El ComitéOrganitza-dor Olímpicde Barcelo-na 92 ha es-

tat denunciat davant els tri-bunals per plagi en laCerimónia Inaugural.EL TEMPS publica totsels documents.

t#Irh

La Guárdia Civil entra a la redacció d'EL TEMPS

Desenes de nacionalistes arrestats

Alguns detinguts denuncien tortures

Rázzia Olímpica

EL TEMPS 20-7-92 / EDITORIAL / 3

EL TEMPS

DIRECCIó, ADMINISTRACIó, PUBLICITAT I

vENDES: Avda. del Baró de Chrcer, 40,

I 3. 46001 Valéncia. Teléfon: (96) 352 48

69. Fax: (96) 352 09 83.

REDACCIó DE BARCELONA: CANCT dC CA-

sanova, 46, 4-2.0801I Barcelona. Telé-

fon: (93) 451 03 75 i 323 00 71. Fax:(93) 323 35 41.nnorccló DE MALLoncn: Plaga de Cate-

rina Thomás, 4, 4rt, B. 07001 Palma de

Mallorca. Teléfon: (971) 12 07 96. Fax:(91 t) 72 07 63.

EDIrA: Edicions del País Valenciá, SA.

PRESIDENT: Rafael Mansanet.EDIToR: Eliseu Climent.

DIRECToR: Oriol Castanys.

suBDIRECToR: Miquel Alberola.nnorccló oB vnlÉr'¡ctn: Jordi Sebastiá(Cap de redacció), Lola Carrasco, Xa-vier Mínguez, Joan Morales, Ignasi Pe-

llicer i Rafa Gil (Fotógrafl.nnolcctó BARCELonn: AssumPció Ma-resma (Cap de redaccid), Oriol Malló,Pere Martí, Eduard Voltas i Mercé Mon-toliu.REDAccló MALLoRCI: Miquel Payeras.

coRRESpoNSALS: F. Robert (Andorra),

C. Bellmunt (Tarragona), P. Alberola(Alacant), X. Planas (Girona), P. Codo-

nyan (Perpinyá), J. Casaprima (Lleida).núsRleuss: Andreu Alfaro, Jordi Balló,Ramon Barnils, Pere Calders, Fabiá Es-

tapé, Joan F. Mira, Vicent Partal, J.J. Pé-

rez Benlloch, Manuel Vicent.

coL.LABoRADoRS: E. Aguilella, J. Alan-des. S. Alcalá, Ll. Bonada, F. Bueno, F.

de P. Burguera, X. Bussé, J. A. Benach,

F. Caballero, Romá de la Calle, C. Cap-

devila, Antoni Castel, E. T. Climent, J.

Comellas, A. Cort, S. Cucurella, M. Do-

mínguez, X. Duran, M. Fenando, L. Fe-

ni, V. Franch, C. Gámez, J.L. Guarner.

D. P. Grau, A. Guasch, J.M. Játiva, J.

M. Lluró, J. Marí, J. Morell, T. Picazo,

M. Porta Perales, P. Quintana, A. Reig,

J. Reus, M. Serra, J. L. Sirera, M. Soler,

F. Tonent, X.R. Trigo, E. Vizcana.COL.LABORADORS cnAncs: J. Andrés,S. Llosá, J. Morera, V. Navano i C.Puér-

tolas.

ARXIU: Jesús Prats (Fotografia), Rosa

Senano (Documentació).pTBLICITAT I PRoMocló: Jordi Enguix(Cap de publicitat), Pole Position (Cata-

lunya) (93)3022661. Fax: (93) 317 83

-15. Intermedia, SA (Madrid) (91 ) 3 l9 06

5 I . Fax: (91) 3 l0 66 22.

sr- BSCRJPCIoNS: Xelo Tortosa.pRoDtcctó: Josep Agustí iJem Cabanes

, Conecció lingüística), Lina Casanovas

, \laquetació), Rosanna Puchades (Tex-

irlS I.

Dtss¡sr': Enric Satué.

TR\cr\\tE\T ELECTRbNIC o'tMltcES:Ein¡ Edicions. SL.Foro\tEC.{\tc\: Añón.I\ tPRrssló : Rotográt-rca Valenciana SAL.DIPostr LEG.{L: \'-853- I 984.

Cu¡ntrol difusió: @Cap pan d'aquesta publicacíó pot ser repro-

dulda per cap mirja, ia siga mecdnic, foto'químic. electroóptic, magnitíc. de fotocópia,o qualsevol altre, sense permís de l'edítor.

Qué volen aquesta gent

Ld'EL

a Llei Corcuera ha rcalitzat la seua ce-

rimónia inaugural violant la redaccióTEMPS del carrer de Casanova de Bar-

celona: una operació de coreografia retroactivaefectuada per diversos números de la Guá'rdia

Civil, els quals, concedint-se un home-

natge a la trajectÓria més sinistradel cos que representen, van regi-rar I'edifici i els objectes ambuna actitud humiliant, sensemostrar, si és que la tenien, cap

autorit zació judicial explícita.Des de la nit de febrer en qué

van segrestar la llibertat a punta

de metralleta, en I'any 81, que no

s'havien atrevit a tant amb els midansde comunicació. Peró en aquesta ocasió no

actuaven a instáncies d'uns militars insurrectes

sinó d'un jutge, Baltasar Garzón, a disposiciód'un govern elegit de manera democrática que

s'está decantant per actituds que no es corres-ponen amb la seua filiació ideolÓgica centená-

ria.Buscaven un periodista de la nostra plantilla,

Oriol Malló, i I'operació s'emmarcava en lardtzia intimidatÓria que han dut a terme a Ca-talunya i al País Valenciá de manera arbitráriai indiscriminada contra persones que, mentre

no puguen demostrar el contrari -i en moltscasos no ho han demostrat-, per tot delicte són

nacionalistes i se'ls suposava protegits consti-tucionalment pel fet de discrepar i creure en

altres formes d'organització política i tenito-rial que les que funcionen. El ministre de I'In-terior, no obstant, ha actuat amb més con-tundéncia que contra el narcotráfic, descartant

els drets més básics, pels quals molts ciuta-dans ja havien pagat amb presó fa uns anys, irecorrent, segons han denunciat alguns delsdetinguts, al procediment de la tortura, en una

acció nebulosa que lluny de semblar-se a una

auténtica operació antitenorista, rápida, neta ieficag, té més a veure amb una mascarada dis-suasÓria, excessiva, contra el nacionalisme en

general. Cofcuera ho haurh d'expli car, si és

que encara no hem perdut el dret a I'explica-ció.

Probablement, la proximitat dels Jocs Olím-pics i la circumstáncia que el món sencer co-

mence a estar pendent dels fets que ací es pro-

dueixen ha empentat al govern central a em-

prendre accions propagandístiques que accen-

tuen la seua autoritat i que traspuentranquil.litat amb vista a I'estranger.

Si és aquest el mbbil, és ben trist;i si es tracta simplement d'una re-cessió democrática, és pidor.

La democrácia ha costat unpreu molt alt entre nosaltresperqué ara un ministre, un go-

vern o un partit trenque la con-vivéncia amb els seus agents opera-

tius entrant en un midá de comunica-aplicant disposicions antiterroristes i,sembla. tortures medievals a ciutadans

clo o

segons

sense cap prova, sense mostrar I'autot\tzaciójudicial. Si és que la tenien.

SUMARI 422,:Í#iH':::

l0 i#iil',,oTruquen a laporta...Rátzia arreu del país ambmúltiples detencions a

independentistes com aaperitiu olímpic.

16 ill'iI'-ttl'única vacunacontra la sida ésl'educació sanitá Jia,, .Jordi Casabona, director delprograma de prevenció de la sida.

20 xiffiiolAFuster i Barcelona.Aproximació als ambients itertúlies de I'assagista.

24 l"J$o,,,oEls pirates de latonyina.Pesquers pirates exterminen les

tonyines meditenanies.

') " Miquel

J J pnyenns

Parlaments tancats.El llarg estiu dels nostresparlamentaris.

Dolors

TUBAU

un club

53 :ii;,Una de concursosr dosd'olimpíades.Els nous pro_srames de TV3,Canal 9 iCanal 33.

55 f.f;,u*Vacances a la carta.Tres tipus de turisme per a tres

butxaques diferents.

rre, reunloe clubs Rotary a

Y.

nb

tdna

aty¡t.tem

lial r

:lon

0rtarl ilsett

ndi'cel

rtaelilsetr

rndi

rcel

lo1te

lsrur

ar(

5Rrd'tAIMU

Ba

/-1Fl Eduard

L I voLrAS

Gerimónies olimpiques¿Plagi en la cerimóniainaugural?

36 ill'iT''Gap al nou ordreecológic.Albert Vilalta, conseller deMedi Ambient.

30 f;ffi'^*Guerra és el que lamajoria del PSOEpensa i represent?tt.Entrevista a Josep Beviá.

44 JiT+'^'-Watergate,preguntes senseresposta.Vint anys després de lacaiguda del presidentNixon.

Els Premis BaldiriReixac

U¡ any més s'han concedit els

Premis Baldiri Reixac, i aquest

cop hem estat guardonats Pel nos-

tre treball "Els quefers de la cana-

lla". Per recollir el guardó, vá.rem

anar, el diumenge 14 de junY, a

I'Espluga de Francolí. El viatge,

el férem amb els Pares, les mares

i la gent de I'Institut Tirant loBlanc de Tonent, que també ha

estat guardonat. Després de I'acte,

que va ésser forga emotiu, várem

anar tots plegats a Poblet, tal comja vd,rem fer per primera vegada

ua fa un or!, Per tal de retre ho-

menatge al nostre rei Jaume I.

Sis grups d'alumnes valencians

més i dues escoles han rebut en-

guany el Baldiri Reixac, i quan,

durant el lliurament, anomenaven

dol per Joan Fuster ha estat més

sentit a Catalunya que al País

Valenciá. Tranquil, quan t'aco-

miadin la satisfacció será igual al

Principat que al País Valenciá. I,idhuc, a les Balears.

Joon PellicerValéncia

els valencians, tothom ens aPlau-

dia molt; era molt divertit.Xiquets i xiquetes de 2n curs

d'EGB valenciá del Col.legi Pú-

blic "Platero y Yo", d'Aldaia(l'Horta); la canalla de Tirant i el

mestre Francesc. En nom de tots,Immn

Aldaia (l'Horta)

Els 778 mots del GEC

Espero i desitjo de tot cor que

I'IEC, que ja ha relliscat compro-

EL TEMPS 20-7-92 / CARTES / 7

metent-se a estudiar els 778 mots

del GEC, no caurá llarg com un

sac en relliscar per segona i fatalvegada, acceptant cap d'aquests

mots. Jo, tot i que modestament,

també em dedico a ensenyar lanostra llengua i, per tant, Pucconstatar com és de difícil aquesta

tasca en les condicions en qué es

troba: bombardejats per la televi-

sió (catalana, és clar), ur mitjáfarcit de castellanismes, estructu-

res del castellá +alcs dolents, so-

bra dir-ho-, expressions en aques-

ta llengua... Una televisió que, en

comptes d'acostumar I'audiéncia a

sentir les coses colrectament i a

convertir-la en una eina eficaE per

a, com a mínim, encoratjar-nos aparlar bé, sense vergonya, fa tot el

contrari. Es va acostant la llenguaal castellá, que se la menja. I tan

feligos.Si el GEC domina les assesso-

ries lingüístiques dels midans, és

un "gec" esfilagarsat i convésubstituir-lo per un de bo. I tant

de bo I'IEC reparteixi un bon"gec" de ganotades a cadascuna

de les 778 parauletes del GEC.

";i"Y,:ff;!,'[Í-í,

"Adhesionesinquebrantables"

El senyor Manuel Giménez

Quílez, que havia ocupat cárrecs

de responsabilitat en el régim de

Franco, va tenir la gosadia de pro-

nunciar, el passat 25 dejuny al sa-

ló Gran Via de I'Hotel Ritz de

Barcelona, una Conferéncia tirula-

da "La información en la era de

Francol', sense ni esmentar la per-

secució de tots els midans d'infor-mació en catalá. Va argumentar a

favor del sistema de premsa im-posat per Franco apel'lant als Pe-rills que provenien de I'estranger,

peró sense la delicadesa d'excusar

les barbaritats comeses contra els

catalans. Aquesta manca de rigorés més greu encara quan ho havia

aprofitat per presentar una col'lec-ció que aplegará tots els papers de

Francisco Franco, dient que será

una edició feta amb exactitud lite-ral, fidelitat cronológica i sense

manipulacions, justificant amb

aquesta objectivitat que el nom de

determinats personatges vius en-

cara aparegui al costat de les se-

ves "adhesiones inquebrantables".Alvar Maduell

Barcelona

Amb les quals decla-racions va aconse-

guir el presidentPujol dues coses:

primera, que lagent més ingé-nua comencés apensar que potser

sí, que les deten-cions havien estat

fetes per motius noprecisament de lluita con-

tra el terrorisme sinó per altres

motivacions no tan santes, i se-

gona, que si el president Pujol,mentint amb tanta grácia, penne-

tia als ciutadans de descobrir laveritat amagada, és que PosseiaI'art de la mentida tal com I'han

de posseir els polítics: no dir res

dient-ho tot, i dir-ho tot comaquell qui no diu res, i sigui elque sigui el que ell personalment

en pensi, de tot plegat.Encara ha de menjar moltes so-

pes, el batlle Maragall, Per a Po-der mentir solet -sense en Serra

ni en Samaranch, volem dir, nien Mario Conde ni en Bohigas-.O sigui: ni sap dir el que no Pen-sa peró que és, ni sap callar elque pensa encara que no slgul.

Efectivament, nano: massacomplicat.

Ramon Barnils

Massa Constitució per a ell

Hi,lLlx'ilm":motiu de les

darreres deten-cions olímpi-ques: aquí, hicap tota menad'opinió i d'idea,sempre que no su-

peri ni la Constitu-ció ni els Estatuts.

Ergo: el batlle Maragallhauria de denunciar els seus illurs cómplices amb la mateixajovialitat, ja que tots plegats han

decidit de superar no solament

els estatuts, que ja hi estan fets,

sinó la mateixa Constitució. que

ni se la miren de por que no se'ls

trenqui: hi volen afegir, és a dirsuperar-la, que tot d'estrangerspuguin votar i ser votats a les

municipals.Els hauria de denunciar i no és

broma. Perqué, que se sáPiga,

una Constitució que es vol de-

mocrática duu en el seu mateix

interior el mecanisme Per a ser

no solament cotregida i augmen-

tada, sinó canviada i tot de dalt abaix. I la constitució que no duu

aquest mecanisme, és a dir que

es defineix com a insuPerable,

no és constitució democrática.El batlle Maragall s'ho ha co-

mengat a creure, Potser, que sí

que podia fer fora de la Presidén-cia de la Generalitat d'Amunt I'ac-

tual estadant. Home, tot és Possi-ble, fins i tot que un fluixet com

Maragall hagi arribat a succeir un

Aguadé. Ara: n'ha d'aPrendremolt i molt, encara, i encara més,

el neguitós Maragall, si és que volsuperar Pujol. Amb motiu dels

mateixos esdeveniments Pre-olímpics, el president Pujol també

en va fer, de declaracions, i van

ser: que ell estava convengut que

les detencions no eren indiscrimi-nades ni fetes Per esPantar el Per-sonal i amb métodes no democri-tics a fi i efecte que el Personal no

fes més nosa que no fa. I que

n'estava tan convengut, de lablancor de I'acció Policíaca, que

no en podia estar més.

IO / ACTUALITAT IELTEMPS 20-1-92

Rátzia olímpica

A quinze dies dels Jocs, més de

d'EL TEMPS, van ser detingutsi indignació general.

ren prop de lessis de la tarda

de dilluns, dia 6. Truquen alaporta de laredacció d'EL TEMPS. "¿eue hi haI'Oriol Malló?". Un jove d'uns trentaanys pregunta pel nostre company. "Nohi és", responem. El jove, en catalá, in-sisteix a veure'1. Nosaltres insitim queno hi és. Mentre insisteix, apareixen dosnois més i una noia, també joves i tambéen catalá, que s'afegeixen alapetició delprimer. La notícia era a la porta de la re-dacció. Els quatre joves insisteixen: "Sa-bem que és aquf'. "Doncs no", tornem adir. Aviat augmenten el to de la veu, en-caÍa en catalá, que cada cop esdevé mésautoritária. "Volem entrar per compro-var-ho" . " LI qui sou ?", preguntem."¡Som aixó!". Posen la placa de GuárdiaCivil a dos dits del nas del qui pregunta ientren rápidament. A partir d'aquest mo-ment, adregant-se en castellá als redac-tors de la casa, demanen els documentsd'identitat i inspeccionen totes les habi-tacions. L'Oriol no hi és i, per tant, noI'hi troben. No estan gaire contents, peróse'n van. Per si l'Oriol torna, deixen vi-giláncia al carrer. Una hora abans havienanat a casa els pares de l'Oriol, presen-tant-se com amics. A les onze de la nit hivan tornar, van regirar la cambra, perótampoc no I'hi van trobar. Com a recordde la visita es van endur tres bales quel'Oriol tenia de la guerra de Croácla,quan hi va anar com enviat especiald'aquesta revista. Per aquells reportagesva ser mereixedor del Premi Nacional dePeriodisme de la Generalitat de Catalu-nya.

Assabentat que el buscaven, l'Oriol vadecidir de presentar-se l'endemá davantels Mossos d'Esquadra,la policia de Ca-talunya. Peró no hi va anar sol. Moltagent va acompanyar-lo en aquesta pre-sentació, en solidaritat. Diputats dtEs-querra Republicana com Xavier Bosch iJoan Puigcercós, el periodista Josep M.

Truguen a la portarrr

Cadena en representació del Col.legi dePeriodistes de Catalunya, I'historiadorJosep M. Solé Sabaté, eis periodistes Ra-mon Barnils, Vicent Partal, Pilar Raholai Jordi Balló, el comunicóleg Josep Gi-freu, el dirigent de la Crida, Jordi Sán-chez, i molts companys de la professió oamics de I'Oriol. Un cop a mans delsMossos, el van acompanyar fins a la co-mandáncia de la Guárdia Civil de Barce-lona, on li van aplicar la Llei Antiterro-rista.

Aquesta és només una de les molteshistóries que es van succeir la setm anapassada a diverses comarques dels pai-sos Catalans. Un total de 37 personesvan ser detingudes. Entre elles, dos com-panys de mitj ans de comunicació:Eduard López, redactor d'El Punt, era acasa seva diumenge, dia 5, a la nit, quanper I'interfon va trucar algú demanantper ell. Va baixar a veure qui era i vaquedar detingut. La sev a família no vaassabentar-se de la detenció fins dime-cres, dia 8. Carles Buenaventura, cap decorrecció del Diari de Girona, y3 rebreuna "visita" a la redacció, dimarts 6 dejuliol, a la nit. Quan va anar a veure quiera, també va quedar detingut. I així finsa3l persones.

Totes les detencions, ordenades pel ma-gistrat de I'Audiéncia Nacional de Ma-drid, Baltasar Garzón, van seguir la ma-teixa metodologia: uns desconeguts depaisá es presenten a domicilis particularso als llocs de treball dels ciutadans, i uncop I'interessat es presedta, s'identifi-quen com a guárdies civils i el detenen,li apliquen immediatament la Llei Anti-terrorista, i el traslladen a Madrid.

Des del 29 de juny i fins al moment detancar aquesta edició, havien estat detin-guts: Joan Rocamora, Josep Musté, JordiBardina, David Martínez, Esteve Come-llas, Teresa Mas, Ferran Ruiz, VicentConca, Ramon López, Jaume Oliveras,Josep M. Granja, Xavier Tolos ana, Car-

trenta ciutadans dels Paisos Catalans, entre ells un redactorper la Guárdia Civil. Arbitrarietats, denúncies de tortures

les Buenaventura, Eduard López, JosepPoveda, Josep Bou, Margal Dalmau, An-toni Infante, Vicent Coll, Artur Escútia,Ramon Piqué, Andreu Cabot, OriolMontsenat, Eduard Pomar, Oriol Malló,Oriol Martí, Xavier Puigdemont. XavierAlemany, Xevi Ros, Joan Durá. CarmePorta, Guillem Pallejá, David Corrada,Jordi Mañé, Marc Vila, Enric Cot. ToniSánchez. Tots van ser detinguts acusatsde tenir alguna vinculació amb TerraLliure. El fil conductor que uneix tots elsafectats és de ser antics militants delMoviment de Defensa de la Terra, al-guns militants actuals, peró la majoriafeia més de dos anys que se n'havien do-nat de baixa i actualment no hi teniencap vinculació, o bé militar en en altresformacions polítiques com ERC. UPV oel PCC . Garzón ha tret la pols d'anticsarxius i ha repartit. Alguns alts responsa-bles de la seguretat a Catalunr a. com elsgovernadors civils de Barcelona i Giro-na, Ferran Cardenal i Pere \avarro, vanmostrar el seu malestar per la despropor-ció de l'operació Garzón.La rcacció política \ a ser irnmediata:

ERC, Iniciativa per Catalun\ a. la JNC,la Crida a la Solidaritat. el PCC. elMDT, Catalunr a Lliure \ an criticarl'amplitud i la indiscriminació de les de-tencions. Altres persones. com l'alcaldede Banyoles. l'alcalde de Girona i I'al-calde de Benicarló van manifestar-se enel mateix sentit. amb diversos matisos.

Des de dilluns dia 6, la campanya dedetencions s'estenia també al País Valen-ciá. Poc després del migdia un grupd'homes entrava en un bar del caner deGaspar Aguilar de Valéncia. Demanarenper Antoni Infante, que acabava de dinaren aquells moments i, sense més preám-bul, l'emmanillaren. Posteriorments'identificaren com a guárdies civils is'endugueren Infante, dirigent r alenciáde I'MDT i del sindicat Treballadors perla Unitat de Classe, cap a una destinació

EL TEMPS 20-7-92 I ACTUALITAT / 1I

t\

La informática i l'estat

e les idees es pot passar a les bom-bes", v& dir un antic militant del

PSAN i ex-director general en una tertúliaradiofónica. Tot i que va matisar que amb

aquesta frase no volia pas criminalitzarunes posicions polítiques, la frase sembla

indicar que si es maten les idees ja no hiha perill que es posin bombes.

No creiem -no volem creure- que estats

democrátics es dediquin a perseguir ciuta-

dants per les seves idees, de forma -{omha dit un diputat- profiláctica. PerÓ sí que

és cert que alguns estats es doten de lleisque fan possible aquesta persecució. Fa

unes setmanes -vegeu EL TEMPS núm.

418, pág. 6G parlávem de la llei de Trac-

tament Automatitzat de Dades Personals(LORIAD). Explicávem que permet, en elcurs d'una investigació concreüa, si la poli-cia ho considera necessari, de recollir da-

des que facin referéncia a creences, idees

polítiques, raga o costums sexuals de qual-

sevol ciutadi. Un dels representants de laCLI (Comissió d'Informática i Llibertats)va dir a TV3 -potser exagerant la situació,per fer més clar I'exemple- que, gricies ala LORIAD, la policia podia decidir, arrbI'objectiu de controlar presumptes mili-tants de Tena Lliure, de fitxar tots els estu-

diants de filologia catalana.

Amb la LORIAD, aprovada d, Congrés ique ara és al Senat, la policia pot confec-

cionar els fitxers que cregui convenients,

sense la intervenció del jutge. La LOR-

TAD -€n aquestes págines ho vdrem dir-ha passat sense que la majoria de comenüa-

ristes polítics i intel.lectuals n'hagin dit res.

Peró la LORIAD és perillosa. I molt més

-diríem- que no la criticada llei Corcuera,perqué permet d'emmagatzemw les dades

més íntimes dels ciutadants, perqué per-

met de seguir la trajectória política de

qualsevol. I les dades poden concernir al

fet d'haver format part d'una associaciócultural, d'una agrupació sardanista, d'ungrup de defensa de la llengua.

La informática recorda massa sovint el

1984 d'Onvell, un estat policíac on tots els

ciutadans estan controlats. No es poden

perseguir idees per si de cas algun dia en

sorgeix alguna bomba. Teóricament, ürestat democrátic tolera totes les idees de-

mocráticament expressades. Perb el recent

informe d'Amnistia Internacional recordaque no tots els estats democrátics garantei-

xen totalment els drets humans . La relació

enffe informática i llibertats está molt estu-

diada, debatuda i preservada en llocs com

I'esiat francés. Si de les idees es pot passar

a les bombes, de les lleis democrhtiques es

pot passar a la violació dels drets dels ciu-

tadants. Els fets dels darrers dies haurien

de promoure la reflexió sobre la LOR-TAD, perqué és una eina gue, ben utilitza-da, pot ajudar a perseguir el delicte perÓ

QUe, mal utilitzada, pot ser molt perillosa.

Com gairebé tot.Xavier Duran

desconeguda. "Després de la detenció,comentá Encarn a,Ia seva dona, els guár-

dies em van demanar les claus de casa ianaren a regirar-la. No em van dir qué

buscaven ni de qué acusaven el Toni".Aquella nit, Infante la va passat a les de-

pendéncies de la caserna de la GuárdiaCivil de Benimaclet. No era l'únic. Ambell hi havia Artur Escútia, també mem-

bre de I'MDT, que havia estat detingutaquella vesprada a Alginet (Ribera Alta).Casat i amb tres fills, Escútia havia estat

fins fa un any delegat de CC OO a la co-

operativa d'Alginet. Poc després de tor-nar a casa va rebre la visita d'un altregrup d'agents de la Benemérita que, sen-

se cap explicació, se'l van endur pres.

Aquell mateix matí, Vicent Coll Pitarch,

número dos de la llista d'UPV en les dar-reres eleccions a Benicarló, s'havia des-

plagat a Tortosa a visitar una germana

malalta que acabava de ser operada a

I'hospital. En sortir, va ser detingut iconduit a unes dependéncies no concre-

tades de la Gudrdia Civil.Dimarts la rdtzia continuava, peró aÍa

desplagada cap al sud. A la vesprada, Jo-

sep Durá, propietari d'un bar de MonÓ-

ver, era detingut després d'haver-li regi-rat el bar, casa seva i una petita casa de

camp propietat del pare del detingut un

comandament de la Guárdia Civil. La se-

va dona, Paqui Sellés, explicava: "Emdigueren que el meu marit pertanyia a ungrup terrorista i em van fer signar un do-

12 I ACTUALITAT I EL TEMPS 2O-7 -92

Josep M. Cadena, en nom del Col.legl de J. MoRERA

Periodistes, es va interessar pels detinguts.

cument especificant que el registre haviaestat negatiu". Durá no pertanyia en l' ac-tualitat a cap grup polític. Les detencionsal País Valenciá van causar també sor-presa general, i dijous dia 9 es constituiauna Coordinadora per la Llibertat delsdetinguts, on figuren diversos partits del'espectre independentista, com Catalu-nya Lliure i I'MDT, peró també altrescom Esquerra Unida, iels sindicatsTUC, CCOO i CGT

APAREIXEN LES DENÚNCIES DETORTURES

El dimecres, dia 8, va ser el dia d'infle-xió del procés. Les detencions van min-var i va sortir en llibertat el primer delsdetinguts. Peró també va ser el dia queva reaparéixer un nou element de crispa-ció: les denúncies de maltractaments itortures. Carles Buenaventura, presidentd'ERC del Gironés i primer alliberat, vadenunciar que havia estat maltractat a laDirecció General de la Guárdia Civil deMadrid. Així ho va explicar als midansde comunicació: "Quan vaig entrar a laDirecció General, em van posar de cara ala paret, em van tapar els ulls amb unacinta i em van posar una bossa al cap.Després em van portar cap a una habita-ció on hi havia unes vuit persones i vancomengar a preguntar-me qui coneixiade Tena Lliure, que digués noms de per-sones, em van preguntar per JordiPuig..., tot aixó acompanyat per cops

Carles Buenaventura va explicar les tor-

poden arribar a matar. No pots evitar direl que ells volen". Després de parlar ambla premsa a Barcelona i a Girona, Bue-naventu ra v a ingress ar a I 'hospital JosepTrueta de Girona, on li van diagnosticaruna fissura a I'occipital i sang fresca aI'orina. a més d'hematomes diversos. Al-tres detinguts alliberats, com el militantdel PCC. Oriol Martí, també van denun-

i clar tortures. MarEal Dalmau, va haverde passar per l'hospital Fundació Jimé-nez Díaz de Madrid. pels cops al cap ials genitals que havia rebut. Dalmau vadeclarar al llit de l'hospital. Per la sevabanda, Au,_gust Gil Matamala, advocatdels sis prinrers detinsllts. va denunciarque, a Josep \lusté. li har,ien aplicat cor-rents eléctrics en dues ocasions. primeral colze i després al rentre. Gil també vadir que havien estat nlaltractats Joan Ro-camora, Jordi Bardina. Esteve Comellas,David Martínez i Fen'an Ruiz. amb bos-ses al cap. cops i altres procediments.El coneixenlent d'aqLlests t'ets va des-

pertar preocupació arrell. N{oltes forcespolítiques, institucions. entitats i perso-nalitats valt e.\pressar públicamentaquesta preocllpació. pocs dies abans decomenEar els Jocs.

El fantasnla de ratzia olímpica ha re-corregut els Paisos Catalans i les compa-racions amb altres époques han estat ine-vitables. Autorit¿rts espan\ oles com LuisRoldán, director seneral de la GuárdiaCivil, o el nlateir delegat del govern aCatalunya. Francesc \lartí Jusmet, handesmentit les tortures. Segons el primer,Dalmau es va donar cops de cap ell ma-teix contra la paret de la cel.la. Hi ha pa-raules i hi ha intbrnles nlédics. Paraules ifets. Angel Colonl \ a demanar depura-cions de responsabilitatss i va fer corres-ponsables dels fets. a nlés dels agentsirplicats. el ntini:rre de l'lnterior, i"aquells que re\ponen arnb el seu silen-ci". ERC r a delnanar també que la Ge-neralitat esder in_eui l'única autoritat enordre públic a Catalunya.A l'hora de tancar aquesta edició, la

majoria de detinguts ingressaven a lapresó i alguns eren deixats en llibertat.Antoni Infante ja havia sortit en llibertatsense cap fianEa peró el jutge havia exi-git quantitats que van de les 150.000 a

les 500.000 pessetes per alliberar ArturEscútia, Eduard Lópe z, Joan Durá i Xa-vier Puigdemont. L'Oriol. tambéforta-ment torturat, es troba en el printer grup.I encara no s'ha acabat.

Pere \IartíJordi Sebastiá

;\*u,*1

,.1;

rR. CUGAT

tures davant els mitjans de comunicació.

amb una guia de teléfon, i quan queia a

terra, offi donaven puntades de peu.Quan hi havia una resposta que no elsagradava, estrenyien la bossa que duia alcap perqué m'ofegués. Aixó devia durarunes dues hores, acompanyat d'insultscontra Catalunya com "els catalans souuna merda" (traduit) o forgant-me a res-pondre que el campió de la Lliga era elMadrid i no el Barga. Des de la cel.lasentia els crits d'altres interrogatoris... Et

EL TEMPS 2O-7 -92 / ACTUALITAT / 13

Reaccions d'intel.lectuals i polítics

ManuelVázquezMontalbán,escriptorDeixant a

banda la cul-pabilitat o in-nocéncia delsdetinguts dar-rerament a Ca-talunya i alPaís Valenciá,trobo que els

procediments que estan emprant-se son

detestables. En aquests moments la de-

mocrácia és molt discutible en aquest

país, on s'está introduint la cultura dels

desapareguts argentins. Els procedi-ments corcueristes són repugnants. Nocal parlar de franquisme, sinó de cor-cuerisme.

J. M. Huer-tas Claveria,periodista

Trobo que totaixó que estápassant té unaire de passat

franquista.Aixó d'amagarles coses iconvertir tot-hom en sospi-tós té un caire

molt poc democrátic. La Llei Corcuera

desconfia de tothom que no combregui

amb les lleis del Govern i aixÓ ens man-

té atots en sospita permanent. En defini-tiva, es tracta d'uns procediments poc de-

mocrátics i amb unes conseqüéncies la-

mentables.

El Ministre Corcuera está histéric i ha

confós la gent extremista i romántica amb

terroristes. El jutge Baltasar Guzón tam-

bé se n'ha passat. I aquí, al País Valenciá,

i a la mateixa redacció d'EL TEMPS a

Barcelona ha ficat la pota més enllá del

que calia esperar. Tot aixÓ és un disb uat.

VicentFranch, Iflfl-gistrat i es-

criptorEn primer

lloc, tot aixÓem sembla unalamentablecorroboraciódels perillsque apuntavaI'aprovació de

la Llei de Se-

guretat Ciutadana. En segon lloc, si es

confirma en tota la seua extensió el trac-

te rebut pel detinguts caldria comenEar a

pensar que alguns responsables ministe-rials s'han tornat bojos. En tercer lloc. jocrec que es tracta d'una provocació gra-

tuita al nacionalisme catalá en vespres

d'unes dates on era previsible que alguns

grups minoritaris mostraren al món rei-

vindicacions independentistes.Finalment, encara estic esglaiat de veu-

re com es poden cometre tropelies tan

barbáriques en un estat de dret que o ho

és per a tots o malament.

*i,*i.ff Vicent Ven'tura, periodis-tAEl respecte

al s drets hu-mans, sense elqual no es potparlar de lli-bertat, exigeixanaÍ prou més

enllá de lessimples forma-litats.

No es pot, no es deu, Per exemPle, ac-

tuar contra la inviolabilitat del domicili o

de la llibertat personal per simples sospi-

tes sense proves suficients.En el cas dels detinguts per la seua supo-

sada pertinenga a Terra Lliure, sorprén,

per exemple, el nombre de detinguts tenint

en compte que es tracta d'una organitzacióamb escasses actuacions d'eficácia sorto-

sament insignificant. Tota violéncia és

condemnable -i inútil, a més a més-, perÓ

també s'ha de considerar la llibertat que es

pot suprimir per a prevenir-la a fi de re-

duir-ne I'abast. Si no és així, la justícia es

converteix en repressió. I aquest sembla el

cas dels detinguts, atesos els procediments

emprats i la quantitat dels sospitosos.Tants, que fa la impressió de tractar-se

dels clássics "sospitosos comuns" tan fre-

qüents sota les dictadures.

Francesc deP. Burguera,periodista

Pense que to-ta acció del ti-pus que siga,que pretén a-clarir uns fets,ha de ser pro-porcionada a

I'objectiu qlees perseguelx.I en el cas que

ens ocupa, més encara. I, sobretot, ajus-

tada a dret. No es pot anar matant mos-

ques a canonades. Sembla que algú s'ha

excedit, allargant el brag més enllá de la

mánega. De la mán ega legal, és clar. Iaixó no és bo ni ajuda a la convivénciaentre els ciutadans i els qui s'extralimitenen l'ús del poder que la societat els ha

atorgat. Fer referéncia al respecte dels

drets em semblaria obvi.

Pedro J. Ra-mírez, direc-tor del diariEI Mundo

Qualsevolviolació dedomicili és an-

tic on stituc i o-nal i va contraels drets méselementals. Nila tan discuti-da i discutibleLlei Corcuera

permet a les forces de I'ordre entrar en

una propietat privada si no és amb laconstáncia que es comet un delicte. Pel

que sembla. i ho dic en to irÓnic, en la

redacció d'EL TEMPS s'esLaria perpe-

trant algun editorial o algun reportatge.

Peró, encara, cap génere periodístic no

és considerat legalment un delicte. Vull

*h

b

.$+#

des, els responsables

dents.

J. J. PérezBenlloch, pe-riodistaPense que

contra el terro-risme totes les

decisions po-den estar justi-ficades. Arabé, preci s a-ment per serunes decisionsmolt extrema-

deuen ser molt pru-

14 I ACTUALITAT IEL TEMPS 2O-7.92

dir amb aixó que si qualsevol violacióde domicili és greu, el que es faga enqualsevol midá de comunicació és unadoble violació, contra les llibertals indi-viduals i contra la llibertat d'expressió. Ique conste que no és només una agres-sió contra els drets de la redacció d'ELTEMPS i dels seus lectors, sinó que hoés contra tots els ciutadans que desitgenI'existéncia en aquesta societat d'unapluralitat informativa real.

Manuel Vi-cent, escrip-tor i periodis-ta

L'actuació dela Guárdia Ci-vil en la re-dacció d'ELTEMPS a Bar-celona em pa-reix puramenti simplementfeixisme . La

Llei Corcuera no sols serveix per obriruna porta sense ordre judicial, sinó tam-bé per a transformar la sospita en causade repressió. El métode es converteix endiscurs. Corcuera és intercanviable . Laseua llei és un monstre que ha comengata créixer i ningú no sap fins on anibaranles seues grapes.

GregorioMorán,escriptorNo f aré

cap decla-ració per-sonal per-qué main'he fetac ap. Tan -

mateix el tema em commou suficient-ment com per escriure un article a LaVanguardia.

Pere Mayor,secreüari gene-ral de la UPV

Sobre les ac-tuacions dutesa terme al País

Valenciá, no-més podemmanifestar lanostra indigna-ció i sorpresa.Es tracta d'unaactuació total-

les que es feien en temps no massa llu-nyans. Si aixó ho fan a causa de la cele-bració dels Jocs Olímpcs, només s'estácontribuint a crear un clima de tensió bar-rejanrho tot. I si les notícies que ens arri-ben sobre el tracte rebut pel militant de laUPV, Vicent Coll, són certes, demanarenresponsabilitats i la dimissió del ministreCorcuera.

D'altra banda, cal remarcar que els polí-tics valencians en general no estan en ab-solut a I'altura de les circumstáncies. Elpresident, Joan Lerma, per exemple, enca-ra no ha fet cap declaració al respecte,mentre que Jordi Pujol sí que ho ha fet.

Jaume Lo-rés, periodis-ta

Si I'actuacióde la policiaen I'escorcollsen se permísdels locals dela revista ELTEMPS i lapresumpta a-plic ació ulte-rior de tortures

s'hagués fet en temps de la UCD, tindrí-em tots els socialistes catalans protes-tant. Peró, ara, com els del PP, són elsúnics que aplaudeixen. Encara que al-guns dels seus alcaldes de les comarquesgironines hagin posat el crit al cel, JosepMaria Sala els ha desautoritzat mentreque em consta que Joan Raventós s'estiradels cabells. Aixó és el preu que s'ha depagar per tenir un vice-president del go-vern catalá.

Joan Sola-na, alcalde deBanyoles perCiU

Respecte a ladetenció detres ciutadansde B anyoles,es ratifica enel comunicatde premsa di-fós per la sevaalcaldia: "La

democrácia en la qual vivim ha de ser lagarantia que la repressió o la prevenciódel delicte no ha de port ar a cap sectorde ciutadans lliures de qualsevol sospitaa sentir-se víctima de controls indiscri-minats. La ciutat de Banyoles es preparaper rebre dignament els participants alsJocs Olímpics. Sap que aixb li compor-

tará molésties i alteracions dels seus rit-mes de vida habituals durant uns dies. Iestá disposada a la máxima col.labora-ció. Peró, en cap cas, pot assumir queamb la cobertura d'aquest esdevenimentuns conciutadans vegin disminults elsseus drets fonamentals. I entre aquestsdrets fonamentals hi ha el de la lliureconvicc ió."

¡ ,rtfi;r¡ i:,{,¿

JoaquimNadal, al-calde deGironapel PSCDe mo-

ment, pre-fereix nopronun-ciar-se so-

bre el tema.

Josep Per-nau i Riu,degá del Col-legi de Perio-distes de Ca-talunya

Reproduim a

continuació lacarta adreEadapel degá delCol.legi de Pe-riodistes deCatalunya, Jo-

sep Pernau i Riu, al Governador Civil deBarcelona, Fenan Cardenal :

"Distingit senyor:Des de la redacció a Barcelona del set-

manari EL TEMPS ens arriba la protestaperqué membres de la Guárdia Civil, quetenien ordre de detenir el seu redactorOriol Malló, van entrar a la seu social dela publicació sense mostrar en cap mo,ment el corresponent manament judicial.Un cop a dins, demanaren la identifica-ció del personal que en aquells momentses trobava a la casa i realitzaren un es-corcoll.

Crec que caldria una explicació oficialsobre els fets que ens comuniquen. Desdel Col.legi de Periodistes consideremque s'han de mantenir les garanties detreball i seguretat personal dels periodis-tes en la seva tasca professional i queI'escorcoll d'una redacció no hauria deproduir-se mai sense les necessáries ga-ranties jurídiques.

En nom propi i de la Junta de Governdel Col.legi de Periodistes de Catalunyam'agrad ana un aclariment sobre aquestspunts."ment inacceptable i intolerable, igual que