El viatge
1
El viatge Un dia bastant calorós, exactament a mitjans d’estiu, els meus amics i jo ( En Joan), vam anar de viatge a Menorca. Tots nosaltres vam qudar a les 7:00 de la nit per agafar el vaixell. Com era un viatge de fi de curs, no vam agafar les habitacions, si no, les butaques; un viatge bastant incomode. Vam arribar a Menorca a les 9:00 del matí, i juntament amb les nostres motxilles, vam sortir del vaixell. Vam esmorzar vora la mar, amb l’escuma del mar, fent-nos de cançó. Una vegada acabat de esmorzar, vam anar directament a l’hotel. Aquell dia no vam fer res, escepte pasar un dia manyoc. Ens vam aixecar molt tard perquè estavem aturdits del viatge. Com jo era el que tenia més són, hem van haver de sacsejar per despertarme. El cas en que va manar a Menorca, era perquè haviem de fer un treball sobre el clima de Menorca, però com ja haviem acabat el treball, també com ens quedaven 3 dies per tornar a Barcelona, vam aprofitar per cada nit anar a la discoteca. Tot anava de roses fins que una llum enlluernadora hem va fer cridar l’atenció. Aquell objecte era una predra preciosa. Vam preguntar a molta gent si conexia una joieria o alguna cosa semblant. Totes les persones ens van dur a ‘’la joieria marítima’’. Tot el grup vam entrr a aquella joieria tan estranya, a la barra hi havia una dona molt maca amb uns rinxols d’or. Vam ensenyar aquell material i ella ens va dir que no haia ist ningún mineral igual a aquest. Al cap de 30:00 minuts d’espera, va sortir el que semblava l’amo de la botiga: un home vell amb un chalec vellut, que semblava bastant savi. Al ensenyar-li la
Transcript of El viatge
El viatge
Un dia bastant calorós, exactament a mitjans d’estiu, els meus amics i jo ( En Joan), vam anar de viatge a Menorca. Tots nosaltres vam qudar a les 7:00 de la nit per agafar el vaixell. Com era un viatge de fi de curs, no vam agafar les habitacions, si no, les butaques; un viatge bastant incomode. Vam arribar a Menorca a les 9:00 del matí, i juntament amb les nostres motxilles, vam sortir del vaixell. Vam esmorzar vora la mar, amb l’escuma del mar, fent-nos de cançó. Una vegada acabat de esmorzar, vam anar directament a l’hotel. Aquell dia no vam fer res, escepte pasar un dia manyoc. Ens vam aixecar molt tard perquè estavem aturdits del viatge. Com jo era el que tenia més són, hem van haver de sacsejar per despertarme.
El cas en que va manar a Menorca, era perquè haviem de fer un treball sobre el clima de Menorca, però com ja haviem acabat el treball, també com ens quedaven 3 dies per tornar a Barcelona, vam aprofitar per cada nit anar a la discoteca.
Tot anava de roses fins que una llum enlluernadora hem va fer cridar l’atenció. Aquell objecte era una predra preciosa. Vam preguntar a molta gent si conexia una joieria o alguna cosa semblant. Totes les persones ens van dur a ‘’la joieria marítima’’. Tot el grup vam entrr a aquella joieria tan estranya, a la barra hi havia una dona molt maca amb uns rinxols d’or. Vam ensenyar aquell material i ella ens va dir que no haia ist ningún mineral igual a aquest. Al cap de 30:00 minuts d’espera, va sortir el que semblava l’amo de la botiga: un home vell amb un chalec vellut, que semblava bastant savi. Al ensenyar-li la pedra, aquest va saltar de sorpresa, amb una mica de terror. Van entrar dues noies de 30 anys mes o menys i al veure la pedre de reüll, van ser tan porugues que van sortir de la botiga, no saviem de que anava tot això. L’amo ens va dir que aquesta pedre, en l’antiguetat, pertenyia a el terrible mag Ivori, que aquest va maleir la terra de Menorca i va condemanar a morir a tots els que trepitxeixin aquesta terra. Ell va dir que la gent d’aquí creía molt en aquestes coses, i per això són tan porugues. Aquest és va quedar la pedra i directament la va destruir amb un Martell. Aquest els i va dir gràcies.
Al cap de 3 dies, van tornar amnb el vaixell a Barcelona. Tots encara pensen si questa maldició era certe.
