Tema 10: “Les activitats del sector terciari”

Ciències Socials

3er ESO

Apartat 1: EL SECTOR TERCIARI

• El sector terciari inclou totes les activitats econòmiques relacionades amb els serveis.

• Actualment, és el sector predominant a Europa (on treballa més gent).

• El sector terciari es pot dividir en:

- Sector terciari superior: el desenvolupen persones amb preparació acadèmica amb sous ben remunerats: ciència, tecnologia, direcció empresarial, política, educació...

- Sector terciari banal: són feines que exigeixen poca preparació i que es corresponen amb sous baixos: serveis domèstics, neteja, venda...

• El sector terciari a augmentat la seva importància els últims anys degut als canvis socials que els han propiciat:

- L´augment de l´esperança de vida provoca la necessitat de serveis cap a la gent gran: infermeres, residències, etc.

- La incorporació de la dona al món laboral genera la necessitat de persones que tinguin cura dels nens o de la llar.

- Les vacances pagades han desenvolupat els serveis vinculats a l´oci i el turisme.

Apartat 2: “ELS SERVEIS”

• Les activitats més importants del sector terciari són:

1) Els serveis socials: educació, sanitat, policia, bombers, administració pública...

2) La distribució: transport de persones i mercaderies, transport d´informació (telecomunicacions, periodisme), comerç a l´engròs...

3) Els serveis a les empreses: publicitat, banca, advocats, arquitectes, enginyers, recerca, seguretat privada...

4) Els serveis al consumidor: comerç al detall, hostaleria (bars i restaurant), lleure (oci) i turisme, emmagatzematge, manteniment, neteja, perruqueria...

Apartat 3: “EL COMERÇ”

• El comerç consisteix en la compra i venda de mercaderies.

• El primer comerç de la història es va fer mitjançant el bescanvi(“trueque”): canviar un producte per un altre. Més tard es va inventar la moneda.

• El comerç es pot dividir en:

- Comerç interior: té lloc a dins d´un país. Pot ser de dos tipus:

1) Comerç a l´engròs: el fan els majoristes (vendre grans quantitats d´un producte a les empreses o a altres comerciants)

2) Comerç al detall: es ven directament al consumidor, en petites quantitats (supermercats, botigues)

- Comerç exterior: comerç entre països.

1) Exportar: vendre mercaderies a altres països

2) Importar: comprar mercaderies a altres països

Apartat 3: “EL COMERÇ”

• La balança comercial és la diferència entre els béns que exporta un país i els que importa

- Pot ser positiva (quan el país fa més exportacions que importacions)

- Pot ser negativa (quan el país fa més importacions que exportacions)

• La balança de pagaments és la diferència entre els beneficis obtinguts per un país mitjançant les exportacions i la despesa que ha tingut amb les importacions.

- Pot ser excedentària: el país guanya capital financer- Pot ser deficitària: el país perd capital financer• La divisa és una moneda estrangera. Actualment, els intercanvis

comercials entre països es fan amb dòlars (la moneda dels E.U.A.)• L´objectiu d´un país és la balança de pagaments excedentària.

Apartat 4: “EL COMERÇ INTERNACIONAL”

• Els fluxos comercials són els intercanvis comercials habituals entre països. Hi ha quatre fluxos comercials:

- Fluxos de matèries primeres: representen el 40% del comerç internacional. Són imprescindibles degut a que cap país té tots els recursos naturals necessaris. El comerç més important és, sens dubte, el del petroli.

- Fluxos de productes manufacturats o elaborats: els països industrialitzats els venen a tot el món. Cada cop hi ha més països industrialitzats.

- Fluxos de capital: són els intercanvis de diners entre països. Poden ser préstecs (quan un país demana diners a un banc estranger) o inversions (quan un país compra empreses o accions en borsa a l´estranger).

- Fluxos d´informació: es fan constantment per internet, telèfon o televisió per satèl.lit.

Apartat 4: “EL COMERÇ INTERNACIONAL”

• Els blocs comercials són aliances entre països propers per fer intercanvis comercials sense impostos aranzelaris.

• Actualment són vuit els blocs comercials mundials:- NAFTA (Amèrica del Nord): E.U.A., Canadà i Mèxic- MCCA (Amèrica central): Guatemala, Hondures, Nicaragua, Costa

Rica i El Salvador- Comunitat andina (Amèrica del Sud):

Veneçuela, Colòmbia, Perú, Equador i Bolívia- MERCOSUR (Amèrica del Sud): Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai- UMA (Nord d´Àfrica): Líbia, Marroc, Algèria, Tunísia i Mauritània- Xina-ASEAN (Sud-est d´Àsia):

Xina, Tailàndia, Vietnam, Indonèsia, Malàisia, Myanmar, Filipines, Singapur, Cambodja, Laos i Brunei

- ANZCERTA (Oceania): Austràlia i Nova Zelanda- Unió Europea (Europa)

Apartat 5: “EL TRANSPORT AERI I MARÍTIM”

• El transport aeri és ideal pels desplaçaments humans de llarga distància, encara que també s´utilitza pel transport de mercaderies lleugeres. El problema és el seu elevat cost (en combustible i seguretat).

• Les companyies low cost (baix cost) han abaratit els viatges turístics de mitjana distància.

• El transport marítim és massa lent pel transport de passatgers a llargues distàncies, per tant, és exclusiu del transport de mercaderies pesants.

• Són claus al comerç marítim internacional els canals de Panamà i Suez, així com els estrets de Gibraltar, Ormuz, Adén i Singapur.

Apartat 6: “EL TURISME”

• A partir del 1950 els països desenvolupats comencen a fer turisme (fins llavors, el turisme era exclusiu dels rics) gràcies a les vacances pagades, la jubilació, el cap de setmana i la millora dels transports.

• El turisme està gestionat pels tour operadors (empreses que gestionen els vols i els establiments hotelers).

• El turisme és una important font d´entrada de divises i crea molts llocs de treball. També genera problemes: treball temporal i mal pagat, especulació del sòl, contaminació...

• Els països més rics són els que fan més turisme i els que més turisme reben (Europa, Amèrica del Nord i Japó). També reben molts turistes els països del Carib i el Sud-est d´Àsia.