EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES … · Quinta Columna ... La Llei de Responsabilitat...

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A

CUBELLES (1936 - 1939)

Premi d’Investigació Local de la Vila de Cubelles 2009

Jordi Ramos Ruiz

Beca d’Investigació Local de la Vila de Cubelles 2009

© 2013 Jordi Ramos Ruiz

Edita: Ajuntament de Cubelles

Primera edició: abril de 2013

Dipòsit Legal: B-11215-2013

Disseny coberta: Javier Rodríguez Escribano

Foto contracoberta: Montse Torrado

Realització: Litocrom Preimpressió s.c.p., Cubelles

Tiratge: 500 exemplars

Imatge coberta: Mapa d’Espanya 1: 50.000 Full 447 Vilanova i la Geltrú (edició de la Guerra Civil espanyola). Any 1939. Autor: Ejército del Aire. Servicio de Cartografía.

A la meva Lucía...

Espero que aquestes pàgines

justifiquin les hores perdudes amb tu

ACRÒNIMS

AAB Archivo-MuseoDonÁlvarodeBazán

ACA ArxiudelaCoronad’Aragó

ACG ArxiuComarcaldelGarraf

ADB ArxiuDiocesàdeBarcelona

AGMAV ArchivoGeneralMilitardeÁvila

AMCUB ArxiuMunicipaldeCubelles

AHEA ArchivoHistóricodelEjércitodelAire

AHF ArchivoHistóricoFerroviario

AHN ArchivoHistóricoNacional

ANC ArxiuNacionaldeCatalunya

ARV ArxiudelRegnedeValència

CDMH CentroDocumentaldelaMemoriaHistórica

F-DH SèrieDocumentsHistòrics (BibliotecadelPavellódelaRepública)

FI FonsInfiesta(ArxiudelPavellódelaRepública)

ICC InstitutCartogràficdeCatalunya

7

ÍNDEXINTRODUCCIÓ .................................................................................................. 9

Agraïments .......................................................................................................... 12

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA...........15

I. Un patrimoni per recuperar: arquitectura militar i espais de memòria.....17

II. Cubelles i l’inici de la Guerra Civil..........................................................19

Elsprimersdiesdel’alçament................................................................23

Lacremadel’església..............................................................................28

ComitèdeDefensaLocaldeCubelles..................................................37

Llocsdememòria.Elsassassinatsperpartdelsincontrolats.............39

Elsassassinatsd’enMasd’enPedro.Visióretrospectiva.....................45

Constituciódel’AjuntamentdeCubelles .............................................48

III. Dels “incontrolats” a la Revolució ...........................................................52

ComitèdeMilíciesAntifeixistes ...........................................................52

Confiscacions .......................................................................................... 55

Modificacionsireformesalnucliurbà.................................................62

Col·lectivitzacions ................................................................................... 64

Refugiats .................................................................................................. 66

EscolesaCubelles ...................................................................................68

IV. Vida a la reraguarda ...................................................................................72

Reraguardaiabastimentalfront...........................................................72

Queviuresinecessitats............................................................................75

Quinta Columna ..................................................................................... 78

Amagatalldebombesdemà..................................................................80

Sobrel’actuaciódel’AjuntamentdeCubelles .......................................84

Creudelterme.........................................................................................85

Sobrel’empresonamentaCubelles........................................................88

SEGONA PART: DEFENSA I ARQUITECTURA MILITAR A CUBELLES.........................91

V. Estructures de Defensa Passiva.................................................................93

DefensaPassivaisistemesdecomunicació..........................................93

CarrabinersalacostadeCubelles.........................................................97

Refugisantiaeris ....................................................................................107

VI. Aspectes militars .......................................................................................110

DefensadeCosta...................................................................................110

Consideracionsipautessobreladefensadecostes...........................117

Treballalesfortificacions.....................................................................122

Trinxeresizonesdeseguretatalfrontmarítim.................................128

Búnquerd’artilleria ...............................................................................133

FortídelaMotadeSantPere...............................................................137

TERCERA PART: FRONT I OCUPACIÓ .....................................................................................145

VII. Objectius militars i bombardeigs......................................................147

BombardeigsaCubelles....................................................................................156

EstaciódeCubelles............................................................................................161

VIII. Ocupació franquista: l’entrada de les tropes.....................................164

AvançsobreelLlobregat.TransmissionsambseuaCubelles..........171

LaLleideResponsabilitatPolíticai“elsinteressossagratsdelaPàtria”...173

Depuracionsdefuncionaris.................................................................175

Víctimesipropietariscubellencs.........................................................177

BIBLIOGRAFIA ...............................................................................................185

9

INTRODUCCIÓ

Alsdarrersanysl’arquitecturamilitarielsespaisdememòriadelaGuerraCivilespanyolas’hanrevaloritzatcomaelementspatrimonialsiésperaixòquehanaugmentatelnombred’estudisarreudeCatalunya.Lainvestigacióquepre-sentemesbasaenl’anàlisidelpatrimonidelaGuerraCivildeltermemunicipaldeCubelles,tantanivellhistòricidocumentalcomenlainterrelacióentreelsllocsemblemàticsilesestructuresdefensivesd’aquestperíode.Peraquestmotiu,s’handutatermeunseguitdetasquesderecercabibliogràficaiarxivística,d’identifica-ciódelselements,aixícomdediferentsplànols,davantlapossibilitatderealitzarpassejadesorutesturístiquespergaudird’aquestpatrimonicultural.

Alsmunicipisdelescomarquesdel’AltPenedès,elBaixPenedèsielGarrafexisteixenmésde400elementspatrimonialsvinculats a laGuerraCivil espa-nyola.HanestatinventariatsdinselprojectederecercaidifusióhistòricaTots els noms(elPenedès1931-1978),coordinatperl’Institutd’EstudisPenedesencs.ElseuanàlisicomplethaconfiguratlarealitzaciódetresrutesintegradesdinselsIti-nerarisdelaMemòriaDemocràticadelPenedèsilaXarxad’EspaisdeMemòriaDemocràticdeCatalunya:larutadelFront,larutadeDefensadeCostesilarutadelVesperde laGloriosa–elementspatrimonialsdels aeròdromsrepublicans.Cubelles,juntamentambSitges,VilanovailaGeltrú,CalafellielVendrell,comapoblacionscostaneresintegrenlarutadeDefensadeCostes.Lescartelleresdelbúnquerd’artilleriaalaplatjadelaMotadeSantPereielfortí,alaurbanitzaciódelmateixnom,formenpartdelarutaesmentadaambunasèriedesenyalitzaci-onsambinformaciógeneraldelaGuerraCivililadescripciódelaxarxadefen-sivaquevasercreadaalareraguardarepublicana.L’hipotèticatacmarítimdelrègimfranquistaidelsseusaliatsprovocàlatascadecreaciódelesestructuresdefensivesperpartdelgovernrepublicà.

Detotselselementssingularsesmentatsal llargdel’estudi,aquestscorres-pondrien a tota l’arquitectura militar del front marítim de Cubelles, la identi-ficacióalnucliurbàdelsllocsemblemàticsosingularsilesactuacionsmilitarsdestacadesdintredelpropimunicipi.

L’estructura d’aquesta publicació es basa en tres apartats. La primera part,anomenadaVida i Societat a Cubelles en temps de guerra,faunrepàsalsprimersdiesdel’alçamentmilitarambunaaproximacióalconceptedefortificacióaCu-belles. Aquesta fase o període concret és d’una importància cabdal per poderentendrel’evoluciódelaguerra.L’impactesocialdelacremadel’esglésiaielsas-

10

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936 - 1939) Jordi Ramos Ruiz

sassinatsdinsdeltermetrasbalsarenlesmentsd’unapoblacióperculpadelscopsdelesinjustícies.Laconstituciódelnouajuntamentnopal·liàelsexcessosd’unsnielsproblemesdelsvilatans,sinóque,pelcontrari,condicionàunasocietatalareraguardadelconflictebèl·lic.

Lesconfiscacions,col·lectivitzacionsielsrefugiatssónaspectesquetoparenamblamentalitatpopular,acostumadaaprocessosdecanviprogressius.Cube-llesvaesdevenirreraguardai,comapoblaciód’aquestescaracterístiques,vapatirlesnecessitatsielsproblemesdelasevasituació,igualcomalamajoriadelespoblacionsveïnes.

Lasegonapartdel’estudi,Defensa i Arquitectura Militar a Cubelles,faunarevisiódelesestructuresdefensivesdelfrontmarítim.Laconsideracióespecialivaluosad’aquestselementsconfiguraisitualapoblaciód’unagranimportànciadinselcontextdeladefensadecostaaCatalunya.Lasalvaguardadelpatrimoni,finsalsnostresdies,téunagranrellevància.

La tercera i última part, titulada Front i Ocupació, ens endinsarà al paperquevarepresentarelmunicipidinselcontextbèl·lic.Elsobjectiusmilitars,elsbombardeigsil’entradadelestropesestructurenl’organismerepressordelsanysposteriorsalaguerra.

Per reforçar tot això, l’objectiu principal és mostrar els diferents espais deCubellesperalseureconeixementdinselconflictebèl·lic,jaquesituaràeltermemunicipalenunadinàmicaengegadaelsúltimsanyspergrannombredevilesipoblacionscatalanesquehanvistcréixer,d’aquestamanera,elseupatrimonidelaGuerraCivilespanyola.Peraladefinicióderutesturístiquesopassejadesperalavisitadelsindrets,segonsl’interèsdelsespais,s’acompanyaambcroquisoplànolsperalreconeixementdelsllocsemblemàtics.Lapretensióésinclourelesrestesdinsunrecorregutdidàcticquerepresentiadequadamentaquestpa-trimoni.Peraltrabanda,laintencióessencialdelpatrimonidelaGuerraCivilésdeixar-lointegrattotalmentdintredelseumedifísicirecuperarelseuvalorculturaliexplicatiuenunprocéshistòricquehacomportatconseqüènciesfinsalsnostresdies.Elseuconeixement,endefinitiva,comamaneraderespectealpassatmésimmediatiproper.

Aixímateix,lapublicacióqueteniualesmansvolcontribuirenpartalahis-tòriadeCubelles.L’any2003,leshistoriadoresNeusCapdetiAnnaGarcíaompli-enelbuithistòricquehaviapatitlahistoriografiadelaGuerraCivilaCubelles.Avuiendia,lesdiferentspublicacionsdeJoanVidaliXavierMartínezcompletenunprocésd’anàlisihistòricatanimportantcominteressant.LapretensiónohaestatrealitzarunestudisobrelaGuerraCivil,sinóanalitzarlesdadeshistòriques

11

perrevaloritzarunpatrimoniperéssermostratelmunicipidinselseucontext.Comjahemcomentat,lesdadesaportadesperleshistoriadoresNeusCapdetiAnnaGarcíamostrenunaanàlisimetodològicadefontoralimportant.Elpati-mentielsrecordstambéformenpartdelanostrahistòria,quasisempretractadahistoriogràficamentdesdel’àmbit local,peròsónlesil·lusionsielssonsdelespersones que van sofrir aquesta part de la història la realitat no explicada alsllibres.Malauradament,lafinalitathaconsistitaexplicarlesrestesoempremtesd’unaguerraperrelatarlamateixaguerradesd’unaòpticadissemblant.

AquestaobraqueensendinsaràenelpatrimonidelaGuerraCivilpretén,encertamanera,ferquelesestructuresdefensivesielementsd’aquestaèpocaparlinpelseucaràcteremblemàtic.Noestractad’humanitzarelpatrimoniidotar-lod’unaentitat personificada,quenolaté,sinóqueapartird’aquestselementsespuguireconstruirlaGuerraCivilenpartoexplicar-ladesd’unaaltravisió.Perentendreelpassat,notansolss’handeconèixerelsseuspersonatgessinóelsseuscostums,records,il·lusionsielsllocsonesvandesenvoluparlessevesaccions,tantsiforenbonescomdolentes.

Avegades,lahistòrialocalhaestatinfravaloradaimenystinguda,peròamblesnovesaportacionsdediversosinvestigadorss’haanatteixintunahistòriacomapuntdepartidaperalaHistòriageneral.Nos’hapretèsposarrostrealsofrimentdelscubellencsicubellenques,esmentantidetallantelsnoms.Elfactorhumàvamésenllàdegrupspolítics,unionssindicals,víctimesiacusacions;corresponaunmomentpuntualdelanostrahistòriamésrecent.Lescrítiquesdelpassatmésremotsónraonables,peròtambélesjustificacions,mésenllàdelsdelictesdesangiaccionsviolentes.

Finalment,elsespaisutilitzatsdurant laGuerraCivilconfigurenun llocopuntneuràlgicperexplicarlahistòrialocald’unpoblequemainovolguélaines-tabilitat.ACubelles,lesil·lusionsd’algunsesvarencontradirambladesesperaciód’unsaltres.

INTRODUCCIÓ

12


AgraïmentsLògicament,voliaagrairlaconfiançadonadaperpartdelacomissiócreada

peral’atorgamentdelaBecad’InvestigacióLocalViladeCubelles,el2009.EstavaformadaperPrudènciaCarrascoiMadrid,JoséManuelArdilaiContreras,An-tòniaMuñoziHeredia,XavierPonsiGuillamoniLlumVillanuevaiMorales.Senselasevaaprovaciónohaguéspogutengegaraquestprojectenitenirtampoctoteslesapreciacionsquel’enriqueixen.Tambévullagrairelsuportrebutperl’ac-tualregidoradeComunicació,Premsa,InformàticaiCulturaiSocietat,NoemíCuadraiSoriano.

Hemdedonargràciesa l’atencióqueensvarenprestardurant laconsultadelsdiferentsarxiusalpersonaldel’Archivo-Museo Don Álvaro de Bazán,ArxiudelaCoronad’Aragó,ArxiuComarcaldelGarraf,ArxiuDiocesàdeBarcelona,Archivo General Militar de Ávila,Archivo Histórico Nacional,ArxiudelRegnedeValència,Centro Documental de la Memoria Históricaial’ArxiuiBibliotecadelPavellódelaRepública.

TambéaAnnaLorente,Capd’UnitatdeDocumentacióiArxiudel’AgènciaCatalanade l’Aigua,per laseva informaciósobreelpantàdeFoix.AixícomaJordiPomés(UniversitatAutònomadeBarcelona)iMarianoBarriendos(Uni-versitatdeBarcelona).Vullagrairlasevapaciènciaenlespreguntessobrelahis-tòriadelPantàdeFoixdurantlaGuerraCivil.

Alacapdel’Archivo Histórico FerroviariodeMadrid,RaquelLetón,perladisponibilitatiajudaperconsultarelsexpedientsrelatiusal’estaciódeCubelles.També a Esther Rodríguez del Departamento de Conservación, Investigación y ExposicionesdelMuseo del Ferrocarril de Madridperlasevacol·laboració.

Vullferesmentdelpersonaltècnicdel’ArxiuNacionaldeCatalunyaaSantCugatdeVallès,quetantesvegadesm’hanajudatalesmevesrecerquesi,sobre-tot,perlasevaamabilitatidedicació.

PelqueesrefereixalarecercadeladocumentaciódelmetgeRemigiJuncà,hededonarlesgràciesaJoan-XavierQuintana,del’ArxiuMunicipaldeMonis-troldeMontserrat,pelseuinterès.

Tambéal’equipredactordelprojecteexecutiuItineraris de memòria Demo-cràtica pel Penedès,delqualtambéformàpartelquesubscriuaixò.EstavaformatperRamonArnabat,AdriánCabezas,Núria Jané, JordiFarré,DavidÍñiguez iCarmeMiró.Elprojectevaserorganitzatperl’Institutd’EstudisPenedesencs,elVINSEUM.MuseudelesCulturesdelVideCatalunyaielMemorialDemocràtic.

13

VullagrairalaNúriaJané,unaltrecop,peròenaquestcascomaarxiveradel’ArxiuMunicipaldeCubelles,lasevadedicacióiesforçperlocalitzarladocu-mentaciódeltermemunicipalsobrelaGuerraCivil.

Sobretotunaespecialmenciód’agraïment,unaaltravegadatambé,al’his-toriadorvilanovíAdriánCabezas,que tantadocumentacióm’ha facilitat iquesenseelllespassejadesperlesestructuresdefensivesdellitoralcatalàhaguessinestatmenysamenes.

Alpersonalqueformal’empresaarqueològicaAssociació de Tècnics d’Inves-tigacions Culturals i Socials S.L. (ATICSS.L.).AJoséIgnacioJiménezGordón,geògraf,quehaelaboratdocumentacióplanimètricasobreelselementsdefensiusdelfrontmarítim.

Agrairladedicacióielseguimentdel’estudiaMontserratGelabertiEscar-dó,de laRegidoriadeFestes iTradicionsde l’AjuntamentdeCubelles.DonarlesgràciesaAntoniPinedaiGavaldàperlasevaextraordinàriaamabilitaticol-laboració,aixícomperlacessiódelmaterialfotogràfic,unaveritablejoiaperalmunicipi.TambéalpresidentdelGECAmicsdelCastell,JoanVidaliUrpí,iaLoloGarcía,perlasevacordialitatiaclariments.

Pernooblidar-medeningú,vulldonarlesgràciesalespersonesquedurantaquestúltimtempss’hanpreocupatperl’estatdelainvestigació,especialmentalmeugermàJoséFrancisco,Pepe.Tambéalsmeussogres,JesúsiPili,quejunta-mentambelmeutietManolohanescollitCubellesentreelsseusllocsalmón.Novoliaacabarambunagraïmentfinalalamevadona,MaríaJesúsOsma:peltempsenfeinatamblesmeveshistòriesbenbés’hoval.

Agrairlagosadiadelsqueambentusiasmepuguinllegiraquestespàgines.

AGRAÏMENTS

14

Cubelles al 1939. ICC, fragment del full 447 Vilanova i la Geltrú, escala 1:50.000.

PRIMERA PART:

VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS

DE GUERRA

17

I. Un patrimoni per recuperar: arquitectura militar i espais de memòria

L’arquitecturamilitarconstruïdaal frontmarítimdurant laGuerraCivilaCubelless’emmarcariadinslafortificaciódelacostacatalanaenelsanys1937-1938perpartdelaRepúblicaespanyola,davantdelsbombardeigsdelsvaixellsfeixistesieltemord’undesembarcamentmilitaralescostes.ÉsenaquestcontextquedesdelMinisterideDefensadeCostesilaGeneralitatdeCatalunyaesplani-ficàiprojectàlafortificaciódetotellitoralcatalà,especialmentdelmunicipideCubellesdonatelseuenclavamentestratègic.

LesfortificacionsdelaGuerraCivilaCubelleserenprincipalmentniusdemetralladora.Entenemperniudemetralladora laconstruccióqueprotegiaalmilitard’unaarmaautomàtica.Malgrataquestadefinició,elqueensrestacomaestructuressónlesqueforenrealitzadesmitjançantformigóarmat.Segonslasevadisposicióielsmaterialsdeconstruccióempratspodienseracelobert,par-cialmentsoterratihabitualmentambsacsterrersiespitlleresatravésdelesqualsespotdisparar,construïtsambtotxosomaons,decimentoformigóarmat.Unniudemetralladoraconsistiadesdelsimpleparapetsensesostrefinsaconstruc-cionsdequasiunmetredeformigó,amblafinalitatdeblindarlateuladaiparets,passantpelsmésfreqüentsabasedepedra,cimentotroncsdefustaperalapro-tecció,conegutstambéambelnomdecasamata.

Quanesfamenciódeladefensapassivad’unaciutat,hihaunacertadecli-nació a pensar només en els refugis antiaeris. Lògicament, varen ser aquestesestructures defensives les més ben valorades, fruit d’una societat o comunitatorganitzada.Elteixitassociatiuilesdirectriusd’algunesinstitucionsvarenpro-mourelacreaciód’aquestsespais.Perònonomésespodenconsiderarelsrefugisantiaeriscom l’únicamaneradedefensar-sede lesagressions.Les tracesde lamemòria de moltes llars de Cubelles formen part de la memòria individual ofamiliar.Elrecordprivatnonecessàriamenthad’ésserconegutidivulgat,jaqueelsespaisdememòriadelsbombardeigssobreCubellesformenpartdelrecordidelaprivacitatdecadascú.Lesdirectriuspresespelsorganismescompetents,lagestióindividualicol·lectiva,pelquefaaladefensailesactuacionsdelesperso-nesdurantelsbombardeigs,espodenconsiderarpartdelamemòriahistòrica,entesacomapatrimoni.Malauradament,davantdelesrestestangibles, lame-mòriahistòricaesconsideradafràgiliinestable.Quanlamemòriacol·lectivaensaportaunespai,aquestesdevéunllocsimbòlicambunacompressiódelpassatexplicatdesdelpresent.

PRIMERA PART: VIDA I SOCIETAT A CUBELLES EN TEMPS DE GUERRA

18


Actualment,elpatrimonidelaGuerraCivils’estàconsiderantcomunele-mentdistingitperalmunicipi.Apartirdelessubvencions,estudislocalsipo-lítiquesadministratives,hihaunintentdesentimentd’identificacióambelpa-trimoni.L’atorgamentdelvalorperpartd’unasocietatconfiguraunadinàmicai necessitat social per respectar les restes d’aquest passat. D’aquest període, siCubellespresentaunasingularitatamblarestadelsmunicipisdeCatalunyaésgràciesal’existènciadelFortídelaMotadeSantPere.

Detall d’un dels nius de metralladora del Fortí de la Mota de Sant Pere.

Aquestpatrimonilocal,comtotelementsingular,espotconsiderarcomunpotencialimportantpelquefaal’excepcionalitatdelesestructuresidel’acumula-ciódeprocessoshistòrics.Peròtambéconstitueixunaamenaça,entesal’amenaçacomaunprocésquehadeserconsensuatperdiferentscol·lectius,tantd’especi-alistesenlamatèriacomdelsquenohosón.Lareflexióconjuntahad’encaminarlareproducciód’aquestespaienunperíodehistòricconcret,oenvariso,finsitot,entotselsprocessoshistòrics.

19

II. Cubelles i l’inici de la Guerra Civil

DurantlaGuerraCivilespanyola,Cubelleserabàsicamentunpoblecampe-rolambuncensdepocmésde700habitants1.Lapoblació,comenlamajoriadevilesdeCatalunyaallunyadesdelesgransciutats,vaviurel’alçamentcomunare-voltadecairepocimportant,considerantsuccessosllunyanscomaconseqüènciad’unasocietattrasbalsadaperunamentalitatlocalista.Pocapocelsdiespassaveni lesnotíciesesvivienambgran importànciaapartirdels incidentsadiversespoblacions.Peròvaserlaràdiolaquevateixirelseucaràctercomunicadorivapropagarlesinformacions.

Apartirdel’estudidelcatàlegderiquesabasatenladeclaraciódelscontribu-ents,ol’anomenatAmillaramiento,de1920,espotferunaal·lusióalpanoramaurbanísticabansdelaGuerraCivil2.BenestudiatperlahistoriadoraAnnaCas-tellano,quefaunrepàssobreelscanvisurbanístics:

“[....] la relació de cases censades comença al capdamunt del carrer de SantAntoni,onescomptabilitzentrentanoucases;d’aquíesdirigeixcapaponent,totpassantpel carrerde l’Arboç, carrerNou, carrerde laSoledat, carrerdelMig,carrerdel’Or,carrerdel’Arrabal,carrerdelRecicarrerdeJoanPedro.Ar-ribatenaquestpunt,lallistaretornaenrerepelcarrerMajor,carrerdel’Estació,plaçadelaConstitució,uncarrerósensedenominacióielcarrerdelCastell.Uncopaquí,lallistacontinuaambunrecorregutpelsdiferentscarreronsdelvol-tantdel’església:elcarrerdelaRectoria,delsHorts,plaçadelaRectoria,carrerdel’Església,carrerdeColom,plaçadelaFont,plaçaNova,carrerOrdóñezicarrerdelRectorGuinovart,quecomençavajustaldavantdel’església,icom-preniaeltramdelqueavuiéselcomençamentdelpasseigBardají”3.

A l’àmbiteuropeu,durant laprimerameitatde ladècadadels trentaesvaposardemanifestquel’augmentdelsestatsdemocràticscomençavaaestarame-naçatperl’ascensdelfeixismeielnazisme.Lacrisieconòmicamundialagreu-

1 L’historiador Albert Virella va afirmar que la població de Cubelles, l’any 1930, era d’uns 737 habi-tants, i el 1940, d’uns 721. Citat a GARCÍA, A.; CAPDET, N.: Un pas per la Guerra. Ajuntament de Cu-belles, 2003. Pàg. 11. Segons Xavier Martínez i Joan Vidal (2009, pàg. 67), a l’any 1936 hi havia 760 habitants. Després de la Guerra Civil, Cubelles es situaria entorn als 750 habitants. Hi ha autors com Antoni Turró i Martínez (2007) que fixa també uns 760 habitants durant la guerra.

2 ACA, Secció Hisenda. Contribució territorial. Pobles de la Província de Barcelona (Amillarament), 1920.

3 CASTELLANO, A.: L’evolució urbana de la vila de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Barcelona, 1998, Pàg. 55.


20


jariaencaramésl’augmentdelspartitsd’ultradreta.Calrecordarqueapartirdel’any1929,quanlacrisiimpactavadepleenlasocietat,l’economiaesveiatras-balsadapelcol·lapsedelcomerçinternacionaliladavalladadelsectortèxtil.Cu-belleseradeficitàriaenmoltsproductes,peròlaproduccióvilanovinaabastiaicomplementavalescarènciesdelapoblació.Peròproductescomelblat,elsucreielbacallàhaviendesercompratsafora4.

EnplenaGuerraCivil,ladistribuciódelsproductes,principalmentalimenta-ris,s’imposàal’organitzaciódelesnecessitatsrevolucionàries.Lesexigènciesdelaproduccióalareraguardacondicionarenunapoblacióacostumadaal’autosu-ficiència.Elsubministramentdequeviures,l’intentdecol·lectivitzacióielcomerçinternesdevinguerenunfactorimportantperalavidaalareraguarda.Paulatina-ment,elscubellencsviurienipatirienlesconseqüènciesd’unadesoladoraguerra

4 RODRÍGUEZ, C.: Els proveïments a Vilanova i la Geltrú durant la Guerra Civil. Miscel·lània Penedesenca, vol. 23. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilanova i la Geltrú, 1995. Pàg. 216.

Mapa topogràfic de Cubelles. Escala 1:25 000. ICC, autor: Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Còpia feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya. Any 1914.

21

ques’incrementàfinsal’arribadadelestropesnacionals.Seguidament,lafamilapenúriaaugmentariendurantelsprimersanysdelfranquisme.Moltesvegades,elfactoressencialpersobreviureeraeldesconeixementdelescarestiesdelsveïns,però a vegades la importància del coneixement de les actuacions salvà moltesvidesiproblemesd’unasocietatacostumadaal’avituallamentlocal.

L’escassetatd’alimentscontradirialesexigènciesdelaproduccióidelesco-municacionsidelstransports,jaqueelsproductesesdesviariencapalesneces-sitatsdelapròpiaguerra.L’abastimentdequeviuresperalsmilitars–esdestinavagranquantitatderecursosil’enviamentdeproductesalfront–,provocàl’apariciódelfenomendel’especulació.Amés,unavilaacostumadaalafamiliaritatentreveïns,salvantlesdiferències,vaferqueambl’arribadadelsrefugiatselconsumielcomerçinterns’estanquessin.

Laproblemàticadelaguerras’accentuàperlafam,janoestractavadelescuesi lesesperessinódelacapacitatd’aconseguirmenjar.Elmercatnegre,elsintercanvisielsviatgesperanarabuscarelsproductesdeprimeranecessitataug-mentaren;amés,moltesvegadeselsproductesqueesbuscavenesvolienacon-seguirperquèerenunbéescàsquepodiasercanviatambfacilitat,malgratelsriscosdeserenxampats.

L’hiverndel1937,moltdurpelfred,vaprovocarlacaptaciótotaldelcom-bustible iposteriormentcomportà lapodadelsarbres.Elproblemade la fam,d’importànciaperentendreelpatimentilamemòriaprivadadelsindividus,vaferqueelshortsfamiliarsfossinunbécomunal.Ésperaixòqueelsmasoversquepodienaconseguirelsqueviures tenienrelacionsparticularsambelshabitantsdelnucliurbà.Afinalsde1938s’incrementaren lescuesdenit,quevarenserprohibides,ilesrestriccionsdellumprovocarenqueelpanoespoguéselaborar.CaldirqueenunprimermomentlafarinaeracompradaaCanyelles,quedinslacomarcaeraunprincipalproductordeblat.Peraquestmotiu,elfredilanecessi-tatdecombustiblemotivàlarecollidadellenyadelsboscosdelapartdelmassís.Tambémoltesmasiesvarenveurereduïdeslessevesproduccions,jaquelatalad’arbresvaserunrecursperalacuinadonatqueelsubministramentdegasilamancadecarbóestavenesgotats.

Referental’aixoplucdavantelperilldelsavions,erahabitualqueelspoblesentornaCubellesestiguessinvinculatsentreells,jasiguipernecessitatcomperparentiu. D’aquí els problemes, ja que moltes vegades hi hagueren situacionscompromesesarrandelshabitualsrobatorisdeproductes.Lesamistatsnecessà-riesperobtenirmenjar,avegadespagantdiners,fiantointercanviantambaltresproductes,essucceïenimostravenaquestambientdesolador,fruitdelaguerra.


22


Tota la documentació administrativa realitzada pel consistori cubellencdurant la Guerra Civil era confirmada amb el segell de 18765. La societat anàcanviantlentamentperòlestransformacionsenalgunscasosestavenvinculadesalamentalitatrevolucionàriadelmoment.

5 AHN, Sigil-Tinta Barcelona, 3, n. 77. Segell en tinta.

Escena dels primers dies de l’alçament a la ciutat de Barcelona (AGMAV).

23

Els primers dies de l’alçament

L’alçamentdelsmilitarsrebelscontralaIIRepúblicaespanyolavaocórrereldissabte18dejuliolde1936.ABarcelona,elsesdevenimentsvarenserimpor-tantsirepercutirenenlespoblacionsveïnes.Lesnotíciesderàdioieltrencamentdel’activitatferroviàriaferentrontollarelscubellencs.

ElgoverndelacapitalespanyoladonàcomptedelasublevacióalMarrocatravésdelesemissoresdeMadrid,iaixòvaferquealesdotzedelanitdeldissab-te,elPresidentdelaGeneralitat,LluísCompanys,esveiésforçatapronunciarelsegüentdiscursradiatperlesemissoresdeCatalunya:

“RadiadesperlesemissoresdeMadridlesnotesques’hanllegit,emcrecobligatadirelsegüent:

Catalunya,aracomsempre,donaràprovesdelseufervorperlesinstitucionsre-publicanes,perlaConstituciódemocràticaipelsidealsd’autonomia,llibertatiprogrés.L’ordreaCatalunyaéscomplerti,sienqualsevolmomentelselementsfeixistesvolguessinalterar-lo,lesautoritatsrespondrienambrigorosaeficàcia.

El nostre poble ens dóna suport de la seva assistència calorosa, en la lluitacontraelfeixismeicontralestemptativesdictatorials,elFrontd’EsquerresdeCatalunya,elsorganismesobrerssensedistinció,laciutadaniatota,endefensadel’Estatut,delallibertatideldretsotaelsignedeladignitatcivilihumana,formenunexèrcitinvencible.

Elpoble, en tota l’extensiódels seusestaments socials sota ladireccióde lesautoritatsiamblesforcesalserveilleialdelaRepública,asseguraplenamentlalegalitatrepublicana.

Amblaconfiançailaseguretatdelanostradecisió,Catalunyatrametunaabra-çadaatotselselementsquearreud’EspanyaesdisposenaassegurarienfortirlaRepública,aixafantelfocussediciósquehaaparegutenalgunsllocs.

AlpobledeCatalunyalirecomanoserenitat,quenoprivasinóquedónaméseficàciaalavoluntatdespertaial’ànimdespert.

Resniningúnopodràcontraelnostrepoble,nicontralademocràciaprogres-sivadelaRepública,quesortiràd’aquestaprovamésenfortidaimésenriquidaisuperada.

Salut,catalans!Elcritdesempre,ambl’emociódesempre:

ViscaCatalunya!ViscalaRepública!”6.

6 GOVERN DE LA GENERALITAT / JOSEP TARRADELLAS: Govern de la Guerra Civil a Catalunya. Volum 1. Edicions Dau. Barcelona, 2008. Pàg. 46.


24


Totalatranquil·litatilapresumibleserenitatcanviàaldiasegüentquanlesactuacionsdelsexaltatsiniciarendestrossesi incautacionsentornalacomarcadelGarraf.Cubellesvapatirl’actuaciómésimportantquanelsexaltatsidiferentsmiliciansvarensaquejarl’esglésiaparroquial,eldia22dejuliolde1936,.Totunsímbol de convivència d’una comunitat que veuria els excessos d’una primerainsurrecció.

L’esclatde laGuerraCivilva ferque lapoblaciócatalanapatísels trasbalsenelqueferdiari.Lògicament,vaserdurantelstempsdeguerraambelscanvisràpids,mogutsperl’entusiasmeil’esperança,queprovocarenladesesperacióieltallamentdellibertatsperunsaltres.Lapremsa,comlamajoriadeserveis,esvaveureafectadaambl’enfrontamentd’interessos.Elcontrastd’opinionsdeixaràpasalesemocionsdegrupsencontradedictàmenspersonals;delallibertatd’expres-sióesconduiràalacensurainformativa.Lapremsadonàveualaquotidianitatqueéstractadadesd’unaòpticaactualcomafethistòric.Ambl’alçamentmilitar,l’activitatinformativadelaIIRepúblicadesapareguédonantveualapremsare-volucionària.Lesincautacionsdelesimpremtesilamancadepaperfaràcanviarlavidaperiodística.Enelnostrecas,aCubelles,nohihadocumentacióperio-dística,peròeraalacapitaldelacomarcadelGarraf,VilanovailaGeltrú,laquedonàmésimportànciaalsesdevenimentsdeldiaadia.

AVilanovailaGeltrú,ambladesapariciódeLa DefensaielDiario de Villa-nueva,apareguéelpopularFull,quetinguétresèpoques,desdel23dejuliolde1936al7d’abrilde1939:Butlletí del Comitè de Defensa Local(delnúm.1al259),Full Oficial del Consell Municipal(del260al689),ielFull Oficial de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú(del690a854)7.Lesindicacionsd’aquestesplanesinfor-mativesdefetsvilanovinsaportenindirectamentdadessobrelavilacubellenca.Enunprimermoment,lesdiscrepànciesilespolèmiquesvandonarveualsesde-venimentsdelfront,deixantlesnotícieslocalsapartades.

Les publicacions es presenten amb un llenguatge directe i d’enfrontamentambelpensamentconservadorodretà,qualificatdefeixista,quedonaràpasauna posició ideològica i mental a la població de Vilanova i la Geltrú. Amb eltiratgeavançat,eltovadecaientitornantalesnotíciesinstitucionalsiavegadescomarcals.Aquestesúltimes,enshanaportatforçadocumentacióperaexplicarlalegalitatdelmomentquepatiràoviuràCubelles.Queeliminarantotainforma-ciósobrelasituació,onelsanuncissobreelracionamentielspreusmarcatsdelsalimentsbàsicsseranbenpresents.

7 MORAL, S.: El Full, exemple de premsa en temps de Guerra. Butlletí Comitè Defensa Local 1936. Vilanova i la Geltrú, 1998. Núm. 1. El Cep i la Nansa. Vilanova i la Geltrú, pàg. 21-22.

25

EnelButlletí del Comitè de Defensa Local de Vilanova i la Geltrúdel23dejuliol de 1936, apareix la notícia breu sobre la creació del Comitè de DefensaLocaldeCubelles, formatper laUniódeRabassaires i laCNT8.Esvaninstal-laraunacasadelcarrerdelMigqueconfrontaambl‘actualcarrerdel’Església,malgratquehihaguerenaltresestancescomaseuscomforenlarectoriaielCafèArmengol.

ElCafèArmengol,lligatal’entitatdelCírcolCubellenc9,eraconegutcomelCafè de Baix o Sala Vella,ambunarepresentacióderepublicansfederals,pagesosiparcers.Percontra,laSocietatL’Aliança,anomenadaCafè de Dalt o Sala Nova,estavarepresentadapergentproperaalsregionalistesdelaLliga,ésadir,perla

8 Esmentat a VIDAL, J.: El Círcol Cubellenc (1890-1939). Mig segle d’història de Cubelles a través de la seva entitat pionera, Ajuntament de Cubelles, 2006. Pàg. 213.

9 Veure el completíssim llibre sobre l’entitat a VIDAL, Joan: El Círcol Cubellenc (1890-1939). Mig segle d’història de Cubelles a través de la seva entitat pionera. Ajuntament de Cubelles, 2006.

Cartell d’ERC reclamant la unió del poble. Autor:

Arteche (i altres). Impremta: Atlántida, A. G. Barcelona.


26


majoriadepropietaris.Durantladècadadelsanystrenta,laseud’EsquerraRe-publicanadeCatalunyaessituariaalCafèArmengol.

Durant l’alçament militar i la revolta a la majoria de pobles catalans, elComitèdeDefensaLocaldeVilanovailaGeltrúcreàlaComissiódeTransports,Abastiment iCirculaciópercontrolarelsvehicles.La tascad’aquestacomissióconsistia en supervisar i controlar lesaccionsomissionsdecadacotxe.De lamateixamanera,esracionavenelsviatgesaBarcelonaperportarlesmatèriesdeprimeranecessitatigarantirelserveid’urgènciaalsmalalts.Laideaprincipaleraeradicarelscontinuatsserveisderegistresdomiciliarisambgentarmadasobreelscamions.L’inicidelaguerravaferquel’oliilabenzinafossincontrolatsentotmoment,jaqueerenunsbénslloablesid’interèspermantenirlarevolta.

Cartell del Sindicato Único Ramo Transporte. Autor: Ricard Obiols. Impremta: Papeles de Estaño, Litografía, S.A.

27

Cubelles,tanvinculadaaVilanova,vaferqueelseuComitèdeDefensaes-tiguésunitambeldelacapitalcomarcal.Peraquestmotiu,apartirdeldia23dejuliolde1936,dictarenunesnormativesqueafectarenelscubellencs.Ésperaixòquelaintensitatilatensiódelsciutadansanirienenaugment,jaquearribarienlesnotíciesdelamilitaritzaciód’indretssingulars,comaral’hospitalmilitaralafincaSolersdeSantPeredeRibes10.

“Nota del Comitè de les milícies antifeixistes11

AquestComitè,quetéalseucàrrecl’organitzaciódelshomesarmatsquehandedefensaridefensenelsdretsdelpoble,creud’absolutanecessitat,afidequèlaseva laborsiguieficaç i rendeixielproductenecessari,establir lesnormessegüents:

1ª.Solamentespermetràcircularambarmesatotsaquellsindividusques’ha-ginsotmèsalcontrold’aquestComitè.

2ª. Els milicians portaran armes en els actes de servei, els quals prèviamenthaginestatdisposatsperaquestComitè.

3ª.Lesarmesdelsmilicians francsdeserveiestarandipositadesenelcosdeguàrdiadelquartergeneraldelaMilícia,disposadesaésserentregadesalsmi-liciansalsqualsse’lshiencarreguialgunservei.

4ª.Elsindividus,miliciansono,quenoessotmetinvoluntàriamentaaques-tesdisposicions,serandesarmatsimmediatament,empleantlaviolènciaencasnecessari.

Aquestesdisposicionscomençaranaregirdesdelesdotzehoresdeldia23dejuliolde1936.

AdverteixamésaquestComitè,quehaventtingutnotíciesd’algunintentd’ac-tes immorals (pillatge),ordenarà l’afusellament sensecontemplacionsdecapmenadetotindividuqueambelsseusactesdeshonorilamésbellagestaqueelpobleharealitzatatravésdelasevahistòria.

ElComitèdelesMilícies”.

Lessol·licitudsdelsmiliciansalComitèdeDefensaLocalaCubelles,peralesreclamacionsilespeticions,moltesvegadespersonals,vanferquelesmilíciesdelalocalitatfrenessinenelsseusactescontralespersonesmésconservadores,

10 Butlletí Comitè Defensa Local. Vilanova i la Geltrú, núm. 1, 28 de juliol de 1936. El Comitè de Defensa Local de Vilanova i la Geltrú aprovava destinar la finca coneguda com Solers a hospital i sanatori. En un primer moment, només va ser destinat a convalescents; després, a malalts d’arreu de l’Estat; i per últim, als militars de la Batalla de l’Ebre.

11 Ibídem, 23 de juliol de 1936.


28


susceptiblesa lesenemistatsd’alguns.Senseposar límit,escridavapelcontroldelscotxesicamionsdintreiforadelapoblació.Lesinspeccionsrealitzadesperlesguàrdiesdepatrullaalessortidesdelescarreteresvaferques’enfrontessinelsmiliciansilespatrulles,jaqueelconflictecomportavaiperjudicavalamobilitza-cióielcursnormald’unavilaparalitzadadesdelarevolta.

La crema de l’església

EnalgunspuntsdelaciutatdeBarcelona,lescolumnesdefumdelsedificisreligiososincendiatscomençarenel20dejuliolde1936,ambl’augmentdelner-viosismeenlesdiferentsciutatsmésproperes.Aspectescomlacremadel’esglésiaisaquejosdeltempledeCubelles,el22dejuliolde1936,vanmarcarlahistòriad’unapoblaciótranquil·la.

Elsmiliciansobligarenalsqueposseïencarrosa laparticipacióa l’actedelacremadel’església,essentconduïtsaportaralarieraelsmaterialsiobjectesdelaparròquia.Delamateixamaneraesvasaquejarlarectoria.Amés,mossènJaumeRosellBargallóvaserdetingutielposarenlligataunacadiradavantde

Nucli urbà de Cubelles. Detall de la fotografia aèria de 1956-1957 realitzada per la US Air Force (ICC).

29

l’església,al’actualplaçadeSantaMaria.Allàelvanamenaçarapuntadepistolaperòfinalmentespoguésalvardelsincontrolatsi,ambl’ajutd’algunscubellencs,refugiar-sealmasPalaudeVilanovailaGeltrú12.

ElsincontrolatsentrarenalapoblacióprocedentsdelaveïnaVilanovailaGeltrú.VananarabuscarbenzinaacalPepFederico,labotigaqueestavaubicadaalcarrerMajornúm.6,amblaintenciódecalarfocal’altarmajordelal’església.

12 VIDAL, Joan: El Círcol Cubellenc (1890-1939). Mig segle d’història de Cubelles a través de la seva entitat pionera, Ajuntament de Cubelles, 2006. Pàg. 208. Va ser alliberat per Josep Adrià Guansé i Jaume Adrià Sirvent.

Imatge de principi del segle XX de l’església. A l’esquerra es pot veure la botiga de cal Pep Federico (Col·lecció Antoni Pineda).


30


Comaconseqüènciadelacremad’aquestaltarideldelaMaredeDéudelRoser,lanaucentrals’esfondrà.

Lògicament,igualcomalamajoriadelsmunicipiscatalans,lapràcticareli-giosaquedàinterrompuda.Alapèrduadegranpartdel’estructuras’hisumàlapèrduadelpatrimoniartístic,enaquestcas l’altarmajord’estilbarroc-floritdeGasparGrayellaielsaltarslaterals.Méstard,elsbombardeigsdel’aviaciófeixistadestrossarenencaramés la teulada,elsvitralls laterals i larosassade la façanaprincipal13.Uncopeltemplequedàespoliat,esdestinàauneventualmagatzemdelsindicatagrícola.

Un cop les tropes franquistes ocuparen el país, el fiscal instructor delegatdelaCausaGeneraldeBarcelonainformavaaljutgemunicipaldeCubellesdel’obligaciód’esbrinarelsresponsablesdel’assalt,saqueig,destruccióiincendidel’esglésiaparroquial.JoanGibertMorgadesiJoanAlbetAviñóforenobligatsaprestardeclaració14.

13 MARTÍNEZ, X.; VIDAL, J.: Els anys de la postguerra i l’auge turístic a Cubelles (1939-1970). De la repressió a l’especulació. Ajuntament de Cubelles, 2009. Pàg. 57.

14 Informació recollida a l’AHN, dins de la unitat de la Fiscalía del Tribunal Supremo, amb la següent signatura: FC-Causa General, 1603, exp. 1. Dintre de la Sección de Fondos Contemporáneos. S’ha de destacar la documentació de la Causa General, organisme franquista instituït per investigar “hechos delictivos cometidos en todo el territorio nacional durante la dominación roja” (Decret del 26 d’abril de 1940). Aquests documents van ser dipositats a l’Archivo Histórico Nacional per la Fiscalía General del Estado.

31

JoanGibertmanifestavaquepelmatídel22dejuliolde1936apareguerencincpersonesarmadesquenoerendelmunicipi.Volienobligar-loacol·laborarenelsaqueigicremad’imatgesiobjectesdel’església.Davantlatensió,quanelsforastersarmatsesdescuidarenpoguémarxaracasaevitantelstretsquelidis-pararenquanelperseguien.Aquestsindividussaquejarenl’esglésiaimarxarenalmigdia;jaalanitvanassistiralacremadel’esglésiaunsvinthomeselsnomsdelsqualsdeiadesconèixer.

EltestimonideJoanAlbetratificaval’anterioresmentat,ambl’amenaçaquetambélivanfersinoparticipavaenladestrucciódelesimatges,peròespoguéamagarevitantlacol·laboració.Elsindividusvandestruirambdestralslesimat-gesialanituns20homescalarenfocal’església.Corresponienamiliciansque

Estat de la teulada de l’església a finals de la Guerra Civil (Col·lecció Antoni Pineda).


32


esdirigienalfrontd’Aragóiqueesvanaturar-sepercontinuarambladestrucciódeltemple.

Acabada laGuerraCivil, l’anàlisi realitzadaper ladiòcesideBarcelona,elresumoconclusióprincipalperpartdelsreligiosossobreelsaldarullsielssa-quejos,eraquehavienintentatdesfertotsenyalreligiósalapoblaciócubellenca.AmbeltítolRelación de los hechos ocurridos con motivo de la guerra determinada por el levantamiento cívico-militar del 18 de julio de 193615, les destrosses hanestatbenestudiadesperXavierMartínez i JoanVidal (2009).Sobreaquest fetexisteixunmanuscritinèdittrobatal’ArxiuDiocesàamblesrespostesdelapar-

15 Dipositat a l’ADB.

Vista actual de l’església de Santa Maria.

33

ròquiadavantd’unqüestionari16.Seguidamentexposarem,comainformacionsdecaràctergeneralaquestimportantqüestionariques’enviàalespoblacionsdeladiòcesisbarcelonina.

“I. Qüestions generals.

1.Siabansdelarevolució,especialmentdesdeleseleccionsdel16defebrerde1936,esvacrearenaquestaParròquiaalgunasituacióviolentacontral’Esglésiaocontral’ordresocial.Concretintotselsfetspossibles.

2.Quinva serel resultatde les eleccionsgeneralsdel16de febrerde1936?Centrespolíticsqueexistienilasevapreponderància.

3.Actuacionsrevolucionàriesimmediatesalaguerra;lasevarelacióambl’Es-glésia;esvanformarllistesnegresiquinespersonesvanentrarenelles?

4.Actituddelpobledavantelsabusosocorreguts;vanserdelesmateixeslocali-tatselsquelesvancausar?Sivaseraixí,vahaverreaccióperpartdelpoble?Vaadoptaraquestmesuresextraordinàriespersalvarlavidadelrectoricapellanso,percontra,elsvadelatarivacausarlasevamort?

5.Vanexistirdefeccionsduranteldominidels“rojos”?

6.Quinefectehaproduïtenl’estimaciódelpobleelcanvidelrègimmarxistapeldelGovernNacional?

7.Elfetdelaguerrahaproduïtenelpoblereaccióreligiosaiensentitdemillo-radecostums.L’aportaciódedadesestadístiquesipuntualitzaciódefetsseriamoltconvenient.

8.Enespecialdigui’ssielscatòlicshandemostratsol·licitudaregularitzar laseva situació religiosa, legalitzant matrimonis, batejats els seus fills, aplicantsufragisperalsseusdifunts,etc.

II. Persones.

1.Sielscapellans,religiosos,religiosesiseminaristesd’aquestaParròquiavanserperseguits,empresonats,maltractatsomartiritzats.Refereixi’s l’actituddelesvíctimesdavantaquestsexcessos.Respectealscapellansconsigniselcàrrecqueexercien;respectealsreligiososireligiosesl’OrdeoCongregacióqueper-tanyien,idequinaFacultaterenelsseminaristes(Humanitats,Filosofia,Teolo-gia).Consigniselnombredecadaclassequevanserassassinats.

16 Correspon a un informe que resumeix una subsèrie arxivística anomenada “Guerra del 1936” perta-nyent a l’epígraf “Arranjaments parroquials, Apèndix n. 1” de l’ADB. Publicat per MARTÍ, J. M. (2008): El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936-1939), Arxiu Diocesà de Barcelona, pàg. 79-81.


34


2.Númerototaldeseglarsassassinats.Quantshovanserprecisamentperlessevesideesreligioses?

3.Actesd’heroismepracticatsenelseumartiriiprovesdefe,dereligiositat,decaritat,ideperdódelsenemics,quepotservandonar.

III. Coses sagrades.

1.Sil’esglésiaparroquialialtresesglésiesd’aquestafeligresiavansersaquejades,destruïdes,onotablementdanyadesalasevafàbrica.

2.Sivanserconfiscadesidestinadesaaltresusos,iquinsvanseraquests.

3.Sinohaventestatdestruïdesvanser,noobstantaixò,tancadesalculte.

4.Càlculglobalaproximatdelsdanyssofertsenlessevesfàbriquespelstemplesparroquialsialtresesglésies.

5.SantuarisiermitesexistentsenaquestaParròquia.Sivanserdestruïtsomu-tilatsicàlculaproximatdelsdanyscausats.

6.Sil’orgue,retaules,taulespictòriques,teles,tapissos,imatgesdetalla,vasossagrats,campanes,ornamentsquelaParròquiatenia,vanserdestruïts,deteri-oratsorobats.Detalli’stotelpossible,especialmentelqueesrefereixaobresdepintura,escultura,orfebrerianotableperlasevafacturaovalorquehaginestatdestruïdesohagindesaparegut.

7.Valoraproximatglobaldelespèrduessofertesenaquestordreperl’esglésiaparroquialiperlesaltresesglésiesfilials,convents,santuaris,ermitesid’altres.

8.Sidurantlarevoltavanconfiscarelcementiri.

9.Sielcementerivaserprofanat.Sihihahagutprofanaciódesepulturesisihohaestatlad’algunpersonatgefamós.

10.Formadeprofanaciódeles“tecas”(oreliquiaris)ambcossosdesantsodelesrelíquiessagrades.

11.Coms’hadutatermelainhumaciódecadàvers(duranteltempsdeldominimarxista),delscatòlicsidelsenemicsdel’Església.

IV. Altres béns de l’Església.

1.Silacasaparroquialid’altresedificisdepertinençadelaparròquiavansertotaloparcialmentdestruïts;importglobalaproximatdelsdanyscausats.Di-gui’stambésivaserdestruïtalgunconventdereligiososodereligioses,especi-almentsieranotablepelseuvalorhistòricoartístic.

2.Sielsedificisnodestruïtsvanserconfiscatsiaquinúsesvandestinar.

35

3.L’arxiuparroquial.Puntualitzi’selsllibresdepartidessagramentalsdestruïtsodesaparegutsisivadesaparèixertambéalgunaltredocumentnotablepelseuvalorhistòric.

V. Culte.

1.Sielcultecatòlicvaserparcialototalmentsuprimitenaquestaparròquiaduranteldomini“roig”iperquinacausa:prohibició,temorjustificat,faltadecapellans,etc.

2. Mitjana de temps que va estar suspès tot el culte religiós, públic i tambéprivat.

3.Sihivahaverenalgunllocconatd’implantaciód’unaltreculteosuperstició.Esvandonarimitacionssacríleguesdelcultecatòlic?.Esvanutilitzarperaaixòornamentsiobjectessagrats?

4.Esvanprofanar lesSagradesFormeso les imatgessagrades?.Formade laprofanacióienquinaimatgeesvaacarnissarparticularmentlaimpietat.Altressacrilegis,sivanexistir.

5.Duranteldominidelsmarxistes,esvacelebrarclandestinamentelculteenalgunlloc?Esvanadministrarsagraments.Consigni’slamaneracomescele-bravaelculte,elsseusactesprincipals,laformad’administraciódesagraments,especialmenteldelapenitènciaieldel’eucaristia.Formausualdelacelebraciódelsmatrimonisiabusosqueenaquestpunts’hagincomès.

6.Fruitsdevidacristianaqueesvanaconseguirambaixòopossiblesabusosqueesvancometre”.

Comaresumimportant,lesinformacionsaportadespelquefaalaparrò-quiadeSantaMariadeCubellesexculpavenatotselscubellencsdelesdestrossesdeltemple.Esposavademanifest ladesapariciódelsretaulesd’estilrococóalsaltarsMajor,delaMaredeDéudelRoseridelssantsAbdóiSenén,ilaimatgerenaixentistadeSantBru,unternblanciunacasullad’influènciagòtica.Sobreelsaqueigdel’esglésiaidelarectoria,igràciesal’aportaciód’algunscubellencs,moltesrelíquiesiimatgesvanseramagadespersalvaguardar-lesdelsincontro-lats,ambelperillitensióqueprovocàlasevatinença.

ApartirdelesinformacionsrecollidesperÀngelsFuster,MariaJosepaVidalmanifestavalasalvaguardadelesrelíquiesdeSantAbdoniSantSenén17perpartdelsúltimsmasoversquehabitarenelcastell.JoanRovirosaiRosaPiñolhivan

17 FUSTER, Àngels: La vida al castell de Cubelles. Programa de Festa Major de Cubelles de 1998. Ajunta-ment de Cubelles, 1998. Pàg. 19.


36


viure juntamentamblasevafamíliafinsa l’any1976.Comjahemfetesment,peralsaqueigdeltempleelsincontrolatsintentarenlocalitzarlespersonesqueposseïencarrosamblaintenciódeportarlesimatgesimobiliaridel’esglésiacapalariera.LasenyoraMariaJosepaVidalenshoexplicàamblessegüentsparaules,reproduïdesal’articled’ÀngelsFuster:

“Un home d’aquests era el meu oncle Pere, més conegut com el Peret del castell, que entre aquella multitud de coses apilades va veure les relíquies dels Sants Pa-trons. Llavors, dissimuladament aprofitant que per allí hi havia un vestit d’escolà les va embolicar i les va donar al seu fill Joan Rovirosa, marit de Rosa Piñol, que llavors tenia 10 anys i li va dir: ‘porta això a casa’[alcastell]”.

Gràciesaaquestaactuació,elssantspatronsvanseramagatsalcastellfinsacabarlaguerraiposteriormentretornatsal’església.

Ambmotiudeltriomffranquistacompassariaalamajoriadeviles,escol-locàalafaçanadel’esglésiaunacreuidosrètols;unfeiaesmentdelasegüentcita:

Vista del pont del campanar i la rectoria, l’any 1940 (Col·lecció Antoni Pineda).

37

“A LOS CAIDOS POR DIOS

Y POR LA PATRIA

¡¡¡PRESENTE!!!”

“JOSÉ ANTONIO PRIMO DE RIVERA

NARCISO BARDAJÍ TORREBADELLA

REMIGIO JUNCA CALVET

JOSE MARSÉ MESTRES”.

Comitè de Defensa Local de Cubelles

LaidentificaciódelaseudelComitèdeDefensaLocaldeCubelles–alacasadelcarrerdelMigqueconfrontaambl’actualcarrerdel’Església–,delarecto-ria18idelCafèArmengolcomallocsemblemàtics,ésimportantperentendrelesactivitatsd’aquestcomitèilasevaorganitzaciódinsdelavilaenaquestspuntsneuràlgics.

18 Posteriorment la seu del consistori passà a la rectoria, mentre que a l’actual carrer d’Anselm Clavé hi havia el magatzem de la rectoria, del qual s’acordà el seu enderroc a finals de 1936.

Imatge de la façana de l’església amb la creu i els rètols, a la dècada dels quaranta. Imatge extreta de M. BLANCH; J. PUJOL (2004, pàg. 150).


38


Alamajoriad’estudislocalsrealitzatsarreudeCatalunya,hihaladiscussióoatorgamentqueelComitèdeDefensateniaresponsabilitatsenlesfortificacions.Mésenllàd’aquestadiscussióhistoriogràfica,éscertdelasevarelacióicoope-racióenobresdefortificacionsperòlesdirectriuserenpresesperl’AgrupaciódeDefensadeCostesdelaIIRepúblicaespanyolai,enpart,perlaConselleriadeDefensadelaGeneralitatdeCatalunya.Laproblemàticaentrelesduesinstitu-cionss’incrementàafinalsdelaguerra,quanelsmilitarsrepublicansintentarendefensariocuparelsindretsqueabanshavienestatcontrolatsperlaGeneralitatdeCatalunya.

LesobresdefortificacionsdelacostaestavenvinculadesamblesdeVilanovailaGeltrúiperaquestmotiu,algenerde1937s’iniciàelprocésdeprestaciódepersonalperalaconstrucciód’estructuresdefensivesalaplatja.Vansercridatselsadolescentsihomesentreels16i50anys,ieraobligatoritreballarelsdiumen-ges19.

19 RODRÍGUEZ, C.: Una nota sobre les finances de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú durant la Guerra (1936-1938). Miscel·lània Penedesenca, vol. 14, Institut d’Estudis Penedesencs. Vilanova i la Geltrú, 1990. Pàg. 476.

Diverses seus del Comitè de Defensa de Cubelles.

39

Llocs de memòria. Els assassinats per part dels incontrolats

Enunprimermoment,vaserl’onadadeviolènciadurantl’estiude1936quemarcàpartdelaGuerraCivil,jaquelesactuacionsdelespatrullesielselements“incontrolats”,majoritàriamentdelaCNTilaFAI,s’intensificaren.Apartirdemaigde1937,ambladisminuciódelselementsil’hegemoniaanarquista,elsactesde violència disminuïren i només augmentaren amb les txeques, les presons ielscampsdetreballs.Això,comaconseqüènciaquasidirectade l’ocupaciódel’exèrcitnacional i lesfuncionsdelsquintacolumnistes.Enaquestúltimcas lesresponsabilitatshistoriogràfiquesrecauenenelsquecontrolarenelSIM(Servicio de Información Militar),majoritàriamentperpartdelscomunistescomaorga-nismepolicialpolític.

Malauradament,elsllocsdememòriatambéformenpartdelsllocsd’oblit,avegadesperlamateixaHistòriaoperquèformenpartdelpatimentmésprivat.Enalgunscasos,lesvivènciesdepersonesrelacionadesambelsindretssingularsformenpartde llocsdememòriaprivats,entenent-loscomaespaisderecordfamiliar,mésenllàd’exterioritzarlespenúriesd’unpassatrecent.

La identificació dels espais on van ser assassinats Narcís Bardají, RemigiJuncàiJosepMarséMestres,aquestúltimaCunit,ensajudaràaladignificaciódelsindretsidelespersonalitats.


40


AltrespersonalitatsdeCubelles,coml’alcaldeRamonEstadella,vanimpediri col·laborarpernoaugmentarelnombredevíctimes.L’alcaldecoma l’admi-nistradorde lafincadeCanTravé,va informaral seupropietari, l’exdiputat aCortsFredericTravé,quemillorseriamarxarperlaperillositatdequedar-sealapoblació.

Pelquefaalsmorts,lesdeNarcísBardajíiRemigiJuncàvantenirllocel29dejuliolde1936.EnelcasdeldoctorRemigiJuncà,elsprimersdiesdel’alçamentiquanestavensembrantlaporelsincontrolatssotaelnomdelComitèdeDefen-sadeCubelles,jahaviaestatdetingut.LarepresadelstrensalaviladeCubellesvaferqueesplantegéslasevamarxa.VinculatalapoblaciódeMonistroldeMont-serrat,vainformarcomeraobligatdelasevamarxadelapoblaciódeCubelles.Elvandeteniracasasevaiambuncotxedepatrulla,ocotxe fantasmacomeraconegut,elvanferbaixaralacarreteradeVilanovaentreelmasdel’EscarréielRacódeSantaLlúcia,ferint-logreument.Vasertraslladatal’HospitaldeVilano-vaonméstardmoriria.

PelquefaaNarcísBardají,queviviaalMolídelaPalma,elvandurambel

Sector del Molí de la Palma a l’actualitat.

41

cotxedepatrullaendireccióaCunit,alcostatdelacarretera,ielvanassassinaratretsalabandadretadelriuFoix20.

JosepiPereMarséMestresidosfillsd’aquestúltim,PereiJosepMarséFerrer,van ser assassinats al terme de Cunit. Josep Marsé Mestres va ser regidor del’AjuntamentdeCubellesalsanys1930-1931.ElseugermàielsdosnebotsvanmarxardeVilanovaal’inicidelaGuerraCiviliesvaamagaralacovadel’Avenc,onposteriormentseriendescoberts.Lacovadel’AvencestrobaalsectororientaldelGarraf,alnorddeCunit.Aquestsfetssucceïrenel18d’agostde1936,amblaimputaciódelrègimfranquistaaBenitoMarimón,JoanVidal,IsidroAlbàiAlfonsMarimón,segonsconstàalaCausaGeneraldeVilanovailaGeltrú21.

Dintredel’esmentadaCausaGeneraldipositadaal’Archivo Histórico Naci-onal, es troba ladocumentació sobreelprocésd’investigació franquistade lespersonesmortesidesaparegudespelsincontrolats.ReferentaCubelles22,s’infor-màdelamortdeNarcísBardajíiTorrabadellaiRemigiJuncàiCalveteldia29dejuliolde1936alacarreteradeBarcelona.ElsacusatsdelamortperaBardajíserienJosepAgustí,queestrobavaexiliataFrança,iSalvadorEstalella,queestrobava empresonat a la model de Barcelona. Del metge Remigi Juncà, a mésdelsdosanteriors,tambés’acusavaJoanAlbadelqualesdesconeixialasevare-sidènciaielseullocactual.Aquestesinformacionserenrecollidesal’octubrede1940.Amésdetotalainformaciódelsdosassassinats,vanhaver-hiduesperso-nesmortesnoresidentsaCubelles,uneraeldirigentempresarivilanovíde lafàbricaMarquès,JoanRicartSoler,ielrectordelaGeltrú,desde1926,MiquelNicolauFaura.

Davantlaproblemàticadelscossos,enmoltespoblacionselfiscalinstructordel’AudiènciaProvincialdeBarcelonatambéinformaval’AjuntamentdeCube-llesdelaprohibició,el1940,del’exhumaciódelscadàversassassinatsdurantelsprimersdiesdelaGuerraCivilespanyola.Uncopestudiatambunavisióguanya-doras’enviavaalafiscalialainformaciódelsaldarullsielsassassinatsaCubelles,alfebrerde1941,demanantdadessobreelsnomsicognomsdelsfamiliarsméspròximsaNarcísBardajíiTorrabadellaiRemigiJuncàiCalvetielsnomsicog-nomsidestíactualdelespersonesquevarenparticiparenelscrimsilacremadel’església.

20 VIDAL, J.: El Círcol Cubellenc (1890-1939)... pàg. 211.

21 AHN, FC-Causa General, 1603, Exp. 5.

22 AHN, dins de la unitat de la Fiscalía del Tribunal Supremo, amb la següent signatura: FC-Causa Gene-ral, 1603, exp. 1. El fiscal instructor va ser Luis Forés Ferrer, com advocat fiscal i Ramon Grau Badia com a secretari. Expediente correspondiente a la pieza primera de Cubellas, partido judicial de Villanu-eva y Geltrú. Ramo separado núm. 303.


42


Larespostaalasol·licitudlapresentemenelsegüentdocument:

ComatotselspoblesdeCatalunya,lapolíticarepressivadelfranquismede-manavaals ajuntaments informacióde l’existència foradels cementiris, fosses,rases,foratsopousonhaguessinenterratspersonesvíctimesdelperíoderepu-blicà.Tambés’haviadecomunicarsilesvíctimesestavenenterradesennínxol,fossacomuna,capella funerària,panteóparticularomonumental.Larespostadelnoualcalde,JosepRovirosa,erabenclarasobreelsassassinats, jaqueerenenterratsalspanteonsfamiliars,tancantelrumorquealcementirihihaviaunafossacomuna,compassàalamajoriadelspoblesquehavienpatitunaïllamentsocial,onlesinformacionstergiversadesesfeienméspatents.

43

Peraladeclaraciócomatestimonisdelsassassinats,esvademanarlacol-laboració de Mercedes Ferrer Artigas i Enriqueta Tiana Jorba, les respectivesesposesdeNarcísBardají iRemigi Juncà,peresclarir les circumstànciesde ladetenció iassassinatdels seuscònjugesamb lesaportacionsqueconsideressinnecessàries.

EljutgemunicipaldeCubelles,PauAviñóRieravaserl’encarregatdeportarlesdiligènciesl’any1942.MercedesFerrercomadonadeNarcísBardají,mani-festavaalasevadeclaracióqueel29dejuliolde1936vaserconduitalacarreteradeCalafell,aunadistànciad’unquilòmetredelapoblació,ifouassassinatambarmadefocamb5feridesdesconeixentlespersonesqueactuarenalcrim.


44


Ladeclaraciód’EnriquetaTiana,perdonartestimonideRemigiJuncà,vaserfetaalavilad’OlesadeMontserrat23.Manifestàquevisitantunclientdelpobleel29dejuliolde1936vaserportatalacarreteradeCubelles,aunquartd’horad’aquesta,onvaserassassinat,vadirqueignorava lasituaciódelcadàver i lespersonesquecometerenl’assassinat.

IgualquepassàambRemigiJuncà,quefoutrobatalacarreteradeCubellesperòaltermemunicipaldeVilanovailaGeltrú,tambéestrobarenaltrescossos,comjahemcomentatanteriorment.ErenelsdeJoanRicartSoler(56anys),di-rectorde laFàbricaMarquès, iunhomedesconegut,d’uns26anys.Posterior-ments’esbrinàqueestractavad’unaccident,peròenunprimermomentesvadirquepresentavaferidesd’armadefoc24.

Referental rectorde laGeltrú,MiguelNicolauFaura(56anys),el seuas-sassinatapareixregistratel12d’agostde1936,aCubelles.ElmossènhaviaestatmortaltermedeCubellesdesprésderefugiar-seaunacasadelcarrerdelCastelldeVilanovailaGeltrú.PeralseuprocésjudicialvadeclararcomatestimonielreverendGabrielSolaBrunet,elqualafirmàelsegüent:

“...según referencias que tiene el dicente directamente a la carretera de Cubellas siendo asesinado entre Cubellas y Cunit.

Su cadáver presentaba heridas de arma de fuego en diferentes partes del cuerpo. Fué hallado en término municipal de Cubellas.[Lespersonessospitosesquepar-ticiparenenelcrimen] las ignora pudiendo solo manifestar que eran patrulleros afectos al Comité Rojo de Villanueva y Geltrú”25.

FinalmentcalesmentarJoséGilSanz,de58anys,militarretiratiresidentaVilanovailaGeltrú,naturaldeSagunt.VaserdetingutpervuitindividusiportatalacarreteraentreCubellesiCunit,onfoumaltractatbàrbaramentiassassinatatrets26.

Segonsladocumentaciófranquista,elsdirigentsiinspiradorsdel’organitza-cióaCubelleserenJosepRaspall,JosepAgustí,AntonioJordánLacasaiPedro

23 CALBET, J. M.; HERVÁS, C.; GUERRERO, L.: Metges de Catalunya morts durant la Guerra Civil i la re-pressió franquista: resultats preliminars. Gimbernat. Revista Catalana d’Història de la Medicina i la Ciència, vol. 50. Barcelona, 2008. Pàg. 116. Estableix la seva militància a ERC.

24 AHN, FC-Causa General, 1603, Exp. 5. El dia 17 d’agost de 1936, a la carretera de Cubelles va ser descobert un individu que portava tatuat al braç dret un vaixell i a l’altre braç, una dona amb vestit de bany.

25 AHN, FC-Causa General, 1603, Exp. 5. L’estudi del cos va dictaminar que les ferides eren produïdes per un accident. Posteriorment era enterrat en un nínxol a Vilanova i la Geltrú

26 Ibídem. Declaració d’Asunción Ciz Simón el 30 de maig de 1942. L’acusació apuntava que va ser assassinat entorn a la masia de Sant Antoni, que es troba al nord del terme de Cunit.

45

Cuenca.Enlaparticipacióocol·laboraciódelsactesd’execuciós’acusavaAntonioJordán,JosepAgustíiPedroCuenca.ElsmembresdelComitèdeDefensaLocaleren Salvador Ricart Dalmau, Josep Raspall, Josep Agustí Bombui, Joan IvernTrillas iPedroCuencaCuenca.Elsfuncionarisresponsablesde la justíciaerenMelciorConaCastellví,comajutgemunicipal,iJoanPedroRamírez,comase-cretari.

Sobreelsdirigentsdelssindicats,inculpavenJosepEscardóPochiJosepRas-pallMartí,delaUniódeRabassaires.Delspartitspolítics,ienconcretd’EsquerraRepublicana,entravendinsdelamaquinàriarepressoraPereVidaliSoleriJosepEscardóiPoch,queenaquestcasvaserimputat.ComapropagandistadestacatestavaimputatLlorençAviñóSocias27.

Els assassinats d’en Mas d’en Pedro. Visió retrospectiva

27 Ibídem. Informació recollida per la Comandància de la Guàrdia Civil del Partit de Vilanova i la Geltrú presentada el 6 de juny de 1941.

Mas d’en Pedro al 1959 (Col·lecció Antoni Pineda).


46


ElMasd’enPedroestrobasituatalsud-oestdeltermemunicipal,atocarambellímitdeCunit,alsectordelaGaviotadeCubelles.Seguidamentexposaremlaproblemàticaquevaressorgiruncoplacomissiógestorafranquistajaactuava.Al’actadeldia18d’abrilde1939delconsistorifranquistaescomentaelsegüent:

“Acto seguido se da cuenta de una instancia presentada por la vecina de esta Doña Ángela Solé Robert, en la que solicita se la autorice para construir en el Ce-menterio Municipal de ésta en el mismo sitio en que fueron enterrados su esposo, su hermano político y sus dos sobrinos, caídos por Dios y por la Patria. El ayun-tamiento por unanimidad acuerda acceder a lo solicitado por la interesada y que así se le comunique”28.

El12desetembreesdeiatextualment:

“Acto seguido el Señor Alcalde da cuenta de que la vecina de ésta Ángela Solé Robert, sin autorización del Ayuntamiento ha mandado construir un panteón en el Cementerio de esta villa, que el día de hoy ha acordado la suspensión de los mencionadas obras. En este acto comparece la Señora Solé, solicitando el corres-pondiente permiso para la construcción del referido panteón, para guardar los restos de su esposo, su hermano y dos sobrinos, caídos por Dios y por la Patria. El Ayuntamiento en vista de lo solicitado acuerda conceder a la referida Señora Ángela Solé Robert, para que pueda construir un panteón en la parte derecha en-trando del Cementerio Municipal de esta villa, sin imposición de desechos ni tasa alguna, dada la circunstancia en que fueron muertos sus familiares”29.

ÁngelaSoléRobert,naturaldeCanyelles,vadeclarardavanteljutgemuni-cipaldeCubellesqueelseuespòs,JosepMarséMestres,propietariafiliataCo-munión Tradicionalista,vaserdetingutenunboscpropdelafincadeMasd’enPedro i conduït a la carretera de Cunit. El seu cos presentava diversos trets iacusavaJoanAlbaSerra30,PereHuguéSolé,BenitoMarimónBatet,AlfonsMari-mónBatet,JaumeMestreJanéiJoanVidalVives.InformavaqueelsdosprimershavienfugitielsaltresresidienaCunit.

28 AMCUB, Llibre d’actes del 20 d’octubre de 1936 al 21 de novembre de 1940. Acta del dia 18 d’abril de 1939.

29 AMCUB, Llibre d’actes del 20 d’octubre de 1936 al 21 de novembre de 1940. Acta del dia 12 de se-tembre de 1939.

30 Cal fer menció que l’any 1933 el rabasser Joan Alba Just havia tingut un incident amb els propietaris del Mas d’en Pedro amb el resultat de la mort a trets del fill del propietari i ferits el propietari i un fill del rabasser. Succés recollit a PONS, X.: Els anys del Dr. Remigi Juncà. Cubelles (1926-1936). Notes de la República. Ajuntament de Cubelles, 1997. També esmentat a VIDAL, J.: El Círcol Cubellenc (1890-1939)... pàg. 194.

47

Lasevacunyada,RosaAlmirallFerrer,esposadePereMarséMestresimaredePereiJosep,naturaldeCunit,vadeclararl’1dejunyde1942.Aquesteraelseurelat:

“QuesuesposoysusdoshijosdebidoalagrancantidadderegistrosquesehacíanensudomicilioporpartedelComitédeVillanuevayGeltrúdecidieronhuirdelpuebloyrefugiarseencasadelhermanopolíticode ladicente, JoséMarséMestres.QuealpocotiempodeestarrefugiadosendichamasíasitaenCubellas,habiendotranscurridounasdossemanas,eldíadiecisietedeAgostode 1936 se presentaron unos patrulleros en la masía sin que pueda precisarelnúmeroladeclarante,ydespuésderegistrarlacasaydenohallaralosfa-miliaresdeladicente,puesestabanescondidosenlamontaña,lospatrulleroshicieronpesquisasporloscontornosdelamasía,hastaquepudieronencontraralosfamiliaresdeladeclarante,unavezconseguidolocualloscondujeronporlacarretera,yentérminoMunicipaldeCubellaslesasesinaronaloscuatro.

Creeladeclarantequelosúnicosmóvilesdeterminantesdeladetenciónyase-sinatodesuscuatrofamiliares,fueronsusideasdeabsolutaadhesiónalaCo-muniónTradicionalista.

Ignoraenabsolutoladeclarantelosnombresdelospatrullerosquelosdetuvie-ronyquelosasesinaron,suponiendoquelosmismosformaranparteofuerancomponentesdelostresComitésdeVillanueva,CubellasyCunit,loscualessereunieronparapoderdeteneralosinterfectos,sinquepuedadetodasmanerasformularcargoscontraningunapersonadeterminada.Pordicharazónignoraelparaderode lossospechososdehaberparticipadoenestosasesinatos.Loscadáveresdeloscuatrofamiliaresdeladicentepresentabanheridasdearmadefuegoendiferentespartesdelcuerpo,yfueronhalladosenlacarreteraentreCunityCubellas,términomunicipaldeestesegundopueblo,provinciadeBar-celona,encuyoCementeriofueronenterrados,sibiennopuedeprecisarconexactitudsirealmentefallecieronentérminodeCubellas.

Loshechosrelatadosanteriormente,hansidopuestosenconocimientodelaautoridadmilitarporfamiliaresdelhermanopolíticodeladicente.

LasdefuncionesdeloscuatrofamiliaresdeladeclaranteestáninscritasenelRegistroCivil.

SuesposoPedroMarséMestreseranaturaldeCunit,provinciadeTarragona,decuarentaysieteañosdeedad,hijodeJaimeydeRosa,deestadocasadoconladeclarantedecuyomatrimonioquedaronJuan,JaimeyRosa,de16,13y21,habiendosidoasesinadosotrosdoshijosjuntamenteconelmismo,llamadosPedroyJosé:siendolaprofesióndesuesposocorredordevinos,vecinodeVi-llanuevayGeltrúencasadesupadre,calleSanGervasio,39,1º,3ª.

SuhijoPedroMarséFerrer,eranaturaldeCunit,provinciadeTarragona,de


48


veintitrésañosdeedad,hijodePedroydeRosa,enestadosoltero,deprofesiónempleadodelaCompañíadeAguasllamadaNueva,ydomiciliadoenVillanu-evayGeltrúencasadesupadre,calleSanGervasio,39,1º,3ª.

Su hermano político, José Marsé Mestres, era natural de Cunit, provincia de Tar-ragona, de cincuenta y un años de edad, hijo de Jaime y de Rosa, de estado casado con Ángela Solé, ignorando segundo apellido, de cuyo matrimonio quedaron cuatro hijos, llamados José, Pedro, Ángela y Juan, veinte, 18, 13 y 8 años de edad, respectivamente siendo su profesión labrador, vecino de Cubellas, domiciliado en “Mas Pedro”.

Los cuatro familiares de la declarante relacionados estaban afiliados a la Comi-sión Tradicionalista.

Leída se ratifica y firma con S. S.: doy fe”31.

Constitució de l’Ajuntament de Cubelles

LaprimerasessiócelebradauncopiniciadalaGuerraCivilvasereldia24dejuliolde1936:

“EsreuneixenensessióextraordinàriaelssenyorsConsellersdel’Ajuntamentquealmarges’esmenten[IsidreMuntané,JosepCastellví,JosepEstalella]sotalaPresidènciadel’AlcaldeSenyorRamonEstalellaRomeu,iessentl’horase-nyaladapelSecretariesvadonarlecturadelDecretdelConsellerdeCulturadelaGeneralitatdeCatalunyadedatad’ahirperelqualmanaesconstitueixiunComitèperaassegurarlaconservaciódelsedificispúblicsquesondestinatsainstitucionspopularsperlaGeneralitatis’acordanomenaralsciutadansJosepSoléArmengol,JosepFontanalsMontanéiLlorençAvinyóSocias”32.

Unade lespropostesdelconsistoriera la recaptacióde tributsperabastirelfront.Elsetembrede1936,l’Ajuntamentvaaportaruntotalde150pessetesiobrílainscripciódetotselsveïnsperalacontribuciód’impostosodonatiusperal’ajudacontraelfeixisme,comaixíl’establialaConselleriadeGovernaciódelaGeneralitatdeCatalunya33.

DeconformitatambelDecretquevapromulgarlaGeneralitatdeCatalunyaendatadel9d’octubrede1936sobrelacertificaciódel’actadeconstituciódels

31 AHN, FC-Causa General, 1603, exp. 5.32 AMCUB, actes de l’Ajuntament del 15 d’octubre de 1933 al 15 de setembre de 1936. Sessió extraor-

dinària del dia 24 de juliol de 1936.

33 AMCUB, actes de l’Ajuntament del 15 d’octubre de 1933 al 15 de setembre de 1936. Sessió extraor-dinària del dia 1 de setembre de 1936.

49

nousajuntaments,filiacionspolítiquesisindicalsdelsseuscomponents,aquestaqüestió va ser notificada per l’alcalde Josep Amorós al Conseller de SeguretatInteriordelaGeneralitatdeCatalunya34.

L’actadeconstituciódel’AjuntamentdeCubellesrecullels11votsdelsrepre-sentantsdelconsistori,enquèJosepAmorósPalaueral’alcaldeiLlorençAvinyóSocias,comasegon,ambvuitvots,perdamuntdeFerranRomeuUrpí,quepos-seïatresvots.Finalmentespactàelsdiesdeplens,onescomentà:

“Perúltims’acordacelebrarsessióordinàriaelsdimecresdecadasetmanaalesvuitimitjahoresdelvespreireunir-sedesegonaconvocatòria,quancalgui,elsdivendresales8imitjadelvespre.Iesaixecadalasessiódequecertifico”.

El Consell Municipal de Vilanova i la Geltrú, continuador del Comitè enl’essènciarevolucionària,varebreunavisitadelsmembresdelconselldeCube-lles,el16dedesembrede1936,amblapretensiód’associar-se“per talque lesessènciesrevolucionàriesactualssiguininterpretadesenelseusentitveritable”35.

34 ANC, Fons 1, Generalitat de Catalunya (II República), codi de referència ANC1-1-T-6116, Direcció General d’Administració Local. Expedients de constitució d’ajuntaments de la comarca del Garraf: Canyelles, Castellet i la Gornal, Olesa de Bonesvalls, Sitges, Vilanova i la Geltrú. També a CDMH, PS-Barcelona Generalitat, 293,6, Expedientes de constitución de ayuntamientos de la comarca de Garraf: Canyelles-Vilanova i la Geltrú.

35 PUIG, F. X.: Vilanova i la Geltrú 1936-1939. Guerra civil, revolució i ordre social, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2005. Pàg. 118.


50


Les primeres actuacions del consell vilanoví, eren d’informar els pobles veïnsperrealitzarlesmateixestasques.Lapolíticaeraladecontinuarl’adaptaciódelesescoles,declararpersonalfixelstreballadorsdelmunicipiambmésd’unanyd’antiguitatiqueelnombred’horesfossinlesmateixes.Unaaltrapropostaeraestudiarirevisarleslàpidesdelcementiripereliminarelselementsreligiosos,amésdel’acollimentderefugiatsil’adquisiciódevestimentaperalsmiliciansquelluitavenalfront.L’organitzaciódeserveisdevisitesilacorrespondènciaambelfront,permantenirelvincleamblaguerra,erenunreclamperpartdelesauto-ritats.Caldirqueaquestesreferèncieserenperalsvilanovinsamoded’obligació,peròelscontactesentrelespoblacionserentanevidentscomclarificadoresenlessevespretensions.

El règim franquista va replegar la documentació administrativa de la Generalitat de Catalu-nya per a la imputació de persones. A la imatge es pot veure un detall de la relació nominativa dels alcaldes de Catalunya, on apareix Josep Amorós com a alcalde de Cubelles (CDMH).

51

Uns dels problemes principals eren les qüestions relatives al preu i l’orga-nitzaciódelsqueviures.Lesconfiscacionsdelsedificisielsquemarxarendelapoblacióobligavenaportarlamentalitatdel’èpocaalserveidelsobjectiusrevolu-cionaris.Finalment,hihavialaintenciód’imposartributsdeguerraalapoblació,peròl’escassetatderecursosil’opressiódelsdonatiusfarienretrocedirl’aspiraciótributària.

El24desetembrede1937,elconsistoricubellencestavaformatperlesse-güentspersones:

Josep Amorós Palau Alcalde Acció Catalana

Josep Catllà Mercadé Conseller Unió Rabassaires

Joan Montané Travé Conseller ERC

Jaume Fonoll Escardó Conseller PSUC

Ramon Rovirosa Ferrer Conseller ERC


52


III. Dels “incontrolats” a la RevolucióComitè de Milícies Antifeixistes

El21de juliolde1936, elgovernde laGeneralitat aprovavaperdecret lacreaciódelesMilíciesCiutadanesdeCatalunyaperaladefensadelaRepúblicailasevalluitacontraelfeixismecomunactecontralareacciódel’alçamentarmatdelsfranquistescontraungovernrepublicàlegal.Arrand’aquestadisposicióesconstituïrenelscomitèslocalsdedefensa,d’acordambelComitèCentral.Amés,escrearenlescomissionsdeTransports,Guerra,Investigació,PatrullesiControl,OrganitzaciódelesMilícies,Proveïments,Sanitat,PremsaiRàdio36.

IgualcomalamajoriadevilesarreudeCatalunya,tambéaCubelleselsmi-licianshauriend’entregarlesarmesdecaçaideguerra,osol·licitarpermíscor-responentperamantenirlessevesdefensesarmamentístiques.Unapropostaquenovaprosperar,jaquelapossessiód’unaarmaeraunagarantiaperaladefensapersonalifamiliar.

Lesunitatsjerarquitzadesdemiliciansimilitarsvarenintentarrealitzarunasegonafunció,jaqueerenlaresistènciacontralesforcesamenaçadoresielme-canismerevolucionariqueesvoliaimplantar.Enunprimermomentarrandelail·lusió,vaprevaldrelaposturadelaCNTquerebutjavaladisciplinamilitar,onelsmilitarsdeprofessiórealitzarieneltreballtècnic.Elsistemad’allistamentalescolumnes,inicialment,consistiaquecadasindicatopartitposavaunanunciambl’adreçadelaseu.Elsaspirantsmilicianspresentavenlasevainscripció,ambelsrequisitsdesermajorsd’edatid’unmàximdequaranta-cincanys,amésdedis-posard’uncarnetsindicalopolíticvinculatalComitèdeMilíciesAntifeixistes.

L’anomenadaguerradecolumnesvaserundecisióimportantenelcampbèl-licdelscomitèsdeMilíciesAntifeixistesenCatalunya.L’organitzaciódelsviatgesiincursions,enunprimermomental’Aragó,transmetiaunavisióideològicafortaconsiderablesobrelaposturaempradaacadamunicipi.Desprésdel’aprovaciódelComitèdeMilíciesAntifeixistesdeCatalunyaesvanprendre,perpartdelaGeneralitat,lessegüentsobligacionsenunban:

“Primer,S’estableixunordrerevolucionariperalmantenimentdelqualescom-prometentoteslesorganitzacionsqueintegrenelComitè.

Segon.Peralcontrolivigilància,elComitèhanomenatelsequipsnecessarispertaldefercomplirrigorosamentlesordresqued’ellemanin.Aaquestobjecteelsequipsportaranlacredencialcorresponentquefaràefectivallurpersonalitat.

36 GOVERN DE LA GENERALITAT / JOSEP TARRADELLAS: Govern de la Guerra Civil a Catalunya, pàg. 67.

53

Tercer.AquestsequipsseranelsúnicsacreditatspelComitè.TotaquellqueactuïalmargeseràconsideratfacciósisofriràlessancionsqueelComitèdetermini.

Quart.Elsequipsdenitseranespecialmentrigorososcontraaquellsquealterinl’ordrerevolucionari.

Cinquè.Desdelaunadelanitfinsalescincdelamatinadalacirculacióqueda-ràlimitadaalssegüentselements:

a) A tots els que acreditin pertànyer a qualsevulla de les organitzacions queconstitueixinelComitèdemilícies.

b)Lespersonesquevaginacompanyadesd’algunsd’aquestselementsiqueacre-ditinllursolvènciamoral.

c)Elsquehojustifiquinenelcasdeforçamajorqueelsobliguiasortir.

Sisè.Pertaldereclutarelementsperalesmilíciesantifeixistes,lesorganitzaci-onsqueconstitueixinelComitèestanautoritzadesaobrirenelscorresponentscentresllistesd’allistamentsientrenaments.

Lescondicionsd’aquestsreclutamentsserandetalladesenunreglamentinterior.

Setè.ElComitèesperaque,atesalanecessitatdeconstituirunordrerevolucio-nariperaferfrontalsnuclisfeixistes,notindrànecessitat,perafer-seobeir,derecórreramesuresdisciplinàries”37.

Al’estiude1936,ladenominadaComissiódeMilíciesComarcalshaviarebutunmuntdequeixes idenúnciespelsabusos iamenacesamoltsciutadans.Vaserperaquestmotiuqueredactarenunmanifestexplicantqueelscomitèslocalsdemilícies,mentresubstituïenelsajuntaments,erenelsque tenien lapotestatd’establirimpostos,tributsicontribucionsperintentaranivellarl’economialocal.

Peròlapresènciadelsincontrolatsalespoblacionsal’entornaCubelles,ma-joritàriamentdeVilanovailaGeltrú,pressionavenalesdirectriusaprendreperpartdelscubellencs.Aquestepisodi sobreelsabusosentrecomitèsquedàbenexplicatenunanotadepremsaquerealitzàelComitèComarcaldeMilíciesAn-tifeixistes:

“Hemrebutdiferentsqueixesdelcomitèslocals,segonslesquals,grupsarmats,procedents d’altres localitats sotmeses al control respectiu dels seus comitès,procedeixenal’escorcolliapropiaciódedomicilisparticularsicol·lectius,aladetenciódeciutadansconsideratscomaenemicsdelnouordrerevolucionari,aixícomtambéal’exigènciadequantitatssotalapressiódel’amenaça.



54


Considerenels comitès localsdenunciats, i aquestaComissióavala i rubricalaconsideració,quetotselscomitèsconstituïtsfinsa ladata ielsqueesvanconstituintnoméstenendretaactuarimoure’sdintreelslímitsterritorialsqueperlasevaconstitucióelscorresponen,abstenint-sedemaneraabsolutad’in-tervenirenaltreslocalitats.

Aquesta manifestació no exclou la possibilitat que cada comitè local puguiadreçar-sealsaltrescomitèsdeleslocalitatsproperesaconsellantaccions,de-nunciantfetsiproposantelqueconsiderinbeneficiósperalmillordesenvolu-pamentdelacampanyacontraelfeixisme,deixantsempre,però,amansdelscomitèslocalsafectatsl’execuciódetoteslesactuacions”38.

38 GOVERN DE LA GENERALITAT / JOSEP TARRADELLAS: Govern de la Guerra Civil a Catalunya, pàg. 122. Signat per Josep Miret, responsable de la Comissió Comarcal, el 10 d’agost de 1936.

Cartell propagandístic recla-mant voluntaris per al front. Autor desconegut, impremta: Grafos, E. C. Barcelona).

55

Finalment,elconsellerJosepTarradellasvadissoldreperdecretelsComitèsdeMilíciesAntifeixistesiPopularsarreudeCatalunya,el9d’octubrede1936.LapretensióeracrearunaLleiMunicipalCatalanaenconsonànciaamblesexigèn-ciesexcepcionalsdelmomentifixarlesnormesqueenaquellperíodeharmonit-zessinlavidamunicipaldavantelsabusos.

Elpaperdesenvolupat ielbalançde l’actuacióde lesmilícies, fonamental-ment,vanserlapreocupaciódel’ordredelavila,ambrondesdemiliciansqueintentavenequilibrarlasituacióielpanoramadesoladordelaintensitatviscudadavant els incontrolats malgrat els incidents dels primers dies. Pel que fa a ladefensaexteriorodelperilldelespoblacionsveïnes,principalmentdeVilanovailaGeltrú,vigilarenapartirdebarricadesal’entradaialasortidadelavila,amésdelasupervisiódelsvehiclesdesortida,aixícomdelcontroldel’estaciódeferrocarril.

Confiscacions

ElComitèd’ApropiacionsdelaGeneralitatdeCatalunya,el10d’octubrede1936,vaser informatperpartde l’AjuntamentdeCubellesde larelacióde lesapropiacionsefectuades39.Peraixò,elconsistorirevelavalesconfiscacionsefec-tuadesdurantelsprimersdiesd’alçament40.LacasadelcarrerdelCastellnúm.7(actualcarrerdelDoctorJuncà),propietatdeRemigiJuncà,vaserdestinadaahabitatge,ielmotiuijustificaciódelseuapoderamenteralasevaabsència:haviaestatassassinat.TambélacasadeJoaquimVila,alcarrerd’ÀngelGuimerànúm.17,vaserreservadaahabitatgeenhaver-seabsentatelseupropietari.

ElcastelldeCubelles,propietatdeLluísDesvallsTrias,marquèsd’Alfarràs,vaserocupatenunprimermomentcomaresidència.Tambéfouconfiscadalarectoria,alcarrerdeLluísCompanysnúm.2,perubicar-hil’ajuntament,mentrequel’edificidel’esglésiaquedàperaúsdelSindicatAgrícola.

Amés,lesconfiscacionsdeCanTravé,dellocaldelaSocietatL’Aliança(CNT)ieldelasevacooperativa,delcastell(UniódeRabassaires),deCanFabrés,tambéconegut comcalXicarró i actualment ca l’Aleix, (UniódeRabassaires),de les

39 ANC, Fons 1, Generalitat de Catalunya (II República), codi de referència ANC1-1-T-6835, Comitè d’Apropiacions. Expedients de confiscació i reclamació de béns confiscats del Garraf: Canyelles, Castellet i la Gornal, Cubelles, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú.

40 Ibídem. El nou ajuntament va redactar el full del comitè d’apropiacions de la Generalitat de Cata-lunya el dia 10 de novembre de 1936, però no va ser enviat fins el dia 4 de juny de 1937, segons sembla per “un desquit involuntari va deixar-se d’enviar al seu degut temps”.


56


cases del Dr. Juncà i de Joaquim Vila, ocupades per diferents sindicats41, sónexemplesclarificadorsdel’activitatpolíticaentempsdeguerraalnucliurbà.

Pertotaixò,lasituaciólocalvaferquelarecaptaciód’impostosfospresaadiferentspropietarisdelavila.QuanalPledel’AjuntamentdeCubellesdel2dedesembrede1936esdiscutiasobrelesfinquesurbanesdelmarquèsd’Alfarràs,excepteelcastell,esdecidíquepassessina l’Ajuntamentiqueels inquilinspa-guessinelsseus lloguersalconsistori.Aixòdeixavaclara la intenciócontraelspropietaris.Peraquestmotiu, icomamesuracompensatòriadavantl’arribadadelsrefugiats,lescasesdeshabitadeserendestinadesalagentnouvinguda.

El21d’octubrede1936,l’AjuntamentdeCubellesiniciaval’estudiicondicio-namentdelcarrerdeLluísCompanys(actualcarrerMajor),delacasarectoralidel’antigaescoladenenes.Larectoriaesvahabilitarperasituar-hil’ajuntamentil’escola,perahabitatged’unmossod’esquadra42.Aquestafinca,situadaalcarrer


42 AMCUB, Llibre d’actes del 20 d’octubre de 1936 al 21 de novembre de 1940. Acta del dia 21 d’octu-bre de 1936.

El Castell de Cubelles a l’actualitat. A fons a la dreta el campanar de l’església.

57

deJoanPedroiRoignúm.20idepropietatmunicipal,tambéfoullogada,eldia11dedesembrede1936,aRamonEstalellapelpreude10pessetesmensuals.Hihavial’inconvenientquesihaguésvingutunnouinquilíaquesthauriaestatobli-gatamarxarobéapagarcincpessetesmésdellogueralmes.Tambés’obligavaalaconstrucciód’unaparetmitgeraquehaviadedividirendueshabitacionslasalaenquèestavainstal·ladaditaescola43.

Afinalsdelmesd’octubrede1936, el consistoridemanavaa JosepAgustíBombui(treballadorde laGriffideVilanova) laclaude l’HortdelRector,que

43 Ibídem. Acta del dia 11 de desembre de 1936.

Mapa dels llocs emblemàtics confiscats a la vila de Cubelles.


58


estavasotalapropietatdel’Ajuntament.Posteriorment,l’11denovembres’acor-dàlacessióalaUniódeRabassairesdetotelquehihaviasembrati“quedithortpassi a l’explotació directa de l’esmentada societat sense que la mateixa puguicediroarrendaracapparticularpuixl’had’explotarencol·lectivitatodelcontra-ripassariadenoual’Ajuntament”44.Améselmateixalcaldeproposava,que“ambelfiderepararenelpossiblel’aturforçóss’enderroquielmagatzemdel’ex-casaRectoraliesdoniunsdosotresjornalscadasetmanaalsparats”.

Lesreformesde lacasarectoralpera les funcionsde l’Ajuntamentdurantl’inicidelaGuerraCivilespanyolaprovocarenques’enderroquéselmagatzemdelarectoria,ubicatal’actualcarrerdeJosepAnselmClavé.Desprésdelsaqueig,va ser reconvertida en casa consistorial i, posteriorment, en col·legi de nenes,perpassaraserfinalmentundestacamentdecarrabiners45.Malgrattot, l’arxiuparroquialessalvà.

44 AMCUB, Llibre d’actes del 20 d’octubre de 1936 al 21 de novembre de 1940. Acta del dia 11 de no-vembre de 1936.

45 MARTÍ, J. M.: El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936-1939). Arxiu Diocesà de Barcelona. Barcelona, 2008. Pàg. 236.

El castell de Cubelles a la dècada dels anys 30 del segle XX (Col·lecció Antoni Pineda).

59

L’antigaescoladenens,ubicadaalacasaadjuntaaCanTravé,vasercedidaalaUniódeRabassairesaprincipide1937,ieldiadeSantJordide1937vaseruti-litzadaperl’UGT.AquestedificiestavasituatalcarrerdeFrancescLayret(actualcarrerdeSantAntoni)núm.18.El27degenerde1937elconsistoriaprovàlaseva cessió al sindicat agrícola i obligà a traslladar les seves oficines a la casaconfiscadadelcarrerd’ÀngelGuimeràcantonadaambl’actualpasseigdeNarcísBardají.

LaSocietatL’Aliançavaserrequisadaidissolta,mentrequeelCírcolCube-llencmantenialadinàmicaculturalcubellenca.L’edificiconfiscat,malgrattot,vacontinuantfentcinema46.LaCooperatival’Aliança,construïdaalsanys30,eraco-negudapermoltscubellencscomel Sindicat.EstavaubicadaalpasseigdeNarcísBardají fent cantonada amb l’actual carrer de Joan Roig i Piera. Després de laguerravaserutilitzatcomasindicatagrícola.

46 El dia 11 de novembre de 1936, l’Ajuntament de Cubelles va augmentar la recaptació del cinema es-tablint un impost de guerra. A l’acta es comentava el següent: “S’acorda augmentar un cinc per cent els que es paga en l’actualitat per l’arrendament del cinc de l’Aliança o sia el 15% de la recaptació en lloc del 10% que fins ara s’ha pagat i que s’augmenti en cinc cèntims cada entrada del cine com a impost de guerra i que totes les entrades siguin segellades amb el de l’Ajuntament”. AMCUB, Llibre d’actes de 20 d’octubre de 1936 a 21 de novembre de 1940.

Façana de la Rectoria entorn al 1912 (Col·lecció Antoni Pineda).


60


Al’estiude1937,arrandelsproblemesicrítiquesdelesconfiscacionsdefin-quesi,sobretot,demobles,s’acordàperpartdel’Ajuntamentquenielconsistorinielcosdecarrabinerspoguessinferconfiscacions,encaraquelescasesestigues-sintancades47.

ReferentalaseccióesportivadeCubelles,ambcamppropialsectordelMolídeBaix,tambéfouconfiscada.ElCentreCatalà,unainstitucióambvinclespolí-ticsaL’AliançaialaLligaCatalana,creadaafinalsdel’any1933perNarcísBar-dají,haviaceditelterreny48.Alcampdefutbolhihaguéunainstal·laciómodestacomavestidoramblasenyalitzaciódeCampd’EsportsdelCentreCatalà.AmbelnomdeClubEsportiuCubellesal1936participàal’anomenadaCopaGermanorambelF.C.SitgesielsequipsdeVilanovailaGeltrú,C.S.Vilanova,F.C.Marina,JoventutEsportivaiA.C.Vilanova.

Afinalsde1936,elconsistoriintervinguéelcampd’esports,queerautilitzatpelClubEsportiu.Lapretensióerarealitzarelcontroldelseuterrenyidelasevaentitat,podentcontinuarambl’activitatesportivamalgratquehaviend’assumirles despeses. Concretament, el 2 de desembre de 1936 l’Ajuntament aprovava“queelCampd’Esportsd’aquestavilaquedaintervingutperl’Ajuntamentpera

47 AMCUB, Llibre d’actes del 20 d’octubre de 1936 al 21 de novembre de 1940. Acta del dia 23 de juliol de 1937.

48 VIDAL, J.: El Círcol Cubellenc (1890-1939)... pàg. 111. L’equip cubellenc tenia com a vestimenta la samarreta de franges verticals amb els colors verd i groc.

Sector de Can Travé amb les confiscacions existents.

61

utilitzar-loperalsmateixosfins;autoritzantalaSocietatEsportivaquefinsaralautilitzatquecontinuïutilitzant-loamblacondiciódequeelsgastosdeconserva-cióiarreglodeditcamp,vaginalseucàrrec”49.

L’interessant complex de Gallifa també va ser confiscat durant la GuerraCivil,perònoesconservàcapdocumentaciórelativa50.Posteriorment,desprésdel’entradadelestropesfranquistesvaserrestituïdaalsseuspropietaris51.AtocaraGallifatrobeml’ermitabarrocadeSantPau.Vasersaquejadaperòigualmentnoexisteixinformaciósobreelsesdeveniments.

49 AMCUB, Llibre d’actes del 20 d’octubre de 1936 al 21 de novembre de 1940. Acta del 2 de desembre de 1936.

50 BLANCH, M.: Cubelles i l’ermita de Sant Pau, Quaderns de Patrimoni del Garraf, núm. 2, Consell Co-marcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 2005). Pàg. 32-34.

51 PINÓS, N.: Apunts sobre l’arquitectura del terme municipal de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Barcelona, 1998. Pàg. 82.


Estat actual de l’interior de l’ermita de Sant Pau.

62


Modificacions i reformes al nucli urbà

DurantlaproclamaciódelaIIRepública,el14d’abrilde1931,enunprimermoment i davant l’entusiasme col·lectiu es decidí canviar els noms de carrers,dotantlavilad’unasimbologiadecairerepublicà.Aquesttemahaestatbenes-tudiatperJoanVidaliUrpí52.Enelseullibrepresentavalesdiversesmodificaci-onsdurantlaproclamaciódelaRepúblicapelquefaalasenyalitzaciódelnucliurbà.LaplaçadelaConstituciópassàaanomenar-seplaçadelaRepública; laplaça de la Font, plaça de Francesc Macià; el carrer Nou, carrer de Prat de laRiba;ielcarrerd’EzequielOrdóñez,carrerd’ÀngelGuimerà.Méstard,al’estiude1931,perpeticiódelCorl’Espigas’aprovàdedicarlaplaçaNova(actualplaçadeBalmes)aJosepAnselmClavé.

ElpasseigdeNarcísBardají,quecomunicavaelpobleambl’estació,foubate-jatl’any1932ambelnomdeFrancescPiiMargall.Enaquestadata,laurbanitza-ciódelaplaçadelCastellvacomportarladelimitaciódelcarrerd’ÀngelGuimerà(actualcarrerdeJoanRoigiPiera).


Imatge del passeig Narcís Bardají a mitjans de la dècada dels anys 30 del segle XX (Col·lecció Antoni Pineda).

63

L’inicidelaGuerraCivil,iperlapretensiórevolucionària,vacomportarqueamoltesvilesdeCatalunyas’iniciésuncanvienlatoponímiamunicipal,ambelconsentimentireconeixementperpartdelaGeneralitatdeCatalunya.Lainten-cióerareflectir,d’unaformavisual,lesal·lusionsalnoumodelrevolucionari.Elsnomsvinculatsalsantoral,anticsdominissenyorials,eclesiàsticsodelareialesa,s’anarensubstituint.

LaGeneralitat inicià lesmesuresperpodercontrolar la situaciódavant laproblemàtica constant de canvi de noms. Per aquest motiu, l’octubre de 1936,promulgavaelDecretdeSeguretatInteriorestablintqueelmunicipiqueacordésuncanvidenomelsotmetésal’aprovaciódelConselldelaGeneralitat.ACube-lles,el4denovembrede1936,s’aprovavalasubstituciódelasegüentsenyalitza-ció,inclosaal’actadelconsistori53:

CarrerMajor:CarrerdeLluísCompanys.

CarrerdeSantAntoni:CarrerdeFrancescLayret.

Carrerdel’Església:CarrerdeFermínGalán.

CarrerdelaRectoria:CarrerdeJoaquimMaurín.

Carrerdel’Or:CarrerdeJaumeCompte.

CarrerdelMig:Carrerdel19dejuliol.

PlaçadelaRectoria:PlaçadeFrancescAscaso.

Dintredelesreformesengegadespelconsistoriiperalanetejavisualdelpai-satgeurbà,el20denovembrede1936esdonàcomptedelprojecteperreformarelpasseigdePiiMargall,amblasubstituciódecincosisarbresenmalestat54.S’acordàlaurbanitzaciódelcarrerdeLluísCompanys(actualcarrerMajor),peròamblacol·laboraciódelspropietarisdelesfinquesafectadessegonselsmetresli-nealsdelessevesparcel·les.ElcarrerdeColom,entrelaplaçadeFrancescAscaso(plaçadeSantaMaria)ilaplaçad’AnselmClavé(actualplaçadeJaumeBalmes)presentavaunaacumulaciódeterresirunesaportadesaconseqüènciadelade-moliciódelmagatzemdelacasarectoral55,demaneraqueelconsistoriratificàlasevaretirada.

53 Esmentat a VIDAL, J.: El Círcol Cubellenc (1890-1939)... pàg. 217.

54 AMCUB, Llibre d’actes del 20 d’octubre de 1936 al 21 de novembre de 1940. Acta del dia 20 de no-vembre de 1936.

55 Ibídem. Acta del dia 25 de novembre de 1936.


64


Laconstantbrutíciaa lacarreteradelaSantaCreudeCalafellmotivàquel’enginyerd’ObresPúbliquesdemanéslaprohibiciódellençarterresialtreses-combrariesalacarretera.AixòeraacausadelesobresdedesviaciódelacarreteradeBarcelonaaCalafellielcondicionamentdelsvorans56.

Col·lectivitzacions

Talcompassavaalarestadelnostrepaís,lescol·lectivitzacionsalcampnoesvanportaratermeexceptuantalgunesviles.ACubelles,lespropietatsd’unitatspetitesvanferquemoltspagesoscontinuessinamblesterresqueanteriormentconreaven.

A la capital de la comarca, a l’estiu de 1936, es creà o constituí el ComitèTècnicSociald’AgriculturaiRamaderia,queestavavinculatodepeniadelComitèdeDefensaLocal.Lapretensióeraincautarlesfinquesabandonadesil’organit-zaciódelesterresagrícolesqueesdestinavenalacol·lectivitat,peròsemprequeelspagesosesvinculessinatalinstitució.ACubelles,elComitèdeDefensaLocalintentàacontentarelspagesosiinstitucionsdotantdeseusalesdiferentsorga-nitzacions.

56 Butlletí Comitè Defensa Local 1937. Vilanova i la Geltrú, núm. 182, 20 de gener de 1937.

Nomenclàtor de carrers durant la Guerra Civil espanyola a Cubelles.

65

Moltsciutadansogrupssindicalsipolíticsambpretensiórevolucionàriain-tentarenobligarelscamperolsacol·lectivitzarllursterres;vaserd’aquestaame-naçaquelaConselleriad’Agriculturael12d’octubrede1936,manifestàquecappersona estava autoritzada per dur a terme col·lectivitzacions forçoses, ja quela ideageneral eraque lesorganitzacionshaviende limitar les sevesactivitatsagransfinquesconfiscadesquedespréspoguessinrealitzarpetitesexplotacionsagrícoles.Sotal’amenaçadel’anomenada“violaciódelallibertatsindical”,moltssindicalistesvarenutilitzarlessiglesperemparar-seenlessevespremisses.

ElSindicatÚnicdeCamperolsCNTdeCubelles,el3defebrerde1937,de-manava al consistori que li “siguin concedits uns trenta jornals de terreny delaquevaésser incautadaenaquest termemunicipal,per talde treballar-laencol·lectivitat”57.Comalamajoriadelscasosiallargantentempslaresposta,escomunicàl’estudidelprocésambunarespostaal’actadeldia10defebrer:

“Degudamentassessoratspelsorganismesméscompetents,d’aquesttermemu-nicipalencomplimentalesordresdelaGeneralitat,passenaésseradministra-desperl’únicSindicatqueenaquelladataexistia.Comsiguiquel’explotaciód’aquelles terresesportadaambmiramentperquedonirendimentmàximiqueelSindicatquetécuradel’explotaciód’ellesnohamanifestatvolguer-sendespendre,nosaltresnoestemautoritzatsdetreure-lesdelasevaadministració.AixíelSindicatquetélesterresincautades,estandintredelalleiiesellpertantalquecorresponlamanerad’explotar-les”58.

Larespostavasernegativaperunanimitat,jaquelesterreserencontroladesperlaUniódeRabassaires.

Al’estiude1937,elconsistoriaprovavaqueelscamperolsquehavientingutprohibitregarelscampsdelPratdeVilanova–elscubellencsielsdeCunit–po-guessinanaralestasquesagrícoles,perònomésfinsaúltimsdelmateixmes59.Elresponsablemunicipald’agriculturavatenirunareunióalaGeneralitat,el24demaigde1938,peltemadelscampscol·lectivitzatsilasevaproblemàtica.La Vanguardiahopublicàdelasegüentmanera:

“El consejero de Agricultura, señor Calvet, recibió ayer a una comisión de la F.E.S.A.C. de Cataluña, a otra comisión de “rabassaires” del Prat, alcalde de Sa-

57 AMCUB, Llibre d’actes del 20 d’octubre de 1936 al 21 de novembre de 1940. Acta del dia 3 de febrer de 1937. Esmentat a MARTÍNEZ ROIG, X. (2007): L’Esquerra Republicana de Catalunya de Cubelles (1932-2007), editat per la Secció Local d’ERC, Cubelles, pàg. 35.

58 Ibídem. Acta del dia 10 de febrer de 1937.

59 Ibídem. Acta del dia 20 d’agost de 1937.


66


durní de Noya, alcalde de Llavaneras, una comisión de la “Unió de Rabassaires” de Hospitalet y el comisario municipal de Cubelles”.

Perúltim,calcomentarquedurantelrègimfranquista,aljunyde1939,l’or-ganitzaciósindicalagràriaanomenadaCentral Nacional-Sindicalista(C.N.S.)esvaestendreatotselsdistrictesdelaprovíncia:

“Incluso donde la sindicación no había sido sentida por impuesta y precedida del asesinato, el saqueo y todo el vandalismo de las hordas rojo-separatistas. Elemen-tos conscientes y sanos del agro, agricultores que creen más en la cooperación en la compresión y en la hermandad para llegar a la España Imperio, camino de Dios, que no en el atropello y la desconsideración, se conciertan y acuden colectivamen-te a inscribirse a la C.N.S.”60.

Cubellesesvaadheriral’acciósindicalagràriadelrègimfranquista,comlaquasitotalitatdelssindicatsagropecuaris.

Refugiats

Cubelles va ésser un punt important per als refugiats, sense consideraciód’unindretpermanentdelagentnouvingudacomaconseqüènciadelaguerra.Almunicipi,referentalsrefugiats,coneixemlainformaciódel17dedesembrede1936,jaquel’actadelconsistorienfamenció:

“Esdonacomptedeques’harebutunacomunicacióenlaqueesdemanaajutal’Ajuntamentpertalquantescriaturesdelesevadidesdelfrontdeguerra;quepervarisveïnssis’hansol·licitatvintitresd’ellesis’acordademanar-nevinticinciqueelsveïnsdelsquenoesfacincàrrecdecapdeditescriatures,se’lshifaciunarecaptavoluntàriacadasetmanapertaldecalçarivestiraditsinfants,ienelcasdequefosmoltmesquíl’ajutvoluntari,aquestesfariaobligatoriielsenyalarial’Ajuntamentacadafamília”61.

Aixímateix,apartirdegenerde1937,ambelsanomenatsDecrets de S’Agaró,s’intentàcalmarlasituacióeconòmicadelsmunicipisamblaintencióderegularelsingressosdetotelpaísarrandeladesarticuladafinançadel’estiude1936.ElpropiconsellerdeFinancesdelaGeneralitatdeCatalunya,apartirdelesactua-cionsmunicipals,manifestà:

60 La Vanguardia Española, 3 juny de 1939, article titulat “Central Nacional-Sindicalista: Acción Sindical Agraria”.

61 AMCUB, Llibre d’actes del 20 d’octubre de 1936 al 21 de novembre de 1940. Acta del dia 17 de de-sembre de 1936.

67

“Enelsprimersmoments,elsnostresAjuntamentsforenelsquerebereniaten-guerenambunagransol·licitudelsnostresgermansqueveniend’altresterresdelaRepública.Durantelsvuitprimersmesos,forenelsAjuntamentsdeCata-lunya,ajudatsperl’aportaciópopular,elsquevarenresoldreelproblemaangoi-xósdelsrefugiats;peròdesprésd’aquesttemps,quedarenexhaurideslesCaixesdelsNostresMunicipis.Lesquantitatsdequèdisposavenperaremediarl’aturforçósenllurslocalitats,ajuntadesalesquehaviendestinatperarefugiats,erenjaesgotades,ielseracompletamentimpossibleatendreaaquestsdarrers”62.

Posteriorment,aprincipidemaigde1937,esvaacordar ferunpregóperobrirunanovainscripciópertaldepoderatendrelesdespesesdelsrefugiats.Amitjanjunyde1937,elconsistoricubellencaprovàlacompradetovallolesperalsrefugiatsquen’haviendemanataixícomdesabatespercadaundelsnensinenesacollits.ReferentalesdonesrefugiadesquevivienalcarrerdeFrancescLayretnúm.11(actualmentcarrerdeSantAntoni),se’lsaugmentàlapensióset-manalambtrentapessetes63.LescasesquevarenacollirrefugiatserencalaCèlia

62 TARRADELLAS, J.: L’obra financera de la Generalitat de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Barce-lona, 1938. Pàg. 51. Aquest correspon a un discurs realitzat per Josep Tarradellas al Parlament. El problema era donar solució de l’estada a Catalunya de 700.000 refugiats.

63 AMCUB, Llibre d’actes del 20 d’octubre de 1936 al 21 de novembre de 1940. Acta del dia 18 de juny de 1937.

Diverses cases de la vila de Cubelles que varen allotjar refugiats de guerra.


68


Marcillas,calCamps,cal’ElviretaRosell,calRuliticalVidal,amésdel’estaciódeferrocarril64.

Actualment,al’ANCesconservavenlesacollidesirefugiatsdurantsismesosde1938(demarçaagost)65.L’autorolotíJulioClavijoLedesma,alasevatesidoc-toral66,ensparlàdelsrefugiatsalfebrerdel’esmentatany.DavantelscostosdelsrefugiatsaCubelles,elDepartamentdeFinancesdelaGeneralitatdeCatalunyaatorga5.000pessetes,percobrirlesdespesesal’estiude1938.

Mes (1938) Refugiats Estades produïdes

Febrer 14 392

Març 14 423

Abril 27 394

Maig 55 1.414

Juny 58 1.680

Juliol 59 1.755

Agost 54 1.665

Escoles a Cubelles

Novaserfinsal31dejuliolde1936quanescreàelSindicatd’ArquitectesdeCatalunya,adscritalssindicatsdel’UGTidelaCNT67.Aquestsindicatvatenirl’encàrrecd’elaborarelprojectedelesescolesdelConselldel’EscolaNovaUnifi-cada(CENU).D’aquestatascaalserveidelapedagogiahaestatlamésconegudaiestudiada,cosaquehacomportatqueesdeixésdebandalasevaactuaciódinsdeladefensapassivaquetambéexistí68.ElCENUeraunorganismecreatperlaGeneralitatdeCatalunyaamblaidead’executarlesdirectriusiacordsatoteslesentitatsculturalsdeCatalunyaperprocedira launificaciódel’Ensenyamenta

64 Aquesta informació ha estat corroborada pel Sr. Antoni Pineda i Gavaldà.

65 ANC, Fons 1, Generalitat de Catalunya (II República), Departament de Finances. Inventari I. 4130 i 4131. Caixa (1/4 i 4/4). Reproduïdes per VIDAL, J.: El Círcol Cubellenc (1890-1939)... pàg. 225.

66 CLAVIJO, J.: La política sobre la població refugiada durant la Guerra Civil 1936-1939. Tesi de llicencia-tura. Universitat de Girona. Girona, 2003. Pàg. 485.

67 BOHIGAS, O. (1998): Modernidad en la arquitectura de la España republicana, Tusquets Editores. Bar-celona, 1998. Pàg. 198.

68 RIBALTA, M.; FONTQUERNI, E.: Las escuelas del C.E.N.U.: 1936-1939. Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, 89. Barcelona, 1972. Pàg. 2-13.

69

Catalunya.Lapretensióprincipaladoptadaeraqueelsedificisconfiscatsdesti-natsalesescolestinguessinunmínimdemesuresadientsperal’ensenyança.

Al’estiude1936,aVilanovai laGeltrús’organitzàladelegaciódelCENU,ubicadaalcarrerFerrerGuàrdianúmeros23i25.LavinculaciódeVilanovaiCu-bellesvasertanestretaqueelComitèdeDefensaLocaldeCubellesvaprocediralaconfiscaciódelafincadeCanTravéperatendrelesnecessitatsdelaculturadeCubelles.El30d’agost,elpresidentdeladelegaciódelCENUpresentavalesproposteseducadoresaVilanovaambeltítol“Directrices y médula de la Escuela Nueva”69,cridantalaparticipaciódeCubelles.

69 Butlletí Comitè Defensa Local 1936. Vilanova i la Geltrú, núm. 38, 29 d’agost de 1936.


70


Perrespondrealescrítiquesialsproblemesdel’Ensenyament,elButlletí del Comitè de Defensa Local,el2desetembrede1936,publicàalaportadalasegüentnotíciasobreeltermedeCubelles:

“Sobre la marcha

El C. E. N. U. en Cubellas

Hayunaenfermedaddelavistaque,dejandointactoelojo,loinutilizaparalafunciónvisual.Sonlascataratas.

Cual denso nubarrón, se pega a la pupila, se agarra a ella, la cubre, la tapa y corta el pasó a la luz.

Y aquel ojo no ve. Y si se agarra a los dos ojos la ceguera es completa.

Ceguera plácida, con la placidez que puede caber en la negrura absoluta. Plácida porque no se produce dolor físico.

El ciego de cataratas ciego seguirá por muchos colirios y lavajes que aplique a sus ojos. Si ha de recobrar la vista no lo logrará sino por la operación un tanto dolorosa.

Hay que raspar, extirpar el velo que se opone al paso de la luz.

Hay que decidirse a sufrir el dolor de la operación.

O permanecer ciego.

A eso el C. E. N. U. a los pueblos. Al extirpar las cataratas que no dejan ver. A raspar, si, hay que raspar. Aunque duela.

Ha sido el compañero [Patrici] Redondo el hábil operador que ha actuado en Cubellas.

Prevención lógica, perfectamente explicable; pero el paciente se ha dado.

El vendaje está puesto: en su día se levantará.

Y habrá visión.

Cubellas quiere ver, y verá.

Redondo ha sabido operar”.

ElmateixdiaripublicavaqueladelegaciódelCENUvavisitarCanyelles iSant Pere de Ribes “habiendo dejado resuelto, en cuanto se refiere a locales, la Enseñanza primaria en Cubellas, Cañellas y San Pedro de Ribas”.Peròlarealitaterabendiferentalanotíciapresentada.El5d’octubre,ladelegaciócomarcaldelCENUpublicavaunanotaperpartdelseupresident,PatriciRedondo,ielseu

71

secretari,BeningeEscobar70.S’insistiaademanarcalmaalsparesinensdavantl’augmentdetempsperdutenl’escolaritzaciódelacanalla.Lesobresconstructi-vesesvanallargari,mentrestant,esvatrobarelmestreadisposiciódel’Ajunta-mentperaquanfosreclamatperexercirlasevadocència.

Elcentreneuràlgicdel’EnsenyamentaCubellesesconcentràaCanTravé.Alpisdedaltesvareninstal·larelsalumnesgrans,de10a14anys,al’entresòl,elspàrvuls,ialsbaixos,elspetitsde6a10anys.Laintenciódelconsistorieracrearunesnovesescoles.El9dejuliolde1937,l’AjuntamentvaoferiralaGeneralitat,responsabledel’EnsenyamentaCatalunya,l’edificidelcarrerdeFrancescLayret(carrerSantAntoni)núm.18peral’escoladepàrvuls.

Al’acabamentdelaGuerraCivil,alaprimaverade1939,l’Ajuntamentfran-quistadeCubellesvatornarlaquotadellogueralnúm.18delcarrerdeSantAntonialsenyorTravé,ambuntotalde500pessetesal’anyperlesescolesil’ha-bitaciódelmestreitambéperlacol·lectivitzaciódel’espai71.

70 Butlletí Comitè Defensa Local 1936. Vilanova i la Geltrú, núm. 75, 6 d’octubre de 1936.

71 MARTÍNEZ, X.; VIDAL, J.: Els anys de la postguerra i l’auge turístic a Cubelles (1939-1970). De la repressió a l’especulació. Pàg. 41.


72


IV. Vida a la reraguarda

Reraguarda i abastiment al front

“Elfuselltélasevaculata

ésclar:ambsolscanóiforrellat,no

espottirar.

Tampocelscombatentsdelfrontnopodenactuardesdelesreraguardes.

Méseficaçseràl’atacdelnostreExèrcitcommésfortaesformilareraguarda”72.

Ambaquestesparaulesessimplificàlapropagandadelesautoritatsversl’in-tentd’animarlapoblaciópernodrirelfrontdesdelareraguarda.Uncopcreatl’anomenatComitèProExèrcitPopularRegular,aquestpropagavalanecessitatdecreariprepararunareraguardasòlida,ambtreballvoluntariperdonarsuportalesnecessitatsdelfront.Perònototestavaalfront,elsespaismilitaritzatscomlesplatgesol’hospitaldesangalafincadeSolers(SantPeredeRibes),necessita-venl’aportacióciutadana.Sorprènl’aportaciódetrespagesosqueel29d’agostde1936donarenal’hospitalunaquantitatde22melons73.

Jaal28d’agostde1936,mitjançantelButlletí del Comitè de Defensa Local de Vilanova i la Geltrú(núm.37),lesgermanesdel’assassinatNarcísBardajíerencridadesasatisferlaquotade1.000pessetesperpodereixugarl’aturforçósiperportaratermeobresdedefensa,d’ensenyamentitasquesmilitars.Malgrattot,elComitèdeVilanovasancionavaMagdalenaiMariaBardajíiTorrabadellaapagarcadascunalaquotaesmentada.

Aixímateix,aprincipidesetembrede1936,eldiariLa Vanguardiapublicavalessubscripcionsdelesvíctimesrepublicanesamblacompraderebutsal’OficinaCentraldelsServeisCentralsdeGovernació.L’AjuntamentdeCubellesvalliuraruntotalde798pessetesi lasubscripciópúblicaperimportde150pessetes.Afinalsdelmateixmes, lesrecaptacions lliuradesalComitèCentralde lesMilí-cies,perpartdelComitèMZA(Madrid-Saragossa-Alacant)del’estaciódeCu-belles,formatperUGTiCNT,donava132,80pessetes.Enunprimermoment,les aportacions al front serien considerables i importants, però les donacionsminvarenprogressivamentperculpadel’estrangulaciód’unaeconomiaestric-tamentfamiliar.

72 Full Oficial del Consell Municipal 1937. Vilanova i la Geltrú, núm. 286, 4 de maig de 1937.

73 Butlletí Comitè Defensa Local 1936. Vilanova i la Geltrú, núm. 39, 30 de juliol de 1936.

73

El19d’octubrede1936escomunicavamitjançantnotadepremsal’ordredeguerrasegüent:

“Totselsconfeccionistesdelramdelvestit,homesidones,quesiguinrequeritsperalaconfeccióadomicili,handeconsiderar-secomamobilitzatsicomplirlesordresiinstruccionsquese’lsdoninavaladespelsServeisdeProveïmentsdelaConselleriadeDefensa,perrequirir-hoaixílesnecessitatsdelfront”74.

LaveritateraqueaCubellesjas’anavatreballantenl’elaboraciódevestimen-taperalsmilicians.Vaserperaquestmotiuqueel26desetembrede1936,alButlletí del Comitè de Defensa Local(núm.66),donavalanotíciadelaconfeccióderobaaCubellesperalfront:


Cartell especificant la necessi-tat de roba per als milicians.


74


“Esdignederemarcarl’esforçquelesnoiesdeCubellesvénenrealitzantenlaconfecciódecalçotets,gerseisialtresarticlesderobaperalsmiliciansquellui-tenenelscampsdebatalla.

Amésdel’activitatquedespleguenenlaconfecciódeprendesdevestir,orga-nitzenvetlladesdecaràcterartísticirecreatiu,destinadesarecaptarcabalsperacontribuiralalluitaantifeixista.

NocaldubtarqueelpobledeCubellessabràcorrespondre,comésdegutalesiniciativesd’aquestestoldenoiesquetangenerosamenttreballenperlacausadelarevolució”.

LaconfecciódemitjonsperalfrontvaserunatascafreqüentalavilaveïnadeVilanova,jaqueesfeiencridesalesnoiesperquèhihaviaestocsdellana.ElComitèdeProveïments,el17d’octubrede1936,mitjançantelButlletí del Comitè

Cartell demanant la col·la-bo ra ció de les dones per a la confe cció de roba per al front. Autor: Fontseré, im-premta: Gráficas Ultra, S.A.

75

de Defensa Localfelicitàlesdonesquetreballavenperalfrontexpressant-seambfervorientusiasme:

“AquestComitèfaconstarunavegadamésl’amoril’entusiasmequel’AgrupaciódenoiesdeCubelleshaposatenfavordelalluitacontraelfeixisme;darrera-mentenshaentregatsisdotzenesderobainterior;confeccióiunadotzenadesuèters.

Nomésenscalremerciaraquestesdigneslluitadoresdient-les-hiqueéstreba-llant,noméstreballanttalcomelleshofan,queabatremelfeixisme.

Salut,companyes”.

AVilanovailaGeltrú,diversespersonesdonavensuportalesMilíciesAnti-feixistesmitjançantelscositsderobaperalfront,confeccionatallocaldelSindi-catdel’ArtTèxtil.Aquestestavainstal·latal’anticlocaldelaGranPenya,ubicatal’actualRamblaPrincipald’aquestapoblació.Apartirdelmaigde1937,lasecciódeVestirvacomençaracotitzaralSindicatFabril.Elvoluntariatqueparticipàperal frontreduí lasevacapacitata lasecció jaques’iniciàencadena lasevaproducció.

Queviures i necessitats

Elsabusospelpreudelsproductesdeprimeranecessitatvanferpatiralmu-nicipideCubelles.Perlasevacondiciódecapitalcomarcal,VilanovailaGeltrúes va veure obligada a la creació del Dipòsit General de Queviures i Similars,organitzatcomacooperativadedistribuciódestinadaaVilanovaialasevaco-marca75.Elsseusmembreserendelssindicatsdel’UGTidelaCNT,controlatpelComitèdeProveïments.

Elsprimersdiesde laGuerraCivilespanyola,elGovernde laGeneralitatdeCatalunyaavisàdelsproblemesalsajuntamentsialsorganismesdeforadelaciutatdeBarcelona:

“Primer.Elsproblemesdeproveïmentdelspobleshand’éssersolucionatspelsdelegatsdeProveïmentsdel’Ajuntament,d’acordambelscomitèsantifeixisteslocals.

Segon.Elscomitèsantifeixistessobreelsqualspesielcontroldelacirculaciópercarretera,handeprocurarnoposardificultatsalsdelegatsorepresentants

75 Butlletí Comitè Defensa Local 1936. Vilanova i la Geltrú, núm. 78, 9 d’octubre de 1936.


76


d’aquestscomitèsquedegudamentavalats,ambelsegelldelComitèCentraldeProveïments,ViaLaietana,16,circulinambalgunencàrrecarealitzar”76.

Aixímateix,caldestacarqueaprincipisdel’any1937elsdiferentspoblesdelacomarcadelGarrafdemanavenalspropietarisdecotxesicamionsdetrans-port,oalsquehavienestatincautats,s’abstinguessinderealitzartransports.Lapretensióeracontrolarelsesforçosnoméssiestavendestinatsal’aspectebèl·lic,jaquelamancançadebenzinaesfeiaevident.AquestmotiufaràqueellliuramentdebenzinaescentralitzésaVilanova,amblacorresponenpeticiódeladocumen-tacióenconceptedeguerra.

També a principi de 1937, el delegat comarcal de proveïments PrimitiuLaguna,afiliatalPSUC,organitzàaquestainstitucióperdonarserveialacomar-ca.Laintencióeraquelesoperacionsd’intercanvisintercomarcalodel’estrangerfossincontroladesper ladelegacióamb lafinalitatdenopodersortir res si lacomarcapatiamancadelproductecomercialitzat77.Aquestpropòsitd’establirde-legacionscomarcalseraunintentdereduirelpoderdelspoderslocalsisindicatsdelesdiversesviles.

LaCNT-AITcomarcaldeGarraf,queestavaorganitzadaperdonardirec-triusalsdiferentssindicatsdelsmunicipisdelasevajurisdicció,vaexpressar-sesobre la informaciódonadaperpartde laConselleriad’Economiaa laterceravegueria.Elproblemaradicavasobrelaposturadel’anomenadaJunta del Con-trol Sindical Econòmic,quehaviapresl’acordalmarçde1937.S’ordenavaqueatotal’àreadelaqualelcomitèteniacompetènciafossinsuspeses,totalment,lesoperacionsbancàriesicomercials,aixícomintervingudeslesentradesosortidesdemercaderies.Laintencióprimordialerainformarlesempresesdelacomarcad’aquestaproposició78.Posteriorment,lasecretariacomarcaldelaCNT-AITdeGarrafvadonarconeixementquehaviaaconseguitgranquantitatdesofre,icomquehaviaestatabastint totselpoblesdelGarrafquesindicalmentcomponienaquestterritori,demanavaalSindicatAgrícolaoalaCol·lectivitatquesienne-cessitavapassésperlesoficinesdeVilanovailaGeltrú79.

Al’estiude1937,ladelegacióComarcaldeProveïmentsdelGarraf,perim-posiciódelDepartamentdeProveïmentsdelaGeneralitatdeCatalunyaprenguélamotivaciódedeixardeferpadosdiessaltejats.Lavoluntateraalimentartot


77 Butlletí Comitè Defensa Local 1937. Vilanova i la Geltrú, núm. 190, 28 de gener de 1937.

78 Ibídem. Núm. 229, 8 de març de 1937.


77

Catalunyad’altresmercaderies,perònecessitavaprincipalmentelblat.Lacomar-ca del Garraf no era productora de blat, però malgrat tot es va poder abastirordinàriamenti,exceptuantcasosmoltsingulars,s’haviapogutelaborarunplad’acordamblescircumstànciesdelaguerra.Al’iniciar-selaguerra,lacorrespo-nentcollitacatalanadeblatvaferquelaFederaciódeSindicatsAgrícolesanul·lésles comandes estrangeres. A la comarca, els sindicats agrícoles varen entregarl’excedentdepartidesdeblataldepartamentdeproveïment,adiferènciade larestadeCatalunya.

Afinalsdel’estiu,elproblemad’abastimenteraunconstantperamoltsmu-nicipis,inclòseltermedeCubelles.Això,amés,provocàaldarullsipropagan-desencaminadesaproduircrítiquesalpropimunicipi.Enmatèriadequeviures,Cubellesdepeniaúnicament iexclusivamentde laConselleriadeProveïmentsdelaGeneralitatdeCatalunya.LacentralsituadaaVilanovailaGeltrútenialapotestatdedistribuirlesmercaderiesatotalacomarca,quesubministravaiauto-ritzavaBarcelonadesdelaconselleriaesmentada.

L’organismedevigilànciamunicipalaVilanovailaGeltrú,el20denovembrede1937publicavaunanotíciaalFull Oficial del Consell Municipald’aquestmuni-cipireferentaladetenciód’unsindividusperdiversosrobatoris.Sotaeltítol“A la caça de la guineu”,esfeiamenciódelasostraccióqueesproduïaalmunicipideVilanovailaGeltrú.Vansersobretotelspagesoselsmésperjudicats,jaqueels eren arrencats els gèneres de les hortes i dels camps. Les autoritats locals,juntamentamblaGuàrdiad’Assalt,intensificarenlessevescorresponentsinvesti-gacions,quevanportaralregistredomiciliarideFrancescLópezMartínez,de34anys,deMiquelGinerGarcia,de51anys,id’AntonNadalDomènech,de29anys,veïnsdeCubelles,alsqualselsforentrobats,enconjunt,10arrovesdepatatescomaproductesdelsfurts.Elpillatgevaserunapràcticaestesadavantl’escassetatdeproductesaCubelles.

Pertotaixò,laDelegacióComarcaldeGarraf,segonslaDirección General de Abastecimientos,feiaunacridaalaIIIVegueriaalmaigde1938:

“A fin de que ningún ciudadano de esta comarca pudiere ser sorprendido ni alegar ignorancia, esta Delegación recuerda que todos los que tengan establecimientos y puestos de venta de artículos de beber, comer y arder, el deber que tienen de cum-plir rigurosamente las disposiciones dictadas en materia de abastecimientos por el Ministerio de Hacienda y Economía el día 13 de enero último (“Gaceta” del 14 del mismo mes), en lo que hace referencia a la necesidad de ir provistos de la cor-respondiente guía de circulación de los géneros arriba mencionados, teniendo en cuenta especialmente aquellos casos en que las guías han de ser autorizadas por el


78


delegado de la Veguería o Comarca. De no cumplir tales disposiciones incurrirán en el delito de decomisación de la mercancía.

También recuerda esta Delegación a los Ayuntamientos de esta Comarca que no hayan cumplimentado las disposiciones del Ministerio de Hacienda y Economía del día 28 (“Gaceta” del día 29 del mismo mes) en lo que se refiere al artículo 9 de los precios de tasa, la necesidad de cumplimentarlo en plazo breve, a fin de dar a conocer a todos los ciudadanos los precios de compra que a partir del día 1º de mayo de 1938 regirán en todo el territorio leal de la República”80.

Comaconclusió,perentendreelssubministramentsaCubelles,desdel’al-çamentmilitarfinsamitjande1937,laConselleriadeProveïmentsdelaGene-ralitatvaserresponsabledeladistribuciódelsproductesdinsdeCatalunyaaixícomlesrelacionsambl’exterior,malgratquegranpartestavasotaelcontroldelconsellmunicipal81.Méstard,enunasuposadaiteòricafasequeduràtotl’any1938,idavantelsabusosielpatimentdemoltespoblacionspelsimpactesdelaguerra,vaserelgoverndelaIIRepúblicaespanyolaquevareorganitzarlapolí-ticadeproveïmentsaleszonesrepublicanesqueencaranoestavenocupadesperl’exèrcitsublevat.

Quinta Columna

Lesnotíciesdelfrontestergiversavenamblaintenciód’aixecarlamoral.Elsmilicianstambéestavenpreocupatsperl’ànimdelsciutadans.Peraixò,amanerad’exemple,alButlletí del Comitè de Defensa Localespublicaren,el3d’agostde1936,unesindicacionsenxampadesaunpresoneralfrontdeGuadalajara:

“El primer factor para conseguir la victoria es aniquilar la moral del enemigo. Por eso, y aunque el Gobierno republicano carece de tropas y armas con que hacemos resistencia, es indispensable atenerse con el máximo rigor a estas instrucciones.

Primera. Para asegurar la retaguardia es preciso infundir terror al enemigo. Con este fin, cuando nuestras columnas ocupen un núcleo de población, deberá pro-cederse a ejecutar saludables y definitivos escarmientos en las autoridades que puedan ser habidas.

En caso de que hubieran huido, se procederá del modo expresado con aquellos de sus familiares que puedan ser capturados. Al hecho se procurará del mismo modo contra cualesquiera que se rebele contra nosotros.


81 RODRÍGUEZ, C.: Els proveïments a Vilanova i la Geltrú durant la Guerra Civil, pàg. 219.

79

Segunda. Convendrá mucho requisar el efectivo metálico que se halle en los edifi-cios oficiales y en los particulares afectos al régimen. En ocasiones será de particu-lar eficacia destruirles los edificios, las cosechas y los ganados.

Tercera. En toda localidad será muy útil informarse del cura párroco o de otras personas de orden sobre las opiniones de los vecinos caracterizados. No debe haber ningún inconveniente en incorporar a las columnas, con categoría de ofici-ales o suboficiales, según las necesidades aconsejen, a los partidarios de Falange Española.

Estos elementos tendrán por misión, dada la actitud de las tropas, vigilarlas de cerca para impedir movimientos de flaqueza.

En caso de manifestarle en alguno de la columna vacilación o resistencia a las ór-denes o propósitos de fuga, tanto los jefes y oficiales como los elementos auxiliares civiles deberán proceder en el acto con la máxima energía.

Entiéndase que será preferible incurrir en equivocación que dejar que se manifi-este flojedad en las tropas. De este rigor dependerá el pronto y feliz éxito de unas operaciones cuyo inmediato éxito no ofrece el menor género de duda.

Los que vacilen en cumplir esta orden serán juzgados, a su vez, en la forma que queda dicha.

Cuarta. Para los efectos que quebrantar la moral de los enemigos, en el caso poco probable de que nos ofrezcan resistencia seria, es ineludible considerar como zona a ataque todo poblado que se halle a retaguardia del frente enemigo.

Importante: No importa que en los lugares a que se alude no haya fuerzas comba-tientes. El pánico, difundido por los vecinos que huyan, producirá el efecto moral que necesitamos.

Muy reservado: Está probado que lo que más desmoraliza a una fuerza comba-tiente es ver que se atacan sus hospitales de sangre y sus columnas de evacuación de heridos. Convendrá, pues, tener en cuenta esta enseñanza de la Gran Guerra.

Quinta. Si, contra toda posibilidad. Madrid nos opusiera resistencia, deberá con-siderarse como objetivo primordial la destrucción de las líneas conductoras de fluido eléctrico, así como también la de las conducciones de agua. Esto último, en la presente época del año será de una eficacia sorprendente.

Sexta. Cuando entremos en Madrid, acontecimiento que ocurrirá aproximada-mente el día 20, la primera medida será colocar nidos de ametralladoras en las torres de las iglesias y en cualesquiera otros edificios que ofrezcan extenso campo de tiro.

Las máquinas harán fuego sobre todo elemento enemigo, sea del sexo que sea, que entre dentro del campo de tiro. Aunque no causen bajas, contribuirá a difundir el terror y a impedir reacciones ofensivas del paisanaje.


80


Séptima. Muy importante y reservado. Los elementos de mando no harán indica-ción ninguna para que la fuerza convierta en “dumdum” sus proyectiles. Se harán los desentendidos si vieran practicar dicha operación. Y para estimular a ello de-berán manifestar gran indignación contra el enemigo, protestando violentamente por los horribles destrozos que sus “pacos” causan por el empleo de semejantes proyectiles. Con esto es de pensar que baste”.

Durant laGuerraCivil,s’enteniaperQuintaColumnalacomunitatoper-sonespotencialmentdeslleialsalaRepúblicailacol·laboraciódediferentsma-neresambl’enemic.LaComissariad’OrdrePúblicinformavaquel’activitatdelacinquenacolumnaesdesenvolupavaalareraguardaiperaixòpregavaatotselsciutadansquenofessincasdelescampanyesdeprovocacions.Aixòpassàprin-cipalmentafinalsdelmesde febrerde1937,quangrups feixisteshavienestatdesmantellatsalaciutatdeBarcelonais’havienarribatalesconclusionsqueespassavainformacióalrègimdeFranco.

Amagatall de bombes de mà

El28degenerde1938,elcapdeldestacamentdeVilanova i laGeltrúvainformar al director general de seguretat que al terme municipal de Cubelles,

Cartell sobre el perill de la Quinta Columna. Autor: Fried-Feld. Impremta: Fotolitogra-fia Barguñó, E.C. Barcelona.

81

“a unos seis kilómetros de esta Villa, Agentes de éste Destacamento, en una cueva de la montaña encontraron diez bombas de mano (Laffite) no pudiendo precisar quien las pudo depositar allí”82.Aquestesbombesdemàvarenser,posteriorment,dipositadesalquarterd’AssaltdeVilanovailaGeltrú.

L’expedient sobre la troballa era competència de la Comisaría General de Fronteras y Puertos.AixòensindicaquealesmuntanyesdeCubelleshihaguéunaactivitatforadelcontroldelsvilatans.Malgratdesconeixemlasevaproce-dènciaiubicació.

82 CDMH, PS-Barcelona, 797, 4, 53, ”Expediente relativo al hallazgo de diez bombas Laffite en Vilanova i la Geltrú (Barcelona)”.

Cartell referit a la de-fensa de costes. Autor:

V. Ballester Marco, impremta: Ortega

(UGT-CNT).


82


SobrelesbombesdemàtipusLaffite,corresponienaunmodeldel’any1921,moltpopulardurantlaGuerraCivil.Aquestesbombesdemàerenlesmésuti-litzadesperlestropesnacionalsdurantlaguerra,idemenorutilitzacióperlestropesrepublicanes,jaqueerareglamentàriaal’exèrcitespanyolal’iniciar-seelconflicte.ElsnacionalsvancontinuarlasevafabricaciódelaLaffite,fundamen-

Vista de l’entrada a Rocacrespa. Entorn a aquest sector es varen localitzar les bombes de mà (Col·lecció Antoni Pineda).

Dibuix simplificat d’una bomba de mà tipus Laffite.

83

talmenta laFábrica de Artillería y PirotecniadeSevilla (se’nvanconstruiruntotalde2.306.174,ambunritmed’unes3.400diàries),facilitadesperlautilitza-ciódefàbriquesgaditanesdellaunadeconservesperproduirelcos.LaindústriadeguerradeCatalunyavafabricaraquestesbombesdemàalaFàbricaParésiMassanadeBarcelona.


84


Sobre l’actuació de l’Ajuntament de Cubelles

LapèrduadelpatrimoniarquitectòniciartísticarreudeCatalunyavanserevident.Passàelmateixambelpatrimonidocumentalperdut.Desd’unavisióretrospectiva, a partir de la informació del maig de 1941, l’alcalde franquista,JosepRovirosa,informavasobrel’estatdel’Ajuntamentenmatèriadedocuments.Comunicàlasegüentsituaciódelconsistorifentunavaloraciódelseuestat83:

“1º.QueelAyuntamientodeesta,segúnhepodidoaveriguar,yaquesuarchivofuesaqueadoporelEjércitorojoensuretirada,estabacompuestoporlospar-tidosCNT,UGT,POUM,Socialista,EsquerraRepublicanayUnióndeRabas-saires,aunqueaexcepcióndeestepartidodeUnióndeRabassaires,losdemáspartidosnoestabanconstituidosenesta.

83 AHN, FC-Causa General, 1603, exp. 1. El 27 de maig de 1941 s’informava al fiscal instructor de la Causa General de la província de Barcelona.

Escena propagandís-tica del llençament d’una bomba de mà tipus Laffite per part d’un militar franquis-ta (AGMAV).

85

2º.Queelcomportamientoyactuacióneneldesempeñodelcargodelasperso-nasqueejercierondeAlcalde,TenientesdeAlcalde,SíndicoyConcejales,fuecorrecta.

3º.Quelaactuaciónpolítico-administrativadelAyuntamientoPlenoyComi-sionesquesecomponíaelmismo, fue lanormalypropiade losorganismospúblicosdelrégimenlocal.

QueesteAyuntamientonoemitiónipusoencirculaciónpapelmonedarojoencirculación.

4º.Queelcomportamientoyactuacióneneldesempeñodecargosdelasperso-nasqueejercieronfuncionesdenaturalezagubernativamunicipal,fuecorrecta.

5º.QuetambiénfuecorrectaentodotiempolaactuacióndelasAutoridades,DelegadosyAgentesmunicipalesconrespectoalOrdenPúblico.

6º.QueenestanoteníasuresidenciaoficialnifuncionóningunaDelegaciónespecialGubernativaSuperiordecarácternomunicipalnicomarca”.

Creu del terme

Lescreusdetermecorresponenaelementsmonumentalsques’erigienpropdel’entradadelespoblacionsopropdelscamins,odelimitenunterme,desd’unaòpticareligiosa,peralaprotecciódelsbénsidelespersones.Amés,tambétenenunsentiteclesiàsticdinsdeldretcomaasil,jaqueelsperseguitsespodienreco-lliral’entorncomarefugiats.Lacreucomaprotecció,signedelaredempciódel’homeperJesucrist,corresponaunaprotecciódeltermecontraelmalpresagi.

Lacreudetermequeestavasituadaal’entradadelavilavaserdestruïdaal’inicidelaGuerraCivil.EraatribuïdacronològicamentalsegleXV.Actualmenthihaenunparterrelareproducciód’unacreuiunpetitmonumentambunplacaamblasegüentllegenda:“L’AjuntamentilaViladeCubelles,enrecordalesvíc-timesd’unaguerraquenohauriad’haverestat.11-IX-1979”.

Aquestaplacanovaserinstal·ladafinsal1986.Elmonumentsubstitueixl’an-tigacruz de los caídosfranquista.Alfinalitzarlaguerra,l’empresariJosepMarséiSolé84vaferconstruirl’actualcreuqueespotveure,peròdesplaçadaunamicamésalnorddelllocoriginal.

Calfermencióal’interessantdocumentsobrelademandaderecol·locació

84 Josep Marsé i Solé va veure com els incontrolats assassinaven al seu pare, un oncle i els dos fills d’aquests a Cunit. Posteriorment, durant el règim franquista, accedí a l’alcaldia de Cubelles (1945-1949).


86


delacreuperpartdelpropietaridelterreny,JoanFabréOlivé,justamentdesprésdefinalitzarlaguerra:

“Mis antepasados Oliver, llevados por su fe católica, erigieron la cruz del término de Cubellas para poner bajo el amparo del símbolo de la residencia al pueblo.

Dicha cruz como no ignora el Magnífico Ayuntamiento, estaba emplazada en el límite de la masía de mi propiedad, frente a la era, por lo cual, en todas las escri-turas antiguas, se conocía por “Masía de la Creu.

La revolución ha destruido la Cruz como la Iglesia, y el suscrito cree que el pueblo de Cubellas para merecer el apoyo divino, debe ponerse al amparo del Señor, otra vez la Cruz del término, y esta afirmación de religiosidad no puede hacerla un particular, sino todo el pueblo, con su Ayuntamiento al frente.

Si esta opinión la comparte el Municipio de Cubellas, por mi parte tengo el gusto de ofrecer gratuitamente al pueblo el terreno para una pequeña plaza en la que pueda erigirse de nuevo la Cruz del término por suscripción popular.

Creu de terme de Cubelles a l’any 1916 i destruïda al juliol de 1936. Fotografia publicada a A. BASTARDES (1983, fig. 247).

87

Si mi idea es tomada en consideración por el Municipio me pongo a disposición de ese dignísimo Ayuntamiento para concertar la urbanización de la nueva plaza que podría titularse “Plaza de la Cruz y de los Mártires” en homenaje a los caídos por Dios y por la Patria.

Dios guarde a ese Ayuntamiento muchos años.

Barcelona 24 Mayo año de la Victoria.

[Signatura] J. Fabré y Oliver”85.

Davantaquestoferimentl’AjuntamentdeCubellesaprovavalareconstrucciódelacreuel14demaigde1939.

85 AMCUB. Sol·licitud reposició creu del terme. Any 1939.

Placa commemorativa de les víctimes de la Guerra Civil i la creu dels caiguts.


88


Sobre l’empresonament a Cubelles

Uncopacabadalaguerra,elrègimfranquistademanavainformaciósobrel’existènciadepresonsalsdiferentstermesmunicipals,sobrelaidentitatielllocdelespersonesquevarendesenvoluparelsserveisenaquestesisiesrealitzavenlesanomenades“sacas de presos”perposteriormentserassassinats86.

La resposta de l’Ajuntament franquista de Cubelles era que ignorava l’em-presonamentalseumunicipiielsdetallsespecíficsdelesdetencions,jaquelespersoneserentraslladadesalapresódeVilanovailaGeltrú87.

DavantlapeticióqueesvarealitzaratotselsmunicipisarreudeCatalunya,lanegativavaserevident,peròesdeclinàresponsabilitatsalacapitaldecomarca,VilanovailaGeltrú.

86 AHN, FC-Causa General, 1632, exp. 1. “Pieza tercera de Barcelona. Cárceles y sacas”.

87 Ibídem. Exp. 6. “Relación de sacas de presos para ser asesinados de las cárceles de la provincia de Bar-celona”.

Creu dels caiguts erigida al final de la Guerra Civil (Col·lecció Antoni Pineda).

89


90


SEGONA PART:

DEFENSA I ARQUITECTURA

MILITAR A CUBELLES

93

V. Estructures de Defensa Passiva

Defensa Passiva i sistemes de comunicació

Sobrel’organitzaciódefensivad’unpoblealareraguardacomCubelles,caldirqueelDepartamentdeTreballdelaGeneralitatdeCatalunyajaespreocupàperlasituaciódelespoblacionsllunyanesdelfront.Peraixò,esrealitzenorde-nancesperpartdelaJuntadeDefensaPassivadeCatalunyadintredelalegalitatrepublicana,concedidaperdecretel9dejunyde1937.Laintencióeralad’unirelsesforçosdelsdiferentsorganismes, tantoficialscomparticulars,que inten-taren salvaguardar la població. L’objectiu principal era evitar el major nombrepossibledevíctimesencasosdebombardeigs.Alatardordelmateixany,esco-municavaalaIIIVeguerialasèried’actuacionsques’haviendeferenelmomentdelsbombardeigs.

“Primer.Totselsciutadanshandecol·laborarambaquestaJuntaiatendre’salesconsignesidisposicionsques’esmentenenelpresentBAN.Lesinfraccionsielseuincomplimentseranrigorosamentsancionables.

Segon.SENYALS D’ALARMA.Elsavisosperadonarcomptealapoblaciócivildetotaeventualitatdebombardeigserantransmesospermitjàdesirenes.Elperillseràanunciatperun toc de sirena de durada indefinida.

Afid’instruirlapoblaciócivilsobrelesmesuresobligadesaprendre,esdictenlessegüentsdisposicions,quecalobeirquanelsenyalesprodueixi.

(a) VEÏNAT.Seranapagatstotselsllumsexteriors(botigues,aparadors,etc.)ielsdetoteslesestancesquetinguinoberturesal’exterior(balcons,finestres,escales,entrades,etc.).

Estancaranelspassosprincipalsdelesconduccionsd’aigua,gasielectricitat.

Esprepararanlescorresponentscaretesantigas.

Immediatamentdesprésdeprendreaquestesmesures,esdirigiràtothom,senseprecipitacionsiambordre,alsrefugisoabrics,prèviamentindicats.

Elsportersdelsimmobles(i,onnon’hihagi,elDelegatcorresponent),proce-diranaobrirlesportesdelcarrer.

(b)TRANSEÜNTS.Elsciutadansqueestrobessinalaviapúblicas’acolliranalsrefugisméspròximsallloconsiguin.Siestiguessinenunazonabombarde-jadaielsfosnecessaritravessaruncarrerperaresguardar-se,calquetinguinpresentqueéspreferibleestirar-seaterraenposicióbocaterrosaimantenir-seelmésadheritpossiblecontraelsòl,pertaldereduiralmínimelrelleu.

SEGONA PART: DEFENSA I ARQUITECTURA MILITAR A CUBELLES

94


Davant la possibilitat d’un atac químic, es donaven les directrius per improvisar

una mascareta88.

(c)VEHICLES.Immediatamentqueesfacisentirl’avísd’alarma,cotxesitram-viesapagaranelsseusllumsis’estacionaran.

Elscotxesesdeixaransituatsambordre,juntalavorera,benfrenatsiambladireccióqueelspertoqui.

Esimportantobeiraquestamesura,jaqueelseuincomplimentpotdonarllocaaccidentsalsAgentsdel’Autoritat,alsdeSanitatialsdelaJuntadeDefensaPas-siva,queencasdebombardeigcirculinencotxeencomplimentdellurdeure.

(d) CAL CONSERVAR LA CALMA. S’ha d’evitar a tota costa el pànic col-lectiu.Elsciutadanshandetenirpresentqueambserenitaticomplintlesdis-posicionsdelaJuntadeDefensaPassivadeCatalunya,el nombre de víctimes d’un bombardeig pot ésser reduït al mínim.

Tercer.Totselsveïnsd’unalocalitat,barriadaoilladecases,sabranjad’antu-vielrefugiosoterranihabilitatcomatal,onhauranderesguardar-seencasd’alarma.

88 CDMH, PS-Barcelona, 260, 5, Informe sobre iniciació en la defensa passiva.

95

Quart.SENYAL DE NORMALITZACIÓ.DESAPARICIÓDELPERILL.Tres tocs de sirena d’un minut de durada, amb un interval entre cada un.

Enoiraquest senyaldefinald’alarma,elsciutadans,prèvia l’autoritzaciódelresponsabledelrefugioabric,podransortir-neireprendrellursquefersore-tornarallursdomicilis.

Elveïnatreprendrà lasevavidanormal, iambexcepcióde lespersonesqueper la sevamissióhagind’anarals llocssinistrats, s’abstindranenabsolutdefreqüentaraquestsparatges,ambelfiquelesbrigadescorresponentsprestinelsseusserveisperfectamentorganitzatsisensecapentorpiment.L’AFLUÈNCIADEPERSONESSENSECAPMISSIÓESPECIAL,NOMÉSDONAORIGENARETARDARIENTORPIRELSSERVEISDESALVAMENT.

Cinquè. Els Agents de l’Autoritat seran els encarregats de fer complir d’unamaneraestrictaaquestesdisposicions.

Sisè.LesJuntesdeDefensaPassivadeVegueriaiLocals,dictaran,d’acordamblaJuntadeDefensaPassivadeCatalunya,toteslesampliacionsd’aquestesins-truccionsquecreguinoportunesencadacasespecialquepuguipresentar-se”89.

AlDiariOficialdelaGeneralitatdeCatalunyaesvapublicarundecret,el27denovembrede1937,perpartdelConsellerd’EconomiaiencarregatdelDepar-tamentdeTreballiObresPúbliques,JoanComorera,sobrelaJuntadeDefensaPassiva.Enaquestdecretesfeiareferènciaalanecessitatdeconstruirrefugisan-tiaerisalesciutatsdereraguarda,comeraelcasdeCubelles.D’aquestamanera,doncs,laconstruccióderefugisantiaeriseraconsideradacomatreballdeguerra.Esvadictarlajornadasetmanalde48horesentoteslesobresques’efectuessinoques’haviend’efectuarperalaconstrucciódelesestructuresdefensivesperaladefensapassivadelapoblaciócivilcontraelsatacsdel’aviaciófeixista.

ElcosdecarrabinersielsguàrdiesdeseguretatipoliciadecosteshaviendetenircuraqueelsveïnsdeCubellesnotanquessinlesportesdellurscases,afiiefectequepoguessinacollirelstranseüntsambprevenciódelperillimmediat.Unatascacomplicadadavantdeltemoril’impactepsicològiccontralacondicióhumana.

Tanmateix,elpasdeladefensaalsistemadevigilànciaevidenciavaunperillimplícit.Laconseqüènciapolíticadelanecessitatdeproteccióvafercrearunsespaisestratègics, tantfixescommòbils.Ensreferimal sistemadereflectorsatota la costa catalana. Cubelles estava emparada i protegida, en certa manera,

89 Publicat el ban al Full Oficial del Consell Municipal 1937. Vilanova i la Geltrú, núm. 501, 5 de desembre de 1937.


96


sotaelreflectorfixdeVilanovailaGeltrú.Elsistemaiorganitzaciódeprojectorsaljuliolde1938essimplificàenelsegüentmapa90:

Lògicament, en tots els conflictes bèl·lics els mitjans de comunicació hanestat controlatspelsorganismespolítics corresponents.Enel casde laGuerraCivil,l’ànimeradesoladorquanarribavennotíciesdelfront,peròl’emmascara-mentilescridesalsànimsperaixecarlamoralesfeienevidentsmitjançantlesnotíciesradiades.Hihaviauncensoficialdelsquitenienpossessiódelsaparellsderàdiopertaldepoder-loscol·lectivitzarencasquefosnecessari.Malgrattot,coneixeml’intentdecontrolarelsaparellsradiofònicsdelacomarcadelGarrafperpartde laGeneralitatdeCatalunya,perònosabemsiveritablementesvaefectuaraquestcontrol.

90 AGMAV, C. 1156, Cp. 16, D. 3/5 i 6). A Catalunya, el servei de reflectors estava ubicat al Puig Claper, Roses, Palamós, Guíxols, Malgrat, Montgat, Montjuïc, Vilanova, Tarragona i l’Ametlla de Mar. A l’Archivo General Militar de Ávila es troben tots els parts d’observació entre el 3 d’octubre de 1937 i el 28 de setembre de 1938 de totes les possessions de reflectors i vigilància.

97

Carrabiners a la costa de Cubelles

ElcosmilitardecarrabinersvaserfidelalaRepública,motiupelqualvasersuprimital1940.Principalment,lasevahistòriacomacosdeseguretateracon-trolarelcontraban,peròperlasevaposiciódecontroldelfrontmarítimvarenincorporarelsalvamentdenàufragsid’auxilidelapoblaciódavantlesadversi-tats.DurantlaGuerraCivillasevadenominacióeraFuerzas de Carabineros de Cataluña.

Abansdel’alçamentmilitarquepropiciàlaGuerraCivil,elcosdecarrabinersdeCubellesvamantenir-sefidelialaRepública.AixòespotcomprovarapartirdelesnòminesquepresentavalaComandànciadeCarrabinersdeBarcelonaalMinisterid’Hisenda.

Vilanova i la Geltrú disposava d’un reflector fix de 90 cm.


98


Els carrabiners de Cubelles estaven vinculats a Vilanova i la Geltrú, i desd’aquestapoblacióesprenguerenlesdirectrius i les tasquesarealitzaralsdes-

Document que mostra els carrabiners destinats a Cubelles abans de la Guerra Civil (ACG).

99

tinats a la costa cubellenca91. Un cop l’alçament dels militars rebels es produí,els carrabinersque realitzaven lavigilància i controlvarencontinuar les sevesfuncions,comaixíhodemostrarenels justificantsadministratiusde l’1d’agostde1936.

91 Sobre les unitats militars en la defensa de costa, veure: CABEZAS, A.: La Guerra Civil a Vilanova i la Geltrú (1936-1939). Aspectes militars, Institut d’Estudis Penedesencs. Vilanova i la Geltrú, 2009. Pàg. 65-67.

Els carrabiners pertanyien a la 4a companyia – 3a secció dins de la Comandàn-cia de Carrabiners de Barcelona (ACG).


100


Davantl’entusiasmei l’organitzaciód’aquestcosaleszonesrebels,el23dejuliolde1936varenarribaraVilanovailaGeltrúpermar,procedentsdel’illadeMallorca,deucarrabiners,comandatspelsergentJosepRibasAvila,idosciuta-dans92.Lanotíciavacórrerpelspoblesdelvoltant,jaquel’entusiasmevaprovocarcertaadmiracióperuncosmilitarfidelalaRepública.Peraixò,lestasquesdecontroldelacostaid’observacionsprovocarenqueaquestcosmilitarfosmoltbenconsideratenquantaladefensadelacosta.

92 Butlletí Comitè Defensa Local 1936. Vilanova i la Geltrú, núm. 2, 24 de juliol de 1936.

Cartell per a l’allistament al cos de Carrabiners. Autor: desco-negut, impremta: Seix i Barral, I. G., E. C.

101

Eldia28d’octubrede1937,eltinentcoronelprimerdelacomandànciadecarrabinersdeBarcelonainformavaqueaCubellesposseïaquatrecapsiquatrecarrabinersdinsdela4aCompanyia4aSecció93.

93 AGMAV, C. 324, Cp. 4, D. 1/7. Durant la segona meitat de 1937, es canvià de la 3a a 4a secció com reorganització del cos de carrabiners.

Carrabiners a Cubelles al setembre de 1936 (ACG).


102


Personal del cos de carrabiners existent al gener de 1937. Els indicats com a C.P.1 esta-ven destinats a Cubelles (ACG).

103

Al mes de maig de 1938 els carrabiners presents a les costes de Cubelles (ACG).


104


Comaanècdotainteressant,alFull Oficial de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrúdel28setembrede1938,elsergentHilarioGonzálezLópezfeiaunapoesiaperintensificarlamoralitatidemanarl’allistamentalcosdecarrabiners.

“Al Cuerpo de Carabineros. Quien como yo fueron muchosque vinimos voluntariosa defender nuestro suelopara nosotros sagrado.Carabineros valientesluchemos con gran valory al parapeto traidorataquemos con ardor.No tenemos más remedioque aniquilar al fascismoy que España quede librede este tan grande martirio.¿Qué sería de nuestros hijossi el fascio en España entrara?Esclavos como sus padresde los burgueses canallas.Somos los Carabinerosque dispuestos siempre estamospara luchar en los frentescomo valientes soldados.Os invito, juventudes,ingreséis en Carabineros;seréis soldados de hierrodel Ejército del Pueblo”.

Segons les informacions de l’exèrcit franquista, pel que fa als carrabiners94quecustodiavenlacostacubellenca,erenconscientsdelasevafortalesapelquefa

94 A l’Arxiu del Regne de València es va consultar la majoria dels documents dels carrabiners, però corresponien principalment a la Comunitat Valenciana. L’única informació més o menys directa, en aquest arxiu, correspon a la documentació dels anys 1937 i 1938, que fan menció al cost dels viatges que es feien des de Vilanova i la Geltrú a altres poblacions de l’Estat espanyol (ARV, 5284. Carrabiners. Red Nacional de Ferrocarriles). En aquest arxiu, el fons documental del cos de carrabi-ners conserva, en part, les nòmines del personal que va prestar els serveis durant la Guerra Civil, classificat segons el nombre de batalló o brigada.

105

alesfuncionsrealitzades,peròconeixienl’escassetatd’efectius.Peraquestmotiu,afinalsde1938,elquartergeneraldelGeneralísimoconsideravaquelavigilànciadelsindretsdestinatsaobservatori,constituïtspelscarrabiners,controlaventotellitoralcatalà95.Amés,davantd’unaintervencióimmediata,elsemplaçamentsopuntsdesuportonhihaviadestacamentsmilitarserendevitalimportànciaperalnodrimentiperquèfossinfactibleslesoperacionsdefensives.AquesteraelcasdelFortídelaMotadeSantPere.

Aquestsistemadevigilànciaorganitzativadepersonal,creatpelcosdecar-rabinersalllargdelacostacatalana,escomplementavaambelsresponsablesquecontrolavenelsfarsielssemàforsdelacosta,elsdeladefensacontraaeronaus,les

95 AGMAV, C. 2600, Cp. 37/3. Informe del 9 de desembre de 1938 realitzat a Burgos pel quarter general del Generalísimo.

Esquema del projecte original del Fortí de la Mota de Sant Pere.


106


Front marítim amb les estructures defensives més importants al sector de la Mota de Sant Pere (autor: José Ignacio Jiménez Gordón).

Escena agrícola a la dècada dels 30 del segle XX. Al fons a l’esquerra el petit turó de la Mota de Sant Pere (Col·lecció Antoni Pineda).

107

personesencarregadesdelesbateriesdecosta,elServeid’Informaciód’Artilleriai el grup d’enllumenat i il·luminació. Teòricament, configuraven una xarxa dedefensadelfrontmarítimimportantcontraqualsevoldesembarcament.

Refugis antiaeris

Cubellencs,cubellenquesialtresveïnsprocedentsdevilesproperesodemu-nicipisbombardejatses refugiarenalsmasosoa lesmuntanyesdelmassísdelGarraf,acausadelsbombardeigs,sobretotpelsproduïtsal193896.

LaciutatdeBarcelonaconservaalseusubsòlunimportantnombrederefu-gisantiaerisconstruïts.Arrandel’incrementdelesintervencionsarqueològiquespreventives,aquestsdarrersanys,desdelMuseud’HistòriadeBarcelona,s’hananatdocumentantalgunsd’aquestsrefugisadiversosindretsdelaciutat97.

Podemafirmar,talcomesconsideravadurantlaGuerraCivil,queunrefugiantiaerieralazonadeseguretatrealitzadaenunespaitancat,peraresguardar-senormalmentdurantuntempsmésomenys llarg.Elseuobjectiuprincipaleraquefosresistentalesbombesexplosivesiincendiàries,amblamissiódeprotegircontralaintroducciód’agentsquímicsagressius.Enunprimermomentelsrefu-gisantiaeristenienlapretensiód’aguantarl’acciódelesbombesexplosivescomamàximde100Kg,peraixòesprecisavad’unacapaprotectorad’1,45metresdeformigóarmat(conegudacomallosad’explosió)98,de6metresdeparedatofor-migó,obéde15o20metresdeterra(terraplè).S’haviad’aconseguirlaprotecciócontraelsefectes indirectesdels impactesexplosiuscomlametralla,materialsprojectats,enderrocament,incomunicacióambl’exterior,etc99.

96 Van caure bombes a l’actual plaça de la Font i la plaça Balmes. Només l’estudi detallat per identi-ficar la xifra i identitats de les víctimes pot permetre reconèixer i dignificar els escenaris del seu patiment. L’anàlisi de les xifres totals de la comarca del Garraf han estat publicades en el següent llibre: ARNABAT, R.; SABANÉS, A.: Víctimes de la Guerra Civil (1936-1939) al Penedès. Soldats i població morta. Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Edicions i Propostes Culturals Andana. Vilafranca del Pene-dès, 2006.. Les víctimes cubellenques de la Guerra Civil també han estat facilitades en la publicació: MARTÍNEZ, X.; VIDAL, J.: Els anys de la postguerra i l’auge turístic a Cubelles (1939-1970)..., pàg. 19.

97 MIRÓ, C.; RAMOS, J.: Els refugis antiaeris de Barcelona (1936-1973). Una nova visió des de l’arqueologia d’intervenció. Ex Novo. Revista d’Història i Humanitats. Comitia Rei Novae. Barcelona, 2011. Pàg. 55-79.

98 La llosa d’explosió intentava garantir la protecció del refugi contra el radi d’acció d’una bomba de 100 Kg en una massa de formigó compacta. La xarxa metàl·lica de la qual disposava la llosa reduïa la penetració.

99 Aquestes dades corresponen a la definició realitzada per la Junta de Defensa Passiva de Catalunya a partir d’un informe realitzat al març de 1938 (ANC, Fons 1, Generalitat de Catalunya (II República), Codi d’unitat 6314, Junta de Defensa Passiva de Catalunya. Informe sobre incitació en la defensa passiva elaborat per la Secretaria de Sanitat i Serveis “Z”).


108


Davantdelpànic ielperill imminent, jaalmesdesetembrede1936,a laciutatdeBarcelona,l’AjuntamentcreàelServeideDefensaPassivaAntiaèria,ques’encarregavad’analitzarlesprimeresmesurespreventivesdavantlapossibilitatd’atacsaeris.Lasevatascaconsistiaenlainspecciódesubterranisilocalsperava-luarsireunienlescondicionsdeseguretatnecessàriaperconstituir-loscomre-fugisantiaeris,d’aquíquemoltserensimplementmagatzemssoterrats,sistemesdeclavegueramsenseserveiiimprovisacionsd’estructuresexcavadesalsubsòl.Posteriorment,va ser la JuntadeDefensaPassivadeCatalunya la responsabled’organitzarladefensacontraelsbombardeigs.

DurantlaGuerraCivilespanyola,Barcelonavaserconsideradaobjectiumi-litarperpartdel’aviaciófeixistaitalianaialemanya,quedonavensuportal’exèr-cit franquista. La ciutat era molt difícil de defensar eficaçment amb les armesantiaèriesdel’època,senseteledireccióipocexactes.L’únicrecursquepermetiatenir algunes esperances era envoltar la ciutat de bateries, de manera que, fosquinfoselcostatpelquall’abordessinelsatacants,elscalguéssobrevolarperserpossibleobjectiu.UndelsnuclisimportantsdelaciutateraelTuródelaRovira,ambunaubicacióques’avançajabenendinsdeBarcelona.

Estat actual de la bateria antiaèria del Turó de la Rovira a la ciutat de Barcelona.

109

ACubelles,s’intentarenrealitzardosrefugis100.Un,apropdel’estació,jaqueera la zona més vulnerable i era considerada com a objectiu militar101. L’altre,aprofitantlacovaexistentalaRectoria,malgratqueespodiaconsiderarcomunespaideprotecció.CalfermencióquealacasaubicadaentreelcarrerMajorielcarrerDoctorJuncà,amitjansegleXIXhihaguéunacarnisseriaregentadaperlesfamíliesdeCalRulitiCalTona.Peralaconservaciódelacarns’utilitzavalacovaexistentalarectoria.

100 GARCÍA, A.; CAPDET, N.: Un pas per la Guerra. Ajuntament de Cubelles, 2003. Pàg. 87.

101 Informacions contrastades pel Sr. Antoni Pineda i Gavaldà.


Cartell per motivar a la construcció de refugis antiaeris. Autor: Parrilla, impremta: Ortega (UGT-CNT, València).

110


VI. Aspectes militars

Defensa de Costa

L’objectiu principal de la creació d’una xarxa defensiva a la línia de costa,ons’insereixenlesfortificacionsdeCubelles,eralavigilànciaicontrolmarítimamblamissiódecontenirunintentdedesembarcament.Ambaquestapremissa,lapossibleretencióde l’enemicestariareforçadaper l’arribadaposteriorde lesforcesdelaReservaMòbilencasdeproduir-sel’atacefectiu.Totselsdispositiusoniusdemetralladoraestaven,enunprimermoment,organitzatsenbaseamoltapotènciade foc iunagranmobilitat,ambelnombrede fusellsprecisosper ladegudaprotecciódelesarmes.Lesinstruccionsaseguirpelscapsdedestacamentdedefensadecosteserenbenexplícites,peròdevegadesdifícilsdeseguir,jaqueacadaindrets’aportavennovesobligacionsiproblemàtiques102.

L’interessantdiaripersonaldeJosepMercaderiCamps103,realitzatel19degenerde1988,sobrelessevesvivències,ensaportàunconjuntdeconsideracionsatenirencompteenl’organitzaciódelesdefensesdecostes.Mercaderfoucridat,elsetembrede1936,acontribuiralestasquesdel’agrupacióquetreballavaenlafortificaciódelacostacatalana.Sobrel’obraopaperrealitzatpelsmilitarsperaplanificarladefensadecostes,JosepMercadermanifestàquedurantelsinicisdelaGuerraCivilespanyola“l’organitzaciódelesBateriesdeDefensadeCostapertotellitoralcatalàprossegueixabonritmeilapreparaciódelespecesd’artilleria,elmunicionament,l’organitzaciódelpersonal,etc.formavenpartdelafeinadecadadia”.

Lògicament,l’estabilitatdelserveialescostes,aixícomelbenestardelsseusoficialsenrelacióalesincomoditatsdelacampanyaalfrontdeguerra,provoca-renquelesdemandesderelleufossinmúltiples,jaquetothomvoliatreballarallitoralcatalà.Algunscubellencsvarenparticiparenlaconstrucciódeladefensadellitoral,comJosepAdriàGuansé,JosepCibiachPedroiJosepCastellvíIvern.EntornaCubelles,elsniusdemetralladoraques’edificarenessituarendavantdelRacódeSantaLlúcia,elPratdeVilanova,labandaesquerra–jadesaparegut-idretadelriuFoix,ialClotdelBassó–construïtambtotxanesicanyesitambéperdut104.

102 AGMAV, C. 1156, Cp. 14, D. 2. Informe sobre les instruccions de defensa de costes realitzat pel coro-nel cap de l’Estat Major a València, el 30 d’abril de 1937.

103 El diari personal de Josep Mercader i Camps, que va ser alferes d’artilleria, es pot consultar a la pàgina web: www.totselsnoms.cat.

104 MARTÍNEZ, X.; VIDAL, J.: Els anys de la postguerra i l’auge turístic a Cubelles (1939-1970)... pàg. 31.

111


Mapa de detall de la costa de Cubelles. Marcat amb un cercle la ubicació d’un niu de me-tralladora existent al 1958, a la banda esquerra del riu Foix. ICC, Cubelles: sector marítim. Autor: Diputació de Barcelona. Servei de Cooperació Municipal.

Enclavament del niu de metralladora a l’actual Platja Llarga per a la defensa de la desem-bocadura del riu Foix. Detall de la fotografia aèria de 1956-1957 realitzada per la US Air Force (ICC).

112


ComalamajoriadeniusdemetralladoradelacostacatalanaielsexistentsalRacódeSantaLlúciadeVilanova,l’estructuradefensivadesaparegudaalabandaesquerradelriuFoixerasemblantalsegüentmodel:

Com a la majoria de fortificacions militars, les Unitats de Fortificacions i Obreshaguerendepagarunsoudiaricoma jornalquecorresponiaa10pes-setesalpersonalqueconstruíslesdefenses.Majoritàriamenterenvoluntarisdelamateixapoblacióodelvoltant,peròarrandelesderrotesdel’exèrcitdel’est,alaciutatdeBarcelonaesvacrearunacomissiódereclutamentperalsbatallonsd’obresifortificacions105.

105 Depenien com a agregada de la Inspección General de Ingenieros.

Model de niu de formigó per a una metralladora (AGMAV).

113

Sobre els diversos destacaments militars, estaven obligats al control delsespaissusceptiblesperaundesembarcament.PeraquestmotiuesfortificàabasedeniusdemetralladoraseleccionatssegonselpladefocestudiatperlaPrefec-tura.Nomésaquestapodiadonarlesinformacionsprecisessobreelprojectedefortificacióacadasector.Perevitarmalentesos irumors,noméselscapsde lazonapodienanaralaseudeDefensadeCostesperserinformats,demaneraquen’evitaven el coneixement per part dels nacionals. L’acadèmia de costes estavaorganitzadaaBegur,alaFinca de Coll Llach,queeraonrealitzavenelscursetsdecapacitacióperl’oficialitaticlassesenl’especialitzaciódetirdecosta,onpartici-pavenelsoficialsdelesbateries.Laideaeraadquirirl’aptitudd’unbonmilitariampliarelsconeixementsperformarfuturscomandamentsdepersonal.Quantalaconstrucciódelesdefenses,moltsmestresd’obresvareninstruir-seal’anti-

Cartell reclamant al voluntariat. Autor: Mar-tí-Bas, impremta: Seix i

Barral, I. G., E. C.


114


gaEscola IndustrialdeBarcelona,principalmentpelque faa lautilitzaciódelcimentarmat,pocconegutdurantlaGuerraCivil.

Sobre aquesta importància d’un atac o defensa del litoral, les instruccionserenlapreparaciód’avançadapersorprendrelestropesfeixistesqueintentessinundesembarcament,debilitadestàcticamentperlamateixaoperació.Aixòcol-locàalsrepublicansenunasituaciódeprivilegiambla ideaque“le asegura el efecto sorpresa que siempre triunfa en la guerra contra un enemigo que acomete una empresa de audacia”.Elmodelteòricdeladefensadecosteseraunprojecteambiciós,peròelventallcronològicreduïtliconfiguravendeficiènciesenpuntsmenysvulnerablesidèbils.

AlacostadeValència,idavantelperilldelsatacsfeixistes,al’octubrede1937elcoronelVicenteRojodemanavaalcapdelesdefensesdecostesdeCatalunya,laformaciódel’AgrupacióNord106.Peraquestmotiuitambéperlapressiódelestropesfranquistesalfront,hihaguélareorganitzaciódeladefensaallitoral.

106 AGMAV, C. 1150, Cp. 4, D. 1/6.

Vista aèria de la desembocadura del riu Foix a mitjan dècada dels seixanta. Al sector esquerra es pot veure el búnquer d’artilleria (Col·lecció Antoni Pineda).

115

ElpuntcentraldelaplanamajordelaPrefectura,malgrattenirunempla-çamentmòbil,estrobavaaBarcelona.Estavaconstituïdaperuncapmajor,dosoficials,cincbrigadesosergents,unarmer,vintartillers,tresconductorsisetmo-toristes.Elstallersques’ocupavendetoteslesproblemàtiquesdelsaparells,aixícomtambédelespràctiques,estavenformatsperunsergent,uncapisisartillers.De gran importància vital per a les comunicacions eren l’observatori central imeteorològic,formatpertresoficials,setcapsidissetartillers.L’observatorimésproperaCubellesestavasituataVilanova i laGeltrú,ambelnúm.27,elqualdisposavad’unaulleradellargadistància,antenesiuntelèmetrede1,40debase.Aquestúltimeraundispositiuambcapacitatpermesurarlesdistànciesdeformaremotamitjançantlatrigonometria.

El sector de Tarragona tenia un emplaçament mòbil i un punt central deresidènciaaAltafulla,formatperuncapitàcapdesector,dosoficials,unsergentivint-i-vuitartillers.Pelcontrari,elsectordeBarcelona,relacionatíntegramentamblaplanamajor,disposavad’uncapitàcapdesector,tresoficials,unajustador(encarregatde larectificaciódetir),uncap,deuartillers,dosconductors i setmotoristes.

Finalment,l’àreadeGirona,ambresidènciaaSantFeliudeGuíxols,presen-tavaunaorganitzaciód’uncapdesector,tresoficials,unresponsabled’armes,unsergent,uncapivint-i-tresartillers.


116


Pelquefaal’artilleriapesadapresentalsenclavamentsdelesbateriesdecostadellitoralcatalà, lamésproperaaCubelleseralaconegudaambelnomd’11aBateriadeCostaaVilanovailaGeltrú.Veritablement,alllargdelconflictebèl-lic,elsectordelRacódeSantaLlúciacomptavaambdosenclavaments,unaba-teriaaAiguadolçiunaaltraalturódelaSeu.Estavenarmadesambdosobusosdebronzede15cmmodel1891quepodientenircategoriadepecesdemuseu.L’altrabateriamésimmediatapelcantódeTarragonaerala12aBateriasituadaaTamarit.ElseuobjectiuprincipaleraladefensaicontroldelportdeTarrago-na107.Aquesteraelpanoramainformatiuperpartdelsdirigentsresponsablesdeladefensadecostes,peròexistíunaaltrabateriadecostaméspropera,situadaestratègicamentaCalafell.Exactament,alamuntanyadelesTrinxeres,alaurba-nitzacióBellamar.Estavaformadapertresplataformesdetirenllaçadesperunpassadíscobertambpolvorí.

Lanomenclaturadel’exèrcitrepublicàenrelacióalaclassificaciódelesba-teriesdecostaaCatalunyaeraidentificadaapartirdenúmeroscorrelatius,desdePortboufinsaAlcanar,compostesperuntotalde17bateries.Aquesteseren:

1aBateria.PuntaClaper,emplaçadapropdePortbou.2aBateria:CapdeCreus3aBateria:Palamós4aBateria:SantFeliudeGuíxols5aBateria:Blanes6aBateria:MalgratdeMar7aBateria:Montgat8aBateria:EntrelaBarcelonetailaplatjadeSantSebastià9aBateria:Bonavista,aMontjuïc10aBateria:ÁlvarezdeCastrodeMontjuïc11aBateria:VilanovailaGeltrú12aBateria:Tamarit13aBateria:Monnars,propdeTarragona14aBateria:PuntaSalou15aBateria:L’AmetlladeMar16aBateria:LaMartinenca,aAlcanar17aBateria:Alcanar

107 AGMAV, C. 1150, Cp. 4, D. 1/9.

117

Pertotaixò,afaltadetransport,esvarensuprimirelscotxeslleugersicami-onsdecaràcterpersonaloindependentperarealitzarlesoperacionsdetrasllatperalesfuncionsdelacompanyia.Perevitarproblemess’obligavaalaconfigu-raciód’actesdeservei108.Elconeixementdelscaminsd’accessosalsdestacamentserend’unagranimportància,sobretotpelsconductorsdelsvehicles.Lasevafa-miliaritatambelmedivaseruntreballconstantdelscapsperfermemoritzarelrecorregut.Tambéestavainstruïtque

“La entrada y salida del material y hombres a los mismos. El conocimiento de los depósitos de municiones, campo de tiro de cada asentamiento y emplazamiento. El enlace con los proyectores que se establecerá, etc. han de ser práctica constante de estos Destacamentos conscientes siempre de su actuación si precisa, habrán de ocurrir seguramente de noche. Por lo que hay que eliminar toda posibilidad de confusión o duda con esta práctica”109.

Consideracions i pautes sobre la defensa de costes

Raonadament,lasuposadatècnicadecombatessubordinavaalpotencialdelmaterialbèl·licdequèestavenarmadeslesbateriesdelsdiferentssectors.Quan

108 AGMAV, C. 1150, Cp. 4, D. 1/43.

109 AGMAV, C. 1156, Cp. 14, D. 2/2.


Emplaçament actual de les estructures defensives més destacables del front marítim de la costa cubellenca (ICC).

118


lareduïdadistànciadecombatprovocaval’actuaciódelesarmesdel’època,aixòcondicionavaunventalldepossibilitats iestratègies.LapresènciadevaixellsalescostesfidelsalaRepúblicaalterarenlesprovesoexercicisdetirquehaviend’efectuar-seprèviamentabansdel focrealcontraunobjectiu.Lesdesviacionsdetirilesmalespràctiquesd’unmaterialbèl·lic,enalgunscasospecesnovesimajoritàriamentobsoletes,ocasionavensituacionsconfuses.

Les bateries que guarnien la costa no estaven condicionades per fer foc ocombatreelscuirassatsocreuers.Lògicament,elsenclavamentsnopodienestarsubjectes a posar-se a tir de les embarcacions, ja que el règim de Franco i elsseus aliats, principalment Itàlia, presentaven un potencial en aquesta matèria.Peraixò,lesdragamines,barcassesdedesembarcamentivaixellsdepetittonatges’arriscarenenlessevesmaniobresperefectuarelstreballsalacosta.

Malgratqueelsexercicisde tirerenrealitzatsendiesalterns,elsobjectiustàcticsd’aquestesprovesnoerenindependents,sinóqueesrealitzavencomma-niobrescomplementàriesdelesdiferentsfasesdecombat.Quanelstirsdel’arti-lleriailainstrucciódelsenclavamentsestavencoordinats,lestàctiquesestavenenfocadessegonslesdirectriusdelsllocsdecomandamentidelpersonalrespon-sable.Esconeixenlesinformacionsiprovesdetirdelesbateriesdecosta,perònosesapcomestavaorganitzadalaxarxadefensiva,ésadir,lesactuacionsdelsniusdemetralladoraipuntsdesuport,comeraelcasdeCubelles.Lesfuncionstàctiquesdeladesignaciód’objectiusquehaviend’abatrel’artilleriapresentalacosta,aixícomelscanvisdeblancsilesconcentracionsdefoc,erenordenadespelsdestacamentsresponsables.Totaaquestadirecciódelesactuacionsdelsmi-litars,erenpresentstantalacostacubellencacomatotellitoralcatalà.

Lesprovesdefocreal,segonselprogramad’actuaciódel’AgrupaciódelNord,s’efectuarendurantlaprimerasetmanad’agostde1938,enquèesvarealitzarelregistreielcontroldetoteslesbateriespercomprovarl’estatdelesinstruccionselementalsidelsespecialistes.Desdel10al20d’agostesrealitzarenlesprovesdefogueigidel20al30iaprincipidesetembre,elsexercicisd’instruccionspre-liminarsa lesEscolesPràctiques.Perrealitzaraquestesoperacions,eraoportúdetallarelsexercicisaefectuar,elsdiesassenyalatsielllocenelquallesbateriesparticipaven110.Esdesconeixenaquestesmaniobresidecomvanactuarenelseuconjunt.Labateriadecostanúm.11deVilanovailaGeltrú,ambdosobusosdebronzede15cm,participàenaquestesaccionsbèl·liques.

Elmaterialbèl·licfixatalesdiferentsbateriesdecostarebiaelsuportdegrupsmòbils;amés,elsniusdemetralladoradisposatsalesplatgescubellenquesesta-

110 AGMAV, C. 1150, Cp. 2, D. 2/1. Informe del 26 de juliol de 1938.

119

vencondicionatsperadonarsuportal’artilleriaméspesada.Elsquedisparavendesdelsniushaviendetenirencompteelpuntdemira,l’alçada,laclassedetir,laclassedefocielmomentdetrencarelfoc.

Davantdelpotencialbèl·licdelrègimfranquista,isobretotdelsitaliansqueactuarendesdeMallorca–emplaçatsaSonSantJoanambelstrimotorsSavoiaS-79iS-81–,ladirectriueralaprotecciódelacostadavantelspossiblesaborda-ments.Elteòricdesembarcamentperpartdel’exèrcitfeixistailadisciplinadama-niobradecontenciódel’exèrcitrepublicàvaferquel’AgrupacióNorddeDefensadeCostesrealitzés lesprovesdetirdelasevaartilleria.AixòportàlaComan-dànciaPrincipaldeDefensadeCostesdel’AgrupacióNordaldesenvolupamentd’unasuposadatàcticamilitarpera ladefensade lacosta.L’exempled’aquestatàcticaeltrobemenelsegüentescrit:

“Tal como se presentan los acontecimientos de nuestra guerra, el enemigo teni-endo como Base Mallorca, lanza su escuadra con objeto de atacar las plazas que guarnecen las Baterías de los Sectores que figuran en el Programa. La escuadra propia sale a interceptar el paso a la enemiga. Nuestros barcos se baten en reti-rada ante la presencia de fuerzas navales superiores, acogiéndose en las Bases correspondientes a los Sectores, ante los cuales se presenta parte de la escuadra enemiga realizando un fuerte ataque con intención de efectuar el correspondiente desembarco.

La escuadra enemiga destaca un crucero, que mientras el resto de la misma se mantiene fuera del alcance de las baterías, se aproxima a éstas con el fin de efec-tuar los reconocimientos necesarios para descubrir la situación de las diversas defensas, tantear la fuerza que podemos oponer, callándose nuestras baterías que se preparan para batir las pequeñas unidades de desembarco caso que el enemigo lo intente.

En vista de lo cual, el enemigo destaca un submarino con el fin de torpedear los barcos y las obras, lo que da lugar a señalamiento del blanco por los Jefes de los Sectores, y que en el Sector Barcelona que se supone el ataque nocturno entra el citado submarino por Montgat efectuando el tipo sobre él la batería de dicho sitio; al mismo tiempo que las de Barcelona lo hacen sobre las barcazas de desembarco, todo ello con el auxilio de los reflectores de la plaza dando lugar al ejercicio de grupo o sector”.

Calrecordarlaimportànciadelamarinaitalianaqueactuàalescostescata-lanes,adiferènciadelssubmarinsalemanys,quehofeienalsudpeninsular.Lesmarinesd’AlemanyaiItàliacooperarenafavordelrègimfranquistaapartirdela


120


reuniódel17novembrede1936.Undiadesprés,elsrègimsfeixistesreconeixienelrègimdeFrancocomagovernlegítimdel’Estatespanyol111.

SobreladefensadecostesdelaRepública,elsinformesesmultiplicarenapocapocperdonarexplicacióisentitatoteslespossiblesestratègies,amblapreten-sióderepel·lirunpossibleatac.Afinalsde1938,lesdeduccionsdelsinformesiexpedientsdevisualitzacionsperpartdel’aviacióderivarenenunesconclusions.Primerament,elsfranquisteserenconscientsque,malgratnohaverintentatundesembarcament a la costa des de l’inici de la Guerra Civil, l’exèrcit republicàcontinuavalafortificaciódavantd’aquellapossibilitat.Taleraaixí,quelainfor-macióques’haviaapoderatifiltratalrègimfeixistadeia:

“El no disponer el enemigo de modo permanente de reservas para su defensa de costas, aconseja, caso de un desembarco nuestro, combinar éste con una acción en el frente terrestre en Sector apropiado para fijar las reservas enemigas que pudie-ran acudir a la costa en menor plazo de tiempo”112.

Laintervenciódelamarinafeixistacontralacostacatalana,alsectordeCu-belles,estavadestinadaal’eliminaciódel’economianaval.AlescostesdeCalafellvarenenfonsarelsvaixellsMontcabrer,BetisiVicentica–ambuntotalde1.279tonesmètriquesenfonsades–,iaVallcarca,elMorisca,ambuntotalde188tonesmètriques.Alescostescubellenques,laBarcadePescavaserenfonsadaamb70tonesmètriques113.

Valadirquealgunscanonsdellitoralcatalàerenveritablesobresdemuseu.AlesproximitatsdeCubelles,enconcretalaPuntadeSantGervasideVilanovailaGeltrú,JosepMercaderiCampsensrelatàenelseudiaripersonalquevaserl’encarregatdeferlainstal·lacióurgentdelesbateriesdeVilanovaiCastelldefels.El seu relat sobre les seves experiències personals ens aporta un testimoni deprimerordreperentendrelavivènciailasensaciódelpanoramaartillerenunmomentpuntuald’aquestahistòriamilitar:

“Era una nit inoblidable quedà situada i a punt la Bateria de Vilanova, a lapuntadeSantGervasi.Lamarxadelsgrans canonsarrossegatsper tractors,

111 BARGONI, F.: La participación naval italiana en la Guerra Civil española, Instituto de Historia y Cultura Naval. Madrid, 1995. Pàg. 161.

112 AGMAV, C. 2600, Cp. 37/3. Informe del 9 de desembre de 1938 realitzat a Burgos pel quarter general del Generalísimo.

113Referenciat a HURTADO, V.; SEGURA, A.; VILLARROYA, J.: Atles de la Guerra Civil a Catalunya. Edicions DAU. Barcelona, 2010. Pàg. 449 (fig. 16.14); a partir del llibre GONZÁLEZ, R.: La marina mercante y el tráfico marítimo: la marina en la guerra de España (1936-1939). San Martín. Madrid, 1977.

121

ambhomesodonesambdrapsvermells,atxesdeventicridòriesd’entusiasmeésquelcomdifícild’explicar,semblairrealperòeracert.

AlmatítotjustacabadalafeinavaigtornaracomençarlamateixaoperacióaCastelldefelsontambéelscanonstinguerendeserpujatsaunamuntanyaonhihaviapreparatl’emplaçament.Requeríungranesforçdetothom,ialcapvesprequedavatotallocperòcalialapostaapuntil’exerciciperpreparareltir.

Lagentestavaterriblementcansadaperòcaliaferundarreresforçperquèar-ribatelcaspoguessindisparar.

Lamancad’unadisciplinad’aquellsmiliciansvoluntaris ielcansament feienpensaralagentquejaeraimpossibleferresmés.Peròjosabiaquecaliaisabiatambécoms’haviadefer:ambunahàbilcombinaciódel’esforçperloqueambpenesitreballsvaigferqueacceptessinelmètodeperlacoordinaciódeltreballialeshoreselssemblàunmiracleambquinafacilitatespodiafer,itotsvolienparticiparenaquelljoc.Vaserunaprofitosalliçódelquepotferladisciplina,més que les voluntarietats inconnexes que no porten a l’objectiu si no ha eltreballenequip”114.

Finalment,idesprésdel’acabamentdelaGuerraCivil,l’anomenadaComan-dancia General de Ingenieros,organismedelrègimfranquista,varealitzarunin-formesobre lesdefensesdecostesdeCatalunyaperveureel seuaprofitamentdintredelaComandancia de Obras y Fortificaciones de la 4a. Región115.Ladocu-mentacióanavadestinadaalcomandantgenerald’enginyersdelquartergeneraldelGeneralísimoqueestavainstal·lataLogronyo.Lavoluntatprincipaleraapro-fitar les estructures realitzadesdurant la IIRepúblicaa la ciutatdeBarcelona,peròtrobeminformaciótambésobrelaprovínciadeTarragona.Perl’escassetatderecursoseconòmicsidepersonal,noesvapoderrealitzaratotselsenclava-mentsmilitars,nomésalspuntsmésvulnerablesenrelacióalanovadefensa.LesfortificacionsdeCubellesnoapareixenassenyaladesenlanovaorganitzaciódelrègimfranquista.Quedarendestinadesisentenciades,pertant,al’oblitialdes-cuit.ReferentalesfortificacionsdeCatalunya,eltinentcoronelfranquistadela4ª Regiónerabenexplíciticontundentsobrelaimportànciad’algunesdefensesrepublicanes:

“Aunque por la escasez de personal y premura del tiempo no han podido ser visi-tadas por esta Comandancia, se tiene noticia de que existen posiciones artilleras, además de las consignadas, en los siguientes lugares citados de Norte a Sur.

114 Veure el diari de guerra de Josep Mercader i Camps a l’adreça electrònica: www.totselsnoms.cat

115 AGMAV, C. 2698, Cp. 23. Informe realitzat el 22 de maig de 1939.


122


CaboNorfeu,PuntaFalconera,PuntaGrossa,Palamós,SanFeliudeGuixols,Blanes,Castelldefels,VillanuevayGeltrú,Calafell,RodadeBará,ColldeBala-gueryS.CarlosdelaRápita.

En varios puntos de la costa y especialmente en los alrededores de Barcelona se construyeron nidos de ametralladoras de hormigón armado con vistas a posibles desembarcos, y entre Cabo Salou y el puerto del mismo nombre algunos atrinche-ramientos...

Del examen de lo que antecede se deduce por el excesivo número de posiciones ar-tilleras que prepararon los rojos que la preocupación de estos era la posibilidad de un desembarco, por lo cual realizaron una porción de trabajos inútiles en la costa.

No analizaremos por lo tanto más que las defensas que se proyectaron para los puertos de Barcelona y Tarragona”.

Treball a les fortificacions

AlButlletí del Comitè de Defensa Local de Vilanova i la Geltrú,el18defebrerde1937,espublicavenperpartdelDepartamentdeDefensaiSeguretatInteriord’aquestavila,unesdirectriusdirigidesalapoblació.Lapretensióeraevitarlesmolèstiesdelstreballadorsqueestrobavenrealitzantlesobresdefortificaciódelacosta,perlaqualcosas’ordenavaqueelsciutadanss’abstinguessinderealitzarvi-sitesalRacódeSantaLlúciaambladisposiciódesancionsdelsquenoatengues-sinlesrecomanacions.Aixòensindicalacuriositatielsvinclesdelstreballadorsamblespoblacionsveïnes,jaquemoltespersonesbuscavenesbrinarquintipusdeproteccióhihaviaid’altres,simésno,visitaralsconegutsofamiliars.

Unamicamésendavantd’aquestesordenances,jaafinalsdefebrer,isobrelaproblemàticadelaComissióOrganitzadoradelTreballVoluntari,elsecretaridelConsellerdeTreballiObresPúbliquesmanifestàquehihaviaal’entorndevuit-centespersonesquediàriamentparticipavenenlesobresdedefensaiforti-ficacions.Iqueelsdiumengessen’integravenmoltsmés,finsaarribaralaxifradetresmilpersones.Pertotaixò,elsdiferentsconsistorisesveierendesbordatsdavantl’organitzaciódeltreballiprovarenlesqueixesd’aquestacomissió:

“Pelquefareferènciaalesobresdedefensadelapoblaciócivil,elprincipalobstacleambquèhemensopegathaestatl’excésd’entusiasmed’aquestamateixapoblacióidecertsajuntaments,elsquals,portatsdellurbondesig,hanfetobresque,ennooferirlesseguretatsprecises,nosaltreshemhagutdedesferorectificarconsiderablement.Ara totselsmunicipisdeCatalunyadisposena treballarenaquestsentitsotalesdirectriusdelTreballVoluntari,laqualcosaenspermetràdeduratermeobressòlidesieficients.Perlasevapart,elTreballVoluntarid’ara

123

endavanttreballaràsotaladirecciódelComissariatdeDefensaiFortificacionsquepresideixelcompanyMiret.

Podemdirqueportemfetsmésdecentcinquantaquilòmetresdecarretersimésdecinquantad’obresdefortificació,itambéungrannombrederefugisdetotamena”116.

116 GOVERN DE LA GENERALITAT / JOSEP TARRADELLAS: Govern de la Guerra Civil a Catalunya. Volum 2, Edicions Dau. Barcelona, 2009. Pàg. 654.

Cartell sol·licitant l’aportació humana per a la fortificació del país. Autor: Bardasano, impremta: Sociedad General de Publicaciones, E. C.


124


Dintredel’ambientenraritperladistincióentreelsciutadansilagentqueac-tuavaalacosta,laComissiódeFortificacionsiObresdelaConselleriadeDefen-sapromoguélaparticipaciódemoltscontrolsd’empresaisindicatsdetransport.L’objectiuerapoderrecórreralserveidetransportdecamionsicotxeslleugersperalestasquesdeconstrucció,malgratquefosundiaalasetmanaatenentalesconseqüènciesdelaguerra.

Siguicomsigui,lesfortificacionsaugmentarenenellitoralcubellencivila-noví,malgratque lesdefensestarragoninesestavenorganitzadesperaltresco-mandaments,comeraelcasdelaveïnapoblaciódeCunit.Amblaconsignade“la retaguardia debe vivir y trabajar para la guerra”,elsindicatdel’UGTiniciavaunnouprocés,amitjansdel1937,peralaformaciódebatallonsdecostesire-fugis.ElseucomandamentestavaemparatenMiguelValdés,militantdelPSUC,iorganitzatdesde laciutatdeBarcelona.La inscripciód’aquestbatallópreniaunaforçamoltconsiderable,jaqueelsouatorgateraeld’unmilicià.Aixòmotivà

Cartell propagandístic re-clamant l’allistament als ba-tallons de fortificació. Autor: Melendreras, impremta: Gráficas Reunidas, U.H.P.

125

encaramésl’allistament.Apartdelamanutencióil’equiptècnic,comqueestavacomandat tècnicament imilitarment,quedavaexclòsde lamobilitzacióde lesquinteselpersonalenregistratenaquestsbatallons.Comaconseqüència,moltespersonesqueestavencridadesalfront,davantaquestaoportunitatd’estarcons-truintestructuresdedefensarefugisalacosta,forenseleccionadesperal’edifica-ciómilitar.Pertant,icomvaserelcasdeCubelles,lespersonesquevanparticiparenlaconstrucciódel’arquitecturamilitar,queencaraesconserva,erend’altrespoblacions,laqualcosaprovocàundistanciamentmésaccentuatdelsectordelfrontmarítimambelnuclicubellenc,jaquelesrelacionserenmínimes.

Davant els mals usos del lliurament de la certificació per treballar, la Ge-neralitat de Catalunya, sota les directrius de la Conselleria de Treball i ObresPúbliques,publicavaalDiariOficial(DOGC),ambdata3dejuliolde1937,lesrelacionsperatorgarcertificats:

“1.-Els certificatsdels treballadorsdel campseran lliuratspelsAjuntamentsdelsMunicipisdelaresidenciadelsinteressats,prèviaexhibiciódelcarnetsin-dicat.

2.-Elscertificatsdelstreballadorsdelmar,seranlliuratsperlesempresescol-lectivitzadesaquepertanyinelsinteressats,opelpatróalqualprestinservei.

3.-ElscertificatsdelsestudiantsqueassisteixinalaUniversitatoaaltresCen-tresdocents,seranlliuratsperlaUniversitatoCentred’ensenyamentcorrespo-nent.EldelsestudiantslliuresseràlliuratpelSindicataquepertanyin.

4.-Elscertificatsdelsjubilatsquenotinguinseixanta-cincanysd’edat,seràlliu-rat,enformadecertificatdejubilació,perlacasaaquepertanyin.

Elsjubilatsquenotinguinseixanta-cincanysd’edatiquenocobrinjubilació,seranconsideratsobrersenaturi,pertant,elsseràaplicableelqueesdisposarespectedelsobrersparats.

5.-Elcertificatdelstreballadorsqueprestinserveialesorganitzacionsantifei-xistesosindicals,seràlliuratperlarespectivaorganització.

6.-ElsobrersenaturforçóspresentaranllurcarnetsindicalalDepartamentdeTreball,onelsseràlliuratelcertificatcorresponent.

7.-Elcertificatdetreballdelspatronsconsistiràenelrebutcorrentdelacon-tribucióindustrial.

8.-ElscertificatsdetreballcorresponentsalesprofessionsliberalsseranlliuratspelSindicatscorresponents.

9.-Elcertificatcorresponentals refugiats, serà lliuratpelComitèCentraldeRefugiats.


126


10.- Els treballadors estrangers hauran de posseir, igual que els treballadorsnacionals,elcorresponentcertificat.

Laresponsabilitatderivadadelafalsedatsobrelanacionalitatdelsestrangers,incumbiràalsinteressats.

11.-Elsdubtesquepuguinoferirelscertificatsdetreball,seranresoltsperlesAutoritatsd’OrdrePúblic”.

L’intentde fer créixerel treball i l’ànima lapoblacióprovocàque tant elsdiariscomlaràdiointensifiquessinlapropagandaperaixecarlamoral.Comanotacuriosad’aquestavoluntat,hitrobemlanotíciapublicadaalFull Oficial del Consell Municipal–núm.444,el9d’octubrede1937–,perpartdequatrevilano-vins117delaquintadel37queestrobavenalfrontdeMadrid.

“DesdelFront

PICOSYPALAS

Avanzalanoche:prontoquedaráelespaciocubiertoconsunegromanto.

Silencioenlastrincheras,semontalaguardiaynuestrossoldadosdescansan.

Duranteeldía,estosvalientessehanpeleadocondurocoraje,hanarrebatadoalenemigounasposiciones.Seencuentranaldescubierto,puestasuconfianzaensusguardianes.

Agotados por la dura jornada no tardan en dormirse, mas un pensamientotienenenlacabeza.Avanzacompactaunamasa:sonlosingenieros.Vansilen-ciososydecididos.Alhombroyportodaarmadefensiva…picosypalas.

Losoficialeshanmarcadoenelsuelounosgarabatos.Unaordendadaporlobajonosehacerepetir.Cadaunocumpleconsudeber.

Suspechosaldescubiertoofrecenunblancomagníficoalenemigo,masporestonosearredran,clavanconfuriayentusiasmo.

Lesagotaelcansancio;algunosyanopueden,masvanasentarse,peronolohacen.HanvueltolavistayhanvistoasushermanoslosInfantesdurmiendoalraso,ysinunatristepiedra,quepuedaprotegerlescontralasbalastraidorasdelosmercenarios.

Losoficiales,hijostambiéndelpueblo,hanvistoestemomentodedesfallecimi-ento.Noleshanobligadoatrabajarnitansóloleshanamonestado.Elloshancogidolasherramientasdeaquelloscamaradasmásdébilesysehanpuestoatrabajarensusitio.

117 Aquests eren Ramón Bertrán, Antonio Morera, Josep Tort i Enrique Rovirosa.

127

Prontoestegestohadadosufruto:lossoldadoshanpensadoyhancomprendi-do.Nohahechofaltanilaarenganielmandato.

Lospicosylaspalassemuevenconmásrabia,conmáscorajequeantes.Empie-zaaclareareldía,latrincheratocaasufin.Sellenanconrapidezvertiginosalossacosterrerosyunasmanoshábileslosvancolocandocondestrezaensusitio.TerminadoeltrabajolosZapadoreslimpiandesudorsucuerpoextenuado.

Medirijoaungrupodecompañerosque,comonosotros,hanestadocavandotodalanocheyrecogenlasherramientasylespregunto:“Què,companys,esteucansats?” Por toda respuesta me señalan a los gloriosos Infantes de nuestroEjércitoqueenestosmomentosempiezanalevantarse,ymedicen:

“Esigualqueestiguemcansats;elquehemdepensarésqueeltreballquehemfetaquestanit,evitaràmoltasangimoltesllàgrimes”.


Cartell publicitari demanant volunta-

ris. Autor: Barda-sano, impremta:

Gráficas Ultra, S. A.

128


Trinxeres i zones de seguretat al front marítim

IgualcompassavaaVilanovailaGeltrú,lesplatgesdeCubellesampliavenles zones de seguretat pel que fa a l’augment “turístic” de molts ciutadans. Elmotiud’aixòerenlesmolèstiesqueprovocavenalsmiliciansquecustodiavenlesplatgeseneldesenvolupamentdelessevestasquesquotidianes.Sobreaquestfet,elcunitencialcaldedeVilanovailaGeltrú,JoanRecasensiFarré,el30dejuliolde1937comentavaque:

“Enguany,però,icomaconseqüènciadelaguerraquesostenimcontraelfei-xisme,s’handeprevenirmoltescontingènciesperaevitarquesucceeixinfetsdesagradablesqueensposinenimminentperill.

Aquesta Presidència no vol pas ésser alarmista, ni vol tampoc restringir unesplaiqueelsvilanovinshanincorporatalessevescostums,peròcomsiguique

Cartell manifestant la victòria republicana front a l’aixeca-ment feixista. Autor: Bardasano, Ediciones Artes Plásticas.

129

perlanostramarhicirculenambmassafreqüènciaavionsivaixellsdelafacció,seriamoltdedoldrequepoguéssucceiralgunincidentdefatalsconseqüències.

Pelpresentrecomanoatotsqueenanaralaplatjas’abstinguind’aglomerar-sedefaisótalqueelseuaplegamentconstitueixiunazonafàcilencalçament,perlesintencionssemprecriminalsdelsnostresadversaris.

El sector de Tarragona va dissenyar una fortificació del litoral diferent a Barcelona. El croquis mostra la planificació de la defensa amb anotacions respecte a les modificacions (AGMAV).


130


Quecadascúprenguinotad’aquestaavís,quenoéspasdictatpercappessi-misme.ElquedesitjaaquestaPresidènciaéstenirprevingutsatotselsveïnsiassabentar-losdelsperillsqueelssotgen,icercar,siéspossible,minorar-losoevitar-losperabédetots”118.

AtocarambellímitdelaplatjadeCunit,aCubellesesvacrearl’últimsectormilitardepenentdeBarcelona,propdelcosdeguàrdiadelscarrabinersd’aquestterme119.ACunit,vaserenaquestsectorialasorradelaplatja,ques’excavàunalíniadetrinxeresenziga-zagaques’esteniafinsalesplatgescubellenquesiquedepeniendelaDefensadeCostesdeTarragona.

Amés,vasertambéaCunitonexistíelprojectedelalíniadecontencióivigilànciaalllargd’aquestacosta,finsalesplatgesdeRodadeBerà.Seguidamentmostrarem,elcroquisdelsenclavamentsindicantlaconstrucciódetesniusdemetralladoraambpuntsdesuport.

118 Full Oficial del Consell Municipal 1937. Vilanova i la Geltrú, núm. 374, 31 de juliol de 1937.

119 La Dirección General de la Policía y de la Guardia Civil (Sección de Archivo de la Guardia Civil), a Madrid, conserva els expedients personals dels carrabiners i dels quarters. En aquest només existeix la do-cumentació administrativa, com per exemple els contractes d’arrendaments, compravenda, actes d’inspeccions, etc. No existeix documentació sobre els fets ni tampoc sobre persones.

Croquis de la línia de contenció i vigilància a les costes de Cunit (AGMAV).

131

L’Agrupació Nord de Defensa de Costes va construir nombrosos enclava-mentsmilitarsdesdeSitgesaCubelles120.Laimportànciadelaseguretatalacostacomportava un seguit de normes i actuacions que afectaven les persones queresidienalazonaproperaalfrontmarítim.Aquestorganismedictavalesordresoportunesperevitarelperillalescostes.Durantlanitrecomanavaquelesllumsfossinapagadesalescasesialsedificisaïllatsdellitoral,jaquepodienserrefe-rènciaperal’enemicdavantselsatacsointentsdedesembarcamentoactesdesabotatge.

Apartirde les trinxeresexcavades idelsseuspousdetiradororefugis,eldispositiudedefensaestablerteraunrecolzamentalsniusdemetralladora.Amaneradesolucióestratègica,aquestserenemplaçamentsdifícilsdedetectardesdelmaril’aire,iperconsegüentd’abatre,perlaqualcosafeieninvulnerableladefensa.Anivelldementalitat,elscapsdelsdestacamentstenienlesinstruccionsqueelsmilitarsnoperdessinlaserenitat,amblaconsciènciaiobligacióqueper

120 Coneixem la documentació existent sobre l’existència d’un tren blindat que operava per protegir el litoral des de Sitges a Vilanova, com a bateria de costa mòbil –CABEZAS, A): La Guerra Civil a Vilano-va i la Geltrú (1936-1939). Aspectes militars, Institut d’Estudis Penedesencs. Vilanova i la Geltrú, 2009. Pàg. 64. Informacions contrastades pel Sr. Antoni Pineda i Gavaldà.

Model de trinxera amb niu de metralladora realitzat per Obres i Fortificacions de la Generalitat de Catalunya (AGMAV).


132


Estat actual de l’estructura defensiva a la desembocadura del riu Foix.

Plantes i seccions del búnquer d’artilleria. Escala 1:100. Autor: José Ignacio Jiménez Gordón.

133

alsmilitarseramésdifícilabandonarelsseuspuntsdetirqueromandre-hi.Ambaquestamoralinovapsicologiadeguerra,elsdirigentsinstruïenlasevatropa:

“Ello obliga a establecer una rígida disciplina en las tropas y mandos, A cuidar constantemente de la prestancia y presencia de los hombres atendiendo con todo celo a la uniformidad en el vestir. A exigir rigidez en los saludos ateniéndose a los reglamentos en toda clase de servicios. A frecuentar la lectura de leyes Penales, Ordenanzas y Código durante la instrucción teórica, etc. etc. Es decir, hacer de estos Destacamentos un modelo de tropas que no tenga nada que envidiar a las más selectas con que cuenta el Gobierno de la República”121.

Búnquer d’artilleria

LadefiniciódelpatrimonidelaGuerraCivilespanyolas’entén,enunsentitampli,comlamemòriahistòricad’unterritori.Aquest,potsermusealitzableopassejable,susceptibledeserreconegut.Caldirquelagestiódelpatrimonicultu-ralidelasevamemòriaquefacielmunicipiésconsideradacomuninstrumentperestablirenllaçosdecohesiósocial,augmentdelapromocióeconòmicaiqua-litatdevida.Lesactivitatsrelacionadesambelpatrimonilocal,noforçosamenthand’estarvinculadesalturismecultural,entèscomabenefici.L’objectiuprinci-palésquelapoblaciólocalentenguiiconsidericomapropilesrestespatrimo-nialsperdonarpasal’atracciódepersonesquenoviuenalterritori.Lasolucióidòniapassaperl’equilibri:ladifusiódelpatrimoniiendegarelsprocessosd’ac-tuacionscaraalpossiblevisitant.

Hemanomenatbúnquerd’artilleriaalniuexistentaladesembocaduraperalbergarduesmetralladores.AquestaobradefensivaestratègicaessituaalaplatjadelaMotadeSantPereipresentauncoscentralflanquejatperdosniusdeme-tralladora.Constituïdaambformigóarmat,liestavadotadad’ungranpotencialestratègicperal’ampliaciódelradid’acció,jaquepodiacontrolarelsectorsenceronestàemplaçada.

121 AGMAV, C. 1156, Cp. 14, D. 2/3.


134


Estat del búnquer d’artilleria entorn a 1977. Presenta un cos superposat destinat a la vigilàn-

cia de la costa construït durant l’època franquista (AMCUB)122.

122 AMCUB, Documentació gràfica de Térmicas del Besòs, S.A. A partir de l’estudi de la ubicació de la Central Tèrmica del Foix es realitzaren diverses fotografies per veure l’estat en què es trobava el litoral cubellenc al voltant de 1977.

Imatge en 3D del niu per a dos metralladores a la desembocadura del riu Foix. Autor: José Ignacio Jiménez Gordón.

135


Perspectiva axonomètrica des de l’entrada als nius de metralladora. Autor: José Ignacio Jiménez Gordón.

Vista des de l’oest de l’estructura defensiva (AMCUB) 123.

123 AMCUB, Documentació gràfica de Térmicas del Besòs, S.A.

136


Estat de l’estructura defensiva al voltant de 1985 (Col·lecció Antoni Pineda).

Detall de l’obertura a manera d’espitllera modificada d’un dels nius de metralladora del Fortí de la Mota de Sant Pere.

137

Fortí de la Mota de Sant Pere

Desdel’òpticadelpatrimoni,elfortíhadeconsiderar-secomunnucliparti-cipatiuqueformipartdelespeticionsciutadanesilesvivènciesdeldiaadiadelsindividusdeCubelles,amb l’impulsde l’administració local.Lavinculaciódelrelathistòricamblamemòriahistòricadelesexperiènciespròpiesdelsespaisdelaguerrapotenciaranaquestpatrimonilocal.

Elmodeldegestiód’aquestespaipassaperlaidentificaciódel’entorncomasingularitatlocal.Responaunaeinad’aprenentatgequehadeseraprofitada.

S’enténper fortí aquellaconstrucciód’especial solidesa.Les seves formes iresistènciavarien imolts fortinspodienresistir impactesdirectesd’artilleriaobombesd’aviació.Enalgunscasoss’utilitzavaperalbergarpersonaliarmament,ienaltres,comaobservatoriomagatzem.Generalmentelstermesniudemetra-lladora124ifortís’apliquen,indistintament,aobresambassentamentdefusellme-

124 A Catalunya, a diferència de la resta de l’Estat espanyol, s’ha denominat les casamates com nius de metralladora, ja que feien aquesta última funció. Les casamates eren construccions de ciment i diversos materials amb la finalitat d’albergar personal amb armament de forrellat, automàtic, o inclús artilleria. Les seves mides i formes són variades, igual com els nius de metralladora, els quals d’alguna forma podrien quedar també englobats dintre d’aquesta categoria.


Planta del Fortí de la Mota de Sant Pere amb la identificació dels diversos espais. Escala 1:150. Autor: José Ignacio Jiménez Gordón, a partir de la documentació original.

138


tralladorimetralladora.Enelcasdefortí,amés,estractad’unaobrafortificadaocupadaperunapetitaguarnició.

El Fortí de la Mota de Sant Pere correspon a l’emplaçament d’un punt desuport,aCubelles,moltapropdel’antigacasernadelscarrabiners,ambunob-servatori,dosniusdemetralladora,duesdependènciessanitàriesialtresduesperalbergarl’aigua,ambuncamídecomunicacióiunatrinxeraactivaquevorejaelpetitcimdelaMotadeSantPere.Durantlasevaconstruccióencaraesconserva-vapartdelamuralladel’anticprioratdeSantPere.Lestrinxeresactiveserenuti-litzadesidiferenciadespelseuaccésràpidencasd’ataco,sierapossible,realitzar-hiunsuport.Latrinxera,totalmentcoberta,presentavaunpetitesglaólateral.

Aquestcomplexmilitarvaserdissenyatcomapuntdesuportdelestropesqueactuavenalacosta.Estavaaprop,auns140metres,atocaralaplatjad’unacasetadecarrabiners.Elseupuntestratègicielsdiferentsavituallamentsd’aiguadequèdisposavaelnucli,configurenaquestmonticlecomunespaiúnicdintredelspuntsdesuportdelaGuerraCivilespanyola.LaimportànciadelFortídela

Model d’un fortí a la costa d’Alcanar, al Montsià.

139


MotadeSantPereradicaenelcomplexdelpetitmonticle.Hihalanotíciad’unassentamentd’èpocaibèricai,d’unaltre,del’edatmitjanaons’hiestablíelprioratdeSantPere.AprincipidelsegleXXesconservava,encara,alcimdelturó,unmurcircularpertanyent,probablement,aaquestpriorat.

LadocumentaciórecopiladadelaGuerraCivilespanyolasobreCubellesésescassa,compassàalamajoriadepoblesdelareraguarda.Nomésl’Archivo Ge-neral Militar de Ávila,ambplànolsdelfortí,quehanestatesgrafiatsihanservitdebaseperalsdibuixospresentats,marquenunproblemasobrel’estudid’aquestesestructuresmilitars.

Als anys seixanta del segle XX, membres de la Secció d’Arqueologia de laBiblioteca-MuseuVíctorBalaguerdeVilanovailaGeltrúvanrealitzardiversossondatgesperaladocumentaciódelesrestesarqueològiquesexistents.Durant

140


aquestaintervencióesconstatàunmurmedievalpertanyentalpriorat,aixícomdiversosfragmentsceràmicsd’èpocaibèricadelsseglesV-IIaC125.

Durantlaconstrucciódelfortí,durantlaGuerraCivil, jaesdetectarenlesrestes constructives d’aquest passat medieval. Després del conflicte bèl·lic, apartirde laurbanitzaciódelsectormarítimesconstruíunxaletcondicionatal’espaimilitar.Pertotaixò, l’acumulacióde lesrestesdonenaaquest indretunvalorarqueològic,històric,urbanísticidememòriaúnicsatoteltermemunici-paldeCubelles.

125 DÍAZ, J.; RAMOS, J.: Carta arqueològica de la comarca del Garraf, Servei d’Arqueologia i Paleontolo-gia. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2002.

Restes muràries del priorat de Sant Pere a la dècada dels anys vint, visibles abans de la cons-trucció del fortí (Col·lecció Antoni Pineda).

141

Planta del Fortí de Sant Pere amb diverses seccions de l’observatori. Autor: José Ignacio Jiménez Gordón.

Planta del Fortí i les seccions dels dos nius de metralladora existents. Autor: José Ignacio Jiménez Gordón.


142


Planta del Fortí i les seccions de detall de la latrina i del dipòsit d’aigua instal·lats a l’estruc-tura defensiva. Autor: José Ignacio Jiménez Gordón.

Passadís de comunicació de l’interior.

143


Detall de l’interior d’un dels nius de metralladora.

Detall d’una de les latrines de l’interior del complex militar.

TERCERA PART:

FRONT I OCUPACIÓ

147

VII. Objectius militars i bombardeigs

Elprimeratacsobreelnucliurbàbarceloní126vaocórrerlanitdel13defebrerde1937,perònovaseraerisinónaval,perpartdelvaixelldeguerraitaliàEu-genio di Savoia,encallatdavantlacostadeBarcelona.Desd’aquestadataifinsalacaigudadelaciutat,el26degenerde1939,Barcelonavapatiruntotalde194bombardeigs,lamajoriaaeris,queprovocarenalvoltantde2.500mortsipropde3.200ferits127.Elstresdiesmésintensosd’atacsfeixistesvanserel16,el17iel18demarçde1938.PerordredeldictadorMussolini,esvanllançarentredeuitretzeatacssobrediferentszonesdelaciutat.Elsbombardeigserenaleatoris,senseobjectiusmilitars, intentantprovocarelpànic igranquantitatdemorts.Davantlaindignacióinternacional,amésdesumar-s’hielVaticàilaUNESCO,elgeneralFrancoreprovàelsbombardeigs.

L’AltPenedès,elBaixPenedèsielGarrafpatiren174incursionsdelsavionsfranquistes,ambuntotalde178víctimesmortals128.ElGarrafpatíseixanta-tresatacsaerisdurantlaGuerraCivil.Dinsd’aquestpanoramaindiscriminat,Cube-llesentràdepleenl’índexd’objectiusmilitarsperpartdelestropesfranquistes.LaPrefecturadel’Airefranquistapassàlainformaciódelsseusobjectiuspelquefaa lescomunicacions.Cubelles teniacomapuntestratègicelpontdel ferro-carril,perlaqualcosalafinalitatdelsnacionalserainutilitzar-loperfacilitarelbloqueigdeCatalunya.

126 El primer atac sobre Catalunya va ser la nit del 30 d’octubre de 1936, mitjançant un atac del creuer Canarias contra la població de Roses.

127 VILLARROYA, J.: Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939), Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1999. BESOLÍ MARTÍN, Andreu: Los refugios antiaéreos de Barcelo-na: Pasado y Presente de un patrimonio arcano, Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil, núm. 2. Barcelona, 2004. Pàg. 183.

128 ARNABAT, R.: Els bombardeigs franquistes a Cubelles i al Garraf. Anuari 2008. Grup d’Estudis Cube-llencs Amics del Castell. Cubelles, 2008. Pàg. 31.

TERCERA PART: FRONT I OCUPACIÓ

148


Els serveis d’informació i l’estratègia efectuada durant els bombardeigs escomunicaven la importància de les infraestructures de Cubelles129. Tot s’incre-mentavaafavordelasevadestrucció,ennodisposard’aviaciópropera130id’en-clavamentsdevaixellsa lasevacosta.Améspresentavenunaconcentraciódepersonalonesrealitzavaeltrasllatdetropesidematerials.Lògicament,l’intentdetrencamentdelalíniafèrriatallariaenseclacirculacióentrelesciutatscos-taneres.Pertotaixò,unade lesprimerespoblacionsdereraguardadistingidescomaobjectiuseraCubelles;posteriormenthoforenlespoblacionsdeGelida,Granollers,LaGarriga-Figaró,Manlleu,Manresa,Martorell,Montcada(estaciódebifurcació,pontiviaducte),Monistrol-SantVicenç,elPratdeLlobregat,SantAdriàdeBesòs,SantQuirzedeBesoraiVic131.

Latascarealitzadaperl’aviaciófeixistaalemanyadelaLegióCòndor132ilaRegia Aeronautica(forçaaèriafeixistaitaliana),enreferènciaalsserveisfotogrà-ficsperalapreparaciódelsbombardeigs,vasermoltminuciosa133.L’Aviazione Legionaria delle BalearienelseuIndice obbiettiviassenyalava88ciutatsportuà-riesdellitoralmediterraniod’interior,desdePortboufinsaAlmeriaiMenorca.Esregistrarencomaobjectius100punts,quepassavenperGirona,Barcelona,

129 Informacions recollides a l’AHEA.

130 Al Penedès es van construir quatre camps d’aviació: a Santa Oliva, als Monjos, a Pacs-Vilobí i a Sa-banell (Torrelavit), on reclutaven els caces Polikarpov I-15 (Xatos) i Polikarpov I-16 (Mosques).

131 AAB, Secció SHEMA, lligall núm. 8981.

132 Actuava des de Pollença amb els hidroavions alemanys Heinkel He-59.

133 A l’Arxiu Municipal de València es conserva el Fons Angelo Emiliani sobre les fotografies dels bom-bardeigs.

Croquis de la línia fèrria al seu pas pel riu Foix, a la dècada de 1920 (AHF).

149

Tarragona, Castelló, València, Alacant, Cartagena i Múrcia134. La gran majoriad’aquestespoblacionsvarenserfotografiadescomafontd’informaciósensecapimpedimentniobstacleabansdelsbombardeigsoenelmomentd’efectuar-los.Cubellesestavasituadaambelnúm.33.

Elsobjectiuspreferentsdelesaviacionsfeixistesalemanyaiitaliana,amésdeservirdepràctiquesdebombardeigspermillorarlasevaestratègia,erenelsdeprovocar elpànic a lapoblació, inutilitzar les infraestructures i enderrocartotaresistènciadelareraguarda.Inicialmentesvaintentarimpedirl’entradadematerialbèl·licperalaRepública,tantpermarcomperterra.Posteriorment,ladestrucciódelsdipòsitsdecombustible,preferentmentpròximsalsports,vaserunaconstantenlesagressionsfeixistes.

Laxarxadecomunicacionsestavadintredelsobjectiusprincipalsperdonarserveialainfanteria.Peraquestaraó,elsponts,lesestacions,leslíniesferrovi-àries i lescarreteresesconvertirenenelblancpreferitde l’aviació feixista.Totaixòcomportàl’intentdedissuadirlapoblaciócivil,ambbombardeigsalesciu-

134 VERA, A.; VERA DE LEITO, J.: Defensa Antiaérea Republicana (1936-1939). Artillería y refugios (algo de valor), Ed. Jorge Vera de Leito Aparici. València, 2000. Pàg. 191.

Detall del mapa d’índex d’objectius militars al litoral a la costa mediterrània. Document di-positat a l’ARV, i publicat per A. VERA i J. VERA DE LEITO (2000, pàg. 191).


150


tatsmésemblemàtiquesoestratègiques.Desd’inicisdedesembrede1938finsaldia23degenerde1939,decaraalapreparaciódel’ofensivaterrestresobreCatalunya,serienbombardejadeslesciutatscosteresielsseusports–Barcelona,Badalona,Tarragona,Mataró,Palamós,BlanesiVilanovailaGeltrú–,aixícompoblacionsdel’interior–BorgesBlanques,CerveraiGavà–,finsauntotalde23poblacions135.

Pelmaigde1937esvacrear laDefensa Especial contra Aeronaves i l’Armad’AviacióRepublicana,organismeresponsabledeladefensacontraelsatacsfei-xistes.L’historiadorRamonArnabatvaresumirladefensarepublicanacontralesaeronausdelasegüentforma:

“Davantaquestasituació,lesautoritatsrepublicanesimpossibilitadespercobrirdefensivamentlacostacatalana,nomésvanpoderempraralgunesunitatsdeprotecciódecostesambavionsheterogenis,algunespatrullesdecacestraslla-dadesdelfrontiinstal·larunspocsemplaçamentsdebateriesantiaèries”136.

SalvantlaciutatdeBarcelona,gairebélarestadelapoblaciódeCatalunyaes trobava indefensacontraelsavions feixistes.Elgovernrepublicà,per taldedefensarlacapitalcatalana,vaconstruirlesbateriesdeSantPereMàrtir(Esplu-guesdeLlobregat),ladelTibidabo,ladels“Astilleros”,situadaalsBanysdeSantSebastià,ladelCementiri(Poblenou),ladelCampdelaBota,ladelPrat(ubicadaalFardelLlobregat)iladelTuródelaRovira.Amés,comptavaambunseguitdemetralladorescontraelsavionsrepartidesperlaciutat.CalrecordarquejaesdisposavadelnucliartillerdelcastelldeMontjuïcidelesbateriesdeBonavis-taid’ÁlvarezdeCastro137.Aconseqüènciadelsbombardeigs,alaprimaverade1937s’instal·larenpetitesunitatsdebateriesantiaèriesdepetitcalibreaVallcarca,Sitges,CalafellielVendrell,ambl’aportaciódelspuntsd’observacióicontrolaeriaSitges,CalafellielVendrell.

Peraltrabanda,imalgrattotaaquestapenúria,laguerratambés’efectuavaalmar.L’exèrcitfranquista,lògicament,vainformarlasevamarinaaliadapertaldedesenvoluparlesoportunesaccionsbèl·liques.DesdeBurgos,lesforcesarmadesdelgeneralFrancoestablirenlesnormesperalsvaixellsdeguerra,sincronitza-desambl’aviació,amésdelestasquesaleszonesd’exploracióalMediterrani,lesaccionscontraeltràficmarítimilespossibilitatsdelanavegacióalanit.Jacapa

135 VERA, A.; VERA DE LEITO, J.: Defensa Antiaérea Republicana (1936-1939)..., pàg. 209.

136 ARNABAT, R.: Els bombardeigs franquistes a Cubelles i al Garraf, pàg. 28.

137 RAMOS, J.: Turó de la Rovira. Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2008. Museu d’Història de Barcelona. Barcelona, 2010. Pàg. 36; i RAMOS, J.: Turó de la Rovira. Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2010. Museu d’Història de Barcelona. Barcelona, 2011. Pàgs. 78-80.

151

finaldelaguerra,el10degenerde1939,idesdePalmadeMallorca,esdonavenaconèixerelsimpedimentsperabloquejareltràficmarítim138.Sobreaquestadocu-mentaciódelrègimfranquista,esfeiareferènciaimportantal’anomenadazonaIII(sectors9,10i11),queanavadesdelriuTorderaalriuFoix,ons’establienlesdefensesrepublicanesielsobjectiusmilitarsqueintentavenferfrontalamarinafeixista.

Lesinformacionsmésimportantsqueposseïenelsmilitarsfranquistessobreelmaterialbèl·licrepublicàerenquealacostacatalanahihaviaquatrecanonsde20cminstal·latssobreelsvagonsdeferrocarriliqueaprincipidenovembrede1938esvantraslladaraMenorcadivuitprojectors,algunsdelsqualsproce-diendel sectordeBarcelona.Afinalsd’aquestmateixmes,escomençàa reti-rarl’artilleriadelacostaperadisposar-laalsectordelaSeud’Urgell.Malgrattot,aquestainformaciócorresponiaa lesdefensesemplaçadesprincipalmentalaCostaBrava.Dintredelsector11,quecoincidiaamblafranjaqueanavades

138 Pavelló de la República, FI 10/7 (13). Espanya. Govern de Burgos. Fuerzas de Bloqueo del Mediterráneo. Estado Mayor. 2ª Sección. Defensas y recursos de la costa roja. Palma de Mallorca, 10 gener 1939 [Dossi-er]. José Luis Infiesta Pérez va ser un investigador de la Guerra Civil especialitzat en artilleria, marina i intervenció estrangera. Va morir a Barcelona l’any 2006 i el seu arxiu personal va ser dipositat al Pavelló de la República de la ciutat de Barcelona.


Niu de metralladora camuflat damunt del túnel de la línia fèrria, al Port Ginesta de Sitges.

152


delriuLlobregatalriuFoix,existieninformacionssobrelesdiferentspoblacionsonuclispoblacionals.Actualment,nos’hanconservatelsplànolsesgrafiantlesposicions,jaquetotesestavenressenyadesalacartografiadel’època;enelnostrecas,apartirdelacarta871.

Sobre el Garraf es notificava de l’existència de mines instal·lades a l’aigua,peròperpartdel’exèrcitfranquistaesdesconeixia lasituaciódelestrinxeresiniusdemetralladoraalesproximitatsd’aquestcomarca.Aixòsí,l’importantdi-pòsitd’explosiusubicataltúneldelaFalconeraerabenconegut,jaqueestractavad’unobjectiumilitarprimordial.

DeVallcarca,apartdelcampminatconstruïtalasevacosta,se’nconeixialadefensaantiaèria, l’estaciódesenyalsi l’observatori iradidetransmissionsal’ermitadelaTrinitat.Tambétenienconeixençadelpetitportdelafàbricadeci-mentsFradera139,jaqueerautilitzatperapetitsdesembarcamentsdematerialdeguerraqueposteriormentdipositavenalstúnelspropersdelalíniafèrria.

De Sitges, els franquistes estaven assabentats sobre l’existència de les duescompanyiesdefusellsidelasecciódemetralladoradelesbrigadesdeDefensade

139 LLINÀS, À.; MUÑOZ, M. (2006): Vallcarca: una vall, una fàbrica, una colònia 1936-1939, Ed. Grup d’In-vestigadors de les Roquetes del Garraf, Roquetes del Garraf.

Objectius militars principals per part del règim franquista.

153

Costes.Tambésuposavenlapresènciadetrescanonsde9cmKrupp,deladècadadelsvuitantadelsegleXIX,queestaveninstal·latsa40metresdelacosta.Aquestenclavamentestavaenposicióimprecisa,peròallevantdelpoble,atocaralfer-rocarril.Segonselqueconeixienilesfiltracionsaportades,erenconscientsquealcampdegolfexistiendefensesantiaèries.Estavafortificatambtrinxeresiniusdemetralladora.D’informaciórellevanteraqueesdisposavad’unabased’hidres,queraramenterautilitzada,idelllocderepòsdelesBrigadesInternacionals,lesqualss’allotjavenaedificacionsdelaplatja.

Delacapitaldelacomarca,VilanovailaGeltrú,igualcomaSitges,conei-xienlesduescompanyiesdefusellsilasecciódemetralladoradelesbrigadesdeDefensadeCostes.Lasevacostaestavafortificadaambquatreobusosde15cm,moltvells,a laPuntadeSantGervasi, i tambésabienquehihavia laràdiodetransmissionsidesenyals.Lestrinxeresiniusdemetralladoradelaplatjadiscor-rienfinsalriuFoix,dinsdeltermedeCubelles.Posteriorment,gràciesalatascaefectuadaperdosdragaminesdel’exèrcitdeFranco,informarenquedesdeVa-llcarcaalVendrellnohihaviamines.Tambéesnotificavasobrelesfàbriquesqueconstruïenarmament,comlaPirelli,laCasaTomàsilaCalibradoraMecánica140.

PelquefaaCubelles,escomunicavaqueelsobjectiusmilitarsprincipalserenelpontdelferrocarrililacarreterasobreelriuFoix.Del’esmentatsector12,quediscorriadesdelriuFoixalarieradeRiudoms,sobrelapoblacióveïnadeCunit,s’informàsobrelaconstrucciódetrinxeresiniusdemetralladora,instal·latsambtroncsdefustaisacsterrers,ubicatsalaplatjaenunaextensiódetresquilòme-tres.

Peraltrabanda,dintredelestàctiquesmilitars,caltenirpresentlaimpor-tànciadelspantansdurant l’ofensivaaCatalunya i laBatallade l’Ebre.Comaexemplecalesmentarelcasdel’oberturadelescomportesdelpantansdeTrempideCamarasaperquèl’aiguas’emportéslespassarel·les,armamentivideshuma-nes.S’haintentatesbrinarsienalgunmomentelpantàdeFoixvaserviroesvaestablircomaobjectiumilitar.Larespostaésqueno,jaqueunavegadatrencatelfrontdel’Ebre,l’exèrcitnacionalanàconquerintsensequasicapimpedimentlesdiferentsposicionsrepublicanes.PeraCubelleselpantàerafonamentaldecaraal’agricultura,deixantdebandalespossiblesinundacions.Uncopacabadeslesobresdelapresa,l’any1928,s’iniciàlaconstrucciódecanalsisèquiesambgran

140 PUIG, F. X.: Vilanova i la Geltrú 1936-1939. Guerra civil, revolució i ordre social, pàg. 379. Un informe de principi de 1938 presenta un llistat de les fàbriques de guerra: Pirelli, la Calibradora Mecànica, Marquès, Manufactures El Fènix i ciments Griffi, fins a un total d’onze. Correspon a fàbriques que nodrien d’armament el front, però mai van estar donades d’alta dins de la classificació d’indústries de guerra de la Generalitat de Catalunya.


154


dificultatedificativa.Laconduccióaleshortess’iniciàamblaconstrucciódedoscanalsprincipals,anomenatsdeladretaidel’esquerra,respectivament.Elcanaldeladretaesvaramificàendos,unendireccióaCubellesil’altre,capaCunit.Eldel’esquerra,finsaVilanovailaGeltrú.Totl’entramatderamalsdesèquiesnovafinalitzarfinsal1943141.

Durantl’any1937esrealitzarenobresdereparació,conservacióiobrescom-plementàriesdelscanalsdelFoix,portadesatermeperFedericoSegarra.Enelstreballsefectuatsespresentarenlesjustificacionsdelesobresdelsmursdesoste-niment,seccionsdecanalscobertsidesaigües.Amés,esferenlesmodificacionsalsràpidsescalonatsexecutantpousperevitarelsdesbordamentsdel’aiguaperlescaixesderegistresexistents142.

141 POMÉS, J.; BARRIENDOS, M.: El Pantà de Foix. Història i evolució de l’entor immediat. Fundació Caste-llet del Foix. Gràfiques Alzamora. Girona, 2002. Pàg. 75.

142 ANC, Agència Catalana de l’Aigua, Carpeta núm. 23. Pantano de Foix. Obras de Reparación, Conserva-ción y Complementarias de los Canales de Foix. Ing. Federico Segarra. Año 1937. Correspon al projecte de la sèquia núm. 1 derivada del tros segon dels canals del pantà de Foix.

Estat actual de la presa del pantà del Foix, al terme de Castellet i la Gornal.

155


Elprojectedelesobres,queesvoliarealitzarafinalsde1936,ensaportain-formaciórelativasobrelaclimatologiad’aquestperíode:

“Las abundantes lluvias registradas en la comarca de Villanueva y la Geltrú, en el último trimestre del año 1936, produjeron la rotura de algunos tramos de reves-timientos que fueron aplicados a tramos enclavados en terreno de tránsito más o menos compactos, pero en apariencia resistentes”.

Davantelsdesprenimentsirupturesdelspousimurslesmesurescorrectoreserenlessegüents:

“Debe emplearse para la construcción de morteros y hormigones, arena y grava extraída del cauce del Foix, por resultar más económica que la traída de otros cauces más apartados. Teniendo en cuenta que generalmente aparece recubierta por una capa de terreno que conviene previamente extraer, hemos comprobado que un hombre puede remover y cribar en un día 4 m3 y estando generalmente el material del río en la proporción de ½ de grava y la ½ de arena, resulta en defini-tiva que en un día extraerá 2 m3 de arena y 2 m3 de grava. Dadas las condiciones en que se ejecuta el transporte consideramos que un hombre puede cargar y des-cargar en un día 4 m3 de arena o grava.

Dada la naturaleza de las obras que proponemos, es imposible comprar el cemen-to en cantidad, pues ello nos obligaría a construir pequeños almacenes donde depositarlo, con lo cual si bien ahorraríamos algo de transporte al mandarlo por ferrocarril a la estación más próxima, tendríamos sin embargo el gasto de cons-trucción de esos tinglados y el transporte dentro de la obra, que en definitiva encarecería su coste”.

Elpressuposttotaldel’administracióperaaquestaobra,interrompudapelsefectesdelaGuerraCivil,erade45.484,15pessetes.LesexpropiacionsrealitzadespelrègimfranquistatambéafectarenlesobrespúbliquesdelsserveishidràulicsaltermemunicipaldeCubelles143.LaDelegación de los Servicios Hidráulicos del Pirineo Oriental,alamemòriarealitzadaeljunyde1940,contemplavalapeticiódeconstrucciódeméssèquiescomaefectepal·liatiudelesconseqüènciesdelaGuerraCivil:

“Con fecha 23 de Febrero del corriente año D. Felipe Bertrán y Güell, como Pre-sidente de la S.A. Inmuebles y Valores, dirigió una comunicación a la Dirección de Obras de esta Delegación, acompañando una instancia dirigida al Ilmo. Sr.

143 ANC, Agència Catalana de l’Aigua, Expropiacions. Terme de Cubelles. Pantà de Foix. Unitat 353.

156


Director de Obras Hidráulicas, en la que solicitaba la construcción de las acequias nº 2 y 10, derivadas del trozo 2º de los canales del Pantano de Foix. Esta instancia favorablemente informado, fue remitida a la Superioridad, no solo por formar parte del plan general de acequias, sino porqué al mismo tiempo se conseguirá poner en riego terrestre de secano, susceptibles de una rápida transformación y porqué esta puesta en riego, ha de permitir una parcelación de tierras en favor de las clases modestas de Villanueva y Geltrú, parte de cuyas industrias más im-portantes resultaron muy afectadas por la pasada Guerra de Liberación, con el consiguiente paro forzoso de una parte de la población obrera”144.

Bombardeigs a Cubelles

Cubellesvapatiruntotaldevuitbombardeigs.L’historiadorRamonArnabatensaportaunvaluosainformaciósobreaquestcapítol.Seguidamentexposaremelquadredelesdadesrecopiladesperl’investigadorpenedesenc145.

Data Hora ObjectiuAvions

atacantsBombes

llençadesDanys causats

11/07/1938 23:05Vies

ferrocarril1 hidro

Heinkel-599

Via ffcc. Metrallament d’un

vaixell guardacostes

12/07/1938 00:50 Costa1 hidro

Heinkel-59? Remolcador

12/07/1938 02:45Vies

ferrocarril1 hidro

Heinkel-599

24/08/1939 22:45Estació

ferrocarril1 hidro

Heinkel-5922

3/11/1938 19:50Vies

ferrocarril1 hidro

Heinkel-59?

28/12/1938 03:55Vies

ferrocarril1 hidro

Heinkel-59?

29/12/1938 19:45Vies

ferrocarril1 hidro

Heinkel-598

18/01/1939 17:00Centre

població12 trimotors

Savoia-8120 de 50

Kg

2 víctimes mortals4 ferits i 2 edificis

destruïts

144 ANC, Agència Catalana de l’Aigua, Proyecto de Acequia nº 10 o acequia final derivada del trozo 2º de los canales del Foix. Ingeniero D. Francisco Sánchez Medina. Año 1940. Obras Públicas. Delegación de los servicios Hidráulicos del Pirineo Oriental. Unitat 376.

145 ARNABAT, R.: Els bombardeigs franquistes a Cubelles i al Garraf, pàg. 32.

157

Segons informacions de la memòria oral recollides per les historiadoresAnnaGarcíaiNeusCapdet,ArturSánchezHerreraparlavaaixísobrel’impactedesoladordelsbombardeigs:

“VamnotarmoltladiferènciadeCubellesambBarcelona,¡moltadiferència!,jaqueaquíalgunavegadavanbombardejarallàalsquatrecantons,tambéalaplaçadelaFontonvanmatarunnen,allàalesroquesvanmetrallaruntrendecàrrega...,peròengeneralhihaviatranquil·litatiaBarcelonaeraunperillconstant”146.

Totl’ambientcanviàamblapresènciadelsavionsalavila.Lesnotícies,alaràdioielsdiaris,anavenenaugment.Comaexemple,endatadel’11dedesem-brede1937,eldiariLa VanguardiapublicavaunanotafacilitadaperlaComan-dànciaMilitardeTarragonasobreeldiaanterior:

146 GARCÍA, A.; CAPDET, N. : Un pas per la Guerra. Pàg. 17.

Vista de l’actual carrer de Sant Antoni des de la plaça de la Font, als anys trenta del segle XX (Col·lecció Antoni Pineda).


158


“A las quince horas del día de hoy apareció por Salou un avión faccioso.

Inmediatamente funcionaron las sirenas de alarma, saliendo los cazas leales en persecución del mismo, impidiendo que penetrase dentro de nuestra zona y persi-guiéndole hasta Cunit, donde se internó hacia el mar”.

Aixòensmostralaprogressivaamenaçadelamaquinàriabèl·lica.TambéapartirdellaboriósestudideJoanVidal147coneixemlanotíciaquerelatàAntoniPinedaiGavaldàenquèaprincipidel’any1938vaobservarelmetrallamentd’untrendemercaderiesal’estaciódeCubelles.

TambéLa Vanguardia,eldia13juliolde1938,esfeiaressòdelbombardeigefectuateldiaanterior.Lanotaduiapertítol“piratas del aire”ideia:

“La aviación extranjera al servicio de los facciosos realizó durante la pasada noche varias agresiones contra las poblaciones civiles de San Vicente de Cal-ders, Calafell, Cubellas, Altafulla, Cambrils, Riudecañas y Montroig, causando víctimas”.

Enaquestes incursionsCubellespatí tresbombardeigs.Un,a les23.05deldia11 juny,ambel llançamentdenoubombesper intentar inutilitzar lesviesdelferrocarril;unaaltre,ales00.50horesdeldia12,elqualcausàdanysaunre-molcador;il’últim,ambnoubombes,ales02.45hores.ElMinisterio de Defensa Nacionaldel’Estado Mayor del Ejército de Tierravaserinformatdelasegüentmanera:

“Tengo el honor de remitir a V. E. informe relativo a los diversos bombardeos efectuados por la aviación facciosa desde las 22.43 horas del día de ayer, hasta las 5.48 de hoy, en las zonas de Cubellas, San Vicente de Calders, Cambrils, Riude-cañas, Villanueva, Garraf y en el mar. Barcelona, 12 de julio de 1938”148.

L’avióqueactuàalazonavaserunHeinkelHe-59“Zapatones”o“Sabatetes”,delaLegióCòndoralemanya.Realitzàtresincursionsambuntotald’unestrentabombesincendiàriesllançadesiarribàacausarquatreferits.Elsdanysmaterialsforendepocaimportànciaielsferitscorresponienalsguardacostesqueal’alçadadeSitgesestavenenserveidevigilància.ACubellesvanllançarindiscriminada-mentquinzebombes,noudurantlaprimeraagressióilaresta,durantlasegona.Comaresultatdelesexplosionsvanquedarafectadeslesviesdeltrenileslínies

147 VIDAL, J. (2006): El Círcol Cubellenc (1890-1939)... pàg. 227.

148 CDMH, Informe del 12 de juliol de 1938 de la Comandància Militar de Catalunya.

159

telefòniques,quequedareninterrompudes.Elsvoltantsdelnucliurbàtambévansermetrallats.

Comeralògic,idepenentdelsmecanismesutilitzatsielsindretsperavaluarelsdanys,lesinformacionsd’unsnoescorresponienamblesdelsaltres.Segonsles observacions realitzades pel control sobre la defensa antiaèria a Cubelles,aquesta població va ser bombardejada a les 23.03 hores, amb un total de noubombesil’acompanyamentdelmetrallamentdelesimmediacions.Méstard,ales00.50hores,entreCunitiCubellesescomunicavenquehaviensentitdetonacionscomaconseqüènciadelessisbombescaigudes.

El24d’agostesllançavensobrel’estaciódelferrocarriluntotaldevint-i-duesbombes–duesexplosivesivintincendiàries–perpartd’unhidroavióHeinkel-59.Mésendavant,jael3denovembrede1938,ales19.22hores,s’activàl’alarmaalaciutatdeTarragonaperlapresènciad’unhidrefacciósquedesdeRodadeBeràes dirigia a Sant Vicenç de Calders. Posteriorment, a les 19.45 hores, aquestaúltimapoblaciórebial’impactededeubombesque,persort,vancaureenterrenydespoblat,senseocasionarvíctimesnidanys.Aquestmateixhidre,cincminutsdesprés,bombardejava les rodaliesdeCubelles i, a les19.53hores,metrallavaelsvoltantsdeVilanova i laGeltrú.Alhora,comamaniobracomplementària,unaltreavióestavabombardejantVallcarca.Pocdesprés,l’alarmadelaciutatdeTarragonas’apagàales20.30horesarrandelesbombescaigudesal’AmpollaialazonadelcolldeBalaguer,al’Hospitaletdel’Infant,senseocasionarvíctimesnidanysimportants149.Finalment,pocméstarddeles22hores,CubellesiVilanovailaGeltrúcomunicavenalSecretariTècnicd’InformacióiEnllaços,FlorenciTor,quenohihaviacapnovetatquantalsavions.

Ja a finals del mateix any, a les 03.55 hores del 28 de desembre, un hidrebombardejavaelsectorentreCubelles iVilanova i laGeltrú.Aldiasegüent,ales 19.45 hores, un altre hidre bombardejà Cubelles llançant vuit bombes que

149 Biblioteca del Pavelló de la República, Fons F-DH. 3 (7). 2-Catalunya. Generalitat. Conselleria de Tre-ball. Junta de Defensa Passiva de Catalunya. Informacions (agost-desembre 1938). Informació des de les 8 hores del dia 3 de noviembre de 1938, per part de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya, de la Conselleria de Treball de la Generalitat de Catalunya.


160


vanimpactaralaviadeltrensensecausarvíctimesnidanysimportants.ComaacciórecurrentdelrègimdeFranco,idavantlafacilitatdelainfanteriaperanarocupantelspobles,abansdel’entradaerenhabitualselsbombardeigscomaarmapsicològicacontralapoblació.Eldia18degenerde1939,ales16.30hores,dotzeavionshavienllançatcentbombesde50KgaVilanovailaGeltrú,ocasionantladestrucciód’unacasaiafectantl’estació,laFàbricadelGasielFar,ambunresul-tatdecincmortsicincferits.Durantlaretiradadelsavions,elsdotzetrimotorsdeixarencaurevintbombesalcascurbàdeCubelles,lesqualsdestruïrentotal-mentdosedificis.Elresultat,dosmortsiquatreferits150.

Aquesttràgicdesenllaçescorresponambelcomunicatoficialdelesdestros-sesdelaJuntadeDefensaPassivadeCatalunya.Gràciesal’anàlisiminuciósdeJoanVidal151coneixemelsnomsdelesvíctimes.SobrelesdiferentsbombesquecaurienalnucliurbàdeCubelles,hihaconstànciadelesduesbombesquevarenimpactaralaplaçadeFrancescMacià–actualmentplaçadelaFont–iunaaltrabombaalaplaçad’AnselmClavé,aquestaúltimaambungranforat.Alaplaça

150 Biblioteca del Pavelló de la República, Fons F-DH. 3 (7). 3-Catalunya. Generalitat. Conselleria de Tre-ball. Junta de Defensa Passiva de Catalunya. Informacions (Gener 1939). Informació des de les 8 hores del dia 18 de gener de 1939, per part de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya, de la Conselleria de Treball de la Generalitat de Catalunya.

151 VIDAL, J.: El Círcol Cubellenc (1890-1939)... pàgs. 226-227.

161

deFrancescMacià,unabombavacauredavantl’edificideL’Aliançamentrequel’altravaenderrocarlaprimeracasadelcarrerdeSantAntoni,atocardelafont.Elprimerimpactevacausarlatràgicamortd’unnendesetanys,JosepMariaCarbonell Rovirosa. Malauradament la seva família fugia de les bombes de lacapitalcatalana.L’altrabombaprovocàlamortdeJaumeEstalellaMestres,quefugiadelsbombardeigsdelaciutatdeReus.

Comamecanismedetemor,lasoluciódemoltespersonesespantadespelsbombardeigseramarxaralvoltantdelsmasosdelesmuntanyesadormir,comperexemplealMasTrader,aPuigdetiulaoalMasXinxola.Elsindretsescollitsperlespersonesquefugiendelesbombeserenleszonesboscoses,ons’amagaveniveienpassarelsavions.Lesinstitucionsdelavilafeiencridesdavantlasituaciódelespersonesquecarregadesambelsmatalassosanavenabandonantelnucliurbàendireccióalamuntanya.Amés,elperilldelesgransciutatscomBarce-lonaprovocàquemoltagentmarxésapoblacionssusceptiblementméstranquil-les,comerasuposadamentCubelles.

Estació de Cubelles

Durant elprimerdiade l’alçamentmilitarqueoriginà laGuerraCivil es-panyolaelsdiarisnovanarribaraCubelles,jaqueelserveideferrocarrilesvaaturar.LalíniaferroviàriaentreTarragonaiVilanovailaGeltrútrigàaposar-seenmarxa,jaqueenelsprimersmomentslalíniaambBarcelonafoucontrolada.VaserlalíniaentreSantVicençielVendrelllaqueoferiagarantiadecirculacióiregularitat,sobretotperportarelsmiliciansalfrontdeSaragossa.Noméscir-culavapersonalsanitariielsmiliciansperalalluita.Lanormalitatnoesrestablífinsal27dejuliolde1936,quandesdeBarcelonajacirculaventrensendirecciósud.Esrestablirenelsviatgesdepassatgersitrensdemercaderiesenquèmoltespersones retornarien a la vida quotidiana després del pànic dels primers diesde larevolta.Propdel’estació,alvoltantde1938,coneixemlanotíciarelatadaperAntoniPinedaiGavaldàdel’aterratged’unavióPolikarpovI-15,Xato,alesanomenades terresdelCamps,entre la riera i l’actualpasseigdelMediterrani.Posteriormentvaserdesmuntaticarregatperportar-loareparar,possiblementauncampd’aviaciópropercomeraeldelsMonjos.

A Cubelles, com a moltes poblacions, després de la guerra es celebrava elDía de la Liberaciónperpartdelrègimfranquista.Enaquestcass’esqueiaeldia21degener.Comaanècdota,moltsveïnsmarxavenforadelavilapernohaverdeparticiparenl’exaltaciódelrègim,peròmembresde laFalangecontrolavenl’estaciódelferrocarrilperrealitzarunseguimentdelsques’absentavendelpobleaquelldia.


162


DesprésdelaGuerraCivils’iniciàlareparaciódelselementsarquitectònicsdanyatspelconflicte.Al’Archivo Histórico FerroviariodeMadrid(AHF)esvanconsultar un seguit d’expedients relatius a l’estació de Cubelles. El projecte dereparacióanàsempreacompanyatdelainformaciódelesdestrossesdelmolldemercaderiesidel’edificideviatgersdeltermedeCalafell.PelquefaaCubelles,lacobertadelmolldelmagatzemvaresultarafectadapelbombardeig.Seriarepa-radaperl’empresaconstructoraHijos de José Miarnau Navas S.A.152alaprimerameitatde1940.

LesestacionsdeCalafelliCubellessofrirenlesconseqüènciesdelaguerrai

152 Empresa vinculada a la història del GRUPO COMSA, que es remunta al 1891 i que a la dècada de 1940 diversificà les seves activitats a l’enginyeria civil realitzant la reconstrucció de ponts, carrete-res i edificis.

Mapa de detall de l’estació de Cubelles a l’any 1958 (ICC). El magatzem de la dreta va ser danyat pels bombardeigs i posteriorment reparat el 1940.

Croquis de la disposició de vies i serveis a l’estació de Cubelles als anys vint del segle XX (AHF).

163


lasevareconstruccióeradecaràcterurgentamblafinalitatd’atendrelescondici-onsdetrànsitdel’estació.Lacobertadelsmollsdelmagatzemeradelesmateixescaracterístiques,jaqueestavenconstruïdesperplaquesd’uralitade40x40centí-metres.Lareposiciódelespecesd’aquestmaterialnofoupossible,jaqueafinalsde1939icomençamentde1940vasersuspesalafabricaciód’amiant.L’arrenca-mentdepecesaCalafell,substituint-laperceràmicaplana,comportàunsobrantdelespecesd’uralitaquedesprésescol·locarenaCubelles153.

153 AHF, C-0356-003, Projecte de reparació dels destrossos de guerra en el moll de mercaderies i edifici de viatges de Calafell i coberta del moll del magatzem de Cubelles per part de l’empresa construc-tora Hijos de José Miarnau Navas S.A. (18 de novembre 1939 / 26 juliol 1940).

164


VIII. Ocupació franquista: l’entrada de les tropes

LestropesfranquistesentrarenaCubellesaquartsdesisdelatardadeldia21 de gener de 1939, pel pont de la carretera154. Anteriorment, discorrien perMasTrader,endireccióalMasPalaudeVilanova,perconquerirlacapitaldelacomarcaperdosfrontsdiferenciats.

154 MARTÍNEZ, X.; VIDAL, J. (2009): Els anys de la postguerra i l’auge turístic a Cubelles (1939-1970)... pàg. 17.

Fotografia de l’estat actual del Mas Trader i la seva ubicació.

165

Durantelconflictebèl·lic,elsdosbàndolsvanproduirunainteressantcar-tografiamilitarambgranquantitatd’impressionsdeplànols,finsaleshoressenseprecedents.L’esforçvaconsistirenlapublicaciódelaplanimetriaperquèarribésa dotar l’exèrcit d’una cartografia fiable. Aquest factor faria que molts militarsportessinelsplànols configurats enelsquasi tresanysquevadurar laGuerraCivil.Lainstrumentalització,perpartdelaIIRepública,delscossosdetopògrafsvaoferirunamajorprecisióenelterrenyperdictaminarlesactuacions.Encanvi,l’exèrcitfranquistavaparticiparenunasecciótopocartogràficaquevacol·laborarprincipalmenten larealitzacióde lacartografiade laBatallade l’Ebre.Per totaixò,durantl’avançamentdelestropes,avegadeserahabituallademandadelasituaciód’unindretconcretaveïnsdelazonapertald’estalviaresforçosinútils.

Elscubellencss’amagavenenmasosoalessevescases,esperantqueelssol-datspassessinaviat;peròaquestsesvaninstal·larencasesabandonadesienelteatre del Círcol Cubellenc. Davant els abusos del Cos d’Exèrcit Marroquí, elquartergeneraldelGeneralísimovoliadesmarcar-sedelsexcessosd’algunssol-dats.Vaserperaixòquealgunsexèrcits,abansd’entraralaciutatdeBarcelona,

ICC, Mapa 1:50 000 Full 447 Vilanova i la Geltrú (edició de la Guerra Civil espanyola). Autor: Ejército del Aire. Servicio de Cartografía.


166


tenienl’ordredemantenirunaposicióendarrerida,comeraelcasdeCubelles.LapretensióeraenclavarenindretsestratègicselscossosmésproblemàticspernoatemorirprincipalmentlaciutatdeBarcelona.Pertotplegats’estipulàaquestaordre:

“Deben quedar terminantemente prohibidos los registros por personal que no pertenezca a Orden Público y sólo cuando por agresiones o necesidad militar tenga que hacerse alguno, ha de ser siempre de oficial y referirse solo a armas o identificación, quedando prohibido a las tropas el apoderarse de papeles, enseres y toda clase de efectos no militares”155.

La premsa franquista, com el diari ABC, el mateix dia de l’entrada de lestropesnacionalsaCubellespublicavalanotíciaambuncairegloriósi,alavegada,propagandístic:

“En todos estos pueblos se ha recogido la misma sensación de desastre que en las filas de los milicianos rojos. Muchos que hubieran podido escapar, aun estando a la vista nuestras unidades, han preferido quedarse, y en todas las plazas con-quistadas se recoge un gran número de prisioneros. En las posiciones defensivas del nuevo cinturón, con el que intentaron cortas nuestros avances en seco, van dejando el material de guerra que ya consideran inservible. Siguen solamente causando daños en los últimos momentos de la fuga y propagando mentiras para aterrorizar a los pueblos, que no han de tardar en pasar a ser nuevamente de España. Pero nadie les cree ni les hace caso, porque cuentan con testimonios más claros de la verdad, y las poblaciones no atienden las órdenes de evacuación, sino que nos esperan con júbilo”156.

Aixímateix,comadiaripropagandísticdelrègim,comentavaaixílescampa-nyesbèl·liquesielsavençoscapalacapital:

“En el Sur, entraban nuestros soldados esta tarde en la importante ciudad de Ven-drell, que ha recibido a las tropas con banderas españolas y con vítores al Caudillo y al Ejército, mientras los milicianos huían desordenadamente hacia Villanueva y la Geltrú y hacia Villafranca. Como han pretendido resistirse, han dejado cen-tenares de cadáveres y más de mil prisioneros, así como una enorme cantidad de material y hasta la documentación de los Cuarteles Generales de los rojos, que

155 AGMAV, C. 2598, Cp. 54. Corresponen a les normes generals per a l’ocupació de la ciutat de Barcelo-na realitzades el dia 24 de gener de 1939.

156 ABC, Sevilla, 21 de gener de 1939, pàg. 10.

167

van pasando a nuestro poder. Un leve apoyo aéreo de los milicianos en fuga, les ha costado otros dos aviones, que han perdido en tierras de Cataluña.

Y con ser mucho esto que llevamos reseñado, aún no alcanza a la totalidad de las victorias del día”.

Eldiasegüent,elmateixdiaridel’ABCesfeiaressòdelcontroldelazonadeCubelles:

“[...]La comarca del Panadés ha sido dominada y con ella ha caído la ciudad para el enemigo. Por la costa se ha abanado mucho y algo más arriba se ha llegado hasta las riberas del río Foix. Estas son las respuestas que se dan a los discursos[...]”157.

Durantl’entradadelestropesfranquistesalaviladeCubelles,elGrupd’Exèr-citsdelaRegióOriental(GERO)158,arrandeladesfetadelaBatalladel’Ebre,vaintentarunamaniobraquasiimpossible.Lesdirectriusanavenencaminadesalsexèrcitsdel’Estidel’Ebre,ial’AgrupacióNorddeDefensadeCostes.Unadelesnormeseraladefensadelaciutatd’Igualada,perlaqualcosapartdel’exèrcits’haviadedisposarperaaquestamissió.PelqueafectavaalterritorideCubelles,l’Exèrcitdel’EbretindriaelcàrrecdeladefensadellitoralfinsalriuFoix159.DesdeladesembocaduradelriuFoixfinsadireccióest,ladefensacostaneraestavaadisposiciódel’AgrupacióNorddeDefensadeCostes.Aldiasegüent,l’exèrcitdel’Ebreesreplegàal’Ordal,cobrintlaL-4,itambéaOlesadeBonesvallsielGarraf.

LamaniobradedesesperaciódelMinisterio de Defensa Nacionalperaladi-rectivaalGrupd’Exèrcitsde laRegióOrientalprovocàqueelsesdevenimentsanessinmésràpidsque lareorganització.La ideaprincipaleraextremar lare-sistènciaentotelfront,perlaqualcosaesvoliaexercirunaaccióintensadeco-mandamentsicomissarissobrelatropa.Espreteniacontrarestarlamaniobradelestropesfranquistes,jaquelasevarapidesaiaccionssimultàniesnopermetienlareorganitzaciódelesforcesrepublicanes.Amanerad’exemplemilitar,s’inten-tarenorganitzarpetitesunitatssobrelasevareraguardaafideparalitzarlasevaprogressió160.

157 ABC, Sevilla, 22 de gener de 1939, pàg. 8.

158 El GERO estava dirigit pel general Hernández Saravia, on estava integrat per l’Exèrcit de l’Est i per l’Ebre.

159 AGMAV, C. 575, Cp. 9, D. 3/1. “Directiva número veintiséis a los Ejércitos del Este y Ebro y Agrupación Norte de Defensa de Costas”, 21 de gener de 1939.

160 AGMAV, C. 575, Cp. 9, D. 3/25.


168


Aquest ambient bèl·lic d’estratègia militar es resumia en una comunicaciótramesaalsexèrcitsdel’Estidel’Ebre:

“Reitero a V. S. Mis ordenes verbales con objeto de que toda destrucción que se realice, sea defendida con fuerzas de infantería, artillería y D.C.A. en tal forma que el enemigo para poder comenzar su reparación tenga necesidad de montar previamente un ataque para desalojar a nuestras fuerzas de las posiciones que dominen cada lugar afectado por la destrucción correspondiente”161.

Elcomunicatoficialdel’exèrcitrepublicàeraaquest:

“Ejército de Tierra.

Cataluña.- Durante toda la jornada de hoy los invasores y fuerzas españolas a su servicio han proseguido su acción ofensiva apoyados por la intensa acción de tanques, artillería y aviación extranjera.

A la hora de redactar este parte se lucha con extraordinaria violencia en los sec-tores de Igualada y Villafranca del Panadés.

En los demás frentes, sin noticias de interés.

Ejército del Aire.

Los aparatos de la invasión han realizado varias agresiones contra Barcelona, siendo derribados en combate aéreo dos trimotores “Junker” y tres “Meissersch-midt”. Nosotros perdimos dos cazas.

Los aviones italo-germanos bombardearon además Valencia, Gandía y Denia, causando víctimas”162.

Elcomunicatoficialdel’exèrcitfranquistaapuntavalasituaciódelasegüentforma:

“Ha continuado el avance de nuestras tropas en Cataluña, venciéndose todas las resistencias que el enemigo intentó oponer a la progresión de nuestro Ejército. [...]

En el frente de Cataluña, además de la ciudad de Villafranca del Panadés y de los pueblos citados en el anticipo del parte, se ha ocupado también la importante ciudad de Villanueva y Geltrú y los pueblos y posiciones siguientes

161 AGMAV, C. 575, Cp. 9, D. 3/45.

162 SERVICIO HISTÓRICO MILITAR: Partes oficiales de Guerra. 1936-1939. Tomo II. Ejército de la República, Librería Editorial San Martín. Madrid, 1978. Pàg. 639.

169

[...]En el sector Sur los pueblos de Lletger, Bañeras, Gornal, Bellvey, Las Masucas, Torrelletas, Cunit, Mojà, Canyellas y Cubellas y las posiciones Las Altanas, Plá de Manlleu, vértice San Pau y otras.

Se han cogido numerosos muertos, 1.514 prisioneros, entre ellos un batallón com-pleto, con su comandante y comisario y el Estado Mayor de la 24 División. Entre el armamento y material recogidos figuran un tanque ruso en perfecto estado, un carro blindado, un cañón de 10,5 y un gran depósito de municiones.

Actividad de la aviación.- En combate aéreo sostenido hoy en Cataluña han sido derribados seis aviones rojos, de ellos dos “Martin Bomber”, tres “Curtis” y un “Rata”. Nuestra artillería antiaérea ha derribado un “Katiuska”. Total: siete avi-ones.

Ayer fueron bombardeados los objetivos militares del puerto de Valencia y la fá-brica de bombas de Villanueva y Geltrú; en la noche pasada lo fueron otra vez los objetivos militares del puerto de Valencia y hoy lo han sido los del puerto de Barcelona”163.

163 SERVICIO HISTÓRICO MILITAR: Partes oficiales de Guerra. 1936-1939. Tomo I. Ejército Nacional, Librería Editorial San Martín. Madrid, 1977. Pàg. 386.

Pas de les tropes nacionals per Cubelles, el gener de 1939 (Col·lecció Antoni Pineda).


170


Eldissabte21degenerde1939,ManuelTagüeñaLacorte,capdelXVCosd’Exèrcit,vaestablirdesesperadamentlalíniaenfrontdel’Ordal.Enaquestpuntdesuportinstal·làla196brigadadelazonacentre-sud,queocupàlasegonalíniaencombat164.Abansdefinalitzareldia,elCosd’ExèrcitMarroquíhaviaocupatVilanovailaGeltrú,Castelletil’Arboç;elCosd’ExèrcitdeNavarra,Mediona,pelnord,ipelsud,l’Almúnia,VilafrancadelPenedès,Banyeres,laGornal,Bellvei,lesMasuques,Torrelletes,Cunit,CanyellesiCubelles.

Conseqüentment,enaquest21degenerlamobilitzaciógeneralperalade-fensade la ciutat eradecaràcterurgent i,peraixò, esdecretà la incorporaciód’homesidonesentreelsdisseticinquanta-cincanys.PeraquestmotiutambéessuspenguerenlesactivitatscomercialsatotCatalunyaamblaintencióquetoteslespersonesquetreballessintambéfossinincorporadesafiles.

Amésd’això,l’AgrupacióNorddelaDefensadeCostesdelaPrefecturadel‘EstatMajorproposava,per a afavorir laprotecciódeBarcelona, fortificar elsmunicipissituatsenunradide50quilòmetresalaperifèriadelaciutat.Sibélalíniaavançadadel frontestavasituadaentreel turódeMontcada i lapoblaciód’Alella,lalíniadefensivaproposadarecorriaunalíniaimaginàriadesdeCaste-lldefels,Begues,Vallirana,CorberadeLlobregat,Martorell,Ullastrell,Terrassa,Sabadell,Polinyà,Mollet,Montmeló,laRocadelVallèsiArgentona165.Pertant,deixavamésenllàdelmassísdelGarrafalespoblacionsdesemparades,lesqualshaviendesuportarlainfanteriaicossosdel’exèrcitfeixista.CubellesesdonavaperperdudaperpartdelsmilitarsdelaIIRepública.

La situació veritablement era ben diferent en el context general. El 15 degenerde1939,elconsellerJosepTarradellasescriviarotundamentelsegüenttext:

“Comsiguiquehaviaestatinformatqueesconstruïaunalíniadefensaquepas-savaperVilanova,Begues,l’OrdaliIgualada,hevolgutassabentar-nedecomestrobavenrealmentlesditesfortificacions;enrealitatnoexisteixen,niahoresd’aras’hacomençatcaptreballnitansolsperafertrinxeres.Estractadepuraliteraturacomunistoide,perquèlagenttinguilasensacióqueespodràaturaraquestavenç,talmentcomsiconeguéssimelpaísinopoguéssiminformar-nosdelasituacióenquèestrobenelsvoltantsdeBarcelona.

164 AMIGÓ, J.: “Gener de 1939. Retirada i ocupació versus Huida y Liberación al Baix Llobregat”, El Fran-quisme al Baix Llobregat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 2001. Pàg. 52; i també a TAGÜEÑA, M. (1973): Testimonio de dos guerras. Oasis, Mèxic, 1973. Pàg. 278.

165 AGMAV, C. 1156, Cp. 15, D. 3/17. Publicat a DÍAZ, J.; PIERA, J.; RAMOS, J.: Els refugis antiaeris de la Guerra Civil a Terrassa. Terme, 23. Centre d’Estudis Històrics i Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. Terrassa, 2008. Pàgs. 125-148.

171

Enresum,laimpressióésdecaosi,comésnormal,d’esverament.Al’arribarvoliadonar-necomptealPresidentperòa lesprimeresparaulesmevesm’headonatquenovoliapreocupacionsinoliinteressavaihetingutdecallar;esveuqueal’horad’anaradormirvoliatranquil·litat”166.

Abansdel’entradadelestropesfranquistesaBarcelona,elgoverndeNegrínvaordenar,el23degener,queelsorganismesifuncionarisdelgovernrepublicàevacuessinBarcelonatanaviatfospossible.El26degenerde1939l’exèrcitfran-quistaocupàlaciutat.

Avanç sobre el Llobregat. Transmissions amb seu a Cubelles

Eldiadel’entradadelestropesfranquistesaCubelles,el21degener,elquar-ter general del Generalísimo dissenyava la planificació sobre l’avanç cap al riuLlobregat.L’ordregenerald’operacionsalCosd’ExèrcitMarroquíerabenexplí-cita167.LasituaciómilitarenaquestesdateseraquelaDivisió105haviaarribataSantPeredeRibesiesdisposavaacreuarelmassísdelGarraf,“en el que hay únicamente la carretera de la costa facilísima de interrumpir por su trazado. Esto traería un retraso en la marcha del Cuerpo de Ejército. Que podría repercutir en la total del Ejército”.

Eldissenydel’ofensivaoideademaniobraarrandelsproblemeslogísticsimilitarseraavançarperunafranjadetresquilòmetresimmediatsalacostaambunarapidesaquepermetésdestruirlespossessionsenemigues.Peraixò,esprete-niaavançarendireccióSantPeredeRibes,Olivella,Begues,Gavàilacosta,percontinuarendireccióalLlobregat.LesforcesnacionalsqueactuarenalPenedèsialGarrafestavenformadesperl’ExèrcitdelNord,formatpelCosd’ExèrcitMar-roquí,ambla13a,50ai105adivisió,dirigitpelgeneralYagüe,ielCosd’ExèrcitdeNavarra,ambla4ai5adivisióielCTVitalià(Corpo Truppe Volontarie),co-mandatperJoséSolchaga168.

Peraquestmotiu,elmatídeldia22vancol·locarlaDivisió50entrelalíniadeSantPeredeRibesiCanyellespassantperlalíniadel’AgrupacióNorddelaDivisió105.AquestaúltimaestariasituadaaSantPeredeRibescomareserva

166 GOVERN DE LA GENERALITAT / JOSEP TARRADELLAS: Govern de la Guerra Civil a Catalunya. Volum 2, Edicions Dau. Barcelona, 2009. Pàgs. 1174-1175.

167 AGMAV, C. 2598, Cp. 95.

168 ARNABAT, R.: Sis dies de gener. La Fura. Informatiu de l’Alt i Baix Penedès, núm. 1377, 16-22 gener de 2009, pàg. 9. Vilafranca del Penedès, 2009.


172


iesperantnovesindicacions.EnaquestaoperacióactuariatambélaDivisió13,amb la 2a Brigada de Cavalleria; la Divisió 50 comptava amb una companyiad’intendènciaiunadesanitatcomamitjansalasevadisposició.

Comalamajoriad’operacions,uncoppassavenelsmilitarshianavendar-reraelssapadors.EnaquestazonahiactuàunacompanyiadeSapadorsdeCosd’ExèrcitiunBatallódeTreballadors,quemarxavenperlescarreteresdelacostaperprocedirràpidamentarepararlesdestruccionsrealitzades.PeratotaaquestaoperacióesdisposavadelCosd’ExèrcitMarroquí,inicialmentaCubelles,comu-nicant-seoportunamentelsdesplaçaments.EncaraquedavapendentelComitèPrincipald’Artilleriaidivisionsresponsablesescollidespersituarlestransmissi-onsaCubelles.Finalment,elspresonerserentraslladatsalVendrellperseren-causats.Totaixòesposavaenconeixementd’altrescossosdel’exèrcitfranquistaidelaLegióCòndor.

SemblaqueelpesdelestransmissionscontinuàdurantelprimerfranquismeaCubelles,jaqueel1943esconstruïrentresbarraconsdavantdelcastellpera

Vista del poble de Cubelles des de la carretera, als anys quaranta (Col·lecció Antoni Pineda).

173

destinarauns150homesalserveimilitar.Alavilahihaguéundestacamentdetransmissionsambsishomesqueanavenduesvegadesaldiaalcampanarpercontrolaravions,vaixellsilaxarxaviària169.

La Llei de Responsabilitat Política i “els interessos sagrats de la Pàtria”

En finalitzar la guerra, el franquisme incità a la delació de persones comundeure civil.Lacol·laboraciódelasocietatambelnourègimvaserrecurrentperpartdepersonesquesentienadmiracióperlapolíticarepressivafranquistadurantelsprimersanysdelapostguerra.Tothompodiadenunciarsenseaportarproves imoltespersonesvancol·laborarperdemostrar lasevaadhesióalnourègim.Lesacusacionsprovocarenunestatpolicialdeprimerordre,jaquefinsitotlanoparticipacióenlesdenúnciespodiaserconsideradacomdenunciable.

ElnomenamentdelaComissióGestoraProvisionalvarecaureenelnome-nament del franquista Víctor Martínez de Santaolalla, oficial 3r honorífic delCuerpo del Ejército Marroquí.Unadelessevesprimeresactuacionsvasernetejarl’església ielscarrersdeCubelles.Tambéesvarealitzaruninventaridelsbénsincautats,lapeticiód’uncamió,unpréstecalBancdeCrèditLocald’Espanyaiuntelèfon,amésd’habilitarunllocdeculte170.

Comalamajoriadepobles,hihaguématerialarmamentísticescampatpelterritori.Comaexemple,el5dedesembrede1939elconsistorifranquistain-demnitzavaJosepFarrépelsdiesquevaestarcurant-sedelesferidesquepatíenexplotar-liunabombademàquel’Ajuntamentl’haviaobligatainutilitzar171.

Aquestacomissiógestora,davantlanecessitatdereconstruirelsaldarullsilaviolènciadurant laGuerraCivil,vaelaborarformularisperalcessamentdelespersonesqueimputarieniperalesqualsdemanarienresponsabilitatsperlasevaactuació.Elformulariesbasavaenuninformepolíticosocialdelapersonainvestigada. A les dades figuraven l’any d’allistament al cos militar i l’actuaciódel’individuabansidesprésdelMovimiento Nacional.Estavadetalladalasevaafiliaciópolíticaisindical,elscàrrecsocupats,conducta,ideareligiosa,posicióeconòmica,l’actuacióabansidesprésdel’alçamentmilitarisiesvaincorporara

169 MARTÍNEZ, X.; VIDAL, J. (2009): Els anys de la postguerra i l’auge turístic a Cubelles (1939-1970)..., pàg. 34.

170 MARTÍNEZ, X.: L’Esquerra Republicana de Catalunya de Cubelles (1932-2007). Editat per la Secció Local d’ERC. Cubelles, 2007. Pàg. 38.

171 AMCUB, Llibre d’actes de 20 d’octubre de 1936 a 21 de novembre de 1940. Acta del dia 5 de desem-bre de 1939.


174


l’exèrcitroigoenfouvoluntari.Totquedavaresumital’últimapregunta:“¿Se le puede considerar adicto al Glorioso Movimiento Nacional?”.

Elnouconsistorifranquistavadelegarlafunciód’entrevistesacusatòriesaunesquantespersonessimpatitzantsdelnourègimque,ennomdelaFalange,esvanaposara redactar els informesde responsabilitatspolítiques.AixòenspermetestudiarlarealitatdelaGuerraCivilatravésdelsullsdelvencedors.Elrumors,lesinvencionsilavenjançavanconfigurarunarealitatdiferent,avega-desbarrejadad’uncairesurrealista.

Lalleideresponsabilitatspolítiques,promulgadael9defebrerdel’any1939,ambcaràcterretroactiual’any1934,noesvaaplicarcomatal.Ambuncairetri-omfalista,elsajuntamentsfranquistesielsseuscol·laboradors,gentdeconfiançaiinformants,vanteixirunpanoramadantescpropitantdevivènciesd’unscomderumorsimentidesquevancircularalsmunicipisentornalsgrupssindicals.AlBoletín Oficial del Estado,desdeBurgos,espublicà,el9defebrerde1939,untext

Noms d’alguns vials a Cubelles durant el règim franquista.

175

de22pàginescomainstrumentrepressiudelpoderfranquista.Alseupreàmbulesdiu:

“AntelapróximaytotalliberacióndeEspaña,elGobierno,conscientedelosdeberesqueleincumbenrespectoalareconstrucciónespiritualymaterialdelaPatria, considera llegadoelmomentodedictar laLeydeResponsabilidadPolíticacontraaquellosqueporacciónuomisióngravehayanfomentado lasubversiónrojaolahayanmantenidovivadurantemásdedosañosohayanen-torpecidoeltriunfoprovidencialehistóricodelactualMovimientoNacional.

LoscastigosyreparacionesalcanzarándimensionespropiasdentrodelhondosentirdelaRevoluciónNacional,quenoquierellevarlamiseriaaloshogaresyporelloestablecelaLeyalgunasatenuantes,armonizandolosinteresessagra-dosdelaPatriasinquebrarlavidaeconómicadelosparticulares[...]”.

Depuracions de funcionaris

La FalangeEspañola,senseunaparticipaciódirectadurantlaGuerraCivil,jaqueerainexistentaCubelles,vaserl’encarregadadeladepuraciódelsfuncionarisidelespersonesquetreballavendurantl’èpocarepublicanaalpoble.Ladecla-raciójuradaperalsfuncionarisdel’administraciólocalpresentavalessegüentspreguntes172:

“a)Nombreyapellidosdelinteresado.

b)CuerpooServicioaquepertenece.

c)Categoríaadministrativa.

d)Situaciónenqueseencuentra.Destinoquedesempeñabaeldía18deJuliode1936.

e)¿PrestósuadhesiónalMovimientoNacional?.¿Enquéfechayformaloefec-tuó?.

f)SiprestósuadhesiónalGobiernomarxista,aalgunodelosautónomosquedeéldependía,olasAutoridadesrojas,conanterioridadal18dejuliode1936,enquéfechayenquécircunstancias,especificandosilohizoenformaespon-táneaoenvirtuddealgunacoacción.

g)Serviciosprestadosdesdeel18dejuliode1936,indicandoespecialmentelosdestinos,tantoensuCuerpooServiciocomoenotros,ylosascensosquehu-bieraobtenido,especificandolosquelohubieransidoporrigurosaantigüedad.

172 AMCUB, Expedients de depuració de funcionaris. Any 1939.


176


h)ServiciosprestadosafavordelMovimientoNacional.

i)Sueldos,haberesocualquierotraclasedeemolumentospercibidosdesdelainiciacióndelMovimientoyconceptoporelquéseleacreditaron.

j)Partidospolíticosyentidadessindicalesaquehaestadoafiliado,indicandolafechadelaafiliación,y,ensucaso,delcese;cotizacionesvoluntariasofor-zosasafavordepartidos,entidadessindicalesoGobierno,quehayarealizado,incluyendoenellaslashechasafavordelSocorroRojoInternacional,AmigosdeRusiayentidadesanálogas,aunquenotuviesescarácterdepartidopolítico.

k)Siperteneceoapertenecidoalamasonería,gradoqueenellahubierealcan-zadoycargosquehubiereejercido.

l)Testigosquepuedencorroborarlaveracidaddesusafirmacionesydocumen-tosdepruebaquepuedapresentaroseñalar”.

ElsfuncionarisdelnouAjuntamentfranquistadeCubellesreadmesoseren:JoanPedro173, secretari; JoanAlba, encarregatde l’escorxador; JosepaGavaldà,netejadorade l’escorxador; JoanFontanals,guardaurbà ja jubilat; JosepIvern,pregoner,iJaumeEscardó,enterrador.Totspassarenperlamaquinàriarepresso-radelaFalange Española.

Elfuncionariathaviadepresentarlesdeclaracionsjuradesamblaconsegüentsèriederespostes,moltesdelesqualserenjaunapròpiacondemna.Sialgúnoparticipavaenlarealitzaciódelqüestionarise’ldonavadebaixaautomàticament.

173 El secretari de l’ajuntament manifestava que “entorpecí en lo que pude la Administración municipal, ayudé en cuanto me fue posible a personas de derecha entre ellas a la Vda. de Dn. José Gil Sanz, Capitán de Infanteria, asesinados por los rojos, cuya Sra. tiene su domicilio en la Rambla del Caudillo Núm. 77 de Villanueva y Geltrú y la Vda. de José Marsé, también asesinado por los rojos”.

177

Víctimes i propietaris cubellencs

Referentalesvíctimescubellenques,aquesttemahaestattractatexhausti-vamentperJoanVidal iXavierMartínezambunavaloraciósobre lescauses ilesconseqüènciesdurantlaGuerraCivil174.Elssoldatsmortsdurantelconflic-te foren Salvi Alba Giralt, Florenci Fontanals Rovirosa, Pere Freixas Romago-sa,PereFreixasVentosa,JoanGranellTorrents,JoanImbernonImbernon,LluísMendoLópez,JosepPedroRovirosa,Ciril·loPochOlivella,JesúsRieraClos175,JuliàRaventósRius,FlorenciRosellFontanals,PereRovirosaSafonsiArturSerraNogués.Comjas’hacomentatanteriorment,elsassassinatsperpartdelsincon-trolatsenelsprimersdiesforenNarcísBardajíTorrabadella,RemigiJuncàCalvetiJosepMarséMestres.AJoanIvernTrillas,comacapdelComitèdeDefensadeCubelles,selivaferunconselldeguerra,el29d’abrilde1939,ielvansentenciaramortl’1demaig.VaserexecutatalCampdelaBotael28demaigde1939,quanteniatrenta-sisanysd’edat.

Caldirquelamajoriademortsalfrontvarensernotificatsalsseusfamiliars,peròsobreJoanImbernonImbernonnoesvadictarlasevadefuncióoficialmentfinsal22denovembrede1986mitjançantunedictedeconeixementgeneral:

“[...]promovidosporelprocuradorseñorEsteveOrriols,ennombrededonJuanImbernónGibert,sobredeclaracióndefallecimientodedonJuanImber-nónImbernón,naturaldeFuenteÁlamo,provinciadeMurcia,yquetuvosudomicilioenCubelles,ausentándosedelmismoenelaño1936,incorporándo-sealaguerracivilespañolaignorándoseactualmentesuparadero”176.

Per últim, i malauradament, no es conserva el llistat de propietaris cube-llencs durant la Guerra Civil, però si el líquid imposable l’any 1942 gràcies al’amillaramentrealitzatperlaDelegación Provincial de Hacienda de Barcelona177.Aquestpadródelariquesad’immobles,conreusiramaderiadeltermedeCube-

174 VIDAL, J.: El Círcol Cubellenc (1890-1939)... MARTÍNEZ, X.; VIDAL, J.: Els anys de la postguerra i l’auge turístic a Cubelles (1939-1970....

175 Jesús Riera va morir el 12 de novembre de 1938, amb 21 anys, de “febres tifoideas” a l’Hospital Pe-nitenciari Militar de Gernika-Lumo, segons les víctimes publicades pel grup d’història Gernikazarra. ETXANIZ, J. A.; DEL PALACIO, V. (2003): Morir en Gernika-Lumo. El Hospital Militar Penitenciario (1938-1940). Aldaba, núm. 122, pàg. 35-47.

176 ABC, 22 de noviembre de 1986, pàg. 107, titulat “Edicto Doña Guadalupe de Jesús Sánchez, accidental juez del Juzgado de Primera Instancia de esta villa y su partido”.

177 ACA, Amillarament, Cubelles, Signatura: TER-475. Conté les riqueses rústiques del municipi. S’han reproduït textualment els noms i cognoms dels propietaris malgrat que es troben castellanitzats i alguns esmentats de manera errònia.


178


llescorresponaundocumentperavaluarelspetitsigranspropietariscubellencs,desprésdelaGuerraCivil.

Número d’ordre

Cognoms i noms dels propietarisQuota Tributària al 1942

Pessetes, Cèntims

1 Adriá Sirvent, Jaime 462,65

2 Adriá Viñals, Juan 1.322,34

3 Adriá Sirvent, Pedro 364,22

4 Alba Ráfols, Federico 33,47

5 Alba Coll, José i Amadeo 420

6 Alba Romagosa, Juan 160,83

7 Alba Romeu, Juan 948,82

8 Alcaraz Devesa, Francisco 229,70

9 Alfonso i esposa Eduardo 426,35

10 Almirall Guasch, Abdón 80,43

11 Almirall Carbonell, Antonio 6.270,60

12 Almirall Guasch, Enrique 125,72

13 Almirall Mercadé, Josefa 410,17

14 Almirall Brunet, Pedro 310,80

15 Alsina Munné, Hermenegildo 105

16 Alvarez Lara, Cesárea 4.785,06

17 Amat Rosé, Manuel 393,75

18 Amorós Estapé, José 34,16

19 Armengol Creus, Antonio 144,37

20 Armengol Travé, Antonio 22,97

21 Armengol Creus, Lorenzo 22,97

22 Arnan Adriá, Juan 1.391,25

23 Arnau Robert, Juan 21

24 Aviñó Vidal, Dolores 220,02

25 Aviñó Roca, Ildefonso 246,10

26 Aviñó Ráfols, José 65,63

27 Aviñó Romagosa, José 100,15

28 Aviñó Mainé, Vicente 137,80

29 Aymar Rovirosa, Dolores 380,62

179

30 Ballester – Félix 616,88

31 Bertran Escardó, Jaime 252,65

32 Bertran Dols, Luis 262,50

33 Borrell Fortuny, Dolores 98,74

34 Borrell Fortuny, Juan 28,40

35 Borrell Palau, Pablo 45,94

36 Canela Falcó, José 134,47

37 Carbó Pérez, Maria 2.602,05

38 Carbonell – Cristina 4.314,84

39 Carbonell Almirall, Isidro 475,79

40 Carbonell Marcé, José 98,70

41 Casañas Marcillas, Miguel 72,20

42 Casas Roig, Consuelo 280,50

43 Castellví Mercadé, José 584,05

44 Castellví Ivern, Maria Josefa 144,37

45 Catllá Mercadé, Juan 154,22

46 Catllá Mercadé, Melchor 5,50

47 Coca Sadurní, Antonio 1.780,09

48 Coll Planas, Juan 82,02

49 Coll Roig, Juliana 536,59

50 Cona Roig, Adrián 51,32

51 Cona Romagosa, José 45,98

52 Cucurella Gatell, Antonio 183,75

53 Cucurella Gatell, Francisco 183,75

54 Cucurella Gatell, José 1.673,45

55 Escardó Lleó, José 797,25

56 Escardó Lleó, Juan 177,18

57 Estalella Mestres, José 511,73

58 Estalella Romeu, Salvador 1.663,67

59 Estapé Calbó, Concepción 269,07

60 Estapé Pañellas, Francisco 2.207,20

61 Ferrer Almirall, Francisco 631,86

62 Ferrer Raventós, Josefa 321,57


180


63 Ferrer Rovirosa, Juan 7.153,13

64 Ferrer Artigas, Mercedes 8.502,92

65 Ferret Fernández, Arturo 262,50

66 Ferret Oliva, Mariana 190,32

67 Fonoll Escardó, Daniel 334,43

68 Fonoll Berenguer, José 49,22

69 Fontanals Estapé, Cirilo 34,17

70 Fontanals Bertran, Dolores 101,45

71 Fontanals Lleó, Francisco 88

72 Fontanals Bertrán, José 15,30

73 Fontanals Lleó, José 273,05

74 Fontanals Lleó, José i esposa 296,70

75 Fontanals Dols, Juan 26,26

76 Fontanals Lleó, Juan 439,30

77 Fontanals Lleó, Juan i esposa 285,33

78 Forte Roig, Juana 157,50

79 Garcia Fornet, Teresa 29,69

80 Gibert Riñe, Antonio 20,60

81 Gibert Clos, Juan 4.216,40

82 Giró Inglada, José 173,25

83 Gomis – José i esposa 459,38

84 Granell Estapé, Juan 1.191,09

85 Granell Estapé, Pedro 15,45

86 Guasch Safons, Lluisa 503,33

87 Guell Gonzalez, Ignacio 7.158,04

88 Guell Soler, Melchor 114,83

89 Guell Palau, Rosa 62,35

90 Guell Palau, Salvador 718,61

91 Huguet Mestres, Pablo 24,75

92 Ill Jansa, Antonio 137,62

93 Ivern – Cristobal i esposa 334,72

94 Ivern Guell, Cristobal 186,96

95 Ivern Vidal, José 341,25

181

96 Ivern Escardó, Juan 482,15

97 Ivern Riera, Juan 488,90

98 Llanza Vidal, Juan 5.750,78

99 Lleó Borell, Antonia 633,97

100 Lleó Dinaré, Antonio 931,88

101 Lleó Sirvent, Cayetano 157,52

102 Lleó Mainé, Isidro 433,13

103 Lleó Escardó, Sabina 209,41

104 Marcé Sirvent, Pedro 5.053,31

105 Marcé Sirvent, Pedro 965,18

106 Marcillas Badia, Pedro 255,93

107 Maristany – Carlos i Francisco 1.837,52

108 Marqués de Llupiá 2.120,10

109 Marqués – Isidro 22,97

110 Mas Vidal, Salvador 1.653,75

111 Masana Urgellés, José 479,07

112 Mercadé Granell, José 64,90

113 Mercadé – Juan i esposa 233,10

114 Mestres Eugenio i esposa 252

115 Milá Queraltó, Marina 958,12

116 Miret Mata, Fulgencio 318,28

117 Miró Altet, Cirilo 2.195,15

118 Miró Guibernau, José 45,95

119 Montané Ballester, Isidro 885,93

120 Montané Ferrer, José 173,90

121 Montané Fals, Hdros. de Juan 3.018,75

122 Montaner Comas, Amando 6.103,63

123 Morgades Mañé, Juan 131,25

124 Muñoz Linares, Piedad 2.693,88

125 Navarro Romagosa, Juan 387,18

126 Nogués – Arturo i esposa 164,07

127 Nogués Borrell, Isidro 55,40

128 Olivella Fontanals, Antonia 59,07


182


129 Oller Rovira, Juan 223,13

130 Pagés – Lorenzo 833,45

131 Papiol Fontanals, Juan 13,13

132 Pedro Burrut, José i esposa 1.926,96

133 Pedro Roig, José 1.381,40

134 Piñol Nogués, Isidro 82,03

135 Piñol – Pedro i esposa 374,07

136 Piñol Papiol, Pedro 654,68

137 Piqué – José Hdros. De 65,63

138 Planas Serret, Jaime 344,55

139 Planas Aviñó, José 239,53

140 Planas Ferrer, Juan 101,54

141 Planas Font, Maria 306,60

142 Poch Pedro, Juan 338,15

143 Poch Creus, Luis 403,58

144 Poch Estapé, Luis 1.046,72

145 Pons Rovira, Miguel 446,36

146 PROPIOS DE LA VILLA 290,07

147 Pueyo Montull, Santiago 42,63

148 Puig Font, Francisco 65,35

149 Puig Benasach, Jaime 85,32

150 Puig Guansé, Sebastián 2.388,75

151 Pujol Palau, Luis 91.88

152 Ráfols Font, Daniel 232,95

153 Ráfols Calaf, Eulalia 40,03

154 Raventós Barceló, Julian 65.63

155 Riba Baldiris, Jaime 5.850,62

156 Riba Altet, Román 357,65

157 Ribas – José 65,63

158 Ricart – Juan 420

159 Riera Mainé, Teresa 311,72

160 Rius Roig Juan i esposa 262,50

161 Roca Nogués, Concha 10

183

162 Roca Guell, Juan 551,65

163 Rodriguez Tripiana, Maria 167,37

164 Roig Isern, Salvador 517,76

165 Romagosa Guell, Cristobal 187,05

166 Romagosa Cucurella, José 1.256,70

167 Romagosa Guell, Cristobal 962,28

168 Romagosa Sendra, José 72,20

169 Romagosa Escofet, Pedro 26,25

170 Romeu Salvat, Alfonso 1.555,95

171 Romeu Mir, Antonia 2.021,25

172 Romeu Urpí, Fernando 227,74

173 Romeu Colet, José 1.142,97

174 Romeu – José i esposa 574,22

175 Rosell Andreu, Ramón 16,40

176 Rosés Martí, Asunción 1.939,68

177 Rovirosa Soler, Isidro 285,47

178 Rovirosa Albet, Jaime 9.388,21

179 Rovirosa Roig, Jaime 2.066,41

180 Rovirosa Guasch, José 647,37

181 Rovirosa Safont, José 108,07

182 Rovirosa Roig, Juana 610,32

183 Rovirosa Roig, Juana i Jaime 72,20

184 Rovirosa Escardó, Pedro 22,97

185 Rovirosa Robert, Pedro 127,97

186 Safons – Francisco i esposa 48,87

187 Safons Almirall, Ramón 505,30

188 Samá – Antonio 901,13

189 Sans – Francisco 72,20

190 Santecana – Juan 95,42

191 Segura Toral, Antonio 2.993,41

192 Segura Solsona, Eduardo 1.056,01

193 Serra Cortés, Francisco 105

194 Solá – Angela 194,65


184


195 Solé Piqué, Francisca 942,13

196 Solé Malivern, José 421,68

197 Solé Sirvent, José Hdros. de 160,78

198 Soler Almirall, Isidro 22,97

199 Soler Sadurní, Joaquina 1.191,75

200 Soler Albet, José 271,74

201 Soler Creus, José 577,50

202 Soler Alba, Juan 127,30

203 Soler Albet, Juan 327,60

204 Soler Urgell, Mercedes 6.613,19

205 Soler Fortuny, Miguel 128,63

206 Travé i Hermanos 4.814,32

207 Urgell – Cayetana 131,25

208 Urpí Escardó, Francisco 10,85

209 Urpí Escardó, Juan 7,75

210 Vidal Casacuberta, José 397,03

211 Vidal Romeu, Maria 173,90

212 Vidal Soler, Pedro 610,30

213 Vila Palmés, Antonio 31,50

214 Viñals Pedro, Mariana 9,88

TOTAL 180.894

185

BIBLIOGRAFIA

ALCOFARNASSAES,JoséLuis:La marina italiana en la guerra de España.Euros.Bar-celona,1975.

AMIGÓBARBETA,Jordi:Gener de 1939. Retirada i ocupació versus Huida y Liberación al Baix Llobregat.El Franquisme al Baix Llobregat.Publicacionsdel’AbadiadeMontser-rat.Barcelona,2001.

ARNABATMATA,Ramon:Els bombardeigs franquistes a Cubelles i al Garraf.Anuari2008.Grupd’EstudisCubellencsAmics del Castell.Cubelles,2010.

ARNABATMATA,Ramon:La gent i el seu temps, 1890-1940.AjuntamentdeSantaMar-garidaielsMonjos,1993.

ARNABATMATA,Ramon:Sis dies de gener.LaFura.Informatiudel’AltiBaixPenedès,núm.1377,16-22gener.VilafrancadelPenedès,2009.

ARNABAT,Ramon;SABANÉS,Anna:Víctimes de la Guerra Civil (1936-1939) al Pe-nedès. Soldats i població morta. Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf.EdicionsiPropostesCulturalsAndana.VilafrancadelPenedès,2006.

AVINYÓANDREU,Joan:Història de Cubelles.AjuntamentdeCubellesiInstitutd’Es-tudisPenedesencs.Cubelles,1973.

BARGONI,Franco:La participación naval italiana en la Guerra Civil española.InstitutodeHistoriayCulturaNaval,Madrid,1995.

BASTARDES,Albert:Les creus al vent.EditorialMillà.Barcelona,1983.

BERTRANIMUSITU,José:Experiencias de los Servicios de información del nordeste de España (S.I.F.N.E.) durante la guerra: una teoría, una técnica y una escuela sobre informa-ción general.Espasa-Calpe.Madrid,1940.

BESOLÍMARTÍN,Andreu:Los refugios antiaéreos de Barcelona: Pasado y Presente de un patrimonio arcano.Ebre38.RevistaInternacionaldelaGuerraCivil,núm.2.Barcelona,2004.

BLANCH FALP, Marta: Cubelles i l’ermita de Sant Pau. Quaderns de Patrimoni delGarraf,núm.2.ConsellComarcaldelGarraf.VilanovailaGeltrú,2005.

BLANCHFALP,Marta;PUJOLFAUQUER,Joan:¡Fiesta de Chicos y Grandes! Les Festes Majors durant el franquisme (1939-1978).AjuntamentdeCubelles,2004.

BOHIGAS, Oriol: Modernidad en la arquitectura de la España republicana. TusquetsEditores.Barcelona,1998.

BROTONS,Xavier;PINEDA,Antoni;VIDAL,Joan:Els carrers de Cubelles.AjuntamentdeCubellesiConsellComarcaldelGarraf.Cubelles,1994.

186


CABEZASSÁNCHEZ,Adrián:La Guerra Civil a Vilanova i la Geltrú (1936-1939). As-pectes militars.Institutd’EstudisPenedesencs.VilanovailaGeltrú,2009.

CALBETCAMARASA,JosepM.;HERVÁSPUYAL,Carles;GUERREROSALA,Lluís:Metges de Catalunya morts durant la Guerra Civil i la repressió franquista: resultats pre-liminars.Gimbernat.RevistaCatalanad’Històriade laMedicina i laCiència, vol. 50.Barcelona,2008.

CARBONELL,Jaume:Els últims vestigis de la guerra del 36. Búnquers i nius de metralla-dores a la costa vilanovina.DiarideVilanova.VilanovailaGeltrú,1996.

CASTELLANO,Anna:L’evolució urbana de la vila de Cubelles.Quadernscientíficsitèc-nicsderestauraciómonumentalnúm.10,DiputaciódeBarcelona.Barcelona,1998.

CLAVIJOLEDESMA,Julio:La política sobre la població refugiada durant la Guerra Civil 1936-1939.Tesidellicenciatura.UniversitatdeGirona,2003.

DELCASTILLO,José;ÁLVAREZ,Santiago:Barcelona, objetivo cubierto.Timón.Barce-lona,1958.

DÍAZORTELLS,Jaume;PIERASANCERNI,Joan;RAMOSRUIZ,Jordi:Els refugis an-tiaeris de la Guerra Civil a Terrassa.Terme.Revistad’història,núm.23,Centred’EstudisHistòricsiArxiuHistòricComarcaldeTerrassa.Terrassa,2008.

DÍAZ ORTELLS, Jaume; RAMOS RUIZ, Jordi: Carta arqueològica de la comarca del Garraf.Serveid’ArqueologiaiPaleontologia,GeneralitatdeCatalunya.Barcelona,2002.

ENGEL, Carlos: Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército popular de la República.Almena.Madrid,2000.

ENGEL,Carlos:Historia de las divisiones del ejército nacional.Almena.Madrid,2000.

ETXANIZ,J.A.;DELPALACIO,V.:Morir en Gernika-Lumo. El Hospital Militar Peni-tenciario (1938-1940).Aldaba,núm.122.Gernika-Lumo,2003.

FONOLL,Núria;PINEDA,Antoni;VIDAL,Joan:Cor l’Espiga. Una història centenària (Cubelles 1900-2000).Corl’Espiga.Cubelles,2000.

FONTQUERNI,Enriqueta;RIBALTA,Mariona:L’ensenyament a Catalunya durant la Guerra Civil: el CENU.Barcanova.Barcelona,1982.

FUSTER,Àngels: La vida al castell de Cubelles.ProgramadelaFestaMajordeCubelles1998.AjuntamentdeCubelles,1998.

GARCÍARIDES,Anna;CAPDETSARDÀ,Neus:Un pas per la Guerra.AjuntamentdeCubelles,2003.

GONZÁLEZECHEGARAY,Rafael:La marina mercante y el tráfico marítimo: la marina en la guerra de España (1936-1939).SanMartín.Madrid,1977.

GOVERNDELAGENERALITAT/JOSEPTARRADELLAS:Govern de la Guerra Civil a Catalunya. Volum 1.EdicionsDau.Barcelona,2008.

187

GOVERNDELAGENERALITAT/JOSEPTARRADELLAS:Govern de la Guerra Civil a Catalunya. Volum 2.EdicionsDau.Barcelona,2009.

GRUPD’ESTUDISCUBELLENCSAMICS DEL CASTELL:Can Cucurella i el Molí d’en Rovirosa a Cubelles.QuadernsdePatrimonidelGarraf,núm.11.ConsellComarcaldelGarraf.VilanovailaGeltrú,2008.

GRUPD’ESTUDISCUBELLENCSAMICS DEL CASTELL:Can Granell.QuadernsdePatrimonidelGarraf,núm.11.ConsellComarcaldelGarraf.VilanovailaGeltrú,2009.

GRUP D’ESTUDIS CUBELLENCS AMICS DEL CASTELL: El Corral de l’Almirall.QuadernsdePatrimonidelGarraf,núm.8.ConsellComarcaldelGarraf.VilanovailaGeltrú,2008.

GRUPD’ESTUDISCUBELLENCSAMICS DEL CASTELL:El Mas d’en Pedro.QuadernsdePatrimonidelGarraf,núm.4.ConsellComarcaldelGarraf.VilanovailaGeltrú,2006.

GUARNER,Vicenç:L’aixecament militar i la guerra civil a Catalunya (1936-1939).Publi-cacionsdel’AbadiadeMontserrat.Barcelona,1980.

HURTADO,Víctor;SEGURA,Antoni;VILLARROYA,Joan:Atles de la Guerra Civil a Catalunya.EdicionsDAU.Barcelona,2010.

INFIESTAPÉREZ,JoséLuis;COLLPUJOL,José:Bombardeos del litoral mediterráneo durante la guerra civil.Quirón.Valladolid,1998.

JOU,David;SIERRA,Roland;TEIXIDÓ,Robert:La Guerra Civil a Sitges.GES.Sitges,2000.

LISTER,Enrique:Nuestra guerra.Ebro.París,1966.

LLINÀS CROUSEILLES, Àngel; MUÑOZ DE MORALES, Mary: Vallcarca: una vall, una fàbrica, una colònia 1936-1939.Ed.Grupd’InvestigadorsdelesRoquetesdelGarraf,2006.

MARTÍBONET,JosepM.:El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936-1939).ArxiuDiocesàdeBarcelona.Barcelona,2008.

MARTÍNEZROIG,Xavier:El Corral d’en Cona.Anuari2007delGrupd’EstudisCube-llencsAmics del Castell.Cubelles,2007.

MARTÍNEZ ROIG, Xavier: L’Esquerra Republicana de Catalunya de Cubelles (1932-2007).EditatperlaSeccióLocald’ERC.Cubelles,2007.

MARTÍNEZ ROIG, Xavier: Mas Trader. Quaderns de Patrimoni del Garraf, núm. 5,ConsellComarcaldelGarraf.VilanovailaGeltrú,2007.

MARTÍNEZROIG,Xavier:Mas Xinxola.QuadernsdePatrimonidelGarraf,núm.6.ConsellComarcaldelGarraf.VilanovailaGeltrú,2007.

MARTÍNEZ,Xavier;VIDAL,Joan:Els anys de la postguerra i l’auge turístic a Cubelles (1939-1970). De la repressió a l’especulació.AjuntamentdeCubelles,2009.

BIBLIOGRAFIA

188


MIRETMESTRE,Xavier:Els noms de lloc del terme de Cubelles.AjuntamentdeCube-lles,1990.

MIRET,Xavier;MIRET,Magí:L’aprofitament dels recursos naturals de les llacunes litorals de Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Cunit a través de la història.ITrobadad’EstudiososdelFoix.DiputaciódeBarcelona.Barcelona,2005.

MIRÓ,Carme;RAMOS,Jordi:Els refugis antiaeris de Barcelona (1936-1973). Una nova visió des de l’arqueologia d’intervenció.ExNovo.Revistad’HistòriaiHumanitats.Comi-tiaReiNovae.Barcelona,2011.

MORAL,Sixte:El Full, exemple de premsa en temps de Guerra. ButlletíComitèDefensaLocal1936.VilanovailaGeltrú,núm.1,ElCepilaNansa.VilanovailaGeltrú,1998.

PERNAU,Josep:Diari de la caiguda de Catalunya.EdicionesB.Barcelona,1989.

PINEDA,Antoni;VIDAL,Joan:Història gràfica de Cubelles (1900-1970).AjuntamentdeCubelles,1995.

PINOS, Núria: Apunts sobre l’arquitectura del terme municipal de Cubelles. Quadernscientíficsitècnicsderestauraciómonumentalnúm.10.DiputaciódeBarcelona.Barce-lona,1998.

POMÉS,Jordi;BARRIENDOS,Mariano:El Pantà de Foix. Història i evolució de l’entorn immediat.FundacióCastelletdelFoix.GràfiquesAlzamora.Girona,2002.

PONSGUILLAMON,Xavier:Els anys del Dr. Remigi Juncà. Cubelles (1926-1936). Notes de la República.AjuntamentdeCubelles,1997.

PUIGROVIRA,FrancescXavier:Vilanova i la Geltrú 1936-1939. Guerra civil, revolució i ordre social.Publicacionsdel’AbadiadeMontserrat.Barcelona,2005.

PUJADÓPUIGDOMÈNECH,Judit:Contra l’oblit: els refugis antiaeris poble a poble.Pu-blicacionsdel’AbadiadeMontserrat.Barcelona,2006.

RAMOSRUIZ,Jordi:Turó de la Rovira.Anuarid’ArqueologiaiPatrimonideBarcelona2008.Museud’HistòriadeBarcelona.Barcelona,2010.

RAMOSRUIZ,Jordi:Turó de la Rovira.Anuarid’ArqueologiaiPatrimonideBarcelona2010.Museud’HistòriadeBarcelona.Barcelona,2011.

RECASENSLLORT,Josep:La repressió franquista al Baix Penedès (1938-1945).Cosse-tània.Valls,2007.

RIBALTA,Mariona;FONTQUERNI,Enriqueta:Las escuelas del C.E.N.U.: 1936-1939.CuadernosdeArquitecturayUrbanismo,89.Barcelona,1972.

RODRÍGUEZ SOLÀ, Cèsar: Els proveïments a Vilanova i la Geltrú durant la Guerra Civil. Miscel·lània Penedesenca, vol. 23. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilanova i laGeltrú,1998.

189

RODRÍGUEZSOLÀ,Cèsar:Una nota sobre les finances de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú durant la Guerra (1936-1938).Miscel·làniaPenedesenca,vol.14.Institutd’Estu-disPenedesencs.VilanovailaGeltrú,1990.

ROIGESTRADÉ,Pau:Masies del Garraf,1.ElCepilaNansa.VilanovailaGeltrú,1998.



SALASLARRAZÁBAL,Jesús:La Guerra de España desde el aire: dos ejércitos y sus cazas frente a frente.Ariel.Barcelona,1972.

SALASLARRAZÁBAL,Ramón:Historia del Ejército Popular de la República.EditorialNacional.Madrid,1973.

SERRALLONGA URQUIDI, Joan: Refugiats i desplaçats dins la Catalunya en guerra 1936-1939.Base.Barcelona,2004.

SERVICIOHISTÓRICOMILITAR:Partes oficiales de Guerra. 1936-1939. Tomo I. Ejér-cito Nacional.LibreríaEditorialSanMartín.Madrid,1977.

SERVICIOHISTÓRICOMILITAR:Partes oficiales de Guerra. 1936-1939. Tomo II. Ejér-cito de la República.LibreríaEditorialSanMartín.Madrid,1978.

SOLÉISABATÉ,JosepMaria:L’ocupació militar de Catalunya.L’Avenç.Barcelona,1987.

SOLÉISABATÉ,JosepMaria;VILLARROYAIFONT,Joan:Catalunya sota les bombes.Publicacionsdel’AbadiadeMontserrat.Barcelona,1986.

SOLÉISABATÉ,JosepMaria;VILLARROYAIFONT,Joan:La repressió a la reraguarda de Catalunya: 1936-1939.Publicacionsdel’AbadiadeMontserrat.Barcelona,1989-1990.

SUBIASRANDÓ,Carme:Un record per a la pagesia.AjuntamentdeCubelles,2005.

TAGÜEÑA LACORTE, Manuel: Testimonio de dos guerras. Ediciones Oasis. Mèxic,1973.

TARRADELLAS,Josep:L’obra financera de la Generalitat de Catalunya.GeneralitatdeCatalunya.Barcelona,1938.

TUBAUGARCIA,Albert:Moliners, calcinaires i pouaters. Un passeig per la Cubelles pre-industrial.AjuntamentdeCubellesiInstitutd’EstudisPenedesencs.Cubelles,1999.

TURRÓMARTÍNEZ,Antoni:Les Emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936-1939).SocietatCatalanad’EstudisNumismàtics.Barcelona,2007.

VERADELEITO,Antonio;VERADELEITOAPARICI,Jorge:Defensa Antiaérea Repu-blicana (1936-1939). Artillería y refugios (algo de valor).Ed.JorgeVeradeLeitoAparici.València,2000.

VIDALURPÍ,Joan:El Círcol Cubellenc (1890-1939). Mig segle d’història de Cubelles a través de la seva entitat pionera.AjuntamentdeCubelles,2006.

BIBLIOGRAFIA

190


VIDALURPÍ,Joan;PINEDAGAVALDÀ,Antoni:Història Gràfica de Cubelles (1900-1979).AjuntamentdeCubelles,1995.

VIDAL URPÍ, Joan; PINEDA GAVALDÀ, Antoni: Les caramelles de Cubelles (1900-1990). Un reflex de la vida local d’aquest segle.AjuntamentdeCubelles,1991.

VILARRUBIASSOLANES,FelioA.:El Ejército del 19 de julio en Cataluña.MareNos-trum.Barcelona,1990.

VILLARROYAIFONT,Joan:Els bombardeigs de Barcelona durant la guerra civil (1936-1939).Publicacionsdel’AbadiadeMontserrat.Barcelona,1981.

VIRELLABLODA,Albert:El terme de Cubelles a través del temps.AjuntamentdeCu-belles,1993.

VIRELLABLODA,Joan: Les defenses costeres de la guerra civil.SetmanarideVilanovailaGeltrú,16desetembrede1977.

EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES … · Quinta Columna ... La Llei de Responsabilitat...

Documents

Transcript of EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES … · Quinta Columna ... La Llei de Responsabilitat...