El sector primari

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUESEL SECTOR PRIMARI

INS Bellvitge L’Hospitalet del Llobregat GEOGRAFIA 2n BATX

Professor: Jose M. Antón

I. EL SECTOR PRIMARI. AGRICULTURA I RAMADERIA

1. LA REVOLUCIÓ VERDA

Aquest procés va encetar-se després de la II Guerra Mundial, i va tenir una gran importància a partir de la dècada dels 60.Fonamentat en la selecció de llavors, la modificació genètica i la tecnificació agrària, va assolir una gran importància, especialment als pisos del Tercer Món.


- Modificació de llavors per l'obtenció de varietats de cereals

altament productives

- Ús generalitzat dels adobs químics i pesticides

- Mecanització - Especialització

2. LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA

Es produeix una especialització agrícola de les diverses zones geogràfiques

Desenvolupament tecnològic

EI creixement de la superfície de regadiu

TRETS PRINCIPALS AL MÓN


PAÏSOS DESENVOLUPATS

AGRICULTURA DE MERCAT

La producció està orientada a la comercialització

basa en un aprofitament de la terra per obtenir una elevada producció

una elevada mecanització

la mà d'obra utilitzada és escassa

s'utilitzen fertilitzants artificials i pesticides

les parcel·les tendeixen a tenir formes regulars

concentració de la propietat

genera impactes ambientals



INTENSIVA-s'efectua en una superfície de terreny molt limitada-gran inversió de capital -mà d'obra abundant -rendiments molt elevats-greus impactes ambientals-Policonreu-productes agrícoles: fruita i verdura-productes ramaders: boví, porquí i avicultura

EXTENSIVA-grans extensions de terreny-escassa mà d'obra -elevada mecanització -baixa inversió de capital -baix rendiment -escassos impactes ambientals-monocultiu-productes agrícoles: vinya, cereals, oliveres-productes ramaders: vedells i ovelles



AGRICULTURA I RAMADERIA INTENSIVA



AGRICULTURA I RAMADERIA EXTENSIVA


PAÏSOS DESENVOLUPATSLa població agrícola

- El percentatge de població dedicada a l'agricultura i la ramaderia als països desenvolupats és molt baix


PAÏSOS DESENVOLUPATSLa població agrícola

entorn al 20% de la població activa treballa en activitats relacionades amb el camp:-Indústria agroalimentària-Indústria agroquímica-Indústria agromecànica


PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS

AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA

La producció està orientada a l’autoconsum

una escassa mecanització

la mà d'obra utilitzada és escassa

únicament adobs naturals

les parcel·les tendeixen a tenir formes irregulars

agricultura poc especialitzada

absència d’impactes ambientals

treball familiar


ITINERANT PER CREMACIÓ-els camps s'obtenen cremant els boscos-la cendra serveix d'adob -camps són productius tres o quatre anys-és una agricultura intensiva

EXTENSIVA DE SECÀ-l'associació de les activitats agrícoles i ramaderes-rotació pastura – cacau – mill


IRRIGADA DE L’ARRÒS-es localitza a les zones de planeta afectades pel Monsó (pluges abundants i hiverns càlids), al SE asiàtic-agricultura intensiva-requereix abundant mà d’obra

La RAMADERIA TRADICIONAL complementa les tasques agrícoles. Únicament a les zones seques, trobarem ramaderia de SUBSISTÈNCIA (nòmada)



ITINERANT PER CREMACIÓ IRRIGADA DE L’ARRÒS EXTENSIVA DE SECÀ



La ramaderia complementa l’agricultura produint adobs i treballant els camps

A alguns indrets del planeta, com el Kurdistan, encara es pràctica la ramaderia nòmada

PAÏSOS SUBDESENVOLUPATSLES PLANTACIONS (Agricultura de mercat)


agricultura comercial especulativa

planta del cacau, un dels productes de plantació més característics



Grans explotacions grans produccions

una alta mecanització

la mà d'obra utilitzada és abundant i barata



L’agricultura de plantació és conseqüència directa del imperialisme i del neoimperialisme dels països occidentals als segles XIX i XXLa independència política no va trencar els lligams econòmics i la supeditació de la colònia a l’economia metropolitana.

3. L’IMPACTE DE L’AGRICULTURA I LA RAMADERIA SOBRE EL MEDI

Contaminació del sòl Contaminació de les aigües superficials i dels aqüífers

- Altres impactes que pot ocasionar l’activitat ramadera i agrícola al medi son: la sobreexplotació de l'aigua, la sobreexplotació del sòl, la sobreexplotació dels boscos, i als entorns rurals la pèrdua de paisatges i de la biodiversitat


- La demanda de productes agrícoles ja supera la capacitat de càrrega dels ecosistemes locals

- PAÏSOS OCCIDENTALS

AGRICULTURA SOSTENIBLE-pràctiques agrícoles respectuoses amb ell medi natural i amb els consumidors -aprofita al màxim els recursos naturals - evita l'ús de fertilitzants i pesticides que contaminen el sòl-intenta combinar de manera equilibrada la tecnologia, el benefici econòmic i el respecte pel medi ambient-objectiu satisfer les necessitats creixents d'una població mundial en desenvolupament

AGRICULTURA SOSTENIBLE


- PAÏSOS OCCIDENTALS

- l’agricultura de proximitat- Agricultura temporada - les cooperatives de consum dels països

occidentals

4. ELS PROBLEMES DEL SECTOR PRIMARI ALS PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS

POBLACIÓ DES DE DÈCADA 50 PRESSIÓ SOBRE ELS RECURSOS

SECTOR PRIMARI CRISIS I CONTRADICCIONS

- Les plantacions destinades al mercat ha suposat la pèrdua de terres a les comunitats rurals

- S’ha generat un excedent de mà d’obra que permet que les multinacionals paguin salaris de subsistència

- Èxode rural i moviments migratoris mundials agricultura itinerant que crema progressivament els boscos tropicals que genera la sobreexplotació dels sòls i que contribueix al canvi climàtic

sequeres perllongades i inundacions torrencials

5. L’AGRICULTURA A ESPANYA

- Predomini de l'agricultura de mercat - Elevada mecanització de les tasques agrícoles i aplicació de tècniques d'enginyeria genètica, biològica i química

CULTIUS HIDROPÒNICS CULTIUS SOTA PLÀSTICS HIVERNACLES

altres tècniques més tradicionals com les d'arenament i la introducció de nous adobs químics i fertilitzants així com productes fitosanitaris per tractar les malalties i plagues

5.1 CARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA A ESPANYA


- La intensa mecanització de les activitats agràries explica el contrast que es pot veure per exemple a Catalunya on, tot i que només un 2% de la població activa es dedica a les activitats agrícoles, més del 30% del territori està ocupat per conreus.



- Els darrers anys hi ha hagut una progressiva disminució de la superfície agrària, ja que aquesta ha estat destinada a altres usos, especialment a les àrees pròximes a les ciutats, i a que el bosc ha guanyat terreny degut a l’abandonament de molts explotacions rurals.

- A més, s’ha produït un retrocés de la superfície dedicada al secà mentre que la superfície de regadiu ha augmentat.



- L’agricultura espanyola s’ha especialitzat en aquells productes amb més demanda i rendibilitat.- El sector primari és, essencialment, un sector envellit i que progressivament s’ha convertit en assalariat i dinàmic.



- L’agricultura ha sofert un procés de concentració de la propietat, disminuint les petites explotacions a l’hora que el número total d’explotacions es redueix.

- La major part de les explotacions agràries es s’exploten sota el règim de propietat.



- Impulsades per les subvencions i ajudes europees, a Espanya s’introdueixen cada vegada més les pràctiques agrícoles sostenibles i l’agricultura ecològica.



- El pes de la ramaderia ha augmentat fins a produir un 40% del total de la producció agrària final degut a la progressiva interrelació entre les activitats agro-ramaderes i la indústria alimentària.


5. L’AGRICULTURA A ESPANYA5.1 CARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA A ESPANYA

Ramaderia industrial i intensiva, desvinculada del medi, en la que predomina la ramaderia bovina, la porcina i l'aviària en règim d'estabulació. En la seva localització hi influeixen la proximitat als consumidors i les estratègies de les multinacionals

Ramaderia extensiva que manté una relació amb el medi.

5. L’AGRICULTURA A ESPANYA5.2 FACTORS QUE CONDICIONEN L’AGRICULTURA

Factors Biogreogràfics

altitud

climarelleu

sòl

disponibilitat d'aigua

les millors condicions per a l'agricultura es donen al voltant dels

200m d'altitudLes temperatures,

les precipitacions i el vent determinen el tipus de cultius que

poden créixer

l'agricultura se sol localitzar a les planes i al fons de les valls

més amples

texturaacidesa que condiciona

la fertilitatcontingut de nutrients porositat mitjana que

permeti el pas de l'aigua

Segons la disponibilitat de l'aigua, els

conreus poden ser de

secà o de regadiu

5. L’AGRICULTURA A ESPANYA5.2 FACTORS QUE CONDICIONEN L’AGRICULTURA- Altres factors

- La mida

- Els latifundis són explotacions de grans dimensions (més de 50 ha), on es practica una agricultura extensiva. A Espanya predominen a Andalusia, Extremadura, Aragó i Castella. Es dediquen a les pastures i als conreus de secà


- La mida

- Els minifundis són explotacions de petites dimensions (menys de 10 ha). Es localitzen a Galícia, a la Submeseta nord i a València. Actualment els de llevant són rendibles i es dediquen al regadiu i a una agricultura intensiva i molt científica.


- La mida

- Explotacions mitjanes, entre 10 ha i 50 ha. A Espanya aquestes propietats han augmentat ja que els organismes competents de la UE han fomentat la pràctic d'una agricultura intensiva per obtenir més productes i per tant molts beneficis.


- El règim de tinença de la terra

Propietat: quan les terres són explotades directament pels seus propietaris

Arrendament: quan el propietari cedeix la terra a un pagès a canvi que aquest li pagui una quantitat de diners

Parceria: és quan el pagès paga al propietari una part proporcional de la producció agrícola obtinguda

Usdefruit: que és el dret d'aprofitar els fruits d'una cosa que es propietat d'una altra persona

Altres terres que són propietat del Patrimoni Forestal de l'Estat o d'altres entitats públiques (municipis...)


- La varietat dels productes

Policonreul'espai agrari està dividit en moltes parcel·les,

on es conreen espècies diferents.

Monoconreu l'espai agrari s'especialitza en el conreu d'un sol producte

(cereals, oliveres...)

5. L’AGRICULTURA A ESPANYA5.3 L’AGRICULTURA A CATALUNYA- Mateixes característiques que a Espanya

percentatge en el PIB més petit i el que ocupa menys població activa

major part de les explotacions són de mida petita o mitjana

sector agrícola està integrat amb les explotacions ramaderes

5. L’AGRICULTURA A ESPANYA5.4 LA POBLACIÓ AGRÀRIA

- La població agrària ha anat disminuint progressivament a causa de:

mecanització dels treballs

especialització

baixa rendibilitat

ha augmentat la demanda de treballadors eventuals que fan feines de temporada.

mà d'obra immigrant

5. L’AGRICULTURA A ESPANYA5.4 LA POBLACIÓ AGRÀRIA

POBLACIÓ RURAL POBLACIÓ AGRARIA

persones que encara que vivien en zones rurals treballen en el sector secundari o terciari

la població agrària és aquella que treballa en el sector primari

5. L’AGRICULTURA A ESPANYA5.5 LA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNA (PAC)

Objectius de la PAC

Augmentar la productivitat i desenvolupar la indústria

agroalimentària Assegurar unes rendes suficients

Garantir l'aprovisionament

Assegurar preus

raonables

Estabilitzar els mercats

Millorar el medi ambient


Ajudes directes rebudes de la PAC per CCAA (any 2014)


PAC Reformes 2013

les pràctiques sostenibles

la investigació i divulgació dels coneixements

un nou sistema d’ajudes als agricultors

augmentar el poder dels agricultors en el procés agroindustrial


PAC – CONTROVÈRSIES

- Els grans propietaris reben la major part les subvencions europees- Espanya el 16% dels propietaris 75% de les subvencions

- Política comuna amb els fons més alt dels pressupostos (40%)- Es subvencionen diferents productes segons el país

- Impedeix el lliure mercat


Beneficiaris de la PAC a Espanya

Grupo Noga 8,2 milions €

Família Mora-Figueroa Domecq 4 milions €

Ebro Foods 3 milions €

Casa de Alba 3 milions €

Syral 3,7 milions €

Azucarera Ebro 1,7 milions €

Juliano Bonny 4 milions €

Bonnysa 5,6 milions €

Zumavesa 6 milions €

J. Garcia Carrión 5 milions €

Freixenet 2 milions €

Codorniu 1,5 milions €

Mercadona 2,5 milions €

Leche Pascual 0,6 milions €


Fons de la PAC destinats a cada país (2014 – 2020)

EL PAISATGE AGRARI

FACTORS

CLIMA- humitat

-estacions- hores insolació

…

RELLEU-distribució i

forma parcel·les

ELEMENTS

Àrees productores:

- tipus de cobertura vegetal

- mida i tipus d’explotació

- tipus de ramaderia

Humans:

- fisonomia de l’hàbitat

- disposició

- vies de comunicació

- Paisatges agraris a Espanya:

atlànticmediterraniinterior

muntanyacanari

5. L’AGRICULTURA A ESPANYA5.6 ELS PAISATGES AGRARIS

ATLÀNTIC

INTERIOR

MEDITERRANI

CANARI


EL PAISATGE AGRARI ATLÀNTIC

CLIMA OCEÀNIC

presència de prats

boscos caducifolis

AGRICULTURA

conreu dedicat al farratge

presència de prats pel ramat

pomeres per elaborar sidra

interior de Galícia policonreu tradicional

minifundis ( concentració parcel·lària)

RAMADERIA

cria de bestiar boví

introducció noves races

objectius: producció de llet (Euskadi, Astúries i Cantàbria) i de carn a Galícia

explotacions familiars

POBLAMENT DISPERS CASERIES

RELLEU accidentat


PAISATGE DE MINIFUNDI ATLÀNTIC


EL PAISATGE AGRARI MEDITERRANI

RELLEU accidentat, però amb presència de valls sedimentàries i planes litorals.

CLIMA MEDITERRANI

precipitacions escasses

estius calorosos (sequera)

Agricultura de Secà:

TRIOLOGIA MEDITERRÀNEA

cereals, vinya i olivera

Latifundis (Andalusia) i explotacions familiars


temperatures més suaus i sols més fèrtils

Agricultura de regadiuTecnificació (hivernacles, selecció de planters, reg per degoteig i ús de fitosanitaris)

Planes litorals: explotacions intensivesRAMADERIA

Ovina i caprina

Extensiva a zones de secà

Bovina i porcina

Intensiva: proveir ciutats

POBLAMENT CONCENTRAT majoritàriament


PAISATGE MEDITERRANI: HORTA DE VALÈNCIA

EXPLOTACIÓ INTENSIVA DE REGADIU


EL PAISATGE AGRARI D’INTERIOR

RELLEU predominen les zones planes amb una altitud elevada a la Meseta

CLIMA CONTINENTAL

hiverns freds (glaçades)

estius calorosos

manca de precipitacions

limita tipus d’agricultura

i el creixement dels boscos

Paisatge típic: devesa

AGRICULTURA

Rotació de conreus (i guaret)

Biennal o triennal

Aliments pel bestiar (ordí)

Mecanització

Adobs han reduit el guaret

Latifundis predominen

Explotacions hortofrutícoles a les vores dels rius.


BESTIAR OVI D’ARAGÓ

RAMADERIA

Ovina

Prats muntanyosos (Meseta i Aragó)

Bovina, porcina i avicultura

Extensiva i industrial

Proximitats nuclis urbans

POBLAMENT: DISPERS I ESCÀS.

Èxode rural elevat

Habitat: petits nuclis rurals o ciutats agropecuàries

GRANJA DE POLLASTRES


PAISATGE TÍPIC DE LA MESETA CASTELLANA


EL PAISATGE AGRARI DE MUNTANYA

RELLEU escarpats CLIMA fred (neu), contrastos vessants sud i nord

Activitats agropecuàries i silvícoles

Ús escalonat del terreny

Nord: pastura, horts i conreus a les valls, boscos als vessants i prats d’altura

Sud: conreus escalonats fins els 2000 m a la part del solell. Vessants baixos estan treballats en feixes (abandonats)

Petites propietats a les valls

Forestals comunals

Explotació forestal

Aprofitament del faig i el castanyer (creixement lent)

Introducció del pi i eucaliptus (industria paperera)

Ramaderia

Bovina i ovina

Bovina transhumància local

Extensiva

Conversió de boscos en pastures

POBLAMENT

escàs i concentrat a petits nuclis a les valls.

Impacte del turisme als paisatges


EL PAISATGE DE MUNTANYA


EL PAISATGE AGRARI DE LES CANÀRIESFactors físics

Sòls volcànics

Relleu escarpat

Clima subtropical

Pluviositat escassa

Ús arenats artificials per conservar humitat

Sistemes agrícoles i ramaders

-El plàtan (Tenerife, La Palma)

- tomàquet (GC, T., Fuerteventura)

-Patata (Tenerife i GC)

-Conreus sota plàstic –> hortalisses d’exportació

- Caprí i oví augmenten

-Boví i porcí en recessió

Estructura agrària

Tipologia propietat variada

Economia subsistència interior: petita

Costa: agr. exportació : grans propietats

Explotació forestal

Superfície forestal protegida

Pi canari i la laurisilva

POBLACIÓ: agrària en retrocés i pastoreig envellida.

Habitat rural: Concentrat


PAISATGE AGRARI CANARI: PLANTACIÓ DE PLÀTANS


5. L’AGRICULTURA A ESPANYA5.7 ELS PAISATGES AGRARIS DE CATALUNYA


AGRICULTURA DE SECÀ

àrees central i nord de la Depressió Central

S'alternen els cereals i les granges bestiar porcí de tipus intensiu estabulada

Vinya i fruiters de secà

Cereals de secà

la Depressió Prelitoral

els fruiters de secà les Garrigues (oliveres), el Baix Camp i la Ribera d'Ebre (avellaners)

vinya L'Alt i el Baix Penedès, el Priorat, la Terra Alta i la Conca de Barberà


AGRICULTURA DE REGADIUArròs - Delta de l’EbreCereals de regadiu

Arbres fruitersSegrià i el Pla d'Urgell - poma, pera i préssec

Alt i Baix Empordà i Gironès - cultiu de poma

Hortalisses Baix Llobregat, Baix Ebre, Montsià i Maresme

6. LA PESCA

- La pesca provinent d'aigües continentals suposa un 14% del total i la pesca provinent d'aigües marines un 86%- Els peixos més capturats a nivell mundial són: bacallà, sardina, areng, tonyina, anxova i lluç.

6.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA PESCA AL MÓN

6. LA PESCA


Utilitats de la pesca

Alimentar

Pinso Fertilitzants

Margarines i olis

6. LA PESCA


Estadístiques de la FAO sobre producció i utilització de la pesca al món

6. LA PESCA

6.2DISTRIBUCIÓ DELS RECURSOS I PRINCIPALS ZONES PESQUERES

- Distribució

- Els caladors es troben en les aigües poc profundes, condicions de tº òptimes per altres concentracions plàncton

6. LA PESCA

6.2DISTRIBUCIÓ DELS RECURSOS I PRINCIPALS ZONES PESQUERES

6. LA PESCA

6.3 TIPUS DE PESCA

LA PESCA TRADICIONAL

autoconsum

espècies molt apreciades en gastronomia prop de la costa

petits vaixells amb xarxes artesanes o esquers

6. LA PESCA

6.3 TIPUS DE PESCA

LA PESCA INDUSTRIAL

mercat

costanera d’altura - Es pràctica prop de la línia de costa

- Desembarquen les captures a la llotja.- Es tracta d'una producció orientada als mercats locals

- Es pràctica lluny de la línia de costa. - La realitzen els grans vaixells d'abastament ben equipats.

- S'estan setmanes o mesos a alta mar.- Es tracta d'una producció orientada als mercats nacionals o

globals destinats a la conserva, congelació i producció de derivats del peix

6. LA PESCA

6.3 TIPUS DE PESCA

6. LA PESCA

6.4 SISTEMES DE PESCA

Pesca amb estris

Xarxes passives

Xarxes a la deriva o d'arrossegament

Altres varietats

6. LA PESCA

6.4 ELS PROBLEMES DE LA PESCA

- Causes de l'exhauriment SOBREPESCA

Es considera que el rendiment òptim d'una pesqueria s'assoleix quan la

població de l'espècie explotada es manté entre el 60% i el 70%.

explotacions improcedents

sistemes de pesca poc apropiats

6. LA PESCA


- Contaminació de les aigües

6. LA PESCA


- Ampliació de les aigües jurisdiccionals

6. LA PESCA

6.5 SOLUCIONS ALS PROBLEMES DE LA PESCA

- AQUÏCULTURA

- Les piscifactories han de ser zones marines riques en plàncton i d'aigües tranquil·les

6. LA PESCA


- AQUÏCULTURA

6. LA PESCA


- PRÀCTIQUES DE PREVENCIÓ

- Control de sistemes de pesca - Establiment de quotes de pesca - Reglamentació de les mides de les xarxes - Establiments de vedes- Declaració d'espècies marines protegides - Campanyes publicitàries i de conscienciació

ciutadana

6. LA PESCA

- La pesca és una activitat molt important a Espanya, és la primera potència pesquera dins de la UE i una de les principals del món al costat del Japó, Rússia i els EEUU. -A Espanya es consumeix una gran quantitat de peix (més del doble que la mitjana de països de la UE) i es desenvolupa una important indústria conservera.

6.6 CARACTERÍSTIQUES DE LA PESCA A ESPANYA

- Les plataformes continentals espanyoles no són gaire aptes per pescar-hi:- La plataforma de la costa cantàbrica i gallega que és on hi ha més pesca està sobreexplotada- La plataforma del Golf de Cadis, és més extensa però està limitada per les aigües territorials del Marroc.- La plataforma de la costa mediterrània està sobreexplotada i, a més l’aigua és massa salada i massa càlida, hi ha menys

fitoplàncton i les marees són gairebé inexistents.

6. LA PESCA


- Tenint en compte aquesta situació la flota pesquera espanyola ha hagut de buscar caladors rics en pesca en altres llocs:- Al mar del Nord hi fan feina les flotes d’altura del Cantàbric i de Galícia, però la UE ha establert quotes de captures i

temporades de veda.- A les aigües de Terranova, però el Canadà ha imposat restriccions.- A la costa oriental de les Canàries, a l’anomenat banc saharià, però hi ha conflictes amb els països africans limítrofs, i per

això s’han hagut de signar acords amb el Marroc, el Senegal i Mauritània.- A llocs més llunyans com el canal de Moçambic, les costes de Somàlia i les aigües de l’Altàntic de l’Amèrica Llatina.

6. LA PESCA


- L’aqüicultura-Pretén satisfer la demanda de peix i marisc. -Espanya compta amb els requisits idonis per la instal·lació de piscifactories:

- Un clima favorable- Molts quilòmetres de litoral on instal·lar-les- Un nivell tecnològic alt que facilita la manipulació i comercialització de les espècies- La fabricació de pinsos per aquestes espècies cultivades.- La major part de les piscifactories es trobem localitzades a Galícia, en segon lloc a Cadis i en tercer lloc a la costa

Mediterrània.- La major part de les piscifactories d’aigua dolça estan especialitzades en truites i les d’aigua salada en mol·luscos.

6. LA PESCA6.6 CARACTERÍSTIQUES DE LA PESCA A ESPANYA

6. LA PESCA

- L’aqüicultura


- Menys de l’1% de la població activa es dedica a la pesca en España.- Actualment s’està produint un descens en les persones ocupades en aquest sector degut a:

- La crisi de la pesca artesanal i costanera.- La retallada en el nombre de llicències per pescar en aigües comunitàries i de tercers països.- La tecnificació de la flota pesquera- Malgrat tot la quantitat de pesca desembarcada es manté més o menys constant

6. LA PESCA

- El sector pesquer6.6 CARACTERÍSTIQUES DE LA PESCA A ESPANYA

ÀREES PESQUERES ESPANYOLES1. La regió del Nord-Oest. Inclou totes les costes de Galícia. Es la regió més important tant pel volum de pesca desembarcada com pel seu valor. El port de Vigo és el primer d’Espanya i hi té una part important de la flota congeladora i bacallanera. Al seu entorn hi ha les drassanes principals dels vaixells de pesca, una bona part de la indústria conservera i moltes empreses pesqueres i distribuïdores.2. La regió Cantàbrica . S’estén del riu Eo fins al Bidasoa. És la segona pel que fa a tones de pesca desembarcades. Els ports de Pasaia, Ondarroa, Bermeo, Sant Sebastià i Gijón serveixen de base de molts vaixells que pesquen en aigües comunitàries.3. La regió Mediterrània. Hi ha ports pesquers poc actius. No reben gaire pesca i l’han d’importar, sobretot a l’època turística. (Inclou les àrees de Tramuntana, Llevant, Sud Mediterrània i Balears)4. La regió Sud-Atlàntica. S’estén des d’Ayamonte fins a la Línea de la Concepción i comprèn els ports de Cadis, Huelva i Algesires on desembarquen espècies de gran valor econòmic com escamarlans, llagostins i gambes procedents de les costes africanes.5. La regió Canària. Els seus vaixells practiquen la pesca d’altura a les costes africanes però tenen importants problemes amb el banc saharià. Els ports més importants són el de Las Palmas i el d’Arrecife.

6. LA PESCA

6.7 ÀREES PESQUERES ESPANYOLES

6. LA PESCA

6.7 LES ZONES PESQUERES ESPANYOLES

6. LA PESCA

6.8 CARACTERÍSTIQUES DE LA PESCA A CATALUNYA

- Representa el 0,25% del PIB de Catalunya

contaminació i sobreexplotació de les aigües de la Mar Mediterrànea

població de peixos és baixa a causa de l'elevada temperatura mitjana de la mar Mediterrània, l'elevada salinitat i el fet que hi ha menys fitoplàncton per alimentar els peixos

intensa urbanització del litoral

sobrepesca

6. LA PESCA

6.8 ÀREES PESQUERES A CATALUNYA

- La costa tarragonina i les terres de l'Ebre que inclou: Tarragona, Sant Carles de la Ràpita i l'Ametlla de Mar

- Les comarques gironines de la Selva i l'Alt i El Baix Empordà que inclou: Blanes, Palamós Roses.

- El litoral central que inclou: Barcelona, Vilanova i la Geltrú i Arenys de Mar.

6. LA PESCA

6.8 ÀREES PESQUERES A CATALUNYA

SILVICULTURA

Explotació dels recursos que ofereixen els boscos

-Superfície forestal d’Espanya 26,3 mil. Hec.

- Boscos 29% de la superfície

- Catalunya 838.663 hec.

Acció antròpica introducció de noves espècies (pi i eucaliptus)

Bosc en expansió abandonament dels camps de conreu

Problemes dels boscos INCENDIS, TALA INCONTROLADA

7. LA SILVICULTURA

Cicle de la silviculturaCicle de la silvicultura7. LA SILVICULTURA

2/3 dels boscos a Espanya son de propietat privada

1/3 pertanyen als municipis

La resta, a les comunitats autònomes.

El 25% dels boscos son espais protegits.

La principal funció dels boscos és protegir vers l’erosió i la desertificació, a més de regular el cicle hidrològic.

El 12% dels boscos son explotats per obtenir fusta.

7. LA SILVICULTURA

7. LA SILVICULTURA

ROURE ALZINA

ESPÈCIES AUTÒCTONES

SUBSTITUIDES

PIEUCALIPTUS

7. LA SILVICULTURA

El sector primari

Education

Transcript of El sector primari