7/27/2019 El vocabulari de la indústria (II). Muntanyes de diners i influència.

http://slidepdf.com/reader/full/el-vocabulari-de-la-industria-ii-muntanyes-de-diners-i-influencia 1/3

 El vocabulari de la indústria (II). Muntanyes de diners i la influència.

 Altre article interessant del nº 351 de la revista  Cárnica 20001  es titula  Productes carnis iembotits tiren del sector agroalimentari espanyol 2.  En resum, és una lectura interessadade dades sobre el negoci vinculat a la Federació espanyola d’indústries d’alimentació i begudes(FIAB3), publicades pel ministeri espanyol d’agricultura, alimentació i medi ambient(MAGRAMA 4) i referides al període 2009-20125.

La importància econòmica de laindústria d’explotació animal esmostra a partir d’algunes d’aquestesdades:

- De les 29.196 empreses en actiu el2012, 17.089 estan relacionades ambla cria i matança d’animals (58’53%6).

- El 2011, les indústries d’explotacióanimal espanyoles ocupen el 39’32%de les persones treballadores delsector (173.000 dels 440.000

contractes totals7).

- Eixe any, produïren el 45’40% deltotal d’aquest sector (41’144 milionsd’euros8).

- Pel que fa al comerç exterior, la seuaimportància decau: el 2012 importaren per valor de 8.504 milions d’euros i les exportacionssumaren 8.925. Amb una important recuperació respecte a anys anteriors, la taxa de cobertura9 dels productes de l’explotació animal ha passat a ser de 104’95 (421 milions de diferència a favor deles exportacions). El 2010 es saldà amb una taxa de 84’90 (1.271 milions més en importacions) i el2011 fou de 92’96 (630 milions). La taxa de 2012, i malgrat eixa important recuperació, nomésrepresenta el 5’9% del total del sector alimentari, que fou de 125’92 (34.624 milions d’exportacions

i 27.497 d’importacions, que es salden amb 7.127 milions a favor de les primeres)10.

L’article fa diverses lectures estranyes de les dades per a recalcar eixa importància de laproducció i l’ocupació a la indústria d’explotació animal i per a maquillar la feblesa delsector de cara a l’exterior. Les exportacions, en el marc de la crisi sistèmica que patim, tenenmolta rellevància respecte al consum interior, en caiguda lliure com a conseqüència de lareestructuració centrada en augmentar els beneficis del capital a costa de les rendes del treball.

Per si no ho teníem clar, darrere de l’esclavitud, explotació i matança dels animals hi ha un negocimolt potent, amb una producció de desenes de milers d’euros anuals, milers de llocs de treball iorganitzacions disposades a mostrar les seues armes, com fan amb aquest article, per a defensarels seus interessos en la seua lluita per obtindre legislacions favorables, incentius fiscals i laborals i

1 CdeComunicacion.es – Cárnica 2000, 11/06/2013, Revista Cárnica 2000 nº 351, http://carnica.cdecomunicacion.es/noticias/5413/revista-carnica-2000-numero-351 2  Productes carnis i embotits tiren del sector agroalimentari espanyol.  A Cárnica 2000, nº 351, maig 2013, p. 22-26, dela redacció.3  El blog de FIAB, 08/05/2013,  La industria de alimentación y bebidas facturó 86.298 millones de euros en 2012,http://blog.fiab.es/index.php/la-industria-de-alimentacion-y-bebidas-facturo-86-298-millones-de-euros-en-2012/ 4 http://www.magrama.gob.es/es/ 5 Les del 2012 que s’utilitzen corresponen a l’avanç de dades del MAGRAMA, encara no definitives. 6  Suma de les dades de la producció càrnia, l’alimentació per a animals, la manufactura del peix i els lactis. Un quadreamb les mateixes dades és a l L’ Informe Econòmic 2012 de FIAB (p. 116). http://www.slideshare.net/fiab/informe-econmico-iab-2012 7  No inclouen cap quadre amb aquestes dades. L’article es centra en la exclusivament en producció càrnia (granges iescorxadors), al que adjudiquen 23,25% d’ocupació. L’ Informe de FIAB (p. 124) indica que contractava 102.000

persones (23’15%). 8  Sense dades a l’article, fan una estranya suma d’indústries càrnies, làcties i de begudes alcohòliques per a obtindre45’18% de la producció del sector. A les dades de FIAB (p. 118), aquesta suma és del 42’23%.9  Diferencial entre el valor de les exportacions i el de les importacions.10  A l’informe de FIAB, les dades es troben a les p. 121 i 122. 

Cadena de muntatge. A les safes, carn de les víctimes de laindústria d'explotació animal. 

7/27/2019 El vocabulari de la indústria (II). Muntanyes de diners i influència.

http://slidepdf.com/reader/full/el-vocabulari-de-la-industria-ii-muntanyes-de-diners-i-influencia 2/3

subvencions de tota classe. Les terribles injustícies que cometen amb els animals estansoterrades en una muntanya de diners.

He tornat a pensar en els paral·lelismes amb el sistema esclavista del Sud dels Estats Units.L’esclavitud de persones negres també estava colgada per una muntanya de diners. Sovint, estractava de la propietat més valuosa de les grans plantacions, i la gran majoria estava en mans depoques famílies. Valien més que la producció i, fins i tot, que la mateixa plantació. Per una

inversió inicial i unes despeses anuals molt ajustades, era una ma d’obra sempre disponible gràciesa les cadenes, sempre oferint rendiments per sobre de les fluctuacions del “mercat del treball” i, amés, sempre generant el gran valor afegit dels fills i filles que estaven obligades a tindre, i quenaixien amb la condemna de l’esclavitud per a engreixar el patrimoni de l’amo 11. Cada vegada que volien, els grans cavallers del Sud, disposats a enviar la gent pobre a una càrrega contra les líniesenemigues per a defensar les tradicions, es llevaven els seus vestits cars i violaven les joves negres.I, després, esclavitzaven els seus propis fills i filles.

Quan el progrés ja havia invalidat les justificacions ideològiques que s’havien llançat durant anys ianys des de estrades i púlpits, des de llibres i columnes de diari, encara quedava eixa muntanya dediners per fomentar la secessió del Sud i fer esclatar una guerra (1861-1865) amb milers de víctimes. També passa una cosa semblant amb la tortura taurina a l’estat espanyol: el progrés hainutilitzat els seus “arguments”, fets amb paraules com art, sentiment i tradició i enganxats a

comparacions insostenibles, com la que fan amb els animals víctimes de la indústria càrnia.Només tenen la seua muntanya de diners per a una pràctica que fa molt que deixà de ser negoci ique ha mantingut el seu volum amb influència política i, clar, diners públics. I amb aquestamuntanya de diners es sostenen. Resisteixen.

Sembla clar que l’objectiu de la lluita per la justícia ha de ser que la ideologia especista i els seusarguments es desenganxen del trendel progrés, per una banda, i quedesaparega eixa muntanya de dinersper l’altra. La conscienciació capal veganisme és fonamental perquèel compromís de viure amb respecte

pels drets dels animals a la vida, lallibertat i la integritat fa les duescoses, a nivell individual, de formaautomàtica: ni un cèntim pel negocide l’explotació animal, perquè elsaltres animals no són propietats ni espoden supeditar als interessos delséssers humans.

Estàvem entre els milions de xicotetscapil·lars que portaven el flux de

diners cap a aquest negoci i, ara, hem deixat de ser-hi. Ens unim en un moviment que cada vegadaha de ser més gran per a tallar les venes principals, el flux de les subvencions i ajudes amb dinerspúblics, capturades a través de les organitzacions empresarials de la indústria d’explotació animal iels seus lobbies  de pressió, que funcionen com a transfusions i que cada vegada es faran mésimprescindibles per a la supervivència del negoci. Especialment, quan siga l’única cosa queimpedeix la seua desaparició, com passa actualment amb el de la tortura taurina a l’estat espanyol. 

La xifra sobre els llocs de treball m’ha fet recordar les històries de la gent que treballà alsescorxadors situats al mig de Tavernes Blanques, abocats a la carretera de Barcelona. El de lamarca Oscar Mayer  fou l’últim i  tancà el 2004, després de contaminar el poble amb una fuitad’amoníac que obligà a evacuar 1.000 persones i a confinar altres 2.500 a les seues cases, a tocar de

11 Oñate Méndez, Alfonso, El sur de los Estados Unidos: desde la esclavitud hasta la lucha por los derechos civiles (uncrítico repaso histórico).  A Trocadero, revista de historia moderna y contemporánea, nº 16, any 2004, p. 283-300.http://revistas.uca.es/index.php/trocadero/article/viewFile/710/582 

Especisme.

7/27/2019 El vocabulari de la indústria (II). Muntanyes de diners i influència.

http://slidepdf.com/reader/full/el-vocabulari-de-la-industria-ii-muntanyes-de-diners-i-influencia 3/3

la fàbrica12. Campofrío es llevà les puces de damunt amb rapidesa: a principis d’any, s’havia venutla filial Primayor, propietària de la fàbrica, a l’empresa Proinserga de Segòvia13.

Una d’aquelles persones em contà que els crits dels porcs que estaven ma tant formaven part delsoroll de la fàbrica de carn des de que s’entrava per la porta. Aquells crits es clavaven al cap de lagent que, al pis de dalt, treballava amb la carn d’altres víctimes. Allí, sempre acompanyadesd’aquells crits, molt poques persones pensaven en les justificacions ideològiques de la indústria.

Ni, “sempre s’ha menjat carn”, ni “alguna cosa s’ha de menjar”, ni “els depredadors es mengen lespreses”, ni “complim les normes de benestar animal”…   Em contà que molta gent no ho podiasuportar i que deixava el treball, que altra gent estava sempre trista i que la majoria s’agarrava a unargument: “d’alguna cosa hem de treballar. Hem de menjar”. 

Nosaltres no volem deixar la gent sense treball. També volem que la gent treballe sense estarenvoltada dels crits de pànic dels porcs que estan degollant, del llarg lament de les vaques i vedells

que han estat separats i separades, delplor dels animals que lluitendesesperadament per viure. El treballindigne no és treball. El de caçador,mercader, vigilant, subhastador o capatàsde persones esclaves no és un treball

digne, ni tampoc el d’operari d’unacadena on es talla la carn d’uns individusmentre es senten els crits dels següents.

Tot plegat formarà part del passat, inoves opcions de treball sense aquestalletania de crits els crits couparan el seulloc. Queda molta faena per davant.

12 El País, 28/11/2004, Una fuga de amoniaco obliga a desalojar a un millar de vecinos en Tavernes Blanques,http://elpais.com/diario/2004/11/28/cvalenciana/1101673077_850215.html 13 El País, 30/11/2004, Tavernes Blanques investiga las responsabilidades en la fuga de amoniaco.http://elpais.com/diario/2004/11/30/cvalenciana/1101845887_850215.html 

La fàbrica abandonada de Primayor, 6 anys després de la fuitad'amoníac i a pocs dies de ser enderrocada (2010).