EL SISTEMA SOLAR

El sistema solar s el Sol i els objectes que l'orbiten al voltant. Per tant, s un sistema planetari de vuit planetes i diversos cossos secundaris, planetes nans i objectes menors del sistema solar que orbiten el sol directament, com tamb els satllits (llunes) que orbiten molts planetes i objectes ms petits. El sistema solar es va formar fa 4.600 milions d'anys a partir del collapse gravitatori d'un nvol molecular gegant. La gran majoria de la massa del sistema s al sol, amb la major part de la massa restant continguda a Jpiter. Els quatre planetes interns ms petits, Mercuri, Venus, Terra i Mart, tamb anomenats els planetes tellrics, es componen sobretot de roca i metall. Els quatre planetes exteriors, anomenats els gegants gasosos, sn substancialment ms massius que els terrestres. Els dos ms grans, Jpiter i Saturn, estan compostos principalment d'hidrogen i heli, els dos planetes ms externs, Ur i Nept, es componen en gran part de les substncies amb punts de fusi relativament alts (en comparaci amb l'hidrogen i l'heli), anomenats gels, com ara aigua, amonac i met, i es refereixen sovint per separat com a "gegants de gel". Tots els planetes tenen rbites gaireb circulars que es troben dins d'un disc gaireb pla anomenat el pla eclptic.

QUE S EL SISTEMA SOLAR

El Sol s un estel situat al centre del sistema solar. La Terra i tots els altres planetes del sistema solar orbiten al seu voltant. Els planetes menors, els cometes, els meteoroides i tot el medi interplanetari que hi ha enmig tamb orbiten el Sol.

Com que s l'estel ms prxim a la Terra (es troba a 150 milions de km), s tamb l'astre ms brillant del firmament. La seva presncia o absncia en el cel determina el dia i la nit, respectivament. L'energia radiada pel Sol s aprofitada pels ssers fotosinttics, els quals constituxen la base de la cadena alimentria. Aix, s la principal font d'energia de la vida. Tamb aporta l'energia que mant en funcionament els processos climtics.

EL SOL

LA TERRA

La Terra s el tercer planeta en distncia respecte al Sol, el ms dens i el cinqu en mida dels vuit planetes del sistema solar. s tamb el ms gran dels quatre planetes terrestres del sistema solar. De vegades s'anomena mn o el planeta blau.Hi habiten milions d'espcies, incloent els humans; i s l'nic astre on se sap que hi ha vida. El planeta es va formar fa 4.540 milions d'anys, i hi va aparixer vida en mil milions d'anys. La biosfera de la Terra ha alternat significativament l'atmosfera i altres condicions abitqiues, permetent la proliferaci d'organismes aerbics i la formaci de la capa d'oz que, juntament amb el camp magntic terrestre, bloqueja la radiaci solar perjudicial. Les propietats fsiques de la Terra, aix com la seva histria geolgica i rbita, han perms que la vida persisteixi durant aquest perode. S'espera que el planeta pugui tenir vida durant com a mnim 500 milions d'anys ms.

MERCURI

Mercuri s el planeta ms proper al Sol i el ms petit del Sistema Solar. Dna una volta al Sol cada 88 dies. Mercuri s brillant quan es veu des de la Terra, amb una magnitud aparent de 2,0 a 5,5, per no es veu fcilment, ja que la seva separaci angular amb el Sol s noms de 28,3. Noms es pot veure a l'alba i al crepuscle. Se'n sap relativament poc; la primera missi d'exploraci de Mercuri va ser la del Mariner 10 que, entre 1974 i 1975, noms va cartografiar aproximadament un 45% de la superfcie del planeta. La segona s la sonda MESSENGER, que n'ha cartografiat un altre 30% durant la seva aproximaci el 14 de gener de 2008. Va fer un altre sobrevol el 29 de setembre de 2009. Gran part de l'hemisferi no cartografiat per la Mariner 10 s'ha cartografiat amb aquests sobrevols. La sonda va entrar reeixidament en una rbita ellptica al voltant del planeta el 18 de mar de 2011; la primera imatge orbital de Mercuri es va obtenir el 29 de mar de 2011.

MERCURI

VENUS

Venus s el segon planeta en proximitat al Sol, orbitant-lo cada 224,7 dies terrestres. El planeta s'anomena aix en honor a Venus, la deessa romana de l'amor. Sense comptar la Lluna, s l'objecte natural ms brillant al cel nocturn, arribant una magnitud aparent de 4.6. Com que Venus s ms interior que la Terra, sempre apareix a prop del Sol: la seva elongaci arriba a un mxim de 47,8 . La brillantor mxima de Venus s poc abans de l'alba o poc desprs de la posta, ra per la qual de vegades se l'anomena L'estrella del mat o L'estrella de la tarda.

MART

Mart, anomenat de vegades el Planeta vermell/roig, s el quart planeta del sistema solar, segons la seva distncia al Sol. Forma part dels denominats planetes tellrics (de naturalesa rocosa, com la Terra) i s el planeta interior ms allunyat del Sol. T dos satllits naturals o llunes, Fobos i Deimos, de mida molt petita i forma irregular. El prefix areo- es refereix a Mart igual que el prefix geo- es refereix a la Terra, per exemple, areologia versus geologia.Tycho Brahe va mesurar amb gran precisi el moviment de Mart en el cel. Les dades sobre el moviment retrgrad aparent ("llaos") van permetre a Kepler trobar la naturalesa ellptica de la seva rbita i determinar les lleis del moviment planetari conegudes com a lleis de Kepler.

JPITER

Jpiter s el planeta ms gran del sistema solar i el cinqu segons la seva distncia al Sol. T un dimetre de 142.984 km (unes 11 vegades el de la Terra). La seva rbita se situa aproximadament a 5 UA (750 000 000 km) del Sol, entre les rbites de Mart i Saturn. s un gegant gass format principalment per hidrogen i heli sense una superfcie interior definida. La seva caracterstica ms destacable s la Gran Taca Vermella, un enorme anticicl situat en les latituds tropicals de l'hemisferi sud.

SATURN

Saturn s el sis planeta en ordre de proximitat al Sol i el segon ms gran del sistema solar, desprs de Jpiter. Es classifica com un gegant gass o jovi, que significa "semblant a Jpiter". S'anomena aix en honor al du rom Saturnus (que en alguns idiomes va esdevenir l'homnim de dissabte), equivalent al deu grec Kronos (el pare tit de Zeus), al babiloni Ninurta i a l'hind Shani. El smbol de Saturn representa la fal del du rom,

SATURN

UR

UR

Ur s el set planeta des del Sol, el tercer ms gran i el quart amb major massa del Sistema Solar. S'anomena en honor de la divinitat grega del cel Ur (grec antic ) el pare de Cronos (Saturn) i l'avi de Zeus (Jpiter). Encara que s visible a ull nu com els altres cinc planetes clssics, mai no va ser reconegut com a planeta pels observadors antics a causa de la lentitud de la seva rbita.[12] Sir William Herschel va anunciar el seu descobriment el 13 de mar de 1781, expandint els lmits coneguts del Sistema Solar per primera vegada en la histria moderna. Tamb va ser el primer descobriment d'un planeta utilitzant un telescopi.

PLUT

Plut s un planeta nan. Fins al 2006, se'l considerava el nov planeta del Sistema Solar, el ms petit i el ms lluny del Sol. Va ser descobert el 18 de febrer de 1930 per Clyde William Tombaugh (1906-1997) des de l'Observatori Lowell a Flagstaff (Arizona, EUA), per s tan lluny de la Terra que fins al moment se n'ha obtingut molt poca informaci. Fins ara, no ha estat visitat per cap missi espacial: la missi New Horizons (llanada el 19 de gener del 2006) viatja a hores d'ara cap a Plut, on s previst que arribi el juliol del 2015. Plut t cinc satllits

La Lluna s l'nic satllit natural de la Terra. Encara que no s el satllit natural ms gran del sistema solar, s el ms gran en proporci a la mida del cos que orbita (el seu primari) i, desprs de satllit de Jpiter Io, s el segon satllit ms dens dels satllits dels quals se'n coneix la densitat.

LA LLUNA

L'univers s la totalitat del continu espai-temps en qu es troba la humanitat, juntament amb tota la matria i energia continguda en ell. A gran escala, s l'objecte d'estudi de la cosmologia, que es basa en la fsica i l'astronomia, tot i que alguns dels temes d'estudi voregen la metafsica. Actualment, els experts no estan d'acord sobre si s possible (en principi) d'arribar a observar la totalitat de l'Univers

QU ES L'UNIVERS

El Big Bang (Gran Explosi) s el model cosmolgic de l'Univers que considera que aquest s'ha expandit fins al seu estat actual a partir d'una condici primignia en la qual existien unes condicions d'una infinita densitat i temperatura.D'acord a la teoria del Big Bang, l'Univers fou originat per una singularitat d'infinita densitat. L'espai s'ha anat expandint al llarg del temps i els objectes s'han anat situant cada cop ms lluny els uns dels altres.Aquesta paraula que designa el principi de la dilataci i l'expansi de l'univers, comparada abusivament amb una explosi, fou proposada per primera vegada, de forma bastant desdenyosa, pel fsic angls Fred Hoyle en un programa de rdio de la BBC, The Nature of Things (La natura de les coses), el text del qual fou publicat el 1950. Hoyle no explicava la teoria, sin que se'n reia del concepte, car ell en proposava un altre, avui abandonat, la teoria de l'estat estacionari, segons el qual l'Univers no hauria conegut una etapa densa i calenta. Malgrat el menyspreu original, aquesta expressi ha perdut la seva connotaci pejorativa i irnica i ha esdevingut un nom cientfic i vulgaritzat de l'poca en qu va aparixer l'Univers que coneixem. s un model dins de la teoria de la relativitat general que descriu el desenvolupament de l'Univers primerenc. Tamb es parla de Big Bang en un sentit ms concret, per descriure la bola de foc gegant que va esclatar, en una explosi gegantina, a l'inici de la histria del nostre espai-temps.[1] Per tant, el terme "Big Bang" s'utilitza tant per referir-se especficament al moment en qu es va iniciar l'expansi observable de l'Univers, quantificada en la llei de Hubble, com en un sentit ms general per referir-se al paradigma cosmolgic que explica l'origen i l'evoluci del mateix Univers.

QU ES EL BIG BANG

FI DEL TEMA:
EL SISTEMA SOLAR