El viatge cap a un nou paradigma Daniel Sainz de Aja Valls, juliol 2012pàg 1

En els darrers cinc anys, la Ràpita s’ha reinventat com a destinació turísticagràcies a una nova fórmula de cooperació entre les diferents empreses localsi l’Ajuntament. Per mitjà de plataformes de promoció i comercialització comsón l’Estació Nàutica i “Saborea la Ràpita”, la nostra població vol destacarcom una destinació nàutica i gastronòmica de qualitat, tot aprofitant l’entornnatural de la Badia dels Alfacs i el Delta de l’Ebre

De petita vil·la marinera acapital turística de lesTerres de l’Ebre. En poc

menys de trenta anys Sant Carlesde la Ràpita ha canviat de formaradical el seu teixit productiu. Enel número d’agost de 1973 de laRevista RÀPITA, l’anònim “Civita-tes” ja celebrava l’impacte que elturisme produïa a la població: “la

enorme afluencia de turistas ha

sobrepasado en mucho la de años

anteriores. Nos congratulamos de

ello por el beneficio que repre-

senta para la industria hostelera,

así como para el comercio en ge-

neral”. D’ençà, el pes del turismeen l’economia rapitenca ha anatcreixent. Ho demostra el fet queel 1998 les consultes que els visi-tants van fer a l’Oficina de Tu-risme durant el juliol i l’agosts’equiparaven a les actuals. Al 98,es van realitzar 13.605 consultes

i 13.891 al 2011. El turisme, amés, és un sector que no nomésinclou a l’hostaleria. De forma in-directa, i com si d’una cadena estractés, altres sectors econòmics-sobretot el petit comerç - se’nbeneficien de la despesa que rea-litza el visitant durant la seva es-tada. Per aquesta raó éscomplicat quantificar l’impactereal del turisme en l’economiaglobal de la Ràpita.

No obstant això, podem fer unaestimació a partir del nombre depersones afiliades a la SeguretatSocial en empreses dedicades alcomerç minorista i l’hostaleria(directament relacionats amb elturisme) el 2011. Segons l’IDES-CAT, el primer representa el21,8% i el segon, el 13,9%, essentaquets dos, els sectors amb majorocupació del poble.

I una xifra més de l’IDESCAT:

l’any 2000 hi havia 38 restau-rants i bars i 10 hotels (1.317 pla-ces en total). En el cas dels hotels,avui dia hi ha 12 establimentsque sumen 894 places.

Per la regidora de turisme deSant Carles de la Ràpita, Rosa An-glés, “el sector turístic és un delsmotors que ajudaran a la recupe-ració econòmica”. “Si ve més gent,la llotja vendrà més peix als res-tauradors i aquests contractaranmés personal”, afegeix la regi-dora. En aquest sentit, la influèn-cia del turisme en la majoria delssectors empresarials del poblel’han convertit en un dels motorsde l’economia local.

Durant l’època del boom urba-nístic, l’atractiu turístic de la Rà-pita era un al·licient més per fercréixer la demanda i edificar mésapartaments. “La construcció hatingut relació amb el turisme en

El viatge cap a un nou paradigma Daniel Sainz de Aja Valls, juliol 2012 pàg 2

Font: IDESCAT, Regidoria d’Hisendade Sant Carles de la Ràpita

quant a que es construeix en llocsd’atractiu turístic”, explica el pro-fessor de turisme a la URV JaumeSalvat. L’any 2008, gairebé 600persones treballaven en la cons-trucció. Aquesta dada que aportal’IDESCAT, no inclou els serveisauxiliars que en deriven de laconstrucció i que també vanviure una època de gran expan-sió. A partir d’aquest any, però,esclata la bombolla immobiliàriai el 2011 l’atur en aquest sectores situa en 237 persones d’untotal de 1057 aturats.

TURISME: VALOR A L’ALÇADes que va començar la crisi, el

sector del turisme gairebé no hanotat els efectes de la recessió.Almenys, no amb la mateixa in-tensitat que la resta de sectors .

Com apunta el Balanç turísticanual de 2011 elaborat pel De-partament d’empresa i ocupacióde la Generalitat, Catalunya harebut un 4,8% més de viatgersrespecte el 2010, arribant a laxifra dels 20 milions. Les pernoc-tacions també han augmentat un6% en relació amb l’any passat.El secret d’aquestes dades tanbones és l’espectacular creixe-ment dels mercats emissors es-trangers (un 9,3% més deviatgers i un 9,1% més de per-noctacions), ja que els turistesvinguts de l’estat espanyol i de lamateixa Catalunya s’han reduïtlleugerament.

Tot i això, una de les destina-cions que pitjors xifres van regis-trar l’any 2011, foren les Terresde l’Ebre. Es van perdre un 2,6%de viatgers i l’ocupació hoteleraes va quedar en 38,4% de mitjanaanual, més de dos punts inferiorque la temporada anterior.

Aquestes dades, però, computenel total de les poblacions de lesquatre comarques ebrenques. Jaque si ens fixem en l’ocupació ho-

L’atur a la RàpitaL’any 2008 l’atur es situava

en 508 persones (3,9%)L’any 2011l’atur afecta a

1057 treballadors (10,5%).Es situa per sota de la mit-

jana de Catalunya (11,7%)El sector dels serveis ha re-

gistrat major augment ennombre d’aturats. De 270(2008) a 605 (2011).

L’any 2011, hi havia 237aturats a la construcció i 151 al’hostaleria, els sectors ambmés atur de la Ràpita.

telera de la Ràpita durant el julioli l’agost de 2011, veiem que vapassar del 90%. Aquests nivells,però, no es mantenen al llarg del’any. Per exemple, al pont de TotsSants, l’ocupació fou del 55,8%de les places hoteleres de la ciu-tat segons les dades aportadesper l’Oficina de Turisme.

De qualsevol forma, la Ràpita és

configura com la destinaciómés visitada dels turistes allot-jats a hotels, càmpings i establi-ments de turisme rural deTerres de l’Ebre, registrant un26,3% de freqüència.

NOU FULL DE RUTACom veiem, la Ràpita exerceix

de capital turística del territori.Els pacífics carrers del poble i lestranquil·les aigües de la Badiadels Alfacs han estat, durantmolts anys, el principal reclamd’un turisme clàssic de “sol iplatja”. La gastronomia era l’altrepuntal de la promoció turísticadel nostre poble. Una de les tas-ques que es feia des de l’Ajunta-ment, juntament ambl’assistència a fires turístiques,era organitzar tres jornades gas-tronòmiques per tal donar a co-nèixer els millors productes de lanostra cuina: el llagostí, l’ostra iel musclo, i la galera.

A partir de la legislatura 2007-2011, quan l’actual regidora deturisme, Rosa Anglés, va accediral càrrec, es dissenyà una novaestratègia basada en promocio-nar i també comercialitzar elsproductes que poden oferir elsempresaris locals. “Hem arribata diferenciar-nos perquè hemtrobat uns canals de cooperacióamb els empresaris i a través d’a-questes plataformes estem ve-nent als turistes”, explica laregidora Anglés. Aquestes plata-formes de “comercialització icol·laboració” són la Estació Nàu-tica i Saborea la Ràpita.

Però l’estratègia dissenyadaaleshores no només es tractavad’aconseguir que els empresarisdel poble treballessin plegats imillorar els canals de venda iatracció al turista, sinó tambéd’enfocar el tipus de destinaciócap al viatger que cerca experièn-cies noves. Aquest model turístic

el poble amb més places hotele-res del territori. Dels 5.109 llitsdisponibles a les Terres de l’Ebre,894 es troben a la Ràpita (un17,49%), trobant-nos per sobrede Tortosa (685 places) i l’Amet-lla de Mar (673).

A més, en un estudi sobre la de-manda turística de les Terres del’Ebre a l’estiu de 2011 realitzatper la Fundació d’estudis turís-tics de la Costa Daurada, se’nssitua com el municipi més visitat:“Sant Carles de la Ràpita es

La Ràpita és la des-tinació més visitadade les Terres de l’E-bre i la que té méscapacitat hotelera

El viatge cap a un nou paradigma Daniel Sainz de Aja Valls, juliol 2012pàg 3

Font: Fundació d’Estudis de laCosta Daurada i Oficina de Turisme

de Sant Carles de la Ràpita

El perfil del turistaProcedent d’Aragó o de la

província de BarcelonaÉs de 35 a 54 anys, classe

mitjana i viatja amb la família S’allotja tant en hotel com

en apartament durant una set-mana, principalment al mesd’agost

Busca relaxar-se i anar a laplatja, però també visitar es-pais naturals

El que més valora és latranquil·litat i l’amabilitat de lagent

El Kitesurf s’ha convertit en l’esport de moda a la Badia dels Alfacs./ A.C

tracta, a grans trets, de diferen-ciar-se d’altres destinacions cos-taneres per mitjà d’aprofitarl’enorme riquesa natural que en-volta la Ràpita: el Delta de l’Ebrei la Badia dels Alfacs.

La coordinadora de l’Oficina deTurisme de la Ràpita, Rosa Ro-chet, remarca que “en una desti-nació com la nostra no calengrans infraestructures, sinóposar en valor tots els mites i elssímbols que ens fan singulars”.

Actualment, està creixent laclasse de viatger que desitja viureemocions durant la seva estada,que “es sent motivat pel lloc onva”, explica Rochet. És a aquesttipus de turista cap al que s’enfo-quen les campanyes de promoció(com el vídeo-anunci “On la terraabraça el mar”) engegades desde Turisme la Ràpita. A diferènciad’aquest model, el turisme tradi-cional de sol i platja és exclusiudels mesos d’estiu.

Amb un producte turístic basaten els esports nàutics, en recupe-rar els oficis tradicionals lligats almar, en la gastronomia i en la na-tura, es pretén atreure a aquestnínxol de demanda que cercaviure i sentir el lloc on decideixpassar les vacances. “Anem cap a

recuperar les experiències i l’à-nima del paisatge”, afegeix la tèc-nica de turisme Rosa Rochet.

EL MAR: RECURS D’ABANS I ARALa badia ha estat, inevitable-

ment, parlant en termes geogrà-fics, un mitjà de supervivènciapels rapitencs i rapitenques alllarg de la història. Però en l’àm-bit esportiu o turístic, no s’haviaexplotat tot el potencial de lesseves condicions excepcionals(poca fondària, aigüestranquil·les...) com ara s’està fent.

En un moment determinat, desde la Regidoria de turisme se’nvan adonar de l’existència de lesEstacions Nàutiques i del quepodia aportar el pertànyer-hi.

“Les EN (Estacions Nàutiques)són una marca de garantia crea-des per diversificar i diferenciarles destinacions de litoral quetenen caràcter d’excel·lència en lapràctica d’activitats nàutiques”,explica el coordinador de l’EN dela Ràpita, Jordi López.

Un dels objectius “és el fomentde les activitats nàutiques i tren-car amb la imatge elitista de lanàutica”, explica López. Però, se-gons explica el coordinador del’associació, la meta més impor-

tant de l’EN és “ajudar a desenvo-lupar econòmica, social, ambien-tal i turísticament el territori ifer-ho a través de crear riquesafomentant la millora competitivade les nostres empreses”.

Aquesta marca, que és recolzadaper Turespaña (Institut de Tu-risme d’Espanya), és a nivell localuna associació que aglutina 82empreses. La majoria d’elles, de-dicades al turisme actiu en torn ala nàutica. Per exemple, les quetenen més èxit pel que fa a nú-mero de reserves són les de llo-guer d’embarcacions, lesd’excursions per la badia i les delloguer de caiacs. Tot i que tambéhi ha molta demanda en empre-ses que es dediquen al kitesurf,windsurf, o vela lleugera.

A més, a l’Estació Nàutica tambés’hi troben adherides empresesque ofereixen serveis comple-mentaris al turista: hotels, res-taurants, activitats d’aventura,locals d’oci, botigues, turismerural, agències de viatge...

Per aquestes empreses, el fetd’associar-se a l’EN els permetorganitzar les seves ofertes d’oci,estructurar-les en “paquets” i,així, comercialitzar-les fàcilment.

A través de la pàgina web (enla-

El viatge cap a un nou paradigma Daniel Sainz de Aja Valls, juliol 2012 pàg 4

Font: Oficina de Turisme SCR

Turisme europeuL’any 2011 va destacar

l’augment del mercat estran-ger que va suposar, aproxima-dament, el 25% de les visitesal poble. El mercat francès li-dera el turisme europeu(82,5%), un 15% més que el2010. El segueixen els angle-sos (8,8%) i els alemanys (4%)

L’EN permet orga-nitzar, promocionar i

comercialitzarl’oferta turística delsempresaris locals

rapita.com) es pot realitzar la re-serva de l’activitat que el turistadesitja. La regidora de turismeacostuma a ressaltar aquestavantatge: “tenim tot el producteturístic estructurat a través d’in-ternet i això ens permet arribarals clients” ja que “més d’un 80%de viatgers fa la reserva de lesseves vacances en xarxa”.

MODEL PUBLICO-PRIVATLes gestions per entrar a formar

part de l’Associació Espanyolad’Estacions Nàutiques van co-mençar a fer-se entre el 2007 i el2008, però des de l’ajuntament jas’havia fomentat anys enrere lacol·laboració entre l’empresariat

de les fires, també es participa enfòrums i “workshops”, com la Jor-nada de Mercats d’Emissors.

Darrerament s’han fet contactesamb agències de Girona i de Na-varra. La temporada passada,gràcies als convenis acordatsamb operadors russos, algunesempreses de l’Estació Nàuticavan rebre més de 800 turistes.

El turisme rus és un importantmercat emergent que, a Tarra-gona, es concentra principalmenta Salou. Per aquesta raó és com-plicat veure’ls pel poble, ja quequan vénen a la Ràpita, visiten laBadia en excursions tancades.L’experiència del 2011 amb el tu-risme rus ha servit per interessar

de la restauració a través de lesjornades gastronòmiques.

Entrant a les EN, l’administracióva anar un pas més endavant se-guint la línia traçada anterior-ment. “Es volia potenciar que elsempresaris pogueren fer cosesconjuntament perquè és una es-tratègia de millora competitivadel sector”, resumeix López. “Noté sentit que l’administració i elsector privat vagin per camins di-ferents “, argumenta el coordina-dor de l’EN, “l’administració fa lapromoció, però és l’empresari quirealitza i ven el servei”.

Aquest model de cooperació pu-blico-privat consisteix en un con-veni de col·laboració signat entreel consistori de la Ràpita i l’Esta-ció Nàutica. Els empresaris adhe-rits paguen una quota anual (queva dels 150€ als 600€) i l’Ajunta-

a altres touroperadors, que des-taquen els productes vivencialsque ofereixen les empreses del’EN i l’encant de la nostra badia.

Jordi López, coordinador de laEstació Nàutica, fa balanç d’a-questa tasca de promoció: “s’hanrealitzat 91 accions de promoció(amb un impacte econòmic envalor publicitari equivalent a mésde 370.000€) i les reserves [al’EN] van augmentar un 48% res-pecte 2010”. Exactament, el costde totes les reserves van sumar98.262€. A més, es calcula que ladespesa que realitza cada turistaal dia és de 40€.

MAR DE SABORSL’altra plataforma que s’ha creat

ment, en lloc de donar simple-ment una subvenció, s’implica di-rectament donant assistènciatècnica per coordinar el projecte.“El que fem és estar al costat deles empreses per assessorar-les,per informar-los de les subven-cions, anem a les fires més im-portants d’Espanya... fem unapromoció que no es podria fer deforma individual”, explica el tèc-nic de turisme Jordi López.

PROMOCIÓ I NOUS MERCATSAbans, la promoció en fires con-

sistia en assistir a les que el Pa-tronat de turisme de Tarragonaoferia a la regidoria. Aleshores, elpoble es promocionava a travésde catàlegs que mostraven el te-rritori. Ara, en canvi, quan l’Ofi-cina de turisme de la Ràpitaassisteix a un esdeveniment pro-mocional, ho fa acompanyat perla Estació Nàutica. Per tant, el pú-blic no només pot fullejar els ca-tàlegs sinó que també pot ferreserves dels productes turístics,cosa que abans no es podia ferperquè l’administració no potvendre directament al client ennom d’un negoci.

La cooperació entre Ajuntamenti EN (comptant amb el valor afe-git de pertànyer a aquesta marca)també és vital per atreure nousmercats en aquestes fires a travésdels acords amb les agències ioperadors turístics . Per exemple,ara és possible reservar les nos-tres vacances a Sant Carles de laRàpita per mitjà de les pàginesweb d’Atrápalo i Mucho Viaje grà-cies a aquest tipus de convenis.

Algunes de les cites més impor-tants on han estat presents l’Ofi-cina de Turisme de la Ràpita il’Estació Nàutica són la Fira Inter-nacional de Turisme de Madrid(FITUR), el Saló de Turisme deBarcelona i en dues fires a França(Montpellier i Toulouse). A banda

El viatge cap a un nou paradigma Daniel Sainz de Aja Valls, juliol 2012pàg 5

a la Ràpita per ajudar a promo-cionar turísticament el nostrepoble és el Col·lectiu de Cuina deSant Carles de la Ràpita Delta del’Ebre. Un associació formada per14 restauradors i 15 productorsagroalimentaris que cerquen ofe-rir una cuina lligada al territori.

“ És l'únic col·lectiu a Terres del’Ebre que ens permet ampliar elconcepte de turisme gastronòmicvinculat al territori”, explica la re-gidora Rosa Anglés. El Col·lectiuparticipa en congressos i fòrumsgastronòmics de la mà de l’Agèn-cia Catalana de Turisme, qui sub-venciona les mateixes.

La presidenta del Col·lectiu,Imma Bòria Llansola (tercera ge-neració al front del RestaurantLlansola), comenta “que s’hanotat molt el fet de pertànyer alCol·lectiu perquè permet donar aconèixer la Ràpita i la seva cuinafora de la comarca”.

De la mateixa forma que l’EN, elleitmotiv del Col·lectiu és connec-tar els restauradors entre sí i fo-mentar la cooperació. RosaAnglés es mostra satisfeta enaquest sentit perquè “la restaura-ció ha cregut en el projectecol·lectiu i ara treballen en xarxa”.

En la mateixa línia, Imma Bòria,que expressa la satisfacció gene-ral dels xefs, recorda que “la rela-ció entre els restaurants delpoble sempre ha estat bona, peròara és millor perquè posa en con-tacte a restauradors que abanspotser no es coneixien”. Aquestacooperació ha permès a la Ràpitaincorporar-se a una plataformade promoció i comercialitzacióde productes gastronòmics a ni-vell estatal com és Saborea Es-paña.

Dins d’aquesta associació-plata-forma, les destinacions partici-pants ofereixen menús o rutestemàtiques que també inclouen aestabliments hotelers i produc-

tors agroalimentaris. Les rutes gastronòmiques dis-

senyades a la Ràpita comparteixespai amb ofertes de ciutats comMadrid, València, Mallorca oGijón. Aquestes agrupen el patri-moni cultural i natural de les Te-rres de l’Ebre, tal com explica laregidora de turisme rapitenca: “elturista visualitza el territori onnéix el producte, l’assaboreix alsnostres restaurants i pernocta alsnostres allotjaments”.

Des de visites a les muscleres,fins a rutes que es desenvolupenfora de la Ràpita. Com la ruta deles “Oliveres mil·lenàries”, on esvisita un camp d’oliveres d’Ullde-cona. “Caminem cap un turismeintegral per totes les Terres del’Ebre amb retorn a la Ràpita”,matisa Anglés.

REPTES PENDENTSTant des de l’EN com des de la

regidoria de turisme, se’n fa unbon balanç dels resultats El quemés destaquen és el fet d’haveratret a nous mercats emissors,com el rus, i d’haver consolidat elmodel publico-privat de coopera-ció. “Des de la Xarxa de Oficinesde turisme de Catalunya ens vanposar d’exemple i ens van felici-tar per haver creat aquestmodel”, recorda Jordi López.

Però per una població de 15.000habitants i recursos limitats -elpressupost de la regidoria(300.000€ aproximadament) noés de les partides més elevadesperquè no contempla tantes des-peses corrents com altres àrees-,encara hi ha deures pendents.

Un d’ells és la necessitat de mésplaces hoteleres. La regidora deturisme creu que faria falta “uncomplex de gran mida amb carac-terístiques que no tenim actual-ment”. Paco Carles, arquitectetècnic, ho veu complicat perquè“mai saps si és primer l’oferta ola demanda [de places hotele-res]”. Davant d’aquesta incertesa,“per l’inversor el primer és que hihagi gent” afegeix Carles.

L’altre futur escenari que esplanteja pel turisme rapitenc éspoder acollir, com a port-escala, apetits creuers de característiquesde luxe. Ara per ara, ja es treballaconjuntament amb Ports de laGeneralitat, el Patronat de Tu-risme de Tarragona i la Cambrade Comerç de Tortosa per promo-cionar el port de la Ràpita i l’en-torn de les Terres de l’Ebre. Tantés així, que el municipi ja ha tin-gut presència (per mitjà de Ports)en les fires celebrades a Miami iSète, on dos companyies decreuers de poca eslora van mos-

Els cuiners del Can Mañá presenten la cuina rapitenca./ Estació Nàutica

El viatge cap a un nou paradigma Daniel Sainz de Aja Valls, juliol 2012 pàg 6

trar interès per establir nousports-escala al Mediterrani.

El repte a assolir per excel·lèn-cia, però, és aconseguir "des-es-tacionalitzar" el turisme. Latemporada alta concentra gai-rebé en la seva totalitat l’afluèn-cia de visitants al poble. I perconseqüència, és un gran pro-blema tant per les empreses compels treballadors locals. Ja quemolts establiments només podenampliar les plantilles de personaldurant l’estiu.

Imma Boria explica que a l’hi-vern, es dediquen més aviat a tas-ques de promoció perquè “apartir del 20 d’agost toca lluitarper portar clients”. Afegeix que,llevant el turisme estranger, “latemporada no ha millorat gaire”.

Jordi López, creu que “s’ha d’a-conseguir que la badia s’utilitzidurant tot l’any”. Enguany ja esvan celebrar el campionat de Velai de Kite, els quals van portargent al poble fora de temporada.

També, segons López, cal “se-guir cercant nous operadors queportin turistes al llarg de l’any”.Doncs un dels avantatges d’a-

questa destinació és que la pràc-tica d’esports nàutics o les rutesgastronòmiques són aptes perqualsevol moment de l’any.

“TURISME” DE “SUPERMERCAT”I és que el turisme estacional, de

sol i platja, és el més present a laRàpita. La prova es pot viure diaa dia: trànsit aturat, manca d’a-parcament, platges plenes... oblocs d’apartaments sorgits a pri-mera línia de mar.

Durant els anys del boom immo-biliari, molta gent vinguda, so-bretot, d’Aragó i Barcelona, vanadquirir aquí les seves segonesresidències. Paco Carles recordaque “el preu del sòl era menorque en altres poblacions turísti-ques de costa” , fet que va propi-ciar“ l’arribada de promotores detot arreu”. A més, el Delta co-mença a ser conegut i ara és méssenzill arribar-hi des de Sara-gossa travessant l’eix de l’Ebre.

“L’oferta d’habitatges estava so-bredimensionada, s’esperava quela gent ho acabés comprant”, co-menta l’historiador i arquitectetècnic. Però com va ocórrer arreu,

Font: Institut d’Estadística de CatalunyaElaboració pròpia

Habitatges construïts de nova planta a la Ràpita1496

això no va passar i ben aviat,molts blocs acabats de construir,es van quedar sense vendre.

Tot i que els solem veure comturistes, la gent que té propietatsaquí no han ser considerats així.Jaume Salvat, professor de tu-risme a la URV comenta que “noho són perquè no utilitzen la in-fraestructura turística amb lamateixa intensitat que un viat-ger”. Molts dels apartaments quees posen en lloguer pels mesosd’estiu, tampoc estan tipificatscom a establiments turístics. Simés no, “per al turisme familiarés una oferta atractiva ” .

És vox populi que aquest tipusde visitant no genera despesa enel poble, que l’única que en fa ésquan fa la compra al supermer-cat. I més ara que, al baixar larenda de les persones, no marxende vacances fora del país, peròtampoc gasten tant aquí.

Paco Carles, en canvi, pensa que“la gent de fora dóna vida alpoble, guanyen diners fora ivénen aquí a gastar-se’ls” i iro-nitza dient que “el turista que nofa despesa, és el que no ve”.