EL PAPER DE LA DONA A L'ÍSLAMدور المرأة في الإسلام

Introducció

L'Islam (en àrab, literalment “submissió a Déu) és una religió sorgida a la península aràbiga

a principis del segle VII entorn de la figura de Mahoma. Considerada com una de les religions

del “llibre”, juntament amb el judaisme i el cristianisme, l'islam és caracteritza pel seu rigorós

monoteisme cap a un únic Déu, Al·lah, i la consagració del seu últim Profeta Muhammad. La

musulmana és una religió que es defineix com “una síntesi d'idees àrabs, jueves i cristianes que

tingué la virtut d'integrar individus, clans i grups ètnics en una comunitat superior, o umma, on

els vincles religiosos se superposaven a tots els altres” (Mengual, 2006: 71). Tot i així, igual

que en la resta de grans religions, dins de l'islam es produïren una serie d'escissions (vigents

encara a día d'avui) sorgides, en part, per una serie de discrepàncies a l'hora d'establir qui devia

succeir al Profeta Muhammad i que derivaren en el sorgiment de diverses branques com la

chiita, la fatimita o la sunní. És precisament aquesta ultima, considerada com la branca

ortodoxa, la més gran i estesa al món musulmà amb prop del 90% de creients.

Les fonts històriques i religioses de l'Islam estan basades en una serie de llibres i costums

entre els quals destaquen el Corà i la Sunna.

El Corà és la font primordial per a tot musulmà. Tot parteix d'aquí. Dins l' Al Qur'an,

literalment “recitació”, es plasmen les revelacions oferides per l'àngel Gabriel al Profeta

Mahoma provinents directament de l'únic Déu, Al·lah. Els musulmans, llavors, tenen per cert

que l'autor del seu llibre sagrat no és pas Mahoma, sinó Alà. En ell, escrit originalment en àrab

“pur”, es donen un seguit de principis teològics bàsics i d'actuació per a la vida de tot musulmà,

tractant temes relacionats amb la quotidianitat com, per exemple, transaccions, lleis o doctrines.

És converteix així en una guia per al creient en la seva vida interior, familiar i social oferint, a

més, el camí recte i adequat per arribar a Déu. No obstant, tot i detallar certs punts de manera

molt explícita, n'hi ha d'altres que els tracta de manera més generalitzada. Per detallar i aclarir

aquests assumptes, cal recórrer a la segona font de l'Islam, la Tradició del Profeta o Sunna.

La Sunna té per objecte, doncs, ampliar, completar i aclarir els aspectes no especificats al Corà.

Basat en els costums i conductes del mateix Profeta, el llibre recull un seguit de dites, fets i

comportaments permesos o prohibits. És especialment rellevant per a la comunitat ortodoxa

musulmana o sunníta.

Tot i així, l'Islam és molt més que una religió. És un mètode de pensar, sentir i viure en el

qual es pretén regular directament tots els aspectes significatius de la vida individual, familiar i

social, així com l'econòmica i política amb la finalitat de no “contaminar-se” espiritualment.

1

Actualment, aquesta religió es troba estesa pels cinc continents i s'estima que compta,

aproximadament, amb més de 1.200 milions de creients arreu del món de diverses cultures i

nacionalitats, calculant-se que un de cada quatre persones al món és musulmana.

Motivacions personals

Com hem dit abans, l'islam, tot i estar enormement estès al llarg dels cinc continents - fet pel

qual no ens hauria de resultar un “element” estrany o aliè - és encara, a dia d'avui, una de les

religions més desconegudes i incompreses, especialment a Occident. Aquest fet, dóna peu al

sorgiment d'un seguit de conjectures i suposicions que no fan més que perjudicar la imatge i

l'essència vertadera d'aquesta religió.

L'interès per conèixer més profundament aquesta religió, una gran desconeguda per a

nosaltres, ens va portar, ja des d'un primer moment, ha escollir qualsevol tema relacionat amb

la mateixa. Després d'iniciar un estudi sobre els seus orígens, la seva història, les seves

creences, lleis i trets més característics - satisfacen així per altra banda les nostres curiositats

personals - vàrem decidir “esbrinar” com era la realitat diària dels devots que la professen,

especialment la del cas femení. A partir d'aquí, començaren a sorgir tot un seguit de qüestions

com, per exemple, quin paper juga realment la dona a l'islam o com és la seva realitat diària,

que calia “resoldre” i aclarir, com a mínim per a nosaltres.

Tot i així, érem conscients que descriure i analitzar en un treball com aquest la situació de la

dona en el món islàmic era una tasca ben difícil, en part, a causa de la diversitat de realitats

existents que varien en funció de les diverses interpretacions que es fan de l'Islam, el nivell

d'educació de les dones, de la seva classe social o de l'espai geogràfic al qual pertanyen. Així,

per exemple, “l'estatut de les dones al Marroc, basat en l'obediència al marit i sota la seva

tutela, ha estat clarament més desfavorable que el que disfrutaven a Tunísia, encara que molt

superior a la arcaica situació algeriana” (Terrón, 2012: 242). Per tant, al llarg de l'estudi,

haurem de ser molt curosos per tal de no simplificar ni generalitzar al parlar de la figura

femenina a l'Islam, doncs, les interpretacions pròpies de cada país respecte a la religió i el

nivell de canvis socials que es venen produint varien enormement l'estatus d'aquesta dins la

societat musulmana.

Objectius del treball

Amb aquest petit treball pretenem aproximar-nos, encara que d'una forma molt superficial, a

la realitat de la dona dins del món islàmic. Com hem dit abans, el desconeixement a prop

d'aquesta religió dóna peu a un seguit d'estereotips i visions distorsionades, i poc ajustades, de

la realitat que perjudiquen, a parer nostre, la concepció que se té de la dona musulmana. Sovint,

2

la seva imatge és qualificada, sobretot als països “desenvolupats”, com a sotmessa, secundaria

o sotmesa respecte a la figura de l'home. Nosaltres no posem en dubte que en alguns casos

pugui ser així, però sí que posem en tela de judici que aquesta sigui la tendència generalitzada

en tot el món islàmic. Cal recordar que actualment hi ha més de mil milions de musulmans al

món i seria absurd suposar que tots actuen d'una mateixa manera.

L'objectiu principal del nostre treball és realitzar una mirada antropològica i objectiva sobre la

realitat de la dona a l'islam, tot comprovant si realment aquesta s'ajusta, o pel contrari s'allunya,

dels estereotips establerts de manera generalitzada a Occident. Mitjançant l'estudi de diversos

documents i llibres, així com de les conclusions extretes en les entrevistes, volem intentar

aportar una mica de llum sobre alguns d'aquests punts:

1. Apropar-nos al paper de la dona al món islàmic, reflectir com és la seva realitat diària i

qual és el seu rol dins de l'àmbit familiar.

2. Saber de quina manera viuen la seva religiositat i si se senten “oprimides” per aquesta.

3. Entendre el valor i la importància que per a elles representa el vel o hiyab.

4. Comprendre de quina manera influeix l'entorn cultural i social a l'hora d'entendre la

religió, si és que afecta.

És molt probable que al llarg de la recerca sorgeixin noves qüestions o temes no previstos i

que d'altres plantejats perdin rellevància, tot i així, si considerem que poden resultar més

interessants no dubtarem en replantejar l'estudi.

L'estudi

L'estudi inicial pretenia mostrar la realitat d'un seguit de dones de religió musulmana tot

apropant-se a la seva particular visió d'entendre la pròpia religió. No obstant, davant la falta de

recursos per poder entrevistar a diverses dones musulmanes, vam decidir donar un petit gir a

l'estudi, reduir el camp de treball i centrar la recerca en dues petites famílies musulmanes

residents a la Vila de Castellbisbal. Aquestes famílies compartien molts trets com, per exemple,

que ambdues eren originaries de Tànger, que portaven més de 17 anys vivint a Catalunya o que

la dona treballava fora de la llar. A més, el fet de conèixer algun dels integrants d'aquestes

famílies ens facilitava l'accés a l'entorn. Aquest marc ens proporcionava un camp d'estudi ideal

per intentar contrastar l'estatus de la dona, de la religió i d'algunes tradicions, com la de l'ús del

vel, dins d'aquestes famílies i observar si aquests es veien influïts per l'edat de les dones i/o pel

context social en el qual havien crescut.

Tot i així, som conscients de les limitacions que podem trobar o poden sorgir durant la

realització d'aquest estudi. Per una banda, creiem que un dels principals “problemes” que

3

podem trobar al llarg de les entrevistes, és el fet d'obtenir respostes condicionades per la

situació del treball. És a dir, l'entrevistat pot exposar al llarg del seu discurs allò que consideri

més important, convenient o oportú, o simplement allò que cregui que ens pot interessar a

nosaltres i no realment el que pugui creure. No obstant això, aquest és un fet que considerem

raonable, doncs, és compressible que aquests individus puguin arribar a no mostrar-se tal com

són o expressar la realitat dels seus pensaments i vivències pel simple fet de trobar-se

pràcticament davant d'uns desconeguts.

Per altra banda, som plenament conscients que aquest petit estudi no ens pot servir per

“llençar” conclusions generalitzades ni exposar cap tendència o comportament a escala

col·lectiva, doncs, com ja hem dit abans, hi ha un munt de diferències que ens podrien portar a

parlar de milers de realitats al llarg de tota la comunitat musulmana.

Recerca d'informació

Per començar, era necessari obtenir certa informació prèvia per començar a fer-nos una idea

de com es veia el tema. Sobre el paper de la dona a l'Islam, vàrem trobar una extensa

bibliografia, de la qual, vam prendre alguns títols com a referència inicial. Com vam poder

constatar, la nombrosa diversitat d'opinions i perspectives des de les quals s'havia enfocat el

tema, aportaven diferents explicacions i raonaments sobre els fets i els justificaven o criticaven

partint des d'un punt de vista a vegades més etnocèntric, com el de Martínez Albarracín (2011),

o d'altres que el tractaven d'exposar com a resultat d'un sistema més funcional i econòmic. És

cert, que determinats prejudicis a l'hora d'analitzar certs aspectes sobre la temàtica, ajuden a

traslladar una imatge comú sobre la dona en les societats musulmanes contemporànies, on

aquestes “mantenen un estat de submissió i de falta d'independència respecte als homes”

(Terrón, 2012:239). Ens trobem, doncs, davant d'una descripció carregada d'estereotips,

prejudicis i qualificatius basats en dades insuficients i que solen generalitzar, a més, a tot un

grup de pertinença.

Normalment, aquesta situació de discriminació sol associar-se directament a la religió, i

inclús, en un discurs clarament etnocentrisme, sol relacionar-se la “alliberació” de la dona

musulmana amb el fet simplista de desfer-se del vel, tot i sense tan sols conèixer realment el

significat que aquest pot representar per a la mateixa dona. Però, que és el que realment diu

l'Islam al respecte? És realment la religió la causant d'aquest estatus?

Amb la intenció de resoldre aquest primer dubte, indaguem en una de les seves fonts primàries,

el Corà, per saber ben bé que és el que diu sobre l'estatus de la dona o si fa referència, en algun

punt, a aquestes diferències entre gèneres. Per fer-ho, ens basem en la traducció de García i

Rigoni (2006 b) on trobem el següent:

4

“ Al creyent que obri rectament, sigui home o dona, li concedirem una vida bona i li multiplicarem la recompensa de les seves obres” (Corà 16:97).

“Déu els hi té reservat el seu perdò i una gran recompensa als musulmans i musulmanes, (...) als justos i justes, als pacients i les pacients (...) que recordin frecuenment a Déu” (Corà 33:35).

Aquestes dues aleyes o versicles, pertanyents al Corà, son tot una declaració d'intencions a

tots aquells que veuen en la religió el motiu principal de l'estatus femení. Com es pot observar,

la igualtat de sexes queda ben patent, com a mínim, pel que fa als dictàmens de la religió. De

fet, tot i la diversitat de prismes amb els quals s'ha analitzat el tema, una de les idees més clares

que apareix de manera reiterada en diversos textos destaca la importància que l'Islam ha tingut

per millorar la situació de les dones en les societats àrabs, equiparant-les als homes, com a

mínim, en el relatiu a l'àmbit espiritual. Per tant, no podem vincular l'estatus de la dona

pròpiament a l'Islam, doncs, la religió en sí no priva a la dona dels seus drets polítics ni socials.

Altra cosa és “la interpretació fonamentalista que en moltes regions del món musulmà s'ha fet

de la llei islàmica (Sharia) que relega a la dona a un segon pla” (Terrón, 2012:237). Així,

encara que l'Islam no discrimina a la dona, aquesta es troba fora del poder degut a les

interpretacions que es fan dels seus textos sagrats. En aquest sentit, en les últimes décades,

determinats moviments feministes (musulmans) han sol·licitat una interpretació més moderna

de la Sharia i del Corà reivindicant “una recuperació de l'Islam en el seu missatge més

progressista i igualitari” (op.cit.: 244).

Segons El Hadri: “el grau de superioritat de l'home respecte a la dona fou basat en la

manutenció (nafaqa). I d'aquest aspecte ha obtingut molts drets en detriment de la dona” (El

Hadri, 2013: 12). És necessari aclarir en aquest punt, que el Profeta cridà de manera reiterada a

les dones a compartir els costos de manutenció amb el marit. Tot i així, la Jurisprudència

islàmica, mitjançant les pròpies interpretacions del Corà i la Tradició del Profeta, insisteix a

atorgar el càrrec de manutenció, i per tant el grau de cap de família, a l'home, encara que la

dona compti amb recursos suficients per fer-ho. Aquesta superioritat de grau queda vigent tot i

no poder ser capaç de mantenir a la seva pròpia família, doncs, aquest mai perd els seus drets

jeràrquics sobre la dona ni el control familiar per ser aquests drets “sagrats”. Això no obstant,

aquest fet transgredeix directament amb una de les regles de la Jurisprudència islàmica, la qual

cita el següent: “a tot dret li correspon un deure”, per tant, si no compleix el deure hauria de

perdre el dret. Per altra banda, si la motivació del sotmetiment de la dona resideix en el fet del

seu manteniment per part de l'home, aquesta perd la seva vigència quan la dona treballa i obté

la seva independència econòmica? Està clar que en aquesta situació trobem un conflicte directe

5

entre els dictàmens de l'islam, considerats quasi com a immutables, i l'impacte de societats que

proposen costums que contrasten amb aquestes actituds.

En un altre línia, autors com Terrón Caro o Delaney destaquen com aquesta situació de

desigualtat pot venir determinada per aspectes com la concepció que se té del procés

reproductiu (teoria de la procreació) o el parentesc:

En els deures diaris [de les dones], el parentesc assenyala els límits d'acció que delimiten les relacions socials, deures i drets (...) que tant homes i dones desenvolupen en el seu context. D'aquesta manera, el parentesc determina la construcció de genere i controla la movilitat social d'homes i dones (Terrón Caro, 2012: 242).

Així, tot i la importància de la dona dins el conjunt familiar, dins el qual representa una peça

“indispensable però invisible”, generalment se la sol assignar “la primordial missió de vetllar

per la seva família, ocupant un lloc preeminent en el cuidat i educació dels fills”, però tot dintre

d'un marc domèstic, allunyant-la així del poder.

Juntament amb l'estatus de la dona, altres punts d'interès per a l'estudi eren “l'enclaustrament”

d'aquesta i l'ús i significat del hiyab o vel.

Pel que fa al tema de la reclusió, igual que el del sotmetiment, tampoc pot ser associat a cap

precepte religiós, doncs, el Corà exigeix a la dona bones maneres, reserva i pudor, però en cap

de les seves aleyes s'ordena ni es decreta que hagi de ser tancada. Segons Terrón, la reclusió no

és un costum propi de la cultura islàmica, sinó que fos importat d'altres civilitzacions com la

bizantina o la persa. La seva introducció en la societat àrab fou instaurada durant el califat

abbasí, el qual, començà a privar a les seves dones de la vida social, relegant-les a la llar per tal

d'elevar-les i distingir-les de les esclaves, les quals es movien lliurement. Veiem, doncs, com en

un origen, aquest costum fou instaurat com un honor i un privilegi que arribar a ser un signe

aristocràtic. Tot i així, amb el temps, com tot, va començar a perdre aquest significat passant a

ésser considerat com una mesura de protecció. El pensament masculí de defensar el seu honor

(ird1), va acabar fent que la dona fos gelosament guardada per evitar el contacte amb homes de

fora del cercle familiar, prevenint així la temptació de la mateixa dona o d'altres homes. Sovint,

es creia que la debilitat femenina podia portar-la a deshonorar al seu marit, així com al seu pare

i germans. Reclosa i confinada, pretenien salvaguardar la puresa i la castedat de les dones i,

amb això, el seu honor i el de la família.

1Ird: atribut de l'home altament valorat entre els àrabs i de gran importància social. Un cop perdut, no es pot tornar a recuperar fins passades algunes generacions. Aquest honor, depèn, en gran mesura, de la conducta i reputació dels membres femenins de la família, raó per la qual es considerava més important la reputació femenina que la masculina (Ruiz de Almodóvar, 1985:67)

6

En referència a l'ús del vel o hijab, hem de començar aclarint que segons afirmacions

d'estudiosos de les fonts àrabs, la regla no s'aplicava d'una manera rígida a totes les dones que

eren lliures de seguir-la o no. Així, per exemple, segons aquests, en temps del Profeta eren

nombroses les dones que anaven “descobertes”, o, més recentment, al Caire, capital d'Egipte, la

majoria de dones no portava vel fins fa trenta anys. Tot així, les noves corrents islàmiques

sorgides en les ultimes dècades va promoure i potenciar la seva presencia en la societat. El seu

us és, sens dubte, un dels aspectes que més discrepàncies crea en l'opinió publica. El

desconeixement sobre el seu sentit i importància porta a determinats sectors, com hem vist

abans, a parlar d'aquest com un símptoma de submissió i repressió. En aquesta línia, Ruiz de

Almodovar, creu que el vel representava “el símbol exterior de l'enclaustrament de la dona a

l'exterior (...) imposat a la seva cara com a mitjà per mantenir la seva separació en

circumstàncies on podia estar en contacte amb homes aliens al cercle més pròxim” (Ruiz de

Almodóvar, 1985:67). Tot i així, és precís qüestionar aquesta imatge tan generalitzada que

associa la figura de la dona amb vel amb la d'una persona submisa, doncs, la diversitat de tipus

de vels i els seus diferents significats estan molt presents en la societat civil musulmana. En

aquest sentit, el professor Vicente Llorent presenta nombroses causes pel seu ús com, per

exemple, “l'opció religiosa, com element per embellir-se o seduir, per comoditat o com a rebuig

a la modernitat imposada per occident i reafirmació de la pròpia cultura i identitat” (Terrón

Caro, 2012: 244). En aquest sentit trobem afirmacions de diversos autors com les de Gema

Martín (2006):

La dona que avui día es posa voluntariament el hiyab rebutja el vel tradicional de la seva mare perquè per a ella és símbol d'ignorància, superstició o reclusió. (...) l'hiyab li permet fer visible la seva ruptura amb la gent gran i afirmar (...) que la seva summissió a Deu prima per sobre de l'home (Terrón Caro, 2012: 244).

Així, tot i les interpretació més radicals que constitueixen el vel com una obligació corànica, la

realitat és que per a moltes musulmanes no representa més que una qüestió de costum o

identitat.

D'altra banda, cal destacar que existeixen discrepàncies entre els mateixos juristes de la

religió, doncs, realment no està molt clar la definició que és allò que ha de ser “cobert”. D'aquí

l'extensa gamma de “vestits” islàmics femenins que van des del simple vel fins a l' hiyab. Altres

vestits molt criticats com el “chador”, molt estès entre les dones “chiís”, o el burqa, imposat

pels talibans a totes les dones afgànes i les quals cobreix per complet, no formen part de la

indumentària prescrita per la sunna o el Corà, tot i ser erròniament associades a l'Islam.

7

En referència als fets anteriorment esmentats, Martínez Albarracín destaca com en els

mitjans populars s'accepten aquestes condicions en la mesura que la dona sempre les ha vist

reflectides en la seva mare. D'aquí el fet que per a ella sigui més “fàcil” seguir les seves passes.

En canvi, resulta paradoxal, almenys des d'un punt de vista “occidental”, que la reproducció

d'aquest model social, transmès de generació en generació, vagi precisament a càrrec de la

pròpia dona, doncs, cal no oblidar que és aquesta l'encarregada de l'educació dels infants. Com

indica el professor Vicente Llorent: “ens trobem davant d'un procés disciplinar imposat pels

homes però portat a terme per les dones”.

En aquest sentit, pel que fa a l'educació dels fills, a les famílies més tradicionals, el tracte

donat als infants barons per part de la mare, l'àvia, la tieta ... li confereixen un tracte diferenciat

del de les nenes, gaudint aquests de més atencions. En certa manera, la inversió realitzada pels

progenitors quant al nen (temps, diners, educació, ... ) acabarà veient-se recompensada en un

futur. En canvi, els esforços dedicats a la nena acabaran beneficiant a la família del futur marit

d'aquesta, doncs, normalment, quan la dona es casa passa a “incorporar-se” a la família del

marit. En aquest sentit, quan moltes famílies emigren cap a “Occident”, on l'entorn social i

cultural varia, les filles arriben a compartir classe amb els seus germans, aprenen les mateixes

coses, es relacionen amb altres nois i noies de la seva edat i viuen de manera similar. Aquesta

situació pot arribar a crear conflictes d'identitat o discrepàncies familiars entre la nena i els seus

progenitors.

Així, per concloure aquesta primera part de la recerca, podem veure com la situació de la

dona a l'Islam ve més determinada per les males interpretacions que es fan dels seus textos que

no pas per la pròpia religió. Aquestes, generalment basades en qüestions manutenciàries,

relegaren a la dona a un segon pla, no obstant, cal no oblidar que la jerarquització dels sexes és

un fet històricament universal i amb presència a gairebé totes les civilitzacions, tant antigues

com actuals. Tot i així, com és lògic, aquesta imatge “idealitzada” no sempre respon a la realitat

de totes les dones.

Les entrevistes

Després d'haver completat el període de recolecció d'informació inicial, ens vàrem veure

capaços de començar la serie d'entrevistes personals. L'objectiu era constatar quin era l'estatus

real de les dones d'aquestes dues famílies i veure en quin grau s'apropaven o s'allunyaven de la

informació obtinguda a l'estudi previ. La idea principal era deixar parlar lliurement a

l'interlocutor, mantenint així una conversació fluida, dinàmica i totalment oberta a qualsevol

tema en la qual pogués expressar la seva opinió lliurement. És clar que, com a entrevistadors,

els objectius i temes de la conversa quedaven establerts des d'un inici, però tampoc volíem

8

forçar en cap moment la situació. El que hagués de sortir que sortís i el que no, doncs, no

passava res.

A continuació es relaten els punts, a parer nostre, més interessants de cada una de les

entrevistes realitzades. L'entrevista numero 1, pertany al projecte d'estudi inicial, tot i així, hem

considerat oportú incloure-la al treball per la informació que aporta.

Nota: La totalitat de les entrevistes es troben transcrites a l'apartat d'annexos.

Entrevista nº1: Dona musulmana sunní de 29 anys. Originària de Tànger, amb sis anys va

vindre a viure al poble català de La Garriga. Actualment estudia a la Universitat Autònoma de

Barcelona.

La primera de les entrevistes vàrem decidir realitzar-la a una companya de classe, pensant

que com a introducció podia resultar positiva. El cert és que no la coneixíem gaire, excepte de

vista, però pensàvem que no tindria cap problema en ajudar-nos. El fet que fos universitària ens

donava certa “sensació de modernitat” per part seva (un pensament totalment etnocentrista, ho

assumim), fet pel qual, creiem, ens facilitaria una mica la tasca, doncs, amb ella, podríem

tractar de manera més directa i oberta els temes que ens interessava tractar. Després de trobar-

nos a la universitat i comentar-li els objectius del nostre estudi, vàrem entrar a una aula buida i

començàrem l'entrevista. El primer que ens va cridar l'atenció, des del principi, va ser la bona

disposició per part de l'entrevistada, la qual es va mostrar en tot moment relaxada i oberta a

tractar qualsevol tema.

Tot i ser creient, no va començar a professar seriosament la seva fe fins als 22 anys i ho va

fer per decisió pròpia. Segons va explicar, anteriorment va mantenir un estat de rebel·lia

enfront molts aspectes de la religió pel fet de no entendre o trobar el perquè de moltes

qüestions. Crítica amb molts aspectes de l'islam, l'entrevistada creu firmament que l'estatus de

la dona en alguns països musulmans ve propiciada per una mala interpretació de les escriptures

sagrades i no de la pròpia religió, doncs, com aclareix, en cap punt del Corà o de la Sunna es

declara la inferioritat o el sotmetiment de la dona respecte a l'home. En canvi, ella sí que afirma

el fet que nens i nenes reben, ja des de petits, educacions diferenciades, sent la d'aquestes més

enfocada cap a la llar. Tot i així, apunta com aquesta diferenciació no és tan sols pròpia de

països musulmans i afirma com aquí, a Catalunya, també ha pogut apreciar aquestes

diferències.

Després de parlar de diversos temes com el matrimoni, el paradís o els costums, vàrem

centrar el nostre interès en l'ús i el sentit de l'hiyab. En el seu cas, el fet de portar-lo no va ser

conseqüència de cap imposició, sinó més aviat resultat d'una decisió personal i presa després

9

d'un període de reflexió, doncs, tal com ens va comentar, “això no és una cosa que decideixis

posar-te o treure d'un dia per l'altre, sinó que requereix un temps de reflexió per saber si un és

vol comprometre de veritat”. Veiem, doncs, com l'ús del mocador no sempre és imposat ni és

sinònim de sotmetiment - com alguns individus pretenen mostrar - sinó, com en aquest cas,

símbol de respecte cap a Déu. Tal com ens va afirmar, una no era més, ni millor, musulmana pel

fet de portar l' hijab, doncs, ser musulmana implicava molt més que això. Tan bona creient

podia ser la dona velada com la que no. En aquest sentit, ens va explicar una petita història

popular al món islàmic i en la qual ens parla d'un particular devot en temps del Profeta. La

qüestió és que aquest “bon musulmà” es passava tot el dia resant a la mesquita, ignorant la resta

d'afers quotidians, fins que el Profeta, en veure'l, li recrimina dita acció. Segons li va aclarir, els

fonaments del bon musulmà no tan sols residien en el compliment de les obligacions sacres,

sinó també en l'atenció dels aspectes quotidians del diari.

En conclusió, la seva valoració final sobre la pròpia religió va ser positiva, doncs, creia, li

servia de guia per portar un bon camí a la vida i rere la qual obtindria la seva recompensa al

paradís.

Vàrem sortir molt satisfets i agraïts d'aquella primera entrevista, doncs, almenys per a

nosaltres, havia estat molt “productiva”. S'obria davant nostre una nova visió de l'islam on

començàvem a veure com aquelles concepcions estereotipades sobre les dones s'atenien poc a

la realitat, o almenys en aquest cas.

Entrevistes nº2 i 3 (15/06/14): (2) Dona musulmana sunní, 47 anys. Original de Tànger, porta

21 anys residint a la petita vila de Castellbisbal. Actualment compagina el treball amb el

cuidat dels seus 4 fills. (3) Dues noies musulmanes sunnís, 17 anys. Una de Tànger i l'altre de

Nador, tot i així, porten tota la vida a la Vila de Castellbisbal. Una d'elles (mujer 1) és filla de

la dona entrevistada i porta vel, l'altre, amiga seva (mujer 2), no el porta.

Tot i el bon resultat obtés a la primera entrevista, he de reconèixer que afrontava aquesta

segona amb cert neguit, doncs, no sabía ben bé la millor forma d'encarar les preguntes. La

realitat és que no coneixia a la dona i no volia fer res que pogués molestar-la. Abans d'entrar a

casa, em trobo amb el seu fill, amic meu, a la porta de casa seva i m'informa de com saludar a

la seva mare de manera apropiada (donant la mà). Acte seguit, entrem a una gran sala decorada

a estil àrab. Un gran sofà s'estén al llarg de l'estància en forma d' “U”, al centre una petita taula

i, a les parets, quadres amb motius religiosos. A simple vista, és clar, com bé confirmaria més

tard, que em trobava en una sala de “festes” i reunions. El seu fill, amic personal, romandria

present durant tota l'entrevista, doncs, a l'entrevistada li costava expressar-se en català i ell

10

s'oferí a servir d'intèrpret.

Rere les oportunes presentacions, començo a plantejar el tema d'estudi, al qual, la dona

respon de manera afable i divertida “- a casa mano jo! El meu marit no m'obliga a fer res!”

Segons l'entrevistada, l'Islam és una religió igualitària que no ordena en cap dels seus 144

capítols (sures) el sotmetiment de la dona. Altra cosa és, com diu, la interpretació que en fan els

creients. La importància de la ”Mare” en la religió musulmana queda reflectida en una de les

històries que em va explicar i on es narrava com a la pregunta d'un creient al Profeta sobre qui

devia ser la persona més important a la seva vida, Muhammad contestà fins a tres cops “la teva

mare”, no mencionant la figura paterna fins a la quarta vegada. Així, podem veure com a la

figura materna se li dóna tres vegades més importància que a l'altre.

Per a ella, la seva religió representa la pau i li atorga descans i felicitat interior. Ens explica, per

exemple, com cada cop que pronuncia l'expressió “HAMDULILLAH”, que ve a ser una cosa

semblant a “Gràcies a Déu”, sent una sensació de confort per dintre, com un descans que no pot

expressar amb paraules. Per això, sent gran tristesa quan veu les accions de tots aquells que

maten o que realitzen accions poc morals en nom de la religió perquè realment aquest “no

permet ni matar a una mosca”. A parer seu, totes aquestes persones no són musulmans

vertaders. Tot i així, i com bé afirma l'entrevistada, aquests actes serveixen a tots aquells que

desconeixen l'islam per criticar-lo i generalitzar el caràcter de la seva gent. A mètode

d'anècdota, explica com molta gent, després de conèixer-la, li reconegueren que no pensaven

que fos així de bona.

Rere un petit descans, en el qual, m'ofereixen un ampli sortit de pastes casolanes amb te,

l'entrevistada em presenta a la seva filla i una amiga d'aquesta, ambdues de 17 anys. La qüestió

era que, tot i ser les dues musulmanes, una portava el vel i l'altre no. Curiosament, la filla de

l'entrevistada, tot i no ser aquesta molt rígida en el que al vel respecte, portava l'hijab per

decisió pròpia, mentre que la que no el portava, trobava a casa certa oposició al fet de no

utilitzar-lo. Amb elles, i aprofitant l'absència de la mare, vaig decidir parlar d'una manera més

directa. Igual que en tots el casos anteriors, ningú les havia pressionat ni obligat a portar el vel,

i de fet, com ja he dit abans, una d'elles no el portava. Per a elles, la religió representava un

aspecte important en la seva vida, tot i que, com afirmaven rient, no eren les “millors

musulmanes”! A parer seu, la musulmana no és una religió restrictiva amb la dona, tan sols que

es confonen les males interpretacions i costums d'alguns pobles amb l'Islam. Pel que l'ús de

l'hijab respecte, em va semblar una mica paradoxal que precisament la noia que no l'utilitzava

digués que “insistiria” a la seva filla a posar-se'l, doncs, com va comentar “- no vull que cometi

el mateix error”. Això ho deia fent referència al fet que ara per ara, encara que volgués, no

podria posar-se el vel perquè li costaria acostumar-se a portar-lo. Cal remarcar que, a diferència

11

de la primera entrevistada, aquestes noies si consideraven “necessari” l'ús del vel en la dona,

doncs, era un dels requisits necessaris per ser una “bona musulmana”. En aquest punt, varen fer

la distinció entre ser àrab o musulmana, sent la primera d'aquesta una especie de creient no

practicant de tots els preceptes de l'islam mentre que l'altre sí.

Un cop vaig creure que tenia suficient, vaig apagar la gravadora i vam continuar parlant

durant una llarga estona de diferents aspectes aliens a l'estudi. Arribant ja les nou de la nit, i

després de quasi quatre hores d'entrevista, m'acomiadava d'aquesta afable família tornant a

sortir molt content de la experiència. La gran hospitalitat mostrada no em sorprenia, doncs, ja

n'havia sentit parlar d'aquesta i reia en pensar que per una vegada des que vàrem començar

l'estudi, els “rumors” eren certs.

Entrevista 4: Dona d'uns 46 anys i la seva filla de 16. Ambdues musulmanes sunnís. Tot i ser

originalment de Tànger, la dona porta 21 anys a Castellbisbal i tant la seva filla com els seus

germans han crescut aqui.

Tornava a accedir a l'entrevista a través del vincle d'amistat que m'unia amb un dels fills de

l'entrevistada. Rere les presentacions, vam entrar en una estança molt semblant a la que vaig

estar el dia anterior, decorada a l'estil “àrab”, on es trobaven alguns dels fills de l'entrevistada.

En un principi, vaig trobar la situació un tant “freda”, doncs, com en l'anterior entrevista, no

ens coneixíem personalment i això “tensava” una mica l'ambient. Tot i així, l'entrevista va anar

fluint a poc a poc.

A parer seu, la dona a l'Islam tenia la mateixa llibertat que l'home i no li negava el fet de fer res.

De fet, per a l'Islam, la figura de la “Mare” ho és tot i és qui realment dóna permís per fer les

coses. Per a ella, la religió tracta de protegir a la dona i per això el fet de portar el vel, doncs,

“la dona ha d'estar més tapada per no provocar, és una forma de protegir-nos (...) per a què no

et mirin amb desig”. Segons creia, part d'aquesta visió particular que es té sobre la dona

musulmana és degut a la forma de vestir.

Quan vaig preguntar si notava la diferència entre Catalunya i el Marroc ella va dir que sí.

Una de les respostes més significatives, és el fet que, segons comentà, portava tant de temps

aquí (Castellbisbal), que quan tornava de vacances al Marroc no se sentia com a casa.

Aleshores, es trobava en un punt on tant la gent d'aquí com la del seu país la consideraven com

a estrangera, és a dir, en certa manera es considerava estrangera en ambdues parts.

Després d'oferir-me un té amb pastes, vaig prosseguir parlant amb la seva filla que acabava

d'arribar i s'incorporà a la conversa. La noia, tot i no portar l'hijab davant la meva presència, em

va confirmar que quan sortia al carrer sí que se'l posava. En el seu cas, va ser ella mateixa qui

12

va decidir portar-ho, doncs, ser una “bona musulmana” ho requeria. Com va reconèixer la filla,

quan viatjava al Marroc de vacances, notava molt la diferència, especialment quan anava a casa

del seu avi als afores de Tànger. A tall d'anècdota i entre somriures, la mare ens explicà com

quan la nena era més petita i es trobava a casa de l'avi, si aquesta volia sortir, l'avi l'enviava a

pujar i baixar les escales de casa, però en cap cas la deixava sortir al carrer ni tan sols amb la

companyia dels seus germans. Explicà que provenia d'una família d'Imams de tradicions ben

arrelades. Tot i així, ella mai havia imposat res als seus fills i respecta totes les seves decisions

encara que com confessà entre somriures “- a mi els meus fills no m'agraden perquè no

practiquen ni resen... però ja arribarà aquest punt”.

La conversa acabà atraient finalment l'atenció dels dos fills de l'entrevistada, els quals s '

afegiren a la tertúlia. Com corroboraran, aquella gent que no coneix l'Islam els veu com a

“endarrerits” o “primitius”, encara que això era perquè no sabien del que parlaven. Creien que

si les persones coneixessin més la seva religió s'acabarien convertint. Respecte a la imatge de la

dona, per a ells, estava injustificat. “A casa nostre, com a totes les altres, la que mana és la

mare!” em van dir entre somriures.

En acabar l'entrevista, i abans de marxar ràpidament a treballar, la dona afirmà somrient: “en

arribar aquí, ja fa 21 anys, el meu marit em va proposar vestir de manera més «moderna» i

treure'm el mocador, tot i així, jo no hi vaig voler. Li vaig dir que jo era així, i així m'hi havia

conegut, i, si no li agradava, que es divorciés!”

Conclusions

Les conclusions extretes són diverses, tot i així, com s'ha dit des d'un principi, no podem, ni

pretenem, generalitzar-les a causa del petit camp en el qual s'hi ha emmarcat l'estudi.

Com hem pogut veure, temes com l'estatus de la dona musulmana, l'enclaustrament o l'ús del

vel “protector”, així com els seus motius, han estat àmpliament tractats i estudiats al llarg dels

anys. No obstant això, com hem pogut constatar, no es pot globalitzar ni parlar de tendències

generalitzades, doncs, en cap dels casos estudiats en la nostra recerca es complien els

estereotips teòrics.

Cap de les dones entrevistades, més grans o més joves, sentien cap tipus de repressió cap a

la seva persona, i molt menys provinent de la religió. Pel que respecte al tema del sotmetiment

a l'home, concretament, tant les entrevistades com els seus parents, semblaven no donar-li

molta importància, més bé, semblava que se'l prenien com a quelcom anecdòtic i graciós,

doncs, com bé hem apuntat, en tots els casos de l'estudi la dona mantenia tant la seva

dependència social com laboral. És cert, com reconeixeran, que l'home podia mantenir un cert

grau més de poder fora de la llar, però dintre d'aquesta, qui controlava i disposava de tot el

13

control, tant educatiu com econòmic, era la dona.

En el referent a l'ús del hiyab, en tots els casos treballats, no són imposats sinó més aviat

resultat d'una decisió pròpia que, en alguns casos, pretén reivindicar la pròpia cultura i, en

altres, el respecte oferit al propi Déu i als seus costums tradicionals.

Per tant, veiem com aquesta imatge tan estesa i estereotipada sobre la figura de la dona

musulmana, així com el seu estatus d'inferioritat i sotmetiment, concebut especialment als

països occidentals, no té cap ni peus.

Pel que fa a l'estatus de la religió, segons l'opinió dels entrevistats, tot i que Islam només n'hi

ha un, és possible que el context social on creix l'individu modifiqui l'estatus com concep i

manifesta la seva religiositat, inclús, i en aquest sentit, el Corà ja contemplava com arribaria el

dia on els no creients arribarien a ser més musulmans que els propis musulmans. Potser, el fet

que tots els entrevistats provinguessin de la mateixa regió del Marroc, els conferia aquella

visió, en tots els casos, molt similar.

Per tant, podem concloure, el problema de fons és que en el món islàmic, com a la majoria

de religions monoteistes, es tendeix a sacralitzar, a través del Corà, actituds o accions que en

altres contextos serien considerats com a simples costums. Així, no podem cometre l'error de

veure en l'islam, com a religió, el culpable d'algunes situacions socials referents a la dona,

doncs, “no hem de confondre l'Islam amb certes característiques costumbristes d'alguns països

àrabs” (García; Rigoni 2006a: 16).

En una petita reflexió final, tots tres pensem que aquest treball ha sigut positiu per a

nosaltres, doncs, no tan sols hem après més sobre el món islàmic, sinó que hem tingut la sort

d'haver conegut a persones extraordinàriament hospitalàries i servicials que ens han ajudat en

tot el que han pogut i tractant-nos amb una amabilitat extraordinària. Així, independentment de

l'impacte o valoració final que tingui el treball, nosaltres marxem amb una immensa sensació

de satisfacció personal i amb les idees més clares.

14

BIBLIOGRAFÍA

ABDEL-LATIF, Omayma (2007): “Justicia, no igualdad: El refuerzo de la mujer a la manera islámica” dins Revista trimestral para el diálogo entre el Magreb, España y Europa , nº15, 2007, pp.28-29.

DELANEY, CAROL (1998): “Sobre la naturalització d’un poder No Terrenal: La teoria de la procreació en termes de la llavor i el camp” dins Roigé, X. et al. (eds.) Antropologia del parentiu. Barcelona: Icària.

El HADRI, Souad (2003): “El estatuto inferior de la mujer musulmana en la jurisprudéncia islámica” dins Cuadernos electrónicos de filosofía del derecho, nº8.

GARCÍA, Muhammad Isa; RIGONI, Sabina (2006a): Conozca el Islam. Riyhad: International Publishing House

GARCÍA, Muhammad Isa; RIGONI, Sabina (2006b): Conozca el Corán. Riyhad: International Publishing House

MARTÍNEZ ALBARRACÍN, Carmen (2011): “La mujer en el Islám” dins III Congreso virtual sobre historia de las mujeres. Jaén: Comunicaciones

MENGUAL, Eva (2006): “Diccionari d'Història” dins Col·lecció Minimanual, nº23. Barcelona: Castellnou

RUÍZ DE ALMODOVAR, Caridad (1985): “El enclaustramiento de la mujer en la sociedad islámica” dins Estudios de historia y de Arqueología medievales, nº5-6, 1985, pp.65-68

TERRÓN, Teresa (2012): “La mujer en el Islam. Análisis desde una perspectiva socioeducativa” dins El Futurro del Pasado, nº3, 2012, pp.237-254

15

ANNEXES

16

Entrevista nº1 (13/06/14): Dona musulmana sunní de 29 anys. Originària de Tànger, va vindre a viure al poble català de La Garriga als sis anys. Actualment estudia a la Universitat Autònoma de Barcelona. (L'entrevista fou enregistrada en castellà i així ho hem transcrit).

Por ejemplo conseguir hablar con diferentes mujeres era un poco difícil por lo que queríamos hacer era hablar en primer lugar contigo para mirar cual era el status de la religión en madres e hijas por ejemplo, si miramos el contexto social, este puede llegar a influir entonces queremos mirar que es lo que opina la madre y la hija, pero aun así pensamos que puede ser un poco difícil , por eso queríamos hablar primero contigo ya que pensábamos que podría ser una entrevista un poco más abierta, que con una mujer de 50 años no me atrevería a expresárselo de esta manera porque la mujer podría sentirse ofendida , al fin y al cabo somos gente que para ella somos desconocida y el problema es que unos chicos te empiecen a preguntar a lo mejor se puede sentir mal.

Te digo, yo siempre he sido muy crítica con las sociedades que adoptan la religión musulmana, sobre todo en el papel de la mujer. Entonces, yo diré lo que pienso y vosotros ya decidiréis si os vale o no. Os diré cosas que quizás otra persona os contesta de otra manera.

Sí sí, eso es lo que nos interesa. ¡Saber como lo ves tú!

Yo te digo lo que hay, vale?, y luego lo que realmente... mira, yo he trabajado para los servicios sociales de La Garriga y tenía la asociación de integridad musulmana y entonces era como integrar a las mujeres musulmanas en esta sociedad ya que este es un colectivo muy difícil de acceder, entonces al estar mucho con estas mujeres, quizás, he sido más crítica en la opinión que tengo.

Hemos leído que depende del país o región la sociedad es muy diferente... por ejemplo, ¿tú de que país eres?

Yo pase mis primeros 6 años en Tánger, yo nací allí, mis padres son de Tánger y desde los 6, 7 años estoy viviendo aquí, entonces. Lo que más recuerdo es del pueblo en el que he vivido – claro... era un pueblo muy pequeño y las costumbres estaban más arraigadas? - No, no! Al contrario! Piensa que yo cuando empecé a tener contacto con la gente ya estaba aquí, la época siempre con los padres (infancia) estaba en marruecos bajo la influencia directa de mi madre.

Bueno entonces eras pequeña y a lo mejor no lo notarías, pero recuerdas cómo fue el cambio de contexto cultural? Yo no lo noté, aunque siempre me lo preguntan, intento hacer memoria pero no lo recuerdo, por lo tanto, sé que no he tenido un trauma de pequeña, ya que si fuera así, lo recordaría.Has ido allí? Claro de vez en cuando voy. Mis padres y mi hermano están aquí, por lo que no tengo esa necesidad como mis padres de bajar cada año, ellos le llaman la tierra, pero para mí la tierra es esta (España), no me llama nada de allí. ¿Pero ahora que bajas allí como mujer y no como niña me imagino que esto es diferente. Como mujer encuentras que la sociedad es diferente a cuando te viniste de niña?Es verdad que toda sociedad evoluciona, con el tiempo se van cambiando cosas con el exterior, con los medios de comunicación, con internet, claro que cambia, lo que es más difícil es que cambie la mentalidad de la gente. Sigue habiendo mucha tradición y mucha ignorancia, pero la gente lucha contra esto, sobre todo las que están más afectadas, es decir, las mujeres, pero sigue habiendo cosas. Pero es verdad que todos estos aspectos de la mujer están relacionados con la religión? O malas interpretaciones que se pueden hacer? Haber no es que sea malas interpretaciones, contextualizamos, estamos hablando de países de áfrica, arabia que eran tribus, en sentido de que eran clanes familiares, pero en el momento que

17

llega el Islam, empiezan adoptar esta como religión, muchos de ellos conservaron cosas de sus religiones antepasadas, es decir estos países han adoptado el islam a su forma de vida y de pensar. Yo soy creyente y soy musulmana, desde los 22 años, a partir de aquí comencé a practicar después de una época del rebeldía, sobre todo en la adolescencia, buscando el porqué de las cosas. Yo no aceptaba lo que mis padres me decían porque siempre buscaba un porque a lo que me contaban. Muchas cosas mis padres no tenían una explicación ya que ellos lo hacían por tradición. Yo era muy rebelde a diferencia de otras mujeres que lo aceptaban o no afrontaban este problema por miedo. Puede ser que yo este influenciada por la situación donde me he criado, en una sociedad democrática y quizás no hemos conocido ese miedo.¿Tu como practicante de esta religión alguna vez te has visto condicionada al hacer algo, como por ejemplo el de no usar faldas muy cortas, esto incluso puede llegar a estar mal visto o ciertas acciones que no las haces no porque no creáis que están bien sino por lo que la sociedad pueda juzgar estas acciones? Por ejemplo yo visto con lo que es más afina mí, no visto cosas anchas porque no me veo cómoda, cuando voy por la calle con la ropa que a mí me gusta, las propias mujeres musulmanas me miran y lo noto, y me miran mal.¿Hay algún evento como por ejemplo salir de fiesta o algún evento deportivo?Haber la sociedad musulmana es muy patriarcal y entonces el hombre impone su papel de superioridad por la fuerza física y así ha sido, el hombre tiene unos privilegios marcados por la historia y como cualquier privilegiado no quiere perderlos, por tanto usa la religión para mantenerlo. Esto es una realidad en países como marruecos donde el 70% de las mujeres son analfabetas, ellas se creen lo que los maridos que están en la mezquita les dicen, al no poder coger el libro y comprobarlo de su propia mano se lo deben de creer, quizás estas imposiciones se las ha dicho otro marido que hace lo mismo con su mujer. Las nuevas corrientes feministas que son más críticas ya que lo que dicen es que los hombres son los únicos que interpretan los textos.¿Esto influye en la en la educación?Si pero para saber esto no hace falta ir a Tánger, esto lo puedo observar aquí, he tenido contacto con chicas que han nacido aquí, que cada uno se sienten la bandera de marruecos que no les afecta a ellos porque no han vivido eso, pero esto es como algo hereditario que pasa de los padres a los hijos. Sobre todo a las hijas, la educación es dividida por géneros, al chicos se le perdona cosa como el salir de fiesta, acto que va en contra de la religión musulmana, pero el horror de la familia lo regenta la mujer, por eso se le tiene que enseñar y educar de forma más rígida.Nosotros queríamos hablar contigo porque hay muchas cosas que se pueden considerar tabú?El casarse es un objetivo social que tienen las mujeres pero no es tabú. Un tema tabú seria hablar de sexualidad, hablar que te guste un chico en concreto, pero casarse no es un tabú y sabes que te vas a casar a partir de una cierta edad¿Los matrimonios son concertados o puedes elegir? No, por ejemplo, yo tengo pareja y es español y no árabe, entonces lo que dice la religión es que no te puedes casar con una persona que no sea musulmana, pero no te dice de si una persona es negra, china, no en nuestra religión no hace esta distinción.¿Cómo te convencen a ti para que cojas o calmes tus deseos de justificar todo haciendo referencia a lo que nos decías antes, relacionado con la religión?Yo siempre lo he visto en casa, sobre todo con mi madre. En mi casa hemos sido más de tradición que de religión. Mi madre siempre ha sido así, religiosa porque le paso lo mismo. Ella ha tenido una vida de ciudad, vestía como una occidental ya que el Tánger había sido un protectorado Español, tenía una hermana en Alemania que vestía como los occidentales. Mi madre a partir de los años, coincidió con la llegada del Islam a Tánger, entonces ella lo adoptó y les gustó. Es como me pasó a mí. A mí me gusta el islam porque es muy diferente en la actualidad, pero si lo comparas con las otras religiones veras que son muy similares, pero lo

18

que diferencias es que las anteriores, es decir, los que practicaban el cristianismo se enajenaban de su religión entonces con el tema de la iglesia ha hecho que la religión cristiana cosa que con el islam no ha pasado. Ejemplos: Si antes no se comía cerdo, ahora tampoco.¿Crees que la religión cristiana se ha ido alejando de los patrones o pilares iniciales?Sí, claro Igual que aquí estamos influenciados por las revoluciones liberales, ¿tú crees que si hubiera habido una revolución como las liberales en tu país, las cosas hubieran sido distintas?No caigas en el error de hacer un paralelismo entre el cristianismo con los cristianos y los musulmanes con el islam. La relación de los cristianos y su religión no es la misma que la de nosotros. Nosotros tenemos una figura de Mahoma pero está muerto, es decir no hay una barrera entre dios y tú. Hay una institución. Ahora la dictadura que existe en los países musulmanes no son representantes del Islam, muchos de ellos no suelen practicar el islam. Ellos son repudiados porque no son los musulmanes que deberían de ser (…)Es verdad que a veces hacemos un paralelismo entre la iglesia católica y musulmana. ¿Vosotros tenéis alguna especie de figura que represente al mal como el diablo en el cristianismo o el infierno?No, nosotros creemos en el infierno o en el paraíso. Nosotros tenemos un destino, pero el ser humano¿El paraíso es para todos o solo es para el hombre, que es el paraíso realmente?El paraíso es para todos igual sin distinciones de sexo.¿Qué les espera a la mujer musulmana después de la muerte?La mujer musulmana es igual que el hombre musulmán, ira al paraíso según las acciones que hayan hecho en vida, entonces si tus obras mal, seas hombre o mujer y haces una maldad tienes toda la vida para poder corregirlo, pero si por el contrario no lo haces iras al infierno independientemente el género que seas hombre o mujer. Lo que se dice es que los hombres vírgenes se libraran del pecado de tentar con mujeres.Respecto a las vestimentas de las mujeres tienen que ir bien cubiertas y guardar pudor en la vida.¿A las mujeres no se esperan vírgenes masculinos? Si estás bien con tu pareja y viceversa podrás ir con él. - ¿La vida es un sufrimiento? - La vida no es un sufrimiento, lo que hay que hacer sacrificios y gracias a estos se obtienen una recompensa, siempre que creas que en esta vida estamos para algo, para hacer buenos actos, puedes ser buena persona, frente a la adversidad mostrarte paciente, si se hacen estas cosas al morir obtendrás toda clase de recompensa. Hay muchas clases de recompensas una de ella puede ser que a tu familia no le pase ninguna desgracia.¿Cómo ves el enclaustramiento de la mujer?Esto va según la interpretación del Islam que hacen los hombres. Hay mujeres que van acompañadas por sus maridos y otras que no, aquí volvemos a lo de las interpretaciones del islam que en ningún momento dice que tenga que haber un enclaustramiento de la mujer. Lo que hacen los musulmanes con sus propias mujeres, es la visión tan generalizada que se tiene del islam y la mujer le cuesta mucho revelarse, ya que estos países no tienen un estado de derecho ni son una democráticos. Lo que prevalece es la tradición. Por lo tanto aspectos como el que la mujer abandone el hogar está mal visto. Aquello que vosotros decís sobre la lapidación o habéis podido ver o escuchar, no se da en todo los países islámicos, solo es real en algunos países como Afganistán, Kazajistán, para que os hagáis una idea el cuerpo para el islam es tan sagrado que no se permite hacer ni tatuajes, ya que esto significa un maltrato de la piel, el cuerpo se ha de cuidar hasta la muerte, el cuerpo no es tuyo, tienes que comer bien, cuidarlo, el maltrato no existe en el islam, puede ser que cualquier noticia sobre la lapidación lo generalizamos con todos los países musulmanes, es igual con lo que se conoce como mutilación genital, muchas otras religiones como los judíos también se mutilan el miembro masculino nada más nacer, pero esto no sale en los medios de comunicación y por lo tanto lo

19

vemos normal, el judaísmo con todo lo que ha pasado en la segunda guerra mundial cualquier cosa que hables de ellos te pueden tachar de antisemita, ellos tratan de peor forma a sus mujeres que no los musulmanes, un ejemplo podría ser cuando la mujer tiene la menstruación, sus maridos las repudian, pero esta información no se publica en los medios comunicativos , porque lo que he dicho antes, te pueden acusar de antisemita.¿Cómo te sientes cuando generalizan a todos los musulmanes, ya que existen diversas ramas del islam?Para vivir tranquila, estos comentarios que pueden hacer no me afectan, debido a que muchas veces me meto en el papel de la otra persona y muchas cosas las entiendo. En muchas ocasiones todos estos comentarios están influenciados por los medios comunicativos, hay ocasiones que estos vienen dados porque el que los realiza nos tiene odio, injustificado. Cuando me afecta a mi directamente, lo que intento hacer es explicarle las cosas del por qué hacemos esto o porque hacemos lo otro. Pero en principio no me acepta ya que yo me siento de aquí. A mí me hablan de marruecos o de otro pueblo (musulmán) y a mí esto me queda muy lejos. De pequeña viaja a Marruecos con la intención de jugar con mis primas, pero al cabo del tiempo yo seguía jugando y estas primas pensaban ya en casarse. Al pasar un tiempo ya no sabes de lo que hablar y me sentía muy apartada. Cuando pudo les dije a mis padres que si querían ir que fueran ellos pero que yo no tenía la obligación de bajar. Ahora bajo cada dos años para ver a mis tías, a mi familia pero no tengo la necesidad de volver a Marruecos.

¿Cuándo se consideras que llega la mujer a esa madurez?Las mujeres se consideran maduras para decidir cuando les viene por primera vez la menstruación, es aquí cuando comienzan a mirar a los chicos y viceversa, es aquí cuando se comienzan a separarlos por sexo. Yo cambié mucho. En España cuando te viene la regla sigues siendo niñas, allí pasan a ser mujeres, se comportan como mujeres, se sientan en la mesa con las mujeres más grandes.¿Relacionado con este tema, nos gustaría hablar del pañuelo, ya que todo el mundo habla de él pero no sabemos que es realmente?El pañuelo se llama hiyab. Este es una protección, como que el cuerpo de la mujer es más atractivo, la mujer se tiene que proteger con la ropa y el pañuelo para protegerse de la mirada del hombre. El hiyab es cuando tú crees en la religión es obligatorio como hacer el ayuno, es otro elemento de la religión musulmana, si aceptas adoptar la religión lo debes hacer. En mi caso cuando yo le dije a mi padre que me iba a poner el pañuelo, el me dijo: Esto no es un juego si lo haces, hazlo bien, esto es una cosa seria y que considerará si estoy preparada porque no es un juego y esto es para toda la vida. Una cosa que se debe de aclarar no eres más o mejor musulmán si te pones el pañuelo o practicas el ayuno. Para explicaros esto me gustaría contaros una historia del profeta Mahoma que un día en la mezquita le dijo un hombre que estaba todo el día rezando que le ayudara con su hermano porque no rezaba mucho. La contestación del profeta dejo atónito al hombre que fue en su ayuda. Le dijo tu hermano hace más cosas buenas que tu, ayuda a su familia, va a comprar, trabaja, suda, trae dinero a casa, en cambio tu pierdes el tiempo rezando a todas horas, tu hermano rezará los 10 minutos que pueda, pero al menos no estará perdiendo el tiempo como tú . ¿La mujer musulmana porque no se puede maquillar?Eso no es cierto, la mujer musulmana si se puede maquillar solo para tapar cualquier imperfección en la cara, lo que no puede hacer es maquillarse para ponerse guapa, ya que esto es un código que puede ser mal interpretado por los hombres y se confundan pensando que la mujer quiere ligar.¡Yo me tapo la cabeza pero no la mente!

…Entrevista nº2 (15/06/14): Dona musulmana sunní, 47 anys. Original de Tànger, porta 21 anys residint a la petita vila de Castellbisbal. Actualment compagina el treball amb el cuidat dels seus 4 fills.

20

La dificultat de l'entrevistada a l'hora d'expressar-se, incloia paraules en àrab, ens dificultà molt la trancripció de l'entrevista, que quedava molt entretallada i amb punts inconcluents. Per tant, hem considerat oportú no colocarla.

...

Entrevista nº3 (15/06/14): Dues noies musulmanes sunnís, 17 anys. Una de Tànger i l'altre de Nador, tot i així, porten tota la vida a la Vila de Castellbisbal. Una d'elles (mujer 1) porta vel, l'altres, (mujer 2), no.

Entrevistador: ¿Que implica para vosotras por ejemplo…? Mujer 1: Yo sinceramente he nacido aquí y no se mucho… y encima que yo soy más… (Risas). ¡Que tampoco me implico tanto a leer el Corán y tal! No sé, ni a leer ni a escribirEntrevistador: tú con el tiempo crees que serás como tu hermano que sí que lo lee y practica más “profundamente”… Mujer 1: a mi, mis amigos me dicen que mi mente es mas españolizada porque soy muy de esto… soy musulmana, sí, pero solo llevo el velo y eso no dice nada. Pero no sé, con el tiempo yo creo que si llegaré...Mujer 2: es que a veces se confunde el ser árabe con el ser musulmán y no es así. Una persona musulmana es la que cumple todas las reglas del islam (intervención de una tercera mujer). Es eso, ser musulmana es hacer todas las reglas que dice el Corán. Si tú solo haces la mitad que tu quieres, en verdad no eres una musulmana. Estas personas no son musulmanas al 100%Mujer 1: nosotras somos de origen árabe y ya está!Entrevistador: Y.. sois de Tánger las dos?Mujer 1: No, ella de NadorEntrevistador: Y cuando viajáis allí a Marruecos? Mujer 2: no nos enteramos de lo que quieren decir los carteles, ni cuando nos hablan (risas)… es un líoEntrevistador: pero, por ejemplo, a ti que no llevas el velo? O allí si lo llevas? Mujer 2: no, ahí tampocoEntrevistador: y crees que te miran raro? Sobre todo las personas mayores… porque claro, supongo que ahora se ha modernizado mucho, pero las personas más mayores? Alomejor os miran raro…Mujer 2: bueno…sí, mi abuelo sí. Me lo dice mucho pero…Entrevistador: porque allí hay chicas también que no llevan pañuelo… supongo que ahora estarán un poco mas acostumbrados no?Mujer 1: bueno es que ahora también Marruecos... Hay muchas como aquí. Se han ido modernizando del islam i van como aquí. Y eso lo ve mal parte de la sociedad. Pero lo hacen a escondidas Entrevistador: vosotras creéis que el islam cambiara con la modernidad? Es decir, vosotras no lo habéis vivido de la misma forma que vuestras madres. No es que lo viváis ni mejor ni peor, simplemente que es de manera diferente. Vosotras pensáis que vuestros nietos o bisnietos vivirán igual que vosotros el islam? Mujer 1: yo creo que la cosa va en peor eh… Donde vivo yo (interrupción de un hombre y conversación no necesaria para la entrevista). Mujer 2: yo creo que hoy en día las cosas van peor… Entrevistador: pero bueno… alomejor es al revés, con el paso del tiempo la gente vuelve a ser igual que antes… eso no se sabeHombre 1: Es que eso va a pasar. Entrevistador: Y en vuestro caso, ha influido mucho vuestras madres o vuestras familias? Por ejemplo, a ti si no quieres llevar velo …?

21

Mujer 2: les parece mal y aun me siguen diciendo que me lo ponga, porque es parte de su obligación, de la educación el hecho de que me lo ponga. Entrevistador: y ante tu negativa se enfadan? Me imagino…Mujer 2: sí, claroEntrevistador: y tu... (mujer 1) has decidido ponértelo tu por tu cuenta..?! Mujer 1: sí, porque si no me hubiera pasado como ellaEntrevistador: Entonces vosotras por ejemplo, cuando escucháis a toda esta gente hablar del islam… porque sobre todo en el caso de las mujeres tienen como una imagen muy estereotipada, muy idealizada. Parece que la mujer en el islam es sumisa… vosotras cuando escucháis esto…sabéis que no es verdad, bueno por vuestro caso me imagino. Como sienta esto?Mujer 2: a ver por una parte nosotras ya sabemos lo que hay y lo que no hay y sabemos que no es verdad. Pero por otra parte que piensen así dando una imagen que no es pues te indigna. Nosotras sabemos lo que somos y pasamos. Entrevistador: en vuestras casas quien manda? Porque siempre se piensa que es el padre quien manda y que es el cabeza de familia… pero supongo que no siempre tiene que ser así. Mujeres 1 y 2: no, no… mi padre en pocos casos manda en nosotras y nuestras hermanasEntrevistador: y a vuestras hijas… como las educareis?Mujer 2: yo igual, les daré la misma educación. Les diré que se lo pongan. Entrevistador: pero... claro… si tú no te lo has puesto...?Mujer 2: por eso, no quiero que cometan el mismo error, porque de grande les costará más, que se lo pongan de pequeñaEntrevistador: y si no quieren ponérselo?Mujer 2: pues les daré tiempoEntrevistador: pero hay algunas que no se lo ponen nunca… o acaban poniéndoselo?Hombre 1: Tú de grande eres libre tío, si de grande sabes lo que te dicen y no lo respetas… allá tú! Entrevistador: Por ejemplo, mucha gente dice que el islam le aporta paz, un camino para la vida, una vía directa…Mujer 2: si, porque el islam es una paz, es ser tú mismo y te guía el camino correcto. Entrevistador: pero… algún “pecadillo” si habréis hecho…? (risas)Mujeres: ya hacemos un pecado sin rezar!! (risas)Entrevistador: pero… no rezáis ni una vez al día?Mujer 1: yo si! estoy empezando a rezarMujer 2: a mí me cuesta mucho…Entrevistador: pero tenéis unas horas concretas?Mujer 2: sí sí! hay unas horas definidas!Entrevistador: porque la ultima hora del último rezo a qué hora es?Mujer 1: en verano es más tarde. A las 22:30h!Entrevistador: y si estas en clase y te toca la hora de rezar?Mujer 2: lo acumulas. Cuando llegues a casa haces las que te toca más las que no has hecho porque estabas en el coleHombre 1: es acumulable. No te salvas, pero tienes que intentar que no llegue la hora siguiente del otro rezo. El último sí lo puedes alargar hasta el alba, pero el primero tiene que ser a la hora. Si tu tienes escusas para no rezar porque no te puedes lavar o eso es entendible, pero si estoy en casa todo el día y no rezo… es problema mío. Serán aceptados pero… Entrevistador: y un tema que hable con una chica el otro día. Supongo que varia depende las familias, pero… el tema de las bodas? Conoceréis a chicas que a lo mejor se casan con 17 años. Para vosotras es igual o os vais a casar cuando queráis…? Mujer 2: cada uno que haga lo que quiera. Nosotras estamos modernizadas. Entrevistador: pero esto solo aquí o en Marruecos también?Mujer 1: en Marruecos también, se han modernizado mucho

22

Hombre: a veces se hace por su propio bien, para que no peque. (Interrupción y conversación ajena)Entrevistador: y cuando veis estos casos… porque vosotras sois suniis verdad?Hombre 1: síEntrevistador: pues cuando veis estos casos de que apedrean… por que lo hacen? Por adulterio?Hombre 1: hay un caso que si es permisible, pero solo si la mujer quiere! Prefiere que le peguen antes, en la vida antes de que… pero eso solo se ve en pocos casos. Entrevistador: pero vosotras esto como lo veis? Porque hace que se generalice todo. Estas cosas lo que hacen…Hombre 1: pero esto es igual que en el cristianismo. Cuando hacen las procesiones y se cortan por el sufrimiento. Porque nadie dice que “- tonta aquel o no sé qué “ y no se generaliza?Entrevistador: sí, pero… vosotras como veis que se generalice algo así?Mujer 1: la gente es muy inculta. Ven una cosa y se creen que todo es así. Mujer 2: se creen que la religión musulmana es machista, y es todo lo contrario.Entrevistador: y vuestras amigas os preguntan?Mujer 2: síHombre 1: es lo que te decía tío. Que la gente pregunta y piensa “vaya tontas estas”… pero a lo mejor esa persona no tiene ni estudios ni nada. Incluso ves y su vida y su vida es un desastre. Si yo te cuento esto y tu se lo cuentas a fulano… nosotros hablamos conscientemente y con una base solida. Entrevistador: bueno muchas gracias, esto me sirve de mucho porque queríamos comparar el estatus de la religión dependiendo de la edad y me habéis ayudado mucho. Gracias.

...

Entrevista 4: Dona d'uns 46 anys i la seva filla de 16. Ambdues musulmanes sunnís. Tot i ser originalment de Tànger, la dona porta 21 anys a Castellbisbal i tant la seva filla com els seus germans han crescut aqui.

Mujer 1 (madre): La mujer es más importante en el islam incluso que algunas occidentales. La mujer es el pilar de la casa, aunque quizás el hombre tiene más privilegios fuera de ella. Entrevistador: entonces, ¿por qué se tiene esta mala imagen?Mujer1: sobre todo por la forma de vestir.Entrevistador: De la forma de vestir, que crees que puede ser mal visto?Mujer1: El Islam dice que la mujer tiene que estar más tapada para no provocar, es una forma de protegernos, tenemos que estar bien vestidas para que no puedan mirarte con deseo, el islam prohíbe hacer daño a nadie. Los terroristas islámicos no existen, esto no es el islam.Entrevistador: Hablando con otras mujeres, casi todas me han dicho que lo que suele pasar es que se hagan malas interpretaciones del islam que hacen los hombres.Mujer 1: Yo pienso que lo hacen bien, pero el islam no se permite todo esto.Entrevistador: ¿Tu por ejemplo cuantos años hace que estas en España?Mujer1: Yo llevo en España desde 1993 y desde entonces vivo en el mismo sitio y en el mismo pueblo. Yo soy de Tánger y cuando llegue noté mucho el cambio que había, sobre todo en el contexto social. Yo cuando llegue había pocos como yo ( refiriéndose a mujeres musulmanas) por lo que no podía salir a la calle debido al miedo que tenia porque me miraran mal o me rechazaran.Entrevistador: ¿Tú en Tánger trabajabas?Mujer1: No, yo nunca he trabajado allí pero aquí si. He sido madre en diversas ocasiones y eso es lo que me ha impedido trabajar por eso cuando los niños fueron un poco más grandes comencé a trabajar en un colegio.Entrevistador: ¿Como fue el inicio en el mundo laboral?Mujer1: Como ya he dicho antes la gente al principio te mira mal y te trata con desprecio, pero

23

cuando la gente me fue conociendo todo esto desapareció y comenzó a mejorar esta situación. Antes me importaba sobre todo cuando vine ya que el idioma aun no lo dominaba mucho, pero ahora no tengo ningún tipo de problema. El primer año me lo pase encerrada en mi casa, no podía ir a buscar a mis hijos al colegio ya que solo por las miradas de la gente me sentía intimidada. No entendía nada el castellano pero como dicen, “las miradas valen más que mil palabras”.Entrevistador: Al ser de las primeras, crees que tu forma vestir les chocaría al no haber visto ninguna otra persona que vistiera así?Mujer 1: Si, seguramente sea como tu lo dices, pero es cierto que quizá al principio me miraran mal pero por otro lado nadie se ha metido conmigo en este puebloEntrevistador: ¿El tema de la vestimenta, sobre todo el velo es una de las cosas que peor se entiende?Hombre: Antes las mujeres en España también llevaban velo!Entrevistador: ¿Qué significado tiene?Mujer 1: Protege a la mujer, tapada es mucho mejor, sobre todo en la calle.Entrevistador: ¿Tú crees que la forma de vivir la religión cambia con el paso de los años y de las generaciones?Mujer 1: Puede ser, yo esto no lo sé a ciencia cierta. A corto plazo al menos bajo mi punto de vista creo que si. Las cosas han cambiado desde que llegamos a España. La gente no sabía que era el Ramadán. En la actualidad la gente ya no te pregunta que es esto o lo otro sino que parece ser que han cogido conciencia de estos aspectos, sobre todos aquellos que están marcados por la religión. A mi hija nadie le ha impuesto que vista como yo, ella es catalana pero le gusta y ha sido ella la que ha optado por vestir de la misma forma que lo hago yo. Mi hija lleva el hiyab por ella misma.Mujer 2 (hija): A mí nadie me ha obligado a llevarlo.Entrevistador: ¿Para ti que representa llevarlo?Mujer 2: Para que te hagas una idea. Para mí ha sido más duro que ha mi madre ya que yo me he criado aquí y mis amigos me han visto sin hiyab y que de la noche a la mañana aparezca con el pañuelo. Ese paso, para mí, ha sido muy complicado.Mujer1: En el caso de mi otra hija fue aun más difícil, ya que mi hija mayor se puso el pañuelo en verano pero mi otra hija se lo puso a mediados de curso por lo que el instituto me llamo porque pensaban que le obligábamos a ponérselo.Hombre: Aun que les digas que no es así y que es por voluntad propia, ellos siguen sin creérselo.Entrevistador: Para ti, el pañuelo te supuso algún tipo de impedimento en el colegio?Mujer 2: El punto a mi favor es que al conocer a la gente de antes mucha de ella me entendieron y lo asimilaron, pero esto pasaba en el instituto. En mi nuevo cole, sobre todo el primer día, mis compañeros me miraban rara y los profesores se dirigían a mí hablándome poco a poco y gesticulando, como si fuera tonta! (risas) El hecho de llevar el pañuelo no significa que sea extranjera ya que no lo soy. Yo soy catalana.Entrevistador: ¿Muchas personas os consideran muy cerrados, es eso cierto?Mujer1: Esto no es así, nosotros nos queremos integrar en esta sociedad, pero son ellos quien no nos acepta y se cierran en bandaEntrevistador: Y el tema de la educación? Años atrás había la costumbre de llevar a las niñas al cole? O a los niños? O a ninguno de los dos?Hombre: en Marruecos no se llevaba ni a los niños ni a las niñas (risas). Solo la gente que tenia dineroMujer 1 (madre): la gente pobre no podía. Nosotros vivíamos en un campo y no íbamos. Yo fui la única niña de la familia y ni me dejaban… ni quería. Me daba miedo. Mis hermanos si fueron a estudiar y yo me quedéEntrevistador: y actualmente también es así? Hombre y Mujer 1: no no! ahora es diferente

24

Entrevistador: quiero referirme a si los niños y las niñas reciben la misma educación. Mujer 1: si,siHombre: reciben la misma educación. Las escuelas son mixtas. Entrevistador: y notáis mucho al diferencia cuando bajáis allí de vacaciones?Mujer 1: si,si, mucho. Yo no se tratar con mi propia gente. Yo no se como voy con ellos, yo me encuentro diferente. No tengo sitio ni aquí ni allá. Yo me encuentro que no tengo sitioMujer 2 (hija): aquí eres extranjera, allí eres extranjera…Entrevistador: y vosotros chicos también notais la diferencia? Es decir, tu que eres chica notas mas diferencia? Porque allí se les permite mas a los chicos que a las chicas… bueno como aquí. Ya no solo porque sean musulmanas, sino a las niñas se les tiene mas protegidas. Allí tenéis familia? Los abuelos como os ven? Las costumbres de aquí …Mujer 2: ellos no saben las normas que hay aquí. No saben cómo se vive aquí. Llegan a venir y fliparían. Hombre: no aceptarían para nada. Entrevistador: Tánger es más moderno. Pero, y en los pueblos de alrededor? Mujer 1: no es tanto por la región sino por lo que seas en la comunidad. Mi padre es Imam… venimos de una familia más determinada y nos dicen donde podemos estar. Si vas a Tánger, es como aquí. Hay gente que va sin pañuelos. Muchos. Entrevistador: con el tema del pañuelo… hay muchas musulmanas que no lo llevan. Mujer 2: entonces no son musulmanasHombre: no respetan su religiónMujer 1: no están tranquilas porque no son del islam. A lo mejor están esperando el momento para ponérselos cuando sean más mayores. Entrevistador: y hay una edad para ponérselo? O se lo pone una cuando esta preparada y quiere?Mujer 2: si cuando estés preparada, en la juventud o en la pubertad… Mujer 1: mejor en la pubertadHombre: cuando haces el cambio, a los 11,12, 13…. Aunque sea preferiblemente a los 8Mujer 1: hay gente que tiene 50 y no se lo ha puesto.Mujer 2: una cosa es lo que se tendría que hacer y otra lo que hace la genteEntrevistador: Creéis que depende del país la cosa va diferente? Por ejemplo, es igual en Argelia o en Siria? Hombre: el musulmán es una religión. Lo que pasa que a partir de ahí tu puedes entender y sacar muchos comprendimientos y interpretaciones, igual que en el Corán. Mujer 2: la religión en general es el islam pero hay varias versiones. Esta el grupo sunní y nosotros somos de ese grupo, pero hay chiitas,… Entrevistador: y como lleváis el hecho de que lo que haga un pueblo de “ancianos” de las montañas se generalice? Es decir, con lo del tema de lapidaciones y eso... eso idealiza enormemente la figura de la mujer, la gente se piensa que es sumisa, que tiene que estar al cargo del marido… Hombre: yo todas las mujeres musulmanas que conozco mandan!! (risas)Mujer 2: mi madre es la que manda, sin el permiso de mi madre no se hace nada. Mujer 1: desde fuera parece que mande el hombre pero en casa manda la madreHombre: la mujer es la que lleva los pantalones (risas)Entrevistador: y las interpretaciones del Corán y esto… si que las suele hacer el hombreHombre: porque el hombre es el que ha estudiado. El que sabe más de ese temaEntrevistador: las normas las hace como si fuera a su favor?Todos: las normas son unas! Él no las puede cambiar a su antojo. Entrevistador: y los puntos de vista? Vosotros que sois más jóvenes, y os habéis criado aquí, hay cosas que os cueste entender?Hombre: con la edad vas entendiendo que la religión es buena porque te pone en tu sitio y te lleva por un camino que es el bueno. Si no te agarras a una cosa que no te lleve a un buen

25

camino, la acabas cagandoEntrevistador: sí, pero no os habéis preguntado el por que de muchas cosas? Hombre: cuando eres mas pequeño si te preguntas el por que, pero a medida que te haces grande ese por que sobra y no necesitas preguntártelo. Mujer 1: a mi mis hijos no me gustan porque no practican, no rezan… pero ya llegara ese punto (ríen los hijos)Entrevistador: en Tánger me han dicho que la cosa es “peor” que aquí. Que hay mucha fiesta...Mujer 1: sí sí! muchas mujeres, muchas bailadoras, mucha fiesta…. En la playa hay mucho. Los negocios en pecado no son válidos. Entrevistador: tu que has nacido en otro contexto social, crees que el contexto social influye y que el tiempo hace que se viva de diferente manera el ser musulmán?Mujer 2: hay muchos no musulmanes que son mejores musulmanes, porque lo estudian y lo miran…Entrevistador: y crees que eso llegara a cambiar la forma como se vive la religión? Hace 50 años se vivía de diferente manera, pero todas las religiones con el paso del tiempo se viven diferente, no?Hombre: yo creo que las tecnologías nos han cambiado. La gente que no lo tiene cambia de país, religión… solo para conseguirlo. Los musulmanes no han cambiado mucho, solo las personas que cambian de país. Los del propio país viven la misma cultura y de la misma manera que siempre.Mujer 2: es que una cosa es la religión y otra la cultura. Depende del país la gente hace una cosa o la otra y la religión es una que se tiene que seguir y no la puedes cambiar tú. Entrevistador: entonces tu crees que es verdad la idea de que el islam entorno a la mujer es un poco mas restrictivo? Mujer 2: yo creo que es al revés, es más la religión la protegeHombre: es que confundimos la protección con la restricciónEntrevistador: el tema de la vestimenta es importante, lo que el islam ve como protección, otros pueden ver como restricción. Mujer 2: a ver, una cosa es que el clan diga que la mujer tiene que ir tapada y otra cosa es que machaque más a la mujer al hombre. A nosotras nos piden que vayamos tapadas pero al hombre se le pide que trabaje para llevar dinero a su casa, cosa que a la mujer no. Yo creo que es mucha mas obligación para el hombre que para la mujer. Entrevistador: tu crees que es buena la religión para ti? Es decir, tu valoración es positiva para tu religión?Mujer 2: sí sí! es más, creo que si mucha gente lo entendiera más, se convertiría!!Hombre: si todos siguiésemos al islam no habría ni corrupción ni nada, ni gente malvada… esto sería una utopía!Mujer 1: te voy a explicar una cosa. Yo cuando vine en el 93, mi marido me dijo “tú si quieres ponte más moderna, quítate el pañuelo”... pero yo no quise. El hombre no nos obliga a nada, eso sale de dentro, sale de una. (la madre se va a trabajar)Entrevistador: para acabar, porque pensáis que la mayoría de la gente opina eso de vuestra religión y de vosotros?Hombre y Mujer 2: por lo que dice la mayoría y por ignoración. Porque no saben que pasa ni lo que dicen. Solo ven lo que dicen las noticias y ya está. Hay gente que sabe mas o que sabe menos. El que se informa sabe lo que el otro piensa pero hay gente que se queda en su ignorancia. Entrevistador: es que vuestra religión es particular porque mezcla religión y ciencia!Hombre: sí! nuestra religión es la más moderna! (risas) Los científicos están investigando y descubriendo cosas que ya estaban escritas en el Corán.

26