El Rampi 67 octubre 2011 v3 rev El Rampi 62 juliol 2010 df · De l’1 de juliol al 15 de setembre....

El Rampí

Núm

. 67

/ oct

ubre

201

1

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL DE FORALLAC

La nova Oficina de TurismeLa nova Oficina de Turismeatén prop de 14.000 usuarisatén prop de 14.000 usuaris

2 I El Rampí

BUTLLETÍ MUNICIPAL DE FORALLACOctubre 2011

Peratallada continua essent una de les destinacions turístiques per excel·lència de laCosta Brava. El nombre de visitants registrat els darrers anys confirma que manté elseu atractiu i aquesta darrera temporada no ha estat menys. Per bé que sempre ésdifícil precisar-ho amb exactitud, sí podem concloure, a partir de la xifra de vehiclesque han estacionat als aparcaments, que la temporada ha estat molt bona, si mésno, pel que fa referència al nombre de visitants.

El turisme és un dels motors econòmics locals, i per aquest motiu des del’Ajuntament tenim molta cura per tal que l’activitat es pugui desenvolupar plena-ment. En aquesta línia de treball cal emmarcar actuacions com el manteniment delsnuclis històrics, l’organització de fires, les accions de promoció exterior o la recentposada en marxa del punt d’informació turístic, que en la seva primera temporadade funcionament, ja ha servit per atendre prop de 14.000 usuaris.

La política turística no és una cosa que es faci improvisadament. Fa molts anys quetenim un projecte, un model a seguir, i a poc a poc, d’acord amb els nostres recur-sos, l’anem implementant. Les possibilitats turístiques de Forallac són molt grans.Tenim un patrimoni arquitectònic, arqueològic i etnològic de primer ordre, una pro-gramació de fires i festes molt important, un entorn natural fantàstic i una oferta deserveis àmplia i de qualitat.

En un context de crisi com l’actual, l’activitat vinculada al turisme ens ha d’ajudar agenerar riquesa i posar en valor el que tenim. Però el turisme és per a nosaltres moltmés, perquè representa una manera d’entendre el territori, de gestionar els nuclis,de mantenir l’ordre i la netedat, de fer, en definitiva, que no només se sentin bé elsde fora, sinó també el de casa.

Si atenem a les dades de visitants de Peratallada, la política turística que estem por-tant a terme és la correcta perquè ens dóna bons resultats. Tenim, però, una impor-tant assignatura pendent que és la de la implicació del sector de la restauració i elcomerç en la dinamització del nucli. És injust que tot l’esforç en aquest sentit hagide recaure exclusivament en l’Ajuntament. Això no passa enlloc, i en major o menormesura, el sector és un aliat estratègic i necessari en les tasques de promoció local.

Fa temps que insistim en la necessitat que els establiments s’organitzin en un col·lec-tiu, aportin idees, engeguin iniciatives i col·laborin amb l’Ajuntament, però laresposta mai ha estat positiva. Continuarem insistint i apel·lant a la seva responsa-bilitat, perquè pensem que és el camí a seguir si volem fer el salt de qualitat quePeratallada es mereix i ser una destinació de referència en un entorn tan competitiucom el de la Costa Brava.

HO

RA

RIS

URGÈNCIES 112

L’assignatura pendent de Peratallada

¿[email protected]

www.forallac.cat

TELÈFONS D’INTERÈS

Ajuntament 972 64 55 22fax 972 64 55 24

Consultori mèdic· Vulpellac 972 64 55 46· Fonteta 972 64 26 60· Peratallada 972 63 40 05CAP de la Bisbal 972 64 38 08Vigilància local 607 64 23 00Escola de Forallac 972 64 09 62Jutjat de Pau 972 64 56 80

Bombers 112Mossos d'Esquadra 112Comissaria de la Bisbal 972 54 18 85Consell Comarcaldel Baix Empordà 972 64 23 10Servei de Recaptació del Consell Comarcal 972 64 09 24

Sorea (la Bisbal) 972 64 02 46Sorea (avaries) 902 25 03 70Sorea (atenció comercial) 902 25 00 70Enher 900 70 70 70Ambulàncies 061

972 41 00 10

Edita: Ajuntament de ForallacCol·labora: Diputació de Girona

Imprimeix: Gràfiques AgustíPeriodicitat: trimestral

Dipòsit legal: GI-885-2006

CONSULTORI MÈDIC

Medicina general (Dr. Jordi March)

Dilluns De 9 a 10 a Peratallada - De 10.45 a 13 a Vulpellac Dimarts De 9 a 10.30 a Fonteta - De 10.45 a 13 a Vulpellac Dimecres De 9 a 13 a Vulpellac Dijous De 9 a 10 a Peratallada - De 10.45 a 13 a Vulpellac Divendres De 9 a 10.30 a Fonteta - De 10.45 a 13 a Vulpellac

Infermeria (Sr. Albert Mañé)

Dilluns De 9 a 10 a Peratallada - De 10.45 a 13 a Vulpellac Dimarts De 9 a 10.30 a Fonteta - De 10.45 a 13 a Vulpellac Dimecres De 9 a 13 a Vulpellac Divendres De 9 a 10.30 a Fonteta - De 10.45 a 13 a Vulpellac

AJUNTAMENTHorari d’estiu:

De l’1 de juliol al 15 de setembre. Cada dia, de les 15.30 a les 20.30 h

Horari d’hivern:Del 16 de setembre al 30 de juny. Cada dia, de les 15 a les 20.30 h

JUTJAT DE PAU (C/ Unió, 8 Vulpellac)

De dilluns a dijous, de 9 a 10 h

Divendres 9 a 12 h

RECOLLIDA DE TRASTOS VELLS

S’han de deixar al costat dels contenidors, cada

divendres, abans de les 15 h.

3El Rampí I


Turisme

> El punt d'informació turística que aquest estiu ha entrat enservei a la plaça del Castell de Peratallada ha atès prop de14.000 persones entre el 22 de juny i l’11 de setembre. Estracta d'una xifra molt espectacular que justifica plenament lanecessitat que hi havia de disposar d'un punt des d’on aten-dre les demandes dels visitants i desenvolupar una bona tascade difusió dels nostres recursos. Totes aquestes persones hanpogut resoldre els seus dubtes, planificar millor la visita alnucli medieval i, fins i tot, conèixer algun recurs del conjuntdel municipi que probablement desconeixien.

Procedència dels visitantsDel total de persones ateses, el 25% aproximadament, prove-nien de Catalunya (el 60% de Barcelona), el 28% de la restad'Espanya i el 42% eren d'Europa (la meitat dels quals deFrança). Aquestes dades coincideixen força amb les que vamobtenir arran de l’estudi sobre el perfil del visitant que va ferla UdG per encàrrec del nostre Ajuntament entre l’octubre de2007 i l’octubre de 2008. Per bé que encara no tenim dadesd’anteriors temporades per poder comparar, podem conclou-re que aquest elevat nombre de consultes correspon a l’ele-

vada afluència de visitants que hi ha hagut a Peratalladaaquest any. Un indicador que pot certificar aquesta conclusióés l’elevada ocupació de la xarxa d’aparcament públics, la mésalta que hem registrat fins ara. Entre juny i setembre hi hanestacionat 46.738 vehicles, la qual cosa representa una mitja-na de 537 diaris. L’any passat el total va ser de 43.334 i la mit-jana es va situar en els 498 diaris. L’increment respecte a latemporada anterior ha estat de 3.304 cotxes, un 7,8% més.Cal assenyalar que aquesta circumstància es va veure afavori-da pel mal temps que va fer durant el juliol. Això, com sem-pre ha passat, va perjudicar el litoral i va afavorir el turismed’interior de la comarca.

Mantenir la qualitat de serveisPeratallada, doncs, continua mantenint el seu gran potencialturístic, per la qual cosa, cal que tant sector públic com privattreballem amb l’objectiu d’oferir un elevat nivell de serveis,amb l’objectiu de fidelitzar els visitants i captar-ne de nous.L’Oficina de Turisme és un instrument molt útil, que ens aju-darà a fer el salt de qualitat que necessitem per consolidar-nos com un referent de la Costa Brava.

El nou punt d’informació turística atén 14.000visitants el primer estiu de funcionament

4 I El Rampí


Cultura

Diferents moments del rodatge i, a sota, a la dreta, detall del cartell promocional del curtmetratge.

En Coia de Vulpellac protagonitza un curtmetratge

> La pel·lícula porta per títol Ombres i compta amb l'ex-periència fílmica d'un altre actiu veí del municipi, l’AntoniMartí, que aporta el seu mestratge rere la càmera. El tre-ball reflexiona, des del gènere dramàtic, sobre la vellesa apartir del retrat del dia a dia d'un avi. Amb una durada devint minuts, el film s'ha desenvolupat sense cap subvenció,gràcies a la col·laboració de moltíssima gent i d'un equipartístic integrat per actors i actrius del Baix Empordà. Unabona part s’ha rodat a Vulpellac, a casa del mateix JosepAlemany, popularment conegut com en Coia.

La història gira al voltant d'un home que s'entesta a viurecom si el temps no hagués passat. Un dia, com una ombrapesada que li cau a sobre, descobreix que s'ha fet gran.

En Josep Alemany és un veí molt actiu del nostre municipi.Participa des de fa anys a la Carbonera de Forallac i a laFesta del Segar i del Batre, i ha format part del conjuntmusical de playback Pluja d’Estrelles. Segons les autoresdel film, les germanes Sílvia i Marina Yxart, en JosepAlemany fa un paper extraordinari i l’elecció va ser moltencertada. Diuen, també, que és un treball molt especial iíntim que no deixarà a ningú indiferent.

Presentació a Forallac, el 4 de novembreLa presentació oficial es va fer el 7 d’octubre al CinemaMontgrí de Torroella. En el nostre municipi es projectarà el4 de novembre a la Sala de Plens de la casa de la vila, enpresència dels autors, realitzadors i actors.

Es tracta d’una coproducció de Vídeo Play Serveis, de Fonteta, i Vinagreta, de Torroella de Montgrí, que tracta sobrela velles. Es va estrenar el 7 d’octubre a Torroella i el 4 de novembre es podrà veure a l’Ajuntament de Forallac.

5El Rampí I


Patrimoni

Concorregut taller de cairons a la rajoleria de Can FrigolaLes peces es couran del 21 al 23 d’octubre, i es desenfornaran el 6 de novembre

> Els 27 i 28 d’agost es va fer a la rajoleria de Can Frigola la primera part de la V Cuita de Forns de Rajoler de les Gavarres,una activitat bianual que organitzen l’Ajuntament i el terrisser de Fonteta Josep Matés. L’activitat va consistir en la realitzaciódels rajols que més tard es couran al forn, juntament amb d’altres peces. L’objectiu de l’activitat era doble. Per una part, mos-trar el procés tradicional de fabricació d’aquestes peces tan habituals en cases i masos de zona i, per altra, fer els rajols que esnecessiten per a la restauració del paviment de l’església de Sant Cebrià dels Alls, actuació que porta a terme el Consorci deles Gavarres. El taller va comptar amb una gran participació i en total es van fer unes 1.900 peces. A banda del Consorci, l’ac-tivitat va comptar amb la participació del rajoler Joan Ferrer, de Regencós, i de les empreses Argiles Bisbal i Bisbal Ceram.

En aquest recull d’imatges del Consorci de les Gavarres es pot veure el procés de fabricació tradicional de rajols.

6 I El Rampí


Carta oberta de l’alcalde

Anem bé a Peratallada?La Fira Medieval de Peratallada representa el tancament simbòlic del gruix de la temporada turís-tica, període que any rere any es va estirant un xic més, fruit de les noves tendències vacacio-nals. Òbviament, el juliol i l’agost continuen concentrant el major nombre de turistes, peròtambé és molt rellevant l’activitat que es manté la resta de mesos i els cap de setmana.

Aquest any, la principal novetat de la temporada ha estat la posada en marxa de l’Oficina deTurisme. En d’altres ocasions ja us he parlat de la necessitat que teníem de disposar d’un serveid’aquest tipus, i superada la primera temporada, les dades obtingudes pel que fa a les perso-nes ateses, no fan més que justificar la seva conveniència. Des del primer dia hem portat un con-trol de les persones ateses, de la seva procedència i del motiu de les seves consultes. En total,han estat prop de 14.000, una xifra espectacular, que ens permet adonar-nos del volum de per-sones que visiten el nucli i de la necessitat que hi havia de tenir un punt d’informació.

El nou servei, a banda de donar informació, és un bon indicador per copsar les inquietuds delsvisitants, saber què els agrada, què troben a faltar o què podem millorar. A banda de les con-verses que mantenen amb els informadors, hem posat a la seva disposició una enquesta de satis-facció en la qual, voluntàriament, podien fer-nos suggeriments. Les principals conclusions ensassenyalen que el motiu principal de la seva visita és el poble com a conjunt històric, per davantde l’oferta complementària de comerç i restauració. També valoren molt positivament la netejai l’ordre, i fins i tot s’assenyala com una molèstia el fet que hi hagin tants establiments. En capcas, no hem rebut cap queixa significativa sobre els aparcaments, però sí una certa coincidèn-cia a assenyalar que manca senyalització informativa. En aquest sentit, hem de dir que ja estemtreballant en un projecte per senyalitzar els elements patrimonials més importants de Forallac.

Aquestes opinions certifiquen coses que ha sabíem i algunes de les que ja s’havien posat demanifest arran de l’estudi que vam encarregar a la UdG. Des de l’Ajuntament valorem aquestesopinions de manera molt positiva, perquè confirmen que la política turística municipal és lacorrecta. En el cas de Peratallada, hem aconseguit preservar el seu atractiu i que sigui un delspunts més visitats de la zona. La situació actual ens obliga a ser més exigents, i per això man-tindrem la mateixa política quan a l’ordre, la netedat i la bona imatge que tant valora la gent.

Segons les dades de què disposem, aquesta ha estat de les millors temporades pel que fa alnombre de visitants. Un dels indicadors que tenim per saber-ho és l’ocupació dels aparcaments,que han registrat el major nombre de vehicles dels darrers anys. Altra cosa és el balanç que el

sector turístic en pugui fer econòmicament. Des de l’Ajuntament no podem fer res perquè l’oferta sigui atractiva, tingui una bonarelació qualitat-preu i la gent hi deixi els diners. La responsabilitat de l’Ajuntament és garantir que el nucli estigui endreçat, fer pro-moció turística i aconseguir que vingui gent, però la resta ja depèn de la inciativa privada.

En aquest àmbit crec que les coses no s’estan fent prou bé i em sap greu haver de lamentar la desunió del sector i la manca de res-ponsabilitat col·lectiva. No és normal que en un poble tan turístic com Peratallada no hi hagi cap relació entre el sector il’Ajuntament. Personalment, sí que existeix el contacte, però institucionalment no. Fa molts anys que no hi ha cap entitat que aglu-tini el sector, que canalitzi les seves inquietuds i que pugui assumir tasques de promoció i dinamització, com es fa amb naturalitata tots els llocs turístics. Fa anys, més d’una dècada, hi havia hagut una bona dinàmica, però ja fa molt temps que tot l’esforç depromoció ha de recaure en l’Ajuntament. La majoria d’establiments s’han limitat a obrir la porta i a esperar que entri la gent. Aixòés poc solidari entre ells, però també amb el conjunt del municipi. L’Ajuntament destina molts recursos personals i econòmics almanteniment i la difusió de Peratallada, recursos que són de tots els veïns i veïnes de Forallac. Entenc, doncs, que la manca d’im-plicació del sector és una falta de reconeixement de l’esforç col·lectiu que fa el municipi.

Des de l’Ajuntament hem insistit, per activa i per passiva, en la necessitat que el sector s’organitzi i s’impliqui en la promoció. Séque hi ha establiments que col·laborarien, però la passivitat dominant els impedeix canalitzar les seves inquietuds. Lamentablement,el sentit majoritari és que cadascú mira de portes endins i veu el veí com un competidor, més que com un col·laborador. Peratalladaera una destinació reconeguda gastronòmicament, però aquest atractiu s’està perdent. Si tinguéssim capacitat de recuperar inicia-tives com les jornades gastronòmiques de la Cuina de l’Horta o la Cuina de l’Aviram, segur que ens ajudaria a establir sinèrgies irecuperar part del terreny perdut, perquè el potencial que tenen els restaurants és molt gran i podrien fer que la gent vingués aPeratallada motivats per la bona taula. Podrien captar un altre tipus de client, i allargar encara més la temporada. L’Ajuntament des-tina molts diners a fires, fullets i promoció. Estem fent bé la feina i les dades ens ho demostren, però per contra, la principal apor-tació del sector és la crítica. Per tirar endavant no pot ser que la part més important estigui sempre posant pals a les rodes. Confio,però, que el sentit de responsabilitat col·lectiva s’imposi i que ben aviat puguem col·laborar activament pel bé del municipi.

Josep Sala LealAlcalde de Forallac

«Els establiments dePeratallada s’hauriend’associar i participar

activament en la promoció turística.

L’actitud majoritària delsector és poc solidària

amb els esforços que hidestina el municipi.»

7El Rampí I


Patrimoni

La Generalitat ha declarat com a bé cultural d'interès nacio-nal (BCIN), en la categoria de zona d'interès etnològic, 10béns immobles de les Gavarres, entre els quals n’hi ha dosdel nostre municipi: la rajoleria de Can Frigola, de SantCliment de Peralta, i el forn de calç Gran, de Fonteta. Es trac-ta de dos exponents molt ben conservats del que van serdues de les principals activitats econòmiques de Forallac vin-culades a l'explotació dels recursos naturals. Aquesta decla-ració es fa en resposta a una iniciativa promoguda pelConsorci de les Gavarres i recolzada pel nostre Ajuntament,per tal de declarar el massís com a Zona d'Interès Etnològic.

L’objectiu de la declaració és protegir uns elements ambvalors arquitectònics, etnològics, històrics i ambientals queconfiguren la personalitat del massís i formen part de la his-tòria i la cultura de Catalunya.

La rajoleria de Can FrigolaLa rajoleria de Can Frigola està datada de la segona meitatdel segle XVIII i va funcionar fins a finals del XIX. Va ser una

de les més grans de les Gavarres. Com a singularitat cal dirque té la portella a la part superior del forn i dues boques decàrrega. Les seves restes es van recuperar mitjançant duesintervencions: una amb voluntaris el 1998 i l’altre promogu-da per l’Ajuntament de Forallac el 2005, que va permetrecelebrar-hi bianualment la festa de la cuita.

El forn de calç Gran de FontetaConegut també com el forn d'en Torró, encara s’hi pot apre-ciar la boca petita, la boca gran i la banqueta, per bé queaquesta ha quedat una mica enterrada. És de fàcil localitza-ció, ja que es troba a peu del camí que porta a Fitor, poc des-prés de sortir de Fonteta.

Fa uns cinquanta anys pràcticament tothom de Fonteta iSant Climent de Peralta tenia algun o altre vincle amb laindústria de la calç: a bosc fent llenya, a la pedrera, als fornsi fent de viatjant de calç. En l’actualitat hi ha inventariats untotal de 23 forns, xifra del tot excepcional tenint en compteque en totes les Gavarres n’hi ha 36.

La Generalitat declara com a BCIN la rajoleriade Can Frigola i el forn de calç Gran de Fonteta

A dalt, la rajoleria de Can Frigola. A sota, la façana principal del forn de calç Gran de Fonteta.

8 I El Rampí


Equipaments municipals

En aquests moment ens trobem en la recta final del procedi-ment administratiu previ a l’execució de l’obra. El projecte jaha sortit a exposició pública i ben aviat es constractaran elstreballs, que tenen un cost de 86.917,88 euros. Es tracta d'unprojecte en què vam començar a treballar l'any passat i quepermetrà continuar avançant en el procés de millora contínuade la gestió dels residus municipals. Aquest és un àmbit alqual prestem molta atenció ja que el considerem prioritari.

Control d’accésLa deixalleria ocuparà un superfície de 478 m2 i comptaràamb un sistema de control d'accés mitjançant una targetapersonalitzada que obrirà la porta corredissa exterior. Dins delrecinte es disposarà d'una zona de contenidors de residus id'una zona coberta que contindrà els recipients per als residusespecials. El portal es tancarà automàticament quan s’hagiaccedit a l’interior i per sortir s'obrirà mitjançant la detecció

del camp magnètic del vehicle. S’instal·laran càmeres deseguretat i vigilància per garantir el correcte ús de lainstal·lació. Amb aquesta mesura es vol aconseguir duescoses: minitzar les despeses que comportaria el fet d’haver detenir un encarregat i poder tenir un horari d’obertura moltmés ampli.

La instal·lació comptarà amb contenidors per a residus:

Voluminosos (runes, mobles metàl·lics, de fusta, tapisseria,matalassos, metalls i pneumàtics, fusta, ferralla, poda...)

Banals (paper i cartró, plàstic i envasos i vidre)

Especials (olis, bateries i piles, pintures, dissolvents, coles,adhesius, aerosols, electrodomèstics, etc.) Aquests es diposi-taran en la zona coberta.

Forallac tindrà una deixalleria municipal

Nexes registra una ocupaciódel 75% dos anys desprésde la seva posada en marxaEl viver d’empreses i centre de negocis de Forallac, que esva posar en marxa l’estiu de 2009, acull 24 empreses i jaés el més gran de les comarques gironines

Nexes s'ha convertit, després de dos anys de funcionament, enel viver i centre de negocis més gran de les comarques gironi-nes. L'equipament engloba actualment un total de 24 empre-ses de sectors tan diversos com el transport urgent, l'enginye-ria energètica, la creació de pàgines web, el disseny gràfic, lainnovació tecnològica o les botigues per Internet.

L’equipament es va posar en funcionament el juliol del 2009amb l'objectiu de dinamitzar l'economia local i oferir ajuda,principalment, a les persones que engeguen un negoci. Enpoc temps es va esgotar l’espai ofertat en la primera fase delprojecte. Això va motivar l’Ajuntament a executar la segonafase, planificada per més endevant, i completar l’adequacióde tot l’edifici.

En aquests moments l’equipament funciona al 75% de la sevacapacitat, fet que demostra la necessitat que hi havia de dis-posar d’un equipament d’aquest tipus, que ja s’ha conslidatcom un referent tant pel seu dinamisme, com pel seu innova-dor model de gestió.

Promoció econòmica Fires i festes

Es construirà durant el primer semestre de 2012 en una parcel·la del polígon industrial situada al costat de la nau de labrigada. El seu accés estarà regulat telemàticament i tindrà càmeres de seguretat per garantir el seu correcte ús.

El primer cap de setmana d’octubre es va celebrar la XVI FiraMedieval de Peratallada.

El dissabte 1 d’octubre es va empilar la carbonera. Com és tradició,l’encesa es va fer el 12 d’octubre i la cuita acabarà el 29.

9El Rampí I


Festa Major de Fonteta

Festa Major de Vulpellac

Festa Major de Peratallada

Les sardanes, amb la Principal d’Olot, i les havaneres, amb el conegut grup Port Bo, van omplir de gom a gom la plaça del Castell durantla Festa Major de Peratallada, que també va tenir animació infantil, ball de nit i una actuació de playback amb Pluja d’Estrelles.

La Festa Major de Vulpellac va registrar una elevada assistència depúblic en tots els actes programats. Com és habitual, la comissió defestes continua programant actuacions musicals de gran qualitat.

Diada de l’Onze de Setembre

L’Associació Cultural El Cau dels Pins va organitzar un any més l’ar-rossada popular amb motiu de l’Onze de Setembre. La diada es vatancar a la nit amb una festa country.

A l’esquerra, els veïns de Fonteta Pere Figueras i Toni Martí, amb l’alcalde, Josep Sala (al centre), durant la inauguració de l’exposició defotografies «Paisatge i Natura», de Figueras, que va tenir lloc el 10 de juliol en el marc de la Festa Major, amb un aperitiu popular. El mateixdia es va projectar l’audiovisual de Toni Martí La fauna de Fonteta. Va ser un dels actes destacats d’una festa molt participada.

10 I El Rampí


10 I El Rampí

PLE DE 30 DE JUNY DE 2011

PERIODICITAT DE SESSIONS DEL PLES’acorda per unanimitat que el Ple cele-bri sessió ordinària el quart dijous delsmesos de gener, abril, juliol i octubre, ales 21 h. Els plens se celebraran ambcaràcter general a la Sala de sessions dela casa de la vila, si bé, donada la pecu-liaritat en quant al nombre de nuclis depoblació del municipi, l’alcalde, al seucriteri, podrà decidir que les sessions secelebrin a les dependències municipalsde Fonteta o Peratallada. En aquestcas, es farà constar de forma explícitaen el full de convocatòria correspo-nent.

DELEGACIÓ DE COMPETÈNCIES DELPLE A LA JUNTA DE GOVERN LOCALS’aprova per unanimitat delegar a laJunta de Govern Local les següentscompetències plenàries:- La declaració de lesivitat dels actes del’Ajuntament.- La concertació de les operacions detresoreria quan l’import acumulat deles operacions vives en cada momentsuperi el 15% dels ingressos correntsliquidats en l’exercici anterior.- El reconeixement extrajudicial de crè-dits, sempre que no existeixi dotaciópressupostària.- Els contractes d’obres, de subminis-trament, de serveis, de gestió de serveispúblics, els contractes administratiusespecials, i els contractes privats quanel seu import superi el 10 % dels recur-sos ordinaris del pressupost, inclososels de caràcter plurianual quan la sevadurada sigui superior a quatre anys. - L’aprovació dels projecte d’obres iserveis quan sigui de competència ple-nària la seva contractació o concessió, iquan encara no estiguin previstos enels pressupostos.- L’adjudicació de concessions sobre elsbéns de l’Ajuntament i l’adquisició debéns immobles i drets subjectes a lalegislació patrimonial quan el valorsuperi el 10% dels recursos ordinaris,com també l’alienació del patrimoni,quan el seu valor superi el percentatgeindicat.- L’establiment o modificació dels preuspúblics que no tinguin la naturalesa deprestacions patrimonials.- L’autorizació o denegació de compati-bilitat del personal al servei del’Ajuntament per a un segon lloc o acti-vitat en el sector públic, així com laresolució motivada reconeixent la com-

patibilitat o declarant la incompatibili-tat per a l’exercici d’activitats profes-sionals, laborals, mercantils o indus-trials fora de les administracions públi-ques, a què es refereixen els articles 9 i14 de la Llei 53/1984, de 26 de desem-bre, d’ incompatibilitats del personal alservei de les administracions.- Aquelles competències que es dele-guin pel Ple en la Junta de Govern pera cada exercici, a través de les Basesd’Execució del Pressupost.

DELEGACIÓ DE COMPETÈNCIES DELPLE A L’ALCALDEAtès que el Ple pot delegar a favor del’alcalde l’exercici de les seves atribu-cions, sempre que no es trobin dins elssupòsits previstos per l’article 23.2 b)de la Llei Reguladora de les bases delrègim local i per l’article 13 de la Llei30/1992, de 26 de novembre, delRegim Jurídic de les AdministracionsPúbliques i del Procediment Adminis-tratiu Comú, es proposa al Ple l’adop-ció del següent acord:Primer.- Delegar a l’alcalde les següentscompetències plenàries:-L’exercici d’accions judicials i adminis-tratives i la defensa de la corporació enmatèries de competència plenària.Segon.- Substituir l’obligació de l’alcal-de prevista a l’article 42 del Reglamentd’Organització, Funcionament i RègimJurídic de les Entitats Locals, aprovatper Reial Decret 2568/1986, de 28 denovembre, de donar compte succinta ala corporació, en cada sessió ordinària,de les resolucions dictades per l’alcal-dia, pel reconeixement del dret de totsels regidors de l’ajuntament, de poderconsultar directament i personalmentels llibres de resolucions custodiats enla Secretaria General de la corporació.»S’aprova per unanimitat.

CONSTITUCIÓ DELS GRUPS POLÍTICSMUNICIPALS

Grup municipal Convergència i Unió.Queda format pels regidors següents:Josep Sala Leal, Marta Chicot Salgas,Santi Muní Maureta, Rosa FiguerasPibernat, Jaume Teixidor Casas, NarcísOriol Regencós, Salvi Ribas Font i NúriaLagraña Font. Serà portaveu d’aquestgrup el regidor Santi Muní Maureta.

Grup municipal Independents per laGent de Forallac–Progrés Municipal.Queda format pel regidor Josep AntoniMasuet Pagés, qui en serà el portaveu.

COMISSIÓ ESPECIAL DE COMPTESPer CiU: Salvi Ribas, Jaume Teixidor iNarcís Oriol. Núria Lagraña (suplent).Per GdF-PM: Josep Antoni Masuet.

COMISSIÓ DE SEGUIMENT ENMATÈRIA DE GESTIÓ CADASTRALL’alcalde Josep Sala Leal, al regidorSalvi Ribas Font i a la funcionària en-carregada del cadastre Josefa GarciaPérez.

COMISSIÓ DE DELIMITACIÓ DELTERMEL’alcalde, Josep Sala, els regidors SalviRibas i Narcís Oriol, la secretària inter-ventora Carme Bosch i el tècnic munici-pal Carles Torró.

ASSEMBLEA DEL CONSELL D’INICIATI-VES LOCALS PER AL MEDI AMBIENTDE LES COMARQUES DE GIRONA.Narcís Oriol (CiU).

CONSORCI LOCAL LOCALRETSanti Muní (CiU).

CONSELL ESCOLAR DEL CEIP FORALLACRosa Figueras Pibernat (CiU)

AGRUPACIÓ DE DEFENSA FORESTALGAVARRES NORDSalvi Ribas Font (CiU)

RÈGIM DE DEDICACIÓ EXCLUSIVA DEL’ALCALDE I INDEMNITZACIONS IASSISTÈNCIES ALS REGIDORSPrimer.- Establir el règim de dedicacióexclusiva per a l’alcalde president d’a-questa corporació Josep Sala Leal ambefectes del dia 11 de juny de 2011,amb una retribució bruta anual de51.546,88 €, quantitat que anualments’actualitzarà de conformitat amb elque determinin els PressupostosGenerals de l’Estat per a la resta delpersonal al servei de les administra-cions públiques. Segon.- El règim de dedicació exclusivacomporta l’alta en el règim de laSeguretat Social i l’aplicació de lesretencions de l’impost sobre la rendade les persones físiques que correspon-guin, així com la incompatibilitat per

11El Rampí I


11El Rampí I

registreNAIXEMENTSIVET ARMADA VIADER 02-07 VULPELLACAINA SUCH AULET 17-07 VULPELLACFARES BARKANI 12-07 VULPELLACNIL VIÑAS CEBRIÀ 13-07 FONTETAMARTÍ VINYOLES GIBERT 09-08 VULPELLACTEO CURTO ORS 25-08 FONTETA

percebre altres retribucions del sectorpúblic que determinen les normes.Tercer.- Els membres de la corporaciótenen dret a percebre les assignacionsper a assistència a sessions/reunionsd’òrgans col.legiats: a)A cada Ple: 125 euros per assistència.b)A cada Junta de Govern: 125 eurosper assistència.c)A cada Comissió Especial de Comptes:125 euros per assistència.d) Coordinació tècnica per delegació:450 euros per assistència amb unmàxim de 450 euros mensuals.S’aprova per unanimitat.

NOMENAMENT DE TINENTS D’ALCAL-DE, DELEGACIONS DE L’ALCALDIA ICOMPOSICIÓ DE LA JUNTA DEGOVERN LOCAL.

Primera tinent d’alcalde: Marta Chicot Salgas

Segon tinent d’alcalde: Santi Muní Maureta

Tercera tinent d’alcalde: Rosa Figueras Pibernat

Correspon a les persones nomenades,en l’ordre designat, substituir l’alcaldela totalitat de les seves funcions en elscasos d’absència o de malaltia, així comen el cas de vacant fins que prenguipossessió el nou alcalde.

DELEGACIONS D’ALCALDIA

Marta Chicot Salgas(Activitats lúdiques / Festes i Mercats/Publicacions)

Santi Muní Maureta (Hisenda / Noves tecnologies/ Règimintern i Governació)

Rosa Figueras Pibernat(Turisme/ Ensenyament/ Cultura iPatrimoni)

Jaume Teixidor Casas(Mobiliari urbà/ Enllumenat públic/Senyalització viària/ Jardins/ Cementiris)

Narcís Oriol Regencós(Medi Ambient/ Recollida residusurbans/ Aigua i Sanejament)

Salvi Ribas Font (Agricultura/ Medi Natural/Manteniment de camins/ Maquinàriade la Brigada)

Núria Lagraña Font(Habitatge/ Serveis Socials/ Salut/Esports)

JUNTA DE GOVERN LOCAL IDELEGACIÓ DE COMPETÈNCIA DEL’ALCALDIALa Junta de Govern Local, com a òrgannecessari per així haver-se acordat ensessió plenària celebrada el 28 de junyde 2007, es constitueix per l’alcalde i unnombre de regidors que no serà supe-rior al terç del nombre legal i el seunomenament correspon a l’alcalde.

D’acord amb els antecedents assenya-lats i de conformitat amb les atribu-cions que la legislació de règim localatribueix a l’alcalde, HE RESOLT:

Primer.- Nomenar membres de la Juntade Govern Local els regidors:

Marta Chicot Salgas Santi Muní Maureta Rosa Figueras Pibernat

Segon.- Establir que la resta de regidorsde l’equip de govern, també podran

assistir a les seves sessions/reunions,com a convidats tal com determina l’ar-ticle 113.3 del ROF i a percebre lesassignacions per assistència que el Pledetermini.

Tercer.- Determinar que la Junta deGovern Local celebrarà la sessió consti-tutiva el dia 5 de juliol , a les 20.30 h.Quart.- Establir que les sessions de laJunta de Govern Local es duran a termeordinàriament el tercer dimecres decada mes a les 20.30 hores, excepte elsmesos d’agost i desembre, i sessióextraordinària o urgent quan ho deci-deixi l’alcalde.Cinquè.- Delegar a la Junta de Governles següents atribucions de l’alcaldia:- Els contractes d’obres, de subministra-ment, de serveis, de gestió de serveispúblics, els contractes administratiusespecials, i els contractes privats quanel seu import no superi el 10 per centdels recursos ordinaris del pressupost ino excedeixi de 6.010.121,04 euros,inclosos els de caràcter plurianual quanla seva durada no sigui superior a 4anys, sempre que l’import acumulat detotes les seves anualitats no superi ni elpercentatge indicat, referit als recursosordinaris del pressupost del primerexercici, ni tres milions d’euros. - L’aprovació dels projecte d’obres i ser-veis quan l’alcalde sigui competent pera la seva contractació o concessió i esti-guin previstos en els pressupostos.- L’adjudicació de concessions sobre elsbéns de l’ajuntament i l’adquisició debéns immobles i drets subjectes a lalegislació patrimonial quan el seu valorno superi el 10 per cent dels recursosordinaris del pressupost ni l’import detres milions d’euros, com també l’alie-nació del patrimoni, quan el seu valorno superi el percentatge ni la quantitatindicats.

DEFUNCIONS PERE PUIG LLENAS 16-07 VULPELLACCATALINA COLOM MASSAGUER 27-07 FONTETAMa. CONCEPCIÓ SUBIRANA FONT 25-08 VULPELLAC

PRESENTACIÓDos llibres i un curtmetratge

Curtmetratge protagonitzat per en Josep Alemany, en Coia, de Vulpellac.Ombres, de Vídeo Play Serveis i Vinagreta disseny & comunicació

un homenatge singular i diferent a la nostra literatura

INTERVINDRANToni Martí, director de Vídeo Play Serveis

Xavier Cortadellas, editor i escriptor

Divendres, 4 de novembre, a les 21.30 hSala de Plens de l’Ajuntament de Forallac

El Rampi 67 octubre 2011 v3 rev El Rampi 62 juliol 2010 df · De l’1 de juliol al 15 de setembre....

Documents

Transcript of El Rampi 67 octubre 2011 v3 rev El Rampi 62 juliol 2010 df · De l’1 de juliol al 15 de setembre....