El TossalBUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL DE CALONGE DE SEGARRA Nº 1

El Tossal

Una lluïda torronada

Pavimentació d’un tram del camí del Soler

El Tossal

El Tossal - �

EditorialEl tossal és un tret característic i representatiu de la

geografia del nostre municipi el qual dona nom a aquest nou butlletí d’informació municipal. Aquest, s’ha creat amb l’objectiu de transmetre als calongins i calongines la informació municipal i apropar a tots el dia a dia de l’Ajuntament. Aprofitant el format del butlletí, també s’ha volgut donar a conèixer la història i els indrets més rellevants del nostre municipi. En el butlletí també s’han incorporat dues entrevistes, una amb l’objectiu de donar a conèixer els nouvinguts, i l’altre amb l’objectiu de conèixer persones del municipi amb una vida plena d’història.En definitiva, esperem que aquest nou butlletí ens ajudi a conèixer millor el nostre municipi i que sigui un espai on ens informem de les notícies i actuacions que es realitzen des de l’Ajuntament, ja que per les característiques de grandària i per la dispersió de la població en el terme municipal de vegades un no sap el que passa a dins el propi municipi. Una salutació cordial.

Xavier Nadal Masana,Alcalde de Calonge de Segarra

Moviment poblacional 2007

Cens municipals Nombre total d’habitants del municipi: 207

Naixements: - Biel Casagolda Cañadillas, el 16/03/2007. Fill de Francesc Casagolda Solanas i d’Esmeralda Cañadillas Gavilán, de Cal Xacó d’Aleny.

Defuncions: - Vicenta Segura Sans, el 16/02/2007. La Morera- Pilar Creus Bayona, el 07/03/2007. Cal Suau- Ramon Sagués Vidal, el 22/04/2007. Cal Jaumet d’Aleny

Empadronaments:Altes:- Núria Ferrer Feliu. Les Quadres- Tomàs Agulló Lloret. Les Quadres- Marta Agulló Ferrer. Les Quadres- Francisco Javier Burgos Murciano. Les Eres del TardàBaixes:- David Albero Díez. Cal Mestre- Marie Antoinette Paños Godard. Cal Tribulví

Coneixem a...

El Tossal - �

Aquesta secció s’enceta amb l’objectiu d’introduir i de donar a conèixer els nouvinguts al nostre municipi. Donada l’àmplia extensió del municipi i, per tant, la distància territorial que això comporta, aquestes entrevistes pretenen integrar els nous veïns el millor possible a Calonge de Segarra.

Coneixem a la Núria i el Tomàs,de les Quadres

El Tomàs i la Núria, davant de casa seva.

Edita: Ajuntament de CalongeRedacció: Anna CantacorpsImpressió: Gràfiques Oller, Calaf

Butlletí d’Iformació Municipalde Calonge de Segarra

Febrer de 2008, any 1, número 1

Tot i que fa pocs mesos que viuen a Calonge, la Núria i el Tomàs valoren positivament el canvi de vida: de

Sant Pol de Mar a Calonge, fugint dels sorolls i de les grans superfícies per trobar la tranquil·litat, el silenci i l’entorn que confereix el nostre municipi.

• Quan temps fa que viviu aquí? Varem venir la darrera setmana d’agost del 2007.

• Perquè vareu decidir venir a viure a Calonge?Perquè volíem un canvi de vida, estàvem cansats del soroll i del tràfic de Sant Pol de Mar (Maresme) que tot i ser un poble i estar a 50 km. de Barcelona, es nota la seva influència. A més, volíem que la nostra filla, la Marta, creixés en un ambient tranquil i proper a la natura, més coherent amb allò que es fa que a les ciutats i àrees massificades. Ens hem traslladat a Calonge perquè el meus pares (Núria) ja vivien aquí, a les Quadres, de petita venia sovint, sobretot quan segaven, i sempre m’ha agradat el paisatge i la vida rural de Calonge.

• Què és allò que més us agrada del municipi?

Sens dubte, l’entorn, el silenci i la tranquil·litat. Ens fa una mica de por el clima però esperem acostumar-nos-hi.

• Quines mancances o necessitats creieu que té el municipi?De moment, pel poc temps que fa que estem aquí no trobem cap mancança important. Ens agradaria, però, tenir un local on ens poguéssim reunir per conèixer els veïns. Creiem que és fonamental preservar el territori: la natura, el paisatge i la ruralitat del municipi ja que si ho perdem, això es convertiria en una necessitat.

• Què us ha impactat o sorprès més de la vida quotidiana dels seus habitants?El seu acolliment i hospitalitat. La vida és més senzilla i directa amb la gent, sense barreres com a les grans ciutats. A més, els serveis com l’ajuntament, el metge o la llar d’infants són molt propers i de fàcil accés.

• Com valoreu la vostra curta estada al municipi?Per ara molt positiva, creiem que l’hem encertat fugint de les grans aglomeracions i buscant una vida més autèntica.

Sumari

Coneixem a la Núria i el Tomàs, de les Quadres ............................................................................................................................p. 3L’ajuntament informa ............................................................................................................................................................................p. 4Parlem amb Ramon Mujal, el pastor de Cal Mas ..........................................................................................................................p. 10Ràdio Altiplà ..............................................................................................................................................................................................p. 13Medi ambient ...........................................................................................................................................................................................p. 15Activitats i festes ......................................................................................................................................................................................p. 16 Coneixem el nostre patrimoni ............................................................................................................................................................p. 22Memòries ...................................................................................................................................................................................................p. 23Telèfons d’interès ....................................................................................................................................................................................p. 24Transport públic .......................................................................................................................................................................................p. 24

L’ajuntament informa

El Tossal - �

L’ajuntament informa

El Tossal - �

Eleccions locals 2007Candidatures:1. INDEPENDENTS PER CALONGE DE SEGARRA – PROGRÉS MUNICIPAL (ICS-PM):Xavier Nadal MasanaJordi Vilaseca VilaRamon Campà PonsRamon Parés MasRoser Prat Masanés

Suplents:Abel Duocastella ColomXavier Marcel SuñéJosep Mª Guilella PérezJoan Raurich Serra

2. ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA – ACORD MUNICIPAL (ESQUERRA-AM)Ramon Maria Fitó i BesoraJosep Sans i ParcerissesRamon Vilaseca Oliva

3. ENTESA PER CALONGE. ENTESA PEL PROGRÉS MUNICIPAL (EpC-EPM)Albert Dodero RodèsFrancisco Javier Burgos MurcianoRoger Izoard Gerpe

4. CONVERGÈNCIA I UNIÓ (CiU)Miquel Nadal FeliuJosep Caellas Junyent

Vots i electors:Nombre d’electors censats: 169Nombre de votants: 146Nombre de vots en blanc: 0Nombre de vots nuls: 3

Nombre de vots obtinguts per cada candidat:Xavier Nadal Masana ........................................................80Jordi Vilaseca Vila ...............................................................70Ramon Campà Pons ..........................................................53Ramon Parés Mas ...............................................................58Roser Prat Masanés ...........................................................43Ramon Maria Fitó i Besora ..............................................62Josep Sans i Parcerisses ...................................................20Ramon Vilaseca Oliva .......................................................35Albert Dodero Rodès ........................................................12Francisco Javier Burgos Murciano ................................. 7Roger Izoard Gerpe ............................................................. 6Miquel Nadal Feliu .............................................................39Josep Caellas Junyent ......................................................35

Composició actual del consistori

Un cop celebrades les darreres eleccions municipals del passat 27 de maig i constituïda la nova corporació el 16 de

juny, es va organitzar el nou ajuntament i la distribució de les diferents regidories. El nou cartipàs de l’equip de govern es va aprovar el 9 de juliol, en la celebració del primer ple de l’actual corporació consistorial. Els 5 regidors electes i les seves funcions són els següents. • Xavier Nadal Masana: Alcaldia, governació i camins• Jordi Vilaseca Vila: 1er Tinent d’Alcalde, entorn urbà, serveis municipals, obres, aigua i tresorer• Ramon Campà Pons: 2on Tinent d’Alcalde, benestar social, cultura, festes, turisme, joventut i esports• Ramon M. Fitó Besora: Entorn rural i agrari, masies, forestal, ADF i Radio Altiplà• Ramon Parés Mas: Urbanisme, promoció econòmica, noves tecnologies i hisenda

En el mateix ple també es va aprovar la representació dels regidors en els diferents organismes i entitats en què forma part l’Ajuntament:- Mancomunitat Intermunicipal Voluntària SegarrencaRepresentant titular: Xavier Nadal MasanaVocal: Ramon Parés Mas- Consorci per a la promoció turística de l’Alta AnoiaRepresentant titular: Jordi Vilaseca VilaVocal: Ramon Campà Pons- Agència Local de Desenvolupament ForestalRepresentant titular: Ramon M. Fitó BesoraVocal: Ramon Parés Mas- Radio AltiplàRepresentant titular: Ramon M. Fitó BesoraVocal: Ramon Campà Pons

El regidor i 2n tinent d’alcalde Ramon Campà i Pons també realitza la seva funció de conseller al Consell Comarcal de l’Anoia des de les darreres eleccions. Així mateix, hi ha hagut alguns canvis en el personal administratiu de l’Ajuntament. La nova secretària és la Sra. Beatriu Ripol. L’Ajuntament ha establert un conveni amb el Servei d’Assistència Tècnica (SAT) del Consell Comarcal de l’Anoia per rebre el servei d’assessorament jurídic. El personal del SAT és present a l’Ajuntament els dimarts i els dijous de 9:00 a 14:00, a través de la mateixa Sra. Beatriu Ripol.

En aquesta nova legislatura s’ha ampliat l’horari d’atenció al públic de l’Ajuntament, el qual és:

- Dilluns: 9:00 – 14:00 h- Dimarts: 9:00 – 14:00 h- Dimecres: 9:00 – 14:00 h

- Dijous: 9:00 – 14:00 h i de 16:00 a 19:30 h- Divendres: 9:00 – 14:00 h

Pavimentació d’un tram del camí del Soler

Durant els mesos de juliol i agost es va realitzar l’obra de pavimentació d’un tram del camí del Soler. L’obra

va consistir en la pavimentació del tram pendent de pavimentar entre el nucli del Soler i Ca l’Escura, amb una longitud de 1.650 metres. En la mateixa actuació, també es van reforçar alguns trams pavimentats del camí del Soler que restaven deteriorats. Aquesta actuació estava contemplada pel Pla únic

d’obres i serveis de l’any 2006 per un pressupost de licitació de 107.220,05 euros. L’obra ha estat executada per al contractista ÀRIDS ROMÀ, S.A.U per un cost de 99.374,76 euros. El finançament de la pavimentació parcial del camí del Soler s’ha consolidat amb una aportació de l’Ajuntament de 4.968,74 euros i la subvenció del PUOSC de 94.406,02 euros.

Detall del camí amb cuneta de formigó. Detall de les millores en la pavimentació del camí.

Reunió als afectats per al desdoblament de

l’Eix Transversal (C-25)El passat 31 de juliol es va dur a terme una reunió

informativa al Local social de Calonge per als afectats/des d’expropiació forçosa de finques amb motiu del desdoblament de l’Eix Transversal (de Caldes de Malavella fins a Cervera), desenvolupat per al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. La reunió, realitzada juntament amb Agroxarxa S.L., (empresa de serveis de la Unió de Pagesos) tractava d’informar als afectats/des pel projecte sobre el traçat, les finques afectades, les superfícies de les afeccions, i explicar els passos que se segueixen en el procediment d’expropiació forçosa. Segons converses mantingudes amb la Direcció General de Carreteres del Departament d’Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, les actes d’ocupació de les parcel·les afectades per al desdoblament de la C-25 es preveu que es realitzin entre els mesos d’abril i maig, i que les obres que afecten el tram entre Cervera i Manresa comencin a l’estiu.

L’Ajuntament convoca reunions

amb els veïnsde cada nucli i masiesDurant la primera quinzena de setembre, el

consistori va dur a terme una sèrie reunions amb els habitants dels nuclis i de les masies disseminades del municipi. L’objectiu d’aquestes va ser copsar les mancances i necessitats a cada espai per tal de dissenyar els projectes per aquests cinc anys. Les reunions van tenir un caràcter constructiu i personalitzat amb la voluntat d’enfortir la comunicació entre l’ajuntament i els calongins per a obtenir una major qualitat de vida. Alguns dels temes que es van tractar són: l’abastament d’aigua; l’enllumenat públic; els accessos als nuclis i a les masies (arranjament de camins); les zones verdes i el mobiliari urbà dels nuclis; les bústies i les escombraries; la xarxa de banda ampla i activitats i festes.

Subvenció per l’assessorament jurídic localDesprés de la petició formulada per l’Ajuntament

de Calonge mitjançant la qual es sol·licitava a la Diputació de Barcelona una subvenció econòmica per fer front a les despeses de l’assessorament jurídic de l’Ajuntament, s’ha atorgat una subvenció d’una quantitat de 400 Euros/mes per tal de disminuir els costos de la contractació de la secretaria – interventora. La referida assistència, que es contrau al 4t. trimestre de 2007, es troba afectada a la prestació per funcionari amb habilitació nacional de la funció d’assessorament jurídic

i es mantindrà durant el decurs d’aquest període sempre i quan dites funcions es prestin en el marc del Conveni amb el Col·legi de Secretaris, Interventors i Dipositaris d’Administració Local de Barcelona signat el 10 de juliol de 1992. La subvenció ha estat cedida per l’Àrea de Coordinació i Govern Local de la Diputació de Barcelona, a través del Servei d’Assistència Jurídica Local de la mateixa Diputació.

L’ajuntament informa

El Tossal - �

L’ajuntament informa

El Tossal - �

Calonge es beneficia de la subvenció per actuacions a les vies afectades per la neu

El Departament de Polítiques Territorials i Obres Públiques de la Generalitat (DPTOP) va atorgar,

el passat desembre, subvencions a 140 municipis de muntanya i un consell comarcal per a finançar actuacions de manteniment, neteja i reparació de les

carreteres i vies de comunicació locals afectades en cas de nevada. Calonge de Segarra va rebre un import de 1.209 Euros. Amb aquesta ajuda es pretén, doncs, facilitar la circulació de vehicles i contribuir a la millora de la seguretat viària en aquests punts.

L’Ajuntament de Calonge dóna suporta Sant Pere Sallavinera

per a evitar l’ampliació de l’aeròdromL’Ajuntament va donar el seu suport a Sant Pere

Sallavinera per les al·legacions presentades al projecte del Pla territorial de les Comarques Centrals (PTCC), aprovat inicialment pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques per Resolució de 31 de juliol de 2007. El motiu principal de les al·legacions és l’exagerada delimitació de sòl de protecció territorial de potencial interès estratègic que s’ha realitzat en la zona de l’aeròdrom de la Llavinera. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Sant Pere Sallavinera demana al Departament de Política Territorial i Obres Públiques que es procedeixi a la revisió del projecte del PTCC amb

la introducció de les esmenes següents: - Modificar l’àmbit del sòl de protecció territorial, clau 4, de la zona de l’aeròdrom Calaf-Sallavinera, delimitant una àrea restringida únicament a les necessitats reals corresponents a una instal·lació aeroportuària de nivell IV, segons el que defineix el Pla d’aeroports de Catalunya, en coherència amb les funcions assignades a aquest nivell. - Delimitar correctament el sector industrial “la Fortesa”, incloent el sector PP-2, que restarà alliberat en tot el seu àmbit de la qualificació de sòl de protecció territorial, clau 4.

L’Agència Catalana de l’Aigua atorga una subvenció per millores

en la xarxa d’aigua

Després que l’Ajuntament de Calonge de Segarra demanés l’ajuda per millorar la xarxa d’abastament

d’aigua potable del municipi, el setembre de 2007, a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA); l’edicte datat el 28 de novembre del mateix any notifica la resolució d’atorgament de les subvencions adreçades als ens locals per a la realització d’inversions per a actuacions d’abastament en alta. D’aquesta subvenció, el nostre municipi ha rebut una quantitat de 65.414, 24 Euros per actuar en millores en la xarxa d’abastament d’aigua potable en alta i en l’adequació dels dipòsits.

Resultats econòmics de l’alberg municipal“Casa del Mestre”

La Casa del Mestre, ubicada a l’entorn de l’església de Santa Fe, és un alberg de titularitat municipal que

dóna a conèixer el municipi i alhora aporta ingressos a l’ajuntament. L’alberg té una capacitat per a 16 persones i es lloga per grups. La tarifa que s’ha aplicat gairebé

durant tot l’any, menys en situacions especials com a cap d’any, és de 160 euros per nit. Els resultats econòmics de la gestió de l’alberg durant l’anualitat del 2007 són els següents:

RESULTAT ECONÒMICIngressos (allotjaments) ......................... 6.790 eurosDespeses (material neteja, despeses de manteniment i funcionament, despeses energètiques, material adquirit) .................................................. 2.148 eurosBeneficis: ................................................ 4.642 euros

Tal com es pot observar, el resultat econòmic de la gestió de l’alberg de l’any 2007 hi ha hagut uns beneficis de 4.642 euros. L’ajuntament té la voluntat de potenciar l’alberg i el seu entorn, i per aquest motiu s’ha acordat invertir els beneficis obtinguts en la gestió de l’alberg en millorar les pròpies instal·lacions i l’entorn del conjunt patrimonial de Santa Fe. Durant aquest any 2008 es duran a terme diverses actuacions encaminades a potenciar el paratge de Santa Fe.

El Ral·li 2000 viratges transcorre per Calonge

El passat 17 de novembre va tenir lloc la 47ª edició del Ral·li 2000 viratges amb una bona participació

d’aficionats i curiosos en el seu pas per al nostre municipi, malgrat les baixes temperatures. Enguany, la prova constava de vuit trams cronometrats, amb un total de 430,5 km. i fins a 119 equips en joc. Els campions d’aquesta edició van ser Josep M. Membrado i Jordi Vilamala, amb un Renault Maxi Megane. Calaf va cobrir el parc d’assistència del ral·li, situat a la zona del Poliesportiu municipal.

Un dels concursants del ral·li al seu pas per al nostre municipi.

L’ajuntament informa L’ajuntament informa

El Tossal - � El Tossal - �

Modificació de l’ordenança fiscal sobre els impostos de construccions, instal·lacions i obres

ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA EXTRAORDINÀRIA DEL9 DE JULIOL DE 2007

Punt 1.- Aprovació, si s’escau, de l’acta del Ple de Constitució de la Corporació de data 16 de juny de 2007.Punt 2.- Creació i composició de les Comissions Informatives Permanents.Punt 3.- Determinació de la periodicitat de les Comissions Informatives Permanents.Punt 4.- Nomenament de representants de la Corporació als òrgans col·legiats.Punt 5.- Coneixement de les Resolucions de l’Alcalde en matèria de nomenament de Tinents d’Alcalde, així com delegacions conferides per l’Alcaldia.Punt 6.- Determinació, si s’escau, de les indemnitzacions i assistències dels càrrecs d’Alcalde i regidors.

1.- Fixar les indemnitzacions a percebre en les quantitats següents:Per viatge: 0,21 euros/kmAltres: prèvia presentació de factura

2.- Fixar les assistències a percebre en les quantitats següents:Per assistència a Plens ordinaris o extraordinaris:Regidors i Alcalde: 18,03 eurosPer assistència a Comissions Informatives:Pels integrants: 18,03 euros

Punt 7.- Aprovació, si s’escau, de la memòria valorada de l’obra municipal ordinària titulada “Millores a la xarxa d’abastament d’aigua potable en alta del municipi de

Calonge de Segarra”.Punt 8.- Aprovació, si s’escau, de la modificació de l’aportació econòmica per part de la Diputació de Barcelona, Oficina Tècnica de Cooperació, de 31.106,66 euros per l’actuació “millora i adequació de l’enllumenat públic al municipi”.Punt 9.- Acceptació, si s’escau, de la Resolució per part del President de la Diputació de Barcelona, mitjançant la qual s’aprova l’actualització per al 2007 del conveni marc en matèria de salut pública.Punt 10.- Sol·licitar al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Genearlitat de Catalunya, una subvenció per fomentar la protecció d’animals de companyia, d’acord amb l’Ordre MAH/202/2007, de 8 de juny. (DOGC 4908 de 20 de juny de 2007).Punt 11.- Aprovació, si s’escau, del pagament a la Caixa Cooperació de la Diputació de Barcelona dels crèdits que té concedit aquest Ajuntament.Punt 12.- Ratificació, si s’escau, dels Decrets d’Alcaldia número 42/007 i número 47/2007.

Decret d’Alcaldia núm. 42/2007 de nomenament a la Sra. Deborah Albero Vergés, personal laboral interí de la Corporació, com a Secretària – Interventora accidental de l’Ajuntament de Calonge de Segarra i del Jutjat de Pau de Calonge de Segarra amb efectes a partir del dia 12 de juny de 2007.

Decret d’Alcaldia núm. 45/2007 d’aprovació del Conveni sobre la prestació del servei d’assessorament i assistència tècnica i jurídica entre l’Ajuntament de Calonge de Segarra i el Consell Comarcal de l’Anoia.

En el ple ordinari celebrat el 20 de desembre del 2007, l’Ajuntament va aprovar una modificació de

l’ordenança fiscal número 5 relativa a l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres. En relació a aquesta ordenança, es va establir una exempció de l’impost per a la realització d’obres de rehabilitació de façanes, restauració de teulades i exterior d’edificis existents. Amb aquesta modificació de l’ordenança, l’Ajuntament té la voluntat d’incentivar als veïns del municipi la

rehabilitació de les seves construccions sense que això suposi un cost addicional. La modificació també té l’objectiu de no penalitzar la realització d’obres amb un impost i regular les obres no autoritzades que es duen a terme al municipi. Per aquest motiu, l’Ajuntament agrairia que els veïns que desitgin fer obres presentin un projecte amb la descripció de l’actuació per tal d’evitar possibles problemàtiques que puguin sorgir en el procés.

Informació dels plens

ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA DEL9 D’AGOST DE 2007

Punt 1.- Aprovació, si s’escau, de l’acta de la sessió anterior.Punt 2.- Aprovació inicial de la modificació pressupostària número 2/2007, del vigent pressupost de la Corporació.Punt 3.- Proposta d’acord de sol·licitar al Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, una subvenció per a inversions d’infraestructura bàsiques a petita escala, d’acord amb l’Ordre AAR/272/2007, de 27 de juliol (DOGC núm. 4935).Punt 4.- Proposta d’acord de sol·licitar a l’Agència Catalana de l’Aigua, una subvenció per a la realització d’inversions per a l’execució d’actuacions d’abastament en alta.Punt 5.- Aprovació, si s’escau, de les Festes Locals per a l’any 2008.Punt 6.- Donar compte dels Decrets d’Alcaldia.Punt 7.- Precs i preguntes.

ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA DEL25 DE SETEMBRE DE 2007

Punt 1.- Aprovació, si s’escau, de l’acta de la sessió anterior.Punt 2.- Aprovació definitiva de la memòria valorada de l’obra “Millora de la xarxa d’abastament d’aigua potable en alta al municipi de Calonge de Segarra”.Punt 3.- Aprovació, si s’escau, de la factura núm. 459 de data 02/04/2007 presentada per construccions Francesc Cererols, S.L. i, per un import de 9.858,42 euros.Punt 4.- Moció que Esquerra Republicana de Catalunya presenta a la Corporació, atès l’objectiu bàsic del retorn dels documents catalans de l’arxiu de la guerra civil de Salamanca.Punt 5.- Donar compte i ratificar Decrets d’Alcaldia.Punt 6.- Precs i preguntes.

ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA DEL6 NOVEMBRE DE 2007

Punt 1.- Aprovació, si s’escau, de l’acta de la sessió anterior.Punt 2.- Aprovació inicial de la memòria valorada de l’obra “Millores en la xarxa d’abastament d’aigua potable en alta al municipi de Calonge de Segarra i adequació dels dipòsits existents”.Punt 3.- Declaració de la urgència de l’expedient i aprovació inicial del plec de clàusules administratives

particulars que han de regir el contracte de l’obra titulada “Millores de la xarxa d’abastament d’aigua potable en alta del municipi de Calonge de Segarra”Punt 4.- Aprovació de la certificació d’obra número 1, presentada a aquesta Secretaria per l’empresa ÀRIDS ROMÀ, SAU, corresponent a l’obra “Pavimentació d’un tram del camí del Soler”.Punt 5.- Aprovació provisional de la modificació de les Ordenances Fiscals, exercici 2008 i del calendari fiscal.Punt 6.- Cessar a la senyora Deborah Albero Verges, personal laboral interí com a Secretària-Interventora accidental de l’Ajuntament de Calonge de Segarra, i nomenar a la senyora Beatriz Ripol Carulla, funcionària d’habilitació de caràcter nacional, com a Secretària-Interventora de l’Ajuntament de Calonge de Segarra.Punt 7.- Donar compte i ratificar Decrets d’Alcaldia.Punt 8.- Precs i preguntes.

ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA DEL20 DE DESEMBRE DE 2007

Punt 1.- Aprovació, si s’escau, de l’acta de la sessió anterior.Punt 2.- Adjudicació, si s’escau, de l’obra municipal ordinària titulada “Millores a la xarxa d’abastament d’aigua en alta del municipi de Calonge de Segarra”.Punt 3.- Aprovació inicial, si s’escau, de la modificació pressupostària 3/2007, del vigent pressupost exercici 2007.Punt 4.- Aprovació inicial, si s’escau, del pressupost de la Corporació, exercici 2008.Punt 5.- Proposta d’acord d’inici de l’expedient i de nomenar la comissió de delimitació municipal de Calonge de Segarra i dels municipis veïns afectats (Sant Pere Sallavinera, Calaf, Pujalt, Pinós, la Molsosa i Castellfollit de Riubregós).Punt 6.- Proposta d’acord de la presa de raó de l’endós de la primera i única certificació de l’obra “Pavimentació d’un tram del camí del Soler”, presentada a aquesta Secretaria per l’empresa adjudicatària de l’obra Àrids Romà, S.A.U.Punt 7.- Sol·licitud a la Direcció General de Protecció Civil d’un ajut per a l’elaboració per part d’aquest Ajuntament dels plans de protecció civil: NEUCAT, INFOCAT i INUNCAT; així com l’adquisició de material.Punt 8.- Sol·licitud als Serveis Territorials de Governació i Administracions Públiques a Barcelona, la inclusió al Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya 2008 – 2012, determinades actuacions.Punt 9.- Ratificar i donar compte dels Decrets d’Alcaldia.Punt 10.- Precs i preguntes.

Parlem amb...

El Tossal - 10

Parlem amb...

El Tossal - 11

Ramon Mujal és un dels pocs exemples de la vida dedicada a la pastura que resten al nostre municipi. Actualment, té un ramat d’unes 200 ovelles i cabres. Com tot pastor, té mil i una històries per a explicar i una vida ben peculiar per als temps que estem vivint.

Parlem amb Ramon Mujal,el pastor de Cal Mas

El Ramon amb un dels seus xais.

Quan temps fa que és pastor? Vostè és conegut com el “pastor de Cal Mas” però, sempre ha viscut aquí?Des dels 12 anys que sóc pastor. Sóc fill de Llanera (Solsonès) i jo i la meva família varem anar a Freixinet passat la guerra on varem arrendar una casa xica amb un ruc i un forcat. Vaig començar a fer de pastor a Sallent, prop de Sanahuja, vaig anar a guardar 250 ovelles, el ramat més gros que hi havia. Després vaig anar a la mili i, en tornar, vaig fer cap a la Gabatxa. Més endavant, mentre esperava poder anar a Cal Mas amb ramat propi,

vaig passar una temporada a la màquina de batre de la Germandat i de Cal Suau. Des del 1958 estic a Cal Mas. Llavors era “el valent” perquè carregava al coll sacs de 50 kg des de l’Agustina fins a Cal Mas, en uns camins que no podies ficar els peus enlloc. El 1962 vaig ficar les ovelles a compte meu i ara sóc estadant d’aquesta casa, pago herbes, casa i coberts. De la terra no me’n faig càrrec però sí que puc fer besses als rostolls que quedin. Fins fa dos o tres anys també

cultivava el tabac a l’hort de baix de casa però ara ja l’he deixat perquè era gran, havia de treballar molt pel què collia. En canvi, ara tinc l’hort molt més xic, cullo de tot i el tinc a peu de casa.Va viure molts anys sense aigua ni llum, com s’ho feia?Vivia amb llum de carbur que el comprava amb bidons de 50 quilos i em durava un any. Ara tinc electricitat però la casa sembla un parany perquè hi ha tot de fils estirats d’un costat a l’altre de les parets. L’aigua la feia pujar del torrent de baix. En aquesta casa sempre hem treballat amb vista: varen fer la teulada nova, no fa massa temps, la cisterna vessava una mica i, a més d’arreglar-la, el paleta, que era més viu que els altres, va llençar-hi la runa de les obres. No tenir cisterna és el fallo més gros d’aquesta casa, on s’ha vist una casa de pagès sense cisterna!

Faci’ns cinc cèntims del seu dia a dia.Normalment em llevo cap a les set, arreglo els conills i els porcs, esmorzo, faig sortir el ramat al pati i els hi poso la palla per al vespre. Cada vuit dies vaig a comprar a Calaf i escuro el corral. A l’hivern, aprofito el dia per sortir lluny a pasturar, ja em quedo a dinar al tros i arribo cada dia a casa abans de fer-se fosc, cap a les 5 de la tarda per a fer feina al mas. Em passo unes set o vuit hores fora de casa, en total. A l’estiu, són mitges vacances, faig dos torns diaris: un al matí, surto d’hora fins allà les 11, aprofito per dormir a l’ombra, i a la tarda hi torno fins al vespre. Abans es feien pasturar els xais a la nit perquè no els toqués el sol, així no se’ls cremava la llana i menjaven més. I aquests xais eren cinquanta vegades més bons que els que tenim ara; allò era carn, ara és carnota com la carn que ha estat al congelador. Però aquesta carn ens agrada perquè ens hi hem acostumat.

Com ha canviat la vida de pagès en els darrers anys?Abans els pagesos amb quatre saques de gra, quan havien engreixat un porquet per matar i havien anat a comprar una mica a Calaf, alguna arengada o “civil”, com ho acostumàvem a dir, ja feien. Ara els pagesos se salven a base de molts sacs i després, si tenen granges molt millor tot i la crisi dels porcs d’aquests últims mesos. La vida de pagès, però, ha canviat sobretot per la maquinària. Hi ha molts trossos, tres de cada cinc, per no dir tots, que si no fos pels purins, això de sembrar cada any, tururut. Un dels canvis de la vida d’abans amb la d’ara és el consum d’aigua. Avui en dia, tothom veu aigua embotellada. Fa uns anys això era impensable, teníem dues basses: la bruta i la neta. Fèiem servir l’aigua de la bassa neta per a beure i cuinar, i de la bruta havia vist fins i tot serps

que es menjaven gripaus. Un altre canvi són les hores. Abans només es canviava l’hora un cop a l’any, ara dos. Jo només canvio l’hora un cop a l’any perquè no val la pena canviar-la dos cops quan al cap de mig any hi ha has de tornar. A més, jo em guio pel sol, l’únic que em fa anar de cul és quan he d’anar a comprar i em trobo les botigues tancades perquè hi vaig massa tard.

I de la vida de pastor? Quins canvis en destacaria?Abans, la gent va pensar que tenir ramat seria un èxit i podrien cobrir gastos, però no ho va ser. L’única forma de subsistir era posar 50 o 100 ovelles més, ja que els ramats eren de 50 a 70 ovelles, i ara el més xic es de 200. Ara t’obliguen a sanejar les ovelles, a posar-li’s el xip, a omplir papers i anar darrere els veterinaris per qualsevol cosa.Però els canvis més importants i els que ens han fet més mal als pastors són: l’ús de l’herbicida, sobretot, i el fet que no quedin trossos erms enlloc. Si no fos per l’herbicida, per molts tractors que llauressin i poc que plogués sortiria herba. El mata herba ha cargolat el ramat. A més, ha estat un fracàs, el van fer perquè matés la roella i no ha pogut. S’han perdut són les colianyes, una planta que brota força i les ovelles hi mossegaven. Els arrendaments és l’altre problema dels ramats, es sembren tots els trossos. Avui en dia un tractor en fa moltes de quarteres! Ràpidament i amb corbata! El que ha acabat de matar el ramat és que es venen els xais al preu de vint anys enrere i el ranxo ha pujat molt. I juntament amb això hi ha moltes més despeses a casa de manteniment.

Teniu alguna mena de subvenció els pastors?Sí, però si ho anem a mirar bé la subvenció que ens donen és una enganyifa perquè no et treu de cap apuro. Ara bé, són uns calers de més que tens. Si vens els xais a 300 pessetes, amb l’ajuda en faràs 350.

Com veu el futur del pastor? Creu que sobreviurà?Malament, ha de ser algú que li agradi molt les bèsties. Ara molts pastors ja parlen de plegar perquè per anar bé has de tenir un ramat gran. Però el gran problema és a l’hora de vendre: els xais tornen a anar avall. Després, hi ha temporades que has de mantenir les cries també, és a dir, xai i ovella. Cada bèstia menja cada dia un quilo d’ordi, imagina’t 300 ovelles. Aquest ordi val molt i si el portes al magatzem no et caldrà treballar i no tens els diners esposats com al ramat. Amb el ramat passa allò que en diuen “cabal de sang, cabal de fang”, enganxes un any que no et va bé la cria i has treballat igual.

Avui en dia la feina de pastor no és rentable perquè és una feina massa lligada, has de caminar molt, anar lluny, buscar un corral que ja no se’n troben i el jovent no està “d’enredos”. Els joves se’n van a una fàbrica, fan vuit hores i si s’espatlla alguna màquina la paga l’amo, a més és un jornal fix

Com veu el món actual? Fa molts anys que anem bé, massa bé. Hem pujat molt i aviat tocarà baixar, perquè potser sí que vindrà un pla però no tardarem massa a caminar avall. Un problema d’avui en dia són els satèl·lits que ataquen la cria de la pluja. Crec que també hi ha masses prohibicions: no es poden tallar arbres, ni cremar marges, ni llençar alguna bèstia a fora. Fins i tot, els veterinaris no ens deixen tallar les cues de les ovelles, cosa que hem fet tota la vida, perquè diuen que no en sabem! En canvi, deixen anar animals que no fan cap bé per a l’home, no es poden menjar, l’únic que fan és mal, com els escurçons que cada any em maten una o dues ovelles; o els bisons que

ja han entrat a unes quantes cases de la zona. Abans érem massa tontos i ara ens passem de llestos.

Què valora més del poble?Els veïns, perquè els tenim bons. Aquí a Calonge hi ha bona gent i els veïns els trobaria a faltar. I amb el pas del temps, a mesura que la gent vagi marxant, no sé com anirà això dels veïns!

Segur que té un munt d’històries i anècdotes per explicar-nos. Faci’ns un tastet d’alguna. Us explicaré la història de l’ou de conill. Un dia van venir unes periodistes al mas i, mentre els ensenyava el corral, els hi vaig ensenyar un conill amb un ou i els hi vaig dir: –Guaiteu l’ou del conill!–; i elles, bocabadades, van contestar: –Ostres! No sabíem que els conills ponien ous!–. Per acabar-ho de rematar, els hi vaig dir: –Ho sabeu que si dones serradures a les gallines, aquestes fan ous de fusta?–. Encara ric ara quan explico aquesta història a la gent.

Parlem amb...

El Tossal - 1�

Ràdio Altiplà

El Tossal - 1�

Ovelles rossegant alfals al corral de Cal Mas.

Un breu repàs per la històriade Ràdio Altiplà

Arrel de l’inquietud de vàries persones de l’Alta Anoia de dotar varis municipis de la Catalunya central d’un

mitjà de comunicació propi, va néixer Ràdio Altiplà, la municipal de l’Alta Anoia, a principis del 1999. De fet, Ràdio Altiplà va emetre el primer programa des dels estudis de Dusfort la nit de cap d’any del 1998-1999, tot i que fins al 6 de febrer del 1999 no es va inaugurar de forma oficial. Per l’ocasió, Josep Cuní va ser l’encarregat de conduir el programa “El mercat” juntament amb una sèrie de convidats especials, i el magazín es va emetre de forma conjunta per tota la xarxa d’emissores de COM Ràdio. Amb motiu de la celebració del tercer aniversari de la fundació de Ràdio Altiplà, el 15 de març del 2002 es va

presentar el disc CAT.IN 02 a la Unió Calafina (Calaf ), un recopilatori de la música que s’estava fent a la Catalunya central. La festa va comptar amb l’actuació en directe dels conjunts musicals Pin’s i Gossos.Dos anys més tard, Ràdio Altiplà va rebre el Premi Alta Anoia 2004 al millor projecte d’iniciativa pública per fer possible que tots els municipis de l’Alta Anoia disposessin d’un mitjà àgil de promoció i difusió de les seves activitats turístiques i culturals, i del seu patrimoni. Durant la trajectòria vital de Ràdio Altiplà, diversos col·laboradors han fet i fan que la ràdio s’hagi convertit en el vincle de comunicació, cohesió i coneixement propi de Calonge de Segarra i dels municipis de la zona.

ProgramacióLa programació de Ràdio Altiplà és de 24 hores diàries

tenint com a base l’emissió de COM Ràdio en FM, i desconnecta d’aquesta per emetre els seus programes propis que actualment són els següents:

La notícia al punt: S’emet de dilluns a divendres immediatament després dels informatius horaris de COM Ràdio. Recull les notícies més properes al municipi, prioritzant la informació local de les comarques de l’Alta Segarra, Anoia, Bages, Solsonès i Segarra. Es va iniciar la primavera del 1999 amb la realització de Gemma Ribalta. Més tard, el 2005, es va incorporar Deborah Albero i, actualment, Laia Segura s’encarrega de tots els informatius des de l’Ajuntament de Calaf.

El dia al punt: El seu horari d’emissió és de dilluns a divendres a les 9 del vespre i recull de forma encadenada totes les notícies del dia.

La setmana al punt: S’emet tots els dissabtes de 8 a 9 del matí com un recull de les notícies que han succeït durant la setmana intercalades amb algunes peces musicals.

Ràdio Disco-mòbil: S’emet els dijous i els dissabtes de 9 a 10 del vespre. Dj Nómar, Ramon Morera, condueix aquest programa de música “dance” d’una hora de

durada que té la particularitat de presentar novetats que més tard esdevenen èxits discogràfics.Dance Music: S’emet els divendres de 10 a dos quarts de 12 de la nit. Gerard Trench atén trucades i se sortegen nombrosos premis per l’audiència, amenitzat amb música “dance”. El programa es repeteix els dilluns a partir de les 9 del vespre.

Cocodril Club: És una repetició en exclusiva de Ràdio Altiplà del programa que presenta el veterà Albert Malla qui proposa un retorn als anys 60, 70 i 80 per mitjà de les cançons d’èxit del moment. Aquest programa es pot escoltar els diumenges de 8 a 9 del matí.

Fòrmula Trenk: Gerard Trench presenta programes de música variada de 30 minuts de durada dels quals s’emeten dos el diumenge de 10 a 11 de la nit i dos els dimecres de 9 a 10 del vespre.

Una mica de tot: David Palacios produeix i presenta aquest programa que s’emet els dissabtes d’11 a 12 del matí, i dimarts de 9 a 10 del vespre. Tal com indica el seu nom, hi ha una mica de tot: música, concursos, viatges, notícies curioses, llibres i una entrevista d’actualitat.

3 DE TOT: Actualment, és un magazine realitzat des dels estudis de Ràdio Altiplà i en directe. Aquest programa

Ràdio Altiplà

El Tossal - 1�

Medi ambient

El Tossal - 1�

ha passat per diferents etapes i noms: “El Mercat” des de 1999 fins al 2005, conduït per Joan Garriga. La temporada 2005-2006 va esdevenir “Referències”, amb l’Angelina Salut i una sèrie de col·laboradors. El 2006 va passar a ser el 3X3 Magazine amb Desi Husillos, Vanessa Grau i Gerard Trench; i en l’actualitat el programa s’anomena 3 DE TOT, presentat per Desi Husillos, Vanessa Grau i Angelina Salut, amb la col·laboració de: Xomino Bocamoll, que ens presenta un indret diferent de l’Alta Segarra cada setmana; Laia Segura, que s’encarrega de l’agenda i de l’informatiu del cap de setmana; Albert Borràs, que ens informa de la previsió metereològica; Gabri Cepero, que ens posa al dia de l’informació esportiva; i Antònia Balaguer, que ens parla de poesia i cuina. El programa és produït per Ramon Fitó, el control tècnic està en mans de Gerard Cases, i els tertulians habituals són: Antoni Miret, Mª Alba Puigpelat, Josep Mases, Josep-Anton Vilalta, Neus Molins, Josep M. Solà i Joan Graells.

Aquesta temporada, que va començar el dissabte 6 d’octubre, s’han dut a terme les següents entrevistes: - 6 d’octubre: Desi Husillos entrevista a Xavier Nadal Masana, alcalde de Calonge de Segarra.- 13 d’octubre: Vanessa Grau entrevista a Marina Llansana Rosich, diputada al Parlament de Catalunya.- 20 d’octubre: Angelina Salut entrevista a Josep Puigpelat, membre de la Permanent Nacional d’Unió de Pagesos; i a continuació es fa Tertúlia.- 27 d’octubre: Desi Husillos entrevista a Jesús Torrens, alcalde de Sant Martí de Sesgueioles, qui mostra el seu rebuig a l’abocador de Pujalt.

- 3 de novembre: Vanessa Grau entrevista a membres de l’Associació Cultural l’Arada del Solsonès.- 17 de novembre: Angelina Salut entrevista a Antoni Solà, alcalde de Pujalt, qui refuta les argumentacions de l’alcalde de Sant Martí de Sesgueioles sobre el dipòsit controlat de la Guàrdia Pilosa. - 24 de novembre: Desi Husillos entrevista a M. Antònia Trullàs, alcaldessa de Calaf.- 1 de desembre: Angelina Salut entrevista a Francesc Duocastella, alcalde d’Els Prats de Rei; i a continuació es fa Tertúlia.- 15 de desembre: Desi Husillos entrevista a Ignasi Turró Solé, amb 25 de dedicació a la Fundació Vicenç Ferrer.- 22 de desembre: Vanessa Grau entrevista als Pastorets de Calaf i a diferents Pessebres vivents de la zona.- 29 de desembre: Tertúlia sobre la voràgine consumista de Nadal amb Angelina Salut. De dilluns a divendres, de les 12 de la nit fins a les 2 de la matinada, i de les 10 del matí fins a les 12 del migdia: selecció musical variada. També es pot escoltar els dissabtes de les 10 del vespre fins a les 12 de la nit, i els diumenges de les 12 de la nit fins a les 7 del matí, i de 2 quarts de 3 de la tarda fins a les 12 de la nit. Per als amants de la música en català, hi ha una selecció musical variada de dilluns a dissabte de 2 quarts de 3 fins a les 3, de les 7 fins a les 9 del vespre, i diumenges de les 11 a les 12 del matí. Per a més informació, o contractar publicitat, es pot posar en contacte amb l’ajuntament al telèfon: 93.8680409 o bé directament a Ràdio Altiplà a través del correu electrònic: radio.calonge@diba.es.

Estudi de Ràdio Altiplà.

El pla de vigilància contra elsincendis forestals

La Diputació de Barcelona, en col·laboració amb els Ajuntaments i les Agrupacions de Defensa Forestal

(ADF), desenvolupa cada any el Pla de Vigilància complementària contra Incendis forestals (PVI). Aquest pla té com a objectius evitar l’inici i la propagació d’incendis. D’una banda, la Diputació de Barcelona dissenya i gestiona la campanya, i també s’encarrega del finançament de personal, vehicles, material, vestuari i gestories. Els ajuntaments, d’altra banda, se n’ocupen del finançament de combustible. Pel que fa als ADF, aquests col·laboren en la cessió de la xarxa de comunicacions.El Pla de vigilància s’estructura per zones. Cada zona d’aquest pla disposa d’un vehicle de vigilància i dos informadors, que s’alternen cada quatre dies, connectats a un centre de comunicacions propi. En el cas de la zona que ens ocupa, l’àrea Calonge-Castellfollit, aquest centre està ubicat a Igualada. En cada centre hi ha un operador

permanentment en contacte amb l’informador, i un tècnic de zona que depèn d’un enginyer coordinador central, ubicat a la oficina tècnica de prevenció municipal d’incendis forestals de Barcelona. A l’inici de la campanya, cada informador o vigilant forestal passa per un període de formació. Durant el període establert, l’informador recorre amb un vehicle tot terreny la ruta assignada en cada zona, de dos quarts de dotze del matí fins a dos quarts de vuit de la tarda. La seva principal tasca és detectar columnes de fum i també informar a la població sobre les mesures de prevenció d’incendis pertinents. Qualsevol indici d’incendi és informat al centre de comunicacions via radiotelefònica. El període en què es duu a terme el pla de vigilància és del 15 de juny al 15 de setembre.

Roser Prat

Roser Prat, responsable del PVI a Calonge, amb el vehicle que l’acompanya.

Des de la regidoria de benestar social, el passat 23 de novembre es va dur a terme una reunió informativa

amb la proposta d’oferir un servei social, adreçat especialment a la gent gran. Així mateix, es va presentar públicament l’Assumpta Prat, assistenta social, la qual va explicar el funcionament d’aquest servei tot responent els dubtes i les problemàtiques personals que van sorgir al llarg de la reunió. Seguidament, es va oferir un piscolabis entre els assistents.

Alguns dels temes tractats en els quals es poden demanar ajudes són: • Sol·licitud de telealarmes (sistema d’assistència personal d’emergències connectat a la xarxa telefònica)• Viatges i balnearis d’IMSERSO • Programa “Noces d’Or” (viatge subvencionat a les parelles que celebrin els 50 anys de casats)• Pensions no contributives• Sol·licitud de residències de la Generalitat• Sol·licitud de residències per descans familiar• Sol·licitud d’ajuts econòmics per centres de dia• Programa de suport econòmic a les persones grans amb dependència • Sol·licitud del reconeixement del grau de dependència• Sol·licitud de l’auxiliar de la llar (ajuda a les tasques domèstiques)• Sol·licitud d’ajudes tècniques (cadira de dutxa, alça W.C., agafadors, etc.)Per sol·licitar qualsevol d’aquestes ajudes cal adreçar-se a l’assistenta social, l’Assumpta Prat, o bé a l’ajuntament de Calonge de Segarra.

Festa major de Sant Pere de l’Arç

Sant Pere de l’Arç va gaudir d’una Festa major amb èxit de convocatòria i actes variats per a totes

les edats. La festa va començar el dissabte dia 8 de setembre amb jocs i espectacles per als més menuts i una xocolatada. A continuació, els assistents van gaudir amb el ball a càrrec de Jordi Casellas i, a la mitja part, van poder tastar pa amb tomàquet i botifarra. Seguidament, es van sortejar lots mentre continuava la gresca. El diumenge dia 9 es va celebrar la tradicional missa solemne i a la sortida se va oferir un vermut.

Activitats i festes

El Tossal - 1�

Activitats i festes

El Tossal - 1�

Festa major de Dusfort

El darrer diumenge de juliol es va celebrar la Festa major de Dusfort. La vetllada va ser amenitzada per

Joan Vilandeny que va oferir un gran ball des de les 7 de la tarda. A la mitja part, es van repartir pastes seques i cava, i es va sortejar una gran panera entre altres premis.

Festa major d’Aleny

El dissabte 29 de setembre al vespre va tenir lloc a Aleny el tradicional ball de Festa major amb el

conjunt Milenium i una bona dosi d’humor a càrrec de David Vilaseca i la seva risoteràpia. A la mitja part del ball es van repartir entrepans de pernil i es va sortejar una rifa entre els assistents. El dia següent es va celebrar una missa a l’església de Sant Miquel d’Aleny.

Calonge presenta els seus pubills a

Igualada

El setembre passat va tenir lloc la festa dels pubills a la Fira d’Igualada. Calonge de Segarra va ser representat

per part de l’Isaac Raurich de Cal Marianet d’Aleny, i de la Marta Sampere Colell de Cal Pep de Mirambell.

L’Isaac i la Marta representant el nostre municipi

Festa major de Mirambell

Dissabte 25 d’Agost va tenir lloc la Festa major de Mirambell. La celebració va comptar amb els

grallers de Castellfollit de Riubregós i una sardinada amenitzada per l’acordionista Valentí Alsina i pel grup d’havaneres Espingari.

Presentació de l’assistenta social: l’Assumpta Prat

Èxit de participació a la xerradaMenjar bé per a mantenir la salut

Des de la regidories de benestar social de Calonge de Segarra i Castellfollit de Riubregós, el passat 13

de setembre es va organitzar una xerrada al local social de Calonge sobre Menjar bé per a mantenir la salut. La xerrada, a càrrec de la psicopedagoga i logopeda Josefina Llargués, va tractar sobre els bons hàbits alimentaris

que convé seguir per ajudar a prevenir o millorar els problemes de salut habituals en la vellesa, així com la hipertensió, la diabetis o els problemes articulatoris. La conferència va concloure amb un piscolabis i va gaudir d’una gran assistència gràcies a la participació dels veïns d’ambdós municipis.

Un any més, Calonge de Segarra va celebrar les Jornades Europees del Patrimoni, tot exposant el

valuós patrimoni artístic i cultural de l’església de Sant Pere de l’Arç com és el retaule barroc central de mitjans del segle XVII dedicat a Sant Pere, dues pintures de finals del segle XVIII, o un dels pocs exemples de retaules renaixentistes a l’Anoia com el dedicat a Santa Roser, datat del segle XVI; tots ells recentment restaurats. La jornada va comptar amb una visita guiada de l’església de Sant Pere i dels seus retaules i pintures, a càrrec de l’Anna Cantacorps –guia cultural del municipi–, i l’explicació del procés de restauració dels mateixos, per Violant Bonet, cap de campanya de restauració. A continuació, el públic va poder gaudir d’un concert de música clàssica a càrrec del conjunt Trio Stacatto i, al finalitzar, hi va haver vermut per als assistents. L’èxit de participació al llarg de la jornada –tant de calongins com dels pobles veïns– va posar en evidència l’interès per a conèixer el nostre patrimoni i disfrutar-ne d’ell.

Els retaules de l’església de Sant Pere de l’Arç a les Jornades Europees

del Patrimoni

Explicació dels retaules de l’església de Sant Pere de l’Arç.

Concert del conjunt de corda Trio Stacatto

Activitats i festes

El Tossal - 1�

Activitats i festes

El Tossal - 1�

Festa major de Santa Fe deCalonge i del Soler

L’octubre passat es va celebrar la Festa major de Santa Fe de Calonge i la del nucli del Soler de forma

conjunta a l’Església de Santa Fe, patrona del municipi.

La celebració va comptar amb una missa acompanyada per la Coral de Sant Martí de Sesgueioles i, seguidament, un vermut per a tots els assistents.

Gran èxit de participació a latorronada de Calonge

La nit de Nadal es va celebrar la tradicional torronada de Calonge de Segarra amb l’extraordinària assistència

d’un centenar de veïns i veïnes del municipi. Enguany, a més de la coca i dels clàssics torrons, es va oferir un petit pa amb tomàquet i embotits de la zona per a tothom, i es van sortejar dues paneres amb productes autòctons de l’Alta Anoia, com els formatges de Segur, embotits i pernils de Cal Torrens, o el cigronet de l’Alta Anoia, entre d’altres. Els afortunats de les paneres van ser la

Rosa Lladó, de Cal Lladó de Dusfort; i el Lluís Vilaseca, de Cal Vila de Dusfort. La vetllada va ser amenitzada per la visita del Pare Noel que va entregar agendes i calendaris personalitzats amb fotografies i el nou logotip del municipi, obsequis de l’Ajuntament.

L’Ajuntament vol expressar el seu agraïment a tots els assistents i, en especial, a tots aquells qui van fer col·laborar en la preparació de la torronada.

Rosa Lladó al recollir la panera guardonada. Lluís Vilaseca, amb la panera premiada.

Activitats i festes

El Tossal - �0

Activitats i festes

El Tossal - �1

Coneixem el nostre patrimoni

El Tossal - ��

Memòries

El Tossal - ��

El castell i l’església de Santa Fe de Calonge

El castell de Calonge, situat a 615 metres d’altitud, s’aixeca al bell mig del terme municipal de Calonge de Segarra. Apareix

documentat com a castell el 1010 en el testament del bisbe de Vic Arnulf, germà d’un dels vescomptes d’Osona-Cardona, el qual hi va morir tornant ferit de l’expedició dels comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d’Urgell a la Còrdova musulmana, per tal de defensar el califa Muhammad al-Mahdi dels rebels berbers. Des d’aquest moment en endavant, el castell de Calonge va restar vinculat a la família vescomtal de Cardona i en va esdevenir un domini important.Avui en dia, en resten pocs vestigis de l’edificació: un mur, una sala rectangular coberta amb volta de canó dels segles XII-XIII, una cisterna que pel seu recobriment fa pensar que devia ser utilitzada com a tina, i les restes d’una torre de planta circular que podrien correspondre a l’època més antiga del castell –segle XI– i nucli originari del mateix. Es té notícia per primer cop de l’església romànica de Santa Fe de Calonge a través de l’acta de consagració de la canònica de Sant Vicenç de Cardona del 1040, en la qual l’església de Santa Fe va esdevenir domini de Cardona. L’església tenia funcions parroquials, segons una llista realitzada a la primera meitat del segle XI pel bisbat de Vic.Pel que fa a la seva arquitectura, l’església és d’una sola nau amb transsepte i campanar sobre una cúpula semiesfèrica, suportada per trompes als angles. Del creuer, en surt un absis quadrangular i dues absidioles semicirculars més baixes. La nau i el transsepte estan coberts per volta de canó de mig punt i les absidioles per estretes voltes de mig punt. La nau és il·luminada a través de dues finestres situades al sud, avui en dia tapiades. A l’absis, hi ha una altra finestra coronada amb un arc de mig punt adovellat i resseguit per una estreta arquivolta, de la mateixa manera que a l’absidiola sud. Els murs exteriors són obrats amb carreus polits i ben escairats de mides mitjanes i fins i tot n’hi ha algun esculpit amb la lletra “E”, suposadament la firma del picapedrer. Al braç sud del transsepte es troba un curiós carreu esculpit amb la figura d’un cèrvol i un floró. L’església manté un bon estat de conservació i la seva estructura bàsica tot i les modificacions realitzades modernament –a partir del segle XVIII– com són l’edificació de l’actual campanar, la sagristia a l’absis central, i l’obertura d’un nou portal el 1765. Malgrat aquestes reformes, conserva trets originaris del romànic tardà així com una pica baptismal amb relleus en forma de mitja canya que, tot i que la seva datació és incerta, sembla ser romànica; o formes arcaiques no evolucionades com són el cèrvol i els motius florals que es repeteixen al llarg dels segles XII i XIII.

Anna Cantacorps

Conjunt patrimonial format per l’església de Santa Fe, la rectoria,

el castell i la Casa del Mestre.

Església de Santa Fe de Calonge.

Castell de Calonge.

(Ordre de dalt a baix i d’esquerra a dreta)1) JOSEP MONTANER (CAL ROVIRA DEL SOLER)2) ??3) ISIDRE FITÓ4) MUSOLAS5) PERE ALSINA (CA L’ESCURA)6) ANTONIO VALLS (CAL BARTOMEU DE CONILL)7) MIQUEL RAURICH (CAL MARIANET D’ALENY)8) ??9) ANDREU CLOSA (CAL SOLDEVILA DE SANT PERE DE L’ARÇ)10) JOSEP BOLADERAS (CASTELLTORT)11) JOSEP VINYALS12) VENTURA VILASECA (TORRESCASSANA)

13) FERNANDO CENTELLES (CAL BERENGUERS DEL SOLER)14) JORDI MONCUNILL (CA L’ALSINA)15) JOSEP FITÓ16) JOSEP GUILELLA17) FRANCISCO SALA (CAL MORRETS DE SANT PERE DE L’ARÇ)18) JOSEP ALSINA (CAL CORRALER)19) FERNANDO CREUS (CAL BAIONA DEL SOLER)20) PERE GUIX (ELS PILOTS DE BAIX)21) JOAN FITÓ22) JOSEP MORÉ (EL MESTRE DEL SARDÀ)23) JOSEP SOLÀ (CASA DEL CIMENT)24) JOSEP BASCOMPTA (CAL BASCOMPTA DE CALAF)25) JAUME CODINA (CALAF)26) JOSEP CENTELLES (CAL BERENGUERS DEL SOLER)27) FERNANDO NADAL (EL BOSC DEL NADAL)28) JOSEP CAELLAS (CAL BUTZACS)29) JOAN SOLÀ (CASA DEL CIMENT)30) SALVADOR CREUS (CAL BAIONA DEL SOLER)31) JOAN SERRA (CALAF)32) JOAN BASCOMPTA (CAL BASCOMPTA DE CALAF)33) MARCEL·LÍ SUGRANYES (CAL SUGRANYES)34) AGUSTÍ CREUS (CAL BAIONA DEL SOLER)

Aquesta fotografia retrata els nens que anaven a col·legi a Dusfort l’any 1943. Alguns d’ells però, no els hem pogut identificar. Si sabeu qui són, agrairíem que ens ho féssiu saber. Així mateix, si disposeu de fotografies antigues d’interès, ens agradaria que ens les féssiu arribar perquè es publiquessin en els propers exemplars del butlletí.

Fotografia cedida per Miquel Nadal i Teresa Vendrell de la casa El Bosc del Nadal

Telèfons d’interès Transport públic

RENFE (T. 902 240 202)

BCN BCN MANRESA CALAF LLEIDA SANTS PL. CATALUNYA

08.00 08.11 09.25 10.12 11.50 15.00 15.05 16.21 17.05 18.50 18.45 18.50 20.07 20.55 22.27

LLEIDA CALAF MANRESA BCN BCN PL. CATALUNYA SANTS

08.00 08.11 09.25 10.12 11.50 15.00 15.05 16.21 17.05 18.50 18.45 18.50 20.07 20.55 22.27

ALSINA GRAELLS (T. 932 656 592). De dilluns a diumenge.

CALAF IGUALADA BARCELONA 09.14 10.05 10.45 19.29 20.05 21.00

BARCELONA IGUALADA CALAF 07.30 08.27 09.01 17.00 17.57 18.31Llocs de sortida de Barcelona: Estació del Nord (Arc de Triomf - Metro Línia 1) i Avda. Diagonal (Palau Reial - Metro Línia 3). Sortida 15 min. més tard que des de l’Estació del Nord.

HISPANO IGUALADINA (T. 938 044 451)

CALAF IGUALADA BARCELONADe dilluns a divendres:

07.15 07.55 09.00 15.15 15.55 17.15Dissabtes:

08.00 08.45 10.00 15.15 16.00 17.15

BARCELONA IGUALADA CALAFDe dilluns a divendres:

10.50 12.00 12.45 17.30 19.00 19.45Dissabte:

11.05 12.15 13.00 17.30 19.00 19.45 Lloc de sortida de Barcelona: Avda. Diagonal (davant de El Corte Inglés)

TRANSPORTS CASTELLÀ (T. 902 026 028)

CALAF MANRESA MANRESA CTRA. DE CARDONA ESTACIÓ AUTOBUSOS

De dilluns a divendres:

06.50 07.45 07.50 15.45 16.40 16.45Dissabtes no festius:

07.30 08.25 08.30

MANRESA MANRESA CALAF ESTACIÓ AUTOBUSOS CTRA. DE CARDONA

De dilluns a divendres:

14.30 14.40 15.40 19.50 20.00 21.00Dissabtes no festius:

12.20 12.30 13.30

Ajuntament .........................................................................93 868 04 09

Ràdio Altiplà ........................................................................93 868 00 90

..................................................................................................93 868 13 06

Ambulància (Urgències) ....................................................................061

ABS Calaf ...............................................................................93 869 87 79

Emergències ..........................................................................................112

Mossos d’esquadra .............................................................................088

Farmàcia de Calaf ..............................................................93 869 85 06

Informació Generalitat ......................................................................012

Informació Telefònica....................................................................11818

IES Alexandre de Riquer ..................................................93 868 04 14

CEIP Alta Segarra ...............................................................93 869 82 96

FECSA Avaries .....................................................................900 77 00 77

FECSA Informació ..............................................................902 50 77 50

Repsol butà ..........................................................................93 803 15 17

Funerària Montaner ..........................................................93 869 84 91

Parròquia de Calaf .............................................................93 869 85 40

INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT ABS CALAF

ABS CALAF 93 869 87 79URGÈNCIES 061

CENTRE OBERT LES 24 HORES DEL DIAPer demanar hora de visita, cal trucar a

Sanitat Respon: 902 111 444

Horaris Ajuntament

De dilluns a divendres de 9:00 h a 14:00 h, i dijous de 16:00 h a 19:30 h