Per un país més sostenible Pàgina 3 Dia mundial del medi ambient: estic amb la natura Pàgina 4 La bicicleta elèctrica compartida tindrà 15 estacions Pàgina 5La qualitat de l’aire millora lleugerament el 2016 Pàgina 6 El Pla Renova incentiva l’adaptació dels edificis per a l’estalvi energètic Pàgina 7

En total es comptabilitzen 1.763 molleres en tot el país Pàgina 8 Ordino tindrà una xarxa de calor als edificis públics Pàgina 9Les bosses de plàstic tindran un preu d’entre 10 i 15 cèntims a partir del novembre Pàgina 10 Andorra, un destí Biosphere? Pàgina 11

el Periòdicd'A

ndo

rra

6dt.

Especial Medi AmbientPer un país més sostenible

2 el Periòdic d’Andorraespecial Medi ambient DIMARTS, 6 DE JUNY DEL 2017

3el Periòdic d’Andorra 3el Periòdic d’Andorraespecial Medi ambient DIMARTS, 6 DE JUNY DEL 2017

Andorra vol ser més sostenible i respectuosa amb el medi ambient

Per un país més sostenible

D urant molts anys el país ha evolucionat a base de créixer en la seva població i al-hora en la construc-

ció, la producció d’energia, el con-sum dels recursos naturals... Això ha significat un alt preu per al terri-tori i la qualitat medi ambiental, pe-rò el que és pitjor, un preu molt alt per a la salut dels habitants i del ter-ritori. Des de fa un temps, particu-lars i institucions, som conscients que no es podia seguir per aquest camí, que tot allò que li trèiem al medi ambient no es refà amb faci-litat i en moltes ocasions no retor-na mai més.

Andorra és un territori que, per les seves característiques geogràfi-ques, compta amb una riquesa me-diambiental molt important, mo-tiu pel qual s’ha de ser més consci-ent de la seva conservació. Un dels aspectes més importants en el que es basa aquesta riquesa és en la qua-litat de les seves aigües. En els dar-rers temps, els controls i anàlisis ens han fet veure que tenim una quali-tat prou acceptable però sovint tro-bem episodis de vessaments o pro-blemes que possiblement s’haurien de poder evitar.

El camí endegat per l’adminis-tració és correcte però la participa-ció de la ciutadania ha de ser molt més important.

EL PERIÒDIC

Qualitat ambiental

EL PERIÒDIC

LES BOSSES DE PLÀSTIC ES PAGARAN ENTRE 10 I 15 CÈNTIMS

EL PLA RENOVA INCENTIVA L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

L’ANY 2020 ES VOL RECICLAR 1.000 TONES DE MATÈRIA ORGÀNICA

56% FARIA SERVIR LA BICICLETA ELÈCTRICA COMPARTIDA

sos, les bosses que donin als seus cli-ents. De la mateixa manera els em-pleats no podran oferir-les sinó que haurà de ser sempre el client qui les demani. La mesura anirà acompa-nyada també de campanyes de sen-sibilització al respecte.

D’altra banda, entre molts altres punts en els que es fa incidència dar-rerament, també tenim la mobili-tat, causant de la gran part de con-taminació que tenim, juntament amb la calefacció. En aquest sec-tor s’està a punt d’implementar la bicicleta elèctrica compartida. Se-gons les primeres enquestes fins a un 56% de la població l’utilitzaria

Altres camps com el reciclatge de residus també prenen cada cop més importància. Recentment s’han presentat deixalleries mòbils que es podran trobar per qualsevol punt del país. També es treballa en un mi-llor aprofitament de la matèria or-gànica i s’ha marcat, amb l’objectiu de l’any 2020, aconseguir que 1.000 tones de matèria orgànica siguin re-ciclades anualment a Andorra. Aquí es compta amb la col·laboració dels 8 grans centres comercials.

EN EL CAMP DEL RECICLATGE / També hi juga un gran paper les bosses de plàstic, que a Andorra, en tractar-se d’un país de compres, es distri-bueixen en un nombre molt alt. En aquest sentit, a partir del mes de no-vembre les botigues estaran obliga-des a cobrar a un preu més elevat, entre 10 i 15 cèntims segons els ca-

al menys una vegada per setmana i un 36% no ho faria. Cal destacar però que un 86% dels que han dit que no la farien servir han manifes-tar que si la xarxa de carrils bici es millorés, si que la utilitzarien. Juga aquí novament un paper molt im-portant l’administració per facili-tar que més usuaris s’inclinin per a aquesta opció.

ELS VEHICLES ELÈCTRICS / Tenen un rol destacat i cada cop són més els ciu-tadans que s’inclinen per alterna-tiva opció, havent aconseguit que Andorra es converteixi en el segon país del món amb un índex més alt

d’aquest mitjà de transport només per darrera de Noruega. La incenti-vació i subvencions a la compra, els punts de recàrrega gratuïts i la pos-sibilitat de circular pel carril bus, han donat una empenta definitiva a aquesta iniciativa que espera seguir creixent en els propers anys.

Finalment cal un esment també al pla Renova, que amb ajuts a par-ticulars vol aconseguir, a més de su-primir barreres arquitectòniques o embelliments de façanes, una millo-ra de la sostenibilitat i de l’eficièn-cia energètica en edificis existents així com la implantació d’energies renovables a les vivendes. H

4 el Periòdic d’Andorraespecial Medi ambient DIMARTS, 6 DE JUNY DEL 2017

Salutació

EL PERIÒDIC

Dia mundial del medi ambient: estic amb la naturaSílvia Calvó MINISTRA DE MEDI AMBIENT, AGRICULTURA I SOSTENIBILITAT

Un any més el dia 5 de juny esdevé la fita central del calendari interna-cional de la sostenibilitat amb la ce-lebració del Dia mundial del medi ambient. Aquesta efemèride, impul-sada per les Nacions Unides des de l’any 1974, permet anualment ge-nerar un espai de difusió pública i de sensibilització ciutadana on trac-tar les problemàtiques ambientals i els reptes globals que afronta el pla-neta i l’ésser humà.

Pel 2017, Nacions Unides ha po-sat el focus d’atenció en un aspec-te de gran transcendència a l’hora de triar el tema per aquest Dia mun-dial del medi ambient. No es trac-ta del canvi climàtic, ni la contami-nació, ni la pèrdua de biodiversitat (aspectes tots ells prioritaris, sense dubte), es tracta d’una qüestió més senzilla, més essencial, més «primà-ria»: el fet de «connectar la gent amb la natura», saber i integrar que «som natura».

I és que la realitat quotidiana d’una gran part de la població és la d’un món hiperconnectat gràcies a les noves tecnologies, amb un gran

nalitza els seus efectes i dilueix la importància d’allò que en realitat ens és vital.

Però què cal per solucionar aques-ta fractura sòciocultural? Doncs re-sulta obvi que cal tornar a situar el medi ambient, el seu coneixement i el seu respecte, en el centre de les nostres societats. I el més aviat pos-sible! En aquesta línia es treballa, entre d’altres, a través de l’educació ambiental, definida per primer cop a la Carta de Belgrad de l’any 1975 com el «conjunt de mesures que te-nen per objectiu aconseguir que la població tingui consciència del me-di ambient i s’interessi pels seus pro-blemes i que compti amb els conei-xements, les aptituds, les actituds, la motivació i el desig necessaris per treballar en la recerca de solucions que puguin aparèixer en el futur». És a dir, una voluntat de «reconnec-tar amb la natura» que té la seva mi-rada posada tant en el present com sobretot en el futur, especialment en la feina amb infants i joves, els ciutadans del futur. Més enllà de la tasca que es fa a nivell d’educació

ser les nostres accions, però amb un caire diferent, les que esdevinguin solucions i alternatives sostenibles de cara al futur . D’aquesta manera, si el tema del Dia mundial del medi ambient és connectar les persones amb la natura, el lema no podia es-tar sinó en aquesta línia: Estic amb la natura.

Per endavant ens queda, doncs, molta feina a fer. Feina que impli-ca a tothom. A les administracions i les institucions, en la salvaguar-da del patrimoni natural, la biodi-versitat, la qualitat ambiental dels nostres ecosistemes i els serveis es-sencials que aporten per la vida. Als agents econòmics, en tot allò que té a veure amb una economia més ver-da, circular, que prioritzi els proces-sos productius nets i respectuosos amb la natura, les energies renova-bles, la lluita envers el canvi climà-tic i la salut. I també a cadascun de nosaltres des de l’escala local fins a la globalitat, activant un canvi d’hà-bits que asseguri un present i un fu-tur més sostenibles.

Així doncs, us encoratgem a tor-nar a connectar amb la natura, re-descobrir la importància que té per les nostres vides i deixar-vos empor-tar per la seva bellesa. Sortint a la na-tura, retrobant-nos amb els seus pai-satges, amb la flora i fauna, i també amb la cultura tradicional i el conei-xement científic i popular entorn a allò que ens és propi i proper. A An-dorra tenim la sort de viure envol-tats en una natura de gran quali-tat. Aprofitem-ho, coneixem-la i cui-dem- la. H

volum d’informació que circula pel món virtual. Però davant d’aquesta allau, quin paper ocupa la nostra re-lació amb la natura? Estem connec-tats a la natura? O cada cop ens allu-nyem més d’allò que abans era un fet quotidià?

A la pràctica, sembla ser que en general ens hem «desnaturalitzat». Hem perdut de vista la importància que té la natura i els seus elements en la nostra existència. I és que no en va, la natura ens aporta l’aire que respirem, els aliments que mengem i l’aigua que bevem, així com tots els serveis ecosistèmics i béns que la so-cietat i les persones necessitem per viure. O simplement el nexe s’ha di-fuminat tant que no tenim clar com és i com funciona la natura o en te-nim una visió esbiaixada. Aquesta pèrdua dels referents de la natura s’incrementa a causa d’una reali-tat quotidiana urbanita i allunyada dels coneixements tradicionals. Ai-xí doncs, aquesta desnaturalització no fa sinó agreujar els problemes ambientals que pateix el planeta, ja que dificulta la seva comprensió, ba-

ambiental, cal que les persones tin-guin el desig d’estar connectats a la natura. I és que si, fins ara, les nos-tres accions han canviat el planeta d’una manera sense precedents, ma-joritàriament en negatiu, hauran de

5el Periòdic d’Andorraespecial Medi ambient DIMARTS, 6 DE JUNY DEL 2017

Mobilitat sostenible

El 56% l’utilitzaria al menys un dia per setmana

La bicicleta elèctrica compartida tindrà 15 estacionsE

l Govern ha dissenyat el projecte de bicicle-ta elèctrica comparti-da tenint en compte els resultats de l’en-

questa feta entre la població, que dóna a conèixer que el cotxe és el mitjà de transport principal, que s’utilitza poc el transport públic, que hi ha poca cultura de com-partir cotxe i que un 43% dels en-questats disposa de bicicleta, però el seu ús és molt residual. També es posa de manifest que hi ha una elevada sensibilitat mediambien-tal, encara que els hàbits de mobi-litat no són gaire sostenibles. De fet, el principal factor per escollir el mitjà de transport per despla-çar-se és poder anar el més ràpida-ment possible, seguit del d’evitar el mal temps.

Amb tot, un 56% dels enquestats estarien disposats a utilitzar el ser-vei almenys algun dia entre setma-na, mentre que un 36% no l’utilit-zaria tot i que d’aquests, si es millo-rés la xarxa de carrils bici un 86% sí que en farien ús. Les parròquies amb ciutadans amb més predispo-sició a fer servir aquest servei dià-riament són Andorra la Vella, Sant Julià i Escaldes-Engordany, i els tra-jectes que més freqüentment fa-rien són d’uns 2,5 quilòmetres i d’uns 18 minuts de durada.

Amb tot, hi ha ciutadans inte-ressats en totes les parròquies, que majoritàriament es desplaçarien cap a la vall central. Per tot plegat, la intenció és col·locar una quinze-na d’estacions de recollida, i que

EL PERIÒDIC n’hi hagi almenys una a totes les parròquies, tot i que es prioritza-ran les centrals.

Tot i això, les ubicacions concre-tes les acabaran de decidir els set comuns en funció de les seves ne-cessitats.

La meitat de les persones en-questades troben raonable una quota anual de 60 euros per fer ús del servei, i d’entre les propostes fe-tes pels ciutadans destaca el fet que estarien disposats a pagar una mi-ca més anualment si el servei ofe-reix una tarifa plana en comptes de pagar també per trajecte. Per aquest motiu, la intenció del Go-vern és incloure dins del plec de bases un preu màxim, de manera que no descarten que s’hagi de fer una aportació pública perquè el servei pugui ser amortitzable. El cost del servei també anirà en fun-ció de l’ús que puguin fer-ne els tu-ristes, ja que també estarà enfocat per a aquest col·lectiu.

Una de les voluntats del Govern és que aquest servei sigui comple-mentari al transport públic del pa-ís i a l’ús d’altres vehicles sosteni-bles. Per aquest motiu, es vol que la infraestructura que s’haurà de desenvolupar per oferir el lloguer de les bicicletes ja estigui prepara-da per fer la implementació cap al cotxe elèctric.

Un cop els comuns determinin les ubicacions exactes de recolli-da i retorn de les bicicletes, el Go-vern farà la licitació de la conces-sió abans de l’estiu, per tal que el servei pugui ser una realitat de ca-ra al 2018. H

ANA/REDACCIÓ

EL PERIÒDIC

6 el Periòdic d’Andorraespecial Medi ambient DIMARTS, 6 DE JUNY DEL 2017

Qualitat ambiental

Hi ha hagut 126 hores amb qualitat dolenta o deficient

La qualitat de l’aire millora lleugerament el 2016

L a qualitat de l’aire ha experimentat una lleu-gera millora durant el 2016 en relació al 2015. D’aquesta mane-

ra, hi ha hagut menys moments en què s’han donat registres dolents i, en canvi n’hi ha hagut més d’excel·-lents o bons. Així, segons les dades hi ha hagut 126 hores amb qualitat dolenta o deficient, 617 amb quali-tat regular i 8.041 amb aire de qua-litat excel·lent o bo. D’aquesta ma-nera, es manté la tendència regis-trada en els darrers anys cap a una major qualitat bona o excel·lent i des del Departament de Medi Am-bient es marquen com a prioritats continuar treballant en la millo-ra que pot comportar el trànsit i les calefaccions, dos dels elements que continuen sent els principals

EL PERIÒDIC

33 Andorra disposa d’un pla de sa·nejament des del 1996, que va pre·veure la construcció de quatre de·puradores i 47 quilòmetres de col·lectors, que recullen les aigües residuals del país. A mesura que s’han construït aquestes infraes·tructures la qualitat de l’aigua ha anat millorant i avui veiem que el 86% de la qualitat dels nostres rius és bona o excel·lent».

33 Del mapa de qualitat dels rius, que es fa cada any després de reco·llir un mostreig de les diferents es·tacions de mesurament, cal desta·car que el 86% tenen una qualitat «bona» o «excel·lent». El 14% res·tant, de qualitat ‘acceptable’ o ‘molt dolenta’ es pot donar per sobreeixi·ments als col·lectors per un excés d’aigua neta o per vessaments pun·tuals al medi.

33 Les aigües que tenen una quali·tat «dolenta» són a la capçalera del riu Deveses als Cortals d’Encamp, «un fet puntual perquè una de les quatre mostres que s’analitzen ens dona la desviació d’un paràmetre, però es pensa que és un fet aïllat, i les que es qualifiquen com a «molt dolenta» són al límit amb França, i des del Departament l’atribueixen al funcionament de la Depuradora del Pas de la Casa, per alteracions d’un altre paràmetre, l’amoni, du·rant el gener i el febrer.

33 Andorra té 1.276 quilòmetres de rius i torrents alimentats per 283 hm3/l’any en forma de neu i pluja. D’aquests, un 65% es que·da als rius, un 30% s’utilitza per a la hidroelèctrica i la resta, un 5%, es consumeix. D’aquest consum, el 83% és per a un ús domèstic.

33 Per tal d’estalviar aigua s’acon·sella dutxar·se en lloc de banyar·se, tancar les aixetes en raspallar·se les dents o instal·lar sistemes d’es·talvi d’aigua».

ANA/Redacció

El 86% de les aigües dels rius té una qualitat «bona» o «excel·lent» Les ‘aigües dolentes’ són per fets puntuals

emissors de contaminants del país.El compliment normatiu es tro-

ba «majoritàriament» en els ni-vells europeus i els que marca la normativa del Principat i única-ment el 2016 es van incomplir els nivells d’òxids de nitrogen, un con-taminant relacionat amb el tràn-sit i que es dóna en major mesura, per tant, en aquells punts on hi ha més circulació de vehicles. Quant a

l’ozó, i segons aquest límits, no es va donar cap incompliment l’any passat si bé cal tenir en compte que sí s’incompliria tenint en compte els valors fixats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Segons els paràmetres d’aquest organis-me tampoc s’assolirien els valors guia recomanats sobre partícules en suspensió, que són les que te-nen a veure amb diferents factors com ara el trànsit i les calefaccions.

Des del 2005 es dóna una mi-llora constant de l’aire i ha remar-cat, en aquest sentit, l’impacte que han tingut mesures com els túnels del pont Pla, el Bus Exprés o el fet que s’hagi fet Carlemany per a via-nants ha permès millorar i «estabi-litzar» la qualitat de l’aire.

EL TRÀNSIT I LA CALEFACCIÓ, ELS MÉS

CONTAMINANTS / Durant el 2016 s’ha continuat amb «l’estabilitat» re-

gistrada en els darrers anys i tot i que a grans trets es compleixen els límits normatius i encara es do-nen «incompliments» pel que fa als òxids de nitrogen, els que pro-venen del trànsit, i l’ozó, tot i que aquest és un contaminant que no depèn de les accions que es facin al país ja que «es produeix a fora». Segons els límits de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que són més restrictius, es donarien també incompliments en les partícules (provinents del trànsit i de les cale-faccions). Per tant, des del Departa-ment de Medi Ambient del Govern es marquen com a reptes continu-ar promovent mesures que tinguin un impacte sobre el trànsit i les ca-lefaccions, com per exemple la bi-cicleta elèctrica o incidir en el fet que els conductors no estiguin atu-rats més de dos minuts amb el mo-tor encès. H

EL PERIÒDIC

DES DEL 2005 ES DONA UNA MILLORA CONSTANT DE L’AIRE

7el Periòdic d’Andorraespecial Medi ambient DIMARTS, 6 DE JUNY DEL 2017

Renovació energètica

En els darrers exercicis el Pla ha tingut un impacte de 33 milions d’euros

El Pla Renova incentiva l’adaptació dels edificis per a l’estalvi energètic

D es de la seva posa-da en marxa l’any 2011 el Pla Renova ha atorgat més de 4,15 milions d’eu-

ros en subvencions per a la rehabi-litació del parc immobiliari, l’efici-ència energètica dels edificis i l’ús de les energies renovables. Tenint en compte que aquestes subvencions són un percentatge determinat de les obres realitzades, es calcula que l’impacte en el sector ha estat de 33 milions d’euros. Això significa que per cada euro que l’administració ha invertit en aquestes adaptacions, el sector n’ha rebut 8. A més el Pla tam-bé contempla avals per a l’execució d’obres a un interès del 1,5% sense comissions. L’import disponible en-cara per avals de préstecs és de més de 14 milions d’euros.

Des del seu inici fins a un total de

EL PERIÒDIC 762 projectes han vist afavorida la seva implantació gràcies a aquestes subvencions. A més, durant aquest 2017 ja se n’han sol·licitat 48 més. An-teriorment la dotació pressupostària era d’un milió d’euros anuals, pas-sant-se a partir del 2017 a 1,5. Aquest fet ha estat motivat per la recupera-ció econòmica i per l’adaptació de la legislació que ha permès ser més flexible en moltes d’aquestes instal-lacions, circumstància que ha moti-vat que durant l’any passat augmen-tés considerablement la demanda.

Així, i per primera vegada des que

EL PERIÒDIC

L’ANY 2017 S’HA INCREMENTAT EN UN 50% LA DOTACIÓ

es va posar en funcionament la inici-ativa, l’any passat es va superar l’im-port sol·licitat, ja que la dotació pres-supostària prevista era d’un milió d’euros i al finalitzar els ajuts es van atorgar 1.354.531,90 euros.

Del milió i mig actual, es preveu que el 85% de les subvencions per a la rehabilitació del parc immobilia-ri, la millora de l’eficiència energèti-ca i l’ús de renovables es destinin a ac-tuacions que contemplin la totalitat de l’edifici i que el 15% restant sigui per a actuacions concretes.

A més la convocatòria del progra-ma Renova 2017 incorpora un ajut per fer front al canvi d’us dels edificis que passin de residencial a hoteler i que hagin de fer les reformes neces-sàries derivades de l’aplicació de la nova llei dels allotjaments turístics.

La convocatòria es va obrirà el pas-sat 29 de març i les sol·licituds es po-dran presentar fins el 15 de novem-bre o fins que s’esgoti la partida. H

8 el Periòdic d’Andorraespecial Medi ambient DIMARTS, 6 DE JUNY DEL 2017

Pla d’acció per conservar les zones humides

En total es comptabilitzen 1.763 molleres en tot el país

D esprés que Andor-ra s’adherís al con-veni internacional Ramsar de conser-vació i ús sosteni-

ble de les zones humides, el Minis-teri de Medi Ambient ha inventa-riat un total de 1.763 molleres al país, que ocupen 6,27 quilòmetres quadrats i l’1,3% del territori, i ha posat en marxa un pla d’acció per tal de garantir la seva conservació. Andorra és actualment el tercer país europeu que té més superfície de molleres declarada com espais d’alt interes mundial. Del total de molleres, 620 estan considerades de molt alt interes, mentre que 709 estan situades en parcs naturals, cosa que en garanteix la seva con-servació.

Des que es va començar a fer se-

ANDORRADIFUSIO.AD

Conservació del territori

EL PERIÒDIC

OCUPEN 6,27 QUILÒMETRES QUADRATS I L’1,3% DEL TERRITORI

guiment d’aquestes zones, l’any 2001, només n’han desaparegut 5, ja que la majoria es troben en es-pais protegits i a més de 2.000 me-tres d’alçada i que, per tant, de mo-ment no es troben amenaçades. Amb tot, el pla estableix un segui-ment periòdic de les zones humi-des per estudiar els efectes que po-den patir a causa del canvi climà-tic.

Les molleres d’Andorra comp-ten amb més de 500 especies de flo-ra i són un hàbitat important per a moltes especies de fauna, de mane-ra que són un espai de gran interes natural, científic i escenic. A més les molleres actuen d’esponja, de manera que ajuden a prevenir pos-sibles inundacions.

Per aquest motiu, un dels ei-xos del pla d’acció 2017-2024 és la conscienciació de la població so-bre la importància d’aquestes zo-nes, sensibilitzant sobretot els ra-maders, pescadors, excursionistes i constructors, a través de la publi-cació d’una guia tecnica de bones pràctiques. El Centre Andorra Sos-tenible també organitzarà activi-tats per donar a coneixer les zones humides del país, i s’informarà so-bre la seva importància a les guies turístiques. H

ANA/REDACCIÓ

DAIKIN CONTINUA PRIORITZANT EL SEU COMPRO-MÍS AMB EL MEDI AMBIENT EN TOTES LES SEVES ACTIVITATS OFERINT ALS SEUS CLIENTS PRODUC-TES I SERVEIS QUE ELS PERMETI PRESERVAR EL PLANETA.

EL NOSTRE COMPROMÍS ÉS MINIMITZAR L’IMPACTE EN EL MEDI AMBIENT DE LES NOSTRES ACTUA-CIONS DURANT EL SEU CICLE DE VIDA.

PERÒ EL NOSTRE COMPROMÍS AMB EL MEDI AM-BIENT NO FINALITZA AQUÍ, ES DESENVOLUPA EN TOTA LA VIDA ÚTIL DEL PRODUCTE, AMB EL MILLOR SERVEI POSTVENDA I LES MILLORS SOLUCIONS PER TAL DE PROTEGIR LA CAPA D’OZÓ.

NOU REFRIGERANT

DAIKIN ÉS EN L’ACTUALITAT LA ÚNICA EMPRESA DEL MÓN AMB FABRICACIÓ CONJUNTA D’EQUIPS D’AIRE CONDICIONAT I GASOS REFRIGERANTS. EL NOU RE-FRIGERANT R-32 PROPORCIONA UN MAJOR REN-DIMENT I UN IMPACTE MEDIAMBIENTAL NOTABLE-MENT INFERIOR, JA QUE REDUEIX EN UN 68% EL POTENCIAL D’ESCALFAMENT GLOBAL DEL SISTE-MA. D’AQUESTA FORMA L’USUARI QUE ESTÀ RENO-VANT EL SEU SISTEMA PER UN D’AQUESTES CA-RACTERÍSTIQUES, NO TAN SOLS S’ESTÀ BENEFI-CIANT DELS AVANTATGES DE GAUDIR D’UN EQUIP AMB TECNOLOGIA MÉS AVANÇADA QUE PRO-PORCIONARÀ MILLOR CONFORT I MAJOR ESTALVI D’ENERGIA, AMB MENORS COSTOS DE FUNCIONA-MENT I AMB LA TRANQUILITAT DE SABER QUE ESTÀ CONTRIBUINT A PROTEGIR EL MEDI AMBIENT.

9el Periòdic d’Andorraespecial Medi ambient DIMARTS, 6 DE JUNY DEL 2017

PROJECTE MEDIAMBIENTAL QUE TAMBÉ TÉ FONAMENTS ECONÒMICS

Generarà un estalvi econòmic d’almenys un 30%

Ordino tindrà una xarxa de calor als edificis públics

E l comú d’Ordino ha aprovat recentment l’obertura del concurs públic per tal d’adjudi-car les obres de la nova

xarxa de calor que ha de servir per subministrar energia a diversos edi-ficis públics del poble. Es tracta d’un sistema conegut com a ‘district he-ating’, que proporciona energia ca-lorífica per abastir de calefacció i ai-gua calenta aquests immobles. En un primer estadi, la xarxa arribarà fins la Casa Pairal, el nou centre so-ciocultural que s’està fent a les Esco-les Velles, l’Andorra Congrés Centre i l’escola bressol. L’estalvi econòmic estimat pel comú, un cop es posi en marxa la instal·lació, és de, com a mínim, un 30%.

El BOPA va publicar el mes pas-sat l’edicte amb el plec de bases, ai-xí com les condicions tècniques i administratives del concurs públic per a la realització d’un nou pro-jecte de xarxa de calor a la parrò-quia d’Ordino. Partint del concep-

CENTRALDERESERVAS.COM

Xarxa de calor

EL PERIÒDIC te ‘district heating’, el comú ordi-nenc aposta per instal·lar una xarxa de calor que surti des del Centre Es-portiu d’Ordino (CEO), fins a diver-sos edificis públics de la parròquia. L’objecitu és que la xarxa subminis-tri energia calorífica, concretament

En un primer estadi, la xarxa ar-ribarà fins l’edifici de la Casa Pairal, el nou centre sociocultural que s’es-tà construint a l’edifici de les Esco-les Velles, l’edifici Andorra Congrés Centre d’Ordino i l’escola bressol.

La iniciativa dona continuïtat a la Taula d’energia del comú d’Ordi-no, creada durant la legislatura an-terior després d’haver consolidat la reforma energètica del CEO, donant prioritat a l’ús de les energies reno-

vables i l’eficiència energètica. La corporació estima el cost de tot ple-gat en els 200.000 euros.

La xarxa subministrarà calefac-ció i aigua calenta sanitària

ANA/REDACCIÓ

calefacció i aigua calenta sanitària, aprofitant l’excedent d’energia ge-nerat per la caldera de biomassa i per la producció de plaques solars tèrmiques del CEO. És un projecte mediambiental (redueix les emissi-ons de CO2), però que també té fona-ments econòmics, ja que el ‘district heating’ redueix els consums ener-gètics. El comú calcula que estalvia-rà un mínim d’un 30% respecte als costos actuals.

10 el Periòdic d’Andorraespecial Medi ambient DIMARTS, 6 DE JUNY DEL 2017

Breus

Les bosses de plàstic tindran un preu d’entre 10 i 15 cèntims a partir del novembre

E l ministeri de Medi Ambient, Agricultu-ra i Sostenibilitat ha impulsat un regla-ment per a la reduc-

ció del consum de les bosses de plàstic, que entrarà en vigor el mes de novembre i que suposarà que el preu de les bosses, que s’hauran de cobrar en tots els sectors comerci-als, ha d’oscil·lar entre els deu i els quinze cèntims.

A més, estaran prohibides les anomenades bosses de plàstic lleu-geres, les que es trobin per sota de les 50 micres. A banda d’això, aquestes mesures aniran acompa-nyades de campanyes de comuni-cació i conscienciació, perquè les bosses hauran de ser sol·licitades de manera explícita pel consumi-dor i el caixer no podrà demanar si es vol una bossa. A més, no podran

EL PERIÒDIC

EL PERIÒDIC

Sis centres escolars tindran millores energètiques en breu

S’intensifica els controls sobre el contingut de les deixalles per tenir-ne més dades

El Consell de Ministres ha aprovat recentment, a proposta de la minis-tra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, l’adju-dicació de la redacció dels projectes constructius i la direcció d’obra de millores energètiques en sis edifi-cis de l’administració general en el marc del programa 3E d’Eficiència energètica a les escoles. El Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sos-tenibilitat, en col·laboració amb el Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior, va engegar el programa 3E per promoure l’estalvi i l’eficièn-

cia energètica a les escoles, amb l’ob-jectiu de millorar el comportament energètic de la majoria de centres es-colars del país i alhora contribuir a fomentar el rol exemplar de l’Admi-nistració.

Els centres implicats en aques-ta ocasió són l’Escola Andorrana de maternal i primera ensenyan-ça d’Encamp, l’Escola Andorrana de maternal i primera ensenyança d’Ordino, l’Escola Andorrana de se-gona ensenyança d’Ordino, l’Esco-la Andorrana de maternal i prime-ra ensenyança de Sant Julià de Lòria, el Centre de Formació Professional i l’Escola Andorrana i Espanyola

de maternal i primera ensenyança d’Escaldes-Engordany.

El programa 3E vol promoure l’estalvi i l’eficiència energètica a les escoles. H

EL PERIÒDIC

33 Els grans magatzems hau-ran de fer la recollida selecti-va de matèria orgànica a partir de la tardor, ja que el Govern té previst aprovar un decret que els integri com a productors singulars abans de l’estiu i, per tant, a la classificació del pa-per, vidre i plàstic hauran de su-mar la de la matèria orgànica.

33 Aquest decret afectarà de moment a vuit centres comer-cials, i els que vagin més enllà en la recollida selectiva rebran un distintiu amb el qual el Go-vern vol reconèixer l’esforç su-plementari amb una classifica-ció de bronze, plata i or. A més, per aconseguir l’objectiu del 2020, els productors del sector de l’hostaleria es podran afegir de manera voluntària a la reco-llida de matèria orgànica. L’ob-jectiu del 2020 és aconseguir reciclar 1.000 tones de matè-ria orgànica.

33 L’objectiu és aconseguir re-ciclar 1.000 tones de matèria orgànica.

Els grans magat-zems hauran de fer la recollida selectiva de matèria orgànica

ser visibles i s’hauran de lliurar de forma limitada.

Amb aquestes accions, no no-més de cobrament i la seva prohibi-ció en certs casos, sinó també de co-municació i conscienciació, s’espe-ra que es pugui reduir l’ús d’aquest tipus de bossa.

També hi haurà campanyes de comunicació i conscienciació H

ESTARAN PROHIBIDES LES ANOMENADES BOSSES DE PLÀSTIC LLEUGERES, PER SOTA DE LES 50 MICRES

El Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat ha in-crementat de cara a aquest 2017 els estudis sobre la caracterització dels residus, és a dir, els que deter-minen quins són els materials que componen les deixalles que arri-ben al Centre de Tractament de Re-sidus. D’aquesta manera, es farà una anàlisi mensual amb la volun-tat de disposar de més dades i més concretes per adaptar «les políti-ques de gestió de residus».

Els darrers estudis validats, cor-responents al 2015, mostren que

un 52% del que es llença a les escom-braries es podria reciclar ja que es trac-ta de paper i/o cartró, envasos, tèxtil o vidre, és a dir, productes que es recu-llen de manera selectiva.

Un 52% del que es llença a les es-combraries es podria reciclar. H

PROGRAMA 3 E EL PERIÒDIC

EL PERIÒDIC

Aquest any farà vint-i-dos anys de la carta del turisme sostenible sorgida de la conferència mundial de turisme sostenible de Lanzarote de l’any 1995.

Andorra, un destí Biosphere?

Andorra sostenible

CONVERTIR ANDORRA EN EL PRIMER I ÚNIC PAÍS DEL MÓN CERTIFICAT PER LA UNESCO, COM A DESTÍ DE TURISME SOSTENIBLE

A quest és el camí que es-tà seguint el mon, pe-rò i el Principat d’An-dorra, quin camí vol seguir?. Segons el pro-

grama polític del partit amb majoria parlamentaria es vol optar per un pa-ís sostenible i en aquesta línia també es manifesten els ministres de l’actu-al equip de govern, els quals aposten per la certificació d’Andorra com a destí sostenible. Però Andorra pot es-devenir un destí sostenible?

La resposta a aquesta pregunta té dos vessants: a nivell teòric no només és possible sino del tot recomanable ja que les dimensions del país i el ti-pus d’institucions faciliten una cer-tificació d’aquest tipus; a nivell po-lític cal una implicació i una coordi-nació que estigui a nivell d’un pacte d’estat, aquest tipus d’actuacions

EL PERIÒDIC

EL PERIÒDIC han d’estar per damunt de partits i ideologies i prioritzar el país per da-munt de qualsevol altra considera-ció i pensar a llarg termini però actu-ant a curt.

Si donem per feta la voluntat de convertir Andorra en el primer i únic país del mon certificat per la UNES-CO com a destí de turisme sostenible, només queda ficar-se mans a la feina.

Per a fer-ho el primer és optar per un segell que ens permeti assolir el nostre objectiu, actualment el segell més evolucionat i reconegut a nivell mundial és el segell “Biosphere Res-ponsible Tourism” del qual PRINCI-PAT QUALIPREVEN és el represen-tant pel Principat d’Andorra. Un cop hem triat el segell toca treballar, per a fer-ho és necessària la implicació de l’organisme regulador del turis-me al Principat i la intervenció via as-sessorament dels auditors acreditats Biosphere de Principat Qualipreven.

El procés inicial durarà uns 6-9 mesos i després vindrà la certifica-ció. A partir d’aquí anualment es va renovant la certificació per acreditar la millora continuada i el manteni-ment dels principis del sistema.

Amb això s’aconsegueix un des-tí turístic reconegut arreu del mon pel seu compromís inequívoc amb la sostenibilitat i que cerca un triple benefici:

SOCIETAT + ECONOMIA + MEDI AMBIENT. /Tot això ho fa reduint els impactes negatius al mínim; implementant una consciència ambiental, cultural i de respecte; buscant experiències positives tant pels visitants com pels amfitrions; maximitzant els benefi-cis financers i l’enfortiment de la po-blació local i incrementant la sensibi-litat vers la sostenibilitat.

Amb tot això la marca ANDORRA és convertirà en una referència mun-dial i pionera en sostenibilitat.

Per què no ho fem possible? HJMª Comes Canal, Enginyer de Camins, Ca-nals i Ports. DG Principat Qualipreven

11el Periòdic d’Andorraespecial Medi ambient DIMARTS, 6 DE JUNY DEL 2017