El muntatge audiovisual

Realitzat per: Jorge Guisado Fradera

Les imatges cinematogràfiques, televisives i

videogràfiques creen un efecte d’aparent semblança amb la realitat . El fet que l’espectador distingeixi clarament l’existència del referent, transmet una força sensació de naturalitat que pot arribar a fer-li oblidar que els mitjans audiovisuals són únicament una articulació artificiosa d’imatges i sons.

El primer element que hem de tenir en compte és que la càmera actua com un ull que es desplaça i es situa respecte als espais, els objectes, les persones i les accions.

Mirar a través de càmera

El pla, unitat bàsica de la narrativa,

constitueix, per agrupació, escenes i aquestes configuren seqüencies convenientment entrellaçades.

La seqüencia és una unitat del relat audiovisual on es planteja, desenvolupa i conclou una situació dramàtica.

L’escena és una part del discurs visual que es desenvolupa en un sol escenari i que per si mateixa no té un sentit dramàtic complet.

El relat audiovisual

Anomenem planificació a la previsió de plans

que s’enregistraran. Anomenem pla a cada una de les imatges que formaran part d’una seqüencia d’imatges en moviment. Les accions que es volen enregistrades generalment es fragmenten en diferents plans per a ser presentades a l’espectador.

Ja hem vist que els plans es determinen en el guió tècnic on s’especifica el pla d’enquadrament que es desitja per a cada presa.

Planificació

Com en fotografia, hi ha

una sèrie de recursos que determinen la visió que enregistrarem amb la càmera i la manera com és processarà la informació que volem capturar de les escenes reals. La majoria d’aquests recursos són comuns amb la captació d’imatge fixa.

Recursos Audiovisuals

Pla general i gran pla general Pla conjunt Pla sencer Pla americà Pla mitjà Primer Pla Pla de detall

Pla

Pla general i gran pla general

Pla Conjunt

Pla sencer

Pla americà

Pla mitjà

Primer Pla

Pla de detall

S’anomena composició a l’organització de tots

els elements visuals a l’interior de l’enquadrament.

Al seleccionar i enquadrar, s’organitzen els colors, les textures, els tons, les llums i les ombres d’una escena, s’ordenen els elements que es capturaran, la relació entre ells i entre ells i l’espai.

Composició

Angle normal o

neutre: L’eix de la càmera és perpendicular als elements.

Angle Picat: La càmera es troba per damunt de l’element.

Angulació o Punt de vista

Angle

Contrapicat: Enregistrem un element des de baix.

Angle inclinat: Quan s’inclina la càmera en diagonal i es perd l’horitzontalitat.

Amb la càmera de vídeo es poden utilitzar objectius amb diferents distàncies focals quer ens proporcionaran angles de visió més o menys oberts, diferents efectes de les distàncies en profunditat, i la possibilitat de fer preses a diferents distàncies dels elements.

Distància focal

És l’espai en profunditat captat per la càmera

amb nitidesa. La profunditat de camp permet establir relacions entre els elements situats a diferents temes.

Profunditat de camp

Càmera fixa: En els primers anys del cinema

la càmera fixa era molt habitual en totes les produccions.

Moviments de Càmera

Panoràmica: és un moviment de rotació de la càmera que sense desplaçar-se gira sobre si mateixa sempre mantenint una distància focal constant.• Panoràmica vertical: Moviment de dalt a baix.• Panoràmica horitzontal: Moviment de rotació

d’esquerra a dreta o a la inversa.• Panoràmica descriptiva: Permet captar més

àmpliament tot l’escenari on passa l’acció. • Panoràmica de seguiment: S’utilitza per

seguir el recorregut d’una persona o element mòbil d’un punt o a un altre.

• Panoràmica de relació: Serveix per vincular dos o més elements que tenen sentit en la càmera.

Panoràmica vertical

Panoràmica horitzontal

Panoràmica descriptiva

Panoràmica de seguiment

Panoràmica de relació

És un moviment de translació de la càmera. Tràveling frontal: la càmera es mou cap

endavant o enrere seguint un personatge que es mou. Apropant-s’hi o allunyant-s’hi.

Travèling lateral: la càmera acompanya paral.lelament el desplaçament d’un element.

Travèling Circular: la càmera es desplaça circularment al voltant de l’element.

Travèling ascendent o descendent: la càmera puja o baixa.

Traveling

El que es

desplaça no és la càmera sinó l’òptica, la lent de la càmera passa progressivament d’un distància focal curta a una de llarga o al reves.

Zoom

És quan la càmera es mou sense seguir

un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua.

Moviment lliure

Fa possible que

la realitat sigui representada fotogràficament. Aquesta té un valor funcional però també un valor expressiu i significatiu.

Llum

Procés de relacionar i combinar els fragments és el muntatge. Seleccionar les preses més adients per a cada

seqüencia. Decidir la seva longitud Ordenar les preses i enganxar-les Combinar les imatges amb la banda sonora.

EL MUNTATGE

Meliès ens va

ensenyar diferents escenaris per a explicar les seves històriques, o també detura la càmera per a tornar-la engegar uns segons després de realitzar una de les seves desaparicions a través de la màgia del cinema.

Repàs Històric Als inicis del cinema la presa

era única i fixa. La càmera, com el seient d’una platea de teatre, observava tota l’acció sense talls ni interrupcions.

És la combinació

d’imatges i sons, que representen o ens mostren un determinat lloc o cosa i que apareixeran un temps determinat a la pantalla.

Tipus de muntatge

Quan es fa una reconstrucció en temps real

d’una acció a partir de diferents plans, sense que hi hagi un gran espai temporal entre un i altre.

Muntatge continu

El temps real el disminuit mitjançant

el.lipsis. Seqüencia de plans no ens mostra detalladament una acció sinó que ens mostra imatges separades en el temps .

Muntatge discontinu

Dues o més escenes, que passen en

moments i en llocs diferents, es van mostrant als espectadors per crear un estat d'ànim o una associació d’idees.

Muntatge en paral.lel

Es mostren alternativament dues o més

accions que es produeixen en el mateix moment però en llocs diferents i que finalment convergiran.

Muntatge altern

Quan parlem de la utilització d’un pla que

suposa tornar enrere en el temps.

Flashback

Es parla d’anticipació quan sobre un pla

s’encavalquen diàlegs, música o sons del següent pla.

Muntatge d’anticipació

El muntatge pot manipular el ritme i jugar

amb l’acceleració o l’aliment d’un esdeveniment segons la sensació que es vulgui donar.

Muntatge rítmic

Es fa una compressió del pas del temps. Amb

pocs plans hem passat d’un temps present a un futur força llunyà a partir del qual continuarà la narració .

Muntatge de síntesi

La relació entre els plans és intel·lectual. No hi

ha relació de continuïtat física, temporal o espacial.

Muntatge ideològic

Pla que es manté durant tota una seqüencia.

Es a dir, l’escena no està formada per una suma de diferents plans, sinó que un sol pla interromput segueix tota l’acció.

Pla seqüencia

Traslladar l’espectador en el temps Fer avançar, aturar, allargar, o ometre una part

d’una situació amb finalitat emotives i expressives. Generar relacions de caràcter simbòlic, a la fi de

completar o donar explicació a quelcom. Produir relacions visuals entre imatges consecutives. Crear relacions que mai no han existit. Inventar llocs fets de fragments d’altres i, fins i tot,

personatges. Modificar tot el significat d’una acció en un instant

per tal de crear tensió, comicitat, terror...

Funcions del muntatge

Aquests impliquen l’eliminació d’una part més

o menys àmplia de la situació o de l’acció que s’està presentant. Es considera que aquest fragment és irrelevant, que no aporta res a la narració, que pot ser el.lidit sense que l’espectador perdi la continuitat del discurs. L’elipsi és un recurs narratiu que consisteix en presentar únicament els fragments que es consideren significatius d’un relat.

El.lipsis i salts temporals

Interrelació d’uns plans amb uns altres partint

de determinats conceptes que permeten donar la sensació de continuïtat.

La continuïtat vindrà, doncs, determinada pels enllaços entre un pla i un altre.

Raccord o Continuitat

És la combinació

de sons i d’imatges. Tot i que a vegades sembla que s’atribueix més preeminència a les imatges, ambdós elements juguen un paper igualment important.

LA BANDA SONORA

A través dels

sorolls es pot donar un sentit suplementari a una situació o definir l’estat en el qual es troben els personatges. Així ens ho explica Alfred Hichcock.

Utilitats del so

Les mateixes imatges ja marquen una línia

temporal, però el so amb els seus elements rítmics, amb creixendos y decreixendos, amb elements repetitius pot completar o acabar de definir la manera com avança la narració.

So i la percepció del temps

L’enquadrament fa sempre visible un espai,

pero parcialment. El fora de camp és sempre molt important. L’espectador el construeix a partir de les pistes que cada pla ens ha anat donant, però estranyament podem accedir a la seva percepció general.

So que crea l’espai

La banda sonora ajuda a puntuar, a modular el

sentit i ritme de la narració que se’ns està explicant. N’accentua determinats gestos o situacions, allarga un esdeveniments, l’altura i l’acabada de cop, accentua la seva repetició o continuació, etc.

Puntuació

La música també ajuda a anticipar allò que

vindrà, a crear expectativa, esperança. Determinats sons o músiques ens indiquen la

resolució d’una situació.

Anticipació

Aquest pot reforçar els elements citats

anteriorment. El silenci sol, en molts casos, accentuar sorolls

futurs. En un moment de silenci, la presència o interrupció d’un soroll concret, fa més conscient la idea de buit, la idea que no sentíem res i que, de cop, un soroll, i potser la imatge que l’acompanya, es converteix en quelcom important.

Silenci

Els temes es vinculen amb nuclis narratius

importants de la pel.licula, des de personatges, ambients o llocs, fins a sentiments o accions concretes, entre d’altres. Aquesta vinculació, un cop s’ha establert i ha quedat més o menys clara pels espectaculars.

Ús de temes musicals