LA POTENCIA SEGONS NIETZSCHE

UN JARDINER:

`Ens sentim aclaparats per la personalitat de Nietzsche quan ens adonem que tenim davant nosaltres un msicexcellent, un magnfic poeta, un psicoleg formidable i un dels ms grans filosofs. `'No sc un home scdinamita'' declarava davant de tal constataci.'

Nietzsche va desitjar l'harmonia, una vida com la mar en calma. Podem percebreho en l'admiraci que limereixien Epicur, Spinoza o Goethe.

El nostre autor sent dins d'ell un caos, un bullici de sentiments que lluiten per aflorir. La seua grandesa rau enel fet que no es precipita a implantar un ordre preestablert, sin que pretn fer d'aquest caos alguna cosa nova ibella, `'una estrella dansaire''.

Fer de la vida una obra d'art no consisteix a introduir art en la propia existencia. Es tracta de dedicar temps iatenci al desenvolupament d'un mateix. L'art, davant la religi, la moral o la metafsica, s l'nica forma queno sucumbeix al dest autodestructiu del nihilisme (l'enfermetat occidental). Aixo es deu al fet que l'art estamolt ms lligat a l'experiencia originaria metaforica de la realitat que a la seua conceptualitzaci cientifica.

L'alliberament de l'art embriaga, permet una nova concepci de l'experiencia, s el plaer de l'absurd. Entendrela vida sota una dimensi estetica permet tornar a l'home el seu originari instint creador de metafores.L'expressi estetica s, primer que res, joc, novetat, excepci... `' L'art s l'nica forca superior contraria atota voluntat de negar la vida; s la forca anticristiana, l'antibudista, l'antinihilista per excellencia''

Per tot aixo, Nietzsche entra en la filosofia ms interessant per la vida filosofica que pels aspectes academicsd'aquesta disciplina. La vida filosofica s una aventura, un experiment que extrau les seues propiesconclusions. s un viatge sense dest prefixat en el qual no es busca, sin que es troba. En aquest sentit elsescrits de Nietzsche noms parlen d'ell mateix. Si podem dir que s'escriu a ell mateix s perque, quan parla deles seues febleses, ho fa per contar com les ha superades no per contar les seues necessitats o agitacions.

Per aquell qui anhele una vida filosofica noms una cosa s necessaria: no tenir ni idea d'allo que s's, noconeixerse massa prompte. En aquest aspecte s'assembla al treball d'un jardiner: Tallant, amangant, afegint olimitant creara perspectives i formes, conferira a la totalitat un estil.

Si fer jardins s un art s perque, com en totes les arts, la forma s el contingut: quan es troba la formaadequada d'alguna cosa, resulta impossible considerarho al marge del contingut.

Solament poden ser bons jardiners aquells que tenen el coratge de declararse com a tals, creadors denaturaleses dominades. Molts sn els imitadors que volen fer combinacions improblables, entussits encombinacions absurdes. D'altres, incapacos de desplegar l'energia necessaria per a construir un jard original,defensen la natura salvatge.

Aquestes gents `ms naturals' cal veureles diu Nietzsche com a persones impotents per a dur endavant eltreball del jardiner artista. No serveixen per al treball i els resulta ms facil pensar que hi ha elementsinalterables en la naturalesa de cadasc. D'on es dedueix que les afirmacions sobre l'existencia han de serinterpretades com a smptomes de l'energia vital, de la salut i la potencia d'aquells que les profereixen.

LA METAFSICA POPULAR

1

Si no existeixen el pensament i la vida com a dues coses separades, aleshores ser filoleg grec, s com ser grec.Aquest s el sentiment ms antic de Nietzsche, una gran admiraci per la civilitzaci grega, des de la qual potanalitzar i criticar la cultura occidental.

Nietzsche afirma que cal considerar el llenguatge com l'instrument que els humans han inventat per asobreviure, cosa que acaba resultant el mitja a travs del qual s'enlairen per damunt de la resta dels animals.

El llenguatge s l'nic cam que permet acostarnos a la realitat. De fet ha sigut presentat com a l'instrumentque ens permetra coneixer l'estructura dels fets de la realitat i, en consequencia, obtenir la realitat sobre elmn. Ara b, si el metode genealogic ens demostrara la incapacitat del llenguatge per tal d'aconseguir elconeixement de la realitat, aleshores el concepte de veritat, clau per al pensament occidental, es convertiria enuna pura quimera. Si es mostra que les regles d's del llenguatge sn una producci enterament humana seraimpossible aconseguir des d'aquest un coneixement adequat de la realitat.

I el metode demostra que el llenguatge t els seus origens en l'impuls pel qual els individus volen expressar laseua experiencia vital. Pero aquesta experiencia canviant s una aventura. Per aixo no tots estan disposats alliurarse a l'experiencia originaria, a arriscarse a viure en l'enigma i l'abisme d'una realitat en canvi continu.

El nostre pensament conceptual la logica es basa en operacions falsificadores. La logica sotmet alloindividual a allo universal, tracta allo semblant com si fora igual. Quan dic dona puc referirme a una donabanquera, una dona actriu, una dona com jo, una altra com ma mare, etc. Amb dona pretenc anomenar algunacosa invariable i essencial que igual existencies diferents.

La creenca en l'essencia universal i la creenca que amb les paraules podem dir la veritat d'aquesta essenciaconverteix el llenguatge en una especie de metafsica popular damunt la base de la qual s'ha edificat elconeixement cientfic del mn.

El llenguatge no reprodueix la realitat en ella mateixa, constitueix una forma d'art, de creaci. Naix per lanecessitat d'expressar una experiencia vital propia amb la realitat, t un carcter metaforic: les paraulesprovenen de crits que sn expressions individualitzades d'experiencies singulars. El coneixement de la realitatque ens proporciona el llenguatge s ms aviat un reconeixement: apropar allo desconegut a allo conegut.Anomenarho s una resposta a la nostra necessitat de seguretat. Ms segurs si que ho estarem, pero tambms allunyats de nosaltres mateixos.

A Nietzsche li sembla que el fenomen de l'ateisme des de la Revoluci francesa no ha comportat els beneficisque calia. Si desprs de matar Du continuem pensant en termes de `dona normal' o `home normal', sicontinuem creien en unes regles morals universals, s que encara alberguem el du del monoteisme cristia enles nostres formes de viure.

`AL LLOM D'UN TIGRE'

Zratrusta: `sc allo que ha de superarse sempre a si mateix'. I Nietsche encunya aixi un dels seus conceptesms coneguts, val a dir que la vida s voluntat de poder / voluntat de potencia. Els vells valors no s'afonen perells mateixos sin que sn afonats abans directament per la voluntat de potencia que diu no a aquests valors.Una vegada afonats, la voluntat de potencia ha de crear valors nous.

Crixer s un moviment que expressa un xoc de forces, un procs en que unes forces en troben d'altres que s'hiresisteixen: la voluntat de potencia no s'exerceix sobre la materia sin sobre una altra voluntat de potencia. Hiha lluita entre cada suposada unitat, la de la meua persona i la del roser ( planta que se li designa un nom ensingular quan s una pluralitat de parts), entre forces diferents que volen triomfar les unes sobre les altres. Sninstints o impulsos diversos.

2

Nietzsche s un dels primers pensadors que manifesta una oberta desconfianca cap a la consciencia com ellloc on trobar la veritat d'allo que som: la voluntat de potencia es basicament insconscient, els ssersconscients sn pocs comparats en els no conscients.

Tanmateix, que saben els humans de si mateixos, tenint present que usen com a eina per coneixerse elllenguatge, un mn inventat i superposat que ens colloca davant dels ulls un sistema conceptual per a veure iper a sentir? Amb la consciencia ens apropem als altres pero ens allunyem de nosaltres mateixos. Ensatemoreix saber fins a quin punt hi ha en nosaltres foreces despietades. Les nostres vides cavalquen al llomd'un tigre del qual ho desconeixem quasi tot.

La consciencia enganya, ens impedeix coneixer la nostra part instintiva i pulsional. Pero aquestdesconeixment d'un mateix, en el fons, a l'sser gregari li resulta beneficis perque li impedeix conixerl'autentic caracter de la seua natura. En realitat hauria d'estar agrait que la ignorancia li impedesca captaraquesta veritat ms profunda: no s ms que un ser cruel i malvat.

La personalitat no prov, per tant, del jo conscient sin del cons inconscient, que s `guerra i pau, ramat ipastor'. El cos no diu `jo', sin fabrica `jo'. Per sota del que jo sent i del que pensa esta el tigre, el cos amb elsseus instints contraposat, cadascun d'ells amb la seua propia voluntat de potencia.

PUDENDA ORIGO

El nostre filsof digu que allo que determina el jo sn les voluntats inconscients, en altres paraules, lavoluntat de poder. La metafsica popular, aixo s, la gramatica, ens fa creure que tota acci t al darrere unsubjecte. Creure en l'existencia de subjectes s com separar el llamp de la seua resplendor. Nietzsche ens diuque el que fem d'aquesta manera s duplicar una realitat i transformarla en dues, en causa i efecte, quan lasola cosa que existeix s l'acci, l'esdevenir, la potencia. No existeix un subjecte anterior i exterior a les seuesaccions, un subjecte lliure per elegir.

Sovint, quan Nietzsche es refereix als orgens d'alguns dels nostres ideals fa servir l'expressi pudenda origo;un origen que ens avergonyeix. Aquesta vergonya s la consequencia del contrast entre la posici elevada enque situem la ra i per una altra banda, la part inconscient de la nostra personalitat, la voluntat de potencia queesta adherida al nostre cos.

L'origent dels conceptes morals es troba en petites conclusions: quan alguna cosa ens perjudica concloem ques dolenta. El que fem es convertir un relaci casual amb la meua persona en una essencia moral, com si jofora l'autentica mesura del b i del mal.

A ms diu, que no noms heretem trets fsics sin que tamb l'aversi que sentim al nostre voltant per lescoses, i per tant, les nostres accions estaran determinades per aquest factor.

Les distintes forces que componen la nostra vida tenen necessitat d'afirmarse i la nostra voluntat de potenciaexpressa en cada moment l'equilibri d'aquesta batalla interior. Si ens trobem en una situaci de feblesa en queles forces defensives han triomfat sobre les creatives la nostra vanitat es veura minorada, i per ferla creixerfem pena a la resta de gent. Aixi ens demostrem a nosaltres mateixos el que encara ens queda de forca.

Les coses de la vida que considerem ms banals quant a la seua influencia en la nostra manera de pensar snaquelles sobre les quals ens demana atenci Nietzsche: la dieta, el moviment, el clima i la geografia.

BAUBO

Coneixer s una activitat que augmenta la potencia i proporciona plaer. A ms, ens exalta creure que vencemvelles ideesidees i pensarnos per damunt dels altres.

3

Nietzsche s'exercita, sempre esta en guerra contra les seues certeses. S'atreveix a riure's de si mateix enreconixerse en la `infinita baixesa de mosca i de granota'. Proposa que el riure siga un aliat de la saviesa,que la comedia de l'existenci comence a ser conscient d'ella mateixa.

Per aixo a Nietzsche li sembla d'un gust pessim la insistencia de la ciencia a coneixerho tot: `voluntat deveritat'. Aquesta voluntat de veritat pretn augmentar la potencia d'alguns mitjancant la submissi i lanormalitzaci de tot. No pot acceptar l'emmascarament de la voluntat de potencia que realitzen.

A Nietzsche li sembla que la veritat no s veritat si se li lleven tots els vels de damunt. I, per tal de posar enpractica el mateix que defensa, ens proposa un enigma: `Potser la veritat s una dona que t bones raons per ano deixar veure les seues raons. Poser el seu no en grec siga Baubo?

Baubo s, aix, el nom que Nietzsche proposa per a la veritat, una veritat veladaque oculta les seues raons i lesseues vergonyes, tot i que en alguns moments s'alca la falda per a deixarles veure. I quina cosa veiem? Elms baix, pudenda origo, allo que la nostra pudorosa ra pretn ignorar. D'aquesta manera, la veritat del mnsols sera desvelada davant dels ms temeraris, aquells que decidisquen desafiar el terror.

Els temeraris sn esceptics, perque noms l'escepticisme garanteix la llibertat que exigeix la recerca de laveritat.

Baubo s la veritat perque s una anciana esceptica. La veritat que ensenya s la veritat de la vida. I la vida suna dona perque esta velada i noms de tant en tant, i no a tot el mn, revela una part de la seua bellesa.

Per als febles les mentires sn necessaries i consolatories. Per als esperits forts i temeraris hi ha el riure. Itamb la possibilitat d'obtenir la revelaci de la bellesa des de la qual crear.

`Riure diu Nietzsche significa gaudir del sofriment de l'altre amb la consciencia tranquilla'. Riure etsalvara.

QUINS COLORS?

L'art actua com a estimulador de la vida fins i tot quan posa de manifest les coses lletges, dures oproblematiques, com en el cas de la tragedia. Segons Nietzsche l'escenificaci de situacions que ens espanten,quan es contemplen de cara i amb l'esperit de qui no t por perque les mira als ulls, com fa l'autor de lestragedies, s una victoria: la victoria de l'artista valent davant d'uns enemics poderosos, els instints humans,que poden ser terribles. Gaudim d'una tragedia perque valorem el gest bell de qui no s un covard davant deles accions humanes.

Es podria dir que l'art fa interesasnt la vida. I donar interes a allo que per si mateix no en t s la tasca delsindividus superiors i ms potents. Creen valors.

Tots els valors sn creaci humana. No pertanyen a la natura. El valor d'alguna cosa s allo que se li ha afegitper tal de ferla interessant als humans.

Nietzsche admira la gran saviesa de la vida que va demostrar la civilitzaci grega. El respondre amblleugeresa a la visi terrorfica del mn s una demostraci de la potencia excepcional. Interpreten elsprocessos naturals com a divinitats, cosa quei permet descarregar els humans de la culpa.

Aquesta voluntat implica segons Nietzsche, una certa ceguesa cromatica que no s sin l'elecci de certscolors amb els qual mirar el mn. Aix un artista pinta el mn amb un nombre de color inferior al que existeixen realitat i sn cecs per a d'altres. Aquests sn els seus valors, aquesta s la seua elecci.

4

La moral tamb s una creaci: Si ho fan individus potents que afirmen la seua particularitat, atorguen al seumodel de vida colors ms encesos: allo que s bo sn ells mateixos i la resta queda desdibuixada. Si ho fan elsimpotents, assenyalaran amb precisi en que consisteix aquell mal i, noms en segon terme i com acontraposici, indentificaran que s bo amb ells mateixos.

Els primers fan ombra als altres amb la seua llum; els segons noms sn capacos de donarse llum despresd'haver condemnat imaginariament els altres a les tenebres.

LES FESTES SN PAGANES

Els fundadors del cristianisme consideraven que les passions eren lletges i brutes, i l'ideal que van forjar s eld'un du que representa l'anullaci, la purificaci de les passions.

Els grecs consideren que les nostres inclinacions sn inevitables: la seua potencia s quasi sempre superior ala resistencia humana. Ja que fins i tot el mal troba una dignitat en aquest quadre, els grecs demostren el seubon sentit establint festes per a celebrar totes les passions.

Parlar de `festes paganes' s un pleonasme, perque la festa en el seu origen s pagana: una celebraci de lavida. I, d'entre totes els dus Nietzsche sent una gran predilecci per Dions, per l'ideal que representa i pelcarcter de les festes que es feien en el seu honor. Pero tamb per tot el que vol interpretar Nietzsche a travsd'aquest du: simbolitza un impuls que es manifesta com una crida sovint irrefrenable.

No sabem si Nietzsche va participar en alguna festa o no, pero la descripci dels efectes de Dions s perfecta:anullaci de la subjectivitat individual, dissoluci en una unitat superior, emoci intensa de pertanyer a unacomunitat en que les barreres que ens separen han estat abolides.

Pero, a ms, a Nietzsche, li cal que Dions es transforme en la figura que simbolitze el mn com un joc deforces eternament contraposades, la voluntat de potencia que gira sense fi ms enlla del b i del mal :l'esdevenir.

Com escapar a la desesperaci? La resposta s Dions, qui projecta a la categoria d'ideal l'etern esdevenir igaranteix que brolle l'amor a la vida fins i tot en els seus moments ms terrorfics. Per tant, la vida mai no seraun pes feixuc gracies a l'experiencia dionisaca una alegria proxima al goig que ens desborda i que potser sidurara uns minuts ms ens aniquiliaria.com si hagurem assolit la meta de l'existencia.

SOCRATES MSIC.

En moltes ocasions, Nietzsche situa Socrates en l'origen de la decadencia. Per una banda, destaca la seuanaturalesa antiartstica: s lleig i aixo s gaireb una refutaci de la seua doctrina, i a ms s contrari a totamanifestaci artstica, i proposa una aproximaci a la realitat.

D'altra banda, aplaudeix els atacs de Socrates contra la norma i les opnions generals. Admira en Socrates laseua capacitat de simbolitzar moltes formes de viure diferents. Moltes escoles han vist en Socrates elfonament de les seues idees, orginant aixi nombroses interpretacions. Si cada teoria respon a una manera devida i cada manera de vida a un temperament diferent, aleshores la pecularietat de Socrates s que tots aqueststemperaments i maneres de vida convergeixen en ell.: tamb Nietzsche es considera ell mateix un ssercomplex i ple de tendencies diverses, algunes d'elles fins i tot contraries.

Nietzsche forja el seu propi ideal: un Socrates msic, capac de reunir la saviesa de la vida i la intuicisuprema de l'art, la veritat de l'experiencia de l'esdevenir i la revelaci de la bellesa. Una mena de Dionsfilosof, com d'aquell de qui Nietzsche es declara deixeble.

5

L'objectiu del geni del cor s descobrir el tresor ocult que es troba endins del deixeble i rescatarlo. Endefenitiva, el deixeble tindra entre les mans la seua propia potencia.

Com Socrates, Nietzsche ambiciona per a si el paper d'educador. Declara que la vida seria una festa si pogueraarribar a ser un metge dels esperits pobres.

Una humanitat en que cadasc puga descobrir el seu propi tresor s una humanitat que ha superat els seuslligaments. Tal s el secret de la superhumanitat que Nietzsche ens promet si sabem fer crixer al maxim lapotencia de la vida. I el superhuma s aquell que es crea ell mateix, no negant res de si mateix, redimintho iafirmantho tot, pero imprimint alhora a la seua vida un estil fort i decidit.

UN NAVEGANT

Nietzsche proclama la seua passi, que no s sin cobdcia: la de poder tener ms vides, veure a travs demolts altres ulls, agafar a travs de moltes altres mans, en definitiva, poder renaixer en molts altres ssers.

Aquest passi la realitza a travs de la ment humana. Perque la ment esta feta d'estrats en que ha anatacumulantse el passat, l'antiga animalitat i la humanitat. En cert sentit, diu Nietzsche, podem trobar que elstres darrers segles sobreviuen en algunes famlies i fins i tot en alguns individus. Coneixerse a si mateix esdur a terme un viatge en el que ens siga possible redescobrir i viure les aventures d'un mateix mentre vancanviant i transformantse.

Gracies a Nietzsche, el gran solitari, ning estara mai ms completament a soles. Hem heretat el seu quadernde bitacola, que s per a tots aquells que hagen triat ser filosofs en la vida. Perque l'nica cosa imprescindibleper entendre Nietzsche s haver viscut.

Quan tenim la sort de coneixer una filosofia que justifica la nostra manera de viure, actua sobre nosaltres comun sol que illumina, calfa i fecunda. Per aixo necessitem noves filosofies, tantes com maneres de vidadiferents puguen existir. I tamb necessitem nous filosofs.

VALORACI PERSONAL:

La potencia segons Nietzsche, un llibre escrit per Maite Larrauri i plasmat per Max, ha sigut un llibre quem'ha fet entendre millor el mn del filosof alemany gracies a les metafores que usa per tal d'exemplificar lesparaules de Nietzsche tant visualment com plasmades al paper. Per tal de donar la meua valoraci sobre elllibre anir repassant els nou captols que hi ha i comentantlos des de la meua perpectiva.

JARDINER: Nietzsche a l'igual que un jardiner preten fer del caos una cosa bella i nova.

El jardiner vol l'harmonia del jardi i Nietzsche la del seu interior.

Un bon jardiner ha de saber observar la natura per poder intervenir i actuar. Anira a poc a poc decidint quinesplantes i arbres, d'entre els que creixen espontaniment en aquella terra, ha de cultivar perque floresquen idonen fruit. En definitiva, haura de tallar, amagar, afegir o limitar i aix creara perspectives i formes, conferiraa la totalitat un estil.

El savi, qui assaboreix i selecciona, abasta amb la mirada el conjunt de les energies i febleses que creixen enell, i s'aplica a imposarlos un estil. Decideix cultivar la seua vanitat o la seua pietat en una part de l'hort.

El bell jard que en resultara podra ser del nostre gust o no, pero en tota la seua extensi estara present unavoluntat d'estilitzaci que delatara el seu dur i rigors treball quotidia.

6

La comparaci entre el jardiner i el filosof ens permet entendre el principi de la seua moral. Vol crearse a simateix i per aixo ha de construirse. Ha de comencar de zero elegint que o que no voldra incluir en la seuaconstrucci del coneixement.

2. METAF'ISICA POPULAR: en aquest captol ens paralara del llenguatge i com influeix en la nostraperspectiva i en la nostra manera de pensar. Quan jo parle de dones, siguen altes o baixes, blanques o negres,importants o no, ho identifique en individus pertanyents al mateix genere, la qual cosa converteix en vertaderala paraula dona. Ara b, la creenca en l'essencia universal i la creenca que amb les paraules podem dir laveritat d'aquesta essencia converteix el llenguatge que tots fem servir en una especie de mitologia sobre la ques'ha edificat el coneixement cientific del mn.

El coneixement de la realitat que ens proporciona el llenguatge, ens protegeix de la por que, eldesconeixement ens causaria.

3 AL LLOM D'UN TIGRE: `Sc allo que a de superarse sempre a si mateix' i amb aquestes paraules deZaratustra, Nietzsche encunya un dels seus conceptes ms coneguts, la voluntat de poder. Hem oblidat que lesnostres vides cavalquen al llom d'un tigre, en altres paraules, hem sigut domesticats al llarg de la historia i araens atemoreix saber fins a quin punt hi ha en nosaltres forces despietades. La natura ens protegeix amb laignorancia d'aquestes forces.

s per aixo que diu que la personalitat prov del cos inconscient. Per sota del que jo sent i del que pense estael tigre, el cos amb els seus instints contraposats, cadascun d'ells amb la seua propia voluntat de poder.

4. PUDENDA ORIGO: En aquest apart ens parla de l'origen d'alguns dels nostres ideals. s el cas de l'analisique fa Nietzsche de com en les intencions de fer mal als altres rau l'origen de l'impuls a formar societat.

Que allo ms alt provinga d'allo ms baix provoca vergonya als cristians benpensats i als moralistes de totamena.

La vergonya de saber en quin principi es van basar els que ara sn els nostres ms alts ideals, pot no agradar amolta gent, sobretot els dos que ha citat l'autor.

La vertitat s que jo no arribe a entendre el perque d'aquesta pudenda origo, ja que supose que ha sigut part del'evoluci que ens ha fet arribar fins aqu, i que si no hagus estat aix potser ara no estariem en aquest mn.Una miqueta decepcionant potser si que ho siga, pero tant com causar vergonya em pareix exagerat.

5.BAUBO: amb el mite de Baubo, Nietzsche ens introdueix la importancia del riure. Enmig del gran dolor, elshumans continuen bevent i menjant, la vida segueix afirmantse en ells. Mira aix les coses i et salvaras. Elriure et salvara.

Baubo tamb representa la veritat. La meua idea d'aquest capitol ha sigut que la veritat potser siga dura, i solsalguns podran acceptar veurela , la superaran nicament els que s'ho prenguen amb alegria i riguen.

6. QUINS COLORS? Maite comenca amb aquesta pregunta per tal d'introduirnos al tema: la multitud deformes de veure el mn, de prendre valors distints. Aix com l'artista pinta el mn amb una serie de colors, scom representa els seus valors, aconsegueix donarli un sentit al mn.

I s que per a gustos, colors.

7. LES FESTES SN PAGANES. Analitza el sentit de la festa en la tradici cristiana. El du grec pel quems predilecci sent Nietzsche s Dions, que representa l'embriaguesa, els sentiments, les pulsions, lespassions... Aclara el sentit que tenim de festa pagana, dient que s un pleonasma, ja que tota festa en el seu

7

origen s pagana: una celebraci de la vida.

8.SOCRATES MSIC. En aquest apartat l'autora interpreta el que significa Socrates per al filosof. Per unabanda destaca la seua naturalesa antiartstica i per una altra aplaudeix els atacs de Socrates contra la norma iles opiniones generals. El compara en un Dionis filosof, l'objectiu d'aquest sera instruir de manera en que cadaindividu puga descobrir el seu propi tresor. Aquest sera el secret de la superhumanitat que Nietzsche enspromet si sabem fer creixer al maxim la potencia de la vida, s a dir, el superhome d'aquell del que ens parla,que sera capac de crear nous valors i que superara el nihilisme passiu de Nietzsche.

9.UN NAVEGANT: Amb la metafora del navegant Nietzsche justifica la nostra manera de viure. Ell esdeclara bodicis ja que desitja tenir ms vides, veure a travs d'altres ulls i poder naixer en molts altres ssers.Cal ser valent per a ser un filosof vitalista, per estimar la vida. Per exemple si ens trobem a mar obert, enmigd'una tempesta tenim dues opcions: o be hissar les veles encara ms potents i arriscar la vida o b aplicar unasaviesa de llarga vida, arriar les veles i viure amb energia reduida. Deixar.nos endur pels corrents. El que decap manera s propi del valent s la trista rebelli del lament i el ressentiment.

8