EL TAPÍS DEL BOSC DE POBLETcdamonestirs.cat/media/1338366726-Dossier Tapis del Bosc.pdf ·...

Paratge Natural d’Interès Nacional de PobletCamp d’Aprenentatge dels Monestirs del Cister

EL TAPÍS DEL

BOSC DE POBLET

«La naturalesa benigna et nodreix de tal manera que en qualsevol

lloc trobes alguna cosa per aprendre »

Leonardo da Vinci

El tapís del bosc de Poblet

Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet

EL TAPÍS DEL BOSC DE POBLET

Generalitat de CatalunyaParatge Natural d’Interès Nacional de PobletDepartament de Medi Ambient i Habitatge

Continguts: Eloi Josa i Joan RoigDisseny: Eloi Josa i Joan RoigMaquetació: Joan Roig

Edita: Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet


2

Des de la finestra de casa, passejant o viatjant, t’has adonat queels paisatges són diferents.

Unes vegades plans, d’altres muntanyosos, en d’altres hi havalls, rius, etc.

En tots aquests paisatges has vist un component que ens ajudaa definir-los: estem parlant de la vegetació.

OBJECTIU

Les diferents unitats que formen el paisatge vegetal són lescomunitats vegetals.

El nostre objectiu és caracteritzar algunes de les comunitatsvegetals presents en el Paratge Natural de Poblet, omplint elmapa i la llegenda explicativa que se’ns presenten a les pàginesque vénen a continuació.

En uns indrets hi ha arbresformant boscos, en d’altresmatolls, en uns altres hi ha pratsplens d’herba, o conreus, ialgun cop hi trobes gransespais negres que ens recordena paisatges lunars, on lavegetació ha estat destruïda.


3

MAPA DE VEGETACIÓ


LLEGENDA

4

COMUNITAT 1

Nom de la comunitat vegetal: ................................................................

Perfil topogràfic i orientació

Estructura vertical de la comunitat

Composició florística de la comunitat

Condicions ambientals


5

Entenem per vegetació la coberta deplantes que viuen en un indret.El seu estudi es realitza a tres nivells:paisatge vegetal, comunitats vegetalsi espècies vegetals.A nivell de paisatge vegetal, la vegetacióés estudiada d’una manera global,contemplada com una part important del’ecosistema. Parlarem per exemple delpaisatge vegetal de la nostra comarca odel paisatge vegetal del litoral mediterrani.

LA VEGETACIÓ

El paisatge és format per comunitatsvegetals.Una comunitat vegetal és el conjunt deplantes (espècies vegetals) que apareixen un indret, quan s’hi donen unesdeterminades condicions ambientals; quedepenen del clima, orientació, altitud,tipus de terreny, etc.

El lligam que existeix entre clima ivegetació és prou conegut de tots. En undeterminat terreny, el clima determina eltipus de vegetació que hi apareix. A unclima mediterrani, li correspon un paisatgevegetal típic mediterrani.


6

Les comunitats vegetals presenten uns determinats aspectes, en funció dels qualspodem diferenciar: bosc, bosquina o matollar i prat o herbassar.

Tenim un bosc quan les espècies mésabundants són arbres.

Tenim un prat o herbassar quan les espèciesque el formen són sobretot herbes.

Tenim una bosquina o matollar quan lesespècies que hi predominen són arbusts i matolls.

Les comunitats vegetals són diferents segons les espècies que les componen imoltes vegades, agafen el nom de la planta que hi és més predominant.

Quan l’espècie més abundant del bosc és elroure parlem d’una roureda.

Diem que estem en una garriga quan l’espèciemés present d’una bosquina és el coscoll o garric.

Estarem en un fenassar si l’espècie quepredomina en un prat és el fenàs.

No oblidem que igual que les espècies reben altres noms en canviar de localitat,les comunitats són anomenades de manera diferent en les diverses àrees rurals.Ver evitar discrepàncies, igual com s’utilitza un nom científic per anomenar lesespècies, per a les comunitats vegetals, es fa servir una notació científica que evitaconfusions.


7

D’ara en endavant ens centarem en l’estudi d’un bosc, és a dir, aquell tipus decomunitat vegetal formada majoritàriament per arbres.Per al seu estudi, cal tenir en compte tota una sèrie de característiques quepresenten i que ens seran molt útils a l’hora de diferenciar-los:

1.ESTRUCTURA DEL BOSC:Fa referència als estrats de vegetació. En un bosc hi ha tres estrats ben definits:

a) Estrat arbori, constituït pels arbres i lesplantes que s´hi enfilen.

b) Estrat arbustiu, constituït pels arbusts imatolls.

c) Estrat herbaci, constituït per herbes i matesbaixes.

Encara podem diferenciar, en alguns casos, un estrat de molses i líquens.

2.COMPOSICIÓ DE LA COMUNITAT:Haurem de determinar quines espècies són presents al lloc d’estudi, anotant quinessón les més abundants.


8

3.MORFOLOGIA DE LES PLANTES:Ens hem de fixar com són les fulles (estretes,planes allargades, amples...), veure com són lestiges (espinoses, piloses...), etc.

4.RECOBRIMENT:Quan els arbres no ens deixen veure el cel parlem d’un bosc tancat i, en aquestcas, el recobriment de l’estrat arbori és elevat. I quan l’estrat arbori és esclarissat ipermet el pas de la llum parlem d’un bosc obert.En el cas de l’estrat arbustiu i de l’estrat herbaci, el recobriment serà elevat si nodeixen veure el terra. I serà baix, en cas contrari.

A part, hem de tenir en compte les característiques ambientals que es donencom a conseqüència del tipus de vegetació, en aquest cas un bosc.Aquestes característiques poden ser la temperatura, la humitat relativa de l’airei la quantitat de llum que arriba als diferents estrats.La dependència que experimenten aquests paràmetres respecte a la vegetació ésmolt variale i es troba en funció de cada comunitat.

BOSC OBERT BOSC TANCAT


9

SITUACIÓSenyala en aquest mapa la Conca de Barberà, comarca on es troba el nostre llocd’estudi.

Senyala en aquest mapa Vimbodí, terme municipal on es troba el nostre lloc d’estudi.


10

Fitxa de camp: COMPOSICIÓ FLORÍSTICAABUNDÀNCIAPodem classificar cada espècie, en funció de la seva abundància, segons aquestaclassificació:

0-10 %.....................110-25 %.....................225-50 %.....................350-75 %.....................4

75-100 %.....................5

Descriu les característiques de les espècies més abundants:

ES

TR

AT

AR

BO

RI

ES

TR

AT

AR

BU

ST

IU

ES

TR

AT

HE

RB

AC

I

CO

MU

NIT

AT

1


11


0-10 %.....................110-25 %.....................225-50 %.....................350-75 %.....................4

75-100 %.....................5

ES

TR

AT

AR

BO

RI

ES

TR

AT

AR

BU

ST

IU

ES

TR

AT

HE

RB

AC

I

CO

MU

NIT

AT

2



12


0-10 %.....................110-25 %.....................225-50 %.....................350-75 %.....................4

75-100 %.....................5

ES

TR

AT

AR

BO

RI

ES

TR

AT

AR

BU

ST

IU

ES

TR

AT

HE

RB

AC

I

CO

MU

NIT

AT

3



13


0-10 %.....................110-25 %.....................225-50 %.....................350-75 %.....................4

75-100 %.....................5

ES

TR

AT

AR

BO

RI

ES

TR

AT

AR

BU

ST

IU

ES

TR

AT

HE

RB

AC

I

CO

MU

NIT

AT

4



14

Fitxa de camp: CARACTERÍSTIQUES AMBIENTALS

Temperatura exterior

Temperatura interior

COMUNITAT 1

Coordenades UTM

Orientació

X: Y:

Altitud

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

PARÀMETRES AMBIENTALS

Humitat

Llum

Tipus de sòl

COMUNITAT 2

Coordenades UTM

Orientació

X: Y:

Altitud



Humitat

Llum

Tipus de sòl


Fitxa de camp: CARACTERÍSTIQUES AMBIENTALS

Temperatura exterior

Temperatura interior

COMUNITAT 3

Coordenades UTM

Orientació

X: Y:

Altitud



Humitat

Llum

Tipus de sòl

COMUNITAT 4

Coordenades UTM

Orientació

X: Y:

Altitud



Humitat

Llum

Tipus de sòl

15


Annex: TAULA PSICROMÈTRICA

16

EL TAPÍS DEL BOSC DE POBLETcdamonestirs.cat/media/1338366726-Dossier Tapis del Bosc.pdf ·...

Documents

Transcript of EL TAPÍS DEL BOSC DE POBLETcdamonestirs.cat/media/1338366726-Dossier Tapis del Bosc.pdf ·...