El Tierno 7

El TiernoPERIÒDIC TRIMESTRAL DE L'IES ENRIQUE TIERNO GALVÁN DE MONCADA

Any III Nº 7

marÇ 2012

PàGINes 8-9 PàGINA 12

ISSN: 2173-643XD.L.: V-312-2011

Es crea la Plataforma en defensa del'ensenyament públic a Moncada

S'inicia un expedientsancionador a SECOPSA

La mida dels contenidors(2.200 litres) és menor delque estava estipulat a lacontrata (2.400 litres). Laregidora Eugènia Pascualpresentà la propostad'iniciar l'expedient per la"constatación de un posibleincumplimiento contrac-tual".El Tierno publica un es-tracte del règim sancio-nador que s'arreplega alplec de condicions.

Pàgina 5

Un any més les activitats falleres han omplert els carrers de laciutat de Moncada. Cavalcades, ninots, música i pólvora hanamenitzat les populars festes.

Pàgina 12

El Gran Wyoming visitaMoncadaEl popular presentador va actuar al Musical ambla banda de Los Insolventes. Aprofitant la seuapresència a Moncada El Tierno li va fer unaentrevista en què Wyoming fa un repàs de total'actualitat social i política.L'entrevista sencera estarà al Tierno digital

Moncada celebra elDia de la Dona

Diferents col·lectius de la localitat vanrealitzar actes commemoratius en favor dela dona al llarg del mes de març.A l'IES s'ha realitzat un estudi sobre lapresència de la dona als diferents àmbits dela població.

ESPORTSEl ValènciaCF acredita aEl Tierno

Per al partit de Copa del Reifront al Llevant UD.

Pàgina 15

MONCADAS'aprova laubicació d'unnou CONSUM

Pàgina 7

Certificatd'excel·lènciaper al MercatMunicipal

La Directora General deComerç i Consum lliura elcertificat i inaugura la IVFira de l'stock.

Pàgina 7

CULTURAMoncada

acoge el XLVIIfestival de laCançó Scout

Pàgina 13

Presentació delllibre SaviesaPopular aVinalesa

Pàgina 13

Els ciutadans de Moncada s'unixen per una escola pública de qualitat

Barreres arquitectòniques,una cosa de tots

pàgina 11

CONTRAPORTADA

El 4 d'abril se celebra una galaal Centre Blasco Ibàñez deMoncada per salvar El Tierno.

Pàgina 3 La població de Moncada es concentra a la Mediterrània contra les retallades

L'escultor Salvador Nadaldóna una escultura

Falles 2012a Moncada

Els centres públics, lesAssociacions de Pares iMares, les Associacions d'a-lumnes, els representants sin-dicals així com diferentscol·lectius de Moncada iAlfara s'han unit per constituirla Plataforma en defensa del'ensenyamet públic.El Decret que contempla lesretallades en el sistema públicse suma als impagaments queadeutava la Conselleria en elmanteniment dels centres, enel bonollibre i en les bequesde menjador i llibres. Unasituació, que tant els usuariscom els treballadors vanconsiderar insostenible, motiupel qual s'han iniciat tota unasèrie de mobilitzacions, tant al'àmbit local com comarcal,que posen de manifest elmalestar popular contra eldeteriorament i perill quecorren els serveis públics.

El Tierno, març de 201 2

2

,

Opinió

DEPÓSITO LEGAL: V-31 2-201 1 • ISSN: 21 73-643XDIRECTOR: Fco. Manuel García Plasencia •JEFA DE REDACCIÓN : Araceli Rodríguez Navarro • REDACCIÓN YFOTOGRAFÍA: Aroa Arenas, Sergio Andrés, Vicente Balanza, I ván Cortegoso, Borja Francés, Jorge Fuster, Alba García,Paula Martínez, Juan Ramallón, Alicia Rivera, Ángel Verdeguer, Sohaib El Amiri , Boutaina El Farssoui , Marc Palanca,Felici tat Lluesma, María Orenga, Raúl Guiot, Carlos Alejo, Pepe Palanca, David Pagán, Lucía López, Aurora Gascó,Neus Alfonso, Nerea Maldonado, Sergio González, Anabel Martín, Carlos Monleón, Xavier Sancho, M iquel LLuesma,Borja Cuesta, Cristian Murcia , Jaume LLuesma, Maria Estellés, Nuria Estellés, Vicky Rohovyk, German García, TerezaIvaylova • MAQUETACIÓN : Manuel García y Cheli Rodríguez. • PUBLICIDAD: Trin idad Navarro. •Dirección Postal: Ctrade Benifaraig s/n, 461 1 3 Moncada . Valencia . • TELÉFONO: 96 1 39 41 55. • FAX: 96 1 39 55 09. • CORRECCCIÓN:Amparo Chardí i Maria Jesús Devís.• IMPRIME: Artes Gráficas del Mediterráneo.• e-mail: [email protected] •WEB: http://www.iestiernogalvan.es• El Tierno lo realizan los alumnos/as del Proyecto Talento. Programa Experimental de Atención aAlumnado de Altas Capacidades seleccionado por la Conselleria de Educación. Generali tat Valenciana. •COLABORA: Ayuntamiento de Moncada.

El Tierno

Text i fotos:Anabel Martín i Jorge Jiménez

DI ARI TRI MESTRAL DE L'I ES EN RI QU ETI ERN O GALVÁN DE MON CADA

El Tierno publica 5.000 ejemplares cada uno de los trimestres del curso escolar, los meses dediciembre, marzo y junio. Además nos encontrarás en formato digital en:

http://www.youtube.com/user/iesmoncadahttp://www.iestiernogalvan.es http://issuu.com/tierno

Síguenos enhttp://www.facebook.com

Què pensen sobre el Tierno Digital ?

Elena Gascó, Directora CEIPJM.Oltra

¿Qué opinas sobre las nue-vas tecnologías?Las nuevas tecnologías meparecen un medio excelente,un avance muy importante. Lovemos en vuestro periódico,muy bien trabajado. Se notaque estáis puestos al día.Tenéis que seguir así porquees un programa muy intere-sante, muy enriquecedor ymotivador para vosotros, losalumnos.¿Qué opinas sobre el TiernoDigital?Pienso que es un recurso queestá al alcance de todos por-que prácticamente todo elalumnado y toda la sociedadtienen a su alcance y puedehacer uso de esta tecnología.¿Con qué frecuencia lo con-sultas?Lo consulto diariamente desdeque se abrió. Estoy agregadacomo “amigos” y a través delfacebook accedo cada vez quese incluye algo nuevo.¿Añadirías algo para mejo-rarlo?Sinceramente, no. Consideroque está bien hecho, que tra-bajáis muy bien y que muestrala calidad de la enseñanza pú-blica que, en este caso, esdonde todos nosotros estamostrabajando.¿Alguna cosa más?Se nota mucho el trabajo delalumnado y del profesorado.Tengo que daros la enhora-buena a todos y deseo que es-te programa pueda seguiradelante todo lo que pueda ymás.

Raquel Abad, Directora CEIPDtor. Vte.Trenco

Què opines sobre les novestecnologies?Pense que les noves tecnolo-gies són una realitat hui en diaque ens ajuda en molts aspec-tes de la vida i per això hemd’aprendre a utilitzar-les co-rrectament. Com tot en estavida té parts que no són deltot positives com és la pèrduade la privacitat de les perso-nes i, per tant, hem d’anaramb cura i utilitzar-les bé.Què opines sobre el TiernoDigital?Em sembla un projecte moltinteressant, ens manté infor-mats sobre les coses que pas-sen al poble i al nostrevoltant. M’agrada perquès’actualitza molt sovint, ésmolt directe i trobe molt inte-ressants tant els articles d’ac-tualitat que publiqueu, comels estudis que realitzeu sobredeterminats temes.Amb quina freqüència elconsultes?Almenys una vegada a la set-mana.Proposaries alguna cosa permillorar-lo?Trobe que és molt complet ique té moltes seccions, trobeque està molt bé. No tinc capdubte que a vosaltres se vosocorreran noves coses per mi-llorar-lo.Vols afegir alguna cosa més?Doncs animar-vos a seguir enaquest projecte, esperem queles retallades no afecten elfuncionament del diari i quecada vegada tinga més èxit.

Lola Palau cap Departamentde Física i Química de l'IES

Mercedes Soriano, DirectoraCEIP Blasco Ibáñez

Què opines sobre les novestecnologies?Em pareixen una font d’ infor-mació importantíssima queens permet tindre accés a do-cumentació, informació de tottipus i és una forma d’apre-nentatge diferent que calaprofitar.Què opines sobre el TiernoDigital?Em pareix que és un mitjà decomunicació innovador, devanguàrdia, que ens està do-nant als ciutadans de Monca-da i als que no residixen alpoble la possibilitat de tindreinformació actual, veraç i sen-cera sobre el que ocorre alpoble.Amb quina freqüència elconsultes?El consulte totes les setmanes,normalment tots els plens del’ajuntament i també altresqüestions culturals com l’ac-tuació de Wyoming al Musi-cal.Proposaries alguna cosa pera millorar-lo?Fer entrevistes a persones dela localitat que destaquen per-què puguen ser un model pera la gent jove, o també ser vo-saltres els entrevistats per-què us coneguen.Vols afegir alguna cosa més?Donar-vos les gràcies, perquètot i les dificultats econò-miques o de recolzament ensheu donat l’oportunitat desaber què passa al poble. Noteníem premsa local i ara tantla digital com l’escrita enspermet informar-nos sobre elque passa a Moncada.

Daniel Chardi, Javier Ciordia, Carles Estellés, Borja Gómez, LuisviGranell, Pau Miquel, María Navalón i Fran Rodriguez 1r ESO

Fa tres anys naix El Tierno,un periòdic realitzat a l’ IESTierno Galván pels alumnesdel centre. El projecte preténparticipar de la vida social,cultural i política i formarpart de les activitats i opi-nions que es generen als dife-rents àmbits de la localitat.Des que aparegué ha crescutcom a projecte i en l’actuali-tat forma part de la vida delpoble.Compta amb un equip humàque amb pocs mitjans peròamb una bona dosi de motiva-ció i il·lusió és capaç de tro-bar motius per continuar ambun projecte que en els tempsque corren és difícil de man-tindre. Des de l'AMPA i desdel propi centre, no ensresignem que desaparega esteprograma educatiu i confiemque arribaran les assignacionspressupostàries que tenimaprovades.Per aquest motiu s'organitzaaquesta gala a fi d'obtindreingressos per poder continuarimprimint el periòdic en-guany. Pares/mares, Professo-rat, alumnes i amics/guesparticiparem en La gala“Salvem El Tierno” el pròximdia 4 d'abril.

Agraïm a totes aquelles per-sones que confien en El Tier-no per informar-se, la nostravoluntat és treballar des del’objectivitat i la imparcialitatperquè no ens mou cap altreinterès que la informació i lainvestigació.

"Avant va elcarro mentrefa soroll"

EDITORIAL

Què opines sobre les novestecnologies?Són una gran oportunitat per aaprendre millor, compartir ifins i tot per al més important,ja que vosaltres sou d'un pe-riòdic, conéixer, informar i sa-ber la realitat del que passa.Què opines sobre el TiernoDigital?Em pareix un projecte innova-dor molt interessant, ja queens permet que les personesque ens informem de maneraon-line el tinguem a l’abast.Ara tinc l'oportunitat d'estarinformada del que passa aMoncada.Amb quina freqüència elconsultes?Molt sovint, últimament so-bretot el que estem vivint,perquè passen moltes coses,el consulte molt sovint.Proposaries alguna cosa permillorar-lo?Les seccions que té són moltinteressants. Em pareix queestà molt bé; és obert,objectiu i molt proper. Potser,podria proposar una propostacom apropar el periòdic al’escola de primària i que hihaguera col·laboració deltercer cicle al periòdic.Vols afegir alguna cosa més?Donar-vos l’enhorabona pelprojecte perquè és molt eltreball que esteu duentendavant i donar-vos les grà-cies per tot el treball que esteufent i animar-vos a continuar.La informació fa pensar i així,amb el pensament, es podencanviar les coses.


3Moncada

Després de la publicació i po-sada en marxa del Decret5/2012 del Govern Valencià laComunitat Educativa del PaísValencià en general i de Mon-cada en particular, inicia unasèrie de mobilitzacions davantles retallades que implica elmencionat decret. Entre d’al-tres cal destacar la pèrdua derecursos humans en els cen-tres i la pèrdua de poder adqui-sitiu per al personal docent.Aquesta situació augmenta elmalestar que ja estava presenta les aules valencianes pel deu-te que la Conselleria d’educa-ció mantenia amb el centres.Un deute que fa un total de267.000 € en concepte de man-teniment dels centres de Mon-cada-Alfara (que portaven dosquadrimestres sense rebre l’as-signació), dels programes quees realitzen, els bonollibres iles beques de menjador.Per aquest motiu els centresde Moncada se sumen a lesconcentracions que convo-quen els sindicats de maneraunitària a la porta dels col·le-gis. Els centres públics, les As-sociacions de Pares i Mares,Associacions d’alumnes i re-presentants sindicals de Mon-cada i Alfara es constituïxenen la Plataforma en defensa del’escola pública Moncada-Al-fara.

Dues manifestacionsa ValènciaLa primera acció quefa la Plataforma és unacrida per anar junts ala manifestació que télloc a València el 21de gener en defensade l’escola pública,segons la plataformamés de 500 personesse sumen a la mobi-lització des de Mon-cada.Dijous 26 es convocauna nova manifesta-ció a València, aques-ta vegada en contrade les retallades delsserveis públics. La

Plataforma congrega a més de500 persones que se sumen alsmés de 100.000 manifestantsdel Cap i Casal. Cadascundels centres de la Plataformaexhibixen pancartes i cartellsamb missatges com “Soy pe-queño pero tengo derechos”,“Los maestros protestandotambién están enseñando”,“No al despido de interinos”,“¿Nos quedaremos sin luz?”,“Som el present que no té fu-tur”, “Por una enseñanza de ca-lidad”, “No al despilfarro” …

Tancament a l’IVIAEls treballadors de l’InstitutValencià d’InvestigacionsAgrícoles s’afigen a les protes-

tes amb un tancament que télloc el dia 6 de febrer perprotestar per les retalladesque s’estan aplicant i queafectaran no sols el salaridel treballadors, sinótambé a la qualitat delservei i la minva delsequips d’ investigació.La Junta de Personal in-forma que les retalladess’estan patint des de fa 4anys i que això ha supo-sat la reducció de la plan-tilla en 75 treballadorsque junt als que se pressu-posen amb el nou decretimplicarà una “reducciónen la jornada y por tantouna pérdida del 31 % delsalario”. Aquesta mesura

afectarà “a más de 300 trabaja-dores contratados como perso-nal laboral, así como a losinterinos” afirma el presidentde la Junta.

Concentracions a la Medi-terràniaEntre les activitats proposadesper la Plataforma tenen llocdues concentracions al parc dela Mediterrània.La primera té lloc el dia 9 defebrer on més de 700 personeses concentren per a protestarcontra les retallades dels ser-veis públics. Els assistents al’acte ixen des de cada centreeducatiu de Moncada i Alfara,també participen membresd’altres col·lectius de la locali-tat. ”. Alumnes de l’IES pre-senten el Rap contra lesretallades, creat per a l’oca-sió.Durant la concentració,membres de la Plataforma lli-gen un manifest en què posende relleu que “el govern valen-cià tracta d’estalviar més de1 .000 milions d’euros a partirde mesures com: la reduccióde salaris, retallada de jorna-des laborals, acomiadamentd’un 25% de personal interí enles diferents institucions públi-ques: Ensenyament, Sanitat,Hisenda, Justícia i Centresd’Investigació”.L’acte finalitza amb la cridaper participar a la propera con-centració que tindrà lloc el 23

de febrer al mateix lloc per“continuar protestant com apoble contra aquest atac a ladignitat dels serveis públics detots i totes” i també a la mani-festació convocada a Valènciael dia 25 de febrer.

"No serem moguts"La segonaconcentracióté lloc el dia23 de febrer.

Centenarsde personestornen aconcentrar-se al parc dela Medi-terrània con-vocats per laPlataformaque comptaamb el recolzament d’altrescol·lectius com la Plataformad’Aturats de Moncada, elcol·lectiu de dones així comels sindicats i representantsd’administracions de justícia,el Centre de Salut o de la juntade personal de l’IVIA. Al vol-tant de la font els manifestantscanten la cançó “No serem mo-guts” amb frases com “méseducació i menys corrupció” ialtres com “lluitarem i aguan-tarem” també hi ha estrofes derecolzament als alumnes del’IES Lluís Vives per la càrre-ga policial que ha tingut lloc

dies abans “Per la policia, noserem moguts”.

Plataforma en defensa del’escola pública de l’Hor-ta NordSeguint la mateixa línia quealtres comarques es crea laPlataforma de l’Horta Norden què representants de dife-rents pobles de la comarca esreunixen per tal de fer activi-tats conjuntes. Així, té llocuna concentració a Albuixechon se sumen manifestantsd’altres poblacions i es llig unmanifest del representant delSindicat d’Estudiants Inde-pendents i s’acorda assistir engrup a la manifestació quetindrà lloc el dia 25 de gener aValència.Manifestació 25 de febrera ValènciaCentenars de persones deMoncada participen en lamultitudinària manifestació

contra les retallades en elsserveis públics en què es de-mana la dimissió del consellerd’Hisenda Jose Manuel Vela.La marxa discorre pel cèntriccarrer Colon i finalitza a l’Al-bereda.En terminar, es llegix un ma-nifest en què es critica ques’han estalviat mil milionsd’euros "recortando salariosen educación y sanidad" is’al·ludix a la "respuesta duray contundente" del sector pú-blic i els ciutadans per obligaral Govern valencià a rectificarel Decret-Llei.

La comunitat educativa de Moncada s'unix en una Plataforma per l'ensenyament públic

"No a les retallades en els serveis públics"

La Plataforma en defensa de l'escola pública Moncada-Alfara participa a la manifestació quetingué lloc a València el 25 de febrer

Impacte econòmic que suposen les retallades


4

La xifra d’aturats a Moncadacontinua en línia ascendent

Moncada

Mentre el Consistori i la Plataforma d'aturats noarriben a un consens en les propostes

Els dos primers mesos del’any el nombre d’aturats s’havist augmentat en un 6,8%.Així, l’any s’ inaugurà amb2.480 parats que al mes de fe-brer es va incrementar en 3%tenint un total de 2.556 perso-nes aturades. Una de les inicia-tives per tal de pal·liaraquesta situació ha sigut el pro-jecte de cooperativa de produc-tes ecològics que s’haproposat des de la Plataformad’Aturats, un projecte que enl’actualitat es troba paralitzatper diferències entre la Plata-forma i el Consistori.Des de l’Ajuntament de Mon-cada s’ha valorat que el pro-jecte és inviable. Entre lesdiferents causes que ha al•le-gat Loli Moreno, Regidorad’Afers Socials, cal destacarque en primer lloc, el resultatd’aquests tipus de projecte enaltre ajuntament ha sigut que“la agricultura ecológica no hasalido a flote” i el projecte quecomençà amb 20 personess’havia quedat en 12. Per altrabanda, després de la revisiódel pressupost que la Platafor-ma els va facilitar, tant un tèc-nic de PEMSA com altrestècnics de la corporació vanrealitzar un informe en què esconcloïa que el projecte no ésviable ja que “son 78.000 € so-lamente en formación”, da-vant d’aquesta situació l’A-juntament els va proposar unaalternativa,“les ofreció facili-tarle los campos, los medios,tanto materiales como persona-les, con técnicos del ayunta-miento y a partir de ahí,cuando eso se pusiera en mar-cha, ya se hablaría de la crea-ción de una cooperativa”.Des de la Plataforma d’Atu-rats s’afirma que “es va pre-sentar una partidadesglossada, amb un progra-ma detallat, amb formadors

que tenen experiència enaquests projectes”. Segons elscàlculs realitzats “aquest pro-jecte pot generar aproximada-ment 100 llocs de treball icontribuir a millorar la situa-ció d’atur”, però en les dife-rents reunions que s’hanproduït “tot han sigut proble-mes” respecte del projecte. Amés, cal afegir el conflicte queva sorgir per la publicaciód’uns pamflets per part de laPlataforma, en un d’ells entrealtres coses s’acusava el PP de“no atender que estén cubier-tas las necesidades y serviciossociales” unes paraules quevan indignar la regidora popu-

lar que telefonà el portaveu dela Plataforma afirmant que“no me voy a reunir más conellos. Me he sentido engaña-da”. La situació s'agreujà jaque el contingut d’altre pam-flet va provocar una possibledemanda per part de l’Alcaldeal portaveu Plataforma per lesacusacions vessades. Tot iaixò, les reunions s’han représperò l’alternativa que se’ ls dó-na des de l’Ajuntament laconsideren insuficient, ja queno assegura la continuïtat i elsrecursos que necessita el pro-jecte. Per aquest motiu enl’actualitat s’han negat a ac-ceptar la proposta.

PRESSUPOST CURS D'AGRICULTURA ECOLÒGIC ICOOPERATIVISME

PARTIDA DE FORMACIÓ: 45.586.04O- Professor de cooperativisme i coordinador del curs- Professor d'Agricultura- Dos monitorsPARTIDA DE BEQUES: 48.000OLes beques es donaran directament a les persones que for-men part del curs (20 individus) seran de 200O x 20alumnes x1 2 mesosPARTIDA DE MAQUINÀRIA, EINES, ABONAMENTS, TRACTA-MENT, LLAVORS, PLANTERS: 24.400Total pressupost primer curs: 1 1 7.986.04.OPer al 2n i últim cursPARTIDA DE FORMACIÓ: 45.1 36.04OPARTIDA DE BEQUES 1 : 48.000OPARTIDA DE MAQUINÀRIA, EINES, ABONAMENTS, TRACTA-MENT, LLAVORS, PLANTERS 9.000OTotal pressupost segon curs : 1 02.1 36.04OImport total del projecte : 220.1 22.08O

La oleada de asaltospreocupa a los empresarios

La Asociación Empresarial deMoncada (AEMON) ha mani-festado su preocupación porla oleada de asaltos que estánpadeciendo las empresas deMoncada, especialmente lasubicadas en el polígono indus-trial Moncada III. Según elpresidente de AEMON, Car-los Bernabé, "estos asaltos tie-nen lugar justo muy escasosdías después del desmantela-miento del servicio de vigilan-cia nocturno"Concretamente, en apenas unasemana cuatro naves industria-les han sufrido asaltos noctur-nos en los que los amigos delo ajeno apenas se han llevadopertenencias de significativovalor, pero han causado impor-tantes daños materiales en lasinstalaciones, en particular

por los numerosos butronesrealizados en su interior.Por su parte el presidente deAEMON Carlos Bernabéafirma que “estos asaltos tie-nen lugar justo muy escasosdías después del desmantela-miento del servicio de vigi-lancia nocturno, lo cual noshace pensar que hay una rela-ción muy directa entre amboshechos”. . Dado que el polí-gono III es el más aislado yalejado de núcleos de pobla-ción, nuestra asociación harecabado el apoyo de loscuerpos policiales correspon-dientes, a la vez que llevaaños reclamando al Ayunta-miento de Moncada el cierrede accesos irregulares al polí-gono III.

Ante estos hechos el Ayunta-miento de Moncada ha decidi-do cortar al tráfico loscaminos rurales que acceden alas zonas industriales, en estalínea el alcalde Medina haapuntado que “debido a los ro-bos que ha habido en los polí-gonos seguiremos intensifi-cando la vigilancia nocturnapara prevenir que se produz-can posibles hurtos en las na-ves industriales”.En el término municipal deMoncada existen un total de

168 empresas cuyas naves sedistribuyen en tres polígonosindustriales conectados porcarreteras secundarias y cami-nos rurales y una patrulla po-licial se encarga de vigilar lazona durante la noche y finesde semana. Por su parte el al-calde ha asegurado que “en lamayoría de casos y tras las in-vestigaciones que se llevan acabo, los robos se resuelvensatisfactoriamente dando conlos autores materiales deéstos”.

Medina: "Intensificaremos lavigilancia nocturna"

Destrozo en el polígono


5Moncada

Porque tus hijos te preocupan. Habla con ellos

www.testdrogas.com96 1 39 1 8 70

Què ocorre si s’incomplix el contracte del fem?

S’inicia un expedient sancionador a SECOPSAper incompliment de contracteEl 28 de desembre es va cele-brar un Ple Municipal en quèper unanimitat es decidí ini-ciar un expedient sancionadora SECOPSA per la capacitatdels contenidors, ja que tenen200 litres menys del que esti-pulava el plec de condicions.Aquest incompliment de con-tracte implica una sanció quepot oscil·lar des de 300 a6000 €.Els contenidors per als Resi-dus Sòlids Urbans (els conteni-dors grisos) així com els derecollida sel·lectiva d’envasoslleugers (blaus) i els de recolli-da de paper i cartró (grocs) ha-vien de ser substituïts percontenidors de 2400 litres decapacitat, ja que els anteriorscontaven amb 1100 litres.Al mes de novembre l’empre-

sa SECOPSA va procedir a lasubstitució dels contenidors iva posar uns amb capacitat de2200 litres, per tant, 200 litresmenys del que estava estipu-lat. Per aquest motiu el 28 dedesembre es va tractar l’ inicide l’expedient sancionador al’empresa SECOPSA al Plemunicipal proposat per l’equipde Govern de l’Ajuntament.La regidora delegada MariaEugenia Pascual (PP) presentàla proposta “ante la constata-ción de un posible incumpli-miento contractual por partede la adjudicataria del serviciorecogida de RSU y en concre-to de la capacidad de los conte-nedores indicada en el pliegoy comprometida en su ofertase trae a este pleno el iniciodel correspondiente expedien-

te sancionador a los efectos dedeterminar si existe o no in-cumplimiento que pueda ser ti-pificado como falta” desprésde la tramitació de l’expedientes fixaran les responsabilitatsde l’adjudicatari i les possi-bles derivades dels seu incom-pliment. L’oposició recolzàunànimement l’apertura del’expedient i reclamà “la ne-cessitat de substituir els conte-nidors” tal i com afirmà el SrConejero, portaveu d’EsquerraUnida. A més anuncià altrespossibles incompliments com“la inexistència del mini puntnet o la manca de redoblamentde la neteja al llarg de l’estiu"segons el portaveu de Com-promís Vicent Rodrigo. Per laseua banda, El PSPV a travésdel Sr Sales indicà “la falta de

retirada de poda de Masías du-rante todo el verano, ni el lava-do de contenedores, ni elbaldeo de calles”. La Sra Pas-cual recordà que “de lo únicoque tratamos en este punto esde la capacidad de los contene-dores” i el Ple per unanimitatdecidí iniciar expedient sancio-

nador a SECOPSA als efectesde determinar si existix o noincompliment que puga ser ti-pificat com a falta segons elplec del contracte de recollidade residus sòlids urbans, ano-menant instructora de l’expe-dient a la regidora Mª EugeniaPascual.

FALTES LLEUS: multa de 300 a 600 €

a)La imperfecció no reiterada durant el transcursd'un mes, en la prestació dels serveis, sempre queno es repetisca més de sis vegades al llarg de l'any.b)El retard en el començament d’algun serveid'una hora o menys, en relació amb l'horari pre-vist, sempre que no ocórrega més de tres vegadesal mes o dotze vegades en un any.c)L'absència o deficiència d'uniformitat en tot opart del personal encarregat de la prestació delsserveis sempre que esmene la falta dins d'una set-mana, des que s'haja comunicat l'existència de lamateixa.d)El retard en l'obertura i avançament en els tanca-ment de l'oficina de la informació en mitja hora,en relació amb l'horari previst, sempre que no ocó-rrega més de tres vegades al mes o dotze vegadesen un any.e)Les faltes que, sense estar compreses en elsapartats anteriors, mereixeran tal qualificació se-gons el parer de l'Ajuntament, perquè conculquend'alguna manera les condicions establides enaquest Plec en perjudici lleu dels serveis.La imposició de sancions requerirà la instrucciód’expedient sumari.

FALTES GREUS: multes de 600 a 1.200 €

a)La imperfecció en la prestació d'algun servei desde més d'una fins a cinc vegades al mes, o de més desis fins a dihuit vegades a l'any.b)El retard o interrupció d'algun servei des de mésd'una hora fins a tres, sempre que no totalitze més denou hores al mes o vint-i-quatre hores a l'any.c)La falta de neteja i endreça en la maquinària i vehi-cles que presten els serveis en la població, sempreque esmene la falta dins de les 48 hores seguides, desque s'haja comunicat l'existència de la mateixa.d)La reiteració en la comissió de faltes lleus.e)La inobservança de les prescripcions sanitàries ol’ incompliment de les ordres de l'Alcaldia per a evi-tar situacions insalubres, perilloses o molestes al pú-blic.f) L'incompliment d'acord o decisions municipals so-bre variacions de detall dels serveis que no impli-quen despeses per al contractista.g)No presentar periòdicament el pla i calendari de laneteja, recollida i manteniment dels contenidors deRSU, contenidors de recollida selectiva, etc. . . deconformitat amb els mínims fixats en aquest Plec, osi escau, la millora que oferisca el licitador, que enresulte adjudicatari.h)No informar del personal adscrit al servei, amb fi-xació de nom, tasques assignades a cadascun, quali-ficació professional, i àmbit d'afecció o d'actuacióque li corresponga.5 infraccions greus = la rescisió del contracte, incau-tació de la fiança i indemnizació de danys i perjudi-cis.

FALTES MOLT GREUS: multes 1.200 a 6.000 €

a)La imperfecció en la prestació d'algun servei permés de 5 vegades al mes o 18 vegades a l'any.b)El retard o interrupció d'algun servei per més denou hores al mes o vint-i-quatre a l'any.c)La deficiència o falta d'uniformitat no esmenada enel termini d'un mes a partir de la comunicació de lafalta.d)La falta de neteja i endreça en la maquinària i vehi-cles que presten els serveis en la població, sempreque no esmene la falta dins de les 48 hores següents,des que s'haja comunicat l'existència de la mateixa.e)La prestació manifestament defectuosa o irregulardels serveis.f)El retard sistemàtic, fraus en les formes de presta-ció, no utilització dels mitjans mecànics exigits o malestat de conservació en els mateixos.g)La cessió, el subarrendament o traspàs, total o par-cial dels serveis, sense l’autorització expressa del’Ajuntament.h)La prestació de servicis fora de Moncada sense au-torització expressa de l'Ajuntament.i)La desobediència reiterada per més de dues vegadesrespecte de la mateixa qüestió, de les ordres escritesde l’Alcaldia.j )La cessació en la prestació dels servicis pel contrac-tista o empresa adjudicatària sense la concurrència deles circumstàncies legals que la facen legítima.k)La comissió de dues faltes greus.2 infraccions molt greus = la rescisió del contracte,incautació de la fiança i indemnització de danys iperjudicis.

Dades estretes del règim sancionador que

s’arreplega al plec de condicions administra-

tives per a la contractació del servei de reco-

llida de residus urbans, sel·lectiva i

voluminosos de Moncada. SergioAndrés i Borja Francés 2n ESO


6

Botella calla en el ple en què l'oposiciódemana la seua dimissió

Moncada

El regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Moncada, LuisBotella, guardà silenci davant els tres grups de l’oposició enel ple extraordinari que sol·licitaren per demanarexplicacions per la seua imputació en el cas Emarsa i per

exigir la seua dimissió. Botella deixà que el portaveu del PP,Jesús Gimeno, fóra l’encarregat de defendre la seuahonorabilitat amb la lectura d’un manifest i en l’últim tornde paraula.

Imputat després d’haver factu-rat com assessor jurídic a la jaexhaurida empresa pública,Botella no s’ha pronunciat alrespecte des que es conegué laseua vinculació amb el supo-sat saqueig de diners públicsde la mercantil.En el ple extraordinari va serel portaveu Jesús Gimeno l’en-carregat de defendre el regidorpopular i va fer servir l’últimtorn de paraula per llegir unmanifest en què es defensa lahonorabilitat, honradesa itransparència de Luis Botella i

s’acusa l’oposició de jugar un“juego sucio, sin fundamentoni sentido” per intentar rela-cionar al PP de Moncada en elprocés judicial. Així, el PPlocal assegura confiar en la in-nocència de Botella i insistixque el regidor ha donat les ex-plicacions pertinents “dondetenía que darlas” i, per tant,“será la Justicia quien determi-ne su inculpación o absolu-ción” en l’anomenat casEmarsa.

L’oposició demana

responsabilitats

polítiques i morals

Després de llegir els motiusque van provocar la sol·licitud

del ple extraordinari, cadascundels portaveus dels partits del’oposició va intervindre perdemanar que el sr. Botella delas Heras responguera a totsels dubtes sobre aquest cas iper demanar públicament laseua dimissió.En la primera intervenció d’Es-querra Unida, el seu portaveuVicent Conejero recordà elsnou delictes que se li imputa-ven, posteriorment el grupCompromís va posar un exem-ple de les diferents despeses in-justificades de l’entitatpública. El seu portaveu, Vi-cent Rodrigo, va fer un repàscronològic de tot el procés i fi-nalitzà la intervenció apel·lantLuis Botella perquè contestarales preguntes. Va finalitzaraquest primera ronda la porta-veu del PSPV, Concha Andrés,que també es penedia que “niel alcalde ni el teniente alcaldee imputado por el caso Emar-sa, Luis Botella, dieran ningúntipo de explicación” i recorda-va que el ple era per demanarresponsabilitats polítiques imorals, ja que les judicials“afortunadamente lo tendráque hacer de forma obligatoriaante un juez”.Després del silenci en el torndel PP s’ inicià un segon tornde paraula en què el regidord’EU començà preguntant al’equip de govern “no teniuvergonya?” i insistint que LuisBotella donara explicacions.El senyor Rodrigo va fer cons-tar que aquest silenci “no fa

més que augmentar les sospi-tes” i Andrés recordà que laciutadania necessitava i merei-xia una explicació perquè “lolamentable de esta situaciónes que el pueblo de Moncadaestá apareciendo cada día enla prensa relacionado con estesaqueo de más de 40 millonesde euros por la implicación desu teniente alcalde en unas pre-suntas irregularidades que sehan producido en la depurado-ra de Pinedo con el dinero detodos los ciudadanos”. La res-ponsable socialista davant lanegativa de reposta concloguéque “tanto Medina como Bote-lla han elegido el silencio, noexplicar nada a sus vecinos yya se sabe que ‘quien calla,otorga’ porque son incapacesde ofrecer una explicación con-vincente”

Per aquest motiu reclamavala necessitat de donar respostaa “cuestiones muy importan-tes y muy graves como saberquién eligió en calidad de ase-sor a Botella o si solo fue ele-gido por ser militante del PP”“algún informe o algún dicta-men que acreditase que haasistido a algún juicio” en re-presentació d’ Emarsa o ésque “simplemente no realizóningún trabajo”.

El regidor ha donat

les explicacions per-

tinents “donde tenía

que darlas”

Han elegido el silen-

cio, no explicar nada

a sus vecinos y ya se

sabe que ‘quien ca-

lla, otorga’

La presència de càmeres detelevisió del CEU unit ambel fet que l'Ajuntament no-més disposa d'una presa deso va fer que la càmera de ElTierno no tinguera accés also directe.Se celebraren dos plens, elprimer d'ells, ordinari, esgravà sense so, pel moments'espera rebre el so queamablement cedirà el CEU ique s'està gestionant des del

gabinet de premsa del'Ajuntament de Moncada.Només arribe a la redaccióde El Tierno, com sempre, espublicarà en El Tierno di-gital el contingut íntegre.Al segon ple, l'extraordinari,el so es registrà per mitjansartesanals, la qual cosa vapermetre captar les inter-vencions i que, per tant, espuguera publicar íntegre elvídeo en El Tierno digital.

El Tierno sense so

Els partits de l'oposició convoquen una roda de premsa perinformar de la sol·licitud d'aquest ple extraordinari


7

La aprobación se realizó conlos votos a favor de los conce-jales del PP y los votos en con-tra del PSPV. Compromís yEUPV se abstuvieron.Ninguno de los partidos se ne-gaba a la construcción de unCONSUM pero el debate giróen términos técnicos, concreta-mente la oposición opina quese debe modificar el plan Ge-neral de Ordenación Urbanapara llevar a cabo este proyec-to, mientras que el equipo degobierno, basándose en los“informes técnicos y jurídi-cos” defiende que es suficien-te con este “estudio dedetalle”.

Los portavoces de los grupospusieron de manifiesto susposturas exponiendo losmotivos que los situaban afavor o en contra de lapropuesta.

Postura del GrupoPopular

Por parte del PP, el Sr. Botellaargumentó que “con esto nose está modificando el plan ge-neral esto es un estudio de de-talle que reorganiza zonaspero siempre dentro de lo quemarca el Plan General”. “Nose cambia la calificación delsuelo que sigue siendo indus-trial pero se permiten usoscompatibles, pueden ponerseotros usos y además el plangeneral no marca ningún lími-te en cuanto a los porcentajes

del uso dominante. Existen in-formes técnicos y jurídicos delos profesionales del Ayunta-miento en los que se indicanque se puede llevar a cabo enestos términos”

Postura de PSPV

Por parte del PSPV la Sra.Andrés indicó que “Nosotrosno nos negamos a la construc-ción de un CONSUM si se ha-ce de acuerdo con loscomerciantes de la localidad ysi es bueno para nuestra pobla-ción”. “El tema es que se va acambiar el uso de una parcelade industrial a comercial me-

diante un procedimiento quees un estudio de detalle queno es el adecuado, se debe ha-cer con una revisión del PlanGeneral de Moncada porquesi no estamos contraviniendola legislación aplicable y nues-tro propio plan que no estable-ce que en esa zona se puedaactuar mediante un estudio dedetalle para cambiar el usodel suelo”.

Postura de Compromis

Por parte de Compromís, laSra. Noguera dijo que “El sòlon està la fàbrica de Garínestà catalogat com sòl indus-

trial i que el sòl ha de passarde sòl industrial a sòl comer-cial aquest canvi només espot fer amb una modificaciódel PGOU. A la vista dels do-cuments. No estem en contrade fer un CONSUM peròconsiderem que la forma defer-lo ha de ser a travésd'aquesta modificació”

Postura de EUPV

Por parte de EUPV el Sr. Co-nejero manifestó: “Aquí sem-bla que el Pla Urbanístic esmodifica segons arriben lespropostes i sempre semblaque s'estan ficant parxes”

Societat

El Pleno aprueba la ubicación de un nuevoCONSUM en Moncada

El pasado día 28 de diciembre el pleno aprobó el uso de una“manzana delimitada por las calles Barcelona, Bétera,Ramón de Villarrolla i Quart (fábrica de Garín) con la fina-lidad de desarrollo de un edificio destinado a uso comercialde supermercado promovido por CONSUM S.C.V”.

Por medio de un “estudio de detalle” se transforma el usodel suelo de una parcela para instalar un nuevo CONSUMque según el concejal de urbanismo Sr. Botella proporcio-nará “30 puestos de trabajo”

Cientos de vecinos visitan la 4ª feriadel stock de Moncada

La Directora General deComercio y Consumo,Silvia Ordiñaga, inau-guró junto con los repre-sentantes de laAsociación de Comer-ciantes y el alcalde deMoncada la cuarta edi-ción de la Feria delStock, un acto que tam-

bién contó con la presen-cia de las FallerasMayores de Moncada,Paqui y Maribel y a laque se sumaron decenasde vecinos. Desde prime-ra hora de la mañana laactividad fue intensa ylos ciudadanos pudieronadquirir productos en

buen estado a un preciomuy reducido. Durantetodo el fin de semanapermanecieron los pues-tos a lo largo de la Ave-nida Mediterránea enhorario de mañana yhorario tarde. Un totalde veinte comercios par-ticiparon en este proyec-to, donde los visitantespudieron encontrar des-de calzado, óptica, ropa,joyería, libros hasta in-cluso muebles auxilia-res. En de- finitiva, setrataba de artículos quese habían descatalogadopero que los comercian-tes todavía conservabany pudieron ser puestos ala venta con un descuen-to elevado.

El Mercat Municipal recibe elcertificado de excelenciaEl 2 de marzo de 2012 laDirectora General de Co-mercio y Consumo, Sil-via Ordiñaga, visitó lasinstalaciones del MercatMunicipal para hacer en-trega del certificado deMercado Excelente de laComunitat Valenciana,un distintivo que fue en-tregado al presidente dela Asociación de Comer-ciantes del Mercado. Enmarzo de 2011 , se abrióel nuevo Mercat Munici-pal y fue la propiaSilvia Ordiñaga quien loinauguró junto al alcaldeMedina y el presidentede la Asociación de Co-merciantes del Mercado.Tras un año de intensotrabajo por parte de para-

distas y del consistorio,el Mercat ha conseguidoel sello de excelencia,una calificación que os-tentan cinco mercadosde la Comunitat Valen-ciana. Uno de los objeti-vos que se planteó elAyuntamiento de Monca-da sobre el nuevo Mer-cat Municipal, fue quetecnológicamente se eri-

giera como uno de losmás avanzados de la Co-munitat, logrando así unmoderno espacio queofrezca servicios de ca-lidad a los usuarios. Laseguridad del entorno, laaccesibilidad o la soste-nibilidad ambiental, sonrequisitos por los que seha recibido este sello decalidad.

Una alumna entrevista a la Directora General deComercio y al Alcalde de Moncada

El presidente recibe el certificado de excelencia

Luis Botella,regidord'urbanisme

ConchaAndrés,portaveu delPSPV

CristinaNoguera,representantCompromís

VicentConejero,portaveu EU


8

""

Entrevista

Subido a un escenario, con aire correctamente descuidado y punteando concienzudamente las cuerda de su guitarra GibsonLes Paul negra, como si se tratara de cualquier chaval ilusionado ante la posibilidad de que sus colegas puedan ver el frutode tantas horas practicando en su habitación. Natural, cómodo y con una cerveza en la mano, que más bien parece una latade un refresco isotónico, hace sonar, junto a Los Insolventes, los primeros acordes de Satisfaccion, que el mismo entona.

"El valor que le da la gente a la honestidad cada vez es menor"

Nos han dicho que has esta-do invitado por Mario co-miendo paella valenciana,¿Qué tal?Muy bien, ya la conocía por-qué estuve el año pasado tam-bién, estuvimostocando en Valen-cia y como veníatambién JavierKrahe aquí a Mon-cada y somos ami-gos, aprovechamosy comimos todosjuntos en casa deMario, que es ungran experto enpaellas y me daclases, lo que pasaes que como yotengo que hacerlaen difusor y no tengo sitio pa-ra hacerla no tiene nada quever… pero bueno…

Estuvimos comiendo conKrahe y nos comentó que tie-nes una gran vocación por elrock, ¿además de periodistaeres rockero? cuéntanos unpocoBueno periodista no soy, hagode un personaje que es perio-dista en la tele, pero periodistano soy.

¿Simulación periodística?Simulación periodística comohacía Jose Coronado en la se-rie Periodistas. Es un progra-ma que da un repaso a losmedios y yo soy como un artis-ta que hace de un supuesto di-rector de periódico, perovamos es un personaje, soy tes-tigo de la realidad. Escribo enla prensa, en el diario Públicoen el que hago artículos de opi-nión.

En el último examen analiza-mos un texto tuyo¿Ah sí? ¿De qué iba?

De políticaYo escribo en el diario Públicodonde hago el conjunto com-plementario de lo que hago enla tele. En la tele hago cosasde humor y en el periódico co-

sas serias y reflexivas sobre lapolítica y la decadencia moralque los próceres nos marcan,que es una mala concepción yestá haciendo una pedagogíahorrible en la sociedad. De he-cho, había un estudio que hanpublicado los ingleses dicien-do que el nivel de honorabili-dad, de decencia, ético de lapoblación está cayendo rápida-mente. El valor que le da lagente a la honestidad, a la pala-bra, a la honradez… cada vezes menor.Tenemos muchos ejem-plos…en altas esferas del po-der Sí, en efecto; y esto es loque digo que es una mala peda-gogía que impregna la pobla-ción, es un proceso quepodríamos llamar de berlusco-nización de la sociedad. En Ita-lia se da mucho, nosotroshicimos un reportaje que es in-teresante por el resultado. Enlas elecciones italianas noso-tros preguntamos ¿vota usteda Berlusconi? Sí, ¿Sabe ustedque Berlusconi está condena-do por robo? Sí, ¿Qué le pare-ce? Me da igual. Eso es un

suceso nuevo, antes estaba lagente que decía: no, Berlusco-ni no roba y eso hasta ciertopunto es honesto, defendían lahonradez del tipo y por eso levotaban. Ahora saben que es

un corrupto y unladrón y aun asíle votan. Eso sig-nifica que la mo-ral de lasociedad es cadavez más laxa y to-do cabe.Sí, hay gente quereacciona y sepregunta ¿estocómo puedeser?, a esto mededico en losartículos, es una

cosa muy de los españolesquieren siempre estar dondeno están; los filósofos quierenser cómicos, los cómicos quie-ren ser intelectuales, los inte-lectuales quieren ser rockerosy así todo (Risas)….Todo elmundo quiere ser varias cosasa la vez que se le conozca co-mo un personaje de amplio es-pectro, y yo también estoy unpoco en esto.

¿Cómo se ve desde fuera eltema de Camps?Se ve igual que desde dentro,un tema tremendo. Sobre todomás que cómo se ve desde fue-ra a mí lo que me preocupa esla reacción de sus compañe-ros. En vez de decir, bueno chi-co te tengo que llevar unbocadillo si lo pasas mal, esnegar la mayor, quiero decirque por suerte, o por desgra-cia, todos hemos tenido acce-so a las sesiones del juicio yahí se han escuchado bastan-tes cosas que deberían llevar ala reprobación de sus com-pañeros, de sus superioresjerárquicos y desde luego dela población, sin embargo, larealidad es que porque unosciudadanos han decidido queno encontraban pruebas sufi-cientes, hay una especie de ab-solución a todo lo que hayacometido.En primer lugar tendría que pe-dir perdón a la sociedad por loque ha hecho, en segundo lu-gar explicarnos por qué estaComunidadAutónoma (podría-mos hablar de otras) se encuen-tra en esta absoluta quiebra,quiénes de esta administracióntienen responsabilidad en ello,por qué hay una especie de es-to que llaman los economistasdesarrollo desigual y combina-do, que pasa mucho en el Ter-cer Mundo, que de repente

encuentras rascacielos y genteen chozas. Esta es una sensa-ción que se da mucho en Va-lencia. Vas al Palacio de lasCiencias y las Artes y pareceque estamos en una opulenciaque luego no se correspondecon el estado de otras presta-ciones sociales, parece quehay que dar muchas vueltas pa-ra pagar la calefacción de algu-nas escuelas, ésto no tienesentido. Es como si en una eco-nomía doméstica una familiase gastara el dinero en un trajede Armani para el padre y lue-go no tuviera para comer. A pe-

queña escala en lamicroeconomía esto se entien-de muy bien, también hay quepedir explicaciones a la ma-croeconomía, a los que admi-nistran nuestro dinero, queesta es una sensación que losespañoles no tenemos.

Hace un momento has men-cionado la calefacción, las di-ficultades de la ComunidadValenciana… ¿crees que esta-mos cerca de un punto de noretorno respecto al Estadodel Bienestar?Esto es una opinión mía, nome baso en datos de ningún la-do, son conclusiones a la quehe llegado. El Estado de Bie-nestar es una cosa de la que só-

lo disfrutábamos en Europa,esto por un lado, por otro, hetenido la suerte de viajar mu-cho, porque he tenido tiempoy dinero, me he dado cuentade que todos los países en losque se vivía mejor tenían unacosa en común, y es que habíagobernado durante más o me-nos tiempo, en algunos mu-cho tiempo como es el casode los países nórdicos, la so-cialdemocracia. Quiere decir,que durante las épocas de bo-nanza había habido una redis-tribución de la riqueza mejorque en otros sitios.

Por primera vez en la historia,el problema de Moncada es elmismo que el de Helsinki. Es-to es mentira, Moncada tieneun problema y Helsinki otrodistinto, pero por primera vezla solución es la misma paratodos. Además esa solución esla misma que en los tiemposde bonanza, vale para todo.Un Estado de Bienestar entiempos de crisis es cuandomás se necesita, probable-mente en tiempos de bonanzacuando todo el mundo tienedinero, todo el mundo se pue-de pagar un seguro o una edu-cación privada, pero es entiempos de crisis, cuando haymás pobreza cuando más senecesita el Estado de Bienes-

Los alumnos que realizaron la entrevista posan junto al showman antes de que de comienzo el concierto de Wyoming y Los Insolventes

Wyoming y Los Insolventes en plena actuación

Por primera vez en la historia,el problema de Moncada es elmismo que el de Helsinki. Es-to es mentira, Moncada tieneun problema y Helsinki otro

distinto.


9Entrevista

"El valor que le da la gente a la honestidad cada vez es menor"Accede a respondernos unas preguntas, aunque tiene cierta premura, como cualquier artista antes de presentarse ante supúblico , necesita tener un guión que seguir aunque somos conscientes que parte del suyo será prestado al azar y , por tanto,a la espontaneidad de la improvisación. Nos sentamos en una pequeña aula de música con una pizarra en la que aún quedanlas notas de la clase anterior.

tar.

En España, en un artículo deTemas venían diciendo que un0,1 por ciento de la poblacióncontrola el 80%del PIB. Condatos como este a la luz, ¿Có-mo nos podemos explicar quepartidos progresistas o la iz-quierda sigan apelando a recor-tes para solucionar problemasque no son responsabilidad delo público? El capitalismo seha dividido en dos, están losbienes materiales y la espe-culación. Lo que viene siendoel capitalismo moderno.

Ahora resulta que la economíaproductiva de gente que hacecosas y las vende, ahora esuna minoría, ahora la mayoríaestá en la economía especulati-va, que no sabemos que es yque decide por nosotros. Hayun problema que nadie quiereabordar, que son los paraísosfiscales. En esos paraísos estáel dinero con que se financiael terrorismo, que sería una so-la razón, ya que el terrorismoha sido la causa de un cambioen nuestra sociedad, de una im-posición de las normas y de laabolición de derechos funda-mentales, porque hay que lu-char contra él, pero no van ala fuente de financiación por-que no quieren. Los paraísos

fiscales no son un ente fantas-ma que se mueve, están ubica-dos en sedes específicas.Nosotros sacamos en el Inter-medio una casa de un paraísofiscal donde no vive nadie, encuya sede hay domiciliadasmás de 200 empresas que fac-turan miles de millones de dó-lares y allí no hay nadie. Estoes una estafa mundial, nadiequiere saber nada de eso.Aquí es donde la izquierda tie-ne mucho trabajo que hacer.

¿Y sobre la reforma laboral?Cuando desde los artículos del

New York Times se dice queen España hay que hacer unareforma profunda porque elmercado laboral es totalmenteinflexible. ¿Cómo pueden de-cir eso si trabajo en una empre-sa que hay 2000 personas ynadie tiene contrato? ¿A quése refieren cuando dicen queel mercado laboral es muy rígi-do y que hay que hacer un mer-cado laboral más liberal? si sehacen contratos de horas….Adía de hoy, esto es nuevo, tra-bajo con gente que lleva 10 o15 años trabajando y no ha te-nido vacaciones. Vacacionesse entienden que te pagan 12meses y trabajas 11 , ahora quete despidan en junio y te con-traten en septiembre….eso no

son vacaciones, te han despedi-do y te han vuelto a contratar.

¿Qué opinas sobre el casoGarzón?Por un lado esto es un síntomade aquello que se llamó laTransición, que se estuvo ha-blando todo el tiempo de unasolución maravillosa y univer-sal y no es verdad. Yo tengo56 años, viví la Transición enprimera persona y la Transi-ción fue un período absoluta-mente nefasto de este país queyo no quisiera volver a vivir.Me hace mucha gracia cuandotodo el mundo apela al espíri-tu de la Transición. Aquí en laTransición en una exposiciónde Picasso entraron unos seño-res y destrozaron la mitad dela exposición, aquí en la Tran-sición se apaleaba a gente porlas calles. Yo estuve en un con-cierto de Bob Marley y llególa policía, nos dio de porrazosa todos, se suspendió el con-cierto y no nos devolvieron eldinero. Estas cosas pasaban enla Transición, era una cosa la-mentable.¿Por qué digo esto? La justiciaen nuestro país viene de unajusticia que estaba en la Dicta-dura, los altos cargos de la jus-ticia pertenecían entonces alTribunal de Orden Público.Ahora Gallardón, que es elnuevo Ministro de Justicia, hadicho: voy a despolitizar la jus-ticia, a los jueces ya no los vaa elegir el Parlamento, los vana elegir los propios jueces, asíla despolitizamos. Ahora hanhecho esta reforma de la justi-cia en la que los jueces se vana elegir a sí mismos, entoncesyo ya sé que está la sociedadde la magistratura, que englo-ba al 80% de los jueces de es-te país, tienenunanimidad a lahora de decidir, vana elegir el ConsejoGeneral del PoderJudicial, al Tribu-nal Supremo, van aelegirlo todo, en-tonces la justicia vaa sufrir un procesode derechizaciónbrutal y en ese pro-ceso, una de las víctimas, evi-dentemente, es el juez Garzón.El juez Garzón tiene 3 proce-sos abiertos por prevaricación.Estadísticamente es una cosaque no se ha dado nunca y esimpensable que se dé. Es unseñor que llaman juez estrella,como hay otros, pero yo creoque esto es una persecuciónsin más por ser quien es y no

por lo que ha hecho y luego

que intentar investigar los crí-menes del franquismo es unacosa muy delicada, porquehay muchas cosas de las quenunca se ha hablado y bue-no… pero es que hay genteque quiere que se hable. Hubomiles de robos de niños, porejemplo. Yo entiendo que alque no le hayan robado un hi-jo le importe un carajo, perocon que haya una persona a laque le hayan robado su hijo tie-ne todo el derecho a reclamar.

Entonces,¿ Resulta difícilcomparar España como paísavanzado con el resto de Eu-ropa?En este sentido sí. La transi-ción fue una cosa que fue unaamnistía, que yo creo que laamnistía significaba perdón,pero no olvido, hay gente a laque se tiene que reparar eldaño que se le ha hecho. Unacosa es que digas: este señores uno de los artífices, me daigual, aparte es que ya se hanmuerto, es una cosa de la que

se podría hablar, ya nadie va apagar el pato por eso, ademásya no están en edad de ir a lacárcel. Tu puedes amnistiar aun señor de haber atracado unbanco, pero el dinero que melo devuelva, yo perdono a esteseñor por haberme robado elcoche, pero el coche es mío,lo que no puede hacer es queyo le perdoné y se quedó con

el coche. Hay una especie de

mordaza informativa…

Hay determinados temas queson tabú y lo que me pareceincreíble es que haya un sec-tor de la información, muyamplio, que se dedique a per-seguir a los que quieren ha-blar de esas cosas, que tienentodo el derecho del mundo,como otros tienen derecho ahablar de sus muertos por lacolumna de Urruti, muy bien,pues que hablen y ahí tienensus monumentos. Antes en to-das las iglesias de Españahabía uno, que estaba dedica-do caídos por Dios y por Es-paña.En los cementerios tambiénEn los cementerios. Ellos tie-nen sus monumentos y losdemás también tienen derechoa tener los suyos, en el otrobando también hubo héroes ygente asesinada de forma in-justa y sobre todo hay muchasfamilias que quieren que seles repare. Esto es una cosaque los jueces no quieren ha-

cer, que le lla-manrevisiones desentencias, pe-ro es que nohubo senten-cias, se les fu-silaba y se lesfusilaba porcriminal y esaera la senten-cia.

Ha quedado una entrevistamuy política, pero es que ostengo que dejar….

Los alumnos que realizaron la entrevista posan junto al showman antes de que de comienzo el concierto de Wyoming y Los Insolventes

Wyoming argumenta una de las preguntas

Germán García y JaumeLluesma 2º Bach.

¿A qué se refieren cuando dicenque el mercado laboral es muyrígido y que hay que hacer unmercado laboral más liberal? sise hacen contratos de horas….

Entrevista entera en vídeo enEl Tierno digital


1 0

Durante los días 1 , 2 y 3 de fe-brero los alumnos de Bachille-rato realizaron una visita a laCiudad Condal, donde reco-rrieron los lugares más em-blemáticos y característicos.La primera visita fue al Mu-seo de las Ciencias donde visi-taron exposiciones sobre laevolución humana y los fósi-

les y esqueletos de los dino-saurios. La segunda visita fueun paseo bajo la lluvia por elbarrio gótico, a través del cualun guía fue explicando lospuntos más emblemáticos.El segundo día se hizo un re-corrido por la Barcelona mo-dernista, visitando las obrasmás destacadas de Gaudí: elparque Güell, la Sagrada Fa-milia y la Pedrera. El recorri-do finalizó en el museoPicasso.El último día visitaron Mont-juic desde donde pudieron ob-servar una fantástica pano-rámica de la ciudad, así comoel castillo y el museo de arte.Tereza Yvaylova 2º Bach

Los alumnos de bachiller visitanBarcelona

Aquest curs s’ha iniciat lasetena edició del concursConsumópolis, part delsalumnes de 1 r d’ ESO queformen part del programaTalento han participat en lesdiferents fases del concurs. Da-niel Chardí, Carles Estellés,Borja Gómez, Pau Miquel iFran Rodríguez han format un

equip que treballa tant a nivellindividual com col·lectiu, persuperar les diferents proves iaconseguir l’objectiu del pro-grama que és fer un consumresponsable, just i solidari.En una primera fase del con-curs, els alumnes han creatuns personatges que havien desuperar unes proves dins

d’una ciutat virtual i haviend’aconseguir sumar el majornombre de punts entre tots. Hihavia proves de diferents ti-pus, des de coneixements teò-rics fins a jocs d’habilitat. Enla segona fase del concurs ,els alumnes han d’elaborar uncartell publicitari. Entre elsdiferents temes i formats queproposava l’organització,l’equip va decidir fer un car-tell a mà sobre la importànciade guardar els tiquets de lacompra per a futures reclama-cions.Al llarg de les diferents jorna-des en què s’ha treballat, elsalumnes han aprés algunes deles regles bàsiques d’un siste-ma de consum just i responsa-ble i els drets i deures quel’han de caracteritzar.Pau MiquelAlbiñana 1r ESO

Els alumnes de 1r ESO B participen en un concursde consum responsable

Alumnes de 2n ESO participenen el concurs escolar de l'ONCE

El 19 de gener els alumnes de1 r i 2n d’ESO del ProgramaTalento visitaren la fàbrica deCoca-Cola. La jornada els vapermetre conéixer el funciona-ment de la planta embotellado-ra, així com rebre informaciósobre el programa de relats enquè han participat.

Després de beure una Coca-Cola, els alumnes visualitza-ren un vídeo sobre el concursde relats de joves talents alqual participen, cosa que elsva resultar motivadora i vaanimar a molts d’ells a partici-par-hi de manera més intensa.Posteriorment, coneguerenquina és la història de la begu-da des dels seus inicis (1 886).En acabar feren una passeigper les instal·lacions on esta-ven les diferents màquinesembotelladores i després deveure el mecanisme de fun-cionament els alumnes forenobsequiats amb productes dela fàbrica. El proper dissabte

Els alumnes de 1r i 2n d’ESOvisiten la fàbrica de Coca-Cola

Un any més se celebra una no-va edició del concurs de l’ON-CE. A la present edició,número 28, els estudiants po-den participar en diferents mo-dalitats. En el cas delsalumnes de 2n d’ESO han defer un curtmetratge on denun-cien les barreres arquitectòni-ques i dificultats d’accesibi-litat que existeixen al seu vol-tant, així com el mode en quèho resoldrien.Aquest concurs s’ inicià el 1 5de setembre de 2011 i durafins a maig del 2012 on elsalumnes seleccionats podenparticipar en diferents àmbits

del concurs; Provincial, Au-tonòmica i Nacional.Els alumnes es van dividirtres grups de tres i quatre per-sones. Per preparar els curt-metratges els alumnes hanentrevistat gent amb discapa-citats per sensibilitzar-se iconéixer els problemes ambquè s’ha d’enfrontar diària-ment. Posteriorment han fetun guió per preparar el vídeo ifinalment les imatges seraneditades en diferents curtme-tratges.

Iván Cortegoso, Juan Ramallóni Ángel Verdeguer 2n ESO B

Formació

Els alumnes de 1 r d'ESO fan un cartell publicitari


11

S'entén per barrera física qual-sevol impediment, trava o obs-tacle que impedisca o dificultela lliure utilització i gaudir, encondicions de seguretat, delsespais, instal·lacions, edifica-cions, servicis i sistemes de co-municació (Llei 1 /1 998, de 5de maig, de la Generalitat Va-lenciana).Tipus de barreres:BAU: Barreres arquitectòni-ques urbanístiques. Les barre-res de tipus urbanístic són lesque ens trobem en les vies pú-bliques i en els espais públics.Tenen a veure amb els itinera-ris de vianants, amb els passosa distint nivell, voreres, parcs ijardins i la disposició del mobi-liari urbà.

A Moncada s’ha avançatmolt en aquest sentit,

només queda un 5-10% peradaptar. Caldria destacar coma punts a millorar la zonad’accés a l’ IES Tierno Galváno el carrer Pintor Sorolla on esproposa la possibilitat de fer-les de vianants. A més, s’had’anar amb compte en les bús-ties i els tendals i també ambels bol·lards ja que segons si-ga la seua mesura poden pas-sar desapercebuts per a lespersones invidents i convertir-se en un greu problema.

BAE: Barreres arquitectòni-ques en l'edificació. Són lesque es troben en l'interior delsedificis: falta d'ascensors o es-tretor dels mateixos, escales,corredors i portes insuficient-ment amples, servicis higiè-nics de reduïdes dimensions,accessos defectuosos . . .

En aquest sentit cal millo-rar en dos àmbits. D’una

banda, la dificultat per accedirals comerços i bancs de la po-blació, només hi ha tres bancsadaptats al poble, a la resta denegocis privats no es pot acce-

dir sense ajuda. Cal fer un es-forç de concienciació permillorar en aquest sentit. D’al-tra banda, també cal parar aten-ció en la construcció devivenda privada on cada vega-da prima més el model dedúplex, i per tant, les escalesdins de casa que en el tempses poden convertir en una ba-rrera difícilment adaptable.

BAT: Barreres arquitectòni-ques en el transport. Estan re-ferides als diferents mitjans detransport quan aquests són

inaccessibles per a perso-nes amb mobilitat reduïda,així com a les possibilitatsd'aparcament dels vehiclesprivats.

En aquest sentit cal mi-llorar sobretot en la

conciència col·lectiva, calrespectar els espais reser-vats per a gent discapacita-da. Deixar “cinc minuts” elcotxe ocupant una rampa oun espai reservat, està im-perdint circular lliurementa altres persones.

BC: Les barreres en la co-municació. Són aquells im-pediments o l'absència demitjans tècnics que perme-ten establir relacions ambel voltant a les personesamb dèficit sensorial.En aquest sentit calavançar molt. Caldria in-

corporar especialistes en llen-guatge de signes a lesinstitucions públiques per talque persones sordes i mudespogueren comunicar-se.

Cap a una societat accessibleLes barreres arquitectòniques,junt amb les barreres socials,econòmiques, etc. , dificultenen gran manera la integracióde les persones en la societat.

Per aquest motiu cal tenir pre-sents:Plans de viabilitat, ja que noés només un benefici per alsdiscapacitats, sinó per a tots.Educació i conciència ciuta-dana. Aquesta és probable-ment la barrera més alta ambquè es troba el col·lectiu. Lagent es mostra insensible iporta endavant pràctiques pocrecomanables per a la resta deciutadans.Cal posar l’accenten els excrements dels ani-mals que tant molesten a quiels xafa, si més no als que elsembruten les mans perquè vaen cadira de rodes. També elsdilluns de mercat i durant lesfestes en què es bloquegen lesrampes per paradetes o pervehicles impossibilitant lalliure circulació.Aquesta realitat és cosa detots i tothom ha de ser cons-cient que forma part d’una so-cietat plural, on s’han derespectar totes les particulari-tats. L’accesibilitat no és ex-clusiva de la gent disca-pacitada, és cosa de tots, éssumar per aconseguir una so-cietat més justa i equitativa.Paula Martínez iAlicia Rivera2n ESO

Societat

Ayuca és un projecte en quèparticipen dos entitats de Mon-cada que són: Cáritas i l’Ajun-tament. Els voluntaris itreballadores socials col·labo-ren junts per atendre a les ne-cessitats dels ciutadans deMoncada que viuen en una si-tuació difícil.Antonio és una de les peces fo-namentals del projecte. Portamolts anys dedicat a ajudar lespersones que més ho necessi-ten i això li ha donat l’expe-riència i la sensibilitat desaber amb qui està treballant iles circumstàncies que viu lagent que els necessita. “A lagent que baixa per les escalesde l’església de San Miquel nose’ ls pot vendre fum” afirma.L’exclusió social i la pobresasón fets que caracteritzen cadavegada més la societat del se-gle XXI. La voluntat d’aquesttipus de projectes treballa pereradicar-les. Actualment l’ex-clusió social s’estén per totsels àmbits, afecta tant a nivellpersonal com familiar i fins itot territorial. En aquest con-text cal reorientar i considerarquines són les necessitats iaixí donar respostes més ajus-tades, accions coordinades iprojectes conjunts amb objec-tius compartits.Ayuca és un projecte que naixen 2004 amb la voluntat d’ate-nuar aquesta situació social

que es veu agreujada a partirde l'any 2007 on el nombre depersones que necessiten ajudaaugmenten de manera progres-siva fins a l’actualitat. En ellcol·laboren Cáritas i els Ser-veis Socials de l’Ajuntamentde Moncada i el projecte esconcreta en una sèrie d’activi-tats.

ECONOMAT SOCIALÉs un local situat en els baixosde l’església de San Miguel ones ven productes alimentaris,de neteja i d’higiene personalamb un preu un 50% aproxi-madament més baix del preudel mercat. Cada família té uncupó segons els membres quela formen. D’aquesta maneras’ha passat d’una actitud assis-tencial (en què els producteses donaven) a una actitud pro-mocional (en què la gent elscompra a baix preu). No és elmateix donar el que tenen, quevendre’ ls el que necessiten.Els productes s’extrauen a tra-vés de campanyes solidàries(campanya KILO i ofrena a laMare de Déu dels Desempa-rats de setembre), donacionsparticulars, compres en establi-ments del poble o comarca iproductes frescs de l’horta.A banda, existeix el banc d’ali-ments que es tracta d’exce-dents de productes de primera

necessitat que arriben de laCEE, i que hui en dia es repar-tixen entre 116 famílies aproxi-madament de manera gratuïta.

BOTIGA SOLIDÀRIAEs tracta d’un projecte en elqual s’arreplega roba i calcer iposteriorment es ven a un preusimbòlic. Els productes s’obte-nen de les donacions parti-culars que la gent portadirectament al local i de les bo-tigues del poble.

TALLERSAquests naixen amb la volun-tat d’orientar per a la formaciói la recerca de treball. Així,destaquen tallers per a doneson es treballen qüestions com

el tractament de la roba, cuinao desenvolupament personal.També hi ha tallers que fomen-ten la vida saludable i preven-ció de la drogoaddicció entred’altresFa dos anys, motivat per la si-tuació econòmica, es va posaren marxa un taller d’homesque compta amb una treballa-dora social, un tècnic i dos otres voluntaris de Cáritas. Du-rant el primer any treballarenel desenvolupament personal,pintaren el local, feren tallersd’ informàtica i aconseguirenel carnet de manipuladorsd’aliments. Fa un any sorgí laidea de fer un taller d’agricul-tura aprofitant que Valènciaés una zona d’horta fèrtil i hi

ha molts horts abandonats.Des de Cáritas es gestionà lacessió d’horts de manera gra-tuïta. Dos dies per setmana estreballa en el camp i les frui-tes i verdures que s’extreuenes venen a l’economat. Lagent que va al camp rep but-lletes de 4€ pel seu treball iposteriorment s’utlitzen enl’economat.La financiació d’aquest pro-jecte arriba de:-Donacions particulars-Abonats de Cáritas-Entitats que celebren actua-cions solidàries-Campanyes benèfiques-Venda de productes:econo-mat, botiga solidària, cosesque es fan als tallers-Subvencions institucionals:Ajuntament, Cáritas.Aquest és un projecte queporta darrere molt d’esforç iimplicació i que s’adapta a lesnecessitats que van sorgint acada moment. Projectes comel Banc del Temps esperen elmoment oportú per poder po-sar-se en marxa. Pel que fa alfutur “AYUCA seguirà men-tre es mantinga viu l’esperitque el va fer nàixer”i continuearribant gent disposada acol·laborar.Erica Cádiz Ibañez, Sohaib ElAmiri i Boutaina El Farssioui 2nESO

AYUCA, un projecte que naix de la necessitat socialE

Barreres arquitectòniques, una cosa de tots

Situació actual a Moncada

Imatge d'un documental sobre barreres arquitectòniques querealitzen alumnes de 2n d'ESO

La botiga solidària emmagatzema roba i altres accessoris


1 2

La presència d’hòmens i dones, persectors, és equitativa a Moncada?

Cultura

A partir de la replega de dadessobre la participació, per gène-res, en diferents sectors labo-ral i col·lectius de la poblacióde Moncada, podem extraurealgunes conclusions evidents:els treballs on el nombre de do-nes és més elevat són aquellsdirigits a la població infantil ials majors. És el cas del pro-fessorat d’ infantil i primària odel personal que treballa a laresidència de majors. És cu-riós comprovar com en se-cundària el percentatge deprofessorat masculí augmentasignificativament. Igualment

sorprén comprovar que el sec-tor de la Infermeria a l’Ambu-latori de la localitat estàintegrat majoritàriament perhòmens, quan es podia pensar,a priori, que es tractava d’unaprofessió majoritàriament fe-menina, tal com comprovemen el grup d’Auxiliars (inte-grat exclusivament per do-nes); continuen havent, encanvi més metges que metges-ses. En l´àmbit de ládministra-ció central i local el mésdestacable és l’encara mino-ritària presència de dones en

els cossos de Policia i Guàrdiacivil (tot i que ja passa del1 5% de dones policies) i laparitat pel que fa a jutges ijutgesses. En canvi continuasent majoritària la presènciade dones en altres treballs ad-ministratius de menor qualifi-cació professional. En l’àmbitesportiu láeròbic i la gimnàs-tica rítmica són uns dels méspracticats per dones, a di-ferència del futbol, el bàsqueto el rugby que continuen ambmajoria masculina. Un delssectors on hi ha una equipara-ció més gran és en el de lapolítica, on no cap destacardiferències significatives departicipació per gèneres, quesiguen de caràcter ideològic oper partits. En el sector decol·lectius crida l’atenció lamajoritària presència masculi-na en Protecció Civil, aixícom léxistència de col·lectiusintegrats exclusivament perdones, sense que hi haja co-rrespondència de col·lectiusmasculins equivalents.

Sergio González i XavierSancho 3r ESO

En l´àmbit de ládminis-tració central i local elmés destacable és l’en-cara minoritària presèn-cia de dones

El nombre de dones ésmés elevat en treballsdirigits a la poblacióinfantil i als majors

Al ple celebrat el passat mesde desembre EUPV presentàuna moció per a destinar el 5% del pressupost municipal adona i altres. El portaveu ded'EUPV argumentà la propos-ta: “La crisi provoca diferèn-cies econòmiques i desi-gualtats que s’accentuenmoltíssim més en les dones.S’estan eliminant els organis-mes d’igualtat en tots els àm-bits territorials i estan dis-minuint les inversions desti-nades a polítiques específi-ques.” “Han augmentat deforma brutal les dones assas-sinades i violentades física ipsicològicament, aquest anyuna dona per setmana.”Laproposta va ser recolzada perpart de Compromís “La situa-ció de la dona s’ha de millo-

rar i no entenem que nos’aporten dinérs per a millo-rar la situació” i també de-manaren respostes a lespreguntes realitzades al plede novembre sobre el Plad’Igualtat. Per part del PSPVla regidora Sra. Verdeguer,també recolzen la moció i vamanifestar “Moncada aprobóun Plan de Igualdad que de-bería haberse puesto en pràc-tica, pero lamentablementeno ha sido así”. El portaveudel PP, Sr. Gimeno “volemrecolzar la proposta però ésinassumible destinar eixaquantitat”.Finalment s’aprovà per una-nimitat destinar 100.000 eu-ros del pressupost municipala polítiques de la dona.

L’Ajuntament destinarà 100.000euros a “Polítiques de Dona”Mitjançant una moció presentada per EUPVel ple municipal de Moncada aprovà per una-nimitat destinar 100.000 euros del pressupostdel 2012 a polítiques de dona.

Durante la semana las roton-das de Moncada han aparecidodecoradas con mensajes reivin-dicativos realizados por L'Ate-neu Montcada de l'horta.Mensajes con textos como:"La sang de les mortes no espot negociar", "Ni sumisa nidevota, te quiero libre, linda yloca", "No a l'explotació acasa, al carrer, al llit", "Dehacerte la cama, de hacerte lacena, se me fueron las ganasde hacerte el amor","Nosaltres dicidim si parim ono parim".L'Ateneu Montcada de l'hortaha realizado en equipo estaspancartas celebrando así la se-mana central en torno al 8 demarzo, día de la mujer trabaja-dora. Una de las pancartas indi-ca: "8 de març .. . una data,cada dia una lluita". L'Ateneucultural de l'horta y el Col·lec-tiu de dones han preparado di-

versos actos durante todo elmes de marzo.El próximo día 31 , a partir dela 18:00 horas realizarán una

charla: "Desmontant els mitesde l'amor romàntic", en ellocal del col·lectiu de donesen el c/ arbre s/n

Decoran las rotondas de Moncada conpancartas reivindicativas de las mujeres"Ni sumisa ni devota, te quiero libre, linda y loca"

Una de las rotondas decorada con mensajes y globos.

Font: La taula ha sigut d'el·laboració pròpia. Els alumnes de 3r d'ESO i 2n d'ESO han estret lainformació a partir de les dades aportades per les diferents institucions que apareixen


1 3Cultura

El martes 21 de febrero losalumnos del Ciclo de AtenciónSociosanitaria compartieroncon los alumnos de Talento de2º de ESO una sesión para elconocimiento y el intercambiode ideas y propuestas acercade un movimiento cada vezmás presente en la sociedadllamado Decrecimiento. El gru-po de Atenso a través de diná-micas de grupo y de unaexposición de sus trabajos dioa conocer esta corriente ideoló-gica con el objetivo de sensibi-lizar a los estudiantes y darlesa conocer una alternativa al sis-tema en el que se vive actual-mente, especialmenteenfocado en el ocio.El Decrecimiento postula uncambio en la forma de vida,por tanto lleva implícito uncambio de mentalidad en elque priman valores como ladisminución de consumo des-controlado, intentar no vivir

por encima de las posibilida-des, permitir la regeneraciónde las zonas verdes, no derro-char los recursos que ofrece lanaturaleza y hacer un consu-mo responsable de ellos, redis-tribuir el reparto de riquezaentre los países y crear un cli-ma de cooperación, intercam-bio y respeto entre los sereshumanos.Uno de los objetivos que persi-gue este Ciclo Formativo esdar los cuidados y apoyo nece-sarios a colectivos como laspersonas mayores, discapacita-das o enfermas crónicas. . Es-tos grupos necesitan reforzarsu autoestima y autoconceptoy para ello se trabaja intensa-mente en el método de la ani-mación. A través delDecrecimiento se han abiertonuevas posibilidades que tra-tan de sensibilizar a la pobla-ción llevando a caboactuaciones que favorezcan

las alternativas al ocio consu-mista y estandarizado, quepromuevan la integración so-cial y la preservación del me-dio ambiente.Tras la asistencia a la charla yla participación en dinámicasen las que los alumnos cono-cieron de primera mano quees posible desarrollar el ociocon material reciclado y lacooperación de las personas,se realizó una última actividaden la que reflexionaron acercade las opciones que podíansurgir aplicando el modelo deDecrecimiento a los momen-tos de ocio, de la cual surgie-ron las siguientes alternativas:Practicar diferentes tipos dedeportes al aire libre: futbol,ciclismo, senderismo.. .Contar con espacios públicospara jugar a juegos de mesa,hacer talleres de cocina, demanualidades, de disfraces.Pasar fines de semana en con-tacto con la naturaleza y parti-cipar activamente de suconservación.Fomentar el voluntariado conanimales abandonados.Dedicar tiempo a la colabora-ción en proyectos solidarios.Con ellas se abren nuevas po-sibilidades y un compromisode intentar ponerlas en prácti-ca a favor del bienestar perso-nal y social y en pro de crear yformar parte de un mundomejor.Ainhoa Bru Luz en colaboracióncon Jazmín Soriano, LluísAlmodóvar y Sergio Gómez 2ªAtención Sociosanitaria y 2ºESO B

El Decrecimiento, porun mundo mejor

Los 8 pilares del Decrecimiento (Las 8 “R”)Revaluar: Se trata de sustituir los valores globales, individualistas y consumistas por valores loca-les, de cooperación y humanistas.Reconceptualizar: Encaminado sobre todo a la nueva visión que se propone del estilo de vida, ca-lidad de vida, suficiencia y simplicidad voluntaria ya mencionadas.Reestructurar: Adaptar el aparato de producción y relaciones sociales en función de la nueva es-cala de valores, como ejemplo, combinar ecoeficiencia y simplicidad voluntaria.Relocalizar: Es un llamamiento a la autosuficiencia local con fines de satisfacer las necesidadesprioritarias disminuyendo el consumo de transporte.Redistribuir: Con respecto al reparto de la riqueza, sobre todo en las relaciones entre el norte y elsur.Reducir: Con respecto al cambio del estilo de vida consumista el estilo de vida sencilla y todas lasimplicaciones que esto conlleva.Reutilizar y Reciclar: Se trata de alargar el tiempo de vida de los productos para evitar el consu-mo y el despilfarro.

Alumnos de 2º de Atenso explican el decrecimiento

Presentació del llibre SaviesaPopular a Vinalesa

L'autor de Saviesa Popular presenta el llibre

El passat divendres 24 de fe-brer va tindre lloc a Vinalesala presentació del llibre Saviesa Popular de Joan Lluis San-chis i Forriols. L’esdeve-niment va comptar amb lapresència del regidor de cultu-ra Carles Iriarte Valero, queva presentar l’autor del llibre ila participació de Pep Gime-no, “el Botifarra” que animàl’acte amb cançons populars.La presentació va ser breuperò intensa i en ella es vandesvetllar alguns dels refranysque conté el llibre com A lataula i al llit al primer crit,

Portar com cagalló per sèquia i Abans de dir sí, preguntaliho al coixí entred’altres, que van posar de ma-nifest les diferents temàtiquesen què estan organitzats elsrefranys i frases fetes . Per unaltra banda, cal destacar quela major part de les cançonsque va cantar Pep Botifarravan ser en valencià, ja quetant el cantant, com l'escriptordel llibre abans esmentat, llui-ten per la defensa i l’ús de lallengua.

Maria Orenga 3r ESOMoncada acoge el XLVIIFestival de la Cançó Scout

Els scouts a la Plaça Sant Jaume

La plaza Sant Jaume acogió eldomingo 5 de marzo a más de1 .500 scouts de toda la Comu-nitat Valenciana con motivodel XLVII Festival de laCançó “Notes de Germanor”.El grupo de Moncada comoganador de la edición de 2011 ,fue el anfitrión del evento ydio el relevo al al Grupo ScoutHorizontes que fueron procla-mados los vencedores de lapresente edición.Desde primera hora de lamañana la animación y la mú-sica se convirtieron en las pro-tagonistas de una jornada quese encargó de abrir el grupoNada que Decir. Un total deveintitrés grupos se desplaza-

ron hasta el municipio am-bientando la plaza y losalrededores con cánticos y di-vertidas actuaciones, de loscuales doce participaron en elfestival.Tras una intensa deliberacióndel jurado, el alcalde JuanJosé Medina, Vicente Bosch yJosé Gómez desvelaron elnombre de los ganadores enesta edición. El primer lugarcorrespondió al Grupo ScoutHorizontes, procedentes deBenidorm, y serán los afortu-nados de participar en el festi-val nacional de la canción quese celebrará el próximo mesde mayo en Zaragoza.Lucía López Bosch 3ºESO


1 4 Cultura

El passat dissabte 3 de marçse celebrà la IV edició de Ta-ller de cine Dirige tu vida, or-ganitzat als cines ABC Park elSaler per FEPAD(Fundaciónpara el Estudio, Prevención yAsistencia a las Drogodepen-dencias) . L’IES Tierno Gal-ván va rebre el premi a lamillor ambientació pel curtme-tratge Secuelas.La present edició ha comptatamb dues categories, curtme-tratge en format becat, que pre-sentava 10 participants, entreels quals estava l’IES i curt-metratge en format lliure, oneren 6 centres els que partici-paven.Entre els curtmetratges en for-mat becat va guanyar el 1 r pre-

mi¿Quién es la persona quemás admiras? de l’IES Nº 2Paiporta (València), quetambé va rebre el premi a lamillor actriu, Marta Cortina.El segon premi va recaure enDecisión de L’IES de Torrella-no i el 3r premi a ¿Estás segu-ro? De l’IES Virgen delRemedio d’Alacant. En aques-ta categoria també es van ator-gar altres premis al millordiscurs actual a Frienface (IESJorge Juande Sagunto), millorguió, a ¿Quieres? De l’IES En-ric Valor del Campello, millorposada en escena a ¿Ell oella? de l’IES de Gata de Gor-gos, millor missatge preventiua ¿Te lo crees? del Col·legiconcertat Virgen de las Nieves

d’Asp, millor actuació a Loque nunca se olvida de l’IESGaia de San Vicent del Ras-peig, millor música a Tene-brae de l’IES Navarro Santafede Villena i per últim d’am-bientació a Secuelas de l’IESTierno Galván de Moncada.En la categoria de curtmetart-ges de format lliure va acon-seguir el primer premi Toño.El Piruleta de l’IES Nº5 deSan Vicent del Raspeig.Com a jurat hi participà , en-tre altres, la directora de Ges-tió Sanitaria, Sofía Tomás; elcap del servei de Participa-ció, Activitats i Productes delIVAJ, D. Javier Sáez Cifre ; eldirector del Centre d’EstudisCiutat de la Llum, Luis CruzMiravet, lloc on es muntarentots el curtsmetratges que par-ticipaven ; i com a represen-tant del FEPAD, JoséOsasuna, Magdalena Jabacín iSusana Choren, professoraque impartí les classes rebu-des sobre drogodependència.L’acte, organitzat per FEPADcontà amb la col·laboració dela Fundació Shakespeare, elCentre d’Estudis Ciutat de laLlum i la Generalitat Valen-ciana.

Nerea Maldonado 3r ESO

L’IES Tierno Galván rep el premi a la millorambientació pel curt Secuelas L’IES Tierno Galván col·labora

amb AMFISEP recollint taps

Les alumnes i professores de 1 rdel Cicle Formatiu d’AtencióSociosanitària de l’IES TiernoGalván de Moncada Mireia Ro-bi, Pilar Tarin, Carolina Buriel iPilar Machancoses, iniciarenuna campanya de recollida detaps de plàstic el passat mes denovembre amb l’objectiud’aconseguir un electroestimula-dor per a l’Associació de Disca-pacitats de Moncada. Lainiciativa ha sigut posada enmarxa per l’empresa TradingPlastic SL, comercialitzadora na-cional i internacional de produc-tes de plàstic, i la plantaindustrial de reciclatge de plàs-tics MANC Recyclaplast S.L iconsisteix a recollir una tonella-da de taps que es podran validarper l’electroestimulador.

Aquest aparell és un generadorde corrent que produïx impul-sos elèctrics amb l´energia sufi-cient per a generar un potenciald’acció en les cel·lules mus-culars o nervioses, i així modi-fica el seu estat habitual que ésel repòs. Resulta molt eficaç encontractures, dolors cervicalsi/o lumbars i rampes, propor-cionant resultats immediats isense efectes secundaris.La implicació de la comunitatescolar en la recollida ha sigutmolt positiva i segons se’ns in-forma pel moment s’han reco-llit cin bosses grans de fem, pertant hi ha bones perspectivesper aconseguir l’objectiu.

NeusAlfonso i ViktoriyaRohovyk 3r ESO

Las activitats falleres omplen els carrers de MoncadaEl món faller ha inundat d’ac-tes el nostre municipi les darre-res setmanes. El passat 3 demarç tingué lloc la celebracióde la Cavalcada del Ninot. Elsintegrants de les deu comis-sions falleres de la localitatdesfilaren a ritme de xaranga idisfresses i foren rebuts perles falleres majors, Maribel iPaqui a les portes de l’anticAjuntament. Totes dues esti-gueren acompanyades de l’al-calde Juan José Medina i elsmembres de la Junta Local Fa-llera. L’activitat fallera jaarrancava al matí amb la inau-guració de l’exposició del Ni-not per part de les màximesrepresentants i que va finalit-zar amb un vi d’honor als jar-

dins contigus a la bibliotecamunicipal amb totes les comis-sions que celebraven l’acte.Un total de 22 ninots han estatexposats a l’antic Ajuntamentfins el dia 9 i les falleres vanlliurar els premis a la millorcomparsa, la millor crítica, lamillor falla i el millor ninot.El dia 14, de matí, les falleresmajors de les comissions deMoncada van assistir junt ales màximes representants delmunicipi, Maribel i Paqui, a larecepció que convoca anual-ment la institució provincial.Allí van ser rebudes pel presi-dent Alfonso Rus i el vicepre-sident i alcalde de Moncada,Juan José Medina. Un altre ac-te destacable es celebrà diven-

dres 16 de març a la plaçaSant Jaume amb el lliuramentdels premis de les falles2012. Aquest any la falla Ba-dia està d’enhorabona i acon-segueix el premi a la millorfalla en la categoria d’Ingeni igràcia, també a la millor fallamajor que atorga la JuntaLocal Fallera i també el premial millor monument. En la ca-tegoria infantil el premi de laJLF i al millor monument ésper a la falla El Palmar. Ellliurament dels premis estiguépresidit per l’alcalde de Mon-cada, Juan José Medina. Laplaça Sant Jaume plena de fa-lleres i fallers de totes les co-missions va ser l’escenari enun ambient molt festiu.

Ingeni i Gracia: Falla BadiaMillor falla major de JLF: Falla BadiaMillor falla infantil de JLF: Falla ElPalmarMonuments Majors:Primer premi:Falla BadiaMonuments Infantils : Falla ElPalmarMillor cartel de falles infantil: Silvia

Giménez de la falla Amics de MasiesPremis de la Cavalcada delninot:Millor crítica: Falla Badia.Millor comparsa: Falla El mercatMillor carrer adornat per lescomissions: Falla El MercatMillor ninot infantil indultat: Falla delpobleMillor major indultat: Falla El Mercat


1 5Esports

El València CF acredita aEl Tierno en Mestalla

El dia 19 de gener va tenir lloc el partit de quarts definal de la Copa del Rei que enfrontava el ValènciaCF i el Llevant UD a Mestalla. Després de no po-ques gestions El Tierno va aconseguir dues acredita-cions per cobrir el partit, de manera que dos delsalumnes de Talento van tenir l’oportunitat d’assistircom a periodistes i ací es plasmen les seues impres-sions.La jornada va començar en el moment de recollir lesacreditacions que permetien la presència a peu decamp, el partit i la cobertura de zona mixta i premsa.El treball com periodistes esportius els va permetreconèixer els pros i contres que implica aquest tre-ball, i que potser de vegades està una mica idealit-zat. Es pot dir que haver d’estar dues hores abansdel partit i haver de quedar-se una hora més en aca-bar el partit no és allò que pensa un aficionat sobreels periodistes que cobrixen el partit, més encara siposteriorment cal fer una crònica d’aquest a prime-res hores del matí després d’acabar de matinada cer-cant una entrevista d’algun jugador o acudint a laroda de premsa. També cal, però, fer justícia i dirque el lliure accés per tot el camp, la possibilitat deveure el partit debades i des d’una posició privile-giada i la possibilitat de gaudir dels descomptes perser periodista, compensen i dóna sentit a la passióque aquests professionals mostren pel seu treball.

El València guanya el partitPel que fa al partit, es va viure una intensa successióde grans jugades, especialment en la primera part enles quals el València CF acabà sotmetent el Llevantper un contundent 4-1 , amb un últim gol de sentèn-cia del València marcat per Tino Costa en el tempsde descompte de la segona part. El Llevant va jugara un bon nivell i no va meréixer aquest càstig exces-siu (sobretot a la segona part) però no va tindre tantasort. Tot i aixó, Koné va marcar possiblement el mi-llor gol del partit.Finalment els alumnes mostraren el seu agraïment alTierno per la gran oportunitat que els donaren deviure una experiència única com aquesta.Germán García i Jaume Lluesma 2n Bat

El triatló compta cadavegada amb més adeptes

Josep Iborra, jugador del Llevant UD, amb unexemplar de El Tierno

El triatló és un esport que va nàixer a Hawai on esvan preguntar quina era la disciplina més dura de to-tes i així va eixir la idea de competir barrejant-les.Aquest esport consisteix a combinar tres proves físi-ques:natació, ciclisme i carrera a peu. Hi ha quatremodalitats que depenen de les distàncies que es reco-rrenAquest esport es pot practicar en tres àmbits: Au-tonòmic, Nacional i Europeu. Es pot dividir en ungrup d’elit que poden viure d’aquest esport i un altregrup més popular que es divideix per diferent grupsd’edat.És un esport que requereix molt de temps per prepa-ració i entrenament i una dieta equilibrada. Encaraque majoritàriament es practica per homes cada ve-gada més està augmentant el nombre de dones. Tot iaixò, “ els homes competint a menor nivell comptenamb més suport que les dones” afirma V. I.A causa de l’augment en el nombre d’adeptes aaquest esport, es treballa actualment en la possibilitatde formar un club a Moncada per tal d’aconseguirsuport institucional i algunes ajudes com la gratuïtaten l’ús de la piscina o el gimnàs tal i com es fa en al-tres pobles i així facilitar i fomentar la pràcticad’aquest esport.

Marc Palanca 3r ESO

Vanessa Iglesias al triatló d'Águilas després de laprova de natació

La UER femenina rubricaun gran inici de temporada

La UER en un partit contra el CAU

La temporada 2011-2012 de rugby femení va començar eldia 29 d’octubre amb una derrota de la UER Montcadafront a la UPV RC per 14 a 15 respectivament, cosa queno preludiava els resultats posteriors de l’equip de Mon-cada. Així la jornada següent, després d’una disputadatrobada amb La Vila, va guanyar 5 a 15, a això cal sumarla següent jornada contra el CUDER Murcia en quel’equip moncadense guanya 46-5, cosa que li fa ser nomi-nat com a equip revelació del campionat femení. La restade resultats fins a la setena jornada han sigut tots a favorde la UER, per això lideren la classificació general.

Convocades per la Selecció ValencianaEls bons resultats obtinguts fan que sis jugadores siguenseleccionades per a participar en l’entrenament que té llocel 18 de Novembre a Dénia. El 4 de febrer es programaun nou entrenament de la Selecció Valenciana a Déniaper tal de preparar el Campionat d’Espanya Autonòmic idefinitivament, són seleccionades 4 jugadores que es con-voquen per a participar el cap de setmana del 25 i 26 defebrer al campionat d’Espanya de Seleccions que té lloc aCòrdova. Entre altres, participarà la Selecció Valencianade Rugby que compta amb 3 jugadores de la UER Mon-cada: Laura Lorenzo, Cristina Herrero i Cristina Balaguer.Finalment, la Selecció Valenciana de rugby femení de laComunitat Valenciana va quedar fora del Campionatd’Espanya ja que l’ any anterior, la Federació Valencianano assistí al Campionat Nacional i per tant, això implica-va una penalització per a enguany. La Federació Valencia-na, per la seua part, confiava que participaria en unCampionat B, ja que era una selecció nova, i que en casde no organitzar-se aquest, podrien participar en el Cam-pionat d’Espanya de Seccions Autonòmiques. Posterior-ment, la Federació Valenciana informà que la seuaparticipació depenia de la confirmació positiva de les res-tants seleccions que no van mostrar consens, i per aquestmotiu, finalment, la Selecció Valenciana no va participaral Campionat Nacional.La decisió final va deixar desolat l’equip femení, que vaveure com després de l’esforç dedicat, les hores d’entre-nament i la il·lusió de participar al campionat nacionals’esfumava per motius aliens a elles.Javier Ciordia, Adrian Jugaru i Victor Nobrega 1r ESO

Les quatre modalitats de triatló


1 6

A la venda en elscomerços de la

Un festival variat i participatiu

Amb la participacióespectacular de Jose Manuel Casany. La presencia deAristides Abreu, guitarrista de Seguridad Social.

Una Gala presentada i conduïda per Yukataca teatre iel popular humorista "Tonino".

Professorat, alumnes i amics/gues participarem en un espectacle variat ambcançons, balls. interpretacions musicals, monòlegs, ... amb un objetiu comú: "la

continuitat del periòdic El Tierno"

PorQueNo

4d'abril

Centre CulturalBlasco Ibáñez

20:00hores

Gala "Salvem El Tierno"L'IES realitzarà un festival per recaptar fons per salvar El Tierno

Coincidint amb la celebració del tercer aniversari de la publicació escrita

ENTRADES I PREUSButaca: 4DEn cas de no poder assistir i voler col·laborar es poden fer aportacions al compte següent:

Fila Zero: 2077 0238 35 1 1 00735331

El Tierno 7

Documents

Transcript of El Tierno 7