7/27/2019 El tramvia groc de JF Mira-ARA-19-10-2013

1/1

45araDISSABTE,19 DOCTUBREDEL 2013arallegim

Si JoanFrancescMira (Valncia,1939) fos un au-toritali,francs,alemany o espa-nyol, el seu nomseria incls anu-

almentenlestravessesperalpremiNobel de literatura i seria conside-rat un dels homes de lletres msverstils i savis del continent euro-peu, al costat dels Steiner, Magrisi

companyia. Si alg creu que lafir-maci s exagerada, quefaci un r-pidcop dull als ttols msselectesde la seva bibliografia: quatre no-velles excellentsla trilogiade Va-lncia ms Borja Papa, desenesdassaigsiconfernciesinnovadorsi lcids,milersdarticles en prem-sa plens de sabershistrics, antro-polgics,religiosos,artsticsicultu-rals, i la traducci al catal de lestresobresfundacionalsdelalitera-

Gaziel i Segarra,feu lloc aJoan FrancescMira

NOVELLISTA,ASSAGISTA,TRADUCTORIPROFESSOR,JOANF.MIRAPRESENTAELPRIMERVOLUM

DEMEMRIES,UNNOUREPTEENUNATRAJECTRIAQUEINCLOUBORJAPAPA,ELSTREBALLSPERDUTS IPURGATORI

ELLLIBREDELASETMANA

PERFILturaoccidental,lOdisseadHomer,elsEvangelisilaDivinaComdia deDante Alighieri. Exagerat?Encarafaig curt...

Amb la publicaci dEl tramviagroc, Mira obre el seuvastprojecteliteraria unnoufront iofereixunesmemries dinfantesa (fins als tret-zeanys)plenesdevivor,decoloridetendresa,en quvan succeint-seelspersonatges i escenaris que dunamanera o altravan anarampliantla

seva experinciadel mn i queelvan construir com a persona. Snunesmemriesdetallclssic,inoscasual que Mirainvoquiels volumsmemorialstics de Nabokov, Canet-ti i sobretot Yourcenar, models iconfrares en lintentde recuperar,alhora queuna poca passada de laprpia vida, tamb unmn extingit,que jasembla tanremotcom sifosduna civilitzaci diferent.En el casde Mira,nascutal barri dela Torre,aquests tempsi mnperdutssem-marquen en lafronteraentreel pa-rads ferstecde la societat agrriadelHortailadeprimidagrisorurba-na de la Valnciade postguerra.Jovaig crixer entre una vella carrete-ra transitada, untramvia, unagran-

ja i un hort, enmig de terres llaura-desi a la vora mateixaduna ciutatgraniantigadelsud-oestdEuropa.

Mira comenael llibre ambunaelegant i delicada reflexi sobrelample palau de la memria ilacaba amb un captol brevssimdedicat a lamort del seu pare, elfetdramticquevaposarpuntfinalalsanys dinfantesa. Entremig enfilatot de detalls, figures, situacions iatmosferesquenosestructurense-gonsun ordre cronolgicsin msaviattemticlallarilesfeinesdelagranja,elfuncionamentdelmnru-ral, elspares i elstresgermans,lesescoles, etctera i que de tant entants complementat ambprojec-

cions capal futur perrescatar ambuna pinzellada algun episodi de lavida adulta de lautor. Tot plegatconfigura un vists mosaic de re-cordstreballs,lectures,amors,ac-cidents,llionsdevidaqueaparei-xen literaturitzatsen el millor sen-tit de la paraula. Vull dir que Miranofa servir elsrecordsper ferlite-ratura, sin que fa servir la litera-tura per donar ms entitat i sentitalsrecords,itransmetrelsambms

emoci i eficcia al lector.Tot i queEl tramvia groc traspuagratitudengairebcadapginapelspaisatgesqueel vanacollir,lesexpe-rinciesquevaviureilagentambquivaconviure,en capmomentno cauenlanostlgianienlaidealitzaciin-discriminada delpassat.Mira trobalequilibri exacte perdeixar benclarquealeshoreslafelicitaterapossible,per que aquelleraun mn dur.Es-critesenlaprosasinuosa,depuradaidensa caracterstica de lautor, pot-seraquestesmemriescontenenal-gunesdelespginesmsesplndidesdetotala seva obra:lelogidedicatalhortade Valncia no hi ha en to-ta lapell delplaneta resms exacteimsperfecte,labondatdelama-

reresumidaenlestassesdecafquepreparaperalstreslladresqueelsro-baven lesgallines o la brutallli desociologiapolticaqueaprnapartirdelsanimalsde la granja.

Al captol final, lautor avanaquepotserescriurunsegonvolumde memries sobre elsquatreanysi mig segentsde la seva vida,pas-sats coma novici adolescent enunvell convent desolat, com a jovemonjoen un antic monestircister-cenc i coma estudiant cosmopo-lita a la Universitat Gregoriana deRoma. Lesmemries de Sagarra ide Gaziel aviat tindrancompanyiaal llocms alt del pante dautobi-ografiesdelaliteraturacatalana.

TOTIQUEELTRAMVIA

GROCTRASPUAGRATITUDENCADAPGINA,ENCAPMOMENTNOCAUENLANOSTLGIANIENLAIDEALITZA-CIINDISCRIMI-NADADELPASSAT

PEREANTON IPONS

ELTRAMVIA

GROCJOANF.MIRAPROA

334PG./20

PERETORDERA

ELSECRETDE...

Gerbrand Bakker, novellistaholands, guanyador delPremiLlibreter2012idal-

tres guardons internacionals deprestigi,faquatreanysquenoes-criu.Noentganes.Bakkerhaes-tat a Barcelona per presentar latraducci del seu darrer treball,

Deu oques blanques (Raig Verd).Va concedir entrevistes i una tro-

bada amb lectors a la llibreria APeudePgina.samableiproper,per s un home a la defensiva.Comsi lxitlhagusvenut.

Desdefaunanyqueviurefugi-atenunpobledesiscasesdAlema-

nya, Eifel, a tocar de la fronteraambHolanda.Hi va comprar unacasa i encara hi fa reformes. Vamarxar dHolanda perqu estcansatdelapressidelmnlitera-ridelseupas.A Eifel esdedica alesobresisobretotadissenyarun

jard que vol quesigui la seva granobra dart. Bakker s jardiner deprofessiiAPeudePginatamb

va admetreque el va ajudara emi-grar que es cancellessin dos im-portants treballs que tenia a Ho-landa.Aquest vincleamb la natu-ralesaenjardinadas el quelem-penyaferdanimalsprotagonistes

de les seves novelles: oques, tei-xons, gossos... Explica queha vistmoltesvegades la pellcula de di-buixosIce Age,perquelfacauredesquenade riure.

UnaaltraprofessideBakkersprofessordepatinatgesobregel.Elseu estricte i ordenathorari labo-rallihaviapermstreballardema-tatardaplantantvegetals;alatar-

da, escrivia i, a partir del vespre,impartia classes de patinatge. Elpatinatge lha apartat per poderenllestirlacasa,assegura.Quanalprogramade televisi Via llibre el

van fer patinar per Barcelona,

Bakkeradmetquenohovapassargaireb.Tampochovapassarbelprimercopquevaaparixeralate-levisipel seu primer xit,A dalttotesttranquil(RaigVerd).Finsquealgsemvaacostariemvadirque estigus tranquilperqu nin-g podia qestionar el contingutdelllibre,perqualcapialafisunaficcicreadapermi,diu.Bak-

kers contraria utilitzar literri-amentlasevarealitat.Finsitotlavena de 94 anys dEifel que li faproposicions i que ofereixcaf alseu gos. Tant el fascina, que maisortira capllibre seu.

Gerbrand Brakker

CRISTIANSEGURA

SAMABLEIPROPER,PERSUNHOMEALADEFENSIVA.COMSILXITLHAGUSVENUT