1

EL TURISME A LES ILLES BALEARS 1.- ELS PRIMERS VIATGERS DE LES ILLES BALEARS.

Perdudes enmig del mar Mediterrani, les Illes Balears varen ser, al llarg dels segles un país remot. Les connexions amb el continent eren difícils, viatjar una aventura, sense garantia de retorn.

Aquesta situació va canviar a partir del segle XIX, quan va aparèixer el vaixell de vapor i viatjar es va anar convertint en quelcom més senzill i més comú.

El 1834 va atracar al port de Palma, provinent de Barcelona, el primer vaixell a vapor, El Balear. Poc després es va crear la primera línia regular Maó-Palma-Barcelona, coberta successivament amb els vaixells El Mallorquín, el Barcelonés, el Rey Don Jaime I, etc.

Amb aquests vaixells arribaren els primers viatgers romàntics de l'estranger. Moguts per la curiositat, cercaven la naturalesa i el paisatge, món rural que percebien que s'anava

transformant. I les Illes Balears, perdudes enmig del mar eren un lloc idoni per les seves observacions.

Una de les primeres viatgeres. i tal volta la més coneguda, va ser l'escriptora francesa George Sand. Viatjava amb el seu amant, el músic polonès Frederich Chopin i els dos fills d'ella. Varen estar uns quants mesos a Mallorca i Chopin i es varen hostatjar a la cartoixa de Valldemossa. La seva experiència a Mallorca no va ser gens agradable. Fumava, vestia pantalons, no anava a missa... i no compartia els hàbits i costums dels pagesos mallorquins tradicionals. Al llibre que va publicar poc després, Un hivern a Majorque (1842), no ens deixa gens afavorits als mallorquins. Conta, per exemple: "Hem viatjat en el vaixell a vapor en companya de cent porcs, amb una olor infecte i crits ferotges. Pel capità eren més importants aquella guarda d'animals que els mateixos passatgers".

Altres visitants publicaren llibres sobre Mallorca que es poden considerar els precedents del que són avui les guies turístiques: el francès Bonaventura Laurens, Souvenirs d'un voyage d'art al l'ile de Majorca amb gravats de paisatges (1839), Antoni Furió, Paronama óptico-histórico-artístico de las Islas Baleares (1840); Pau Piferrer Fabregas i Francesc Parcerisas dedicaren a les Illes Balears ,el segon volum de Recuerdos y Bellezas de España (1849), Ramon Mendel, el Manual del viajero en Palma de Mallorca, etc.

Les Illes Balears varen ser també el centre d'interès de moltes exploracions científiques: els botànics Jacques Cambedesses i Paul Marés, el 1826; pel mateixos anys, l'enginyer i geòleg Pau Bouvy de Schorrenberg va residir a Mallorca i va dessecar el Prat de Sant Jordi. El 1865, el zoòleg alemany Hermann Alexander Pagenstecher, acompanyat pel químic Robert Wilhelm Bunsen va visitar les illes i va publicar Die Insel Mallorka, (L'illa de Mallorca. Ressenya d'un viatge), amb interessants descripcions del medi físic i dels costums i activitats dels mallorquins. E. A. Martel va explorar les coves del Drac el 1896 i Dorothea Bate va descobrir i donar a conèixer al món el Myotragus balearicus, un càprid endèmic prehistòric de les Illes Balears el 1909.

el primer vapor "El Mallorquín"

(1834)

2

Una menció a part es mereix l'Arxiduc Lluís Salvador Habsburg-Lorena, cosí de la Gran Duquesa de Toscana, l'emperadriu Isabel d'Àustria, la Sisí dels contes. Indubtablement l'obra principal són els set volums de Die Balearen (Les Illes Balears), publicats entre 1869 i 1891. Són una obra monumental on recull aspectes geogràfics, històrics, etnogràfics, estadístics, etc. L'Arxiduc va visitar diverses vegades les Illes amb el seu vaixell el Nixe, i es va enamorar de Mallorca, sobretot de la serra de Tramuntana, on va comprar diverses possessions, com Miramar, a Valldemossa.

2.- ELS INICIS DEL TURISME

Aquests viatgers "preturístics" varen contribuir amb les seves publicacions a donar a conèixer les Illes Balears a l'estranger.

Aleshores les Illes Balears eren un país d'on s'emigrava, immerses en una crisi econòmica, agreujada per la plaga de la fil·loxera que va acabar amb les vinyes i amb l'exportació de vins a França i amb la pèrdua del mercat americà després de la independència de Cuba de 1898, on els balears hi tenien molts de negocis.

Aviat els mallorquins se n'adonaren del potencial del turisme i aquest es va anar desenvolupant ràpidament, gràcies a la iniciativa privada de persones emprenedores i gent del món de la cultura interessades en donar a conèixer les illes, tant als seus habitants com als qui poguessin venir de fora i facilitar-los la seva estada. El 1905 es va crear la Societat del Foment del Turisme de Mallorca, amb la finalitat de promoure i organitzar el turisme.

Es publicaren les primers guies turístiques. Pere d'Alcántara Penya escriu, Guia manual de las Islas Baleares (1891, el català Santiago Russinyol publicà L'illa de la calma. El periodista

Miquel dels Sants Oliver a Páginas Veraniegas escriu: «Mallorca bien conocida, bien revelada, bien presentada, sería sin dudas una soberbia estación de primavera y verano; la empresa está intacta, puede explotarla quien quiera», i proposa la millora de les condicions d' allotjament i dels transports i donar més publicitat de l'illa. El 1903 Bartomeu Amengual, publica un opuscle titulat La industria de los forasteros. El 1911 el Foment encarregà la realització de documentals

cinematogràfics sobre Mallorca

Es començà a construir la infraestructura turística. El 1903 es va inaugurar el primer establiment de luxe, el Gran Hotel de Palma, obra de l'arquitecte modernista Domènech i Montaner. El 1910 s'inaugurà l'hotel Reina Victoria, el 1923 l'hotel Mediterráneo i el 1926 Adam Diehl construeix l'Hotel Formentor a Pollenca, D'aquesta època són també l'Hotel Alfonso (Cala Major), Hotel Royal, Hotel Calamayor, Hotel Alhambra, Hotel Solariu i l'Hotel Cas Català, a més d'altres al Port de Pollença, Port de Sóller, Port d'Alcúdia, Valldemossa, Andratx, Cala Ratjada, etc.

3

També es crearen les primeres urbanitzacions de xalets d'estiueig, seguint el model de el Terreno de Palma, com les de Ciudad Jardín (Coll d'En Rabassa, Palma, 1920), Cala d'Or (Santanyí,1933), Palma Nova (Calvià, 1935), Can Picafort (Santa Margarida), Alcanada i platja d'Alcúdia, (1934), port de Pollença...

El 1907 obrí les seves portes el «Garage Balear», de Miquel Bestard, dedicada al lloguer de cotxes. Les primeres empreses dedicades a l'organització de viatges es crearen 1912. Es varen fer millores en les comunicacions interiors, principalment els accessos a llocs d'interès com les coves d'Artà, les del Drac, el Castell d'Alaró, el Port d'Alcúdia o el Torrent de Pareis.

Després del parèntesi de la Iª Guerra Mundial (1914-18), es va reprendre l'activitat turística. El 1932 l'enginyer Antoni Parietti Coll va obrir la carretera de sa Calobra i la de Formentor. El nombre de turistes allotjats en hotels passa de 20.168 el 1930 a 40.045 el 1935. Així mateix varen tenir importància els que visitaren l'illa en creuers marítims, que entre aquests dos anys passaren de 15.991 a 50.363 passatgers.

Els transports marítims s'intensificaren amb línies que unien Palma amb Barcelona, Valencia, Tarragona i les altres illes, El 1931 es va iniciar una línia aèria Palma-Barcelona amb dos vols setmanals amb hidroavions de 16 places.

Aparegueren les primeres agències de viatges com Wagons Lits Cook, Viatges Marsans, Compañía Española de Turismo, Viajes Baleares i d' altres.

La importància econòmica assolida pel turisme es pot verificar tenint en compte que els ingressos produïts pel turisme s'estimaren en 1933, en uns 30 milions de pessetes anuals, mentre els de sector agrari, que era basic en l'economia insular, eren de 87 milions de pessetes.

L'activitat turística va quedar sobtadament suspesa per l'esclat de la Guerra Civil espanyola (1936-39) i després per la IIª Guerra Mundial (1939-45). Molts d'hotels hagueren de tancar, alguns com el Gran Hotel, de manera definitiva

3.- EL TURISME DE POSTGUERRA

Acabada la guerra, el Foment del Turisme va realitzar un gran esforç propagandístic per atreure el turisme nacional i així poder mantenir la infraestructura turística. Llançant la

campanya Luna de miel en Mallorca va fer venir nombroses parelles acabades de casar.

Així es va aconseguir mantenir una infraestructura hotelera, uns serveis turístics i una mà d'obra especialitzada que més tard jugaran un paper molt important en el moment del boom turístic que seguirà anys després.

El 1945 arribaren a Mallorca 53.134 turistes, entre els quals hi havia sols 691 estrangers. Dels arribats, 6.000 eren parelles recent casades. L'any següent foren 61.514 els visitants, entre els quals es contaven 1.229 estrangers. En 1950 vingueren 98.000 turistes, dels quals 22.000 eren estrangers, predominant els francesos. El 1952 arribaren 134.490, aproximadament la meitat estrangers. És important assenyalar la progressiva importància que assoleixen els transports aeris. El 1950 ja el 30 % dels turistes arribaren en avió.

4

4.- EL TURISME DE MASSES

A partir del Pla d'Estabilització de 1959 comença el que es coneix com a turisme de masses gràcies a la recuperació de l'economia europea i les noves condicions laborals, que preveien les vacances pagades.

Fins aleshores, l'economia espanyola s'havia anat desenvolupant tancada a l'exterior, el que es coneix com l'etapa de l'autarquia franquista. Per entrar en el concert econòmic mundial, el règim de Franco necessitava divises, i el turisme era un dels millors recursos per a capitalitzar el país. Els altres tres eixos bàsics de captació de divises eren els diners que enviaven els emigrants a Europa i també les exportacions de productes que requerien molta mà d'obra, com la sabata, ja que

els sous aquí eren molt baixos i es podien exportar a baix preu. L'altre era l'exportació de productes agrícoles.

Les Illes Balears eren un lloc molt atractiu per a desenvolupar el turisme, tant per la imatge forjada en els períodes anteriors com per les infraestructures existents i la professionalitat dels empresaris i treballadors, però també els preus eren un factor molt important, ja que eren molt avantatjosos per als treballadors dels països rics de l'Europa industrial.

En el període que va de 1960 a 1973 el creixement de la demanda i de l'oferta turística és realment espectacular. Entre aquests dos anys el nombre de visitants a l'illa passa de 361.000 a 2.849.632. La capacitat d'allotjament es va multiplicar per cinc, passant de 789 establiments, amb 38.512 llits, a 1.484 establiments, amb 164.106 llits.

Amb el turisme, es va anar desenvolupant una oferta complementària: bars de moda, tendes de souvenirs, restaurants... Varen aparèixer les primeres discoteques i sales de festes. El 1969 es va inaugurar la discoteca Barbarela, a la plaça Gomila, una de les més grans i modernes d'Espanya.

És prou interessant senyalar la preocupació existent per la integritat dels nostres usos i costums –presidits per una ideologia d'un nacional-catolicisme- envers els turistes, a qui es demanava respecte i bon comportament. Sobretot en aspectes com la vestimenta, els banys públics, els balls aferrats... Els capellans i les autoritats del règim exercien una vigilància zelosa, sobretot de les al.lotes mallorquines i les seves famílies.

5

El 1960 es va inaugurar l’aeroport de Son Santjoan, substituint l’obsolet aeroport de Son Bonet que havia quedat massa petit. El nombre de passatgers per avió va passar de 637.419 passatgers el 1960 a 7.096.716 el 1973. El 1965 arribava el turista un milió.

Tot això suposà un augment de la riquesa. La renda per càpita de les Balears, passà de 486.479 ptes. el 1960 a 1.248.593 ptes. el 1973.

La creació de nous llocs de treball en les activitats turístiques, per als quals la població autòctona no donava abast tot i el progressiu abandonament de l'activitat agrària cap al sector de serveis i de la construcció, obrí les portes a la immigració de mà d'obra peninsular. En el període 1960-1975 vingueren a viure a les Illes 74.341 persones, la meitat del creixement absolut. Hi ha per tant una important acceleració del creixement demogràfic que arribà a una taxa mitjana anual del 23%0 en el període 1970-75.

Aquestes onades d'immigrants peninsulars donaren lloc a un creixement urbà accelerat, sorgint les barriades obreres a la perifèria de Palma (Son Gotleu, Son Cladera...), generalment amb males condicions urbanístiques, amb carrers sense asfaltar, manca de xarxa d'aigua i de clavegueram, enllumenat deficient. Varen créixer també els pobles de la línia Palma-Inca, gràcies a les bones comunicacions, sobretot el tren, i els pobles del litoral, (Manacor, Son Servera, Felanitx, Capdepera...)

Els immigrants hagueren de fer els treballs inferiors, a l'hoteleria i a la construcció. Tingueren problemes d'integració amb la societat mallorquina tancada i tradicional (els forasters). Les noves generacions s'han format en una societat democràtica, han tingut accés a la cultura i a la Universitat, creada el 1977 i han superat les diferències.

5.- LA CRISI DEL PETROLI (1973)

La crisi del Petroli de 1973 va tenir un impacte molt gran sobre les economies, entre elles el turisme i també sobre les persones. Per primera vegada després de la IIª Guerra Mundial es constatava que hi havia límits pel creixement capitalista.

El nombre de turistes, va baixar un 13% entre 1973 i 1976. Els 2.849.632 turistes que vingueren a Mallorca el 1973 s'havien reduït a 2.479.355 el 1976. Això significà la paralització de les activitats econòmiques que depenien del creixement de la demanda turística, com són la construcció, comerç, restauració... i una disminució real de la renda per habitant.

A partir de 1978, en que se superaren les xifres de 1973, amb 3,063.154 turistes, s'inicià un nou increment de la demanda, que si bé presenta alts i baixos, arriba a superar els 4 milions el 1986, els 5 milions a l'any següent i els 6 milions el 1996.

6

La localització de l'oferta hotelera es va diversificar i es va estendre per la part forana. Palma va perdre el seu protagonisme i si el 1965 Palma concentrava el 56 % de la capacitat hotelera de Mallorca, el 1985 sols representava al 30%. El creixement de la població se localitzà sobretot a la costa, mentre que els pobles de l'interior perdien població i els actius havien d'emigrar o desplaçar-se a treballar als nous nuclis de població costaners (Porto Cristo, Capdepera, Alcúdia...)

Al llarg d'aquests anys s'intensifica la terciarització de la població activa. Tota l'economia de l'illa gira entorn del turisme. El sector de serveis cada vegada té més importància, en detriment de l'agricultura. Si el 1970 encara hi havia vint-i-set municipis que ultrapassaven el 30% d'actius primaris, el 1991 ja no n'hi havia cap. Així, la part forana va assimilant els comportaments urbans propis de la ciutat. La dicotomia ciutat-part forana va desapareixent i Mallorca es va convertint en una sola unitat urbanitzada. en un vertader espai urbá en el qual les activitats agràries tenen un paper residual, pràcticament nul a hores d'ara.

A poc a poc es va prenent consciencia de la necessitat de planificar el turisme i el territori. Primer va ser l'aparició de grups ecologistes, que com el GOB, fundat el 1973, denunciaren i feren fortes pressions per, evitar la degradació ambiental conseqüència de l'impacte de la mala gestió del turisme, i crea un estat d' opinió generalitzada. Més tard, l'administració autonòmica va prenent posicions amb la creació del Parc Natural de s'Albufera i d'altres Àrees Naturals d'Especial Interès (ANEI).

6.- LA REPRESA DELS ANYS VUITANTA FINS AVUI

El boom turístic creixia més ràpidament que la capacitat de la infraestructura hotelera per a absorbir-lo. Per atendre la demanda, els tour-operators, en connivència amb els hotelers, varen recórrer al que es coneix com a overbooking. Consisteix en oferir més places turístiques de les que es disposaven, la qual cosa obligava a després a hostejar turistes a llocs mal habilitats, hotels de menys categoria de la contractada, etc. L'overbooking va ser una de les xacres del turisme a les Illes Balears dels anys vuitanta i noranta.

La crisi mundial del 2007 va suposar una forta reculada de l'activitat turística i era una bona ocasió per a canviar el model de creixement, però uns anys després, s'ha convertit en un augment espectacular i accelerat del turisme.

7.- CARACTERÍSTIQUES DEL TURISME A LES ILLES BALEARS

La figura de l'empresari que té un hotel i gestiona els seus clients ha passat a la història. Amb el "boom turístic" apareixen les cadenes hoteleres que lentament van absorbint els petits empresaris i avui són els propietaris de la major part de l'oferta hotelera a nivell mundial i també de les Illes Balears.

7

Les cadenes hoteleres de les Illes Balears són pioneres en el desenvolupament del turisme a nivell mundial i figuren entre les primeres de l'Estat espanyol. Bona part del turisme de les Illes Canàries i molts d'hotels de la costa mediterrània de la península Ibèrica pertanyen a les cadenes hoteleres balears.

A partir dels anys vuitanta comencen a crear hotels als països tropicals, aprofitant els paradisos naturals i les exempcions fiscals, afavorits pels governs corruptes d'aquests estats, sense protecció del territori ni legislació mediambiental. Avui, les cadenes hoteleres mallorquines han esdevingut empreses transnacionals (ETNs) i figuren en el rànquing de les primeres cadenes hoteleres del món.

Les principals cadenes hoteleres de les Illes Balears i de l'Estat espanyol són:

-Sol Melià: Fundada el 1956 per Gabriel Escarrer. El 1985 construeix el primer hotel a l'estranger, a Bali (Indonèsia). El 1991 s'estableix a Cuba. Amb 328 hotels repartits en 27 estats i 32.500 treballadors, és la primera empresa d'Espanya.

-Grup Barceló. Va obrir el seu primer hotel a Mallorca el 1962. El 1985 s'estableix a República Dominicana. Després Costa Rica, Veneçuela, Mèxic i Turquia, Equador, Uruguai, Brasil i Panamà, Tunísia i Marroc. Avui té 115 hotels a 19 estats.

-Riu. Creat el 1953 amb la compra de l'Hotel Brisas a s'Arenal. S'estén per les Illes Canàries i el Carib. Després als països de l'Est: Bulgària, Croàcia i Romania i Cabo Verde. Compta amb 109 hotels i 35.000 places.

-Iberostar: Propietat dels Fluxà, una família pionera en la indústria del calçat d’Inca.

Al mateix temps apareixen els tour-operators que són empreses que compren els "paquets turístics" als hotels, sempre "a la baixa" i organitzen els vols amb les grans companyies aèries, en definitiva, són els qui controlen els clients. Això fa que bona part del guany del negoci turístic quedi a l'estranger, als països d'origen dels turistes, mentre que el país receptor ha d'assumir tots els costs del turisme (infraestructura hotelera, consum de recursos, carreteres, aigua, residus, impacte ambiental...)

El turisme, als inicis, va suposar una modernització de les Illes Balears. Amb els nous visitants, arribaven les modes i costums més oberts de l'estranger. També varen ser un factor de

creixement econòmic.

Però el turisme de masses té dues cares: la destrucció del paisatge, el consum excessiu de territori amb hotels, carreteres, urbanitzacions.... El consum de recursos naturals escassos com l'aigua, la generació de residus, el consum excessiu d'energia... Contaminació de la costa amb el clavegueram de les urbanitzacions i zones hoteleres, els creuers, els iots... Contaminació de l'aire amb l'elevat trànsit d'avions, etc.

A partir dels anys seixanta es va crear el terme balearització com a sinònim de destrucció del paisatge, per part de moviments ecologistes, sobretot a l'illa de Còrcega, que rebutjaven el model turístic balear.

El problema més greu del turisme balear és el de l'estacionalitat turística. La gran majoria de turistes es concentren els mesos de juliol i agost, mentre que els hotels estan tancats més de mig any. L'estacionalitat turística és molt més acusada a les Illes Balears que a les altres zones de la península Ibèrica.

8

L'estacionalitat suposa que la infraestructura turística ha d'estar sobredimensionada per poder atendre les puntes de demanda. Les despeses de manteniment d'aquesta infraestructura: enllumenat, carrers, etc. són permanents, també els mesos en què estan buides de turistes. Com a contrapartida, els mesos d'estiu ens trobam amb les carreteres, platges, accessos a parcs naturals, etc sobresaturats.

Entre l'oferta complementària del turisme (bars, restaurants, llocs d'oci...), cal destacar pel seu caràcter negatiu els camps de golf, que al seu moment es promocionaren per desestacionalitzar, i que el que fan en realitat és produir un excessiu consum d'aigua i de territori.

Un altre element que qüestiona la rendibilitat real del turisme és que els inputs que rep la indústria hotelera i que no es computen són molt grans i són a càrrec dels contribuents. L'exemple més flagrant és el macroaeroport que s'ha construït bàsicament per atendre el turisme. Un altre exemple va ser la remodelació de la platja de Palma, amb un cost d'uns 100 milions d'euros, a càrrec de les administracions públiques, en plena crisis i retallada de la despesa social, educativa i cultural.

Als darrers anys ha aparegut el turisme del tot inclòs que fa que el turista vengui a uns preus molt barats i faci totes les despeses a l'hotel, amb la qual cosa perjudica l'oferta complementària de bars, restaurants, parcs d'atraccions, etc. Tot això, unit al turisme etílic, amb una total permissivitat per les autoritats, està contribuint a degradar la imatge turística de les Illes Balears.

8.- ALTRES TIPUS D'OFERTA TURÍSTICA

El turisme de masses es coneix com a turisme "de sol i platja". A les Illes Balears i arreu de l'Estat espanyol s'està potenciant un tipus de turisme alternatiu, menys estacional, com pugui ser el turisme cultural (conèixer els monuments i centres d'interès), turisme de naturalesa (senderisme, muntanyisme...), turisme esportiu (sobretot ciclisme), turisme de negocis (Palau de Congressos....)

També s'ha diversificat l'oferta d'allotjament: apartaments vacacionals, agroturisme (estades a cases de camp)... Un tipus especialment polèmic actual és el de lloguer d'habitatges i/o segones residències, en que els particulars lloguen el seu propi apartament als turistes, gràcies a les agències especialitzades "on line" com Airbnb, Home away....

Turisme sostenible seria el tipus de turisme respectuós amb el territori i el medi ambient, interessat amb el costums i

cultura dels pobles que visita... i que permet la regeneració dels recursos naturals i deixa guanys al país visitant en forma de divises. En definitiva, el turisme que volien els pioners dels inicis del segle XX. Quants turistes sobren per fer de les Illes Balears un país turísticament sostenible?

Totes aquestes qüestions negatives, unides a la pobra oferta laboral, la sobreexplotació dels treballadors de temporada, fan que avui en dia es qüestioni el turisme com a font de desenvolupament. Grups ecologistes com el GOB (Grup d'Ornitologia Balear, fundat el 1973), Terraferida, Ciutat per qui l'habita, GADMA, Amics de la vall de Coanegra, s'oposin al creixement turístic.

9

ACTIVITATS

1.- A partir de la lectura del text, resumeix l’evolució del turisme a les Illes Balears, seguint l’exemple:

1.- Segona meitat del segle XIX: els primers visitants, romàntics visiten les Illes Balears i les donen a conèixer a Europa amb les seves publicacions.

2.- Inicis del segle XX-1936.....

2.- Observa i comenta el gràfic de l’evolució del nombre de turistes. Quines dues baixades importants hi ha? Quina és la causa i com va influir en el turisme. A quins períodes el creixement del turisme és més acusat? Per què?

3.- Quines eren les característiques del turisme dels inicis? Qui varen ser els impulsors del turisme? Quines característiques presenta actualment el sector turístic a les Illes Balears? Qui el gestiona? Digués algunes cadenes hoteleres importants

4.- Quin paper va jugar el turisme en el desenvolupament econòmic del franquisme?

10

5.- Quins són els tres punts dèbils del turisme a les Illes Balears? Qui controla el mercat turístic? Quina és la despesa real que deixa el turisme? Digués alguns “inputs” del turisme que no es comptabilitzen.

6.- Què és la estacionalitat turística? Quins efectes negatius té? Comenta el gràfic i fes una avaluació sobre com està evolucionant l’estacionalitat

7.- Què és l’oferta turística complementària? Posa’n alguns exemples. Com influeix el “tot inclòs” en l’oferta complementària?

8.- Com ha influit el turisme en els sistema urbà de les Illes Balears? En conjunt, creus que és positiva o negativa? Diguès algun exemple positiu i algun negatiu.

9.- Com ha influit el turisme en l’evolució dels sectors econòmics? Quin sector està patint més les conseqüències?

10.- Quin és el tipus de turisme dominant? Quins tipus de turisme alternatiu s’han anat desenvolupant? Posa’n algun exemple.

-CONCEPTES:

Cadena hotelera Ocupació extrahotelera Tour operator Overbooking Estacionalitat turística Turisme de masses Turisme alternatiu Balearització