El secret!

Es comprometen per Cap d'Any, just a mitjanit, mentre a la ciutat esclaten els castells de

focs i la gent s'abraça: a les cases, als carrers, a les sales de festa. En realitat importava

més aviat poc que s’haguessin conegut aquella mateixa nit, estaven enamorats. Només

trobar-se en aquell racó amagat de la ciutat van saber que eren l’un per l’altre. Van parlar

de cine, música, dels seus llibre preferits, van imaginar un viatge a l’altre extrem del món,

van creure en un futur en el que sorprenentment estaven els dos agafats de la mà, van

assaborir la resta de la seva vida junts. I de sobte,el Julià va demanar a la Júlia que es casés

amb ell, aviat, allunyats, gaudint en soledat d’aquell moment únic.

- Però tan aviat? On anirem? – Preguntà la Júlia sorpresa.

- No importa el lloc Júlia, estimada, el més important és que estem els dos junts, lluny de

les presses, sorolls i gentada d’aquesta ciutat.

Dit i fet. El Julià dugué a la Júlia a una petita capella de la muntanya, tots dos sols, feliços,

enamorats. Ningú no va saber res d’aquesta història, la Júlia obeint la voluntat del seu

marit, no digué res a la seva família, que començava a preguntar-se què li devia haver

passat. Estava tan enamorada, que solament vivia pensant en tot el que volia fer amb el

Julià.

Havien acordat marxar aquella mateixa nit, volarien fins a Estambul. La Júlia estava

encantada amb el viatge. Mentre feia la maleta, de sobte, sentí una notícia sorprenent a la

televisió << Atenció a tots els ciutadans, un perillós assassí en sèrie, va fugir de la presó el

passat dia de cap d’any. L’últim cop que es va veure va ser en un petit bar de la ciutat de

Barcelona. Es prega col·laboració ciutadana.>> La Júlia, que badava davant de la pantalla

escoltant aquella informació d’última hora, es quedà glaçada quan la foto del Julià

aparegué il·lustrant la notícia.

- Júlia estimada, estàs llesta? El taxi ens espera !

Virginia Gonzàlez

Ges II