1

Segona època

Número 27

20 maig 2010

Tots els humans hem heretat entre un 1% i un 4%dels gens neandertals. (Revista “Science”)Doncs quan veig el meu veí penso que algunssuperen àmpliament aquest percentatge.

NÉSTOR

Regalem DVDs

Pàgina 10

KAP 2SOLER

PUYAL

ewnLA DIAGONAL DE CATALUNYA

ewnLA DIAGONAL DE CATALUNYA

3

L’AV

I

L’AVI

ROGER FILLOL

ewnCOSES DE L’AVI

4Continúa a la pàgina següent

L’AVI

Ve de la pàgina anterior

5

ewnCOSES DE L’AVI

ewnESPANYA ESCANYA

6NAPI

ewnESPANYA ESCANYA

L’AVI

7

8

Després de tant de rebom-bori, ara tots callats coma putes. Vas pel carrerparant l’orella, parles ambla família o els amics, lle-

geixes, escoltes o mires els mitjans decomunicació, mires alguns fòrums i laconclusió que en treus és que hi hacom una mena de resignació, un siguicom sigui ens abaixaran el sou,un com sempre ens toca pagarals qui menys culpa tenim... Iaquesta mateixa resignació faque alcem les celles i encongimles espatlles tot pensant en elsautèntics culpables d’aquestasituació econòmica, aquells ques’estan gratant els ous en el seuiot en aigües internacionals,desviant maletins de bitllets cap a pa-radisos fiscals. I els entesos vinga arepetir-nos que hem gastat molt mésdel que podiem, que hem estirat mésel braç que la màniga, que ens hemcregut que erem rics i que ara hem depagar-ne la factura.

Qui diu que ens hem comportatcom a rics? Potser sí que hi ha gent,

persones, famílies, alguns particulars ialgunes empreses que s’han endeutatfins les orelles i ara no poden pagar,però com a país no hem estat precisa-ment els de la mà més foradada. Lanostra despesa no ha pogut ser mésalta i ens hem hagut d’estar de moltescoses necessàries fins i tot en eltemps de les vaques més grasses, per-

què hem practicat allò que ens han fetpracticar, sisplau per força, des de fasegles: els espanyols en diuen solidari-tat territorial i nosaltres en diem espo-liació. Sense aquesta espoliació elnostre deute seria molt inferior i viu-riem molt millor. Però, com sempre,haurem de pagar la despesa exagera-da dels que tenen enormes autovies

en llocs on no hi ha trànsit o que dispo-sen d’un ordinador per alumne, o... Quise’n recorda ara de les balances fis-cals? Les recordeu? A Catalunya se lideu una pasta que s’hi caga la burra.Però qui és capaç d’anar a la capital (lad’ells, és clar) i dir-los “senyors, pa-guin-nos el que ens deuen en comptesde tornar-nos a fer pagar: nosaltres ja

hem pagat per davant, trinco-trinco i durant molts i molts anystot això que diuen que els de-vem; si vostès han malbaratat elque ens han anat esquilmant ésel seu problema, no el nostre, noens facin combregar amb rodesde molí”. Però res, sobre aquesttema, els nostres polítics, callatscom a putes. Mesquins pelacan-

yes! No ho dubteu, continuarem pa-gant, hòstia si continuarem pagant! Ésel preu de ser una simple, vulgar i mi-serable colònia. Potser que ho deixemde ser.

ewnHOMO EMPRENYATVS

per EUGENI BRANDAT

Sense aquesta expoliacióel nostre deute seria molt inferior

i viuriem molt millor

Callats com a putes

de Cataluya, el que més va fer pel nos-tre estimat país de segles ençà. Em refereixo ni més ni menys al gran Joan

Antoni Samarach. Sí, jo proposo a Samarachcom a líder de Catalunya. Si no hagués esta

per ell, Barcelona no hagués estat conegudaarreu del món com ho és ara, i lògicament en

Woody Allen no hagués fet “Vicki, CristinaBarcelona” la gran pel·lícula que ha revifat i ha do-nat prestigi al setè art.

Sí, en Samarach hagués estat el millor líder perCataunya, que ningú no ho dubti. Llàstima que s’hamort. Hem trepitjat merda.

Aquil·les Bot i FlerRiudellots de la Selva

9

Sóc un lector assidu i pertinaç d’aquest por-tal, o pàgina web, o revista virtual o comvulgueu dir-li i he vist que les ultimes set-manes no es parla del líder de Catalunya,allò que us vau empescar de buscar

un líder per a Catalunya, donat queaquest país nostre està mancat d’unlíder com cal, que ens pugui treure deatzucac en el que estem immersos des defa vés a saber quan i ens retorni la il·lusió iles ganes de ser gent catalana tan si es volcom si no es vol.

Bé, doncs , com que sóc un jubilat que notinc res més a fer i la dona em diu queem distregui i no li faci la guitza, he de-cidit de tornar a revifar l’interessant de-bat que s’havia encetat en aquestes glo-rioses pàgines d’El Web Negre, no fos cas que la cosaes vagi apagant com una espelma i ens quedem senselíder, que només ens faltaria aquesta.

El que passa és que el líder que proposo ja és mort.Es va morir fa quatre dies i tot Catalunya se’n va assa-bentar, gràcies a TV3, a La Vanguardia, a l’Avui i ElPeriódico, tots mitjans nacionals, que van fer un des-plegament talment com si s’hagués mort el gran líder

Carta a la redacció

ewnBUSCANT UN LÍDER

Ep, gent! Aquesta setmana tornem a sortejar unDVD de la pel·lícula Bullying. Bullying és un filmestrenat l’octubre de 2009, dirigit per Josetxo SanMateo, amb guió d’Ángel García Roldán, produï-da per Els Quatre Gats Audiovisuals i PlotFilms i amb participació de TVE i TVC.

Jo vull un DVD.Què he de fer per guanyar-lo?Molt fàcil: llegir El Web Negre i comptar.Comptar Bullytus! Repartits per tota la revistahi ha, no gaire amagats, un nombre indetermi-nat de Bullyitus, que són uns ninos antipàticscom aquest:

Només cal que ens digueu quants Bullytusheu trobat enviant un correu a

concurs@elwebnegre.comPer cert:EL BULLYTU D’AQUESTA PÀGINA NO COMP-TA PER AL CONCURS!!Teniu temps fins que pengem El Web Negrede la setmana vinent, el 27 de maig. 10

El nombre exacte només l’ha encertat enDomènec Gómez Bellido, que ens diu que sil’encerta és perquè porta ulleres. Doncs les ulle-res deuen ser bones, perquè els has vist tots.T’endús un DVD de Bullying. A més, ens hanarribat una quants correus de persones que, obé no els han vist tots, (n’han vist quatre) o béno han llegit que el Bullytu d’aquesta pàginano compta (n’han vist sis). Entre tots aquests,hem fet el sorteig utilitzant els serveis del webwww.random.org i el guanyador del segonDVD ha estat Josep Braut que, segurament,com ell mateix suggereix, haurà d’estudiar-se afons el llibre “En Teo aprèn a comptar”.

Vinga, animeu-vos, no hi ha cap truc amagat,sortegem de debò aquests DVDs!

Ei, i si no us toca el premi, estireu-vos unamica i compreu el DVD, que la pel·li és bonai el gest val la pena.

ewnREGALEM DVDS!!El Web Negre iEls Quatre Gats regalen DVDs!

11

per LA MAGINA DELS OUSewnCREMA DE LLAVIS

Guarniments

Un dels fenòmens que provo-quen les gestes esportives ésla proliferació de banderes alsbalcons. Felicitats! Cal fer-senotar i, a tal efecte, de l’armari

es treuen els draps amb els colors de l’e-quip victoriós.

De llençols, n’hi ha de totes mides i dis-senys. Això sí, en aquests teixits no hi po-den faltar per a l’ocasió els pigments blau iel grana. Pel que fa a l’escut de l’entitat, sihi apareix estampat, tampoc passa res.Ara, si, a més, s’hi combinen les quatrebarres amb burro o l’estelada ja hi ha quidiu, ja hi ha qui hi veu, ja hi ha qui arronsael nas al·legant que esport amb política...no ha de ser. Clar, potser deu ser perquèqui es queixa deu haver perdut alguna co-sa, oi?

Xocant és observar com reaccionen elscervells. Quan qui celebra títols resulta serl’etern rival, llavors, per exemple, aquestsno detecten pas onejar banderes amb toroo gallina al món. Curiós!

Més ens valdria a tots plegats treureals balcons estendards, reivindicatius so-

bre la crisi econòmica. Lligat en cordills,quedaria escaient penjar-hi tantes calces,calçotets o bolquers com persones habi-ten en cadascuna de les cases. Al ritmeque anirem amb les baixades de salaris,congelació de pensions, eliminació de ju-bilacions parcials, retallada de la llei de ladependència i de prestacions per naixe-ment... aviat calces, calçotets i bolquersserà el darrer que restarà al govern pertreure’ns del damunt.

L’estampa de la protesta, visual, segurque ho seria. A més, contemplar l’estesa decol·leccions de roba interior exposades ales baranes, com a mínim, estimularia lapoblació a petar-nos, però, de riure.

Ah, i respecte als aficionats al futbol capproblema ja que podrien continuar exhibintles peces íntimes amb els colors del club.En trobaríem, eh?

RECICLAR

YOUTUBE

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

A Astúries van malament les coses.Estant acollonits per la manca de feina il’augment d’emissions de CO2 al princi-pat –mentre a les Espanyes en generalbaixen degut a que tot està parat, aAstúries segueixen augmentant pelspets i les llufes de les vaques que pas-turen i les repercussions gastrointesti-nals del plat àstur per antonomàsia: lesfaves–. Total, que s’han posat a rumiar.I han trobar la solució: reciclar! Bonapensada!, pensem. I, és clar, atorditsper tants gasos com respiren han co-més un error lingüístic: Ara volen reci-clar Cascos! Mala pensada!, diem.Gent de bé d’allà, que no veieu que nouna cosa són naps i l’altra cols!Reciclar no és això! Esteu confonent fi-car botellines de sidrinya en el negreforadet d’un container amb recuperarun paio que, sí, era especialista en fi-car-la en foradets negres, fotent cas-quets a tord i a dret, però deixant arreuper on se’l patia un munt de merda. Unpaio així no es reciclarà mai.

Reciclar Cascos? No gràcies!

NÉSTOR&JIGG 12

13

ESTATUT

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

NAPI

TRIBUNAL

ELCHICOTRISTE

FUGA

PEDRO MOLINA

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

LAF

14

15

per PERE GILewnPERFIL DE CARA

Hi ha gent que te mala sort. Passa,sí. I es pot tenir mala sort en algunaspecte concret de la vida, o en tot,en general. I hi ha que tenen malasort una estona, uns dies, uns me-

sos, uns anys... i els que tenen mala sort sem-pre. I si no, mireu, per exemple, aquest xicot, enGarzón. No creieu que això seu és una mena demala sort perpètua? Fixeu-vos-hi. De cognomes diu Garzón. això vol dir que aquest sagal, depetit, a l'escola, que és on envien la canalla totsels pares per tal de poder estar tranquils al-menys una estona cada dia... a l'escola, dèiem,a en Garzón li devien dir de tot: perquè Garzónrima amb "maricón", "tontorrón", "bujarrón", "llo-rón", "chupón", "fantasmón", "gordinflón", "boba-licón", "putón", "cabrón", "bufón", "pendón","moscardón", "bribón", o "segundón", entre d'al-tres. I la canalla d'aquell poblet de la provínciade Jaén on va créixer en Garzón, que com lacanalla de la resta del món no tenen pèls a la

llengua, i li devien fer passar canutes al pobrefutur jutge. I més endavant l'home es veu que vahaver de fer de paleta i cambrer per pagar-seels estudis, i fins i tot, ajudar el seu pare a posargasolina. I va llicenciar-se en dret i va arribar al'Audiència Nacional, que ja és mala sort. I va fi-car-se en política de la mà del Felipe Gonzàlez,que també és mala sort. I va trobar-se a lesmans, casos com els Gal o com el Gürtel... queaixò sí que és mala sort, ser jutge i haver de ferjustícia! I és clar, com no podia ser d'altra mane-ra el noi, que es veu que ha volgut jutjar elFranquisme, com si el Franquisme es poguésjutjar així com així, ha acabat com el rosari del'Aurora, amb tanta mala sort que ha hagut deplegar i tocar el dos ben lluny. I és que Garzóntambé rima amb "persecución", "expatriación" i"frustración"...

Un andalús amb mala sort

XAVI

ewnEN PILOTES

ROGER FILLOL 16

per JIGGewnGALERIA DE CARCAMALS

La senectut li va arribar abansd’acabar la carrera. Però això noés pas cap excusa, perquè se-nectut no es sinònim de carca-mal. Es pot ser vell, ben fotut, i

no ser carcamal. Però ell s’ha convertit enun carcamal en totes les accepcions delmot: persona decrèpita, barroer, animal, ei-xelebrat...

Però, ben mirat, potser no s’hi ha con-vertit, potser ja n’hi va néixer. “És un carca-mal”, va dir la llevadora, que era una micad’esquerres, només veure’l. Però ja se sapque hi ha gent que té la mà trencada per acertes coses. Ell no, que l’aixecava ben alt,mirant el sol. Això el va cegar una micona,no molt, el justet per no semblar espavilatals caps del moviment nacional, però sí elva deixar amb una mica de pa a l’ull, que noel deixa veure les coses amb claredat i el faerrar massa vegades, amb l’ajuda d’un egogegant i metastasiat. Sempre ha gastat bar-ra, però ara la cosa ja canta: en el seu man-dat –diu el titelleta– no hi havia corrupció,màxim alguna corruptela inherent a les insti-tucions, com sembla de consuetud entre laclasse política. Potser es refereix amb dol-cesa a pagar per medalletes i títols honoriscausa d’eminentíssimes institucions univer-sitàries nord-americanes com la de Carolinadel Sud, rebost del KKK. El cas és que ara

l’il·lustríssim iaio es permet donar-noslliçons de com fer sortir de la crisi –recor-dem el titolet universita-ri, sisplau–, des d’unespàgines salmó quedescoven a la dretad’allò més. Home, ha-ver-ho pensat abans,paio! que quan hi ereses va criar l’ou de laserp immobiliària queens té a tots pelats.Però, és clar, ell no vafer res més que el quehavia de fer, és a dir,res, no fos cas que elforagitessin de la fotode l’illa aquella o el fard’occident no li dei-xés posar els peus asobre la tauleta de latele, com a casa els so-gres. Per demostrar, el senyoret no va de-mostrar ni mitja idea en res! Bé, una micad’idea sí que en tenia –de mala idea acla-rim– i va ser quan el van enxampar en bra-gues una setmana horrible que va acabaren eleccions. Encara no ha paït la derrota, is’ha convertit en un d’aquell vells, caduc ixaruc, que no s’aguanten els pets. I vol que,extasiats, li ensumem l’olor.

Josemari Aznar

NÉST

OR

17

18

pel GRAS

l’olfacte i la visió. No entrarem a descriure plats, per-què val la pena comprovar-ho personalment, peròdestaquem un detall significatiu: pots demanar la carna la brasa –nosaltres vam escollir un entrecot de bou–poc fet, al punt, al punt però un punt menys, al puntperò un punt més, o fet. I se’n surten!

El servei és atent i eficaç, i cal remarcar un altreavantatge digne de menció: al sortir, no t’emportes im-pregnada la ferum de fregits i altres coses d’alguns lo-cal modestos... i no tant modestos. Net i polit, l’am-bient és molt agradable i s’hi troba des de treballadorsdels rodals, jubilats i gent jove tipus progre línia pobre(amb molt de talent: vaig estar escoltant una conversaforça interessant que es produïa en una de les taulesdel costat), tenen una gran tele posada en la que espoden seguir les notícies de TV3 sense que estron-quin el diàleg dels comensals i cites del genialCortázar pintades al paret. I no us podem parlar delslavabos perquè no hi hem hagut d’anar.

Per finalitzar, un prec. Esperem que aquí no passicom tant sovint ens trobem, que al descobrir-los elsmitjans de comunicació –tot i que altes instàncies ne-guin a EWN aquest supòsit, i no assenyalem a ningú,eh, Carles– els establiments de restauració inicien laseva davallada. Per favor, encara que sigui per uncop, que no passi això, companys. Bon profit.

És veritat que aquest local és el que més aprop ens queda comptant en pams –i par-lant exclusivament en termes gastronò-mics, perquè la veritat és que l’establimentobert al públic que ens queda més a prop

és un d’aquells dedicats a la depilació, ja sabeu, pits icap de costella, cuixes i entrecuix, esquenes, mitjacama o cama sencera, aixelles i engonals...– dèiem,és el local que queda més a prop de la seu de l’As-sociació Cultural per al Foment de l’Humor i la SàtiraEl 4 Gags, mare d’El Web Negre. Però, com aquellqui diu, l’acabem de descobrir, i estem encantats per-què això que en diuen la relació qualitat-preu, ente-nent per preu, si pot ser menys de 10 euros, i per qua-litat, bon tiberi, racions no escadusseres, atencióeficaç i un vi de garrafa però que no sembli de garra-fot, és collonuda,

El full del menú està ple de suggeriments (i no ensreferim a cap possible racó de la mestressa) i pots es-collir entre un bon repertori de primers i de segons. Amés, hi descobrim certa imaginació a l’hora de confe-gir-los, de manera que s’allunya dels habituals sota-cavall-i-rei que infesten les taules de tants i tants lo-cals de restauració a bon preu, per dir-ne una cosaagradable. Cuiden el contingut i la presentació i, sen-se extravagàncies, en gaudeixen tres sentits: el gust,

El racó de la Montse

Guia EWN de restaurants de menúewnEL GUST I LES GANES

Bar Restaurant El racó de la MontseMarià Aguiló, 31(quasi cantonada amb Pallars, allà on hi haviaels magnífics conills de la Santa, en glòriaestiguin)08005 Barcelona

Tel 93 498 25 48

S’accepten targetes i diner en metàl·lic.

Q#

“ ...y del Partido Páramoemergió el Dios-solar, depostura gallega y posemisionera, en cuyaimpostura cupieron todaslas posturas...”

ewnEL WEB NEGRE DE BABEL

GIULIO LAURENZI 19

Il Ro della satira

Ro Marcenaro, uno dei piùgrandi illustratori italiani disempre, raggiunge oggi ilragguardevole traguardo deimille numeri con il suoirriverente Asinohttp://tornalasino.blogspot.com/

ewnEL WEB NEGRE DE BABEL

BRITO BRITO BRITO 20

21

Els de El Web Negre també apliquem mesures d'austeritat:

No farà més obra pública al menjador de casa:Néstor Macià

Despatxarà els quinze operaris que li passen els dibuixos a tinta:Puyal

Es baixarà el sou:J I Gras

Es baixarà els ous:Kap

Congelarà els retoladors:L'Avi

Reduirà la despesa en clips:Soler

Fara servir els papers de dibuix per davant i per darrera:Napi

Dibuixarà sobre paper de vàter que té millor textura:Quim

Utilitzarà una blackberry a pedals:Dani Saus

Escriuran en un ordinador sense tecles:Jordi Artigas, Roger Seró

Deixarà d'invertir en ganxitos:Sergio Fidalgo

Apujarà l'impost de riure:Elchicotriste

Cobra l'IVA i li va bé:Bié

Farà caricatures de la gent d'esquena, per gastar menys:Xavi

Canviaran el cotxe oficial per un patinet:Roger Fillol, Devil, Jordi Arasa

Compartiran la secretària:Eugeni Brandat, Pere Gil i Juli Vert

Utilitzaran bombetes de baix cost a la tauleta de nit:Ermengol, Quel, Laf

No fan factures per estalviar paper:Giulio Laurenzi, Carlos Brito, Pedro Molina

El Web Negre no coincideix necessàriament amb les opinionsdels seus autors. De fet, la majoria de vegades no en tenim,d’això. Quina angúnia, oi?

ewnTRACA FINAL

KAP