El retorn del trobador de les bombolles de sabó...amb les seves bombolles de sabó. Aleshores va...
1
• 39 El Triangle • número 930 • 13 de juliol de 2009 CULTURA NOVETATS JOAN B. CULLA ‘La dreta espanyola a Catalunya’ ★★★★ LA CAMPANA, 2009 ■ ■ Aquest assaig és la crònica d’un fracàs per- durable, el dels intents de la dreta espanyola d’a- conseguir un suport polític i electoral a Catalunya. Culla torna a mostrar la vocació d’oferir assajos referencials (en aquest cas, d’un tema «antipà- tic», segons paraules prò- pies), i en aquesta ocasió ofereix un monumental repàs cronològic de la vida de les plataformes electorals del fraguisme i del PP. El buidatge d’he- meroteca i de bibliogra- fia és intensíssim i molt complet, conduït amb ri- gor en la descripció i amb una certa ironia subtil en el comentari. l Ignasi Franch M. PÉREZ NESPEREIRA ‘La Ciutadella. Símbol d’opressió...’ ★★★ EDITORIAL BASE, 2009 ■ ■ En la llarga història de desavinences catalanes amb la monarquia hispa- na destaca la construcció de la Ciutadella, fortalesa militar i símbol del domini castellà. Fou caserna, presó i patíbul per doble- gar la resistència del país a perdre la capacitat d’autogovern i de negocia- ció directa amb el monar- ca. El llibre, interessantís- sim, ens endinsa en la Barcelona il·lustrada del XVIII i en la democràtica i liberal del XIX per relatar el procés de construcció i de desballestament d’a- quest símbol d’opressió, que passà a esdevenir la principal zona enjardina- da de la nova ciutat en ex- pansió. l Fèlix Villagrasa RESSONADORS ‘Ressonadors’ ★★★ RESSONADORS, 2008 ■ ■ Ressonadors busca re- cuperar el folklore d’Eïvis- sa i de Formentera sota co- dis genèrics contempora- nis. A algun tall d’ortodoxa orientació de cançó medi- terrània amb ressons folk, s’hi afegeixen irrupcions de rock, de pop i de jazz, i fins i tot alguna cadència caribenya en una peça d’e- videntíssim origen popu- lar. El conjunt, tan divers, pot ser dispers, però inclou temes realment bells. Exclosa la cohesió estilística, resta la unitària vocació pedagogicodifusora del cançoner tradicional, de manera eclèctica i accessi- ble, per part d’un duet que compta amb una amplíssi- ma nòmina de solistes i de grups col·laboradors. l I. F. DIJOUS PAELLA ‘Vol. 2’ ★★★★ PROPAGANDA PEL FET!, 2009 Mirada referencial al gran fracàs de la dreta espanyola Crònica d’un símbol d’opressió militar ■ ■ La nova entrega de Dijous Paella es replega en la rumba i abandona la fu- sió coblística que el grup explorà encertadament en el seu primer disc. El segon volum potser sem- bla més simple per estar més delimitat estilística- ment, però resulta plena- ment reivindicable pels diferents colors i sensa- cions que projecta. Lluny de fiar-ho tot al ventilador, el grup teixeix melodies i ritmes diversos, no sem- pre festius i en algunes ocasions amb molt de gan- xo, com a «Blaus». També hi fan acte de presència te- mes amb l’empremta de Marc Xerramequ Ser- rats, als quals la producció té força pes. l I. F. Reivindicable rumba de colors i tons variats Eclèctica difusió de cultura balear modernitzada LLIBRE LLIBRE CD CD TEATRE. ‘REBUFAPLANETES’ ■ ■ Feia dos anys que Pep Bou no actuava a Barcelona amb les seves bombolles de sabó. Aleshores va ser al Tívoli, amb l’espectacle Clar de llunes. Ara, Bou pre- senta Rebufaplanetes al Poliorama. Ho fa amb una re- visió del seu mític Bufaplanetes, que va estrenar fa just vint-i-set anys i que va deixar bocabadat un Joan Brossa, que va definir el que feia l’artista de Granollers com a «poètica de les bombolles de sabó». Això és aquest espectacle, amb el qual ell va donar un dia un gir a la seva vida, deixant enrere la seva feina com a apare- llador per endinsar-se en un món màgic, fet a partir d’un material tan fràgil com una bombolla, fràgil i molt més difícil de dominar del que el públic potser es pensa. Acompanyat per Isaías Antolín, que introdueix ele- ments de paròdia en l’espectacle, Pep Bou torna a cap- tivar-nos. Des del 1982, volta el món amb un material efímer que deixa sempre empremta. Després de Barcelona, Hong Kong l’espera, per continuar cap a França. Pep Bou sempre ha dit que treballa més a fora que en el seu país. Que no ens passi amb ell el que ha passat amb altres creadors. Valorem l’elegància i l’originalitat d’aquest gran engendrador d’experiències. l Pep Martí El retorn del trobador de les bombolles de sabó Director: Pep Bou Intèrprets: Pep Bou, Isaías Antolín Lloc i data: Teatre Poliorama, fins al 25 de juliol
Transcript of El retorn del trobador de les bombolles de sabó...amb les seves bombolles de sabó. Aleshores va...
• 39El Triangle • número 930 • 13 de juliol de 2009
CULTURANOVETATS
JOAN B. CULLA‘La dreta espanyola a Catalunya’★★★★LA CAMPANA, 2009
■ ■ Aquest assaig és lacrònica d’un fracàs per-durable, el dels intents dela dreta espanyola d’a-conseguir un suport polítici electoral a Catalunya.Culla torna a mostrar lavocació d’oferir assajosreferencials (en aquestcas, d’un tema «antipà-tic», segons paraules prò-pies), i en aquesta ocasióofereix un monumentalrepàs cronològic de lavida de les plataformeselectorals del fraguisme idel PP. El buidatge d’he-meroteca i de bibliogra-fia és intensíssim i moltcomplet, conduït amb ri-gor en la descripció i ambuna certa ironia subtil en elcomentari. l Ignasi
Franch
M. PÉREZ NESPEREIRA‘La Ciutadella. Símbol d’opressió...’★★★EDITORIAL BASE, 2009
■ ■En la llarga història dedesavinences catalanesamb la monarquia hispa-na destaca la construccióde la Ciutadella, fortalesamilitar i símbol del dominicastellà. Fou caserna,presó i patíbul per doble-gar la resistència del paísa perdre la capacitatd’autogovern i de negocia-ció directa amb el monar-ca. El llibre, interessantís-sim, ens endinsa en laBarcelona il·lustrada delXVIII i en la democràtica iliberal del XIX per relatarel procés de construcció ide desballestament d’a-quest símbol d’opressió,que passà a esdevenir laprincipal zona enjardina-da de la nova ciutat en ex-pansió.l Fèlix Villagrasa
RESSONADORS‘Ressonadors’★★★RESSONADORS, 2008
■ ■ Ressonadors busca re-cuperar el folklore d’Eïvis-sa i de Formentera sota co-dis genèrics contempora-nis. A algun tall d’ortodoxaorientació de cançó medi-terrània amb ressons folk,s’hi afegeixen irrupcionsde rock, de pop i de jazz, ifins i tot alguna cadènciacaribenya en una peça d’e-videntíssim origen popu-lar. El conjunt, tan divers,pot ser dispers, però incloutemes realment bells.Exclosa la cohesió estilística,resta la unitària vocaciópedagogicodifusora delcançoner tradicional, demanera eclèctica i accessi-ble, per part d’un duet quecompta amb una amplíssi-ma nòmina de solistes i degrups col·laboradors.l I. F.
DIJOUS PAELLA‘Vol. 2’★★★★PROPAGANDA PEL FET!, 2009
Mirada referencialal gran fracàs de ladreta espanyola
Crònica d’unsímbol d’opressiómilitar
■ ■ La nova entrega deDijous Paella es replega enla rumba i abandona la fu-sió coblística que el grupexplorà encertadamenten el seu primer disc. Elsegon volum potser sem-bla més simple per estarmés delimitat estilística-ment, però resulta plena-ment reivindicable pelsdiferents colors i sensa-cions que projecta. Llunyde fiar-ho tot al ventilador,el grup teixeix melodies iritmes diversos, no sem-pre festius i en algunesocasions amb molt de gan-xo, com a «Blaus». Tambéhi fan acte de presència te-mes amb l’empremta deMarc Xerramequ Ser-rats, als quals la produccióté força pes.l I. F.
Reivindicable rumba de colorsi tons variats
Eclèctica difusióde cultura balearmodernitzada
LLIBRELLIBRE CD CD
TEATRE. ‘REBUFAPLANETES’
■ ■Feia dos anys que Pep Bou no actuava a Barcelonaamb les seves bombolles de sabó. Aleshores va ser alTívoli, amb l’espectacle Clar de llunes. Ara, Bou pre-senta Rebufaplanetes al Poliorama. Ho fa amb una re-visió del seu mític Bufaplanetes, que va estrenar fa justvint-i-set anys i que va deixar bocabadat un JoanBrossa, que va definir el que feia l’artista de Granollerscom a «poètica de les bombolles de sabó». Això ésaquest espectacle, amb el qual ell va donar un dia un gira la seva vida, deixant enrere la seva feina com a apare-llador per endinsar-se en un món màgic, fet a partird’un material tan fràgil com una bombolla, fràgil i moltmés difícil de dominar del que el públic potser es pensa.Acompanyat per Isaías Antolín, que introdueix ele-ments de paròdia en l’espectacle, Pep Bou torna a cap-tivar-nos. Des del 1982, volta el món amb un materialefímer que deixa sempre empremta. Després deBarcelona, Hong Kong l’espera, per continuar cap aFrança. Pep Bou sempre ha dit que treballa més a fora queen el seu país. Que no ens passi amb ell el que ha passatamb altres creadors. Valorem l’elegància i l’originalitatd’aquest gran engendrador d’experiències. l Pep Martí
El retorn del trobador de les bombolles de sabóDirector: Pep BouIntèrprets: Pep Bou, Isaías AntolínLloc i data: Teatre Poliorama, fins al 25 de juliol
