Un nen, de petit volia ser pintor

Però no ho va ser perquè la gent gran no entenia els seus

dibuixos.

De gran va ser un aviador.

I se’n va anar amb el seu avió al Desert del

Sàhara.

Però es va estrellar.

Allà va conèixer al Petit Príncep.

El Petit Príncep li demanava a l’aviador que li dibuixés un be.

I l’aviador li va dibuixar un be.

L’aviador li va preguntar al Petit Príncep per què volia un be.

El Petit Príncep li va dir que se’l volia emportar al seu planeta, perquè volia que es mengés uns arbres

anomenats baobabs, perquè feien mal a la

natura.

Van estar parlant

El Petit Príncep li va dir a l’aviador que ell venia d’un asteroide

anomenat B612.

El Petit Príncep va voler anar a visitar més planetes.

Al primer planeta, molt petit, hi havia un rei que només volia manar.

Però com que no hi havia ningú, el rei no

podia manar a cap persona.

Al Petit Príncep no li va agradar el planeta, llavors va decidir anar-se’n cap a un altre.

Al segon hi vivia un vanitós.

Al Petit Príncep no li va agradar, perquè el

vanitós estava tot sol i només deia que

l’admirés.

Se’n va tornar a anar a un altre planeta.

Al tercer planeta hi havia un bevedor.

El bevedor només bevia perquè volia

oblidar-se que tenia vergonya de beure.

El Petit Príncep deia: “ Les persones grans són estranyíssimes” durant el viatge cap a un

altre planeta.

Al quart planeta hi havia un home de negocis.

Al Petit Príncep no li va agradar el planeta perquè només feia que posseir estels.

I tot trist se’n va anar a un altre planeta

Al cinquè planeta hi vivia un fanaler i un fanal.

Però tampoc li va agradar perquè només

obria el fanal i el tancava.

Se’n va tornar a anar a un altre planeta.

Al sisè planeta hi havia un geògraf.

El Petit Príncep li va preguntar al geògraf en quin planeta hi havia més persones. El geògraf li va dir que se’n anés al

planeta Terra.

Tot emocionat va anar al planeta Terra perquè volia tenir un amic.

Quan va arribar es va sorprendre perquè no hi havia ningú i tot era desert.

Però després va veure una guineu.

Van estar parlant i la guineu li va dir al Petit

Príncep que la domestiqués, però ell no

sabia com fer-ho.

El Petit Príncep, al final, li va dir:“ Ets una bèstia ben curiosa”

I se’n va anar a buscar més amics.

Després d’una estona de caminar va veure una rosa.

Però, va continuar caminant...

Seguidament va pujar a una muntanya.

Ell anava parlant i sempre responia el seu eco.

Després de baixar de la muntanya va veure un jardí ple de roses.

Li va fer recordar la seva rosa, que l’havia deixat

sola al seu planeta.

Després va aparèixer la guineu.

Se’ls va acabar l’aigua i van pensar d’anar a

buscar aigua en un pou.

Van anar caminant i a trenc d’alba van descobrir el pou.

El Petit Príncep va riure, va tocar la corda, va fer girar la politja i després

van veure aigua.

El Petit Príncep li va dir a l’aviador: “ Ara has de tornar al teu aparell. T’espero

aquí demà al vespre”

L’endemà al vespre l’aviador va veure al Petit Príncep assegut damunt d’una paret vella i també va veure que parlava amb

una serp.

El Petit Príncep va estar parlant amb la serp.

Després, el Petit Príncep es va acomiadar

de la serp perquè marxava cap al seu

planeta.