El trionf de la GalateaRafael Sanzio

El RenaiximentNom donat a un ampli moviment cultural que es va produir a Europa Occidental en els segles XV i XVI. Itàlia va ser el lloc de naixement i desenrotllament d'este moviment. El Renaixement va ser fruit de la difusió de les idees de l'humanisme, que van determinar una nova concepció de l'home i del món. Aquest nom es va utilitzar perquè este moviment reprenia certs elements de la cultura clàssica. El terme es va aplicar originàriament com un retorn als valors de la cultura grecollatina i a la contemplació lliure de la naturalesa rere segles de predomini d'un tipus de mentalitat més rígida i dogmàtica establida en l'Europa de l'Edat Mitjana. La nova etapa va plantejar una nova forma de veure el món i al ser humà, amb nous enfocaments en els camps de les arts, la política i les ciències, substituint el teocentrismo medieval per un cert antropocentrisme. Una de les característiques del Renaixement és la recuperació dels mites de l'Antigüetat.

La GalateaÉs una obra mestra del denominat Alt Renaixement. Cronològicament se situa en el segle XVI, el cridat Cinquecento italià, en el que Roma presa el relleu de Florència en el que a innovacions artístiques i científiques es referix. Un dels artistes més influents d'estos moments serà Rafael Sanzio (1483-1520) , autor d'esta obra per a la Vila Farnesina de Roma. Porta per títol El triomf de Galatea, i en ella podem veure, en primer lloc, l'elecció d'un tema mitològic, com és el de la nimfa Galatea, que apareix en diverses històries gregues, sent una de les més famoses aquella en què és objecte d'amor per part del ciclop Polifem.

• El triomf de Galatea és un fresc pintat per Rafael Sanzio entre 1510 i 1511 en la Vila Farnesina, en el barri de Trastévere de Roma.“ Rafael va estar treballant en la decoració al fresc d'una estada en la planta baixa de la vila del Trastevere de Peruzzi, propietat d'Agostino Chigi qui li va encarregar el quadre i era banquer . En este lloc també van treballar Sebastiano del Piombo i Sodoma, autor el primer del Polifem que es relaciona amb Galatea. Galatea ha sigut representada per Sanzio seguint Poliziano escapant, muntada en una petxina tirada per dofins, de les fletxes que llancen els amorets. La nereida està rodejada de nimfes i tritons que no poden escapar dels dards de l'amor i es contagien de la sensualitat que embolica al conjunt. Ella dirigix la seua mirada cap a l'amoret que amaga les seues fletxes, simbolitzant l'amor platònic i la caritat cristiana.

• La seua mesura és de 295x225 centímetres• Com a tema va triar el d'uns versos d'un poema del florentí

Angelo Poliziano, que també va inspirar El naixement de Venus de Boticelli. Eixos versos descriuen l'escena en què el tosc gegant Polifem exalça amb una cançó d'amor a Galatea, la bella nimfa del mar, i com cavalca esta sobre les onades en una carrossa tirada per dos dofins burlant-se de la seua rústica cançó, mentres l'alegre seguici d'altres nimfes i déus del mar s'arremolina entorn d'ella. El fresc de Rafael representa a Galatea amb els seus alegres companys. El quadro del gegant Polifem havia de figurar en una altra sala.

• En el centre de la composició, Galatea, de peu sobre una gran petxina sosté amb ambdós mans les regnes d'una parella de dofins que arrosseguen l'original vehicle sobre l'arrissada superfície del mar. Ampli manto agitat per la brisa embolica la mitat inferior del cos de la Nereida deixant visible el seu bell tors que inclina graciosament mentres torna el cap elevant la mirada al cel per a contemplar uns amorets juganers que li disparen esmolades fletxes. La Galatea, per la correcció de les seues línies, la puresa dels seus contorns i l'elegància dels seus movimienos és una figura admirable.

Composició

• En primer terme destaquen la figura d'una nimfa que tracta d'alliberar-se d'un centaure i un xicotet amoret que toca delicadament a un dels dofins que espenten l'improvisat carro de Galatea. Mentrestant, en el fons apareixen diverses figures de centaures, uns tocant instruments de vent i altres en una boja carrera intentant raptar les belles nimfes marines. Rafael representa en esta obra un verdader estudi anatòmic en els cossos que plasmen un moviment en acte sense igual; en cada un dels personatges apareixen les postures més variades sense perdre la gracilitat i elegància de la composició. Són cossos que es torsionen i giren sense renunciar per això a la naturalitat.

• A la nereida escapant del ciclop Polifemo qui enamorat de la jove nimfa va esclafar amb una roca a l'amant d'esta, un fill del déu Pa. Galatea apareix sobre un tumultuós mar on nimfes i tritons cauen presa de la passió degut a les fletxes que li llancen els amorets de la part superior. La nimfa es troba sobre una petxina tirada per dofins intentant escapar de les urpes de l'amor passional mentres es gira descrivint una perfecta línia serpentinata, per a mirar a l'únic amoret que, situat en la part superior esquerra, s'amaga després d'un núvol. Este xicotet cupido seria la representació de l'amor platònic, pur i espiritual que es contraposa a l'amor carnal representat per la resta dels personatges.

Laura Andrea Gantiva Polo