El racó 1de l’arxiu

Ajuntament deCONSTANTÍ

Una guia pel patrimoni documental de Constantí

14

3

EL RACÓ DE L’ARXIU - SEGONA ÈPOCA - NÚM. 1 - 2014

El sumari7

Els procediments tècnics per resti-tuir un llibre d’època medieval, forçamalmès pel pas dels anys, al seu aspecte originari.Anna Rossell Badia

Mònica Navarro Ruiz

Com es va restaurar elcapbreu de Constantí delsegle xV?

10 La investigació sobre els orígensdel cinema a Constantí està aclarintmolts dubtes sobre els seus impul-sors; també sobre l’existència demoltes pel·lícules desconegudes ques’haurien filmat al nostre poble. Pedro Nogales

Recuperem lespel·lícules de Constantí

Us ensenyem el singular àlbum fo-togràfic que ressegueix visualment lanissaga de la família Schwaiger du-rant els segles xix i xx.Josep Estivill

L’àlbum SchwaigerJoves historiadors

CRÈDITSEdita: Ajuntament de Constantí

Carrer Major, 27 - 43120 Constantí Tel.: 977 520 521eMail: ajuntament@constanti.catCorrecció lingüística: Montserrat Fran-quès GilCoordina: Arxiu Municipal de Constantí

Agraïments: Carles Alcoy, Neus Baena, Tate Cabré,Núria Calvó, Encarnación Casado, Ricard Escarré,Maria Teresa Ferré, Lluís Maria Fortuny Canadell,Josep M. Grau, Ricard Ibarra, Sílvia Iturria, JordiMartínez, Jordi Mas, Jaume Massó Carballido,

Roser Molné, Mònica Navarro Ruiz, Pedro Nogales,Elisabet Prats, Francesc Rodríguez, Anna RossellBadia, Núria Serrano, Montserrat Torres, JuliánValero i Roberto Zepeda.Impremta: Arts Gràfiques OctaviDipòsit Legal: T 516-2014ISSN: 2014-5276 (versió per a Internet) i 1886-2357 (versió en paper)

CONTRAPORTADA: “Auca de la Missió” (1955).Arxiu particular de Maria Ras.

1418 Entrevistem alguns dels joves his-toriadors que han publicat estudis derecerca sobre Constantí. Són el relleugeneracional.Josep Estivill

Històries de veïnsA propòsit de l’exposició fotogrà-fica dels “Veïns a la fresca”, parlemamb algunes de les seves protagonis-tes.Sílvia Iturria

Núria Serrano

2528L’arxiu sonor deConstantí RàdioRepassem els 5000 documents sonors de què consta l’arxiu de Cons-tantí Ràdio ens aquests primersquinze anys de vida.Jordi Martínez

4

fem recupera

ció

El senyor Lluís maria fortuny Ca-nadell, exregidor que va ser fauns anys de l’Ajuntament de Cons-tantí, ha cedit al consistori algunsobjectes antics, d’entre els quals des-taquem un parell de llibres escolarsde mitjans del segle xix.El primer llibre que us volem co-

mentar és de manuel poy y ComesAritmética mercantil, aumentada conun tratado elemental de cambiospara instrucción de la juventud (im-prenta de d. manuel Saurí, Barce-lona 1843). En aquest llibre, que vaformar part de la biblioteca personald’Antoni Ribera i Gavaldà, de Cons-

tantí, tal com consta en un autògraf,hi descobrim a la darrera pàgina unacuriosa invocació manuscrita quediu: “Senyor, Jesús, poseu baix la vos-tra protecció y a vostre sagrat cor anostre santíssim pare lo papa”.El segon llibre està, per cert, edi-tat a Reus el 1848, a la impremta de

Anem a escola?

En l’actualitat, quan una personavol construir una casa al poblenecessita demanar un permís d’o-bres a l’Ajuntament. Anys enrere,però, això només era preceptiu si lacasa en qüestió tocava a la carretera;així que, de la majoria de les obresd’aquesta època, no es conserva elprojecte de construcció o de re-

forma. En conseqüència, no tenimmassa documentació sobre comeren els carrers i les cases durant laprimera meitat del segle xx. per aixòés d’agrair que el Sr. Jordi mas hagicedit l’expedient de les obres de re-forma de la casa familiar a la “callegeneral mola”, que és com es deia al’època franquista el carrer de les

Creus. Aquest expedient conté elshabituals plànols d’alçat, plantes,etc. i suposa un granet de sorra peremplenar aquest buit documental.més endavant, en una segona do-nació a l’Ajuntament el senyor masva cedir algunes escriptures anti-gues de compra-venda o d’inventaride béns.

Les cases i els carrers

ARxiU mUniCipAL dE ConStAntí. CoL·LECCió LLUíS m. foRtUny

ARxiU mUniCipAL dE ConStAntí. CoL·LECCió JoRdi mAS

5

RICARD ESCARRÉAcostar-se al fons del dr. Aleu sem-pre suposa capbussar-se en unadescoberta de recorregut incert peròresultat sorprenent. Hom pot apro-par-s’hi per curiositat, o cercant unadada concreta, una descripció, una vi-vència, i es trobarà un farcell de pen-saments i records articulats des d’unasingular personalitat que va saberponderar amb una àmplia visió críticaels canvis històrics i socials esdevin-guts durant el segle xx. tendim a definir-nos pel que fem,no pel que som. En el cas del dr.Aleu, la seva veritable personalitatqueda reflectida en la varietat d’in-quietuds dels seus escrits. Si bé os-tenta el rècord de la carrera demetge més llarga de tarragona, amb56 anys en actiu, no és pas la medi-cina el principal tema del seu fons.En aquest cas hi trobem, en gran per-centatge, investigacions històriques

fruit de les seves vivències i cerquespersonals. Amb un llenguatge directe i planerexposa les seves hipòtesis i observa-cions, amanides amb dibuixos i plà-nols fets a mà per ell mateix oacompanyats amb fotografies i retallsde premsa. Una altra part importantde la seva obra és la mirada crítica isovint divertida sobre fets de la polí-tica i la societat, especialment cen-trada en tarragona i Reus. Una notíciade premsa sobre un esdevenimentqualsevol li permet vertebrar tot unseguit d’anècdotes i curiositats, ja si-guin viscudes i recordades per ell ma-teix o recollides d’altres fonts, i queacaben sent un veritable entramat devaluosa informació, tal com era laseva conversa. pel gran nombre dedetalls que aporten els seus articles,molts d’ells inèdits o poc coneguts, ésun exercici gratificant llegir quelcomdel seu fons, ni que sigui agafant unllibret per atzar, ja que no sortiremmai amb les mans buides.

La varietat i riquesa del fons del Dr. Aleu

narciso Roca. Es tracta del llibre El instruc-tor de los niños i està escrit per José domé-nech y Circuns. ARxiU

mUniCipALd

EConStAntí. f

onSdR. ALEU

És un fet força evident que un delsmecanismes actuals per difondre ladocumentació avui dia és a travésde la seva digitalització i posterior con-sulta a través d’internet. S’aconsegueix ar-ribar a un usuari d’una manera com maino ens hauríem imaginat: arribem a per-sones de tot el món, les 24 hores del dia isense cap altre requeriment que la dispo-nibilitat d’un ordinador amb connexió ainternet. no ens podem imaginar la difu-sió com no sigui en suport electrònic. detotes maneres, l’ús de les noves tecnolo-gies, a més, té un altre avantatge: la pre-servació dels originals. preservació perdiverses raons: perquè l’original és moltantic i el suport es conserva en un estatdelicat, o bé perquè les grans dimensionsdel document dificulten el seu ús físic.Aquests dos són els factors que van acon-sellar l’Ajuntament a posar en marxa dosprojectes paral·lels: els llibres antics de laparròquia de Constantí i els fulls del ca-dastre de Constantí d’abans de la GuerraCivil.La documentació històricade la parròquia de St. feliuEn el cas de la documentació parro-quial, molts llibres es conservaven a l’Ar-xiu Històric Arxidiocesà de tarragona. Estracta dels registres sagramentals (bap-tisme, confirmació, matrimoni, compli-ment pasqual i òbit), manuals notarials,documents de la comunitat de preveres,de l’Hospital de Sant Roc, etc. Eren objectede consulta freqüent pels investigadors,sobretot, en el cas dels llibres sagramen-tals, tan útils per a la confecció de les genealogies familiars. però la seva antigui-tat, que es remuntava a mitjans del seglexVi, atorgava certa fragilitat al paper delsfulls o al relligat i l’enquadernació. d’a-questa manera, l’Ajuntament de Constantíva finançar completament la digitalitzacióde tota aquesta documentació. A travésd’un conveni signat amb l’Arquebisbat de

tarragona, el 2010 va començar la sevacòpia a suport digital i és previst que s’en-llesteixi durant el 2014. Bona part de ladocumentació ja es pot consultar al webde l’Arxiu Històric Arxidiocesà.Els plànols del CadastreEn l’altre projecte hi havia la problemà-tica d’una sèrie completa de plànols topo-gràfics del terme municipal de Constantíconfeccionats entre els anys 1931 i 1935per l’oficina provincial del Cadastre i queestan dipositats a l’Arxiu Històric de tar-ragona. Com que cada full era de grans di-mensions, resultava una mica complicatfer-ne una consulta àgil. L’any 2012 l’Ajun-tament va fer-se càrrec de la digitalitzaciód’aquests plànols i avui dia es poden con-sultar amb una qualitat de resolució òp-tima a través del web de l’Arxiu municipalde Constantí.En definitiva, són dos projectes de l’Ajuntament de Constantí que preservenel patrimoni documental i, a la vegada,universalitzen l’accés a la informació.6

No toqueu els originals!

fotoS: AJUntAmEnt dE ConStAntí

ANNA ROSSELL BADIA MÒNICA NAVARRO RUIZtaller de Restauració i Conservació Rossell i BadiaEl patrimoni cultural documentalque ha arribat fins a nosaltres ésabundant i es troba majoritària-ment als arxius i edificis històrics que vet-llen per la seva conservació. En aquestsentit, la conservació preventiva juga unpaper fonamental en la preservació delsdocuments a llarg termini. però en moltscasos aquest factor no és suficient ja queels documents pateixen degradacions quecal aturar amb intervencions directes. Ésel que es coneix com a restauracions cu-ratives. En aquest sentit, podem exempli-ficar aquest cas amb el “Capbreu llevadorde les rendes dels aniversaris i del bene-fici de Sant Jaume del castell de la comu-nitat de preveres de Constantí del1421/1479”.per encàrrec del departament d’Arxiusde la Generalitat de Catalunya, el nostretaller de Restauració, Rossell i Badia, es vaencarregar de la restauració del capbreu. El seu estat físicEl capbreu és un llibre manuscrit ambtintes ferrogàl·liques. El bloc està configu-rat per tres quadernets gruixuts i presen-tava un gran nombre de papers adherits amode de reforços o amb voluntat de re-construir parts del suport que s’havienperdut al llarg del temps. El més destaca-ble era el fet que havia perdut totalmentl’enquadernació. En general podem dir que el seu estatera regular. Acceptable en relació a les tin-

tes i a l’oxidació del paper, i deficientquant a la brutícia acumulada i la pèrduafísica de paper.La netejaUna vegada desmuntat i documentadala foliació del llibre, es va realitzar unaanàlisi del ph com a control habitual. Enprimer lloc, es va realitzar una neteja ensec superficial allà on hi havia acumulacióde brutícia. Seguidament, es va fer la ne-teja humida que va permetre eliminar els

àcids solubles del paper, suavitzar taquesd’humitat i eliminar l’adhesiu així com elsreforços de papers afegits no originals. Les pèrdues del paper originalEn aquest moment van quedar a la vistatotes les pèrdues de paper original. per talde retornar al paper la resistència i la flexibilitat, es va tornar a encolar i es vanreomplir amb polpa de paper, sobre lataula de succió, totes les pèrdues de

La restauració del patrimonid’arxiu en el capbreu de Constantí de 1421/1479

7

El capbreu de la comunitat de preveres de Constantí del segle xV ha estat una recuperació sensa-cional: per la seva antiguitat, per la seva singularitat, per la importància de la informació... peròtambé per veure com treballen els estudis de restauració. Aquí teniu la crònica de la intervenciótècnica per retornar aquest document al seu estat originari.

El capbreu abans de la seva restauració on es pot observar la pèrdua de part del paper original.

tALLER dE REStAURACió RoSSELL i BAdiA

Una de les múltiples funcions del departament de Cultura de la Ge-neralitat és vetllar pel patrimoni docu-mental que es troba dispers i sovintsubjecte a mercadeig per part de parti-culars i/o professionals. En ús d’aques-tes funcions, l’any 2010 es va adquirir,a un llibreter de vell de la ciutat de Bar-celona, el “Capbreu llevador de les ren-des dels aniversaris i del benefici deSant Jaume del castell de la comunitatde preveres de Constantí”. El document fou restaurat i, finalitzataquest tractament, lliurat a l’Arxiu His-tòric de tarragona, en la seva doble

condició de provincial de tarragona icomarcal del tarragonès, per a la sevacustòdia.des de l’AHt, però, no ens hem limitata aquest paper bàsic, sinó que hem pro-cedit a digitalitzar-lo, lliurant-ne unacòpia digital a l’Arxiu municipal deConstantí i col·laborant activament enl’acte de presentació que va tenir lloc ala població el dia 22 d’abril de 2013.S’acompleix, així, una de les funcionsque determina la vigent llei d’arxius deCatalunya pel que fa al paper dels ar-xius comarcals en el tractament i la di-fusió del patrimoni documental de la

comarca, així com pel que fa a la col·la-boració i el suport als altres arxius ubi-cats en el seu àmbit territorial. El fetque Constantí disposi d’un arxiu muni-cipal ha facilitat aquesta cooperació.En definitiva, la conjunció d’esforçosdels diferents òrgans i institucions quehan participat en aquest procés ha fetpossible la recuperació, restauració i di-gitalització d’un document de gran in-terès per a la vila de Constantí i, perextensió, del Camp de tarragona i deCatalunya en general; un document queara podrà preservar-se i ser conegut iconsultat per les futures generacions.

La conjunció d’esforçosRICARD IBARRAdirector de l’Arxiu Històric de tarragona

tALLER dE REStAURACió RoSSELL i BAdiA

AJUntAmEnt dE ConStAntí

8

9

La nostra tasca al taller té ja unatrajectòria de dotze anys. durantaquest temps hem aprofundit en larestauració de llibres antics manus-crits d’altres arxius, així com incu-nables, i majoritàriament llibresimpresos de l’any 1500 al 1800. Elsnostres clients són tant institucionspúbliques com privades, galeriesd’art, llibreters antiquaris, funda-cions i particulars. d’altra banda,destacar que compaginem la res-tauració de llibre amb la d’obra grà-fica i les intervencions com perexemple dibuixos, aquarel·les i gra-vats d’artistes com R. Casas, for-tuny, miró, Rembrand, tiépolo,piranesi i d’altres. tots els nostres treballs es realit-zen seguint criteris curatius, pre-ventius i de reversibilitat delsmaterials. d’aquesta manera prete-nem retornar a les peces la seva in-tegritat física i estètica preservantaixí el seu valor documental i cultu-ral.

El taller de Restauraciói Conservació Rossell i Badia

Taller de Restauració i Conserva-ció Rossell i BadiaC/Sant Guillem, 23, baixos08006 BarcelonaTel. 934 145 709c/e:rossellibadia@hotmail.comweb: rossellibadia.blogspot.com.es

més informació

suport. L’última part de la intervenció delbloc del llibre va ser l’aplanament delsfulls, entre papers secant i premsa, i elmuntatge del mateix.La nova enquadernaciópel que fa a l’enquadernació, inexistent,vam creure adient fer-ne una ja que és laprotecció habitual de qualsevol llibre.Vam realitzar una enquadernació d’èpocaamb pergamí nou tenyit, sense cartrons

de reforç, a la manera de carpeta ambtanca i reforços al llom de pell. El cositamb fil de lli es va fer relligant els quader-nets directament al pergamí. finalment esva rotular sobre la coberta el títol “Cons-tantí s. xV” seguint l’estil de les caplletresmanuscrites a l’interior del llibre.La conservacióCreiem que el resultat va ser satisfac-tori i que assegura la conservació del do-cument per tal que pugui ser consultat idivulgat per les següents generacions.només cal preservar el llibre quant al con-trol de les condicions d’emmagatzematge,exposicions o consulta pública. Especialimportància en aquest aspecte té tant laseva bona manipulació com les condicionsclimàtiques d’humitat i temperatura.Aquestes condicions haurien d’estar alvoltant del 55% de HR i els 20oC, evitantfluctuacions sobtades. també és molt im-portant la neteja periòdica de la pols perevitar acumulació de microorganismes iproliferació de fongs.

ESQUERRE: a dalt, un parell de pàgines després de la restauració; a baix, l’aleshores al-calde, Josep M. Sabaté, i el director de l’Arxiu Històric de Tarragona, Ricard Ibarra, en lapresentació del capbreu a la Biblioteca Municipal; aquest acte va incloure també una xer-rada de la tècnica de l’Arxiu Històric de Tarragona, Isabel Companys.DALT: el llom de la coberta. BAIX: el rètol de la nova coberta.

per conèixer el capbreu a fons no etperdis l’estudi d’isabel Companys, tèc-nica d’arxius a l’Arxiu Històric de tarra-gona, publicat al número 29 de larevista Estudis de Constantí i en pdf a arxiudeconstanti.cat/?p=1039

no t’ho perdis

tALLER dE REStAURACió RoSSELL i BAdiA

tALLERdERES

tAURACióRo

SSELLiBAdi

A

10

Recuperem el patrimoni cinematogràfic de Constantí

PEDRO NOGALES CÁRDENASinvestigador de la Unitat d’investigació del Cinema de la URVper què recuperar elcinema?En ple segle xxi ningú no pot negar elvalor de la imatge, especialment de laimatge en moviment. La història del seglexx és impossible entendre-la o explicar-lasense la imatge, ja sigui fixa o en movi-ment. Les generacions actuals no entenenla vida sense ella. per això, hem assistit ala proliferació de documentals històrics ala televisió i al cinema, on la imatge d'ar-xiu és la part fonamental de la seva cons-trucció. i és que la imatge d'arxiu s'ha derecuperar, conservar adequadament iposar-la a disposició del públic per al seuús i gaudi, una tasca que les filmoteques

porten dècades fent, i fent-ho molt bé, toti que elles centren els seus escassos recur-sos i el seu immens treball en la recupera-ció del cinema professional.Aquest terme és important subratllar-lo, perquè quan parlem de cinema la ma-joria de les persones pensen en unaprojecció professional de 35 mm, una salacomercial, un argument de ficció i 90 mi-nuts de durada. Això és indubtablementcinema, però hi ha molt més al voltantd'això. moltes més imatges configuren lanostra memòria audiovisual.Què recuperar?fora d'aquest cinema professional hi hael no cinema professional, el que fan lespersones sense cap intercanvi econòmicper tal de realitzar o exhibir els seus filmsi que només ho fan pel plaer de filmar.dins d’aquest grup trobem el cinema do-

mèstic i el cinema amateur. El cinema do-mèstic el realitza la persona que retrata lafamília i el seu entorn amb la idea de tenirun record testimonial, sense cap prepara-ció de l'escena o muntatge posterior,sense intencionalitat de crear o explicarcap cosa; filma pel·lícula com qui fa unafoto. En canvi, el cineasta amateur té unaintencionalitat artística o documental, volexplicar alguna cosa i per això estructurai munta el seu film, ja sigui d'argument,documental o de fantasia —tal com esclassificava en els concursos de cinemaamateur que es realitzaven per tota lageografia catalana. Si bé l’apartat no pro-fessional, especialment el domèstic, neixamb el mateix cinema (Esmorzar d'unnadó dels germans Lumière és consideratel primer film domèstic de la història delcinema) i no deixa d'existir durant les pri-meres dècades de la seva història, no ésfins a mitjans dels anys 20 quan realment

És un fet indiscutible que les filmacions familiars i amateurs tenen un gran valor històric al cap devint o trenta anys de la seva realització, però encara no som conscients de la necessitat de preservaraquestes filmacions per poder-les llegar a les generacions futures. presentem la iniciativa conjuntade la Unitat d’investigació del Cinema de la URV i l’Ajuntament de Constantí per recuperar el patri-moni cinematogràfic del nostre municipi.

fotoS: UnitAt d’inVEStiGACió dEL CinEmA. URV

es popularitza amb la invenció dels apa-rells pathé Baby, que permetien tenir el ci-nema a casa. Als anys 30 es produeix unaprimera evolució, quan algunsaficionats decideixen fer unpas més enllà i crear lesassociacions de ci-nema amateur, do-nant origen alcinema amateur.A Espanya aquestnaixement esprodueix en el sidel Centre Excur-sionista de Catalu-nya, a Barcelona, el1931, i a les comar-ques de tarragona elsseus inicis daten del1933 a tarragona, amb l'A-grupació pro-Cinema, i del 1935amb l'Agrupació de fotografia i CinemaAmateur del Centre de Lectura de Reus.Aquest moviment es perllongarà a lesnostres comarques fins al 1987, quan l'a-parició del vídeo matarà l'associacio-nisme amateur cinematogràfic. durantaquest llarg període de temps, en el qualdestaca el Concurs provincial de cinemaamateur del Reus deportiu, que va arribara celebrar 29 edicions, no hi ha constànciade cap cineasta amateur de Constantí. peraixò és tan important la recuperació delcinema domèstic, ja que constitueix l'ú-nica possible font d'imatges en movimentdel poble. L'única possible font d'imatgesper poder fer un viatge en el temps i recu-perar la memòria audiovisual d'un pobleen transformació constant.per a què recuperar?més enllà del fet sentimental que lesimatges domèstiques tenen per a la famí-lia, hi ha l'entorn i l’ambient que transme-ten a l'espectador aliè. L'experiència deprojeccions de material recuperat en dife-rents llocs com Reus, montblanc, Conesa,Riudoms o la Sénia —ja sigui amb imatgesen brut o elaborades— ens ha permèscomprovar l'admiració que aquestes imat-ges produeixen en la gent jove i la nostàl-gia per a la gent gran de recordar espais ipersones ja desaparegudes. totes aques-tes projeccions, amb una gran assistència

de públic, sempre han estat experiènciesespecials que suposaven un viatge en eltemps, un trasllat cap a un passat recentja desaparegut, un viatge a la infàn-cia i la nostàlgia o bé un senti-ment de pertinença a unacomunitat de la qual etsents orgullós de l’evo-lució i millora.molts poden pen-sar que el cinemadomèstic és un ci-nema privat i senseinterès. En el seuorigen ho és, peròamb el pas del tempsés un document excep-cional de la vida diàriad'una comunitat, de l'evolu-ció d'un poble, de l’esdevenir dela gent en el seu dia a dia. Sí que és uncinema on la família (els fills principal-ment) són l'eix central de les imatges,però aquesta família evoluciona en un pai-satge i al voltant d'unes persones que,amb el temps, o bé han desaparegut o béhan evolucionat. Aquestes filmacions són

el testimoni d'aquests canvis, d'aquestestransformacions, d'aquesta evolució. Uns altres poden pensar que el tempstranscorregut des de la filmació fins avuiés escàs. El cinema domèstic comença aperdre importància a partir de 1982 ambl'aparició del vídeo. durant tota la dècadadels anys 80 encara seguirà havent-hi cinema domèstic, però cada vegadamenys fins pràcticament ser substituït pelvídeo domèstic als anys 90, quan ja es famolt estrany trobar filmacions de cinemadomèstic. doncs bé, vulguem o no, ja hanpassat prop de 30 anys des dels anys 80 iels canvis en la nostra societat han estatprofunds; des de les noves tecnologiesfins als nous ciutadans, i no diguem ja l'e-volució dels paisatges urbanístics. i par-lem de la dècada dels 80, tot i que lesveritables dècades de popularització delcinema domèstic són els 60 i els 70. i commés retrocedim en el temps més profundsi importants seran els canvis que veurema les imatges i major importància docu-mental tindran aquestes imatges. trobarimatges de Constantí dels anys 20 o 30 jaseria tota una gran festa, però tenir-les i

ESQUERRE: fotograma del film “Heroismos”(1922), pel·lícula mítica rodada a Tarragonaper la Creu Roja amb un objectiu benèfic i quees considera desapareguda; només es conser-ven 40 segons del metratge.DRETA: Imatge d’un tros de la pel·lícula del“Carnaval de Reus” (1908), recuperada a Reuspel Centre de la Imatge Mas Iglesias, on s’apre-cien els efectes del deteriorament en l’empal-mament.

11

Siteniu filmacions antigues que estanrelacionades amb Constantí, sapigueu queus en podem fer unacòpia a suport digital

conservar les dels anys 60 i 70 seria tot unluxe que pocs pobles de tarragona han fet.perquè hi ha una altra raó fonamentalper a la seva recuperació: garantir-ne lacorrecta conservació. El suport cinemato-gràfic és fràgil. Com tot en la vida, és peri-ble, però el motiu principal de desapariciód'aquestes imatges domèstiques és l'accióde l'home. moltes famílies no poden veureaquestes imatges gravades pels pares oavis, ja que els aparells de reproducció nofuncionen i prenen decisions equivocadesper poder-les visionar. Una d'elles és pas-sar les imatges a dVd i desfer-se de lespel·lícules. parlem de materials únics quevam passar d'un suport fotoquímic a unde digital, desfent-nos del primer perquèja no ens és útil; però el suport digital(dVd) pot tenir una vida mitjana de 10anys, mentre que el fotoquímic (pel·lícula)de 100 anys, si es conserva en les condi-cions adequades d'humitat i temperatura.Un altre problema és aquesta mala con-servació i ús del material cinematogràfic.Amb el pas del temps la pel·lícula es res-seca i perd elasticitat i els aparells deixende funcionar. En intentar projectar de noula pel·lícula és molt possible que li des-trossem alguns metres. Un accident que

es pot sumar a d’altres com el deteriora-ment per humitat, pèrdues, pols, etc. peròels problemes més greus són el deteriora-ment del color i la síndrome del vinagre.Aquest últim consisteix en la descompo-sició dels elements químics de la pel·lí-cula, que allibera àcid acètic i produeixuna olor a vinagre molt característica.Aquest greu problema és altament conta-giós a tots els rotlles de pel·lícula que hiha a prop i un cop apareix porta a una pèr-dua total de l'emulsió de la pel·lícula (de

les imatges) i a una contracció del suportque fa impossible la seva recuperació.Recuperem les pel·lícules deConstantídes de la Universitat Rovira i Virgili, através de la Unitat d'investigació del Ci-nema, portem prop de vint anys recupe-rant el patrimoni cinematogràfic de lescomarques de tarragona, en col·laboracióamb diferents arxius o entitats, i desitgemcontinuar fent-ho; en aquesta ocasió, encol·laboració amb l’Ajuntament de Cons-tantí, a través de l’Arxiu municipal. El nos-tre objectiu és preservar les imatges ifacilitar-ne el visionat als propietaris mit-jançant una còpia gratuïta en dVd. Lapel·lícula original es conservarà a unatemperatura i humitat adequades per a laseva preservació el major temps possiblei es generaran còpies digitals per a la con-sulta per ajudar a què les imatges quecontenen no es perdin. El propietari de lespel·lícules seguirà ostentant la propietat iper a qualsevol ús ha de donar el seu per-mís. El nostre objectiu és també donar difu-sió al contingut d’aquestes pel·lícules re-cuperades, bé mitjançant projeccionspúbliques que mostrin el passat de Cons-tantí o bé mitjançant l'elaboració de docu-mentals com el que recentment hem12

DALT: fotograma d’un muntatge realitzat per Maria Roig, Carles Pitarch i Jesús Llungue-ras titulat “Sin Memoria”, que explica la necessitat de recuperar el patrimoni cinemato-gràfic domèstic i on veiem una imatge domèstica de la festa major de Sant Pere de Reus.ESQUERRE: fotograma d’una filmació de Josep Bové de la Festa de Sant Cristòfol de 1948.BAIX: caràtula d’un DVD editat pel Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus, en col·labo-ració amb la Unitat d'Investigació del Cinema de la URV, amb material recuperat i queinclou un documental sobre la importància de la recuperació d’aquestes imatges i on s’hiexplica la recuperació dels films domèstics de Josep Bové.

realitzat titulat Cròniques de la Sénia, queva clausurar el festival memorimage i queaviat es veurà a la televisió de Catalunya.Cròniques de la Sénia és un recorregut perla vida quotidiana d'aquest poble delmontsià en els anys 60, amb els llocs tí-pics, els carrers, els bars, la gent, l’activitatcomercial i les festes. Un treball elaboratexclusivament amb imatges domèstiquestrobades a Santa Coloma de Queralt i ce-

dides per la família Esteve. Gràcies a ella ila seva conscienciació els seniencs vanpoder gaudir d'aquest meravellós viatgeen el temps que es va realitzar durant laprojecció del documental aquest mes d'a-gost passat a la Sénia. Un viatge que espe-rem poder realitzar molt aviat a Constantígràcies a la col·laboració de tots els seusciutadans i amb la recuperació de moltesimatges del passat recent del poble.

13

1.no projecteu mai una pel·lícula an-tiga amb un projector propi. 2. mireu l’estat de flexibilitat de lapel·lícula.3.Comproveu els empalmaments, sin'hi ha. 4. no utilitzeu mai cinta adhesiva perreparar o empalmar trossos depel·lícules.5. Realitzeu, de tant en tant, compro-vacions del material per si fan oloro no a vinagre.6. manteniu les pel·lícules en un llocsec, però no massa calorós.7. no conserveu les pel·lícules en llau-nes metàl·liques o amb bobinesmetàl·liques que es puguin rovellar.8. Si són en color, mireu a contrallumsi la pel·lícula s’està tornant o nomagenta.9. Conserveu les pel·lícules originals,encara que s'hagin passat a dVd.10. dirigiu-vos a un especialista perquèus assessorin sobre com preservar,restaurar i conservar adequada-ment les vostres filmacions.

decàleg per conservarles pel·lícules

Unitat d’Investigació del Cinemafacultat de Lletres. URVAvinguda Catalunya, 35 - tarragonatel.: 977 559 588uicine@urv.catArxiu Municipal de ConstantíCarrer major, 27tel. 977 520 521arxiu@constanti.cat

Assessorament

DALT: fotograma d’una filmació domèstica de la família Caixes de Reus en la qual podemveure l’Hotel de Londres de la plaça Prim de Reus a començaments dels anys 30. BAIX:un moment de la projecció de la restauració del film “Reus, sus fiestas y monumentos”(1929) al Teatre Bartrina de Reus al 2006, amb música en directe. Una culminació per-fecta de qualsevol recuperació de material cinematogràfic.

JOSEP ESTIVILLArxiu municipal de ConstantíQuan una persona construeix el seuarbre genealògic té dues opcions:la primera, confiar en la bona me-mòria dels parents per remuntar tres oquatre generacions enrere; la segona, con-sultar la documentació dels registres ci-vils i parroquials. Si decideix endinsar-seen els arxius, amb una mica de perícia ipaciència podrà recular ben bé fins alsegle xVi. d’aquesta manera, dibuixaràl’arbre amb un munt de noms, dates i es-

deveniments familiars. però es trobarà deseguida amb una munió de noms i poquescares coneguda. El cas que ens ocupa és veritablementexcepcional perquè a cada nom li corres-pon una imatge. Efectivament, parlemd’un àlbum fotogràfic antic, que ens vacedir temporalment la senyora Encarna-ción Casado, amb el retrat dels ascendentsde la seva família política alemanya, quevivia en una localitat propera a la fronteraamb dinamarca. La cronologia va des demitjans de segle xix a mitjans del xx. Entotal, parlem de 30 fotografies i d’unàlbum.Les instantànies tenen, d’aquesta ma-nera, una força d’evocació increïble. A tra-vés d’elles podem veure les diferentsgeneracions de membres de la mateixa fa-mília, la moda, la decoració de les cases,els pas dels anys...Els primers avantpassats són l’avi, Jo-hann Baptist Schwaiger i els seus germansmartin i therese. després ja vénen els on-cles i les tietes, la mare, els germans i laresta de família. El resultat, apassionant.Us presentem la família Schwaiger.

L’àlbum Schwaiger

14

JOSEP ESTIVILLArxiu municipal de Constantídes de l’Arxiu municipal deConstantí voldríem identifi-car, documentar i estudiar elsindians que van invertir al municipi,tant si eren constantinencs que vananar a “fer les amèriques” i van tor-nar, rics o pobres, com si eren de forai van decidir estiuejar al poble o alsmasos del terme.Històricament hi ha hagut moltsemigrants que han hagut de gua-nyar-se la vida fora del municipi. Ensho van explicar Roser puig i tàrrechi Josep m. Grau al llibre Nosaltrestambé fórem emigrants. Migracionshistòriques a Constantí, 1808-1945.Ajuntament de Constantí, 2010. Und’ells, Josep Soler, va marxar a Wan-ganui, nova Zelanda, al 1870, on vatenir tres dones i vuit fills i on vamorir. El matrimoni moragas Bonetva marxar a mendoza, Argentina,amb els seus tres fills abans de la Guerra Civil, i s’hi va quedar. tampocno va tornar pere Escarré, de Vicks-burg, mississippi, als EUA. i curiosa-ment, d’entre els 64 religiosos fillsde la vila (17 frares i capellans, i 47monges), que els autors han comptatentre 1808-1945, hi trobem un jesu-ïta que marxà a Santiago de xile idues carmelites que ho feren a l’Ar-gentina.El patrimoni indià de Constantí de

moment se centra en el mas anome-nat Clos montserrat, antigamentClos Arumí o mas d’Alemany. Hempogut documentar, gràcies a lesdades que ens ha proporcionat elseu propietari, Antoni Batlle de Ballei fornells, que va passar per lesmans d’alguns indians com CristòfolRicart i isidre inglada marquès, deVilanova i la Geltrú; fermín morales,de manila; i els pons, de Barcelona,originaris de la Segarra. Altres cons-truccions agràries d’estil colonial,que podrien haver estat ampliades oreformades amb capital provinentde les fortunes d’ultramar, són elmas dels frares i el de Sant Ramon.però encara no ho hem pogut docu-mentar.Si sou descendent o bé heu cone-gut els masovers, pagesos, amos…d’aquestes o d’altres finques que po-drien ser colonials, i creieu que po-dríeu donar-nos informació oral oescrita sobre el passat d’aquestsmasos relacionats amb les antiguescolònies espanyoles, us agraïremque contacteu amb l’Arxiu municipalde Constantí, al telèfon 977520521 ial correu electrònic arxiu@cons-tanti.cat.Aquesta recerca local s’emmarca

en una recerca a nivell de Catalunyaque la periodista tate Cabré va co-mençar l’any 2004 i que des de lla-vors ha donat com a fruit els llibresCatalunya a Cuba, un amor que fa his-tòria (Edicions 62, 2004), Cuba a Ca-talunya, el llegat dels indians(Cossetània, 2008), Guia de Rutes In-dianes de Catalunya (Cossetània,2011) i El llegat indià de Vilassar deMar (pagès, 2012); aquests dos dar-rers juntament amb mireia olivé.tate Cabré massot (Reus, 1965)és periodista, fotògrafa i guia oficialde turisme de Catalunya. Va treba-llar com a periodista al Diari de Tar-ragona i a La Vanguardia, i com aprofessora de Comunicació a la UABi a la UiC. A través de nombroses pu-blicacions s’ha especialitzat enGaudí, el modernisme i els indians.

16

fem recerca Coneixes alguna història dels constantinecs que van anar a “fer les amèriques”? tensfotografies d’avantpassats o coneguts teus que van viure ”l’aventura americana” ? Hassentit a parlar mai dels indians de fora que van venir a comprar finques a Constantí?

Ajuda’ns a documentar el llegat indià de Constantí

DALT: el mas dels Frares Vell. DRETA:jardinet romàntic al Clos Montserrat.A L’ALTRA PÀGINA: el mas de SantRamon i la façana i un detall de la ca-pella del Clos Montserrat.

LLUíSESCAR

RÉpoUm

dEConStAnt

í

Fons documentals per a estudiar l’administració de la senyoria de Constantí

JOSEP M. GRAUdes de l’època medieval i fins a lesdesamortitzacions del segle xix, lasenyoria de la vila i terme de Constantífou de l’Arquebisbe de tarragona; peraquest motiu, els investigadors tenenen els arxius Arxidiocesà (AHAt) i Ca-pitular de tarragona (ACt) el punt dereferència on localitzar els documentsd’interès; ara bé, existeixen altres fonsque val la pena de recordar: en primerlloc, els notarials, no sols l’escrivaniacomuna de Constantí (s. xVi-xViii) sinóles diferents notaries civils de tarra-gona, dipositades a l’Arxiu Històric detarragona (AHt), que ha inventariatl’arxivera isabel Companys (la seva pu-blicació és de l’any 2000) i en les qualshi trobem diversos capbreus de Cons-tantí. A banda, també serà d’utilitat laconsulta del fons parroquial.En l’època moderna, el cobramentdels censos i delmes es realitzava a tra-vés d’arrendament a negociants; així,en el fons comercial dels moragues detarragona dipositat a l’AHt, hi ha nom-brosos lligalls referent a aquesta temà-tica, tant del terme de Constantí comdel de Centcelles, gràcies als quals espot conèixer amb detall l’evolució deles collites dels diferents productes(cereals, verema, etc.). finalment, des-tacar els fons de la Comuna del Campconservat a la Selva del Camp; aquestainstitució medieval agrupava els pobles

sota la jurisdicció de l’Arquebisbe detarragona en defensa dels seus drets iactuà fins a la seva supressió pel nourègim borbònic guanyador de la Guerrade Successió. El fons de la Comuna haestat descrit per la selvatana montser-rat Soronellas masdéu, la qual edità elcatàleg en format paper l’any 1993. LaComuna fou estudiada abastament el1901 per Emili morera Llauradó i el1975 per Eufemià fort i Cogul; la docu-mentació és variada i permet seguir elsenfrontaments dels pobles amb el seusenyor feudal, sobretot per motiusd’imposicions fiscals i com s’adminis-trava el cobrament dels serveis co-muns, sigui la persecució de bandolers,la cacera de llops, la vigilància de latorre de Salou en prevenció d’atacs depirates i enemics per mar, la construc-ció de les fortificacions de la ciutat detarragona, el pagament de talles,lleuda, bovatge, maridatge, fogatge, quepodien tenir com a destinatari la hi-senda reial o les despeses extraordinà-ries en temps de guerra. no cal dir queles referències a Constantí són abun-dants. Altres aspectes a tenir presentssón l’administració de justícia, el no-menament de batlles i els plets judi-cials amb el senyor.El fet que Constantí disposi d’uncentre d’estudis i d’una revista anual(Estudis de Constantí) facilita en granmanera la difusió dels treballs de re-cerca portada a terme en base a fontsoriginals.

ARxiU HiStòRiC dE tARRAGonApoUmdECon

StAntí

poUmdECon

StAntí

AJUntAmEnt

dEConStAnt

í

17

18

JOSEP ESTIVILLArxiu municipal de Constantíparlem amb algunes de les personesque han fet recerca històrica relacionadaamb Constantí. Són: neus Baena, autoradel llibre Les dones també fan història! His-

tòria i memòria de les dones de Constantíal segle XX; Ricard Escarré, guia a les ca-minades populars, biògraf del doctor Aleui factòtum del programa de ràdio “El cro-nonauta”; francesc martorell, autor d’unadetallada recerca sobre l’antic terme mu-nicipal de Centcelles; Julián Valero, inves-tigador de la repressió franquista iRoberto Zepeda, especialista en el feno-men dels refugiats de la Guerra Civil.d’on et ve l’afició per lahistòria?

nEUS BAEnAtot va començar gràcies a la passió ambla qual alguns bons docents de l’institutem van transmetre els seus coneixementsen la matèria. Vaig gaudir moltíssim estu-diant Història Contemporània a l’ESo i albatxillerat. i no només fou pels contin-guts, sinó pel fet que foren precisamentels professors d’Història els qui em vandespertar el sentit crític i la importànciad’aprendre, de saber, d’estar informada ide tenir opinió sobre el nostre món.

RiCARd ESCARRÉRecordo molt bé com, cursant l’anticbatxillerat, vaig tenir un excel·lent profes-sor d’història que feia un acostamentcomprensiu i no una mera cronologia defets i personatges. A partir d’aquí, sempred’alguna manera va quedar-me aquell ro-manent, aquella llavor que més tard emportaria a fer recerca d’allò més proper,aquell antic lema llatí de proxima notumquod, i a divulgar-ho.fRAnCESC RodRíGUEZSempre que em fan aquesta preguntatardo uns segons en contestar… La veritatés que no ho sé, suposo que per casualitat.A casa sempre s’ha parlat d’història: his-tòries de la família, del poble, dels seushabitants, del seu patrimoni. Com moltsconstantinencs i constantinenques, Cent-celles ens ha enamorat cada vegada queobríem les finestres de casa, quan passe-jàvem pels seus voltants i arribàvem finsal francolí, quan passàvem per sota delsarcs del pont de les Caixes, corríem pelscarrers del Castell o llegíem els articlesdels erudits i les erudites locals a les dife-rents revistes del municipi. tot aquestsubstrat va fer que després de realitzar laselectivitat em decantés per aquesta pro-fessió.

JULián VALERodes de ben petit vaig tenir clar que voliaestudiar història ja que era la matèria del’escola que més m’agradava i que millorse’m donava. A partir d’aquí, la motivacióque sentia quan havia d’estudiar per a unexamen de socials (o història, segons l’e-tapa escolar en la que estigués) era moltsuperior a la de qualsevol altra matèria. Apart que no em costava gens estudiar, ladedicació era molt poca, perquè a les clas-ses hi posava molt d’interès.

RoBERto ZEpEdARealment, l’afició per la història em vedel meu avi ja que de petit m’explicavahistòries del seu pare i els successos d’aquella època. Recordo, amb nostàlgia,com em deia que el meu besavi no sabiani llegir ni escriure i ell li havia de llegirles notícies dels diaris per tal de posar-loal dia d’allò que estava succeint al món.també he de dir que les causes que vanmotivar l’arribada de la meva família a Ca-talunya, polítiques però sobretot econò-miques derivades del cop d’estat delgeneral pinochet, van ser determinantsper interessar-me per temes com ara elfranquisme a Catalunya. per a mi, més que una afició, la històriaés una professió, una forma de viure.

Comparteixen una passió: la història. Els uneix un nom: Constantí. Són universitaris i han publicatrecerca històrica sobre el nostre poble. Són el relleu generacional. Els entrevistem.Joves historiadors

Què t’ha suposat el pas perla Universitat?nEUS BAEnAConèixer amics de l’ànima, bons profes-sors/es disciplinats i apassionats per laseva tasca i millors consellers en les gransdecisions de la nostra vida professional i,fins i tot, personal. A més, com que jo vaigcomençar a estudiar Economia i al 2n cursvaig veure clarament que la meva vocacióera la història, puc dir que sóc afortunadahavent estudiat la carrera dels meus som-nis, aprenent constantment sobre els pro-cessos històrics i desenvolupant l’esperitcrític que havia despertat feia uns pocsanys.RiCARd ESCARRÉtenir una visió multidisciplinar i meto-dològica de l’estudi de la història, l’accésa un gran nombre de recursos bibliogrà-fics i informàtics, i la interacció amb altresalumnes i professors, que ha estat semprepositiva. Realment m’ha suposat unasuma al farcell de dubtes que ja tenia mésque la seva solució, tot i que m’ha propor-cionat les eines per desenvolupar millor ide manera més eficient qualsevol recercahistòrica.

fRAnCESC RodRíGUEZL’entrada a la universitat va suposar unnou estil de vida. Allò que m’havien estatensenyant a les classes de l’institut estransformava en un nou món, on la histò-ria deixava de ser tediosa, monòtona i me-morística. Així, vam aprendre que lesperioditzacions clàssiques (època clàs-sica, època medieval...) eren convencionsfictícies que quasi resultaven inoperantsquan s’utilitzava un mètode i una anàlisihistòrica rigorosa i científica. també vamaprendre que la història no havia de ser labiografia de reis o individus poderosos,sinó que ens parlava de societats, homes i

dones, moltes vegades sense nom, quedesenvolupaven les seves vides en unmarc i un temps concret, conjuntamentamb d’altres societats veïnes. Les llarguesconverses amb els companys i les compa-nyes em van permetre madurar intel·lec-tualment, concebre la realitat del dia a diades d’una nova perspectiva i entendre quel’actualitat sempre està molt lligada alpassat.

JULián VALERom’ha suposat poder aprofundir més enaquesta matèria i alhora decantar-me perquin era el període històric pel qual sen-tiré debilitat durant tota la vida. no sé siha estat per l’aprofundiment en els con-tinguts o pels professors que han donatels respectius períodes històrics. El que síque tinc clar és que sento debilitat per lahistòria contemporània, tot i que l’EdatAntiga també m’ha agradat força des desempre.RoBERto ZEpEdARecordo els anys de la universitat comuna gran etapa de la meva vida. i nonomés perquè em vaig formar com a his-toriador, sinó perquè les experiències vis-cudes van determinar, en certa manera,una part del meu pensament i em van as-senyalar el camí d’allò que volia fer. Quina funció té l’historiadora la nostra societat?nEUS BAEnAtransmetre el coneixement del passata les noves generacions per tal de no co-metre errors nefastos comesos en el pas-sat. A més, cal saber d’on venim perentendre tot el que ens envolta i allà onvolem anar.

RiCARd ESCARRÉAvui en dia sembla que, en certs aspec-tes, la figura de l’historiador es creua ambla del sociòleg, que estudia les dinàmiquesmés contemporànies i les intenta explicar,però l’historiador, en certa manera, tambépot recordar el passat en el sentit que diuel talmud: “si vols saber on vas, has desaber d’on véns”. no es tracta només derecopilar dades i exposar-les en una suc-cessió de fets, sinó de donar una interpre-tació, d’intentar llegir la quotidianitat delsnostres avantpassats. Sovint, i especial-ment en nefastes sèries de televisió ipel·lícules al cinema, es limiten a “vestir”als actors per situar-los al passat, i s’o-blida l’univers mental de les persones delpassat, que tenien altres valors, creences,pors i supersticions. fer una lectura d’aixòi projectar-la sobre la nostra societat crecque ha de ser tasca de l’historiador. fRAnCESC RodRíGUEZAquest és un tema molt discutit inter-nament per part dels historiadors i leshistoriadores. Com he dit anteriorment,per a mi, concebre la història stricto sensu,com l’estudi fred dels fets puntuals depersonatges singulars que han quedat im-mortalitzats en la memòria per docu-ments amb una clara intencionalitat perpart d’una classe social poderosa, és unerror. Els mestres de mestres com VicensVives, pierre Vilar, Eric Hobsbawm o Josepfontana, entre d’altres, m’han ensenyatque la història és una arma al servei de lasocietat per formar ciutadans i ciutadanesdemocràtics i crítics amb el que ens estàsucceint. Vilar ens ensenyava a “pensarhistòricament”, on cada historiador/ahavia d’ensenyar al ciutadà/ana a configu-rar-se una anàlisi crítica de tot el que l’en-voltava, veient des d’una perspectivahistòrica els errors que es van produir enun passat, per no haver-los de repetir enel present. fontana, amb la seva famosafrase: “La història serveix per entendre elmón, o no serveix per a res”, seguint l’es-tela del seu mestre Vicens Vives, encoratjaels historiadors i les historiadores a des-triar els fils o les traces que creuen quepoden ser interessants per al màxim nom-bre de persones i així ajudar-les a elabo-rar un futur millor. Hobsbawm, als seus 95anys, explicava a la nova generació quel’historiador/a intel·lectual pot, per prò-pia voluntat, no prestar atenció a l’econo-mia, i l’historiador/a econòmic pot fer elmateix amb Shakespeare, però l’historia-dor/a social que descuida ambdues coses,no pot arribar gaire lluny.En aquests temps de crisi i retallades,l’historiador/a ha de sortir dels espaisacadèmics i retrobar-se amb la ciutadaniaque busca el perquè de tot plegat. peròtanmateix, recuperant les paraules del fi-19

20

lòsof francisco fernández Buey, “el oficiodel historiador no es el periodismo del pa-sado”, no fem narrativa informativa delsepisodis del passat sinó que els analitzemde forma més pausada per a què els ciu-tadans i les ciutadanes entenguin millor elpresent que els envolta.JULián VALERoJo crec que té una funció molt impor-tant i alhora difícil de dur a terme. És l’en-carregat de transmetre a les generacionsde nois que algun dia controlaran el dia dedemà allò que els ha portat a estar on sóni ser el que són. Ensenyar-los els encerts ierrors de la nostra societat i del nostremón en general per tal que millorin allòque altres no han estat capaços de fer bé,que no facin malament allò que d’altreshan fet bé anteriorment, etc. només d’a-questa manera s’aconseguirà fer d’ellsbons ciutadans que facin del futur un mónmillor. Aquesta ha de ser la nostra finalitatprincipal.RoBERto ZEpEdAJo sempre he mantingut que l’historia-dor no només ha de recuperar la història,com sempre s’ha dit, sinó que també ha decomplir una doble funció: pedagògica i so-cial. Què vull dir? doncs que ha de mostrarels fets de manera objectiva però al mateixtemps ha de ser capaç de fer-nos pensaren allò que va succeir i en les seves conse-qüències. d’aquesta manera, ens ha d’en-senyar a entendre el passat i aprendred’ell. per tant, pedagògica, perquè ens had’ensenyar, i social, perquè ha de ser útilper a la nostra societat. Com veus l’estat de lahistoriografia local? i en elcas concret de Constantí?nEUS BAEnALa història local ha estat molt menys-tinguda per la qüestió de caure en els ano-menats “localismes”; és a dir, centrar-seen aspectes que són propis i autòctonsd’un determinat lloc en el món i que noaporten res més enllà d’aquest determinatespai. tanmateix, per tal d’escriure lesgrans històries, la història d’una regió od’un Estat són imprescindibles aquesteshistòries locals, especialment quan trac-ten problemàtiques universals de les so-cietats humanes.Constantí, malgrat la situació de crisieconòmica i els baixos pressupostos encultura, continua mostrant la seva vitalitatgràcies a la seva revista anual dels Estudisde Constantí, a les publicacions de l’Arxiumunicipal de la vila i a la col·lecció de mo-nografies d’història local que va inaugurarl’obra sobre la ii República al poble.

RiCARd ESCARRÉAfortunadament, la riquesa historio-gràfica de Constantí és recollida anual-ment en els Estudis de Constantí, que haanat mantenint durant més de 25 anys larecerca sobre la història local. però moltscops són articles que, més que resoldreqüestions, plantegen nous temes o nousenfocaments que mereixerien ser seguitsi estudiats. En aquest sentit, crec que hi hamés temes interessants que persones in-volucrades en l’estudi, la qual cosa pot servista de manera positiva o negativa, peròcrec que es tracta simplement d’engrescarla gent que es “miri una mica el melic”.fRAnCESC RodRíGUEZEl terme municipal de Constantí con-serva un dels millors conjunts arqueolò-gics, arquitectònics i paisatgístics delCamp de tarragona. des de la meva espe-cialitat, l’arqueologia clàssica i la tardoan-tigüitat, puc afirmar per exemple que avuien dia trobem al terme un volum força ex-tens de vil·les romanes, inscripcions epi-gràfiques i camins utilitzats des del’antiguitat que encara avui seguim tran-sitant. però també podem localitzar altreselements que permeten observar l’evolu-ció d’aquest espai al llarg del temps, mos-trant les capes d’història que ha adquirit.tot això ha hagut de repercutir a nivellhistoriogràfic en les importants obres es-crites al llarg del temps al municipi.no en voldria deixar cap, però figurescom: francesc Cortiella, Ramon Amigó,Josep maria Recasens, Lluís papiol, mont-serrat duch, Anna mª Giné, Josep mariaSabaté, Assumpta Cerdà, Josep franquès,Jaume massó, montserrat franquès, marAlejandre, Josep Anton Remolà, José A. La-torre, entre d’altres, han assentat lesbases locals per a què les noves genera-cions puguem preguntar o replantejar-nos nous aspectes d’estudi. El coneixement no és quelcom estàtic ifix, les hipòtesis plantejades en el passatavui han anat evolucionant, revisant-se omodificant-se per d’altres amb l’ajudadels nous plantejaments o instrumentsd’anàlisi. per exemple, la tradicional ideade mausoleu imperial a Centcelles ja s’hadeixat enrere, i l’actual hipòtesi de vil·laromana comença a tenir certes limita-cions que amb els nous estudis realitzatspoden aportar noves incògnites que calresoldre; amb el nou capbreu del segle xVes poden conèixer molts aspectes socials,polítics, econòmics i urbans del Constantímedieval i modern; i per últim, els tabúsa parlar de temes subjectes al passat mésrecent, la Guerra Civil, el franquisme i latransició, comencen a desdibuixar-se ipossiblement veurem molts aspectes queencara avui resten amagats entre les líniesdels documents de l’arxiu de Constantí.

JULián VALERono sóc un gran expert, però crec queConstantí i la seva història ha estat fontd’inspiració de grans historiadors, quehan realitzat magnífics treballs sobretoten allò relacionat amb el poble. Autorscom montserrat duch o el dr. miquel Aleu,en són dos dels principals exemples. Amés, Constantí, gràcies a la vil·la romanade Centcelles principalment, ha estat unpoble de gran interès per al col·lectiu delshistoriadors. Aquests han situat el pobledins de la història com a pas obligatori pera aquell que mínimament tingui interèsper aquesta àrea o per la cultura i el patri-moni en general. El que sí que falta potserés explotar amb més profunditat altres as-pectes de la història de Constantí que deben segur també són interessants i deixarde centrar-nos, de vegades inconscient-ment, en aquells camps top.RoBERto ZEpEdAHe de dir que en els darrers anys s’hadonat un gran impuls a la historiografialocal. des de diferents entitats, ja siguiajuntaments, arxius o centres d’estudis,entre d’altres, s’ha fet una feina fantàsticai profitosa. Amb tot, és ara que tot l’àmbitcultural s’ha vist afectat en forma de con-tínues retallades, però no hem de perdrela il·lusió per allò que fem i hem de conti-nuar pel mateix camí que fins ara, ja querecuperar la història local és fonamentalper recuperar la nostra identitat. En el cas de Constantí, he de dir que laseva història gaudeix d’una bona salut, ique duri molts anys. dic això perquè con-tínuament, des de les diferents entitats

21

implicades (arxiu, centre d’estudis, ajun-tament, etc.) s’estan portant a terme ini-ciatives de tot tipus per donar-la aconèixer, no només als constantinencssinó al conjunt dels ciutadans.Quin paper juguen elscentres d’estudis locals? nEUS BAEnAfomentar, mantenir i difondre el conei-xement sobre diverses disciplines i cièn-cies (naturals, socials i humanes) en elmarc d’un espai local, fet que estimula lacultura i el saber locals sempre que esposin en relació amb un marc més gene-ral, per tal de no caure en els ja citats “lo-calismes” i per entendre conjuntures idinàmiques més globals.RiCARd ESCARRÉfan una tasca d’engrescament i d’inte-racció entre les persones apassionadesper la història i són un bon punt a partirdel qual divulgar el patrimoni local. Elproblema molt sovint és la feblesa pressu-postària o la manca de resposta de la po-blació respecte de les activitatsproposades. no penso que sigui per faltad’atractiu o per allò que diuen que no sesap acostar la història al gran públic; mésaviat és conseqüència de l’educació i so-bretot pel fet que som la societat més “en-tretinguda” de la història.

DALT: un moment de l’acte de presentacióde la miscel·lània dels Estudis de Cons-tantí de l’any 2012. DRETA: coberta d’unaguia telefònica de Constantí de l’any 1918.Fotos: Ajuntament de Constantí.

22

fRAnCESC RodRíGUEZAl meu parer juguen un paper fona-mental ja que, gràcies a aquests centres,els ciutadans i les ciutadanes tenen accésa les noves investigacions realitzades alseu municipi. Constantí té la sort de man-tenir un dels centres d’estudis pioners alCamp de tarragona, el qual any rere anysegueix mantenint els valors del primernúmero. A més a més, aquestes publica-cions han anat adquirint nous elementsd’estudis els quals han permès entendremillor la seva riquesa cultural. Esperemque el pròxim número, el 30, sigui una efe-mèride on es pugui fer una valoració enconjunt de tots articles aportats durantaquests anys i així adonar-nos del saberacumulat i transmès als habitants deConstantí.JULián VALERoCrec que, juntament amb l’historiador,són la principal entitat encarregada depreservar la història del poble i mantenir-la viva. tant per a les generacions pre-sents com per a les futures.RoBERto ZEpEdARealment juguen un paper cabdal, i mésara, tenint en compte el panorama actual.És més, tenen la responsabilitat de conti-nuar amb la feina feta fins ara i, si més no,intentar-ho, tot i l’escassetat de mitjans. i els arxius municipals?nEUS BAEnACustodiar, preservar, tenir cura i man-tenir valuosíssima documentació de laqual posteriorment en poden fer ús histo-riadors/es i estudiosos/es per a les sevesrecerques particulars, però també per alsestudiants en formació i per al públic ge-neral amb inquietuds culturals i de saber

més coses sobre els nostres orígens i lesnostres arrels.RiCARd ESCARRÉEl seu paper és fonamental a l’hora d’i-niciar una recerca o poder estructurar lainformació de la que es disposa. moltesvegades a partir de documents inèdits esdóna peu a investigacions no plantejadesa priori i, en aquest sentit, s’ha de tenirmolt en compte que, a nivell de Catalunya,un percentatge molt alt dels arxius histò-rics són “verges”, el contingut de la sevadocumentació no ha estat estudiada afons més enllà de la seva catalogació. totaixò ens pot fer preveure que encarapodem ser testimonis d’importants troba-lles entre els papers, llibres i capbreusdels arxius municipals.fRAnCESC RodRíGUEZL’arqueologia francesa deia que les ex-cavacions eren com els arxius, espais on,quan s’hi accedia, es podia obtenir unagran quantitat d‘informació, sempre iquan hom sabés com i què buscar. Els ar-xius municipals són espais on s’emmagat-zema un alt percentatge de coneixement;documents originals que et permetenaproximar-te al passat. fins fa molt pocels arxius municipals no obtenien l’aten-ció necessària per part dels historia-dors/es i els excloïen directament pelsgrans arxius nacionals, però actualmentels arxius municipals congreguen un grannombre de públic que basa les seves in-vestigacions a partir dels treballs de mi-croanàlisi sense oblidar-se de la visiómacroscòpica.JULián VALERoSense els arxius municipals no podríemdur a terme aquesta tasca ni els uns ni elsaltres; o sigui que són fonamentals. El pro-

blema és que cada vegada la situació eco-nòmica dels pobles empitjora i aquestesinstitucions veuen reduïdes les seves pos-sibilitats i recursos, arribant fins i tot adesaparèixer d’alguns pobles en el millordels casos, ja que en d’altres potser ni tansols s’ha arribat a disposar d’arxiu propi.d’aquesta manera, moltes vegades s’hadeixat de banda sense organitzar ni clas-sificar la documentació històrica local o,en d’altres, ha passat a formar part d’al-gun prestatge oblidat dels grans arxius(provincials, comarcals, estatals) i cauenen l’oblit ja que ningú els sap identificar oels hi troba interès.d’altra banda, si cada poble pogués dis-posar de la seva documentació, i de la sevapròpia historia, de ben segur que s’encar-regaria de promocionar i de fomentar l’es-tudi local.RoBERto ZEpEdAigual que els centres d’estudis, els ar-xius també han de participar en la recupe-ració de la història local, ja que custodienuna gran part de la documentació pròpiadel municipi. per tant, és una responsabi-litat compartida on les diferents entitatshan de sumar esforços i treballar en lamateixa direcció. Què en penses de la històriaoral?nEUS BAEnAde les fonts orals en sóc una ferma de-fensora, ja que és un recurs extraordinari

DALT: els punts de llibre del 2013 sobre elspaisatges de Constantí. DRETA: notícia àudiovisual de TAC12 sobre les activitatseducatives a la vil·la romana de Centcelles.A la pàgina 24, l’edifici de l’Arxiu Històric ide la Biblioteca Municipal.

AJUntAmEnt

dEConStAnt

í

23

si el contrastem amb altres fonts, podríemdir, tradicionals; és a dir, arxivístiques, he-merogràfiques i bibliogràfiques. no hemd’oblidar que tot allò que ha estat escritabans ha estat parlat, i que la subjectivitatque se li atribueix a la Història amb fontsorals també la poden presentar les fontsescrites, ja que darrera de tot documentpot haver-hi intencionalitat, omissió d’in-formació o tergiversació de la realitat.RiCARd ESCARRÉÉs una de les grans eines de la historio-grafia, sempre emprada amb la precauciómetodològica que imposa. no només es li-mita a l’estudi de la història contemporà-nia, sinó que amb moltes llegendes itradicions orals ens podem remuntarmolts segles enrere. Jo particularmentn’he fet molt d’ús i és una eina fantàsticaper acostar-te a les persones, als fets i alsindrets. Et concedeix una mirada diferentsobre quelcom que potser sempre haviesvist de la mateixa manera i que, sota lapell de la quotidianitat, amaga moltes sor-preses. fRAnCESC RodRíGUEZSempre he pensat que si es perd la veu,els plantejaments o les vivències d’aquellsi aquelles que van viure un fet determinat,perdem una tessel·la molt important en elmosaic de la història. La història oral per-met observar matisos, sensacions, curio-sitats; elements que es pensa que sónsecundaris i que no ho són tant, conceptesque s’escapen entre els documents que in-vestigues. Si el receptor d’aquestes histò-ries separa aquests elements de lessimples curiositats o privacitats de l’emis-sor, arriba a convertir-se en quelcom mésimportant que el gran fet polític del mo-ment.JULián VALERoÉs una font d’informació imprescindi-ble. Si tot el que sabem de cada poble,país, cultura... ho haguéssim deixat nomésa allò que se’ns ha transmès de maneragràfica o material, hauríem deixat de co-nèixer molts aspectes imprescindibles. nohem d’oblidar que fins fa poc, tot i que devegades encara avui dia es doni aquestasituació, la història la escrivien només leselits, de manera que ens era impossiblesaber sobre el 95% de les persones queformaven part d’aquella mateixa història.Actualment, ja hem descobert la riquesad’aquesta font d’informació i n’aprofitemal màxim la gran “saviesa popular” i poc apoc anem completant el gran trencaclos-ques que és la història.RoBERto ZEpEdALa història oral és una part importantde la història, sobretot quan tenim buits

històrics que no els podem cobrir amb al-tres fonts. però s’ha d’anar amb cautelaquan la tractem, ja que de vegades pro-porciona una informació poc objectiva, in-fluïda pel tarannà del propi individu i que,en alguns casos, pot ser difusa, inconcretai, fins i tot, contradictòria. És molt vàlidaperò s’ha de contrastar molt bé per evitarerrors. Què es pot fer per difondremillor la història local?nEUS BAEnAper començar, contextualitzar-la en unsmarcs més generals posant de relleu laseva importància per entendre fenòmensi problemàtiques a un nivell més ampli. Acontinuació, cal aprofitar el potencial queens brinden les noves tecnologies per tald’utilitzar els seus diversos canals detransmissió i divulgació d’informació, pre-sentant els resultats de les recerques lo-cals de manera atractiva i dirigida nonomés a un públic acadèmic i especialit-zat, sinó més general.RiCARd ESCARRÉL’ús de les noves tecnologies s’està de-mostrant com un mitjà excel·lent per la di-fusió de la història, tant sigui local comuniversal; ja sigui amb reconstruccionsper ordinador o amb l’ús de les xarxes so-cials i d’internet. La possibilitat, afortuna-dament cada cop creixent, de disposar dedocumentació digitalitzada també ajudamolt, tant a la divulgació com a la consultai la recerca. Així mateix, les recreacionshistòriques o les visites guiades amb ves-tits d’època i escenificacions de fets relle-

vants sembla que gaudeixen de molta ac-ceptació entre el gran públic. El problemaés el context econòmic actual, que relegala cultura com un bé superflu i redueix ex-cessivament les possibilitats infraestruc-turals. La clau resideix en què lespersones facin seu el patrimoni i que l’en-tenguin com quelcom del que són part in-teressada i participant; quan tothomsembla preferir entreteniments més es-pectaculars però també més buits de sig-nificació com el futbol, els videojocs o latelevisió, cal reivindicar i fer veure quesón les arrels, allò que han fet els que enshan precedit, el que ens dóna la nostraidentitat actual. Aquesta identitat, no mi-llor a la d’altres però diferent i de la queen podem aprendre i estar orgullosos, ésun veritable tresor que cal conèixer per aser apreciat com cal. fRAnCESC RodRíGUEZtot i els avenços fets per la difusió delconeixement en les diferents investiga-cions locals produïdes aquests anys, en-cara avui resten per fer moltes més coses.En no fer més perceptible aquesta difusió,la societat no té els mecanismes d’accés aaquesta, provocant una percepció nega-tiva de les investigacions produïdes i unno qüestionament dels excessos de les re-tallades en aquests àmbits. per tant, la socialització del coneixe-ment pateix un gran dèficit pels cerclesmés acadèmics i encara que es duguin a lapràctica la divulgació dels resultats obtin-guts, s’han d’emprar noves metodologiesque siguin assumides per la ciutadania, demanera que s’integrin millor els concep-tes, els esforços i els èxits que produeix lainvestigació.

tAC12

24

JULián VALERotal i com ja he comentat anteriorment,penso que la tasca que duen a terme elscentres d’estudis, les biblioteques i els ar-xius històrics és fonamental per a la con-servació i la difusió de la història de cadapoble, ciutat, etc. d’altra banda, com quede vegades es fa difícil que la gent s’habi-tuï a visitar aquestes institucions, és indis-pensable fer arribar a la gent, d’unamanera o d’una altra, la història a travésde revistes, publicacions, recreacions his-tòriques, rutes guiades, exposicions, etc.per tal de conscienciar-los que desconei-xen una part important del que els envoltaen no conèixer el passat d’allò que els en-volta.RoBERto ZEpEdAdoncs, amb il·lusió per fer les coses icontinuar treballant en la recerca local através de diferents iniciatives i amb lacol·laboració, no només dels historiadorso de les mateixes entitats municipals, sinóamb la participació dels mateixos ciuta-dans. Alguna anècdota sobre lesteves recerques a Constantí?nEUS BAEnAmés que una anècdota, podríem dir quees tracta d’una magistral lliçó de vida. Unade les dones que vaig entrevistar per al lli-

bre sobre les dones de Constantí al seglexx em va dir que, durant els anys de la mi-sèria i l’escassetat de la postguerra, so-miava amb pa amb tomàquet, ja que el paera molt car i la seva família s’anava ali-mentant del que collien al camp. Aquestaconfessió em va colpir molt i em va ferpensar en les molt sovint superficials i frí-voles preocupacions que tenim avui en diaen l’anomenat “món occidental” davantdels grans problemes de la humanitat. RiCARd ESCARRÉRecordo un cop que vaig anar al pont deles Caixes amb el dr. Aleu. Amb les obresde la carretera estava tot aixecat i el camíera irreconeixible i ens va costar una es-tona trobar el pont-aqüeducte romà-me-dieval. Quan hi varem arribar, el dr. Aleuamb la seva crossa i jo amb un pal inten-tàrem resseguir la via romana (“De Italiain Hispanias”) que passava vora el pont deles Caixes. Com era habitual en ell, no dei-xava d’explicar històries viscudes o plan-tejaments que havia deduït sobre lacanalització i comunicació en època ro-mana. i em contava com aquell movimentde terra ocasionat per la carretera seriaterrible pels possibles vestigis arqueolò-gics que hi pogués haver pels voltants.Llavors, a l’acostar-nos a un petit munt deterra remoguda, vam trobar unes petitespedres arrodonides que, al agafar-les,vàrem veure que es tractava de fitxes de

plom de les que utilitzaven els romans perapostar i que, probablement, havien que-dat a la vora de la via romana i el movi-ment de terra les havia tornat a lasuperfície. fRAnCESC RodRíGUEZper ara no tinc pas cap anècdota cu-riosa relacionada amb la meva recerca enel terme de Constantí, però espero poder-ne adquirir moltes i explicar-les en elspropers números d’aquesta revista que ellector o lectora té entre les seves mans.JULián VALERoAra mateix que jo recordi no. però se-gurament que algun dia, quan tinguimolta més experiència en l’àmbit investi-gador, en tindré per explicar.RoBERto ZEpEdACarai!!! potser una anècdota concretano, però sí moltes impressions positives.Com per exemple, el caliu de la gent quet’obre casa seva per explicar-te una partimportant de la seva vida. Aquella sensa-ció de veure com reviuen el passat ambnostàlgia és sorprenent. Això sí, és difíciltransmetre aquestes emocions en unpaper, ja que, sovint, els historiadorsestem més interessats en la part més des-criptiva de la història que no pas en la partmés humana. de fet, crec que no es podenentendre una sense l’altra.

SÍLVIA ITURRIANÚRIA SERRANO

Comissàries de l’exposició “Veïns a la fresca”L’exposició consistia en retratsde la gent que viu o ha viscutals carrers del Castell i EsglésiaVella, al Raval, la baixada del morroti la plaça del Castell. Els nostres noeren retrats normals sinó de midagran, la qual cosa oferia un gran im-pacte visual i, a més, estaven penjatsa la façana de les cases, a l’alçada dela vista. tot plegat, una exposició benoriginal que no va deixar ningú indi-ferent.parlem amb algunes de les veïnesque ens van deixar fotografies per-què ens comentin la seva experiènciade participar a l’exposició. parlemamb la montserrat torres, la Roser

molné i la maria teresa ferré i sor-geixen anècdotes i històries de vida. montserrat torresUna valoració de l’exposició?L’exposició va resultar molt i va

venir molta gent i molts forasters.Penso que tothom va quedar moltcontent, va ser un reportatge moltbonic.

Vaig passar per la Raval i vaigveure gent d’antic, com el músic Ra-fael Gibert, l’home que ens assajavaa naltros la coral a la primeria, a lescaramelles.

La gent passava i em deia: “torres,què joveneta aquí”, “oh, tenia 17 o 18anys i ara en tinc vuitanta!”. Que nosón anys, vuitanta anys? És que nome’n puc avindre, com és que han pas-sat tan de pressa aquests anys. És quedes dels setanta que vaig dir ara en

faré setanta fins als vuitanta és queno me n’he adonat. No ho sé. És així lavida.

Una història?Sóc la més antiga del carrer del

Castell. Els meus pares tenien una bo-tiga baix a la Plaça i jo quan tenia vuitdies, com que la padrina vivia aquí jaem va agafar cap aquí dalt. Jo ja noem movia.

Els dissabtes pujava amb els meuspares i ja em vaig criar amb ells i després als cinc anys o sis ja va vindrela guerra i el papa es va morir a la gu-erra. Quan baixaven es veu que vanbombardejar i una bomba els va aga-far a una colla i a Tremp o a Pons esva morir. La mama va haver de ven-dre la botiga i vam venir cap aquíperò va resultar que els cèntims que livan donar de la botiga van ser elsúnics cèntims que aleshores no vanvaldre.

I aleshores va passar també que quitenia plata que l’anés a entregar, quesinó es farien registres per les cases ila mama en tenia un pot a casa seva,amagat. I la mama va pujar cap aquídalt i va dir a sa mare: “Ai, mare, aradiuen això de la plata; què faig?”. “Ai–diu– filla, agafa el pot -que el teníemcolgat- i cap al Banc d’Espanya a por-tar-li”. I a peu cap a Tarragona ambuna bossa al senalló i els cèntims din-tre. I va anar al Banc d’Espanya i esva posar a la cua, que ja hi havia gentque anava a portar plata. Quan es-tava allí em diu un senyor: “i vostè?”,i aquella mirada que em va fer aquellsenyor, que em va mirar de dalt baix idevia pensar “que és tonta aquestapersona de vindre’m a portar un potde plata”.

I aquí es vam quedar naltros i vamcontinuar la vida. La mama treba-llant i després naltros, quan vam sergrans, també, de la manera com vampoguer: al tros, a plegar avellanes, a

A propòsit de l’exposició dels “Veïns a la fresca” que, entre els mesos d’abril i agost de2013 va alegrar la vida dels carrers de la Vila de dalt, ara recollim algunes impressionsque va generar.

Històries de veïns

25

ANÈCDOTES A PROPÒSIT D’UNA EXPOSICIÓ

SíLViAitURR

iA

fem difusió

jornal per la gent i al que convenia. I ensvam fer grans així.

Jo després vaig anar a una botiga. Haviacomençat a fer el “corte” i havia començata fer uns vestidets per a la canalla per aRams. M’agradava molt cosir i allavorensaquí a Constantí hi havia una botiga i diuque ara l’han de malvendre perquè n’hancomprat una a Tarragona i un pis i anirana viure a Tarragona. I era aquí baix a la

plaça i li van dir a la mama: “Ves, si lamontserrat hi volgués anar fins que es pa-gués lo que nosaltres demanem; si passamig any o passa un any...” i, sí, sí, me’n vaiganar a aquesta botiga i va resultar que vaigagafar molta gent. Era merceria però auna merceria d’un poble hi ha colònies i hiha de tot. I em deien: mira, si fa falta al-guna cosa tu els hi dius demà a les 9 o a les10 ja ho tindran aquí. Doncs jo al vespre si

feia falta ho portava; els trucava i a l’en-demà ja tenia el paquet. Vull dir que vaigagafar molta gent. I llavors va resultar queun cunyat meu –jo encara festejava- va dir:“Ves, has agafat molta gent montserrat i hiha coses que dius que no en tens i si aga-féssim la botiga naltros, jo la compraria,tufores a la botiga, jo et pagaria un jornaligual i la poséssim a casa”. Bé, es van avin-dre i vaig ser dos anys a casa seva, a casad’ell, que vivien a la Plaça al davant d’on te-nien la botiga. I hi vaig ser un munt detemps, fins que em vaig casar. Però ambuna merceria a Constantí: roba, botons, fil,colònia, llana, mantes, pantalons, esparde-nyes... veníem de tot.

Llavorens va estar molt de moda quequan s’anava a menjar la mona a l’1 demaig lo jovent, espardenyes boniques. Lesportava un senyor de Reus de la sabateriaBastida i la gent vinga estrenar esparde-nyes per anar a menjar la mona. Després jaem vaig casar i ja em vaig quedar sense tre-ballar. Encara vaig anar al Morell a obriruna botiga, que hi vaig anar un any, finsque vaig tindre lo xiquet. Així va passar lavida, i anar seguint. Roser molné i pere papiol

Una valoració de l’exposició?Molt bé. La gent va respectar molt les

fotos. Ni les plantes, que les trèiem a la nit,no hauria calgut. La vaig trobar molt benpresentada. Venia gent, cada setmana, diumenges i “fi de setmana”. I del poble, queja havien passat, tornaven a passar, per

26

AJUntAmEnt

dEConStAnt

í

AJUntAmEnt

dEConStAnt

í

tornar-les a veure. Va agradar a tothom. Siara ho proposeu a un altre carrer tindràmolt més èxit perquè ja han vist una cosamaca, perquè naltros quan ens ho explicà-veu ho imaginàvem però pensàvem: “aveure què serà”. Agraïts de tots, de tots enconjunt. i vaig estar contenta.i em pregunten perquè no hi som nal-tros a les fotos, doncs perquè naltros en-cara hi som, què hem de sortir ambaquesta edat. A mi era una cosa que emsemblava que era un deure.Una història?Jo sóc molt sentimental, i aquest oncloque era l’hereu d’aquí i jo com que vaignéixer que els pares ja tenien quaranta-quatre anys i aquell em va fer més de pare,quan el papa va ser a la presó després dela guerra, i li tinc molta estimació, molta.

i em semblava que així li donava el dretque li tocava, que era a casa seva. maria teresa ferréUna valoració de l’exposicióEm va agradar molt. La gent diu: Ah,que bé que esteu; a veure si en fan als car-rers de baix, també. Va venir molta gentde fora a veure-ho. i tant, i tant. Va sermolt bonic. Saps què passa, que la gentdeia: ah, mira és aquest, ai aquest no elconec. i llavors naltros nàvem i dèiem:mira, aquest és de tal casa, perquè abanssempre hi havia renoms.Una històriaJo sóc de ca petronillo, perquè es veuque abans hi havia una àvia de no sè quanque es deia petronilla, i la família petroni-

lla era molt llarga perquè naixien méshomes que dones, i una noia que va néixerxiqueta se li va fer monja i als meus avisse’ls hi va morir la nena. o sigui, que n’hiha per tarragona, per Vila-seca i n’hi haper madrid, mira lo que et dic. S’han es-campat, los petronillos, per tot arreu.Una anècdotaAh, em deien que era molt guapa, als di-vuit anys. En aquella època no en teníemni cinc, i anàvem al mas de mascaró, queera molt maco i donaven molta feina amolta gent. Jo hi nava a l’estiu a plegaravellanes i a vermar. Llavors érem quatreque vam nar a plegar avellanes i vam tro-bar caragolinets. Els vam agafar, els vambullir, els vam llimpiar i encabat se vamfer un collaret, i va ser el collaret que por-tava a la foto.

27

L’exposició de fotografies “Veïns a lafresca” ja té el seu programa de ràdio es-pecial. Es tracta d’un reportatge mono-gràfic d’una hora amb entrevistes a lesdues comissàries, Sílvia iturria i núriaSerrano, i a alguns veïns -Anna Cáceres,Roser molné i xavier Gavaldà- que hi in-tervenen com a testimonis. tots ells re-flexionen sobre la importància de lafotografia com un fet social a partir deles pròpies experiències de les imatgesque van aportar. Escolta’l a Constantí Ràdio:http://www.constantiradio.cat/descar-rega_pgm.php?id_alacarta=2701

no t’ho perdis

CEdidApERm

ARiAtERESA

fERRÉ

AJUntAmEnt

dEConStAnt

í

28

JORDI MARTÍNEZConstantí RàdioSituada al dial del 97.9 de la freqüèn-cia modulada, Constantí Ràdio s’eri-geix en la referència informativa deConstantí des de fa quinze anys. nascudael 1999, Constantí Ràdio és una emissorade titularitat municipal. Les primeresemissions es van realitzar des de les golfesde l’Ajuntament, en un mòdul prefabricatque va ser l’escenari de la ràdio fins l’any2004. Aquell any s’estrenava l’actual edi-fici de l’emissora, ubicat al nucli històric,al carrer Església Vella número 32. Al llargd’aquests anys, Constantí Ràdio ha poten-ciat la informació d’àmbit local i comarcali ha fomentat la participació ciutadana i elseguiment a les entitats del municipi. Enaquesta trajectòria la ràdio ha anat crei-xent pel que fa a nombre de programes ide col·laboradors (uns 40 actualment) iha consolidat una proposta basada en lainformació, l’entreteniment i la participa-ció, en una emissió de producció pròpia iininterrompuda de 24 hores.

Al llarg de la seva història, ConstantíRàdio evoluciona i per això també ha fetuna aposta important per les noves tecno-logies, amb un web diàriament actualitzatamb els programes i notícies que afectenal municipi, a més d’una pàgina al face-book amb vinculació directa al web i feed-back directe amb els oients.

Ràdio a la carta. No us perdeu el repositori amb l’arxiu dels programes, que podeu des-carregar-vos i escoltar lliurement.

Constantí Ràdio. 15 anys d'informació local

després de quinze anys d’existència, l’emissora municipal de Constantí compta amb centenars deprogrames que són el reflex de la nostra història recent. Us presentem el seu enorme arxiu sonor,format per prop de 5.000 documents.

fotoS: ConS

tAntí RÀdio

29

Informatiusprogrames com “L’informatiu”, el maga-zine “Un dia més” o la tertúlia “Conversesde cafè” es fan ressò de l’actualitat infor-mativa i han vinculat l’emissora amb elseu entorn.

SocietatLa veu de les entitats, associacions i es-coles. La ràdio col·labora també amb l’Es-cola d’Adults, amb l’enregistrament decontes radiofònics o històries de vida re-lacionades amb experiències de la gentnouvinguda.

EsportsCobertura als esdeveniments que hantingut com a protagonistes els esportisteslocals, amb entrevistes, opinió i tertúliesamb ells. “Centre d’Esports” ofereix un se-guiment setmanal de tots els equips i en-titats esportives del nostre municipi.

CulturaCol·laboració amb la Biblioteca muni-cipal per difondre les novetats setmanalsi les activitats, com el “Club de Lectura”.Repàs a l’agenda cultural; programes de-dicats a la poesia, com “Animals” o a lahistòria, com “Rapsòdia”, que ens convidaa viatjar cada setmana a través de la lite-ratura, la música i el cinema.

DiversitatUn ampli ventall de programes han fetreferència a diversos gèneres i blocs te-màtics, des de la ciència amb “Les flors dedarwin”, les noves tecnologies amb “Espaiimàtic”, la flora i la fauna amb “flora do-mèstica”, l’actualitat castellera amb “totsforts” o la cuina amb “del món al forn”.

MúsicaEspais històrics com “Lo que convin-gui…” , amb el repàs de l’actualitat musicaldels països Catalans i, actualment, “El Cel-obert”, presentat per Lluís Gavaldà (Elspets), que es produeix per a tota la xarxad’Emissores locals de Catalunya. també lapromoció dels grups locals i la música endirecte, amb el programa “Acústics”.

Memòria històrica“Arcàdia” i “El Crononauta” han projec-tat alguns dels episodis més rellevants dela nostra història. també les entrevistes ala gent gran, que ens han ajudat a cons-truir una visió del que ha estat la nostrahistòria i l’evolució del poble amb el pasdels anys.

PolíticaEntrevistes als nostres representantspolítics i programes oberts a la participa-ció ciutadana com “L’alcalde en directe” oels portaveus dels “Grups municipals”amb representació al consistori. L’emis-sora també ha donat cobertura informa-tiva a les campanyes electorals de leseleccions municipals.

EsdevenimentsEls protagonistes dels actes i especta-cles de les festes majors (pregoners,grups, artistes), la fira multisectorial,Sant Jordi o Els tres tombs, han estat en-trevistats i han deixat testimoni històric isonor de la seva participació i intervencióen aquests esdeveniments.

30

JOSEP ESTIVILLArxiu municipal de ConstantíJaume Massó Carballido (Riudoms,

1957), llicenciat amb Grau en Prehistòriai Història Antiga per la Universitat deBarcelona. Funcionari en excedència delCos de Titulats Superiors de la Generalitatde Catalunya, especialitat de PatrimoniArtístic - Conservadors de Museus. És aca-dèmic corresponent de Bones Lletres, deBarcelona, i de la Història, de Madrid. Vaser professor del Taller Escola d’Arqueo-logia de Tarragona i conservador delMuseu Nacional Arqueològic de Tarra-gona.

Des de fa dotze anys treballa al Museud’Arqueologia Salvador Vilaseca, de Reus.Ha comissariat o participat activamenten l’organització, catalogació i muntatgede nombroses exposicions a Barcelona,Tarragona i Reus. És autor únic de set lli-bres i coautor, editor o coordinador d’una trentena més (entre monografies iopuscles). Ha publicat més de sis-cents ar-ticles —en catàlegs, miscel·lànies, butlle-tins, revistes i diaris— sobre arqueologia,història, biografia, bibliografia, literaturai art de les comarques meridionals.

Els teus articles incideixen en lafeina d’arqueòlegs, historiadors imuseòlegs; són figures pocreconegudes?

És clar. Sinó, no els estudiaria ni reivin-dicaria. Els personatges als quals m’hededicat una mica, com Bonaventura Her-nández Sanahuja, Eduard toda, SamuelVentura, Salvador Vilaseca, pere Rius, ig-nasi mallol o Josep maria Recasens, entred’altres, van dedicar moltes hores de laseva vida a recuperar, conservar i difondreamb eficàcia el patrimoni cultural, de ve-gades en circumstàncies difícils o moltcomplicades, i gairebé sempre de maneradesinteressada i valuosa.Has investigat les polítiquesculturals en relació al patrimoniartístic i arqueològic durant laGuerra Civil i el Franquisme. Comvalores les polítiques actuals enmigde la crisi econòmica? La tasca patrimonial portada a termepels polítics i pels tècnics republicans enel període de la Guerra Civil fou realmentextraordinària. La crisi econòmica actualha estat molt més mal gestionada pels po-lítics. Els tècnics fem el que podem i ensdeixen fer i sovint no podem evitar que esdesmantellin o privatitzin determinatsequipaments que es van assolir amb es-forç durant els anys de bonança econò-mica. tot i que hi ha digníssimesexcepcions, m’atreveixo a dir que a moltsdels polítics d’ara no els interessa real-ment la cultura, i encara menys el patri-moni cultural. i en paguem i en pagaremles conseqüències.

Quin és l’estat del patrimoni documental?millor del que es podria esperar, atesesles circumstàncies –no només bèl·liques–per les quals ha passat el país. És clar quepodria haver estat millor, però hem d’a-grair la previsió i l’esforç de moltes perso-nes que se’n van ocupar.Per què costa tant que les personess’adonin del valor patrimonial queté la documentació dels masos, lesempreses o les botigues? perquè la gent, en general, té altres in-teressos més personals o immediats i noés prou conscient –per ignorància o peraltres causes– del valor patrimonial quepoden tenir aquells “papers vells”. S’hau-ria d’insistir en això des dels arxius, ésclar, però també des de les escoles i des del’Administració.Què es podria fer per incentivar-nela cessió als centres públics i,d’aquesta manera, posar-la adisposició dels investigadors?demostrar als possibles donadors o ce-dents que la documentació que posseei-xen té un interès i un valor social quedepassa a bastament el nivell particular ofamiliar. Que entenguin que són elementsdel patrimoni cultural comú, que podenajudar a entendre moltes coses del nostrepassat i del nostre present.

Jaume Massó CarballidoHISTORIADOR I ARQUEÒLEG

Com veus la historiografia local?Ha millorat considerablement els dar-rers anys, si més no de la transició ençà,amb la incorporació d’un bon nombre dejoves formats acadèmicament. Quan jovaig començar, hi havia un nombre moltmés reduït de persones implicades en larecerca local, i la majoria no havien passatper la universitat. La formació acadèmicano ho és tot: un esdevé historiador, o ar-queòleg, o museòleg, a través del coneixe-ment directe de les fonts documentals i dela bibliografia anterior (l’antiga i la més re-cent), de la continuïtat adient en el treballi d’un seguit de publicacions pròpies sovin-tejades. de tota manera, des de la famosacrisi, constato que a molts llocs hi hamenys possibilitats de publicació per alsprimers treballs.Quins consells donaries als joves historiadors?La pràctica és fonamental. i també saberexplicar el que vols explicar, de maneraàgil, clara i entenedora, mai avorrida. Si re-dactes bé, el lector entendrà millor allò quehas estudiat. Cal que triïn qüestions deprou interès, no necessàriament del tot in-èdites (d’aquestes, n’hi ha ben poques). Elprimer interessat en un treball d’història,o d’arqueologia, o sobre museus, ha de serl’autor. i també ha de ser l’autor qui en sà-piga veure primer els defectes, o les man-cances, un cop publicat, i corregir-los a lasegüent obra.

31

CARLES ALCOYSovint parlo de Constantí en tro-bades amb narradors. des delpunt de vista de l’oralitat, de lanarració, Constantí té dues peculiari-tats de les quals, per sort, en formopart.Ja fa sis anys, si no em confonc dedates, la Biblioteca de Constantí va ini-ciar un programa, juntament amb lesescoles i l’ajuntament, de foment de lalectura. És un programa excepcionalen el qual tots els alumnes (tots) entrep3 i Sisè, passen per la Biblioteca. Allàse’ls aproxima a la narració, a la cul-tura oral, al relat, a la vinculació delsllibres i la fantasia i el coneixement,durant mitja hora. i al llarg de la mitjahora següent se’ls informa de l’ús i lescaracterístiques de la biblioteca.El que és excepcional és que jatenim canalla que ha fet tot l’ensenya-ment primària amb aquest suport. iaixò, dóna fruits. Els nois de Constantíhan reforçat la seva capacitat de parla,

d’escolta, de raonament, de compren-sió i de lectura. La feina a l’escolaacaba de complementar aquesta tascade foment. i això, que diverses entitatstreballin plegades, amb una finalitat allarg termini adreçada a un intangiblematerial i a un públic no votant, i queho facin durant un període de tempsllarg és, al nostre país, extraordinària-ment escàs. potser els ciutadans deConstantí ho veieu normal, no ho és. iels resultats, hi són.fa poc vaig tenir una d’aquelles ale-gries professionals valuoses. Havíemacabat la darrera caminada per Cons-tantí, aquest 2013 passat. Un jove se’mva acostar, d’uns 16 anys. Em va dirque li havia agradat, que havia estatdels que escoltava, que n’havia gauditmolt i que li havien estat útils tots elscontes i activitats del programa de fo-ment de la lectura mirmiga. i vaig pen-sar que era lògic trobar-lo allà, aquellxiquet, a l’altra activitat narrativa derecuperació de l’entorn, de foment dela lectura, ara, del paisatge, la històriai l’entorn de Constantí.

Sovint parlo de Constantí...

BiBLiotECAm

UniCipALdE

ConStAntí