EL NOU PREGONER 23/11/2013. DINAMARCA

Cita

“Si no et pots unir a ells, vèncer-los”, Uffe Ellemann-Jensen, ministre d’Afers Exteriors

danès, dies abans de la final de l’Eurocopa de futbol de l’any 1992, (que guanyaria

Dinamarca) i dies després que un referèndum nacional refusés el Tractat de Maastricht

per seguir fora d’Europa.

Paràfrasi de la frase si no els pots vèncer, uneix-t’hi.

Apunts

Dividida en 5 regions, Dinamarca ocupa la península de Jutlàndia i comprèn unes 400

illes. 80 d’aquestes, estan deshabitades.

També formen part del país Grenlàndia/Groenlàndia i les illes Fèroe.

El segon pont suspès del món uneix les illes daneses de Zealand i Funen.

L’illa Samon és gairebé 100% ecològica. Se la coneix com l’”illa renovable”.

És el primer productor d’energia eòlica i compta amb una gran presència de la

indústria pesquera.

A la bona fama de les seves platges s’hi han d’afegir les enormes dunes de sorra que

en alguns indrets superen els 30 metres d’altura.

Toponímia

Hi ha qui diu que Dinamarca prové del mot escandinau “Danmark”:

- “Dan” honrat, honest, sincer. Però també “terra plana”

- “Mark” territori. Però també “bosc”, “zona fronterera”

Altres versions atribueixen el prefix Dan a la tribu germànica dani o a un personatge

que du aquest nom. Existeix, doncs, un debat al voltant de l’origen etimològic del nom

del país.

Símbols

- Bandera

“Dannebrog” = “La bandera dels danesos” o “La bandera roja”.

Creu blanca sobre fons vermell.

El tipus de creu es reprodueix en les banderes dels altres països nòrdics: Noruega,

Suècia, Finlàndia i Islàndia.

Primera referència en un text danès 1478

Tot i així, 100 anys abans ja s’havia parlat, en un text holandès, d’una bandera vermella

amb creu blanca que formava part de l’escut d’armes de Valdemar IV Atterdag.

Hi ha una llegenda que diu que la bandera va caure del cel durant una batalla a

Estònia, l’any 1219. De fet, es considera que és una de les banderes nacionals més

antigues del món.

Mentre la bandera baixava del cel, expliquen que es va sentir una veu dir que si els

danesos onejaven la nova bandera guanyarien la batalla. I la van guanyar.

La creu blanca simbolitza la creu cristiana. Pel que fa al color vermell, ja s'havia utilitzat

abans. En temps dels víkings també es feia servir una bandera vermella, però només

quan s’anava a la guerra. En aquella època, no hi havia cap creu, sinó que s’hi cosia una

imatge dels corbs del Déu víking Odín.

- Himne

Hi ha dos himnes oficials:

"Der er et yndigt land" (Hi ha un país ple d’encant). Data de 1844. És considerat

com l’himne nacional popular. S’utilitza, per exemple, en esdeveniments

esportius. El text parla de la naturalesa i la dolçor de Dinamarca.

"Kong Christian stod ved højen mast" (El rei Christian davant l’alt pal). S’utilitza

en situacions oficials com són els dies commemoratius vinculats a la Casa Reial.

El text homenatja a herois de guerra del passat.

- Festa Nacional

Dia de la Constitució danesa 5 de juny

Aniversari de l’entrada en vigor de la primera constitució danesa (1849).

Dia festiu que se celebra amb mítings polítics arreu del país.

Coincideix amb el Dia de Pare.

2013

El país del Lego + de 320 milions de blocs construïts fins ara

La gent va molt en bici

Clima hiverns freds, neu

Idioma danès

Bilingüisme danès-anglès

Moneda corona danesa

Símbols el cigne i el faig

Política

Model d’Estat del Benestar es garanteix una àmplia protecció als ciutadans

Això es tradueix en una qualitat i un nivell de vida alts?

Monarquia constitucional Constitució de 1953 (última modificació de la Constitució

de 1849)

Parlament amb una única cambra Folketing = 179 membres electes

- Cap d’Estat Reina Margarita II de Dinamarca

- Primera Ministra Helle Thorning-Schmidt

Coalició entre els partits: Socialdemòcrata, Radica i Socialista Popular.

Des de 1909 cap partit polític ha aconseguit la majoria absoluta. Per aquest motiu,

totes les legislatures s’han caracteritzat per una política de consens.

El partit Socialdemòcrata és qui va dominar gran part del segle XX.

Alta pressió fiscal però, alhora, una gran seguretat social.

Última vaga general 1998. País poc marcat per crisis polítiques i manifestacions.

Fa 40 anys (1973) va entrar a la UE (més d’un 36% dels ciutadans van votar en contra

de la integració).

Monarquia

És una de les monarquies més antigues té més de 1.000 anys

Reina Margarita II, al tron des de 1972 propera, humil... Ben valorada i apreciada

per això i per les seves capacitats intel·lectuals i artístiques (va estudiar Filosofia,

Arqueologia, Ciències Polítiques...).

Biografia:

- Neix el 1940

- Filla del rei Frederic IX i la princesa Ingrid de Suècia

- El 1967 es casa amb el diplomàtic i comte francès Henri de Laborde de

Monpézat. Han tingut dos fills.

- El 1972, després de la mort del seu pare, és proclamada Reina gràcies a que

precisament Frederic IX havia abolit la llei sàlica

- Reina molt popular

- És Doctor Honoris Causa per les universitats de Cambridge, Londres, Islàndia,

Oxford i Edimburg.

Visitar

Patrimonis de la Humanitat de la UNESCO:

- El Castell reial de Kronborg a Helsingør (Elsinore) té un valor molt important

per als danesos i per a la història del nord d'Europa en els segles XVI i XVIII.

Aquest castell renaixentista és famós sobretot per ser la "casa" del Hamlet de

Shakespeare.

- La Catedral de Roskilde: construïda durant els segles XII i XIII, va ser la primera

catedral gòtica d'Europa en maons i va contribuir a la difusió d'aquest estil

arquitectònic en el nord d'Europa. És el mausoleu de la família reial danesa des

del segle XV.

- Els sepulcres funeraris de Jelling i una de les pedres rúniques són una

important petjada de la cultura pagana nòrdica, mentre que l'altra pedra rúnica

i l'església són un exemple de la cristianització dels danesos en la meitat del

segle IX.

Alguns museus són gratuïts alguns dies de la setmana. Els menors de 18 anys tenen

entrada lliure a tots els públics.

Llocs a visitar (lúdics):

- Tivoli Gardens parc temàtic a Copenhaguen. El 3r més visitat d’Europa.

- Bakken Amusement Park parc d’atraccions prop de Klampenborg. És el més

antic del món (1583).

- Legoland parc temàtic basat en el joc de construccions. Es troba a Billund i

compta amb reproduccions d’edificis emblemàtics a nivells mundial.

- Copenhagen Zoo 11 hectàrees de zoològic. Fundat el 1859 (un dels més

antics d’Europa).

- Museu Louisiana d’Art Modern situat a Humlebæk, al nord de la capital, és

el museu d’art més visitat del país. Té una àmplia col·lecció d’art modern i

contemporani amb obres d’artistes com Picasso, Warhol, Klein, Miró, Moore o

Calder. Jardins amb escultures.

- ARoS Museu d’Art Modern de la ciutat d’Aarhus (2004).

- Rundetarn Torre Rodona de Copenhaguen. Construïda per ordre del rei

Christian IV de Dinamarca el 1624, ofereix unes magnífiques vistes de la ciutat.

- La Sireneta estàtua Copenhaguen. 100 anys. Vestida de mil maneres.

Tradicions

- 30 abril - La Nit de Walpurgis El Dia de Walpurgis (l'1 de maig) fa referència

a una santa anglesa, Walpurga, que segons la creença popular protegia contra

encanteris i bruixeries. La nit anterior, la Nit de Walpurgis, es dedicava,

sobretot en el passat, a celebrar de diverses maneres l'arribada de l'estiu, per

exemple encenent fogueres i aixecant un arbre al voltant del qual es ballava. En

alguns punts de Dinamarca encara s'encenen fogueres aquella nit.

- 5 de maig - l'Alliberament de Dinamarca Després de ser ocupada pels

alemanys des del 9 d'abril de 1940, Dinamarca va tornar a ser lliure el 5 de maig

de 1945. Quan la BBC va emetre la notícia de l'alliberament, el 4 de maig de

1945 d’aquell any, moltes persones van encendre espelmes al costat de les

finestres de manera espontània. S'ha convertit en un costum que encara

conserven molts danesos.

- 5 de juny - Dia de la Constitució

- 15 de juny - Dia de Valdemar Segons la llegenda, és el dia en què va baixar

del cel la bandera danesa (Dannebrog) a Lyndanise, Estònia. Allà, el 1219 tenia

lloc la croada del rei Valdemar II el Victoriós. Des de 1913 és festa nacional i

durant tot el dia es venen petites banderes daneses. Fins 1948 va ser un dia

amb caràcter no lectiu en què se celebraven festes de Valdemar per tot el país.

- 10 de novembre - Vigília de Sant Martí La Vigília de Sant Martí és la nit que

precedeix el dia consagrat a Sant Martí. Aquesta nit molts danesos mengen

ànec o oca rostit. Segons la llegenda, Sant Martí es va veure delatat per uns

oques quan, per modèstia, s'amagava per evitar ser designat bisbe. Per això va

decidir que tots els anys les oques abandonarien aquest món aquest dia, el 11

de novembre, per passar a la taula.

- NADAL moltes celebracions

Referents actuals

Cineasta Lars von Trier impulsor del cinema Dogma = busca aconseguir la màxima

naturalitat amb el mínim d’elements artificials.

Grup de música Aqua Barbie Girl

Tenista danesa Caroline Wozniacki la 1a del món el 2011

Esport nacional futbol (Copa d’Europa 1992)

Gastronomia

Especialitats:

- Entrepà de pa de sègol amb salami, peix, carn de porc, formatge o xocolata

- Plat principal: carn fregida en diferents formes (p.e. de mandonguilla) amb

patata i verdura

- Postres Nit de Nadal: “gachas” d’arròs barrejades amb crema, ametlles i

vainilla, servides amb salsa de cirera calenta

- Patates bullides o caramelitzades

- Col vermella cuita

- Porc i ànec

Referents passats

- Escriptor Hans Christian Andersen (segle XIX) La Sireneta, L’aneguet lleig

- Escriptors Karen Blixen autora de “Memòries d’Àfrica”. Un dels màxims

exponents de la literatura danesa de la primera meitat del segle XX.

- “Hamlet, príncep de Dinamarca” (Shakespeare) el personatge neix d’un

mite de la literatura danesa que data del segle XIII; però és a partir de 1600 que

es comença a conèixer.

- Arquitecte i dissenyador Arne Jacobsen un dels màxims exponents de

realisme. Els seus edificis són grans símbols danesos.

- Futbolista Michael Laudrup va jugar a Itàlia, al Barça, al Reial Madrid...

Elegància i visió de joc. No va participar en l’Eurocopa de 1992 per

discrepàncies amb el seleccionador nacional.

Història

- Segles VIII – XI: coneguts com a víkings. Amb Noruega i Suècia van colonitzar

gran part d’Europa i hi van comerciar

Durant el període víking, Dinamarca va tenir un gran poder basat en la península de

Jutlàndia , l'illa de Seeland i la part sud del que és avui dia Suècia. A principis del segle

XI, el rei Knud el Gran va conquerir Anglaterra i s’hi va estar 30 anys .

Després de la mort de Knud el Gran el 1035, Anglaterra va quedar fora del control

danès i Dinamarca va patir una etapa de desordres. Els víkings de Noruega van realitzar

atacs esporàdics. El nebot del rei Knud , Sweyn Estridson (1020-1074) va restablir

l'autoritat reial i va establir una bona relació amb l'Arquebisbe de Bremen .

Llegenda popular Danesa

En l'època en què el konungr (o rei) Gylfe regnava en el que avui és Suècia, un dia va

visitar-lo una dona misteriosa. El sobirà va ser seduït per la bellesa de la dama i per la

dolçor i harmonia del seu cant en un banquet que es va celebrar en honor a la

convidada. Es diu que la seva veu era tan melodiosa, que fins i tot els mastins de caça

del monarca, habitualment animals ferotges i de difícil tracte, es van tombar dòcils als

peus de la dona.

Després de dies a palau, cantant i narrant belles històries a Gylfe cada vespre, el

monarca li va preguntar què desitjava que li oferís ell en prova de gratitud pel plaer

que li havia causat amb la seva presència i amb el seu cant. Ella amb un somriure va

respondre:

- Jo et demano tan sols una part de les teves terres. No tinguis por que vagi a mutilar el

teu grandiós regne; tan sols vull el tros que jo pugui llaurar durant quatre hores amb

l'ajuda de quatre bous. Amb això em consideraria més que pagada i lloaré la

generositat del meu senyor.

El Rei complaent va contestar:

-Poc és el que em demanes bella dama! T'ho concedeixo gustosament.

Resulta que aquesta dona no era de raça humana sinó que pertanyia a la família dels

poderosos Ases i també estimada pels Vanir, els primers déus sobirans dels guerrers

escandinaus. Va fer venir doncs amb un encanteri màgic a quatre fills forts i poderosos

que havia tingut d'un gegant al Iothunheim, i els va transformar en quatre bous

daurats.

Va traçar després amb aquest arada i la poderosa parella de bous un solc al voltant del

terreny que havia triat, i el solc va ser tan profund que tota la part que l’envoltava va

ser separada del continent. Amb la mateixa facilitat amb què un ganivet talla el

formatge, la terra es va trencar i es va separar al pas de l'arada. Llavors ella va conduir

seus bous a aquest tros de terra i els la va fer estirar, de manera que l’arrosseguessin

fins al mar llunyà. Una vegada que van ser a la vora, els va submergir a l'aigua i aquests

van tirar amb força caminant sobre els mars i els va portar d'aquesta manera lluny fins

col·locar el tros de terra separada en l’Øresund. I és així com va néixer un nou regne:

l'illa de Zealand .

Quan el konungr (kónungr) va saber el que havia passat, va comprovar el tros de regne

d'on havia estat arrencat i arrossegat el terreny de la nova illa. Allà s'havia format un

llac que va prendre el nom de Vänern (Vénegr). Tots van acceptar que aquest màgic

succés era voluntat dels déus i no es podia fer per canviar-lo.

És curiós notar que fins i tot en els nostres dies aquest llac té exactament la mateixa

manera que la costa de Zealand.

L'Øresund és l'estret que separa l'illa danesa de Sjælland de la província meridional

sueca d'Escània. El pont d’ Øresund creua aquest canal i uneix Copenhaguen amb

Malmö (Suècia). Va ser inaugurat l’1 de juliol del 2000.

Seeland (danès: Sjælland, pronunciat [XHÉLÈ]) és l’illa més gran i més poblada.

Llegat

La Sireneta - Andersen

Al fons del més blau dels oceans hi havia un meravellós palau on hi habitava el Rei del

Mar, un vell i savi tritó que tenia una gran barba blanca. Hi vivia amb les seves filles,

cinc belles sirenes.

La Sireneta, la més jove, a més de ser la més bella posseïa una veu fantàstica. I sempre

que ho feia buscava una mica de llum solar, que tan costava arribar al fons de l’oceà.

Tenia moltes ganes de poder veure el cel, escoltar la veu dels homes i olorar el perfum

de les flors. L’àvia li deia que encara era massa jove, i que s’hauria d’esperar a ser més

gran, com les seves germanes, per poder-ho fer.

Finalment va arribar l’aniversari dels 15 anys, data fixada perquè la Sireneta pogués

sortir a la superfície, i durant la nit anterior no va poder dormir dels nervis.

-Bé, ja pots sortir a respirar l’aire i veure el cel! Però recorda que el món de d’alt no és

el nostre, tan sols el podem admirar. Som fills del mar i no tenim ànima com els

homes. Sigues prudent i t’hi apropis, només et portarien desgràcies.

No cal dir que, un cop fora, a la Sireneta li va semblar extraordinari. Però la seva

sorpresa va augmentar encara més quan va veure aproximar-se una nau. La Sireneta

escoltava les seves veus mentre amarraven la barca i tot i que hi volia parlar, era

conscient que mai seria com ells. La Sireneta es va fixar en el capità, qui celebrava amb

els seus companys el seu aniversari i de qui no podia apartar la mirada. La festa

seguia, però el mar cada cop s’encrespava més, es preparava una tempesta. Tot i els

avisos de la Sireneta, els mariners no la van sentir, i el vaixell es va enfonsar. La jove

sirena va buscar desesperadament el capità i quan semblava que no ho aconseguiria,

el va trobar inconscient, i amb esforços el va conduir durant tota la nit a terra ferma.

Quan el sol era dalt van arribar veïns del poble a socórrer el capità, que quan es va

despertar va creure que havia estat una noia del poble, i no la Sireneta, qui l’havia

salvat. Es va passar molts dies tancada plorant a la seva habitació al fons del mar, i tot i

que sabia que no era més que un amor platònic, no el podia evitar.

La va visitar però la Bruixa dels Abismes que li oferia ajuda. Li canviaria la cua de peix

per dues cames humanes a canvi que cada cop que posés els peus al terra sentís un

fort dolor. A més, la Bruixa es quedaria la seva veu i la Sireneta es quedaria muda per

sempre i, si el capità es casés amb una altra, el seu cos desapareixeria per sempre dins

l’aigua. Ella, va acceptar.

Quan es va dirigir a la platja i es va prendre la poció, va sentir un fort dolor i no es

podia incorporar. Però, ves per on, el noi la va trobar i la va ajudar. Ell li parlava però

ella no li podia respondre. Ell se la va endur al castell i la cuidar, tot i que seguia

enamorat de la noia qui, presumptament, el va salvar. De fet, es van casar, i van

marxar de viatge de noces en vaixell...juntament amb la Sireneta.

Ella, conscient que no havia pogut enamorar el príncep, estava disposada a treure’s la

vida quan, des del mar, van aparèixer les seves germanes amb un punyal, propietat de

la bruixa. Les sirenes havien donat els seus cabells a canvi de l’arma que, en cas que la

Sireneta fes servir per matar el príncep abans que es fes de dia, tornaria la vida de

sirena a la Sireneta. Ella es va dirigir cap a l’habitació dels nuvis però, quan va veure la

cara del príncep, només li va poder fer un petó i va tornar a pujar a coberta. Quan es

feia de dia, va llançar el punyal al mar i seguidament es va deixar caure a l’aigua per

convertir-se en escuma.

I, sobtadament, una força misteriosa la va arrencar de l’aigua i la va transportar fins al

cel. Va sentir que algú la cridava, i ella va poder respondre amb la seva veu. Resulta

que la Sireneta estava parlant amb les fades del vent, qui tot i no tenir ànima d’home,

tenien el deure d’ajudar a aquells qui haguessin demostrat una bona voluntat vers ells.

-¡Fixa’t! Les flors de la terra esperen que les nostres llàgrimes es transformin en l’aigua

del demà. ¡Vine amb nosaltres! Per allà on passem ajudem, i quan haguem fet el bé

durant 300 anys rebrem una ànima immortal i podrem participar de l’eterna felicitat

dels homes. La Sireneta, va plorar per primera vegada, fent feliços als tripulants del

vaixell.

Va veure al Príncep i a la seva bonica esposa mirar amb melancolia l’escuma de les

onades. La Sireneta, en estat invisible, va abraçar a l’esposa del Príncep, va somriure al

seu espòs, i va tornar cap al cel amb les filles del vent.

Plans de futur

Immigració