El Servei Jesuïta a Migrants (SJM) és una xarxa que treballa per la defensa dels drets de les

persones migrants i el seu ple accés a la ciutadania mitjançant:

• L’acompanyament –personal i col·lectiu– de processos d’incorporació social,

apoderament personal i participació social i comunitària.

• L’oferta de serveis de caràcter formatiu, d’orientació, adreçats a l’enfortiment

associatiu, que reforcen l’acompanyament.

• La incidència pública per tal de promoure marcs legals, polítiques i pràctiques que

garanteixin i siguin respectuoses amb els drets humans de les persones migrants.

• La promoció d’una cultura de l’hospitalitat i la inclusió, suscitant espais de trobada,

acollida i amistat en l’esfera personal i en la comunitària, així com eines per a la gestió

positiva de la diversitat en l’àmbit social.

• L’anàlisi de les situacions que vulneren drets de les persones migrants, denunciant les

causes i buscant possibles alternatives.

SJM, impulsat per la Companyia de Jesús, és la concreció de la seva prioritat apostòlica en l’àmbit

de les migracions, tant en l’àmbit internacional com a Espanya. Són membres del SJM les entitats

socials vinculades a la Província d’Espanya que treballen amb i per a les persones migrants. La

xarxa s’articula al voltant de l’associació civil Servei Jesuïta a Migrants d’Espanya, amb oficines

a Madrid (Centro Pueblos Unidos, de la Fundació San Juan del Castillo), Barcelona (Fundació

Migra Studium), Sevilla (Asociación Claver), Bilbao (Fundación Ellacuria), València (SJM-Valencia)

i Melilla.

info@sjme.org

www.sjme.org

Autor: Josep Buades Fuster SJ

Integrants dels equips de visita als CIE durant l’any 2018:

Pueblos Unidos (Madrid): Brígida, Ángel, Teresa, Ashton, Juan Carlos, Ana María, Isabel, Louise,

Patrick, Tomasz, Marta, Lucía, Mariano, Elena i Ana.

Migra Studium (Barcelona): Irina, Sebastián, Jocelyne, Victoria, Julia, Clara, Miguel, Miquel, Pilar,

Ana, Sara, Carol, José Javier i Margarita.

SJM-València: Blanca, María, Cristina, María Cinta, Javier, Jorge, María Josefa, Isabel, Ignacio,

Dolores, Jesús, Juan, Mustapha i Alberto.

Claver (Algesires-Tarifa): Mella, Pilar, Mercedes, Adriana, Ilham, Armando i Pep.

2 Discriminació d’origen

PRESENTACIÓ

El títol de l’Informe CIE 2018 del SJM és Discriminació d’origen. L’any 2018, dos terços de les

persones internades als CIE procedien del Marroc (36%) i d’Algèria (32%). De fet, en el sistema

d’internament s’opera una discriminació d’origen.

Aquest document és una versió abreujada de l’informe original. Inclou:

• El resum executiu.

• L’eco d’un crit: carta de Mons. Santiago Agrelo, arquebisbe de Tànger, que acompanya

tantes persones migrants i és testimoni dels seus sofriments.

• Una reflexió sobre la discriminació d’origen que no es limita als CIE, ja que les persones

magrebines i subsaharianes reben un tracte diferent ja des del desembarcament.

• Les conclusions i recomanacions del SJM.

SJM publica aquest resum per facilitar la reflexió i el debat sobre les qüestions suscitades en

l’informe. No inclou els següents apartats de l’informe original:

• Una reflexió crítica sobre els CIE realitzada a partir de les visites dels equips del SJM de

Madrid, Barcelona, València, Algesires i Tarifa.

• Una interpretació raonada de les xifres d’internaments: sexe, edat, nacionalitat

declarada, motiu d’internament...

• Una reflexió crítica que contextualitza l’internament en la seqüència de mesures

adoptades des de la detenció de les persones després de la seva conducció a port per

Salvament Marítim o en el punt de desembarcament de les seves pasteres. Per exemple,

la referència a les instal·lacions provisionals o permanents organitzades per a l’acollida

i detenció quan l’augment considerable de les arribades va fer que les comissaries de

policia resultessin insuficients. Aquest apartat també esmenta els centres d’acollida

humanitària i de refugiats als quals es deriva, o no, les persones migrants després de la

seva primera identificació.

• L’observació de situacions de vulnerabilitat i vulneracions de drets en els CIE: les

deficiències estructurals dels CIE, la identificació de menors d’edat internats, el tracte

dispensat a persones amb problemes de salut, les dificultats i traves per a la sol·licitud

de protecció internacional, les limitacions en la comunicació i en l’ús de comunicacions,

els obstacles a l’accés d’ONG i les limitacions de l’assistència sociocultural i jurídica, així

com la gestió de situacions de crisi.

Versió completa en castellà accessible en línia a: bit.ly/sjm2018CIE

3 Discriminació d’origen

RESUM EXECUTIU

1. Els equips del SJM visiten els CIE de Madrid, Barcelona, València, Algesires i Tarifa. El

propòsit principal de les visites és oferir un espai d’escolta i acompanyament de la persona

dins i fora del CIE, així com observar situacions de vulnerabilitat i possibles vulneracions de

drets. Durant el 2018 alguns equips han hagut de fer front a dificultats d’accés a les persones

internades a causa de la limitació dels espais habilitats; també perquè la direcció del centre

no els ha facilitat el llistat de persones internades i els ha permès només visitar aquelles

que han demanat explícitament comunicar-se amb l’ONG, o bé per altres impediments

circumstancials.

2. Al llarg de 2018 van ser retornades 7.203 persones i expulsades 4.181, la qual cosa implica

11.384 repatriacions forçoses, 2.058 més que l’any 2017. Així com creix poc el nombre

d'expulsions (127), és notable l'augment de devolucions (1.931). El 47,31% de les expulsions

es va produir per simple estada irregular, mentre que el 51,71% de les devolucions es va

produir per entrada il·legal en pastera.

3. Al llarg de 2018 van ser internades 7.855 persones: 7.676 homes i 179 dones. Procedien de

90 països diferents, però especialment del Marroc, 2.801 (35,66%), i d’Algèria, 2.511

(31,99%). Els motius de l’internament eren sobretot dos: 5.502 per expedients de devolució

per entrada il·legal en pastera (70,04%) i 1.246 per expedients d’expulsió per estada

irregular (15,86%).

4. Cal tenir en compte el context dels CIE: els dispositius provisionals de recepció i detenció

(poliesportius, instal·lacions portuàries...) que es van organitzar com a resposta a la

insuficiència de les dependències de les comissaries arran de l’increment del nombre

d’arribades; els Centres d’Acollida Temporal d’Estrangers (CATE) i els centres d’acollida

humanitària i de persones refugiades als quals es deriva, o no, les persones inicialment

retingudes en CATE o després internades en CIE. Preocupen dos problemes: la manca de

detecció primerenca de persones amb perfils d’especial vulnerabilitat i el tracte

discriminatori donat a les persones de nacionalitat algeriana o marroquina, detingudes en

comissaries, mentre que es deriva a dispositius d’atenció humanitària i custòdia les d’origen

subsaharià o asiàtic. Les places d’acollida humanitària s’han de destinar a persones en

situació de vulnerabilitat amb independència de la seva nacionalitat.

5. Les situacions de vulnerabilitat i els drets vulnerats en l’internament estan connectats. Les

tasques d’observació crítica dels jutjats de control, del Defensor del Poble i de les

organitzacions de la societat civil que visiten els CIE assenyalen aspectes que necessiten ser

solucionats per millorar les condicions de vida i de les garanties de drets, com ara: les

deficiències estructurals dels CIE, la identificació de menors d’edat internats, el tracte a

persones amb problemes de salut, les dificultats i traves per a la sol·licitud de protecció

internacional, les limitacions en la comunicació i en l’ús de comunicacions, els obstacles a

l’accés d’ONG i les limitacions de l’assistència sociocultural i jurídica, així com la gestió de

situacions de crisi. La tasca constant de millora no elimina la reivindicació fonamental: la

fi de la institució de l’internament i el tancament dels CIE.

4 Discriminació d’origen

L’ECO D’UN CRIT

Als qui han preparat aquest informe i a tothom que dediqui el temps necessari per llegir-lo. Carta

des del cor:

El que us vull fer arribar no és una dada més sobre la situació dels immigrants, tampoc una

denúncia de les iniquitats evitables que cometem amb ells; vull deixar el ressò d’un crit, el de

milers i milers d’homes, dones i nens als quals hem pres qualsevol mena de recurs i hem llançat

fora de la nostra compassió, amb l’esperança secreta que la mort se’ls emporti i els aparti per

sempre de la nostra vista i, de passada, també de la nostra consciència. Aquí us deixaré només

això: l’eco d’un crit.

En la base de qualsevol forma de «discriminació d’origen» exercida pels responsables del

sistema d’internament d’estrangers, hi ha el menyspreu indiscriminat i la violació continuada

del dret dels pobres a emigrar –dret més sagrat que el dels rics a fer turisme–; hi ha la violació

del dret dels pobres a no patir violència en els seus desplaçaments –no menys sagrat que el meu

o el vostre a viatjar amb seguretat–, i hi ha la violació del dret dels pobres a somiar un futur

millor i poder treballar per aconseguir-ho.

Molt abans de qualsevol forma de «discriminació d’origen» en el tracte que les autoritats donin

als emigrants que arriben a Espanya per camins de clandestinitat, hi ha l’espoliació que els

europeus i altres depredadors de recursos hem fet en les nacions africanes, colonitzades ahir

com si fossin part d’Europa i colonitzades avui d’una altra manera, però sempre colonitzades.

Els emigrants, abans de ser els qui busquen futur a les nostres fronteres, són homes, dones i

nens que han perdut aquest futur perquè els l’hem arrabassat en els seus països d’origen: molt

abans de ser emigrants a la nostra porta, han estat les nostres víctimes a casa seva.

Previ a qualsevol forma de «discriminació d’origen» hi ha les fòbies que cultivem des del miratge

de la nostra supremacia cultural, política, religiosa, i també potser racial. El musulmà, el negre,

el gitano, l’estranger, el diferent... si no aconseguim mantenir-los fora de les nostres fronteres,

han de quedar almenys fora de la nostra vista.

L’Informe que teniu a les mans té el seu particular «diccionari de l’emigració», un diccionari

colpidor, amb paraules i expressions com ara: «discriminació», «CIE», «internament»,

«detenció», «repatriació forçosa», «limitació de drets». Em pregunto fins quan ens veurem

obligats a utilitzar aquest llenguatge, fins quan deixarem als llimbs dels arcaismes paraules com

«equitat», «igualtat», «acollida», «respecte», «llibertat», «protecció», «solidaritat»... Algú –

l’Informe que teniu a les mans en pot ser un bon memorial– haurà de recordar-nos que, en

aquest canvi de llenguatge –en aquest canvi d’opcions personals i socials–, ens hi va la vida.

Hi ha una «discriminació d’origen» que es fa molt abans que un immigrant arribi a trepitjar sòl

espanyol. La que m’impedeix reconèixer-me a mi mateix en qui arriba, en qui demana, en qui

pateix, en qui mor. Mentre no em reconegui en l’altre, continuaré maltractant-me a mi mateix

en l’altre.

Des del cor del vostre germà menor

+ Santiago Agrelo

Arquebisbe de Tànger

5 Discriminació d’origen

DISCRIMINACIÓ D’ORIGEN

L’informe CIE 2017 va posar el focus sobre el sofriment inútil infligit a un important nombre de

persones subsaharianes internades malgrat la certesa que no anaven a ser retornades, per les

dificultats d’identificació o per la impossibilitat que fossin readmeses pels Estats dels que deien

ser-ne nacionals. Aquesta pràctica va cessar, afortunadament, devers el juliol o agost del 2018,

sense que se’n sàpiga encara el motiu, però coincidint amb l’augment d’entrades irregulars de

persones marroquines i algerianes, la devolució de les quals es presumia possible.

Aquest informe vol denunciar la discriminació d’origen que revelen les xifres d’internament per

nacionalitat, quan un 36% de persones internades són marroquines i un 32%, algerianes. Hi ha

una cosa que inquieta profundament quan constatem que dues nacionalitats sumen dues

terceres parts de totes les persones sotmeses a internament. Una cop més, l’internament

s’està utilitzant sobretot com a eina de les polítiques de control de fronteres: un 92% de les

persones algerianes i un 79% de les marroquines van ser internades per motiu de devolució per

la seva entrada irregular a Espanya.

Les poques xifres disponibles sobre població estrangera que va entrar irregularment a Espanya

el 2018 segons la seva nacionalitat no permeten formar-se una idea total del percentatge de

persones internades respecte del total. La petició de dades cursada al ministeri de l'Interior a

través del Portal de la Transparència va obtenir una resposta parcial molt tardana. Bastants

xifres publicades en aquest informe van ser transmeses al març per una ciutadana que les havia

sol·licitat al començament de gener en el marc de la seva activitat professional, i que les havia

rebut dos mesos més tard. Són xifres molt valuoses per formar-se una idea sobre l'internament,

però limitades. Una de les llacunes més sensibles és el percentatge de persones internades per

motiu de devolució respecte del total de les que van entrar irregularment. Els percentatges

avançats en aquest informe apunten a un important component d'atzar en la decisió d'internar

a unes persones i no a altres: una forma estructural d'arbitrarietat.

La discriminació d’origen no es limita a l’internament. El Defensor del Poble i les ONG observen

el diferent tracte que reben les persones magribines de les d’altres orígens després del seu

desembarcament. Les primeres passen fins a 72 hores detingudes en comissaries de policia

mentre es realitzen els tràmits d’identificació; les d’altres orígens ho fan en els Centres

d’Acollida Temporal d’Estrangers; les primeres no gaudeixen de recursos d’acollida

humanitària alternatius al CIE o posteriors a la seva posada en llibertat (llevat d’excepcions, com

les dones embarassades); les segones reben un tractament humanitari millorable, però més

positiu que no pas l’internament al CIE.

Sigui quin sigui el motiu de l’internament, els CIE segueixen sent espais de patiment. Preocupa

el patiment de persones en especials situacions de vulnerabilitat: possibles menors, perfils de

protecció internacional, afectats per problemes de salut física o mental, víctimes de barreres de

comunicació... Aquesta vulnerabilitat està lligada a la vulneració de drets en les proves de

determinació de l’edat, en la tramitació de les sol·licituds d’asil, en l’accés a les comunicacions,

en l’assistència lletrada i en la interpretació i les condicions de vida imposades per instal·lacions

en molt mal estat (condicions de treball també penoses per al personal policial destinat als CIE).

La tasca dels jutjats de control i del Defensor del Poble és fonamental perquè l’internament

s’ajusti al Reglament, perquè no excedeixi els estrets marges de constitucionalitat que va marcar

el mateix Tribunal Constitucional.

Cal seguir treballant pel tancament dels CIE i, mentrestant, per ajustar-los al marc normatiu

que humanitzi l’internament. És un afany ètic i cívic.

6 Discriminació d’origen

CONCLUSIONS I RECOMANACIONS

En 2018, l'internament va ser eina de la lluita contra la immigració irregular a la Frontera Sud

marítima: més aviat de cara a l'opinió pública, perquè no té efecte dissuasiu. Per prevenir la

irregularitat, segueix sent necessària una política migratòria que flexibilitzi l'obtenció de visat de

residència i treball, si més no dins d'un termini prudencial per buscar feina i iniciar el procés

d'integració cultural.

Cal replantejar una alternativa a l'internament cautelar de persones que acaben d'entrar

irregularment a Espanya per la Frontera Sud: allotjament temporal en recursos oberts d'acollida

humanitària durant els tràmits de documentació amb independència de la seva nacionalitat. Des

de mitjans de 2018 es proporciona a la població subsahariana. Però la població marroquina i

algeriana pateix una discriminació d'origen, ja que sumen 2/3 de la població en CIE.

Hi ha àmbits dins dels CIE en què urgeix millorar la garantia de drets i la gestió:

• Cal que el personal policial destinat al CIE tramiti les sol·licituds de protecció

internacional sense prejutjar la seva admissibilitat a tràmit, tasca que correspon a l'OAR.

Igualment, cal que les tramiti amb diligència, evitant l'execució de la devolució de

persones que havien manifestat la seva intenció de sol·licitar asil.

• És imprescindible fer un esforç notable per implantar serveis d'orientació jurídica a tots

els CIE, millorar la formació específica dels lletrats que presten assistència d'ofici en els

expedients de devolució i d'autorització d'internament, i afinar la tasca dels jutjats

d'instrucció competents per decidir si autoritzen o no l'internament.

• Una de les qüestions a abordar amb més urgència és la disponibilitat d’interpretació a

les llengües efectivament parlades per les persones internades, així com la formació

dels intèrprets per fer la seva tasca amb més professionalitat.

• Cal revertir la política de reconeixement de persones menors d’edat, respectant la

presumpció de la minoria d’edat i posant-los en llibertat per tal d’aplicar la normativa

protectora.

• Cal demanar un esforç per resoldre amb la màxima professionalitat les situacions de crisi

que es produeixen puntualment als CIE.

7 Discriminació d’origen