El Parc de Catalunya. Peñalvert i González

9
Josep Peñalvert Frank González

description

petita guia del Parc de Catalunya de Sabadell

Transcript of El Parc de Catalunya. Peñalvert i González

Page 1: El Parc de Catalunya. Peñalvert i González

Josep PeñalvertFrank González

Page 2: El Parc de Catalunya. Peñalvert i González

L'ajuntament democràtic sorgit de les eleccions de 1979 va iniciar el procés per a modificar el pla general i va començar a comprar terrenys. El 1984 l'ajuntament va a arribar a ser propietari d'un 90% de terrenys del parc. L'any 1986 es va presentar el projecte d'ordenació del parc, realitzat pels arquitectes Joan Roig i Enric Batlle. El 1988 es va aprovar definitivament el canvi de pla d'ordenació per a construir el parc de Catalunya.El 1989 van començar les obres del parc i el 1992 se'n va inaugurar la primera part. El 1993 va entrar en servei l'observatori astronòmic i el 1996 la urbanització del sector Can Rull i el tren en miniatura.

El Parc de Catalunya és un parc situat al municipi de Sabadell, inaugurat el 1992. Ocupa una extensió de 43 hectàrees, des de l'Eix Macià fins a Can Rull, incloent la masia de Can Rull, una casa basilical amb vestigis arquitectònics del segle XV. El primer projecte de parc el van realitzar els arquitectes Josep Renom i Joaquim Manich el 1929, tot i que no es va dur a terme. L'any 1977 es va aprovar un pla per a construir 3.300 habitatges als terrenys del parc. 75 entitats ciutadanes de Sabadell van presentar recursos contra el pla, que es va aprovar igualment, i van emprendre altres accions a favor del parc, com un intent de plantada d'arbres, l'any 1979.

Page 3: El Parc de Catalunya. Peñalvert i González

ARBRE DE FERRO Antoni Marquès, autor d’aquesta escultura, estudià escultura a l'EscolaMassana de Barcelona i realitzà estudis de perfeccionament d'escultura en ferro al taller de Bernard Perrin a l’Ècole National Superieur des Beaux-Arts de París. Des de l'any 1980 es dedica exclusivament a l'escultura i inicialment treballa el ferro, el bronze, l’alumini, l’acer inoxidable, el zinc i el plom. A partir dels anys 90 incorpora resines, plàstics termoformats, ferro pintat, serigrafies, vidre i miralls. A més a més, el color adquireix una presencia substancial en la seva obra. A partir de l'any 2000 aquests materials es combinen i fusionen entre sí per expressar noves qualitats plàstiques. El paper també ha estat un dels suports de la seva variada creació.

Page 4: El Parc de Catalunya. Peñalvert i González

A DE BARCAJoan Brossa i Cuervo(Barcelona, 19 de gener de 1919 - Barcelona, 30 de desembre de 1998) fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català sense distincióde gèneres (literari, visual, escènic, instal�lacions, poemes objecte, poemes corporis...). És el poeta avantguardista catalàmés important de la segona meitat del segle XX. L’autor d’aquesta obra va voler fer la A de barca com a poema corpori.

Page 5: El Parc de Catalunya. Peñalvert i González

ANTONI FARRÉS I SABATERAntoni Farrés i Sabater (Sabadell, 4 d'abril de 1945 - 13 de febrer de 2009) fou el primer alcalde democràtic de la ciutat de Sabadell després de la dictadura franquista. Destacà per tenir un carisma extraordinari i se l'admiràpel seu profund sentiment de catalanisme, humanisme i defensa dels valors democràtics i socials. Va acceptar la idea de que es construís el Parc Catalunya.

Page 6: El Parc de Catalunya. Peñalvert i González

Al mig del parc i al costat de l‘Observatori Astronòmic hi ha un amfiteatre on s'hi fan concerts i actuacions amb una capacitat per a 40.000 persones. En ocasions, per la Festa Major acull la festa organitzada per l'emissora de ràdio Màxima FM.

Page 7: El Parc de Catalunya. Peñalvert i González

A la zona oest del parc de Catalunya, situat al voltant de la masia de Can Rull, hi ha un circuit ferroviari de tres quilòmetres de llargada i dues vies d'amplada. El recorregut en tren té una durada de vint-i-tres minuts i passa per un viaducte i sis túnels. Es tracta d'un dels circuits ferroviaris més grans d'Europa. Obren durant tot l'any els diumenges i dies festius.

Page 8: El Parc de Catalunya. Peñalvert i González

El Parc de Catalunya té un llac artificial de 8.439 m², amb una capacitat d'uns sis milions de litres d’aigua, un salt d'aigua de quatre metres d'alçada i un brollador situat a la part central. El llac s'omple amb l'aigua d'un pou en el que és tractada i filtrada per obtenir un ecosistema equilibrat. Es porta un control periòdic de la qualitat de l'aigua del llac, com també de la xarxa de les fonts públiques.

L'estany superior del llac s'alimenta de cinc raigs d'aigua, mentre que a l'estany inferior hi ha uns brolladors a les parts buides de les lletres "Parc de Catalunya". Al llac s'hi troben cignes, ànecs i carpes. Hi ha un embarcador amb una trentena de barques. Els caps de setmana es poden llogar per fer un passeig pel llac.

Page 9: El Parc de Catalunya. Peñalvert i González

A la part més alta del parc hi ha ubicat l’Observatori Astronòmic. És un edifici municipal gestionat per l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, entitat de gran prestigi en el món científic i amb gran nombre de socis. Hi ha una exposició permanent, una biblioteca i el telescopi privat més gran d'Europa. Es fan sessions públiques d'observació a hores convingudes. Té un auditori per a 60 persones.