El relleu

El relleu

El territori espanyol

El territori espanyol

Espanya est formada per:

- La major part de la Pennsula Ibrica (84'7 %)- Illes Balears- Illes Canries.- Les ciutats autnomes de Ceuta i Melilla.

El territori espanyol en imatges

Superfcie territorial

Extensi en km2:

Total estatal: 506.058

Peninsular: 493.518

Illes Balears: 5.061

Illes Canries: 7.447

Nord dfrica: 32

La Meseta

La Meseta (altipl) s la unitat morfolgica fonamental del relleu espanyol, tant per la seva posici central com per lextensi que ocupa (el 45 % del total de lextensi peninsular).

El Sistema Central subdivideix la Meseta en dues grans zones: Submeseta Nord i Submeseta Sud.

Perfil de la Meseta

Submeseta Sud

MESETA CASTELLANA

Submeseta Nord

Depressi del Guadalquivir

SerraladaCantbrica

Riu Duero

SistemaCentral

Riu Tajo

MarCantbrica

MuntanyesdeToledo

Sistemes Btics

Mlaga

MarMedite-rrnia

SierraMorena

RiuGuadiana

`Gijn

LA MESETA I LES SERRALADES INTERIORS

La Meseta est travessada d'est a oest pel Sistema Central i les Muntanyes de Toledo.- Sistema Central: serralada elevada amb cims que superen els 2.000 metres. - Muntanyes de Toledo: conjunt de serres ms baixes situades a la Submeseta sud.

SERRALADES QUE ENVOLTEN LA MESETA

La Meseta est envoltada per:

- Nord-Oest: Muntanyes de Lle- Nord: Serralada Cantbrica- Nord-Est: Serralada Ibrica- Sud: Sierra Morena

La serralada Cantbrica

T una llargria de 400 km. i separa el mar Cantbric de la Meseta.

Els seus cims superen els 2.500 m daltitud en la meitat occidental, en els Picos dEuropa, i baixen fins als 1.500 en lextrem oriental.

Des del punt de vista geolgic i segons les formes de relleu es poden diferenciar tres parts:

El masss asturi, de materials de lera primria.

Les muntanyes de Santander.

Les muntanyes basques, que uneixen el Sistema Cantbric amb els Pirineus.

Perfil de la serralada Cantbrica

El Sistema Ibric

Serralada disposada de forma discontnua en direcci nord-oest - sud-est, de 400 km de longitud.

s el lmit oriental de la Meseta i la divisria daiges que separa els rius atlntics i mediterranis.

Perfil del Sistema Ibric

Sistema Ibric

Sierra Morena

Situada al sud de la Meseta, sestn al llarg de 400 km des del nord dHuelva fins Albacete, amb una amplria variable de 40 a 80 km.

Laltitud no supera els 1.323 m (Sierra Madrona) i cau bruscament fins els 100 m de la depressi del Guadalquivir.

Sierra Morena constitueix una barrera fsica per al pas entre la Meseta i la depressi del Guadalquivir que se supera a travs de passadissos com el de Despeaperros.

Perfil de Sierra Morena

Font: Geografa 2 Bachillerato. Mc Graw Hill.

Sierra
Morena

SERRALADES EXTERIORS A LA MESETA

- Nord-Oest: Masss Galaic- Nord: Muntanyes Basques- Nord-Est: Pirineus- Est: Serralades litorals Catalanes- Sud: Serralades Btiques

El masss galaic

Situat a lextrem nordoccidental de la Meseta, presenta una gran abundncia de roques antigues com el granit i la pissarra.

s un paisatge de muntanyes velles i arrodonides. La seva altitud mitjana s de 500 m.

Relleu gallec

Muntanyes
basques

Els Pirineus

Sn el lmit nord de la Pennsula Ibrica que sallarga 435 km des del golf de Biscaia fins el cap de Creus.

Shi localitzen algunes de les mximes altituds peninsulars com lAneto (3.404 m), el Monte Perdido (3.355 m), el Pic de la Maladeta (3.308 m), la Pica dEstats (3.143 m), etc.

Els Pirineus han sofert els efectes del glaciarisme i tamb hi ha presncia de vulcanisme (la Garrotxa).

Els Pirineus

Shi distingeixen dues grans unitats:

La zona axial o central s leix de la serralada i est format per materials paleozoics.

Els Prepirineus estan situats al sud i nord de la zona axial. El vessant sud est format per dues lnies de muntanyes (serralades interiors i serralades exteriors) separades per una depressi longitudinal.

Perfil dels Pirineus

Font: Batxillerat, Geografia. Ecir

Aneto

Monte Perdido

Altres cims pirinencs

Pica dEstats (3.143 m)

Ordesa

La Maladeta (3.308 m)

Puigmal (2.909 m)

La serralada litoral catalana

La serralada sestn parallelament a la costa mediterrnia, des de la zona oriental dels Pirineus fins al Sistema Ibric en direcci nord-est - sud-oest.

T uns 250 km de longitud i uns 30-40 km damplada.

Tall transversal de la serralada litoral catalana

Les Serralades Btiques

Les Serralades Btiques sestenen al llarg de ms de 600 km, de sud-oest (Cadis) a nord-est (cap de la Nau), es perllonguen sota el mar cap a les Balears i constitueixen la major i ms complexa de totes les unitats del relleu ibric.

Les Serralades Btiques

En lestructura de les Serralades Btiques destaquen les segents unitats :

La serralada Penibtica corre parallela a la costa mediterrnia. s la part on shi localitzen les majors altituds de la Pennsula, com sn els cims Mulhacn (3.482 m) i Veleta (3.398 m) a Sierra Nevada.

La serralada Subbtica, parallela i al nord de lanterior. Voreja la depressi del riu Guadalquivir.

Sierra Nevada: Mulhacn i Veleta

Les grans Depressions

La depressi de lEbre

s una vall extensa de forma triangular oberta al mar Mediterrani. S'estn entre els Pirineus, les Serralades Litorals Catalanes i el Sistema Ibric.

T 350 km de longitud i una amplada mxima de 150 km. Laltitud varia dels 200 als 1.000 m.

La depressi de lEbre

Mapa de localitzaci de la conca de lEbre

La depressi del Guadalquivir

s una vall de gran extensi i de forma triangular oberta a l'oce Atlntic.

Est situada al sud de la Pennsula Ibrica.

T uns 330 km de longitud i una amplada molt variable.

La depressi del Guadalquivir

Font: Batxillerat, Geografia. Ecir

Mapa de localitzaci de la conca del Guadalquivir

Depressi del Guadalquivir

Marismas del Guadalquivir

Riu Guadalquivir

Doana

Els arxiplags

Les Illes Canries

Situades a l'oce Atlntic.

Sn d'origen volcnic i es varen formar a partir de l'acumulaci de materials expulsats per volcans submarins.

Saixequen sobre un fons mar que supera els 2.000 m de profunditat .

A l'illa de Tenerife s'hi troba el vol del Teide, de 3.718 metres.

Relleu canari

Maspalomas

Gomera

Teide

Caldera de Taburiente

Formacions volcniques canries

Malpas

Malpas

Roques de Garca

Erosi fluvialsobre material volcnic

EL RELLEU DE
LES ILLES BALEARS

Puig Major

Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998

Les Illes Balears

Estan situades al mar Mediterrani, davant la costa est de la Pennsula Ibrica.

L'illa de Mallorca s la ms muntanyosa. Destaquen:- La Serra de Tramuntana, amb el Puig Major (1.445 metres)- Les Serres de Llevant- El Pla, zona plana situada entre les dues serres.

Les illes de Menorca, Eivissa i Formentera sn ms planes, amb puigs de poca altitud.

Localitzaci:

Oest de la conca mediterrnia.

Disposici: sud-oest - nord-oest.

Situaci, coordenades geogrfiques:

38-40 latitud nord.

1-4 longitud est.

Superfcie: 5.014 km2.

Mallorca: 3.625 km2 (72%).

Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera i quasi dos-cents illots.

Les Illes Balears

Les Illes Balears.
Extensi territorial

Les Illes Balears:
superfcie comparada

Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998

Les comarques fsiques de les Illes Balears

El relleu de Mallorca

Mallorca t tres unitats de relleu fonamentals:

La serra de Tramuntana.

Les serres de Llevant.

El pla central.

La serra de Tramuntana

Formaci muntanyosa lineal, contnua i abrupta que sallarga des de sa Dragonera fins al cap de Formentor.

T 89 km de llargria i 15 damplada.

Shi localitzen les mximes altituds de larxiplag: Puig Major (1.445 m), Massanella (1.348 m), Tomir (1.103 m), etc.

Cap de Formentor

Les serres de Llevant

Conjunt de serrats i turons daltitud modesta:

S'estn de forma discontnua des del cap de Ferrutx fins a larxiplag de Cabrera.

La Serra Artana s el masss ms alt i compacte de les Serres de Llevant. Les mximes elevacions corresponen a la Talaia Freda (561 m) i al Puig de Ferrutx (519 m).

Serra Artana

Capdepera

El Pla central de Mallorca

Est limitat per les dues serralades.

s molt heterogeni: shi distingeixen tres zones o comarques:

El Raiguer: a la vessant meridional de la serra de Tramuntana.

El Pla: situat entre les badies de Palma i Alcdia, s la zona ms interna de la depressi central.

El Migjorn: s una plataforma situada al nivell de la mar.

El relleu de Menorca

Lilla t dues parts diferenciades:

La meitat sud plana, anomenada Migjorn.

La meitat nord amb relleu de fins a 358 m daltitud del Toro, anomenada Tramuntana.

Mapa de les comarques fsiques de Menorca

El relleu dEivissa

Eivissa est alineada amb el cap de la Nau del qual la separen 85 km.

Presenta cims arrodonits daltituds modestes que no superen els 500 m.

Les serres de Portmany al sud-oest i Es Amunts al nord-oest sn les dues rees muntanyoses ms destacades.

Mapa de les comarques fsiques de les Pitises