que queda inclòs en el estudis d’impacte ambiental de certs projectes

(aménagements, installations, travaux et ouvrages (IOTA)). Els projectes susceptibles

d’elaborar un estudi d’impacte per a la seva execució estan definits en el le code de

48

l'environnement, en els articles R.122-1 à 16. A la informació que ha de contenir

l’estudi dimpacte ambiental, definida a l’article R.122-3 no se cita explíctament l’estudi

d’impacte agrari, però en realitat si que s’elabora per la Cambra d’agricultura

corresponent i sol ser inclòs a la informació.

Instruments de gestió de l’espai agrari:

Figura del banc de terres, o altre instrument similar

No existeix cap figura de banc de terres ni a la Comunitat Autònoma d’Andalusia ni en

el cas de Madrid –on sí que existeixen certes iniciatives de caràcter social com

l’agrupació per a la gestió de terres o les hortes comunitàries.

En el cas d’Andalusia i arran de la Ley 1/2011, de 17 de febrero, que en seu Capítul III

estableix mesures per a la dinamització del patrimoni agrari d’andalusia, es contempla

la posada en valor del bens de l’antic Instituto Andaluz de Reforma Agraria (IARA) que

estiguin vacants o que puguin ser-ho en un futur, bàsicament a traves de la seva

venda.

En canvi sí que existeix a Galícia la figura del Banc de Terres, regulat per la Llei 7/2007,

de 21 de mayo, de medidas administrativas y tributarias para la conservación de la

superficie agraria útil y del Banco de Terras de Galicia, modificada per la Llei 15/2010,

de 28 de diciembre, de medidas fiscales y administratives. La norma pemet la

possibilitat de redistribuir la terra, però es basa en gran mesura en la gestió de les

terres per part de la pròpia administració. Preveu igualment, però, una fórmula

semblant a la d’arrendament rústic per a la cessió de finques a agricultors i ramaders.

De fet, la normativa espanyola sobre patrimonis de sòl públics està encapçalada per la

legislació aragonesa sobre Banc de Terres (Ley 3/87, de 10 de marzo del Banco de

Tierras) o l’actual del Patrimoni Agrari Aragonès (Ley 6/91, de 25 de abril, reguladora

del Patrimonio Agrario de la Comunidad (derogada per 14/1992) i Ley 14/1992, de 28

de diciembre, de Patrimonio Agrario de la Comunidad Autónoma de Aragón y de

medidas específicas de reforma y desarrollo agrario) que va ser pionera a la normativa

autonòmica.

49

Posteriorment, Astúries també va legislar sobre la matèria donant més emfàsi a la

temàtica de la gestió dels terrenys, preveient entre altres la possibilitat d’atorgament

de concessions (ley 4/1989 de Ordenación Agraria y Desarrollo Rural). De totes

maneres, i igual que passa amb el cas d’Aragó, la normativa té per objecte més la

distribució de la titularitat de la propietat que el seu ús temporal. Així el Banco de

Tierras del Principado de Asturias constitueix el patrimoni inmobiliari de la Comunitat

Autònoma, integrat per les finques d’interès agrari, que té per finalitat fomentar la

modernització i el desenvolupament agrari i social, així com el conreu racional, directe

i personal de la terra.

La mateixa llei preveu la creació d’una Comissió Regional del Banc de Terres, com a

organisme autònom adscrit a la Consejería de Medio Rural y Pesca. Entre les seves

funcions hi ha la d’assegurar l’adminsitració del Banc de Terres, procurar l’increment

del Banc de Terres adquirint nous inmobles i intervenint en els procediments sobre

ampliació i exclusió de béns afectats, vetllar per la conservació de l’entorn ecològic del

Banc de Terres, exigint especialmente una explotació racional dels seus recursos

naturals.

Pel que fa al cas francès, cal indicar que la legislació permet l’adquisisó de terrenys per

part d’una comunitat, sigui directament o sigui mitjançant el dret de retracte de la

SAFER5 (Art. L. 143-2 du Code rural). Un cop comprada l’admnistració pot tornar-la a

vendre o gesionar-la mitjançant un “arrendament rural”, sota la fórmula d’explotació

comunal.

Existeix la possibilitat que una col·lectivitat apel·li a un organisme especialitzat en

transaccions de sòl com la SAFER i un Établissement Public Foncier (EPF).

Una col.lectivitat pot igualment récorrer a la SAFER per a la gestió temporal de terres,

confiant-li la gestió mitjançant un conveni de “Posada a disposició”. En aquest cas la

SAFER pot exigir el compromís de l’agricultor de conrear els terrenys durant un període

màxim de 6 anys (renovables un cop), sense que aquest darrer pugui reclamar cap dret

sobre els terrenys.

5 Les Sociétés d’aménagement foncier et d’établissement rural (SAFER) permeten instalar en el medi rural qualsevol

projecte viable. Aquest projecte han de ser coherents amb les polítiques locals i ser d’interès general.

50

Cal destacar igualment en el cas francès, la possibilitat d’obligar a propietaris a

explotar directament o mitjançant tercers les seves parcel·les, mitjançant el

Procediment de posada en valor de les terres no conreades o manifestament sub-

explotades (Code rural et de la pêche maritime, Chapitre V: La mise en valeur des terres

incultes ou manifestement sous-exploitées; Articles L125-1/14)

Efectivament l’Article 125 estableix que tota persona física o moral pot demanar

l’autorització d’explotar una parcel·la suceptible de ser posada en valor agrícola o

ramader i que hagi estat erma o manifestament subexplotada durant com a mínim 3

anys (2 anys en zona de muntanya).

En el cas de l’estat espanyol existeix la Ley 34/1979, de 16 de noviembre, sobre fincas

manifiestamente mejorables encara vigent però no aplicada en cap cas a Catalunya.

En el cas d’Astúries a la ley 4/1989 de Ordenación Agraria y Desarrollo Rural hi figura

un impost sobre explotacions infrautilitzades (Capítol VI del Impost sobre finques o

explotacions infrautilitzades, articles del 66 al 74), encara que no ha estat

desenvolupada. El fet imposable és “la infrautilización de las fincas o explotaciones

agrarias, por no alcanzar en el período impositivo el rendimiento óptimo fijado para

cada zona por el Consejo de Gobierno".

L’articulat desenvolupa la natura del impost, la definició de finca o explotació, el fet

impositu, els subjectes pasius de l’impost, així com les exempcions i la base imponible,

l’escala del tipus de gravamen i les sancions per impagament.

Instruments per a vincular l’autorització de noves edificacions i instal·lacions

admissibles en sòl no urbanitzable a la gestió del territori

En el cas de Madrid, la Llei del Sòl estableix una de les vies d’autorització d’usos,

edificacions i instal·lacions en SNU, l’establiment d’activitats que afavoreixen el

desenvolupament rural sostenible, les activitats cièntifiques, docents o divulgatibes i el

turisme rural. (artículo 29)

51

Pel que fa a Galícia el Pla d’Ordenació del Litoral i els Catàlegs i les Directrius del

paisatge en elaboració determinen en certa manera els criteris per a l’autorització de

noves instal·lacions.

Figures de gestió: parcs agraris o similars

La figura del Parc Agrari no és present a la legislació vigent de cap dels territoris

analizats, no obstant hi ha diverses iniciatives a Andalusia per posar en marxa

projectes d’aquestes característiques com poden ser el Parque Agrario y Cultural de la

Vega de Granada, el Parque del Milenio o el parque agrícola del Valle del Guadelhorce.

A Madrid trobem la proposta de el Parque Agrario Soto del Grillo al Parque Regional

del Sureste.

En el cas francès cal destacar les figures de Zona Agrícola Protegida (ZAP) i de

Perímetre de Protecció i posada en Valor dels Espais Agrícoles i Naturals Periurbans

(PAEN) com a eines reglementàries concebudes per garantir la vocació agrícola de

certs espais més enllà de les determinacions del PLU. Es podrien considerar

instruments de “sobreprotecció”.

La figura de Zona Agricola Protegida (ZAP) que sorgeix de la Loi d’Orientation Agricole

de 1999 (Art. L. 112-2, R. 112-1-4 e. del Code rural), és una servitud d’utilitat pública

annexada al PLU. Un municipi (o reagrupament de municipis) i/o el Prefecte6 poden

proposar una ZAP. Posteriorment a un període d’exposició pública, el Prefecte aprova

la seva classificació i delimitació per un mandat. La protecció és superior a la simple

zonificació del PLU, ja que aquesta no pot ser eliminada sinó és per acord del Prefecte.

Contràriament al que passa en una zona Agrícola del PLU, tota afectació o modificació

dels sòls que alteri el potencial agrícola, biològic o econòmic d’una ZAP ha de ser

valorada per la Cambra d’Agricultura i per la Comissió Departamental d’Orientació

Agrícola (a excepció dels casos de permisos de construcció en terrenys situats en

municipis que disposin d’un POS o d’un PLU aprovat). Cal advertir que si bé les ZAPs

ofereixen una protecció de les terres agrícoles força eficaç amb una forta agilitat en la

6 La figura del Prefecte és el Delegat de l’Estat Francés a cada regió. És l’equivalent al Delegat del Govern espanyol a

Catalunya.

52

seva aplicació, són un instrument mancat de projecte d’actuació, ja que es protegeix el

sòl, però no les activitats agràries que s’hi desenvolupen.

Per altra banda els PAEN, com a instrument de protecció i valorització dels territoris

periurbans sorgeixen de la Loi de développement des territoires ruraux du 23 février

2005 (Art. L. 143-1 et R. 143-1 i següents del Code de l’Urbanisme), i deriven de les

competències dels Conseills Generaux (equivalent a les diputacions). Són aquests els

que poden, després d’acord amb els municipis afectats, establir un perímetre de

protecció d’espais agraris i naturals, dotat d’un programa d’actuació. El PAEN ha de ser

compatible amb l’SCOT i afecta tan sols les zones Agrícoles i Naturals definides en els

documents d’urbanisme. Un cop aquestes zones definides, el canvi de destí és

impossible si no és per revisió del PAEN pel Consell d’Estat. L’objectiu d’aquest

instrument és de limitar la especulació, de fer perenne l’activitat agrícola i de valoritzar

els espais naturals i agrícoles. A l’interior d’un PAEN, el Departament (equivalent a la

Província) pot adquirir terrenys, per compra, per expropiació o per exercici del dret de

retracte mitjançant el SAFER. El perímetre de protecció només es pot veure reduït per

un decret interministerial, que el converteixi el PAEN en una figura de protecció

potent. Els EPFL intervenen igualment en aquestes figures per sol·licitud del Conseil

Général per donar suport a les adquisicions de sòl, en cooperació amb els municipis

afectats i amb la SAFER. En definitiva la figura dels PAEN (molt poc aplicada encara)

està pensada com un projecte territorial amb instruments d’acció per a la posada en

valor i la gestió des espais agrícoles i naturals periurbans. No obstant cal tenir en

compte que és una figura menys àgil que les ZAP i que en tot cas requereix d’un

pressupost important per poder executar el programa d’actuacions. Cal notar

igualment que el legislador no defineix clarament què entén per espais “periurbans”.

Per altra banda existeix a França la figura de la Carta Agrícola (i Forestal) entesa com

un compromís entre agents públics (de diferents nivells de l’adminsitració) i privats i

entre sector agrari i urbanisme, per impulsar un projecte de gestió dels espais agraris

d’un determinat territori (sigui una mancomunitat de municipis o un Parc Regional).

Existeixen bastants exemples de redacció i aplicació d’aquest instrument. El document

de carta sorgeix sovint a partir d’una diagnosi compartida entre els agents del territori,

i sobretot del debat i de la corresponsabilitat dels diferents actors.

53

Cal destacar també, més com a metodologia que com a figura legal, els “programes

agriurbans” com a instrument de “conservació” dels espais oberts –especialment dels

espais agraris al voltant de les grans aglomeracions franceses. Aquesta metodologia va

ser experimentada de forma informal a partir dels anys 70, però van rebre el

reconeixement oficial al 2001, quan el comitè interministerial d’ordenació territorial i

desenvolupament del territori (CIAD en francès) va crear un programa de suport

financer per a la seva aplicació i la redacció d’un manual. A més algunes a les

actuacions i conclusions extretes de la seva aplicació van ser recollides en les

disposicions relatives a la protecció dels espais agrícoles i periurbans de la Llei Rural de

2005. Actualment s’aplica aquesta metodologia a bastants territoris.

Vinculació dels establiments turístics o de turisme rural i l’activitat agrària?

Els establiments de turisme rural freqüentment es limiten a fer ús i gaudir de l’espai

agrari (paisatge), però estan desvinculats del seu funcionament. Adopten una actitud

passiva de consumidors actius d’un recurs, però, no col·laboren explícitament a la seva

conservació, de la qual depèn la seva pròpia subsistència. No obstant això, hi ha

iniciatives que sí vinculen l’establiment rural amb l’activitat agrària de manteniment de

l’explotació, fins i tot actuen com a dinamitzadors del paisatge rural.

En el cas d’Andalusia l’activitat del turisme rural vé regulada pel Decreto 20/2002, de

29 de enero, de Turismo en el Medio Rural y Turismo activo, deroga el Decreto

94/1995, de 4 de abril, sobre ordenación de los alojamientos en casas rurales

andaluzas i l’ORDEN de 19 de septiembre de 2003, por la que se aprueban los

distintivos de los alojamientos turísticos en el medio rural y de los mesones rurales.

En el cas de la Comunitat de Madrid la regulació dels establiments de turisme rural es

contempla en el Decreto 191/2004, de 29 de juliolo sobre Establecimientos de turismo

rural (DOGA 10 agost 2004, núm. 154/200). Els establiments vinculats a l’existència

d’activitat agrària són un tipus concret d’establiments de turisme rural, els denominats

del grup C.

En el cas de Galícia, el POL permet noves construccions destinades al turisme sense

esmentar si es tracta d’activitats relacionades amb explotacions agràries:

54

Construcciones y rehabilitaciones destinadas al turismo en el medio rural y que sean

potenciadoras del medio donde se ubiquen.

e1. Nuevas construcciones destinadas al turismo en el medio rural y que sean

potenciadoras del medio donde se ubiquen.

e2. Rehabilitaciones destinadas al turismo en el medio rural y que sean

potenciadoras del medio donde se ubiquen.

Edificacions i infraestructures agràries:

Limitacions a la distància o a la densitat o a la dimensió de les construccions

i/o edificacions

En el cas de la Comunitat Andalusa les limitacions en distància estan marcades en els

instruments de planejament (Plans subregionals i Plans d’Ordenació del Territori i

Plans Rectors d’Ús i Gestió dels Espais Naturals Protegits)., a més de la normativa

sectorial.

En el cas de Madrid, les limitacions a la distància de construcció de certes edificacions

agropecuàries venen marcades per les Normes Urbanístiques Municipals però tenen

origen a la normativa sectorial.

Fer especial esment al Decret 65/1989, de 11 de maig, pel qual s’estableixen les

unitats mínimes de cultiu per al territori de la Comunitat de Madrid, que regula la

superfície mínima de cultiu i forestal per a poder segregar una propietat, però també

les condicions d’edificació de construccions agropecuàries.

En el cas gallec, és la normativa urbanística, mitjançant la LOUGA en els articles 42 i 44

i en les determinacions que s’extreuen del POL pel que fa als criteris generals

d’integració paisatgística (art. 75), la que preveu certes limitacions pel que fa a les

distàncies a complir en certes construccions ramaderes.

55

LOUGA Artículo 44. Condiciones adicionales para otras actividades constructivas no residenciales.

4. Las nuevas explotaciones ganaderas sin base territorial no podrán situarse a una distancia inferior a 1.000 metros de los asentamientos de población y a 250 metros de la vivienda más próxima. Cuando se trate de nuevas explotaciones con base territorial, la distancia mínima a los asentamientos de población y a la vivienda más aproxima será de 100 metros.

El planeamiento urbanístico o los instrumentos de ordenación del territorio podrán reducir o aumentar estas distancias dentro de su ámbito territorial de aplicación, respetando en todo caso lo establecido por la legislación sectorial que sea de aplicación.”

La reglamentació francesa preveu des de fa temps distàncies d’allunyament dels

edificis agrícoles respecte a construccions de tercers, però aquesta regla fins fa poc

només s'aplicava respecte a les explotacions agràries.

Amb l'augment de l'expansió urbana, el veïnatge entre edificis agraris i les àrees

urbanitzades va esdevenir un problema a tenir en compte amb precisió pels actors del

planejament urbà.

Així la Llei d'Orientació Agrícola de 9 juliol 1999 va introduir un principi de reciprocitat,

exigint també a les noves construcció d'habitatge i edificis ocupats habitualment per

tercers una distància a les construccions agràries perquè les explotacions puguin dur

normalment la seva activitat. El seu àmbit d'aplicació es va ampliar posteriorment als

requisits que es demanen per poder fer un canvi de destí de les edificacions ja

existents.

Les distàncies a respectar entre els explotacions agràries i tercers venen marcades per

L’article L 111-3 du Code Rural que indica que quan disposicions legislatives o

reglamentàries sotmeten a condicions de distància la implantació o ampliació de

construccions agràries respecte a vivendes o edificis habitualment ocupats per tercers,

la mateixa exigència ha de ser imposada a aquests darrers a tota nova construcció i a

tot canvi de destí vinculat a usos no agraris necessitant un permís de construcció,

exceptuant l’ampliació a construccions ja existents.

Aquests requisits d’allunyament solen tenir un impacte significatiu sobre les opcions

de desenvolupament urbanístic realitzats en l'elaboració o revisió de PLU, incloent els

límits de les zones urbanitzades.

56

Definició proactiva de les àrees que poden acollir possibles edificacions

agràries (per raons d’impacte ambiental i paisatgístic, distàncies sanitàries,

model territorial, etc.)

En tots els casos analitzats de comunitats autònomes, les àrees que poden acollir

edificacions agràries estan marcades implícitament en els instruments i figures

d’ordenació territorial i urbanístic mitjançant, els plans subregionals, el POT i el PRUG

en el cas andalús i les diferents classificacions i qualificacions del sòl, en les que

s’estableixen els usos (entre aquests les edificacions agràries) permesos, autoritzables

o compatibles i els prohibits o incompatibles.

Superfície mínima d’explotació exigida per construir

A Andalusia els instruments de planejament (Plans subregionals, els Plans d’Ordenació

del Territori i el PRUGS en els Espais Naturals Protegits) fixen les superfícies mínimes

per poder construir.

En el cas de Madrid les Normes Urbanístiques Municipals poden establir una parcel·la

mínima per permetre l’edificació.

Existeix igualment el Decreto 65/1989 de Unidades Mínimas de Cultivo de la

Comunidad de Madrid i l’Ordre que el desenvolupa, que fixen certs requisits per a la

construcció.

En el cas de Galícia la LOUGA en el seu article 44.1.a sí que marca una superfície

mínima de parcel·la per a poder edificar, però no d’explotació agrària (o unitat mínima

de conreu).

En el cas de França, és la planificació a nivell local (pla d’ús de sòl, més rarament de

planificació local o carta municipal), la que pot determinar la superfície mínima de

parcel·la edificable per a cada zona, i fins i tot cada sector. La zona mínima edificable

també es pot deduir de les limitacions d’ocupació. De fet, des de la Loi de Solidarité et

renouvellement urbain, que va crear el PLU, que aquests rarament preveuen mida

mínima de parcel·la. La llei preveu no obstant que el municipi pot fixar una mida

57

mínima dels terrenys construibless quan aquesta regla estigui justificada per preservar

l’urbanització tradicional o l’interès paisatgístic de la zona.

En el cas francès es planteja que en la zona A (agrícola) dels PLU tan sols les

construccions i instal·lacions necessàries per a l’explotació agrària estan autoritzades, a

més de les d’interès col·lectiu o de serveis públics (article R123-7 del Codi de

l’Urbanisme), però en realitat no existeix una definició legal precisa del que s’enten per

explotació agrària. El Code Rural tan sols defineix el que s’enten per activitat agrària.

Així doncs un sol·licitant de llicència de construcció per a justificar el seu projecte ha

d’argumentar la naturalesa agrària del projecte i la necessitat de fer la construcció pel

funcionament de la seva activitat.

Per tant, la mida de l’explotació esdevé important per a definir l’explotació agrària i

diferenciar les activitats professionals i les activitats de plaer. I per a definir l’estatus

d’agricultor “professional” el Codi rural a l'Article L 312-6 preveu dos nocions,

precisades per cada Departament en el corresponent Schéma Directeur Départemental

des structures agrícoles supervisat pel Prefecte, amb informe del Conseill Général, de la

Chambre d'Agriculture i de la CDOA :

L'unité de référence (UR) és la superfície que permet assegurar la viabilitat

econòmica de l’explotació tenint en compte la tipologia dels conreus i de les

instal.acions fora sòl així com altres activitats agràries.

La surface minimum d'installation (SMI) fixada per a cada regió natural del

Departament i per a cada tipus de conreu.

Per exemple la superfície d’instal·lacio en poli-conreu-ramaderia no pot ser inferior al 30% de la superfície d’instal·lació nacional, excepte les zones de montanya o desfavorides en les que el limít inferior pot arribar al 50% ; la superfície d’intal·lació nacional es fixa cada 5 anys per decisió del ministre d’agricultura.

58

Pel que fa els conreus en hivernacle, és per decisió del ministre d’agricultura que es

fixen els coeficients d’equivalència aplicables uniformement al conjunt del territori,

sobre la base de la superfície mínima d’instal·lació nacional.

Condicionants arquitectònics i paisatgístics en relació a la integració de

l’edificació amb l’entorn

Els condicionants arquitectònics i paisatgístics a Andalusia venen marcats en tot cas

pels instruments de planejament (Plans subregionals, els Plans d’Ordenació del

Territori i el PRUGS en els Espais Naturals Protegits). En certs àmbits es proposa en

l’actualitat la redacció de guies orientatives.

A Madrid són les Normes Urbanístiques Municipals les que en tot cas estableixen

condicions estètiques o paisatgístiques per permetre l’edificació. Igualment, els plans

rectors dels espais naturals (i certs casos en la legislació sectorial) poden establir

condicionants.

Pel que fa al cas gallec, els condicionants en relació a la integració de l’edificació amb

l’entorn responen a allò establert a la LOUGA, en el seu article 42 i en els criteris

d’integració paisatgística del POL (75), específicament en la necessitat d’elaboració de

l’estudi d’impacte i integració que s’hi exigeix segons l’àrea del model territorial on

s’implanti cada ús (inclòs l’agrari).

Existència de prototipus homologats per a les diverses necessitats

d’edificacions agràries ajustades a les àrees o unitats de paisatge homogènies

En cap cas hi ha en l’actualitat propostes de prototipus homologats d’edificacions. A

Andalusia, però, en alguns àmbits (Sierra Morena) s’han establert guies orientatives.

En el cas de Galícia tot i que fins ara no existeix aquest instrument, en el procés

d’elaboració dels Catàlegs i Directrius de paisatge de Galícia, es podria establir criteris

o directrius per aquest tipus d’edificació en funció de la unitat de paisatge en la que es

trobi.

59

En el cas francè, existeixen diverses guies de recomanacions d’integració paisatgística

de les edificacions agràries, però no existeix legislació que marqui prototipus

homologats. En aquest sentit tant els Conseils Générals com el Conseil en Architecture,

Urbanisme et Environnement (CAUE) dels Departaments i les cambres d’agricultura-

són força actius amb l’edició de Guies pràctiques sobre com construir en una zona

agrícola, guies adreçades tant a professionals agraris com a l’administració local pels

passos que cal seguir en un projecte de construcció agrària en sòl no urbanitzable. La

informació d’aquestes guies va més enllà d’aspectes paisatgístics i tracta també temes

de projecte, de legislació i de tràmits administratius.

Exigència d’enderroc de les edificacions quan queden fora d’ús. Incentius per

evitar l’abandonament d’edificacions.

En els casos d’Andalusia i Madrid no s’exigeix l’enderroc en el cas que les edificacions

quedesin fora d’ús. No consta tampoc que hi hagi establert cap tipus de mecanisme

d’incentiu per a evitar el seu abandonament. En el cas de Galícia tampoc no es coneix

cap mecanisme en aquest sentit.

Pel que fa a l’exigència d’enderroc, a la comunitat de Galícia, es podria exigir per

exemple l’enderrocament després del cessament de l’activitat, en el marc del que

s’estipuli en el procediment d’avaluació d’impacte ambiental dels projectes d’aquestes

edificacions que ho requereixin i / o en el marc del procediment d’autorització

ambiental integrada.

Sistemes per a la rehabilitació i/o reutilització d’edificis existents envers

l’autorització de noves edificacions agràries

En el cas d’Andalusia no es coneix cap sistema per la rehabilitació i/o reutilització

d’edificis existents per davant de l’autorització de noves edificacions agràries.

L’article 29 de la Llei 9 / 2001, del Sòl de la Comunitat de Madrid, conté un punt f)

que autoritza la rehabilitació per a la seva conservació, fins i tot amb destinació

residencial i hostaler, d’edificis de valor arquitectònic, tot i que es trobessin en situació

60

de fora d’ordenació, podent excepcionalment incloure les obres d’ampliació

indispensables per al compliment de les condicions d’habitabilitat.

Finalment a les DOT de la Comunitat Autònoma de Galícia es contempla una

determinació general (3.1.4.) en què s’insta a l’estímul de la rehabilitació, però en el

marc de l’ordenació dels assentaments, no específicament de les edificacions agràries.

El mateix es recull en els principis i criteris generals del POL.

En el cas de França l’article L123.3.1 (i l’article R 123-12.2) del Code de l’urbanisme

permet al Reglament dels PLU d’identificar a les zones Agricoles (A), “els edificis agraris

que pel seu interès arquitectònic o patrimonial, poden ser objecte d’un canvi de destí

(d’ús) sempre que aquest canvi de destí no comprometi l’explotació agrària”. A través

de la pràctica es poden designar aquestes construccions. Caldrà redactar un estudi que

indicarà la metodologia i de criteris a utilitzar per efectuar la “rehabilitació” d’aquestes

construccions que apareixeran en els documents gràfics del reglament. Les

prescripcions arquitectòniques específiques (rehabilitació del volum existent,

tractament del entorn, materials) hauran de ser desenvolupats en el reglament.

En aquest sentit, per exemple alguns PLU determinen 3 grups de criteris per autoritzar

el canvi de destí: l’interès arquitectònic o patrimonial; l’absència de perjudicis a les

explotacions agràries veïnes (aplicant el criteri de reciprocitat) –per tant un edifici

formant part d’una explotació en actiu no podria ser objecte d’un canvi d’ús- i la

integració urbana (capacitat de les xarxes actuals de respondre a les necessitats

provocades pel canvi d’ús: clavegaram, aigua, llum, etc). Tan sols si es compleixen a la

vegada els tres tipus de requisits es podria autoritzar un canvi de destí.

Admissió de la construcció de nous habitatges en sòl no urbanitzable

En tots els casos la legislació urbanística i el planejament municipal admeten nous

habitatges sempre vinculats a l’activitat agrària (o una altra permesa) i amb

restriccions en algunes àrees.

61

Conclusions i recomanacions

Planejament

1. Convindria evitar la regulació pel planejament general o derivat d’aspectes ja

regulats per la legislació sectorial. (Exemple: Dejeccions ramaderes o les distàncies

d’explotacions agràries).

Per exemple l’abocament de purins es troba regulat pel Decret 136/2009, d'1 de

setembre, d’aprovació del programa d’actuació aplicable a les zones vulnerables en

relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de

les dejeccions ramaderes.

Pel que fa l’obligació de mantenir distàncies mínimes entre les explotacions ramaderes

i altres elements (carreteres, camins, vivendes, torrents,...), aquestes venen ja

determinades per la normativa sectorial: Ordre de 7 d’abril de 1994, sobre regulació de

les explotacions porcines, avícoles cunícoles i bovines; Reial Decret 324/2000, de 3 de

març, pel que s’estableixen normes bàsiques d’ordenació de les explotacions porcines i

Reial Decret 1547/2004, de 15 de juny, pel que s’estableixen les normes d’ordenació de

les explotacions cunícoles; Reial Decret 804/2011, de 10 de juny pel qual es regula la

ordenació zootècnica, sanitària i de benestar animal de les explotacions equines i

s’estableix el pla sanitari equí i Reial Decret 1084/2005, de 16 de setembre, d’ordenació

de l’avicultura de carn.

En el cas de la implantació de noves explotacions ramaderes no cal establir més

restriccions que les previstes a la Llei de Prevenció i Control Ambiental de les activitats

20/2009, del 4 de desembre (modificada per la Llei Òmnibus 9/2011, del 29 de

desembre, de promoció de l’activitat econòmica), i la Llei d’Urbanisme (article 14.3 de

la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’Urbanisme,

aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, que modifica l’article 49 del Text

refós de la Llei d’Urbanisme per a la implementació de noves explotacions ramaderes).

62

Pel que fa als projectes relatius a activitats ramaderes preexistents la Llei 3/2012, del

22 de febrer, preveu que només queden subjectes a llicència municipal les accions que

no incrementin la capacitat productiva de les instal·lacions i només comportin obres

per adaptar-se a les exigències derivades de la legislació aplicable en matèria de

ramaderia, com és el cas del benestar animal.7

2. A partir de l’exemple existent en la legislació francesa, es podria estudiar la manera

de com es pot introduir a la legislació urbanística catalana el concepte de

reciprocitat. És a dir, que s’apliqui el mateix criteri quan disposicions legislatives o

reglamentàries sotmeten a condicions de distància la implantació o ampliació de

construccions agràries respecte a vivendes o edificis habitualment ocupats per tercers i

quan es preveu una nova construcció no agrària i/o tot canvi de destí vinculat a usos

no agraris. En qualsevol dels dos casos s’hauria de tenir un permís de construcció, cosa

que ara només passa en el primer.

Això té implicacions no tan sols en l’aprovació de noves construccions en el sòl no

urbanitzable, sinó també en el planejament i la qualificació i classificació del sòl. 8

3. Seria interessant afegir el concepte de superfície d’explotació d’una parcel·la o

finca als criteris utilitzats per definir si es pot construir en sòl no urbanitzable i si el seu

titular pot ser considerat professional agrari. Cal desvincular aquest concepte del de

Unitat Mínima de Cultiu (UMC) i el d’Unitat Mínima Forestal (UMF) regulades pels

decrets 169/1983, de 12 d’abril 35/1990, de 23 de gener.

A la legislació francesa la dimensió de l’explotació (superfície cultivada o forestal) pot

ser un factor considerat a l’hora de definir si un titular és pot considerar un

professional agrari i per tant si li és permès construir en sòl no urbanitzable.

7 Aquest apartat està vinculat amb la proposta de treball sobre reciprocitat.

8 Aquest apartat està vinculat amb el punt 1.

63

Espais Agraris

1. Elaboració d’una Llei d’Espais Agraris, que ha de fer una definició jurídica

d’“espai agrari” i ha d’incloure unes finalitats generals per a l’ordenació dels

espais agraris, l’establiment dels continguts mínims del Pla d’espais d’interès

agrari, mecanismes de gestió per a la totalitat dels espais agraris de Catalunya –

permetent eines particulars per a casos concrets– i la definició del règim

general dels estudis i informes d’impacte agrari.

2. Identificar i delimitar els espais d’alt valor agrari (sòl més fèrtil, possibilitat de

reg, possibilitats de mecanització, dimensió adequada de la finca, etc.) i la

infraestructura que els sustenta (regs, camins, etc.).

En aquest sentit la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de

la Llei d'Urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost estableix

que en el termini d’un any des de la seva aprovació, el Govern haurà d’iniciar

els treballs d’elaboració del Pla territorial sectorial agrari, definit a la Llei

23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, en el Pla Territorial General

de Catalunya de 1995 i en la llei 18/2001 d’Orientació Agrària de 31 de

desembre.

Aquesta delimitació ha d’incloure, com a mínim, els següents elements:

Cal establir, definir i consensuar els criteris de valoració a partir dels

establerts en el mateix Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), i les

implicacions de la classificació d’un sòl com d’alt valor agrari.

La definició, clara i mesurable de què es considera un sòl d’alt valor

agrari, hauria d’ajudar a harmonitzar les diferents qualificacions de sòl

no urbanitzable entre el planejament (POUM) i els diferents Plans

Territorials.

64

Les determinacions generals necessàries per a la protecció bàsica dels

espais agraris de Catalunya i, en qualsevol cas, l’establiment d’uns

espais agraris de protecció especial derivats de l’aplicació de criteris

com els següents (establerts en el PTGC):

- La presència de regadius tradicionals.

- Les superfícies agràries que han estat objecte de concentració

parcel·lària i/o de transformació recent en regadiu.

- La inclusió dels espais en denominacions d’origen (qualificades o

no), indicacions geogràfiques protegides o figures assimilables.

- Els espais que ja estan considerats d’alt valor agrari per part del

planejament territorial i urbanístic.

- La biodiversitat cultural existent, els valors paisatgístics presents

i la connectivitat ecològica/biològica.

- L’alta productivitat.

La cartografia adequada i l’estudi de cadascun d’aquests espais

considerats estratègics: descripció, justificació de la inclusió, informació

sobre el règim urbanístic vigent, mesures específiques de planificació i

gestió a implantar, etc.

Alhora, ha de valorar la conveniència, l’oportunitat, el sentit i la manera

de tornar a conrear els espais que històricament havien estat agraris, no

només en termes de producció agrària domèstica, sinó també a efectes

de biodiversitat, connexió ecològica i/o biològica, varietat paisatgística, i

lluita contra els incendis forestals.

3. Establir eines i criteris de valoració des del punt de vista agrari, pels estudis i

informes d’impacte agrari previstos a l’addicional tercera del decret 305/2006,

de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme sobre

l’Informe del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, respecte a les

actuacions específiques d’interès públic en sòl no urbanitzable.

65

Això es pot dur a terme, entre altres, amb les següents propostes:

Incorporar als documents de planificació urbanística un estudi

addicional d’Anàlisi d’Afeccions Agràries. Valorar els efectes negatius

de plans i projectes sobre els sòls de valor agrari, l’estructura de les

parcel·les agràries i la infraestructura necessària per garantir la

continuïtat de l’activitat agropecuària.

L’informe ha de ser vinculant, emès o aprovat per l’administració i

preventiu, és a dir, previ a l’aprovació del projecte (i idependent de

l’informe d’impacte ambiental).

L’Administració ha de justificar l’adequació del pla a la legislació

sectorial agrària aplicable i a les directrius i prioritats del DAAM

establertes per la disposició addicional 5a de la Llei 18/2001, de 31 de

desembre, d’orientació agrària i la legislació urbanística.

Es proposa que l’estudi incorpori un anàlisi de la situació del territori,

una delimitació i justificació de les demandes de sòl urbanitzable, una

anàlisi comparativa de les alternatives possibles, una justificació de les

solucions proposades i una previsió de mesures compensatòries si fos

necessari.

Identificar, proactivament, les àrees més adequades per acollir

possibles edificacions agràries (per impacte ambiental i paisatgístic,

distàncies sanitàries, model territorial, etc.). Cal entendre que la

correcta inserció territorial de les edificacions agràries multiplica el

potencial (la multifuncionalitat) de l’espai agrari i garanteix que el propi

sector agrari no hipotequi d’altres oportunitats econòmiques de futur:

per exemple l’agroturisme.

66

Construccions

1. Cal Concretar des d’un punt de vista urbanístic els elements que estimulen

l’activitat agrària que es permeten instal·lar en SNU i en quines condicions.

Infraestructures i instal·lacions agroalimentàries o de transformació (cellers,

escorxadors...), infraestructures de distribució i comercialització, elements de

paisatge que generen marca de qualitat, etc.

Així cal clarificar alguns aspectes confusos o no ben resolts en la legislació

vigent:

Aclarir quan es considera que una instal·lació de protecció de conreu

(hivernacle) és considerada edificació i per tant computa com a sostre

edificable. En aquest sentit caldria introduir la definició en la legislació

urbanística i no evitar fer-ne referència a la legislació sectorial.

Aclarir si són admeses en SNU les construccions destinades a

l’emmagatzematge, la conservació, la manipulació, l’envasat i la

transformació de productes, així com les destinades a la prestació de

serveis, quan els esmentats productes i serveis NO s’hagin originat o

tinguin com a destinació, respectivament i exclusivament, una unitat

d’explotació agrícola o ramadera o un conjunt d’unitats d’explotació,

integrades sota una direcció empresarial comuna i sempre que els

terrenys objecte de la construcció formin part de l’esmentada unitat

d’explotació o de l’esmentat conjunt. (Per exemple els cellers que no

posseeixen vinya.)

Aclariment sobre les condicions de funció de vigilància, assistència i

gestió o control exigides per les característiques de l’explotació que ha

de complir la construcció de nous habitatges en sòl no urbanitzable

vinculats a una explotació rústica, especialment en entorns

67

metropolitans o rurals periurbans on existeixen àrees urbanes

d’habitatge a prop de les explotacions.

L’article 47.6.a i b, del Decret Legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, pel qual

s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme, estableix que: En sòl no

urbanitzable, ultra les actuacions d’interès públic a què es refereix

l’apartat 4, només es poden admetre com a noves construccions,

respectant sempre les incompatibilitats i les determinacions de la

normativa urbanística i sectorial aplicable: a) (...); b) Les construccions

destinades a habitatge familiar o a l’allotjament de persones

treballadores temporeres que estiguin directament i justificadament

associades a una de les activitats d’explotació a què fa referència la

lletra a.

Crear les condicions perquè construccions agràries o de transformació

puguin ser ubicades en sòl urbà (polígons industrials en el cas de cellers

per exemple). O en el cas de primeres transformacions en sòl no

urbanitzable.

2. Pels casos previstos per la legislació urbanística actual de vincular usos no

agraris de les edificacions en sòl no urbanitzable a la gestió de territori

(restauració, artesans) cal desenvolupar normativa que especifiqui en quines

condicions es permeten aquests nous usos. (Exemple de legislació francesa).

3. Estudiar possibles mecanismes que permetin superar els condicionants de

l’estructura de la propietat que impedeixen poder analitzar alternatives de

localització i escollir les ubicacions més adequades per a les construccions

agràries. Estudiar, per exemple, possibles mecanismes per posar en joc terrenys

quan el propietari no els utilitza.

En el mateix sentit, desenvolupar figures com els bancs de recursos o

mecanismes d’intermediació, que ja s’estan duent a terme a nivell local, per

68

superar els condicionants de l’estructura de la propietat que impedeixen posar

en joc construccions agràries existents, i en l’actualitat sense activitat com a

mecanisme per minimitzar la construcció de noves edificacions.

Vinculat a això, avançar en els mecanismes i garanties de desmuntatge o

enderroc d’aquelles construccions no incloses en el catàleg de masies i cases

rurals destinades a activitats subjectes a intervenció ambiental, quan aquestes

cessin definitivament l’activitat.9

4. Desenvolupar normativa (i redactar un manual o guia) que fixi les condicions

per a la reconstrucció o rehabilitació de patrimoni agrícola (masies, cases

rurals, altres construccions que calgui preservar i recuperar per raons

arquitectòniques o històriques, i construccions rurals en desús per corregir-ne

l’impacte ambiental o paisatgístic negatiu) i el seu canvi d’ús, com poden ser el

valor patrimonial i arquitectònic de l’edificació, la compatibilitat amb les

activitats agràries preexistents i potencials o el seu encaix en l’estructura

urbana (accés a xarxes d’abastament, transport, etc) seguint per exemple

lareglamentació de certs municipis francesos.

En el mateix sentit, desenvolupar normativa que fixi les condicions per a la

instal·lació dels usos admissibles en masies i cases rurals i altres construccions

sense afectar les activitats agrícoles preexistents. (Exemple de la normativa

aplicada a França.)

Especialment desenvolupar els criteris de valoració a tenir en compte pel

Departament competent a l’hora de redactar l’informe de compatibilitat dels

nous usos amb les activitats agràries tal i com estableix la Llei 3/2012, del 22

de febrer.

9 Aquest punt està vinculat amb el punt 2 de l’apartat de Disponibilitat territorial.

69

Disponibilitat de base territorial

1. Redacció d’una llei de Banc de Terres (o altres instruments similars) que

garanteixin la gestió del territori, seguint el que estableix la Llei 18/2001, de 31

de desembre, d’orientació agrària que conté els següents propòsits que van en

aquesta direcció:

Adequar i afavorir els mecanismes que contribueixin a la transparència en el

mercat de la terra i la gestió de les terres de conreu on s’ha cessat l’activitat

agrària, i que permetin l’ampliació de la base territorial de les explotacions amb

qualsevol modalitat de titularitat. Crear un òrgan administratiu que promogui

la millora de la dimensió i la reestructuració de les explotacions agràries

(apartats g) i h) de l’article 4).

2. Estudiar mecanismes de posada en joc obligatòriament de finques quan el

propietari no les explota, amb la redacció d’una llei seguint el model de la llei

estatal vigent o de la legislació francesa que estableix que ”tota persona física o

moral pot demanar l’autorització d’explotar una parcel·la susceptible de ser

posada en valor agrícola o ramader i que estigui erma o manifestament

subexplotada des de fa com a mínim 3 anys (2 anys en zona de muntanya).”

En el mateix sentit, estudiar la possibilitat de la creació d’un impost que

s’apliqui a les finques o explotacions per la seva infrautilització, per no tenir

activitat durant un període fixat per l’administració competent.10

10

Aquest punt està vinculat amb el punt 3 de l’apartat de construccions.

70

Proposta d’accions a desenvolupar

1. Per tal d’aplicar les figures d’Avaluació d’afectació Agrària i l’informe d’impacte

agrari descrits amb anterioritat elaborar un manual o decàleg que contingui

els aspectes que s’han de prendre en consideració; entre d’altres, les

afectacions a:11

Els sòls agraris.

Les infraestructures agràries (drenatge, regadiu, camins...).

Les superfícies de les explotacions i l’estructura parcel·lària.

Les explotacions agràries, i la seva competitivitat, viabilitat i possibilitats

d’expansió – prenent en consideració la situació jurídica i administrativa

de les explotacions afectades, amb referència particular als casos

diferents al domini directe (arrendament, parceria, masoveria, etc.).

2. Introduir en la legislació catalana la necessitat de realitzar informes

d’avaluació de l’impacte sobre terrenys agraris en tota modificació territorial i

de les construccions i edificacions que hi estiguin relacionades.

3. Definir, prioritzar i generar un sistema d’informació d’espais agraris, públic,

orientat a la presa de decisions en la planificació territorial, urbanística i

sectorial.

La seva plasmació cartogràfica, hauria de contenir:

Els perímetres d’especial protecció derivats de la llei d’espais agraris (o

del PTSEA)

La cartografia completa dels espais agraris de Catalunya

La catalogació i caracterització edafològica dels sòls agraris de Catalunya

11

Aquest punt està vinculat amb tot el descrit a l’apartat d’espais agraris.

71

Es poden posar igualment a disposició els estudis d’impacte agrari i l’avaluació

d’Afectació Agrària ja elaborats i les guies existents.12

4. Elaborar Guies de criteris per a l’autorització d’edificacions i infraestructura

agrària per part, especialment, dels ajuntaments, però també per part de la

comissió territorial d’urbanisme corresponent.

Elaborar manuals d’integració paisatgística de les construccions agràries, que

poden proposar condicions específiques o homologar prototipus, per a les

diverses necessitats d’edificacions agràries ajustades a les àrees o unitats de

paisatge homogènies que permetin eliminar els costos d’estudiar l’impacte i la

integració paisatgística cas per cas.

Elaboració de guies per als professionals sobre la legislació i tràmits per la

construcció en sòl agrícola (tema llicències, legislació a aplicar, recomanacions

en el projecte, etc).

5. Introduir en la legislació catalana el concepte de reciprocitat, que reguli, entre

altres, què s’ha de tenir en compte a l’hora de construir al voltant d’edificacions

agràries ja existents.

6. Estudiar mecanismes per posar en funcionament un servei que permeti

utilitzar edificacions i terres agràries no explotades per persones

interessades.13

12

Aquest punt està vinculat amb tot el descrit a l’apartat d’espais agraris. 13

Aquest punt està relacionat amb el punt 3 de l’apartat de construccions i amb l’apartat de disponibilitat territorial.

72

Annex: dades bàsiques dels territoris comparats

Per què hem seleccionat els països i comunitats autònomes analitzats? Atesa la diversitat territorial de Catalunya, tant en la seva orografia com en la gran varietat de tipologies productives agràries i ramaderes, calia trobar zones que per la seva diversitat territorial fossin possibles fonts de legislacions o regulacions al voltant de la planificació urbana vinculada amb la productivitat agrària i ramadera, i que poguessin tenir elements diferents que a Catalunya de manera que la seva anàlisi pogués aportar informació i propostes de millora.

Catalunya té una diversitat geogràfica molt marcada, tenint en compte la superfície relativament petita del seu territori. La geografia està condicionada pel litoral mediterrani, amb 580 quilòmetres de costa, i les grans unitats de relleu dels Pirineus al nord. El relleu català presenta, a grans trets, tres unitats generals: els Pirineus, la formació muntanyosa que connecta la Península Ibèrica amb el territori continental europeu, el Sistema Mediterrani Català, una alternança d'elevacions i planes paral·leles a la costa mediterrània i la Depressió Central Catalana, unitat estructural que configura el sector oriental de la Vall de l'Ebre. Per tant, podem entendre que Catalunya és un conjugació de muntanyes i planes que explica la diversitat productiva que presenta.

Font: Imatge satèl·lit. Atles de la nova ruralitat. Fundació del Món Rural.

73

El clima de Catalunya és en general mediterrani encara que, durant l'hivern, hi ha una diferència notable de temperatures entre el litoral costaner (clima pròpiament mediterrani) i l'interior (per sota dels 1.000 m d’altitud). Les temperatures d'estiu són més homogènies al voltant dels 25 °C a la costa i entre 21 i 25 a l'interior. El clima de muntanya (per sobre dels 1.000 m d’altitud) es caracteritza per una disminució de la temperatura i un increment de les precipitacions. El fet que a Catalunya predomini el clima mediterrani també explica la varietat productiva del seu sector primari.

Font: Precipitació mitjana anual. Universitat Pompeu Fabra.

A Catalunya, el 2009, el 64 % de la superfície era considerada forestal (Boscos, prats, pastures, matollars...), el 30 % de la superfície eren conreus, de secà o de regadiu, i només el 6 % era superfície urbanitzada. Pel que fa a la implantació demogràfica en el territori, destaca tot un país interior poc densament poblat i de caràcter rural, amb una gran diferència de densitat entre l’àmbit metropolità de Barcelona i la resta del territori.

74

Font: Atles de la nova ruralitat. Fundació del Món Rural

Dins el 30% de superfície dedicada a l’agricultura, centrada principalment a les zones de plana, podem trobar produccions d’una gran varietat de conreus: cereals, vinya, olivera, fruita dolça, fruits secs, horta, farratges... En funció de la presència i disponibilitat d’aigua, del pendent, de les característiques del sòl i del clima, s’han desenvolupat especialitzacions productives amb cultiu més o menys intensius en les diferents zones del territori. També cal destacar la gran i diversa activitat ramadera que hi ha a Catalunya, en la que podem destacar el porcí, el boví i l’aviram. El desenvolupament de l’activitat ramadera ha anat estretament lligat a les possibilitats del propi medi, com en el cas de les zones de muntanya, però també al desenvolupament d’una important indústria agroalimentària a partir de sistemes de producció intensius. La ramaderia ha estat també un element fonamental a l’hora de complementar les rendes de moltes explotacions agrícoles, fins a esdevenir gairebé l’activitat principal; el seu ampli desenvolupament en bona part del territori català ha implicat la major presència de granges i edificacions agràries en el medi, motivada també per la normativa urbanística que obliga a distanciar-les dels nuclis urbans.

75

Font: Atles de la nova ruralitat. Fundació del Món Rural

Font: Atles de la nova ruralitat. Fundació del Món Rural

76

La majoria d’explotacions agràries a Catalunya tenen una dimensió d’entre 5 i 10 hectàrees, mentre que la mitjana l’any 2009 se situava a les 19,5 hectàrees. Aquesta dada va en augment degut a la dinàmica de reestructuració i redimensionament de les explotacions per assolir nivells de rendibilitat i competitivitat, i que alhora ha portat a un descens continuat del nombre d’explotacions agràries. El desenvolupament de les produccions agropecuàries va estretament lligat a la disponibilitat d’aigua, sobretot a través dels sistemes de regadiu. De fet les produccions agrícoles i ramaderes amb més rendiments i amb major valor afegit històricament, s’han ubicat en les zones afectades per regadius. Per aquest motiu, i per les mateixes inversions en les infraestructures de regadiu, aquestes terres acostumen a ser més valorades. També cal considerar els espais que estan afectats per alguna figura de protecció, en els quals l’activitat agropecuària està condicionada a determinats límits i requeriments, però que alhora ofereixen possibilitats de desenvolupar estratègies de diferenciació i de generació de rendes complementàries. Repassem breument les característiques de les zones escollides: Galícia: A la geografia gallega destaca el contrast entre el relleu costaner i el de l’interior, molt més elevat. L’orografia que presenta Galícia en el seu interior és de muntanyes baixes amb una gran quantitat de rius tant a la vessant atlàntica com a la cantàbrica. La seva costa, de 1.500 km es caracteritza per la presència de les rias, les quals podem classificar en rias altas i rias baixas. Aquestes tenen una gran importància per al sector pesquer gallec.

Font: Relleu de Galicia. El rincon de la experiencias.

77

El clima de Galícia és oceànic. Les seves principals característiques són la regularitat de les precipitacions durant l’any i les temperatures suaus amb poca variabilitat durant l’any. Al mateix temps, la distribució d’aquestes precipitacions no és uniforme en tot el seu territori, cosa que fa que hi hagi diversitat en el clima depenen de la zona interior o costanera. Al nord hi ha un clima de tendència marítima i al sud un clima de tendència mediterrani. Les temperatures mitjanes se situen entre els 7 i els 24 graus encara que a les zones de muntanya poden ser més extremes.

Font: Precipitació mitjana anual. Instituto Nacional de Meteorologia.

Històricament les activitats relacionades amb el sector primari han estat predominants a l’economia gallega però amb el pas dels anys aquesta importància va disminuint com a la majoria de països de la Unió Europea. A Galícia trobem que aproximadament el 53 % de la seva superfície està ocupada per boscos, prats i pastures i que pràcticament el 12 % són terres cultivades. Els cultius herbacis ocupen unes 325.000 hectàrees, el 78% de la superfície cultivada de Galícia, i els cultius llenyosos s’estenen pel 14%. La superfície de prats naturals arriba a gairebé 300.000 hectàrees. També es cultiven gairebé 18.000 hectàrees de patata, de les quals el 20% són de regadiu, així com més de 15.000 hectàrees d’hortalisses i unes 26.000 hectàrees de vinya. I pel que fa al sector forestal, és la principal comunitat productora a nivell nacional. Galícia compta amb més de 88.000 explotacions agràries, amb predomini d’orientació ramadera: les d’herbívors suposen gairebé el 40% i dins d’aquestes, les de boví lleter

78

són el 16% i les de boví de carn l’11%. També és destacable la cria aviram, tant per producció d’ous com per carn. D’altra banda, que el sector pesquer gallec és dels més potents de la Unió Europea i és una de les principals activitats econòmiques de la comunitat. Pel que fa a la agroindústria relacionada, destaca la de transformació de peix (35%), la lletera (19%), la càrnica (16%) i la d’alimentació animal (10%). El petit tamany que històricament han tingut les explotacions gallegues implica que tinguin majors dificultats per competir en un mercat global com l’actual, cosa que també passa amb les explotacions d’alguns territoris catalans. A les 3 darreres dècades del segle XX el nombre d’explotacions a Galícia s’ha vist reduït a la meitat, cosa que causa un augment lent però continu del tamany mig de les explotacions que actualment és d’aproximadament 8 hectàrees, molt per sota de la mitjana espanyola que se situa a les 23 hectàrees Galícia té una gran diversitat de medis naturals per la seva posició geogràfica i la seva orografia. La varietat de microclimes afavoreixen ambients oceànics, de muntanya o mediterranis, que permeten el desenvolupament de molts ecosistemes diferents. La xarxa gallega d’espais naturals protegits representa més del 12% de la superfície total de la comunitat: costes i ries, ecosistemes fluvials, boscos i serralades d’interior, etc. Andalusia: La geografia andalusa és un dels elements que donen singularitat a la comunitat autònoma. Podem distingir tres grans àrees ambientals, Sierra Morena, que separa Andalusia de la Meseta, els Sistemes Bètics i la Depressió Bètica, que representen respectivament l’Alta Andalusia i la Baixa Andalusia. El relleu andalús es caracteritza per la gran quantitat de contrastos existents des de les cotes més altes de la Península Ibèrica fins a planes inferiors als 100 metres d’alçada.

Font: Relleu d’Andalusia. Kalipedia.com

79

Andalusia se situa dins del clima mediterrani, amb hiverns plujosos i estius secs i càlids. El relleu accidentat hi produeix fortes variacions, amb illes de clima de muntanya a les serres més elevades i zones de tendència més continental. Les precipitacions disminueixen d'oest cap a l'est; el punt que rep més precipitacions és la Serralada de Grazalema (2.218 mm anuals) i el menys plujós és al Cap de Gata, que alhora és el punt més sec d'Europa (amb 117 mm anuals). La temperatura mitjana anual d'Andalusia és superior als 16 °C, encara que amb variacions geogràfiques, oscil·lant entre els 18,5 °C a Màlaga fins als 15,1 °C a Baeza. El mes més fred és el gener (6,4 °C de temperatura mitjana a Granada) i el més calorós és l’agost.

Font: Climes d’Andalusia. Wikipedia.

La societat andalusa ha estat predominantment agrària fins fa ben poques dècades el que explica que el 45 % del seu territori siguin terres cultivades. Entre els seus cultius cal destacar la producció de cereals, gira-sol, oliveres de secà i de regadiu, el cotó, fruiters i ametllers. Els espais forestals ocupen pràcticament el 50 % del territori.

80

Font: Usos del sòl a Andalusia. Junta de Andalucia.

La ramaderia és una activitat d’una llarga tradició i en podem destacar la producció de productes derivats de l’oví i cabrum com la carn, la llet i el cuir. La dimensió territorial mitjana de les explotacions era de 18,19 hectàrees al 2009 i ha augmentat en els darrers 10 anys, en una tendència similar a la seguida a Catalunya i Galícia. D’alta banda, Andalusia és la comunitat autònoma espanyola amb més espais naturals protegits. La xarxa d’espais protegits engloba els ecosistemes més representatius de la comunitat i abasta 247 espais, amb una superfície total d’uns 2,8 milions d’hectàrees, de les que 2,7 milions són terrestres (el que representa aproximadament el 30,5% de la superfície d’Andalusia), i la resta són marítimes. França:

França posseeix una gran varietat de paisatges, que van des de les planes costaneres del nord i l'oest, on França toca amb la Mar del Nord i l'Oceà Atlàntic, fins a les serralades del sud (els Pirineus) i el sud-est (els Alps) on es troba el pic més alt d'Europa occidental, el Mont Blanc. Entremig es troben altres regions elevades com el Massís Central i grans conques fluvials com les dels rius Garona, Loira i Sena, que desemboquen a l'Atlàntic; el Rin, que serveix de frontera amb Alemanya, i el Roine, que desemboca al Mediterrani.

81

Font: Relleu de França. Wikipedia.

A França podem trobar quatre tipologies climàtiques. A l’oest, a prop de la costa, hi ha un clima marítim templat amb hiverns suaus, estius frescos i molta pluja. A l’interior del país el clima és continental, amb estius càlids, hiverns més extrems i poca pluja. A les zones de muntanya els hiverns són molt més extrems i amb precipitació abundant. Finalment, a la costa del mediterrani predomina el clima mediterrani tipic també de casa nostra.

82

Font: Climes de França. Jmj41.com

La distribució de la població en el territori mostra 2 grans centres metropolitans, al nord i al sud-est, i aglomeracions repartides en els diferents departaments. Les zones menys densament poblades coincideixen amb les afectades pels principals accidents de la geografia i l’orografia, en zones de muntanya o humides. La producció agropecuària a França representa el 56 % del sòl del qual el 36 % està dedicat a cultius. En aquesta superfície agropecuària s’hi desenvolupa una rica i diversa quantitat de produccions.

83

Font: Diferents cultius de França. Ministeri d’Agricultura de França

Els principals cultius que podem trobar a França són grans extensions de cereals, el sucre, la vinya, fruites i hortalisses. I pel que fa a la ramaderia les principals produccions són destinades a carn (principalment d’ovi i porcí) i productes làctics, amb zones especialitzades en sistemes de producció intensiva i altres en sistema extensiu vinculat a pastures. Com a Catalunya, l’agricultura sustenta una part important del sector secundari dedicat a l’alimentació. El tamany mitjà de les explotacions a França és de 52 hectàrees i ha doblat la seva superfície en els últims 30 anys.

84

Persones Consultades

Nom Càrrec Entitat Àmbit

territorial

Mariano Trias Chueca

Dirección General de urbanismo y Estrategia Territorial

Consejería de Medio Ambiente, Vivienda y Ordenación del Territorio

Comunidad de Madrid

Jesús Carpintero Hervás

Subdirección General de Recursos Agrarios

Comunidad de Madrid

Enrique Menéndez Sanjurjo

Subdirección General de Política Agraria y Desarrollo Rural

Comunidad de Madrid

Alberto Leboreiro Amaro

Subdirector General de Planificación Regional

Dirección General de Urbanismo y Estrategia Territorial

Consejería de Medio Ambiente, Vivienda y Ordenación del Territorio

Comunidad de Madrid

Verónica Hernández Jiménez

Investigadora Observatorio para una cultura del territorio

Marian Simón Grupo de Investigación Arquitectura Urbanismo y Sostenibilidad

Departamento Urbanística y Ordenación del Territorio de la Universidad Politecnica de Madrid

Comunidad de Madrid

Mª Angeles Nieto Ecologistas en Acción Comunidad de Madrid

Nathalie Galand Chargée de mission agriculture

Syndicat Mixte de Gestion du Parc Naturel Régional des Alpilles

França

Marijke Pols Directrice de Environnement, des Espaces naturels et du Climat (DENEC)

França

Pacôme Elouna Eyenga

Afdeling Platteland - Dienst Ontwikkeling

Bèlgica

José Ramón Guzmán Álvarez

Dirección General de Gestión del Medio Natural

Consejería de Medio Ambiente Junta de Andalucía

Comunitat d'Andalusia

José Ramón Garijo Consejería de Obras Públicas y Vivienda Comunitat d'Andalusia

Andreas Hildenbrand Scheid

Consejería de Obras Públicas y Vivienda Comunitat d'Andalusia

Manuel Borobio Sanchiz

Comunitat de Galicia

Melania Payán Pérez

Comunitat de Galicia

Miquel Baldi Departament Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Catalunya

85

Annex: Model d’enquesta

EL MUNICIPI MÉS ENLLÀ DEL CASC URBÀ

El tractament de l’espai productiu agrari en la pràctica urbanística i d’ordenació

territorial. Qüestionari.

Introducció:

La planificació territorial es pot definir com el conjunt de criteris, formulats expressament a

través de plans, que regulen les actuacions i els assentaments sobre el territori, amb l’objectiu

d’aconseguir una relació adequada entre territori, població, activitats, serveis i

infraestructures. Des dels diferents àmbits administratius s’han redactat plans i normatives per

a mirar d’ordenar els diferents usos del sòl i les activitats que s’hi desenvolupen: la Llei de

Política Territorial, la Llei del Sòl, la Llei d’Urbanisme i altres lleis parcials, el Pla Territorial

General de Catalunya, Plans Territorials Parcials, Plans Directors Territorials, Plans Sectorials,

Plans Comarcals de Muntanya, Plans Especials, Plans Directors Urbanístics, Plans d’Ordenació

Urbanística Municipals, Plans Parcials Urbanístics, Plans Parcials Urbanístics de Delimitació,

Plans Especials Urbanístics, Plans de Millora Urbana, etc.

A l’hora de planificar el territori s’ha reivindicat des del sector primari la necessitat d’implantar

eines de protecció per determinats terrenys agraris i la necessitat de tenir en compte en

aquesta planificació la producció agrària, ramadera o forestal. El fet que sempre hagi estat la

població que subsisteix gràcies al sector primari la que hagi reivindicat aquest dret, fa que la

visió del problema només s’hagi tingut des d’un punt de vista, l’agrari, i s’hagi pogut considerar

més com un interès parcial que com un interès comú per al desenvolupament equilibrat i

sostenible del municipi i el territori. La responsabilitat de la política municipal ha d’abastar tot

el terme municipal, i la gestió urbanística no acaba a la darrera casa del nucli sinó que continua

en el territori i les activitats que s’hi desenvolupen.

Amb aquest projecte pretenem contribuir als criteris que té en compte el planificador de

manera que la consideració del sector primari al nostre territori es faci des d’una visió no

només de defensa de lo agrari, sinó també des de la vessant tècnica urbanística. Pretenem

assolir una visió que vagi encarada a tenir un planejament integrat de cada municipi i no deixi

la planificació del sòl no urbanitzable, i per tant de part de l’activitat primària, com a reducte

dels altres usos planificats i previstos. Pretenem fomentar una visió territorial més enllà del

86

casc urbà de cada municipi i preveure com enmig de l’expansió urbana que es dóna a

Catalunya es pot mantenir i preservar no només l’activitat del sector primari, sinó també la

seva productivitat econòmica.

Al mateix temps pretenem aportar arguments i eines a tècnics i responsables polítics dels

ajuntaments que ajudin a fomentar el tractament del sòl no urbà i l’activitat agrària com a

elements estratègics pel desenvolupament econòmic, social, ambiental i cultural de Catalunya.

Per poder dur a terme el projecte cal analitzar com s’ha tractat i/o es tracta l’activitat del

sector primari en el sòl no urbanitzable en el planejament, la normativa i les actuacions

d’altres comunitats autònomes, regions o països, per tal d’aportar elements de comparació i

reflexió alternatius als utilitzats a Catalunya. És el que pretenem amb el següent qüestionari

que adrecem a tècnics i/o experts en la planificació urbana dels països França, Alemanya,

Itàlia, Anglaterra i Estats Units i de les comunitats autònomes d’Andalusia i Galícia.

Qüestionari:

Marc normatiu i legislació:

A Catalunya disposem d’una llei d’urbanisme que regula els usos admesos en el sòl no urbanitzable

(entre el qual l’agrari) i d’una llei de política territorial que obliga a fer plans d’ordenació

supramunicipals i a protegir el sòl agrari d’especial valor, però que encara no s’ha desenvolupat. A

banda tenim legislació relativa al medi natural, al paisatge, a la política agrària...

A la seva regió o país:

Existeix alguna normativa que reguli la protecció del sòl d’interès agrari? I els usos del sòl

agrari? I la construcció de granges i altres edificacions relacionades amb l’agricultura i la

ramaderia?

Hi ha una llei que englobi el tractament del sòl agrari o són diferents lleis?

Si és possible ens agradaria poder disposar dels enllaços per poder accedir a aquesta informació.

Figures de planejament:

Catalunya està dividida en 946 municipis i cadascun d’ells té un pla urbanístic que delimita i regula els

creixements urbans i el sòl no urbanitzable. El país s’ha dividit en set regions i cadascuna d’elles té un

pla territorial que delimita i protegeix diferents categories d’espais oberts i un catàleg del paisatge

(algun d’ells encara estan en procés de redacció).

87

A la seva regió o país:

Quines figures de planejament hi ha sobre el sòl agrari o l’afecten?

Quins criteris s’utilitzen per delimitar els espais d’alt valor agrari? (Ex: Sòl més fèrtil, possibilitat

de reg, possibilitats de mecanització, infraestructura agrària existent, dimensió de la finca,

etc...).

L’espai productiu agrari es té en compte activament en la planificació urbana o queda definit

com el contrari del sòl urbà?

S’estableixen espais de transició entre l’espai urbà i aquell que té un ús agrari? Per quin/s

motiu/s?

Es delimiten zones on no es permet l’edificació relacionada amb l’agricultura i la ramaderia?

Existeix algun tipus de restricció per aquestes edificacions?

Es delimiten zones on es limita la diversitat i la capacitat de producció agrícola o ramadera?

Es protegeix el paisatge agrari tradicional d’interès cultural i patrimonial?

Instruments d’avaluació de l’impacte agrari:

A Catalunya s’han implantat diferents instruments d’avaluació de l’impacte ambiental dels plans

urbanístics i dels projectes d’edificació i infraestructura. En canvi, la valoració de l’espai agrari i la seva

infraestructura i els instruments d’avaluació de l’impacte de plans i projectes sobre el mateix encara és

molt pobra.

A la seva regió o país:

Existeixen mapes sobre el valor agrari del sòl?

Existeix informació agrària orientada a la presa de decisions urbanístiques, territorials i

sectorials?

Quins elements de l’espai agrari consideren més valuosos?

En general, es considera el sòl forestal com un recurs més valuós que el sòl agrícola en front de

les possibles transformacions de sòl?

Disposen d’estudis d’impacte agrari o procediments d’avaluació de l’impacte agrari abans d’una

intervenció en el territori, com per exemple en la implantació d’infraestructures?

88

Si és possible ens agradaria poder tenir accés a aquesta informació.

Instruments de gestió de l’espai agrari:

A Catalunya estem perdent acceleradament l’activitat agrària i l’espai agrari s’abandona. L’urbanisme i

l’ordenació territorial poden garantir el règim de sòl no urbanitzable i, per tant, assegurar l’espai físic

per a l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura, però hi ha dificultats per garantir la conservació de

l’activitat del sector agrari i la gestió de l’ús del sòl.

A la seva regió o país:

Existeix un banc de terres, o altre instrument similar, per posar el sòl a disposició quan el

propietari no l’explota?

Disposen d’instruments per vincular l’autorització de noves edificacions i instal·lacions

admissibles en el sòl no urbanitzable (usos turístics, agraris intensius, energètics i altres usos no

agraris) a la gestió del territori?

Han utilitzat figures de gestió com parcs agraris o similars?

Els establiments turístics o de turisme rural es vinculen sempre a l’existència d’activitat agrària i

com a complement de la mateixa?

Edificacions i infraestructures agràries:

A Catalunya l’urbanisme regula els equipaments, instal·lacions, infraestructures i construccions que són

admissibles legalment en sòl no urbanitzable, entre les quals les edificacions i infraestructures agràries.

Bona part de les regulacions que afecten el sector agrari, però, no provenen de la disciplina urbanística

sinó sectorial (agrícola i ramadera, sanitària, ambiental, econòmica, etc.)...

A la seva regió o país:

Existeixen limitacions en la distància o en la densitat o en la dimensió de les construccions i/o

edificacions?

Es defineixen proactivament les àrees que poden acollir possibles edificacions agràries (per

raons d’impacte ambiental i paisatgístic, distàncies sanitàries, model territorial, etc.)?

S’exigeix una superfície mínima d’explotació per poder construir quelcom?

Existeixen condicionants arquitectònics i paisatgístics en relació a la integració de l’edificació

amb l’entorn?

89

Existeixen prototipus homologats per a les diverses necessitats d’edificacions agràries ajustades

a les àrees o unitats de paisatge homogènies que permetin eliminar els costos d’estudiar

l’impacte i la integració paisatgística cas per cas?

S’exigeix l’enderroc de les edificacions quan queden fora d’ús?Hi ha incentiu per evitar

l’abandonament?

Existeix algun sistema per la rehabilitació i/o reutilització d’edificis existents per davant de

l’autorització de noves edificacions agràries?

S’admet la construcció de nous habitatges en sòl no urbanitzable? En el cas dels vinculats a

l’activitat agrària?

Opinió com expert en la matèria:

Quines assignatures pendents creuen que tenen al seu país o regió en relació a l’espai agrari?

Quines qüestions els preocupen més de la protecció, ordenació i gestió de l’espai agrari?

(màxim 5 temes).

Moltes gràcies per la seva col·laboració.

90

Annex: relació de textos jurídics

Estat Espanyol

Ley 6/1998, de 13 de Abril de Régimen de Suelo y Valoraciones. Boletín Oficial del

Estado (BOE), 14 de abril de 1998.

Ley 10/2003, de 20 de mayo, de medidas urgentes de liberalización en el sector

inmobiliario y transportes. Boletín Oficial del Estado (BOE), 21 de mayo de 2003.

Ley 34/1979, de 16 de noviembre, sobre fincas manifiestamente mejorables.

Sentencia del Tribunal Constitucional 61/1997, de 20 de marzo, por la se resuelven los

recursos de inconstitucionalidad contra la Ley 8/1990, de 25 de julio, de Reforma del

Régimen Urbanístico y Valoraciones del Suelo. Boletín Oficial del Estado (BOE), 25 de

abril de 1997.

Real Decreto Legislativo 2/2008, de 20 de Junio, por el que se aprueba el Texto

Refundido de la Ley de Suelo. Boletín Oficial del Estado (BOE) 26 de junio 2008.

Comunidad de Castilla la Mancha

Decreto Legislativo 1/2004, de 28-12-2004, por el que se aprueba el Texto Refundido

de la Ley de Ordenación del Territorio y de la Actividad Urbanística. Diario Oficial de

Castilla-La Mancha (DOCM.), 19 de enero de 2005.

Decreto 242/2004, de 27 julio, por el que se aprueba el Reglamento de Suelo Rústico

de la Ley 2/1998, de 4-6-1998 (LCLM 1998/143), de Ordenación del Territorio y de la

Actividad Urbanística. Diario Oficial de Castilla-La Mancha (DOCM), 30 de julio de

2004.

91

Comunidad de Madrid

Decreto 65/1989, de 11 de mayo, del Consejo de Gobierno, por el que se establecen

las unidades mínimas de cultivo para el territorio de la Comunidad de Madrid. (BOCM

de 20 de junio de 1989. Corrección de errores: BOCM de 28 de julio de 1989)

Ley 9/2001, de 17 de julio, del Suelo de la Comunidad de Madrid. Boletín Oficial del

Estado (BOE), 12 de octubre de 2001.

Ley 7/2007, de 21 de diciembre, de Medidas Fiscales y Administrativas (modifica Ley

9/2001 y Ley 16/1995)

Orden 701/1992, de 9 de marzo, de la Consejería de Economía, por la que se desarrolla

el Decreto 65/1989, de 11 de mayo, por el que se establecen las Unidades Mínimas de

Cultivo para el Territorio de la Comunidad de Madrid. (BOCM de 1 de abril de 1992)

Comunidad Autonoma de Galicia

Ley 10/1995, de ordenación del territorio de Galicia,

Ley 9/2002, de 30 de diciembre, de Ordenación Urbanística y Protección del Medio

Rural de Galicia. Boletín Oficial del Estado (BOE), 21 de enero de 2003.

Lei 7/2007, do 21 de maio, de medidas administrativas e tributarias para a

conservación da superficie agraria útil e do Banco de Terras de Galicia.

Ley 15/2004 de 29 de diciembre (DOG 31/12/2004); por la Ley 6/2007 de 11 de mayo,

de medidas urgentes en materia de ordenación del territorio y del litoral de Galicia

(DOG 16/05/2007);

Ley 3/2008, de mayo, de ordenación de la minería de Galicia (DOG 6/06/2008)

Ley 6/2008, de 19 de junio, de medidas urgentes en materia de vivienda y suelo (DOG

30/06/2008)

Ley 18/2008, de 29 de diciembre, de vivienda de Galicia

Ley 2/2010, de 25 de marzo (DOG 31/03/2010).

92

Real Decreto Legislativo 2/2008, de 20 de junio, por el que se aprueba el

texto refundido de la ley de suelo (TRLS).

Lei 9/2002, do 30 de decembro, de ordenación urbanística e protección do

medio rural de Galicia (DOG 31-12-2002), modificada pola Lei 15/2004 (DOG 31- 12-

2004) y la Lei 6/2008 (DOG 30-06-2008) (LOUGA).

Lei 7/2008, do 7 de xullo, de protección da paisaxe de Galicia (DOG 18-07-

2008).

Orden ECO/805/2003, de 27 de marzo, sobre normas de valoración de bienes

inmuebles y de determinados derechos para finalidades financieras (BOE 09-04-2003),

con sus modificaciones posteriores.

Lei 3/2007, do 9 de abril, de prevención e defensa contra os incendios forestais de

Galicia (LIFGA) (DOG 17-04-2007). (derrogada per la llei 6/2011)

LEI 6/2011, do 13 de outubro, de mobilidade de terras.

Ley 45/2007, de 13 de diciembre, para el desarrollo sostenible del medio rural (BOE 14-

12-2007), en consonancia con lo dispuesto en el Reglamento (CE)1698/2005:.

Lei 7/2007, do 21 de maio, de medidas administrativas e tributarias para a

conservación da superficie agraria útil e do Banco de Terras de Galicia (BANTEGAL)

(DOG 31-05-2007).

Decreto 242 /2007 de 13 de decembro, polo que se desenrola o aproveitamento da

enerxia eólica en Galicia.

Decreto 80/2000 de 23 de marzo, regulador dos plans e proxectos sectoriais de

incidencia supramunicipal.

93

País Vasc

Ley 2/2006, de 30 de junio, de Suelo y Urbanismo del País Vasco. Boletín Oficial del

País Vasco (BOPV), 20 de julio de 2006.

Orden de 8 de Noviembre de 2010 por la que se aprueba provisionalmente el Plan

Territotial Sectorial Agroforestal.

Principat d’Asturies

Ley 4/1989 de Ordenación Agraria y Desarrollo Rural

Decreto Legislativo 1/2004 del Principado de Asturias, de 22 de abril, por el que se

aprueba el Texto Refundido de las disposiciones legales vigentes en materia de

ordenación del territorio y urbanismo. Boletín Oficial del Estado (BOE), 31 de mayo

de 2004.

Decreto 278/2007, de 4 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento de

Ordenación del Territorio y Urbanismo del Principado de Asturias. Boletín Oficial del

Principado de Asturias (BOPA), 15 de febrero de 2008.

Comunidad Autonoma de Andalucia

Ley 8/2007, de 28 de mayo, de suelo

Ley 7/2003, de 20 de marzo, de modificación de la Ley 6/1994, de 28 de junio, de Creación del

Parque Regional en torno a los ejes de los cursos bajos de los ríos Manzanares y Jarama.

Decreto 20/2002, de 29 de enero, de Turismo en el Medio Rural y Turismo activo, deroga el

Decreto 94/1995, de 4 de abril, sobre ordenación de los alojamientos en casas rurales

andaluzas.

ORDEN de 19 de septiembre de 2003, por la que se aprueban los distintivos de los

alojamientos turísticos en el medio rural y de los mesones rurales.

94

Catalunya

Llei 2/2012 de 22 de febrer de modificació del Text refós de la Llei d’urbanisme,

aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost

Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei

d’urbanisme. (TRLU)

Decret 169/1983, de 12 d’abril, sobre unitats mínimes de conreu

Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme.

Estat Francès

Loi n° 99-574 du 09 juillet 1999 d’orientation agricole

Loi n° 2000-1208 du 13 décembre 2000 relative à la solidarité et au renouvellement

urbains

Loi n° 2005-157 du 23 février 2005 relative au développement des territoires ruraux

modifié

Loi n° 2006-11 du 05 janvier 2006 d’orientation agricole

Loi n° 93-24 du 8 janvier 1993 sur la protection et la mise en valeur des paysages et modifiant

certaines dispositions législatives en matière d’enquêtes publiques

95

Fonts d’informació

http://habitat.aq.upm.es/eacc/a-marcolegal.html#13

http://www.ub.edu/montesp/norma/ncmadrid.htm

http://ddaf.ain.pref.gouv.fr/dgeaf/textes/outils/outils.html

http://www.experimentation-paen.fr/,

http://www.cg66.fr/438-le-dispositif-p-a-e-n-.htm

http://www.paca.ecologie.gouv.fr/Directive-paysagere-des-Alpilles

http://www.localtis.fr/cs/ContentServer?pagename=Mairie-conseils/Page/ListePublications

http://www.bergerie-nationale.educagri.fr/sos/fr/pdf/page%20outils/fiche%20ZAP.pdf

http://www.bergerie-nationale.educagri.fr/sos/fr/pdf/page%20outils/fiche%20PLU.pdf

http://www.bergerie-nationale.educagri.fr/sos/fr/pdf/page%20outils/fiche%20SCOT.pdf

http://www.bergerie-nationale.educagri.fr/sos/fr/pdf/page%20outils/fiche%20ENS.pdf

http://www.bergerie-

nationale.educagri.fr/sos/fr/pdf/page%20outils/fiche%20cartes%20communales.pdf

http://draaf.rhone-alpes.agriculture.gouv.fr/IMG/pdf/presentation_LMA_cle424cfe.pdf

http://jaramadirecto.com/noticias/normas_urbanisticas/normasurbanisticascapitulo9.htm