1. EL SERVEI DASSESSORAMENT PSICOLGIC DES CALIDOSCOPI COM A RECURS DINTERVENCI EN ELS PROBLEMES DEL GRUP-CLASSE.1.- Qu ens proposam? Lobjectiu dincloure el Servei dAssessorament Psicolgic dEs Calidoscopi al CEIPMelcior Rossell dins les eines del programa Comenius, s la recerca duna formadintervenci apropiada per als problemes socials i emocionals detectats dins el grup-classe. El format del Servei pretn promoure una collaboraci rpida i eficient entre elpsicleg daquest i els professionals de leducaci, amb lobjectiu de trobar solucionsefectives per a resoldre els esmentats problemes dins el grup.2.- Quin s el nostre mtode?A nivell metodolgic, laspecte clau del Servei s la intervenci indirecta. Aquestconcepte fa referncia a la modalitat teraputica dajudar a resoldre els problemespsicolgics sense la participaci directa del nin. Amb aquest tipus dintervenci, ensestalviem una srie dinconvenients com lalteraci imminent de la dinmica del grup-classe ocasionada per la introducci dun altre professional que no sigui el propi mestreque ha fet la demanda. Evitem ls excessiu detiquetatge diagnstic i la constataci,davant la classe, de que el mestre no ha pogut resoldre el problema amb les sevesprpies actuacions. Daquesta manera, cercam que el professional de leducaci faci lafunci de coterapeuta per a dur a terme ell mateix la intervenci de la forma menysartificial possible i amb una alteraci mnima de la dinmica del grup. El psicleg del Servei est format en tipus dintervencions breus de caire sistmic iconstructivista aplicades a la infncia. Aquest fet facilita un assessorament optimitzat iuna feina concreta, prescriptiva i focalitzada a la resoluci dels problemes que elsprofessionals de leducaci exposen. Intervenir amb objectius especfics i mitjanant laprescripci destratgies o tcniques seleccionades per a cada cas, s caractersticdaquest tipus dintervencions.3.- La intervenci indirecta i el sociograma Hem empleat el model de sociograma desenvolupat pel Dr. Robin Benarjee i lainterpretaci que aquesta eina proporciona sobre els dos grups que el van complimentarel passat curs 2010-2011. Amb aquest recurs hem pogut localitzar els quatre rolsdinteracci social dins el context de la classe: popular, rebutjat, polmic i oblidat. Deles diferents entrevistes que hem tingut amb les dues mestres, hem anat extraient lesdificultats dadaptaci que aquests rols comporten en la interacci social de qui elsadopta. A partir daquesta definici i laplicaci de les esmentades formes dintervenci,hem anat desenvolupant un protocol per a cadascun dels rols. Dita eina inclou tcniquesi estratgies per a resoldre els respectius problemes associats. Els protocols especifiquenles formes dintervenci que han estat efectives durant la implantaci del ServeidAssessorament Psicolgic dEs Calidoscopi al Centre. La seva construcci segueix unametodologia constructiva-deductiva, s a dir, adaptant les solucions als problemes i no ala inversa. Lobjectiu del seu disseny s obtenir un instrument realment operatiu per alsmestres, una guia que els permeti saber qu i com actuar per resoldre, de la forma msefectiva i breu possible, els problemes socials i emocionals del grup-classe. A ms, els

2. protocols tamb ens permeten anar coneixent com es formen els problemes, qu els fapersistir o empitjorar i quina s la intervenci ms adequada per resoldrels.A continuaci passem a exposar el primer recull deines dintervenci que hemempleat en la resoluci dels problemes dels dos grups-classe. Els problemes han estatplantejats per les dues mestres en el transcurs de la primera part del curs escolar2011-2012. En totes les estratgies exposades seguim el segent patr: descrivim elproblema que tracta, veiem quines son les formes habituals dintentar resoldrel perque malauradament el mantenen i plantegem lestratgia de resoluci.4.- Estratgies dintervenci per als problemes segons el rol dinteraccisocial. 4.1.- RebutjatEs caracterstic daquest rol, ser receptor dactituds de rebuig provinents de laresta del grup. Aquesta tendncia sol mantenir-se en el pas dels cursos escolars ihabitualment va associada a problemtiques tant internalitzants (ansietat, depressi,queixes somtiques i problemes de relaci) com externalitzants (problemes decomportament, conducta antisocial, agressivitat verbal i reclam datenci). Com a exemples destratgia dintervenci amb nins que adopten aquest roldinteracci, hem empleat: 4.1.1.- Registre els senyals de rebuig- Per intervenir en un problema del tipus: Hipersensibilitat al rebuig social. Elnin pateix un rebuig per part dels altres membres del grup. Son freqents lespercepcions de la relaci en el grup del tipus: no tinc amics, no em volen maicompten amb mi, etc. - Mecanisme percepctiu-reactiu que mant el problema (soluci intentada):Moltes vegades, els adults que volen ajudar a un nin a resoldre aquest problema, posena la prctica estratgies com llevar importncia al rebuig, qestionar que aquest siguireal, jutjar la seva actitud com a causa del rebuig, introduir-lo foradament dins elgrup, protegir-lo excessivament, etc. Habitualment aquestes perspectives dintervencicomporten que el nin es senti incomprs i afiancen la seva creena relativa a un rebuiggeneralitzat del grup cap a ell.- Descripci de la Tcnica o Estratgia: El requisit previ per a laplicaci delestratgia ser interrompre les formes dintervenci anteriors per a passar a actuar dela segent manera. Exposam al nin que, amb lobjectiu de voler-lo ajudar a que la restadel grup laccepti, haur dobservar amb atenci i anotar quins son els senyals clars derebuig provinents dels altres, portant-nos al final de la jornada, un registre danotacionsamb aquests senyals. Ser especialment important, evitar desmentir o posar en dubte lainformaci recollida i animar-lo a seguir-les cercant en la segent jornada.En la majoria de cassos, duna forma bastant immediata, el nin acaba per tenir lasensaci de que no troba aquests senyals, o no en troba tants com pensava. Altres 3. vegades avorreix la tasca, senzillament per que no troba el que li hem demanat. Si lesreaccions son aquestes, el canvi de percepci i la modificaci de la creena ningmaccepta i tothom em rebutja son quasi inevitables. A ms, el fet dobservar de formaacurada la reacci dels altres, comporta un canvi en la comunicaci no verbal del nin,que ja no dona per fet el rebuig i es retreu sin que observa el grup. 4.1.2.- Associar-se a un aliat popular: - Per intervenir en un problema del tipus: Actituds dassetjament provinentsdun o diversos membres del grup. - Mecanisme percepctiu-reactiu que mant el problema (soluci intentada):En les situacions dassetjament, qui rep aquestes actituds tendeix a allar-se o a mirar dedefendres tot sol. Lassetjador carrega sobre una figura dbil i desprotegida que, si no fares diferent, es convertir en el blanc ideal i habitual per al seu maltractament. Elsmestres, per evitar-ho podran protegir directament el nin assetjat i fer pblic elconflicte. Aquestes solucions solen ser poc efectives i sovint tendeixen a complicarencara ms la situaci. - Descripci de la Tcnica o Estratgia: Proposam un crrec conjunt al nin querep lassetjament i un nin amb rol popular dins el grup. Una tasca important quepermeti fer pblica una aliana entre els dos nins, dificultar a lassetjador carregarsobre lassetjat, que ara es mostrar menys desprotegit. Amb aquest objectiu, sovint elsmetres trien: fer-los encarregats de noves tecnologies, delegats de classe, supervisorsdagendes, etc. A ms, aquesta aliana permet que les possibles actituds dassetjament, ara ja nosiguin invisibles per al grup, ja que es donarien en un escenari que representaria elpunt de mira de la resta de la classe. bviament, aquest fet que tamb dificulta ladinmica de lassetjador. 4.2.- Oblidat Adopta un rol passiu en el grup-classe manifestant poca presncia social. Tendeixa estar ben adaptat tot i ser considerat tmid en les seves interaccions. Com a exemple destratgia dintervenci amb nins que adopten aquest roldinteracci, hem empleat: 4.2.1.- Observaci de les habilitats socials dun model - Per intervenir en un problema del tipus: actitud passiva cap a la interaccisocial, que habitualment comporta una actitud dominant dels altres o un allamentsocial dins el grup-classe. Amb freqncia, aquests nins presenten una mancana en eldesenvolupament de les seves habilitats socials. 4. - Mecanisme percepctiu-reactiu que mant el problema (soluci intentada):Raonar-li sobre la necessitat de relacionar-se i les avantatges que aix duu, demanarpblicament lacceptaci del nin a tot el grup, no fer-lo participar o facilitar-li laevitaci de les relacions socials, son alguns exemples de formes dintentar resoldre elproblema que sovint obtenen els resultats adversos. - Descripci de la Tcnica o Estratgia: Interrompre aquestes solucions torna aser el pas previ per a la nostra intervenci. Ara li demanarem al nin que trii una personade la classe que destaqui per la seva sociabilitat, popularitat i bones habilitats socials. Apartir daquest moment, cada dia li demanarem que observi de forma sistemtica una deles habilitats socials daquest nin al llarg de tota la jornada. Per exemple, li direm avuimagradaria que observassis com en Biel demana als dems que juguin amb ell i elsconven, avui magradaria que observassis com en Biel fa una crtica constructiva ales coses que no li agraden, avui magradaria que observassis com en Biel parla en unaconversa amb un altre nin, etc. Aquesta tasca sistemtica haur de concloure amb unamolt breu xerrada diria, on el nin ens informa de les seves observacions i el mestre guiasobre els aspectes clau de lhabilitat social treballada i proposa lobservaci del diasegent.Lobservaci dun model socialment hbil t com a objectiu potenciar la imitacidaquestes habilitats. En aquest cas, tamb es facilita una comunicaci no verbal msoberta al grup-classe, pel propi fet dhaver dobservar i alar el cap per analitzar ifacilitar la comunicaci amb una figura popular de la classe. Aquest fet, pot bloquejarde forma considerable, lallament i manca de presncia social.Aquesta estratgia pot precedir una posterior aplicaci gradual de les habilitatsobservades, inicialment amb petites aplicacions daquestes habilitats que aniremgeneralitzant progressivament. 4.3.- Polmic Aquest rol dinteracci es caracteritza per una actitud dominant cap als altres quesovint va associada a un alt grau de popularitat tot i que pot manifestar comportamentsagressius, de conflicte i intimidaci. Com a exemples destratgia dintervenci amb nins que adopten aquest roldinteracci, hem empleat: 4.3.1.- Plpit per a les interrupcions.- Per intervenir en un problema del tipus: Interrupcions sistemtiques i senserespectar els torns de paraula en les intervencions, tant del mestre en les explicacions,com de la resta de companys de classe en les seves aportacions. - Mecanisme percepctiu-reactiu que mant el problema (soluci intentada): Sovint el nin que presenta aquest tipus de comportament, veu reforada la sevaactitud per una resposta de la resta del grup o una atenci especial del mestre que 5. intenta neutralitzar les interrupcions. Ambdues formes solen mantenir lactitud, malgratel nen corrobora el rebuig provinent del grup. - Descripci de la Tcnica o Estratgia: Desprs duna de les interrupcions,satura la dinmica de la classe i sexplica a tothom que a partir daquest moment hihaur un plpit per a poder parlar si alg t la necessitat dinterrompre. Es demanar ala resta de la classe que estigui en silenci i escolti atentament el monleg del nin que havolgut interrompre. s important plantejar la tcnica com una forma de satisfer lanecessitat de parlar dels nins, no com un cstig per haver interromput. El temps destar-se al plpit pot ser variable en funci de la incomoditat que el mestre detecti enlalumne que ha interromput. En el moment que es detecta un mnim grau dincomoditatpodem aturar la tcnica, ja que sovint haur estat suficient per a propiciar un canvi enel mecanisme que mant el problema.Amb aquesta estratgia pretenem bloquejar les dues formes datenci quereforaven el comportament (la del mestre i la de la resta del grup) per a, sensedemanar que no interrompi, facilitar un tipus datenci al nin (tots esperant el seumonleg) que no refora el comportament i que, contrriament tendeix a extingir-lo. 4.3.2.- Reestructuraci ambconnotacipositivai prescripciparadoxal del comportament a corregir. - Per intervenir en un problema del tipus: Hiperactivitat. Excessiva activitatmotriu en el context de classe que pot estar caracteritzada tant per una continuadatendncia a moure les extremitats, abandonar la seva cadira, parlar excessivament i ensituacions que no est perms fer-ho com per altres comportaments que obstaculitzende forma significativa la dinmica de la classe i ladaptaci personal, social i cap alsaprenentatges del nin. - Mecanisme percepctiu-reactiu que mant el problema (soluci intentada):explicacions raonades sobre els efectes daquesta inquietud, retrets, cstigs, etc. Moltesvegades, fins i tot passam a intentar implicar-lo en activitats de traball i joc, proposant-li que assumeixi rols particulars dins lentorn on es dona, amb la intenci de tenir-loocupat. Amb aix, i en el cas de la situaci de laula, el mestre o professor comena adedicar-se de forma quasi complerta al nin i aix en alguns casos, fins i tot augmenta laprobabilitat de que lalumne mantingui el seu comportament, ja que obt una avantatjasecundaria (obtenint beneficis del propi smptoma). - Descripci de la Tcnica o Estratgia: Novament, un primer pasimprescindible consisteix en deixar de demanar que presti atenci i romangui quiet. Liargumentarem que aquests comportaments, a part de ser inevitables, serveixen per aque la resta de la classe aprengui amb un exemple el que no sha de fer: mostrar-seinquiet a la classe o permeten al mestre perfeccionar la seva tasca docent, posant-la enprctica en condicions difcils. A partir daquest moment li proposarem un acord (semprede forma privada entre el mestre i lalumne) on en el transcurs de les classes, i a peticidel mestre mitjanant alguna consigna (posar un boli sobre la taula, girar lesborrador,prmer el pom duna de les finestres) li demanarem que posi en marxa aquestscomportaments de forma intencionada. 6. Amb aquesta tcnica pretenem extingir dits comportaments, fent perdrelespontanetat i actuant per a que deixin de ser atractius. Colloquem al nin en undoble vincle, en el qual, si mant el comportament, ho fa sota el control del mestre ija no pel seu compte. Si es revela a la prescripci, desapareix el problema. En els doscasos sobt un canvi. 4.4.- Popular Els nins que adopten aquest rol, mostren un comportament socialment competenti tendeixen a la prosocialitat. bviament, la seva forma dinteracci s la que menys situacions-problemaocasiona en el camp de les relacions socials. Tot i aix, pot ser fora til tenir-lo benidentificat pel seu paper en la estabilitzaci del grup com a sistema.Lalumne popular, pot ser determinant en les situacions dassetjament, pot ser unmodel a seguir per als nins amb dificultats en les habilitats socials i pot representar eldetonant dactitud positives en les dinmiques de grup.5.- Consideracions finalsLaplicaci de les diferents formes dintervenci ens ha perms ubicar dins cadarol dinteracci, una srie destratgies especialment efectives per a les problemtiquesplantejades. Tot i aix, les estratgies no son exclusives per a cada rol. Per exemple,lobservaci de les habilitats socials dun model s especialment til per al rol oblidatper pot tenir la seva funci destacable en la resoluci de situacions-problema en el ninrebutjat. A lhora, associar-se a un aliat popular, estratgia plantejada per a problemesdassetjament en el rebutjat, pot ser una eina tamb efectiva per al nin que adopta elrol oblidat. Tamb, haurem de tenir en compte la nova aplicaci del sociograma com a formade mesurar lefecte de les intervencions, que a ms, ens donar informaci sobrelevoluci dels rols dins el grup i dades valuoses per al reajust de la intervencirealitzada.Consideram que la tasca de desenvolupar un protocol per a la intervenci de lesproblemtiques relacionades amb els rols identificats pel sociograma, ha de ser flexible iadaptada a les troballes que la prpia intervenci ens proporciona. Un protocol moltrgid i excessivament pautat, constituiria una eina poc til per la majoria de problemesplantejats en un grup-classe qualsevol.