El poder de la conversa: aprenentatge dialògic (o "Com fer bones preguntes")

Aprenentatge dialògic i Pensament estratègic a l’escola

Taller de treball a l’Escola Sant Martí, 8 d’Abril 2015

“Del pensament superficial,

al pensament profund”Neus Lorenzo@NewsNeus

L’escola ha d’estimular

vivències,reflexió

i empatia, com a basedel coneixement.

Avui practicarem l’aprenentatge profund

i l’aprenentatge dialògic

Com crear

coneixements?

Aprenentatge dialògic

Ref:Wikipedia (Conceptes)http://ca.wikipedia.org/wiki/Aprenentatge_dial%C3%B2gicTeoria de l'acció dialògica (Paolo Freire)http://www.edaverneda.org/edaverneda/ca/Aprenentatge_dial%C3%B2gic

Diàleg Raonament

http://www.consultoresenegocios-cm.com/wp-content/uploads/2013/09/juridico_balanca.png

Sócrates470 a .C-399 a.C.

http://www.socraticdialogue.be/image002.jpg

Aristòtil384 a .C-322 a.C.

http://iesjuniperserra.net/filosofia/imatges/aristotil.jpg

Qualitat del diàleg

La quantitat i qualitat del diàleg que experimenten els infants a casa és un dels millors indicadors predictius del seu èxit acadèmic futur.(Hart & Risley, 1995)

L’escola pot compensar els contextes desafavorits, quan:

•…El professorat promou preguntes obertes, diferents a les preguntes memoritzades, i estimula l’aprenentatge.• …Si ajuda a l’alumne a apreciar el valor del diàleg i la pregunta com estratègies per aprendre.

(Kyriacou & Issitt, 2008)

La curiositat és un tret natural de l’èsser humà…

Però la interacció és una estratègia que s’aprèn

El triangle competencial

-Què volem aprendre?

Les Competències Claus Professionals (McLelland, 1970’s) http://web.mit.edu/reeng/www/hrpd/reports/grc-rep/grc-rep.html (Harvard, mentor de Daniel Goleman) http://thumbs.dreamstime.com/thumb_590/1300201069oZ04GP.jpg

Quines preguntes faries?

Què s’acostuma a fer a l’escola en els diàlegs d’aula? -1-

Iniciació Professor: Anem a recordar què és l’oxigen?… No és

un sol material, o sí?... És un líquid?... Carles?Resposta

Carles: És un gas

Retorn Professor: Si, molt bé! És un gas… No és líquid…

encara que existeix l’oxígen líquid, i és molt fred… L’intercanvi en IRR:

- Pregunta tancada (unívoca)- Resposta memorística

Ref: Adaptat de Neil Mercer, University of Cambridge 2010

Què s’acostuma a fer a l’escola en els diàlegs pedagògics? -2-

Iniciació Professor: Recordeu la campana, que varem estar tocant l’altre dia?Alumnes: Sí! […tota la classe]Professor: Aquí la tinc, ara la tornarem a passar molt ràpid per fer-la sonar… vosaltres tres, us poseu drets aquí davant... I els altres ho mirarem i els ajudarem a veure què passa… aquí…però heu d’estar tots molt atents, eh? Toqueu-la ben fort, i atureu-la amb les mans, val?

ExploracióTom, Jason, Suzanne: ... [tres alumnes s’aixequen, es posen mirant a la classe i per torns, els tres toquen la campana] Professor: Ara ja està, prou… a veure què heu notat… Què feia la campaneta?Tom: Sonava, feia soroll.Jason: Es mou… Suzanne: Es mou lo de dins.Professor: Molt bé, quan la fèieu sonar hi havia moviment…Però com es movia la campana? ... Algú altre ho ha vist? Carles: Es movia… balanceig?Professor: Sí, per fora sí… es balanceja i el badall fa de pèndol… Però... i el material de la campana?... Vosaltres què heu sentit, què heu notat? [als alumnes drets]… Tom: Vibrava, vibrava a les mans… pessigolles...

Reformulació Professor: Molt bé! Vibra, sí! El material de la campana vibrava. I l’aire també vibra, quan transmet el soroll… per això ho sentim! El soroll es transmet per vibració!... I quan vibrava, què li passava a la campa? Com heu sentit les mans? Ningú va notar res, a la mà? Tom: ...calenta, una mica calenta...

…

Ref: Neil Mercer, University of Cambridge 2010

Amplia vocabulariAmplia

vocabulari

Intenta implicar tot el grup

Intenta implicar tot el grup

Crea intriga i expectatives

Crea intriga i expectatives

Promou l’experimentació

Promou l’experimentació

Reforçales respostes

escaients

Reforçales respostes

escaients

Reformula científicamentReformula

científicamentEstimula l’auto

exploracióEstimula l’auto

exploració

Evoca situacions viscudes

Evoca situacions viscudes

L’evolució dels paradigmes en educació

Adaptar societats a l’economia industrial

-Formar hàbits

Reproducció de models:Ivan P. Pavlov,B. F. Skinner, Albert Bandura, Ed. Lee Thorndike John B Watson ...

Continguts científics:

-Possitivisme

-Mecanicisme (Causalitats…)

Canviar societats industrials en capitalismes

-Educar especialistes

Anàlisi:Ferdinand Saussure, Roman Jacobson, Claude Lévy-Straus,

Herbert Spencer,

Talcott Parson...

Estructures i models:

-Formalisme i

-Funcionalisme (Epistemologies...)

Econ. multinacional

vers la globalització transnacional.

-Educar en el canvi

Interacció:

Jean Piaget,

Lew S. Vygotsky,

Jerome Bruner, Laurence Kohlberg, Kieran Egan...

Construcció i creació:

- Evolucionisme

- Psicogènesis (Paradigmes…)

L’economia virtual en el mó nhiperconnectat en xarxes participatives:

-Inspirar emprenedoria

Multi-perspectiva:Howard Gardner ,George Siemens Stephen DownesSugata MitraMark JohnsonGeorge Lakoff…

Connexions i xarxes:

- Lideratge participatiu- Autonomia i proacció (Autopoiesi…)

Conductisme Estructuralisme Constructivisme Connectivisme

Ref: Neus Lorenzo & Grup 6.sis, ICE-UB, 2012

El repte cognitiui l’acompanyament docent

Identificar, reproduir:-Quin són aquests personatges fets en LEGO?

1. La Família Simpson2. Les Tortugues Ninja3. South Park4. Els Barrufets5. Atèrix i Obèlix6. Epi i Blas7. Donald i els seus nebots8. Els Daltoin i Luky Luck

1

3

5

6

2

4

7

8

Inferir, associar:-Quins elements ens ajuden a distingir-los, identificar-los...?

Valorar, deduir, reflexionar:-Quins lligams familiars,socialso emocionals representen?

https://scontent-b.xx.fbcdn.net/hphotos-frc3/1230038_577236908999128_538551609_n.jpg

Què entenem per “aprendre”?

Com “aprenem a aprendre”?

1

2

3

Identificació

explícita.

Raonament

implícit

Reflexió meta-cognitiva

Ref: http://elbonia.cent.uji.es/jordi/wp-content/uploads/2011/04/bloom_taxonomy.jpg

http://elbonia.cent.uji.es/jordi/wp-content/uploads/2011/04/bloom_taxonomy.jpg













1

2

3



Raonament

implícit

Identificació

explícita.












Els professorat més efectiu...

1. …Utilitza seqüències de P&R no únicament per comprovar el coneixement de continguts, sinó per conduir el pensament vers la comprensió (per passar de l’objecte al concepte; del fet a la causa).

2. …Facilita l’accés a la ‘informació de la disciplina', i sobre tot acompanya la descoberta del pensament estratègic per resoldre problemes i donar sentit al món real.

3. …Tracta l’aprenentatge com un fet social i com un procés comunicatiu, col·lectiu i participatiu.

(Rojas-Drummond & Mercer, 2004)

Què hi veiem aquí?

http://i.guim.co.uk/static/w-620/h--/q-95/sys-images/Guardian/Pix/pictures/2014/7/20/1405863544225/Israeli-watches-Gaza-bomb-011.jpg

Què està passant aquí?

http://static01.nyt.com/images/2014/07/14/world/middleeast/14open_sderot4/14open_sderot4-articleLarge.jpg

La informació genera coneixement

• La imatge és de l’estiu 2014 Quan?• És presa des d’un turó a Israel On?• El que es veu a l’horitzó és Gaza Què?

• Els habitants d’Israel són majoritàriament hebreus jueus

• Els habitants de Gaza són majoritàriament palestins musulmans

• El territori és molt desèrtic i qui arriba a dominar les fonts d’aigua, té el poder.

Coneixements previs? Recerca? Deducció?


http://i.guim.co.uk/static/w-620/h--/q-95/sys-images/Guardian/Pix/pictures/2014/7/20/1405862728242/Israelis-watch-bombings-o-012.jpg



1

2

3

Identificacióexplícita.

Raonamentimplícit


Què hi ha...?En què s'assembla i en què es diferencia?

Com ho saps...?Quins elements ho indiquen...?

Com ho puc comprovar...?Què passaria si ... ?Com se sentirien si...?


Construcció cognit iva

Objectiu 1: la competència comunicativa...

Informació en text Fora del text3. Reflexionar

1. Recuperar informació

Parts i elements independents2. Interpretar

Relacions en el text

1.Recuperar informació 3.Reflexionar2.Interpretar

Tot el text Parts del text

Comprensió global Interpretació

PISA Capacitats i escales de nivell competèncial lector

Recuperaciód’informació

Contingut Estructura

Reflexionar i avaluar la

forma

Reflexionari avaluar el contingut

La informació genera coneixementsi hi ha estímul per a la reflexió

http://www.freshboo.com/wp-content/uploads/2014/05/cute-giraffe-wallpapers.jpg

Alguns animal han desenvolupatun coll molt llarg per arribar a espais naturals innaccessiblespels altres animals. - Com es defensen les plantes?

Aprendre a aprendre: inquirir

• Informació explícita:– Textos diversos (orals i escrits), rics en continguts,

en diferents formats i suports.

• Pràctica freqüent d’interacció:– Parlar, escoltar, llegir, escriure, conversar .

• Educació del criteri i el judici propi:– Motivació, oportunitat, bons models,

assessorament

No s’aprèn, es descobreix

Com estimulem el pensament reflexiu i l’esperit crític?



1

2

3

Identificació

explícita.

Raonament

implícit



Ús de textos literaris i acadèmics per promoure els nivells d’alta jerarquia cognitiva

• El professorat reformula i resumeixen el que l’alumnat diu, tot proporcionant un nou punt de partida per a construir a partir de les idees identificades.

• El professorat encoratja que l’alumne s’expliqui primer amb les seves paraules;

• EL professorat condueix l’alumne per a que argumenti i justifiqui les seves opinions, experiències i conclusions. (p.e. ‘i com ho saps, això?’ ‘Per què?’).

(Wolf, Crosson & Resnick, 2005)

• El professorat fa preguntes “autèntiques” de la vida real: sensorial, social i compartida.

• L’alumnat domina l’escenari de l’aula; és el protagonista durant periodes llargs de temps. (Wilkinson & Soter, 2009)

Capacitats cognitives PISA (2000-2012)

Accedir i obtenir informació i accedir a la informació de textos continus i discontinus en diferents medis.

Formular situacions matemàtiques: els individus determinen d’on poden extreure les matemàtiques necessàries per analitzar, estructurar i resoldre un problema

Identificar events científics: Reconèixer events que es poden explorar científicament i identificar les seqüències clau d'una investigació científica.

Integrar i interpretar el text: desenvolupar una comprensió global i elaborar una interpretació amb criteri

Utilitzar conceptes, fets, procediments i raonaments matemàtics: es duen a terme els procediments matemàtics necessaris per obtenir resultats i solucions matemàtiques, com per exemple realitzar càlculs aritmètics, solucionar equacions, treure deduccions lògiques de premisses matemàtiques, realitzar operacions simbòliques, extreure informació de taules i gràfiques, representar i tractar amb formes en l’espai, i analitzar les dades

Explicar fenòmens científicament: aplicar coneixements de ciències en una situació donada, per descriure o interpretar científicament fenòmens per fer prediccions sobre els supòsits i els canvis que se’n deriven.

Reflexionar sobre forma i contingut: Valorar i avaluar l’adequació entre els elements de la forma i el contingut d’un text o document de qualsevol format o mèdia.

Interpretar, aplicar i avaluar resultats matemàtics: s’han d’aplicar solucions o raonaments matemàtics en el context d’un problema i determinar si els resultats són raonables o tenen sentit en aquell context

Utilitzar evidència científica: interpretar les evidències per treure conclusions, explicar-les, i identificar les situacions, l'evidència i el raonament que en donen suport, i a més a més, reflexionar sobre les seves implicacions.

LECTURA MATEMÀTIQUES CIÈNCIES

http://4.bp.blogspot.com/-kj0JhziINN8/TileawGxsMI/AAAAAAAAAXs/40lKkQjkEWY/s400/ilustr%2B78maria%2Bvila.jpg Ref: http://elbonia.cent.uji.es/jordi/wp-content/uploads/2011/04/bloom_taxonomy.jpg

Literalitat iComprensió Explícita

Inferència iComprensió Implícita

Reflexió i Comprensió Referencial

Els textos de les proves PISA 2009

Classes de textos (PISA)

segons el mediImpreso

sElectrònics

El lector no hi

contribueixper

exempleWebs comercials educatives

governamentalsONGs, etc

Segons entorn

El lector hi contribueix

Correus electrònics,fòrums, blogs, formularis...

per exemple

descripciónarració

exposicióargumentaci

óinstrucciótransacció

Segons t ipus

continusdiscontinus

mixtes múl t iples

Segons format

Reflexió: Dels teixits escolars que tenim fins ara al centre educatiu…

Neus Lorenzo, 2013

Mantenir

Reduir Augmentar

Eliminar

Integració competencial: “Transliteració a l’univers de la Transmedia”

Ref: http://journals.uic.edu/ojs/index.php/fm/article/view/2060/1908

Transliteració és l’habilitat de llegir i interactuar através de un ventall de plataformes, eines i mitjans de comunicació, des de el cant coral fins a l’oralitat expositiva, passant per l’escriptura manual o impresa, la TV, la radio i el cinema, fins a les xarxes socials digitals… en diferents llengües i registres”

Aprendre:El viatge a la convivència

Aprendre

Fets

Continguts

Termes

http://ow.ly/f41NX

Aprendre a aprendre

argumentar

interactuar

explicar Aprendre a crear

demostrar

convencer

inspirar

Aprendre a compartit

participar

liderar

Selected References (with ‘overview’ sources in blue)

Alexander, R.J. (2001) Culture and Pedagogy: international comparisons in primary education. Oxford: Blackwell – pp. 391-528.

Goswami, U. & Bryant, P. (2007) Children’s cognitive development and learning. Research Report 2/1a: The Primary Review. University of Cambridge.

Hart, B. and Risley, T.R. (1995) Meaningful Differences In The Everyday Experience Of Young American Children, New York: Brookes.

Howe, C.J., McWilliam, D. & Cross, G. (2005). Chance favours only the prepared mind: incubation and the delayed effects of peer collaboration. British Journal of Psychology, 96, 1, 67-93.

Kutnick, P. & Blatchford, P. (2003) (eds). Special Issue on Developing group work in everyday classrooms. International Journal of Educational Research 39.

Kyriacou, C. and Issitt, J. (2008) What characterizes effective teacher-pupil dialogue to promote conceptual understanding in mathematics lessons in England in Key Stages 2 and 3?. EPPI-Centre Report no. 1604R. Social Science Research Unit: Institute of Education, University of London (available online)

Mason, L. (2007) (Ed) Special issue on ‘Bridging the Cognitive and Sociocultural Approaches in Research on Conceptual Change’, Educational Psychologist, 42, 1, 75-78.

Mercer, N. & Littleton, K. (2007) Dialogue and the Development of Children’s Thinking. London: Routledge

Mercer, N. & Hodgkinson, S. (Eds) (2008) Exploring Talk in School. London: Sage.

Smith, F., F. Hardman, K. Wall, and M. Mroz. (2004.) Interactive whole-class teaching in the national literacy and numeracy strategies. British Educational Research Journal 30, no. 3, 395–411.

Vygotsky, L. S. (1978) Mind in Society, Cambridge MA: Harvard University Press.

Wells, G. (2009). Dialogic inquiry: Toward A Sociocultural Practice And Theory Of Education (Second Edition). Cambridge: Cambridge University Press.

El poder de la conversa: aprenentatge dialògic (o "Com fer bones preguntes")

Education

Transcript of El poder de la conversa: aprenentatge dialògic (o "Com fer bones preguntes")