El Patrimoni Cultural en l’era del WWW

Sílvia Bravo i Gallart. eLearn Center. UOCsilviabravo@uoc.edu

Innovem o barrufem?

Per què parlem d’innovació digital al Patrimoni Cultural?

… creiem en noves idees i aproximacions en la creació, transmissió i preservació de …, i per això recolzem l’ús de les TIC per a promoure la innovació

Per què parlem d’innovació digital al Patrimoni Cultural?

jo/vosaltres/el govern/un museu creiem en noves idees i aproximacions en la

creació, transmissió i preservació de la cultura, i per això recolzem l’ús de les TIC per a promoure la innovació

Per què parlem d’innovació digital?

EDUCAUSE values new ideas and approaches in the creation, transmission, and preservation of knowledge, and thus supports the use of information technology to foster innovation.

Innovar?Repensar què fem i com ho fem

• Amabile et al. (1996):"All innovation begins with creative ideas . . . We define innovation as the successful implementation of creative ideas within an organization. In this view, creativity by individuals and teams is a starting point for innovation; the first is necessary but not sufficient condition for the second".

• Baregheh et al (2009)"Innovation is the multi-stage process whereby organizations transform ideas into new/improved products, service or processes, in order to advance, compete and differentiate themselves successfully in their marketplace."

Les TIC, qui són?

Dues històries que convergeixen… l’ordinador, entès com a una màquina amb capacitat de gestió

i emmagatzemament d’informació.… la xarxa, entesa com una eina de comunicació entre màquines.

Avui en dia, un ordinador que no està connectat en xarxa, per què existeix?

Un repositori de continguts, que no està pensat per ser mostrat a la xarxa, per què existeix?

Una màquina capaç de fer grans càculs, però incapaç d’agafar dades de qualsevol punt del món, per què existeix?

LA XARXA

• 1969, ARPANET: Stanford i UCLA, després també Harvard i MIT

• 1971, mail, nom@nom_màquina

• 1971, projecte gutenberg, el precursor del e-book• 1973, ARPANET a Europa, el mail és el 75% del trànsit

• 1974, TCP/IP, protocol. Internet: sense autoritat de control

• 1977, el módem• 1984, el DNS, adreces d’internet comprensibles

• 1990, el WWW, Tim Berners Lee al CERN (html, http, url)

• 1990, primera connexió de pagament: desapareix ARPANET

• 1991, Gopher, el primer cercador de continguts

• 1993, Mosaic, el primer navegador gràfic

• 1995, la comercialització d’internet (ssl)

• 1998, Google, si és a la xarxa, ho trobarem

• 2001, Wikipedia• 2004, Web 2.0, la web com a plataforma

• 2004, Facebook• 2005, YouTube• 2006, Twitter• 2007, iphone• 2005-2010, de la web semàntica, a la computació al

núvol, i la internet de les coses

L’ORDINADOR

• De fet, durant gran part de la història, el càlcul i l’emmagatzemament de dades han seguit camins diferents.

• En els dos casos partim però de màquines gegantines, que redueixen l’espai que ocupen amb la mateixa rapidesa que augmenten la potència i capacitat.

• Com el cas de la història de la xarxa, cada any –des la dècada dels 30 del segle passat- s’inventava alguna cosa nova.

• I també com en el cas de la xarxa, això continua essent així.

• Per fer una història més entenedora…

Del primer disc dur, el 1956

4,4 Megabytes, IBM 305 RAMAC

… a una granja de màquines per gestionar part de les dades d’un projecte, 2010

Entre 5 i 10 Petabytes, CERN Computing Center

Del primer ordinador electrònic2a guerra mundial

ENIAC, Universitat de Pennsylvania: 167 m2, 5.000 sumes i 300 multiplicacions per segon, 27 tones, calia operar manualment uns 6.000 interruptors

… al Marenostrum, 2010

Marenostrum, BSC. 10240 processadors, cada processador –un xip- té milions de transistors, cada transistor fa una operació senzilla. 42 bilions d’operacions per segon.

Per què parlem d’innovació digital al Patrimoni Cultural?

jo/vosaltres/el govern/un museu creiem en noves idees i aproximacions en la

creació, transmissió i preservació de la cultura, i per això recolzem l’ús de les TIC per a promoure la innovació

Innovar?Repensar què fem i com ho fem

• Amabile et al. (1996):"All innovation begins with creative ideas . . . We define innovation as the successful implementation of creative ideas within an organization. In this view, creativity by individuals and teams is a starting point for innovation; the first is necessary but not sufficient condition for the second".

• Baregheh et al (2009)"Innovation is the multi-stage process whereby organizations transform ideas into new/improved products, service or processes, in order to advance, compete and differentiate themselves successfully in their marketplace."

La innovació com a necessitat

Usar les TIC en l’estudi, preservació i difusió del patrimoni cultural no és un luxe, ni segurament una elecció, és una necessitat.

Però fer-ho de forma intel·ligent (smart) ens hauria de portar a fer coses diferents.

Estem parlant de canviar els processos i els continguts, per tant estem parlant de canviar organitzacions i perfils professionals.

Inventariar o documentar de manera digital

Per tenir un inventari digital- digitalitzar el que ja tenim?- convertir els nostres arxius de paper en BBDD?- inventariar/documentar de manera diferent?

Escollim la solució que escollim –i n’hi ha d’altres- no hauríem de traslladar les limitacions d’un inventari “analògic” a les possibilitats d’un inventari digital.

ICOMOS+ UNESCO ja ho van dir…Charters, resolutions and declarations by international organisations underline the importance of

documentation of cultural heritage for the purposes of conservation works, management, appraisal, assessment of the structural condition, archiving, publication and research. Important ones include the International Council on Monuments and Sites, ICOMOS (ICOMOS, 2005) and UNESCO, including the famous Venice Charter, The International Charter for the Conservation and Restoration of Monuments and Sites, 1964, (UNESCO, 2005).

This suite of documentation requirements, as stated by the international agreements, imposes important technical restrictions and dictates specifications, which should be always borne in mind when recording strategies are designed and followed. The common features of the above documents are, briefly:

• recording of a vast amount of four dimensional (i.e. 3D plus time) multi-source, multi-format and multi-content information, with stated levels of accuracy and detail;

• digital inventories in 3D and, as far as available, dated historical images;• management of the 4D information in a secure and rational way, making it available for sharing and

distribution to other users; and• visualization and presentation of the information in a user-friendly way, so that different kinds of users

can actually retrieve the data and acquire useful information, using Internet and visualization techniques.

Recognizing these documentation needs, ICOMOS and the International Society of Photogrammetry and Remote Sensing (ISPRS) joined efforts in 1969 and created the International Committee for Heritage Documentation, CIPA, (CIPA, 2005) [http://cipa.icomos.org/].

Cultural Heritage Documentation. Petros Patias. International Summer School “Digital Recording and 3D Modeling”, Aghios Nikolaos, Crete, Greece, 24-29 April 2006

De l’inventari digital…

http://www.diba.cat/opc/mapa_patrimoni_cultural.asp

De l’inventari digital…

http://patmapa.gencat.cat

… als inventaris 3D i 4D

http://www.youtube.com/user/patrimonigencat#p/u/1/ItgPbhqPWX4

… als inventaris 3D i 4D

patrimoni.gencat

… als inventaris 3D i 4D

http://www.procedural.com/cityengine

I altre cop a l’inventari digital

http://patmapa.gencat.cat

La difusió del patrimoni

La millor eina de difusió seria un inventari digital que faci una bona explotació de les TIC.

Però no ens cal esperar, podem aprofitar-nos de les eines i fàcilment engegar projectes que ens mostrin el patrimoni com mai l’havíem vist fins ara.

- portals- geolocalització- imatges espectaculars- jocs i simulacions- la difusió prosumer

patrimoni.gencat

http://patrimoni.gencat.cat

geolocalització

http://patrimoni.gencat.cat

imatges espectaculars

jocs

simulacions

prosumers

http://patrimoni.gencat.cat

La innovació com a oportunitat

Usar les TIC en l’estudi, preservació i difusió del patrimoni cultural és també una oportunitat.

Per reinventar-nos.Per redefinir conceptes i activitats.Per fer desaparéixer barreres.

L’exemple de la UOC

Fa 15 anys, la primera universitat virtual acreditada del món.Dissenya una estructura organitzativa totalment trencadora.Canvia el rol del professor.Aproxima a l’acadèmic i el professor.Dissenya processos interns i externs també digitals.Integra la tecnologia: no només els informàtics l’entenen.

No tothom ho veia així el 1995. Institucions i projectes que van intentar fer una educació digital sense transformar-se van desaparéixer.

Innovar no vol dir necessàriament…

… estar a la última. Sovint, amb tecnologies més madures i que entenem millor, podem instaurar innovacions més profundes.

… fer-ho ja. La tecnologia avança molt i molt depressa. Fer un desenvolupament de simulació 3D avui pot ser molt costós. La realitat augmentada ja emergeix com una tecnologia menys cara.

… fer-ho tot. Allò que fem ha d’estar aliniat amb la nostra missió, valors i objectius.

… sobretot, no vol dir només fer servir la tecnologia. Podem introduir tecnologies molt diferents, però si no canviem res més, només afegim despesa i feina.

Innovar vol dir necessàriament…

… intentar preveure allò que necessitarem. Per aliniar la feina que fem avui, i permetre la innovació de demà.

… tenir un ull en la tecnologia emergent. Per modular desenvolupaments i productes, amb un ús més eficient i intel·ligent de la tecnologia

… no blindar-nos. A fer el mateix però diferent, ni a fer coses que mai havíem pensat que faríem.

… entendre que la penetració de les TIC en la cultura ens fa canviar la manera que percebem, entenem, estudiem i volem veure el Patrimoni Cultural. A banda de canviar significativament el que es consolidarà com a Patrimoni en un futur

A tall d’exemple…

Tecnologia mòbil

• 2009, Pew Internet and American Life Project el 2020 els dispositius mòbils seran la principal connexió a internet per la major part de la gent al món

és una tecnologia que es presenta com a integradora: del primer i tercer món, però també inter-generacional

SFMOMA

http://www.sfmoma.org/events/1556

La Història de Sydney

http://www.abc.net.au/innovation/sidetracks/

Allò que no ens podíem imaginar…

Darwin Centre. NHM-UK

http://www.nhm.ac.uk/visit-us/darwin-centre-visitors/index.html

El Patrimoni Cultural en l’era del WWW

No ens ho podíem imaginar, però el que ha de venir encara ens sorprendrà més.

Gràcies!

Sílvia Bravo i Gallart. eLearn Center. UOCsilviabravo@uoc.edu