El reportatge: Monuments de carrer

"RESTAURACIODEL PATRIMONI (1)

CREU DE SANT GREGORIDE LA GELTRÚ(la creu del cementiri)Carretera de Vilafranca

La creu de Sant Gregori de la Geltrú és una

; creu característicad'entrada a una població.Construida el 1771 per I'escultor i imatger

Nicolau Traver i aixecada al peu de I'antic camí deVilafranca, aquesta peca de l'arquitectura urbanaes troba adossadaa la tanca del que és avui elcementiri municipal. Conjuntament amb la creude Sant [oan, són les úniques creus vilanovinesamb capitell octogonal esculpit.

La creu esta formada per una basede tres esgla-ons, un fust lIis, un capitell, tots de secció octogo-nal, i la creu própiament dita com a coronament.Elcapitell esta decorat amb vuit relleusfiguratiusmolt desdibuixats. La creu és treballada amb Jesúscrucificat per una banda i la Verge per I'altra. TotI'element esta sobreaixecat per un plint octogonal.

La peca és feta de pedra treballada. En quant alfust, aquest és de pedra arestada i esta reomplertamb morteroPresentacarreus de pedra i un plintde formigó.

CREU.,DEL XIRIBIACarretera de Solers

Situada al peu de la carretera de Sant PeredeRibes,a la intersecció d'aquesta carreteraamb I'antic camí de la Creu, s'aixeca la creu

del Xiribia, de la qual no es coneix amb exactitudla data de construcció, encara que pot fixar-seentre els seglesXVII i XVIII. Ésaquesta una creucaracterísticad'entrada a una població, amb laparticularitat d'estar aixecada actualment sensecapitell.

La peca esta formada per una baseoctogonal dequatre 9 aons, un fust lIis també octoqonal acabaten collarf i la creu de cororrament amb la imatgedel Crist crucificat per una banda i la Verge perI'altra.

; ,

La creu és de pedra trebqllada, amb el fust depedra atestada] reomplerta amb morteroPresentacarreusde-pedra. ')

00000 octubre 2000 21

E portatge: Monuments de carrer

CREU DE SANT JOANCamí de Sant [oan

Lia creu de Sant joan és la més antiga deI lescreus vilanovines, amb uns orígens

que es daten al segle XVI. Situada alpeu de la carretera de l'Arboc, a la crurlla

amb I'antic camí de Sant joan, és una creud'entrada a una població. Probablement ésla pe~a més ben treballada de les quatre, iconjuntament amb la de Sant Gregori sónlesúniques que s'aixequen amb capitelloctogonal esculpit.

La peca estaformada per una basede dosgraons: el primer de planta octogonal i'elsegon circular. Té un fust llis i "un capitell,tots dos de secció octogonal, i la creu pro-piament dita com a coronament. Elcapitellesta dividit en vuit capellesamb sissants .desdibuixats idos escutsamb les barresd'Aragó. La creu té a una banda el Crist cru-cificat i a I'altra la Verge amb jesús infant.

La creu esta elaborada amb pedra deVilafranca al capitell i la creu. Peral fust esvautilitzar pedra de Montjuic al fust. Elscarreustambé són de pedra.

CREU DE SANT GREGORI( la creu de la Collada)Camí de la Collada

S".o ituada al peu de I'antiga carretera deVilafranca a Cubelles, i tocant a mas

~ Seró, la creu de Sant Gregori (tambéconeguda com a creu de la Collada) és lamés moderna de les quatre creus vilanovi-nes. L'any 1889 en substituí una altra demés antiga. Aquesta és una creu de camísituada al peu de I'antiga carretera deVilafranca a Canyelles.Fou esculpida pelpicapedrer Felix Ballesteri Moia.

Aquesta creu de camí és composta per unabasede dos graons de secciÓcircular, ambun pedestal motllurat de secció quadrada iun fust lIis octogonal. La creu de corona-ment és amb orla. Per una banda esta inte-grada per un bácul i per I'altra hi ha unamitra.

Aquest element arquitectónic ésfet depedra calísa la base i al pedestal i de pedrade gres al fust i a la creu.

22octubre 2000 00000

r-

MONUMENT ALS PROPULSORSDEL FERROCARRIL (monument·de la placa de l'Estació)Placa d'Eduard Maristany

Afinals de 1881 es col-loca la primerapedra del monument als propulsorsdel ferrocarril, segonsel projecte del

pintor decorador Ramon Padró i Pedret i deI'escultor JoanRoig i Solé. L'obra esta plena-ment emmarcada en el període de laRestauració,durant el qual el rnonurnentalls-me estatuari va tenir moments de granesplendor. Enaquest cas, a diferencia deismonuments vilanovins de Villar i Lozano,l'estatuária és un element essencialde I'obraque també compleix la doble funció d'hon-rar la memoria de personatges il-lustres id'embellir la ciutat. Estilísticament,elmonu-ment és una obra emmarcada en l'anorne-nat realisme.

L'antecedent més ciar del monument vilano-ví, salvant les distancies, és la font del PladePalaua Barcelona,coneguda com a monu-ment al Geni Catala, projectada el 1856 perFrancescDaniel Molina i amb esculturesdel'italiá Fausto Baratta. La correspondenciaamb aquest monument la trobem tant for-malment (disposició de la base, cos central icoronament escultóric) com en el sirnbolis-me que representa (en el cas barcelonírememora la portada d'aigües de Montcada

f pel capitá general Marqués de CampoSagrado).

El rnonurnent commemoratiu estaformatper una basede planta de creu que formados qraons, un cos central de planta quadra-da a la qtral, s'han incorporat quatre pilastresen els angles i un coronament escultoric. Elcos central acaba amb un entaulamentdecorat amb escuts i una cornisa. Pelque faal coronament escultóric, aquest esta formatper quatre estatuessobre les pilastres i unpedestal central de secció quadrada ambmedallons en relleu a cada cara que suportauna estatua.

L'obra va ser construida amb carreusdepedra, pedra treballada, estatues i medallonsde marbre de Carrára.

Com a elements singulars cal destacar que elrnonurnentlincorpora cinc estatuesd~ mar-bre que simbolitzen yilanova, Barcelona,Valls i la via ferria, lesassegudés,i Catalunya,la de coronament. Enel cos central de I'obras'hi observen quatre medallons en relleu"amb els busts de FrancescGumá, VíctorBalaguer,Pau Sofér i [oan de Torrens, a-rnésdeis escutsde Vilanova, Barcelonl, Valls,I'Havana, Matanzas, Cienfuegos, Cárdenas...

......•.,

E reportatge: Monuments de carrer

FONT D'ELlES MIRÓ I SOLER(font de Ferro)Carrer Major - Carrer delFossar Vell

Amb la fundació de I'empresametal-lúrqica La Maquinista

!/ .. 'Terrestre i Marítima, el 1855s'aconsegueix divulgar i popularit-zar I'ús del ferro colat com a ele-ment estructural i decoratiu per serutilitzat en mobiliari urba, especial-ment en peus de bancs, fanals ifonts. La incorporació del ferro a ladecoració, que és característicad'a-quest període de I'arquitecturacatalana, va ser iniciada a Vilanovapel mestre d'obres Salvanya laPeixateriaVella, i té com a rnáxirnexponent, quant a mobiliari urbá,la font d'Elies Miró i Soler, conegu-da popularment com la font deFerro. l/interes d'aquesta font secentra en el record d'una epoca enla qual no en resten a Vilanovaexcessivesmostres.

Aquesta obra monumental esta,integrada per una font-fanal centralde ferro colat que descansasobreuna basecircular de pedra i queforma un esglaó. A sobre de l'es-glaó s'hi pot observar una reixa cir-cular de lamines que suporta trespiques de peu exemptes. El peucentral esta integrat per la copa,amb tres aixetes que surten de tres.carasses,l'escut de Vilanova i unainscripció. La columna central ésestriada arnb capitell de secciótriangular i'Cbm a coronament hiha un fanal.

Lafont és de pedra en la seva basecircular. La resta és de ferro colat,amb el peu central fet d'una solapeca i unit per cargols.

Com a elements singulars cal desta-car lescarassesde lesquals en sur-ten lesaixetes, I'escut de Vilanova ila inscripció "Recuerdo legado porD. EliasMiró y Soler - A Villanuevay Geltrú, su patria 1895".

El r portatge: Monuments de carrer

) , 00000octubre 2000 J7

FONT MONUMENTAL AJOAQUIM SOLER I GUSTEMS(font de la placa deis Carros)Placa de Soler i Gustems

La font monumental a [oaquirnSoler i Gustemses construí el1893, segons el projecte de

I'arquitecte vilanoví [osep Font iCuma. L'obra s'aparta formalmentde la resta de fonts de la ciutat, delesquals en vol ser una replica,especialment de lesde Villar iLozano, construídes amb motiu dela portada d'aigües a Vilanova i laGeltrú. L'únic paral-lellsme quemanté és la no incorporació esta-tuária a I'element. Situada dins elmodernisme d'lnfluencla medieva-lista, la font de Font i Cuma té uninterés especiala la ciutat perqueinaugura el modernisme a Vilanova,moviment especialment poc arrelata la casanostra.

Aquesta és una font monumentalde tres caressituada al centre deltriangle que forma la placa deisCarros (placa de Soler i Gustems).Incorpora dos esglaonscirculars debase, un pedestal de secció triangu-lar amb tres piques i tres blocsseparatsper contraforts que s'entre-Iguen en les arestesdel prisma. Lacolumna és de secció triangular iacaba amb un coronament integratper ufl cascde guerrer, fulles d'a-cant i els escutsde Catalunya iVilanova. Pelque fa a les piques,aquestessón circulars, amb unapetita bas~'amb fust i capitell treba-lIat.

Lafont és de pedra i compta com aelements singulars el coronamentescultóric. També cal destacar quea cada cara de la columna hi hauna inscripció: "Inaugurada a 17 degener de 1893", "Joaquim Soler iGustems nat 1810+1891", "Els seuscompatricis" .

"

'.

El reportatge: Monuments de carrer

(1)()()(1){1) octubre 2000 39

El r portatge: Monuments de carrer

FONT MONUMENTAL AL' ARQUEBISBE ARMAN YA(font de la placa del Pou)Placa del Pou

La font monumental a I'arque-

: bisbe Armanyá, construida el~ 1861 amb motiu de la inaugu-ració de la portada d'aigües aVilanova i la Geltrú, esta situada a laplaca del Pou, al mateix IIoc on s'ai-xeca el que fou el primer mercat dela ciutat. El monument, projectatper I'arquitecte Francescde Pauladel Villar i Lozano, és un elernenturba estilísticament situat dins elscorrents del medievalisme reman-tic.

Cal entendre aquesta construcciócom a precursora de la tendenciade I'últim terc del segle XIX aCatalunya, en la qual el monumentcommemoratiu i escultóric s'aixeca-va com a homenatge a personatgesil-Iustres, i complia a la vegada lafunció d'element embellidor de laciutat. En el cas de la font de laplaca del Pou, l'absencla d'elementsescultórics es contraresta amb lacontundencia del volum i la incor-poració de relleus.lndependentment del seu valorarquitectonic i escultoríc, la font tétambé valors histories destacables.

Aquesta és una font monumentalcentral de quatre cares,que des-cansasobre un plint quadrangulartot formant un esglaó i incorporantI'escossellde dos arbres. El pedestalés de secció poligonal amb quatrepiques molt IIurades.Lafont estaintegrada per una columna prisma-tica amb pilastres entregades a lesarestes,amb escut a cada cara iamb quatre carassesde les quals ensurten les aixetes. Elcoronament ésamb motllurat perimetral i cobertacentral de pavelló.

Lafont és construida amb pedra itreballada amb elements decoratius(escuts) aplacats. Destaquen com aelements singulars els escutsde I'ar-quebisbe Armanya a cada una delescaresde la columna prismática.La decoració ésfeta amb sanefesqeornetriques i carasses.

40 octubre 2000 00000

FONT MONUMENTAL AJOSEP A. VIDAL I PASCUAL(font de la placa de Miró deMontqrós)Placa de Miró de Montqrós

A I'igual que la font de la placa, del Pou, la font monumental a

!f ~Josep A. Vidal i Pascual té el seuorigen en la portada d'aigües a

Vilanova i la Geltrú i en la voluntat deretre homenatge a un vilanoví il-Iustre,en aquestcas un india de granimportancia en la historia de la ciutat.

Projectada pel mateix arquitecte queidea la font de la placa del Pou, aques-ta també s'emmarca en el medievalis-me rornántic, i es pot entendre com .

una obra precursora d'un període de laHistoria de I'art caracteritzat per una

gran proliferació de monuments quetransporten en part I'escultura al carreri tenen la voluntat explícita d'embellirla ciutat. També aquí, Francesc dePaula Villar i Lozano contra restal'absencia d'escultura amb un volumpotser fins i tot més contundent i ambla incorporació de plaques commemo-ratives i relleus.

La font monumental central descansasobre una plataforma circular, tot for-mant un esglaó. La base és quadrada, i.de cada cara en sobresurt una picapentagonal. L'obra esta integrada peruna columna prismática de secció octa-

gonal dividida en tres trams de radidecreixent. Al primer tram hi han qua-tre carasses, amb una aixeta incorpora-da en cada una d'elles. El segon tramés lIis i el tercer conté uns escuts, unrelleu de J. A. Vidal i una lápida dinsuna decoració qeometrica. El corona-ment és' amb imbricació d'arquets ambmotllura i cresteria. La coberta de

pavelló és coronada per un floró.

La font és construtda amb carreus de

pedra i pedra treballada. Els aplacatsdeis escuts, els relleus i la lapida són demarbre. Com a elements singulars caldestacar el relleu amb el rostre de[osep A. Vidal i Pascual, els escuts deCatalunya i Vilanova i la lápida amb lainscripció: "Primeramente es mi volun-tad consiqnár la cantidad de 40.000

pesos para que se inviertan en la cons-trucción del acueducto en la villa -de ~mi nacimiento-Villanueva y Geltrú.

E r portatge: Monuments de carrer

.¡ ; 0QQ00 octubre 2000 41

"

MONUMENT A JOSEPTOMAS VENTOSA (monu-ment de la placa de la Vila)Placa de la Vila

E',1 monument a [osep Tomas

. . ( " Ventosa, situat al centre de la

placa de la Vila, enllaca amb la

tradició del monumentalisme estatuari

característic de les darreres décadesdel

segle XIX a Catalunya, d'igual manera

que ho fa el monument als propulsors

del ferrocarril. En aquest cas, pero,

amb molta més simplicitat formal,

especialment condicionada per I'origen

del monumento Aquest no va ser con-

cebut com un tot sinó que va ser el

resultat de la composició d'una estatua

de bronze de I'homenatjat, existent ja

en vida d'aquest, i un pedestal de

pedra. Ambdues peces són d'autor

desconegut, pero el pedestal sembla

atribuible a I'arquitecte municipal

Bonaventura Pollés. Totes aquestes cir-

cumstáncies especials, pero, no desvir-

tuen el carácter del monument, el

qual, a més a més, té una singular

rellevancia histórica i ciutadana.

El monument és integrat per una base

motllurada de planta quadrada que

disminueix la secció i que descansa

sobre un esglaonat recent, un pedestal

amb dues plaques sobreposades amb

ínscripcions i l'estátua de [osep Tomas

Ventosa: L'esglaonat consta d'una pla-

taforma rectangular amb els seus cos-

tats menors formant un sector circular

sobreaixecat coronat per dues boles i

dos esglaons de planta quadrada.

La constru~¿i6 del monument esta

basada en aplacats de marbre als gra-

ons sobre els quals descansa la base.

L'obra és feta amb pedra de Vilafranca

abuixardada a la base i cornisa de

pedestal. El dau del pedestal esta ela-

borat amb pedra de Montjuk. ll'escul-

tura de coronament és feta de bronze.

Com a elements singulars cal destacar

l'estátua de [osep Tomas Ventosa amb

els escuts de Vilanova i Barcelona als

peus, el de Vilanova davant i darrere, i

el de Barcelona als costats. Incorpora

una placa al davant amb la inscripció:

"Al eminente patricio Don José Tomás', ,Ventosa". A la placa del darrere s'hi pot

lIegir la inscripció: "Es{e monumento·

erigido por subscripción seinaquró el"

dia 26 de febrero de 1883". -

El reportatge: Monuments de carrer