El sector serveis i la sostenibilitat.

Perspectives de futur en ecoinnovació en Mercats Municipals

Jordi Oliver i Solàjordi@ineditinnova.com

Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Formació dels membres: Enginyers químics, ambientòlegs, geògrafs, enginyers agrònoms i dissenyadors industrials.

Àrees de recerca:

Ecologia Industrial: ACV, Ecodisseny, Ecoeficiència, Compra Verda, Fluxes de matèria i energia.

Sostenibilitat en sistemes agrícoles.

www.sostenipra.cat

GRUP DE RECERCA UABSostenibilitat i Prevenció Ambiental

Fundada a l’Abril de 2009.

Spin-off del grup de recerca SosteniPrA de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB.

Recerca aplicada en el camp de la sostenibilitat i la prevenció ambiental, que aporta un factor d’innovació als seus clients.

Ecoinnovació en projectes i ecodisseny de productes.

www.ineditinnova.com

EMPRESA DE R+D EN SOSTENIBILITATInèdit Innovació

CONTINGUT DE LA PRESENTACIÓ

Les ciutats, els serveis i el mite de la desmaterialització

La rellevància ambiental del sector serveis

Ecoinnovació en mercats municipals

INTRODUCCIÓRellevància ambiental de les ciutats

80% emissions GEH

[3]

50% població

[2]

2,7%sup.terra

[1]

[1] UN (2007) Urban population, Development and the Environment. Department of Economic and Social Affairs.[2] UN (2008) World Urbanization Prospects: The 2007 Revision Population Database.[3] Ash C, Jasny BR, Roberts L, Stone R, Sugden A (2008) Reimagining cities - Introduction. Science 319(5864): 739-739.

Sistemes antròpics ≈ Sistemes naturals: depenen d’uns fluxos físics de materials, aigua i energia per poder funcionar

Matèria

Energia

Dissipació d’energia

Dispersió de contaminants

Producció de béns i informació

RECURSOS EMISSIONS

METABOLISME DEL SISTEMA URBÀ I DELS SUBSISTEMES INCLOSOS (habitatges, indústria, serveis, etc.)

INTRODUCCIÓMetabolisme dels sistemes antròpics

INTRODUCCIÓEl sector serveis dins dels sistemes antròpics

Ciutat

Serveis

Importància:

Països desenvolupats 60-70% PIB procedeix del sector serveis (OECD)

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona el 68,6% de la població treballa al sector serveis.

Comparació ambiental serveis/indústria:

Poca preocupació per l’impacte del sector serveis i molta pel sector industrial

Manca de dades sobre el metabolisme del sector serveis i d’accions legals de control i normalització dels fluxos.

Percepció de baix impacte del sector serveis → desmaterialització

Flux d’entrada Flux de sortida

INTRODUCCIÓHipòtesis de desmaterialització de l’economia

1980sCorba de Kuznets Ambiental

Terciarització i tecnologització

Decoupling (desvinculació creixement econòmic-recursos naturals)

Menor consum de recursos materials i d’energia

Final 1980s

Font: Carpintero, O., 2005

Fi de la desconnexió

Forta rematerialització

Font: Carpintero, O., 2005

CONSUM D’ENERGIA EN EL SECTOR SERVEIS

El cas del Parc de Montjuïc

METABOLISME DEL SECTOR SERVEIS Sistema estudiat

METABOLISME DEL SECTOR SERVEIS Caracterització del sistema

200 equipaments de serveis

14,5 milions de visitants

2,500 treballadors

76 operadors

Verd

450 ha

Gris

200 equipaments de serveis

200 equipaments de serveis

14,5 milions de visitants14,5 milions de visitants

2,500 treballadors

76 operadors

2,500 treballadors

76 operadors

Verd

450 ha

Gris

Verd

450 ha

Gris

Flux antropogènicFlux natural

FLUX D’ENTRADA

Radiació Solar

Flux antropogènic

Gas Natural

Electricitat

Combustibles líquids

FLUX DE SORTIDA

Impacte ambiental global

Subsistema Intermedi

FLUX DE CONSUMSubsistema Verd

Vehicles i maquinària

Subsistema Gris

Centres esportius

Centres educatius

Equipaments singulars

Equipaments culturals

Enllumenat públic

Fonts ornamentals

Solar tèrmica

METABOLISME DEL SECTOR SERVEIS Resultat. Flux energètic del sistema i subsistemes

Gas Natural Com. líquidsElectricitat Solar tèrmica

CONSUM TOTAL: 5,000,2 Tep

Consum per visitant: 0,35 Kep/visita (4 kWh/visita)

Energies renovables: 39,2 Tep (0,8%) en 757 m2 de panells

Maquinària i vehicles de jardineria

Fonts ornamentals Cultura Educació Esport Equipaments

singulars

29 268,3 0,7 %

87,85,1

EdificisZona verda

1,2 3,9 25,1 15,6 19,4 27,7

%

%

7,1

Enllumenat

METABOLISME DEL SECTOR SERVEIS Resultats. Inventari de consums energètics per tipologia de servei

Tep Kep/visitant Kep/m2

Màx. Mín. Màx. Mín. Màx. Mín.CulturalMuseus 907 4,8 2,48 0,03 70,88 0,86Teatres 116 0,9 1,25 0,03 s.d s.dEducacióEscoles i instituts 32,7 5,4 91,67a 21,45a 17,11 5,39

Centres d’atenció especial 43,8 13,3 211,71a 138,81a s.d s.d

Universitats 363,0 211,4 211,36a 63,54a 19,03 5,28EsportEstadis a l’aire lliure 199 0 5,20 0 - -Poliesportius - 4,9 s.d s.d -Piscines 522,8 52 2,50 0,43 - -Altres equipamentsFira - 971,9 - 0,71 - -Palau Sant Jordi - 324,7 - 0,34 - -

Poble espanyol - 55,8 - 0,04 - -

Funicular - 32,7 - 0,27 - -a Consum anual per alumne

Ràtio 1-3 (Kep/estudiant)

Universitats

Ràtio 1-82 (Kep/m2)

Museus

Alta variabilitat en el consum energètic dins de cada categoria de servei.

METABOLISME DEL SECTOR SERVEIS Resultats. Petjada de carboni

• La superfície forestal [1] necessària per absorbir les 28.200 tones de CO2-equivalentproduït durant el cicle de vida dels combustibles consumits als equipaments de serveis del Parc de Montjuïc és de 5.500 ha, 12 vegades la superfície del Montjuïc, o el 65% del Parc de Collserola.

[1] Gracia C (2004) Els boscos com a font o embornal de carboni. In Terradas, J., F. Rodà (eds.) Els boscos de Catalunya. Estructura, dinàmica i funcionament. Documents dels Quaderns de Medi Ambient núm. 11, DMAH, Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 151-159.

METABOLISME DEL SECTOR SERVEIS Conclusions

• El consum energètic del sector serveis és important des del punt de vista ambiental, tant en magnitud com en composició del flux:

– Tal com demostra la petjada de carboni de 5.500 ha.

– L’ús d’energies renovables en els equipaments de serveis del Parc de Montjuïc no arriba a l’1% del total.

• Els principals consumidors són els equipaments en edificis, on també s’observa variació de fins a gairebé dos ordres de magnitud en el consum energètic d’equipaments que ofereixen el mateix servei.

• No s’observa simbiosi de fluxos energètics en el Parc de Montjuïc malgrat que els polígons de serveis tenen similituds amb els polígons industrials.

17/45

ECOINNOVACIÓ EN MERCATS MUNICIPALS

Perspectives de futur

MERCATS MUNICIPALS Anàlisi de la cadena de valor

Impacte ambiental

Valor afegit

Valor afegit = Preu de venta – Cost del material – Energia

1

2

34

1. Producció2. Transport3. Manipulació4. Minorista

MERCATS MUNICIPALS Àmbits d’actuació per a la sostenibilitat en l’equipament (energia)

Il·luminació

ClimatitzacióVentilació

AiguaCalenta

Sanitària

Cambresfrigorífiques Electricitat

ECOINNOVACIÓ EN MERCATS MUNICIPALSNoves tendències en l’estudi de la sostenibilitat

SEGURETAT(UNE 81900:96)

QUALITAT (UNE-EN ISO 9001:94 i 9001:00)

MEDI AMBIENT(UNE-EN ISO 14001:96)

De l’establiment (energia, producció i gestió residus)

Al producte (prevenció global)

ECOINNOVACIÓ EN MERCATS MUNICIPALSNoves tendències en l’estudi de la sostenibilitat

Res

post

a de

la g

estió

Centre d’atenció de la gestió actual

Només accions

esporàdiques

alta

baixa

ResiduConsumMinorista Transport ProcessatCultiu

Esforços de gestió

Res

post

a de

la g

estió

alta

baixa

ResiduConsumMinorista Transport ProcessatCultiu

ECOINNOVACIÓ EN MERCATS MUNICIPALSNoves tendències en l’estudi de la sostenibilitat

Impacte d’un producte / servei

ECOINNOVACIÓ EN MERCATS MUNICIPALSNoves tendències en l’estudi de la sostenibilitat

Res

post

a de

la g

estió

alta

baixa

ResiduConsumMinorista Transport ProcessatCultiu

Producciósostenible

El 80% de l’esforç se centra en el 20% de

l’impacte

Consum sostenible

ECOINNOVACIÓ EN MERCATS MUNICIPALSNoves tendències en l’estudi de la sostenibilitat

De l’establiment (energia, producció i gestió residus)

Al producte (prevenció global)

Directiva WEEE i ELV (1999)

IPP (2001)

Directiva Envasos i embalatges (1994)

Ecoetiquetes

ECOINNOVACIÓ EN MERCATS MUNICIPALS Millora ambiental global dels Mercats Municipals

PER TANT...

• És important com fem la venta (consum de recursos en l’establiment comercial).

• Però cada cop més també ho és conèixer el cicle de vida d’allò que estem venent.

• Necessitem utilitzar nous indicadors que ens donin informaciósobre el cicle de vida dels productes.

• Amb l’objectiu d’assolir una MILLORA AMBIENTAL GLOBAL

ECOINNOVACIÓ EN MERCATS MUNICIPALSMillora ambiental global dels Mercats Municipals

ECOINNOVACIÓ EN MERCATS MUNICIPALSMillora ambiental global dels Mercats Municipals

Moltes gràcies perla seva atenció!

Jordi Oliver i Solàjordi@ineditinnova.com