EL XÀFEC DE VANCOUVER · 2015. 4. 10. · Senyor d’ Hostalets era el Comte Despertaferro i el...

Catalans a Vancouver Número 54 - 2011Amb el suport de la Secretaria de Cooperació Exterior del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya

http://www.casalcatala.ca

Enaquestaedició...

Anuncis, Notícies, Xafarderies .................... El Que Peces-Barba No va dir, Dídac Rubio...................Un Estat Propi, Isabel-Clara Simó.......................Receptes de Cuina Catalana.................................N’Heribert Barrera, J.M.Ballarín..................................................Aplec 11 de Setembre, 2011................................Castanyada 30 de Octubre, 2011..........................Torronada 2011 ...................................................

EL XÀFEC DE VANCOUVER

246 689

1112

EL XÁFEC DE VANCOUVER Novembre 2011

2

ElXÀFEC!!!deVancouverestapublicatpelCasalCatalàdeVancouver(CCV).NiELXÀFEC!!!nilaJuntaDirectivadelCCVcomparteixennecessàriament lesopinionsexpres-sadesenelsarticlessignats.Lanostraadreçaés: Box2152StationMainterminal. Vancouver,BCV6B3V3

Tel/Fax(604)6843667 [email protected] http://www.casalcatala.ca

EditordeELXÀFEC!!!:TaniaColinaiTrueta

Col.laboradors:AngelCalderer,AnnaMariaViñas,Ange-linaMiró,MossenBallarín,CarmenOrtega,CarlesRochiMontserratPamies.

- El Sr. Peces-Barba, un dels que varen signar la Constitució, ha dit: “ Era millor quedar-nos Por-tugal en lloc dels catalans”, durant la Guerra de Successió amb Felip V. Això fa que cada dia els catalans vulguin estar menys units a Espanya i demanen la Independència, ja que ara estem dins de la C.E. i no ens poden tirar bombes.

- El “Cicle de cinema català” del Casal sera el proper 2, 16 i 30 de Març, 2012. -Els llocs mes visitats per el turista a Barcelona son:

1. Temple Expiatori de la Sagrada Família (2.317.349)

2. CosmoCaixa Barcelona (2.128.453)

3. Aquàrium de Barcelona (1.660.261)

4. CaixaFòrum Barcelona (1.552.110)

5. Castell de Montjuïc (1.371.355)

6. Museu Picasso (1.369.187)

7. Museu F.C. Barcelona (1.311.638)

8. Telefèric de Montjuïc (1.182.528)

9. Fundació Joan Miró (1.102.558)

10. Parc Zoològic (1.054.885) -Eduard Carbonell, antropòleg, diu: “ El cata-lanisme no necessita misticisme, sinó intel.ligèn-cia, ciència, treball i una mica de mala llet. Els nous plantejaments s’ han de fer des de les bases socials i no des de la política”

-L’ universitat Pompeu Fabra de Barcelona esta fem una recerca amb DNA sobre 50 cognoms cata-lans per saber si els que porten al mateix cognom tenen lligams entre ells i de on be el cognom. La recerca acabara el 2015.

-El Casal Català de Vancouver es va adherir al Parlament de Catalunya per l’ homenatge i la medalla d’ Or al gran “super magnific” Pep Guar-diola, entrenador del C.F. Barca. Felicitats Pep!!!.

-Mor Joaquim Maluquer, sociòleg i ornitòleg, molt reconegut per la seus treballs.

Des de el Casal Català de Vancouver volem donar al President de la Generalitat, Artur Mas, el nos-tre condol per la mor de la seva germana Núria.

ANUNCIS, NOTÍCIES,

XAFARDERIES ....


3

També agrair al President la seva foto signada amb una dedicatòria molt maca per al Casal.

-Per els usuaris de I Phone i I Pad preneu nota que podeu entrar a “ Josoc aqui” i així us podeu con-nectar, quan esteu fora del país, amb els catalans que viuen al voltant vostre.

-L’ Acadèmia de Cinema Espanyol ha seleccionat la pel.lícula “ PA NEGRE” per anar als OSCARS.

-Ha Barcelona s’ ha celebrat el Primer Congres Internacional Joan Maragall durant els dies 28 al 30 de setembre.

-El doblatge al català de pel.lícules ha passat del 3 per cent al 35 per cent.

-Carles Checa es campió del mon amb la moto Ducati.Els corredors Dani Pedrosa i Jorge Lorenzo han guanyat algunes curses.

-A Vancouver i durant el festival de cinema s’ ha passat la pel.lícula “PA NEGRA” doblada al Cas-tellà i nominada per un Oscar.

-Es compleixen 40 anys del lliurament de la

medalla de la PAU de les N.U. a Pau Casals, ell començà el seu discurs d’ agraiment amb aquests paraules : “ I’ m a Catalan....”.

- El poeta i cantant canadenc Leonard Cohen, ha rebut el Premi Príncep d’ Astúries, ell diu “La poe-sia prove d’ un lloc que ningú controla”.

-L’ Institut Ramon LLull ha celebrat a N.Y. el festival “Catalan ‘ Days”, portant molts artistes catalanes durant el 9 de setembre fins el 31 de desembre.

-Guillem Galceran de Cartellà (1230-1306) Senyor d’ Hostalets era el Comte Despertaferro i el primer capità dels Almogavers.

-L’ escriptora Maria Àngels Anglada i d’ Abadal (1930-1999) deia: “Els catalans vivim en un Estat colonial i tenim el dret d’ exercir la nostra sobira-nia plena. No es un deliri, darrera d’ una llengua, darrera d’ una cultura, sempre hi hauria d’ haver un estat per defensar-la”.

ANUNCI IMPORTANT PER TOTS AQUELLS QUE VULGUIN FER CAGAR AL TIÓ

Hola a tothom,

Un cop més s’acosta la Torronada i amb ella arriba la tradició de fer cagar el Tió als més petits. Aquest any, però, hem volgut fer-ho una mica diferent, volem que participeu , que sigueu vo-saltres que compreu els regals o detalls als demés nens o nenes. D’aquesta manera, a més d’ajudar a l’economia del Casal podrem gaudir d’una mica més d’emoció. Com ho farem? Estem segurs que molts de vosaltres heu jugat alguna vegada a “l’amic invisible”, veritat? Això és, comprar un re-galet (tants com fills tingueu disposats a fer cagar el Tió) d’un màxim de 10 dolars i embolicar-lo en paper de regal sense posar cap nom. A l’arribar al Casal, els posareu dins d’una bossa que haurem preparat per aquesta finalitat. Més tard i sense la presència dels nens, es col•locaran sota el Tió ja preparats per a ser cagats. Així doncs, ja podeu sortir al carrer i fer vostre el Tió d’aquest any!!!


4

EL QUE PECES-BARBA NO VA DIR Molta gent s’ha sorprès de les paraules pronunciades per Peces-Barba en una conferència celebrada a Cadis, però no sé de què s’estranyen. El fet que aquest individu sigui el pare d’una Constitució que con-sagra a l’exèrcit com a garant de la unitat d’Espanya, d’una banda, i que es tracti d’un personatge proper al progressisme del PSOE eren pistes prou clares per esbrinar el seu pensament, ja que el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres. No debades, Sabino Arana, pare del nacionalisme basc, reconeixia que el principal enemic d’Euskadi era precisament el PSOE. La llàstima és que Peces-Barba no va acabar d’explicar com Espanya “es va quedar” amb Catalunya. No va dir que un tros de Catalunya va quedar fora de la monarquia hispànica, de forma il•legítima i vergonyosa. No va dir com Espanya i França van esquarterar Catalunya, sense tenir en compte les lleis i constitucions catalanes i sense ni tan sols convidar a cap personalitat del país a les discussions de l’ignominiós Tractat dels Pirineus (1659), com a major preova de menyspreu. També es va descuidar de treure a la llum com pocs anys després, França volia tornar a Espanya la “Provín-cia estrangera de Catalunya” a canvi de les Províncies Unides (Flandes), i Espanya s’hi negà. Poques dè-cades després les va perdre, i de pas, van deixar palès el poc que els importava Catalunya. El 1807 Godoy, favorit del rei Carles IV, i Talleyrand, ministre de Napoleó, van signar a Fontainebleau un tractat segons el qual es deixava passar per terres espanyoles l’exèrcit francès, camí de la conquesta de Portugal, que posteriorment seria repartit entre França i Espanya. La primera cedia a la segona bona part de

Ens plau anunciar-vos l’obertura del bufet d’advocats de Victor Alfonso, consoci del Casal i fill d’en Jesús Alfonso, antic president del Casal. En Victor us pot ajudar en qualsevol assumpte legal que us calgui, i a mes, us pot atendre en Català, Anglés o Castellà.


5

la nació lusa, agrícola i ramadera, mentre que la segona cedia a la veïna del Nord un Principat de Catalunya a les portes de la Revolució industrial, tornant a demostrar Espanya el seu menyspreu envers Catlaunya. En arribar les tropes franceses van decidir conquerir també Espanya i d’aquí arrenca el famós 2 de Maig de 1808 (es veu que a Madrid també els agrada celebrar derrotes, perquè aquell dia van caure vençuts). I encara al segle XX, a la trobada d’Hendaia entre Hitler i Franco, aquell cedia al dictador el domini de la Catalunya del Nord a canvi que entrés a la II Guerra Mundial al costat de l’Eix. Franco va respondre que “de catalans a Espanya, ja n’hi havia massa”. De tot això va oblidar-se Peces-Barba. Aquests fets són els que mai no s’expliquen a Cadis, ni a Salamanca, ni a Albacete, perquè a algú els fa vergonya i perquè per a altres, això són coses de Catalunya i no interessen al comú dels espanyols. Pel que fa als bombardejos de Barcelona, fer broma d’això és inhumà i pervers. El pes de l’exèrcit espanyol en aquesta ciutat ha estat traumàtic. Amb el Decret de Nova Planta, la Ciutat Comtal esdevingué una gran caserna militar, amb dues fortaleses (la Ciutadella i el castell de Montjuïc) que amenaçaven constantment la població i li recordaven la seva condició de derrotada. Qualsevol excusa era bona per declarar l’estat d’excepció. La Constitució de 1844 va estar vigent dotze anys; de les seves garanties, Barcelona i tot Cata-lunya només en gaudiren quinze mesos, la resta es trobà sota estat d’excepció gairebé perpetu, per a gaudi de militars i polítics espanyols. Barcelona tingué prohibit fins a 1854 destruir les muralles o construir fora del seu recinte, perquè era zona de maniobres militars. Tot el creixement demogràfic del segle XVIII i primera meitat del XIX s’hagué d’encabir dins del cinturó de muralles medievals. La població es triplicà i la gent moria literalment ofegada per la manca d’espai vital, per les epidèmies, per la manca de serveis, pels bombardejos... Poques ciutats al món deuen haver vist volar pel seu cel tantes bombes com la nostra capital durant els dar-rers tres segles. I encara l’energumen de Peces-Barba és aplaudit quan diu que ara ja no caldria bombarde-jar-la de nou per assegurar la unitat d’Espanya. És que si fos necessari, estaria disposat a tornar-ho a fer al segle XXI? Sí. Sense dubte. Ja ha quedat demostrat què sent Espanya per Catalunya. I per acabar, senyor Peces-Barba: L’11 de Setembre, Catalunya no celebra cap derrota. Commemorem i no oblidem que teníem un estat propi i que no pararem de lluitar fins aconseguir-lo. I l’aconseguirem sense l’ús de les bombes, que és l’únic llen-guatge que domina Espanya. I no s’amoïni, que ben aviat podran comprovar tots els espanyols com els va sense Catalunya i sobretot sense els diners dels catalans. Llavors, si volen, vagin a envair Portugal. Dídac RubioMembre de Catalunya Ac´ció PASSA A L’ACCIÓ I FES-TE MEMBRE DE CATALUNYA ACCIÓFacebook (les opinions del dia a dia): http://www.facebook.c om/cataccio Web: http://www. catalunyaaccio.cat/ Blogs (articles): http://www.catalun yaaccio.cat/gasetaelnord.phpYoutube (vídeos): http://www.youtube.c om/user/catalunyaaccio Twitter (xarxa social): http://twitter.com/ca talunyaaccio Fotos: https://picasaweb.google..com/cataccio01


6

Un estat propiEspanya necessita Catalunya, però Catalunya no necessita Espanya

Hi ha un romanç castellà, après en la meva remota infància escolar, del qual recordo aquest fragment: “Vinieron los sarracenos / y nos molieron a palos / que Dios ayuda a los malos / cuando son más que los buenos”. Obviem ara això de “malos” i “buenos” perquè no fa al cas. Però això d’afirmar que guanya qui té més efectius és certíssim. Ara mateix, el Congrés espanyol ha posat sobre la taula la seva majoria numèrica (hi ha més habitants a Espanya que a Catalunya, per tant, sempre serem minoritaris) i ha decidit que es reforma la Consti-tució, que es fa sense referèndum, i que a obeir i callar.

Alhora comença a fer efectiva la demolidora rebaixa estatutària de l’agressiu Tribunal Constitu-cional, malgrat la manifestació d’un milió de per-sones i les múltiples mostres de disconformitat de la gent (o és que els no castellans no som gent?); aprofita una vintena de pares, de tota la població catalana, per esborrar la immersió lingüística (per què?, hi ha algun sol ciutadà de Catalunya que ignori l’espanyol?) i sobreseuen el cas Gürtel (sin complejos, oiga). Com que han quasi nacionalitzat

les caixes, on hi ha l’estalvi català, i com que el corredor Mediterrani passa per Madrid (sic), i a més, en plena crisi, han dibuixat el mapa radial de l’Estat, com que passa tot això, no podem fer altra cosa que treure’n conclusions:

Han esborrat l’invent de “la España de las Au-tonomías” perquè ja no dóna els resultats esperats i perquè “España una y no cincuenta y una”, que ara són disset però la idea és la mateixa. Han buidat de continguts el Parlament català boicotejant i anul·lant totes les lleis que vagin més enllà d’on posem els fanals del carrer; estan repetint dia sí dia també que per a què policies autonòmiques; a Melilla honoren amb medalles un col·laborador en l’assassinat de Puig Antich i hom prepara un me-morial on estiguin representats els qui van morir a la cuneta i els vencedors.

A més: Espanya necessita Catalunya, però Catalu-nya no necessita Espanya (voleu un indicador més clar que allò de la roja, on salven l’honor amb els jugadors del Barça?).No és ideologia, sinó supervivència: necessitem un Estat propi. I el necessitem ara.

06/09/11 02:00 - ISABEL-CLARA SIMÓ

ReceptesdeCuinaCatalana

Tortell de Reis

Ingredients:

- Per a la primera massa:

20 g de llevat premsat de flequer35 g de llet sencera tèbia

Si la fava tu hi has trobat,paga el tortell sense recança

i no perdis l’esperançaseràs un ser afortunat.

Tradició, sana alegria;formen en la taula anell,i mengem tan bon tortellen pau i franca harmonia.

I si t’hi surt la figuretano et quedarà més remeique ser coronat com a Reid’aquesta festa distreta.


7

75 g de farina de força

- Per a la segona massa:50 ml de llet sencera125 g de sucre2 ous70 g de mantega freda400 g de farina de força5 g de sal15 g de llet en polsratlladura de mitja llimonaratlladura d’una taronjavainilla en polscanyella en pols

- Per a la decoració:1 ou batutfruita confitadasucre1 figureta1 fava1 corona

Preparació:

- Primera massa:

En un bol, es desfà (amb les mans) el llevat premsat amb la llet tèbia. Es deixa reposar 10 minuts.S’hi afegeix la farina i es remena fins que la massa sigui homogènia i elàstica. (Cal treballar-la una mica amb les mans).Es tapa la massa amb un drap de cuina i es deixa a uns 22ºC en un lloc sense corrents d’aire (per exemple dins el forn). I es deixa llevar fins que dobli el seu volum.

- Segona massa:

En un bol o a la màquina d’amassar, s’hi posa: la farina, la llet en pols, el sucre, la sal, la canyella, la vai-nilla, les ratlladures, la mantega freda i els ous batuts lleugerament.Es comença a amassar, i es va afegint la llet tèbia de mica en mica fins aconseguir una mescla homogènia i elàstica.S’hi afegeix la primera massa i es treballa de nou. (Cal amassar uns 10 minuts). Si veiéssiu que la massa se us enganxa a les mans, llavors cal afegir-hi una mica de farina.Es deixa dins un bol enfarinat i tapat amb un drap de cuina i dins un lloc aïllat de corrents d’aire, fins que tripliqui de volum.Passat el temps de llevat, es treballa la massa lleugerament (2 minuts). Es fa un forat al mig, i es treballa la corona per tal que la massa quedi uniformement distribuïda.


8

N’Heribert Barrera03/09/11 02:00 - JOSEP M. BALLARÍN

Amb no gaires anys més, som de la mateixa generació. Dels qui vam veure en Macià proclamant la República Catalana des del balcó de la Generalitat, sense que li fes nosa Sant Jordi just al clatell. En Bar-rera potser ho devia veure, als seus quinze anys, des de dintre mateix amb els homes de la diada. Ben bé al viu. Jo, que als meus onze anys ja era del Macià, ho recordo entre brandar de banderes, ficat en un racó qualsevol de la plaça.Ho sé segur. Àdhuc fins als tripijocs d’avui tant per a en Barrera com per a mi, Catalunya és la d’En Macià. Mort ell, no tot foren glòries.Aviso. No m’he llegit cap biografia del meu bon amic, no sé pas com va passar la guerra, però de cert que va conèixer les enyorances de l’exili mentre esdevenia un químic de debò. I ací m’aturo. No es va ficar a la política per poder fer bullir l’olla dels aprofitats.No sé pas quan va tornar per ací. En els tremolins més o menys esperançats de la dita transición menava l’Esquerra però, més català que d’un partit, va presidir el Parlament. No cal pas remenar-ho més. Es va trobar amb la pitjor que li podia passar a un polític. Les solituds de l’ostracisme a casa mateix. I fou quan va donar la mesura de la seva grandesa.Quan el vaig conèixer ja tenia la dignitat i el senyoriu d’un home serenament sol, sense ressentiments envers ningú. Ens vam entendre gairebé sense dir-nos res, per a mi fou una pau sentir-me a prop un home com ell.Tenia la serenitat socràtica dels savi de bé sense els encarcaraments del fanàtic. Home de la terra, feia olor de campa humitejada per la pluja fina, amb un bon humor irònic, irònic a la grega. I, posat a triar-li una benaurança, li triaria la bonhomia amb aquell somriure de gairell, tan seu i amical.Crec que Déu és un bon home i no gens esquifit. Crec que té les portes de casa prou amples per a Sòcrates, per al comissari Cacho, per a l’amic anarquista i per a tants i tants.Amic Heribert, crec que t’has endut un bell ensurt trobant-te davant d’unes portes obertes, que no sabies. Des d’ací dalt, ajuda’m i espera’m.

Es col·loca al damunt d’una safata folrada amb paper de forn, prèviament untat, i es pinta amb un ou batut. Es deixa llevar fins que dobli el seu volum dins un lloc aïllat de corrents d’aire i a temperatura ambient. Quan ja ha doblat el volum, es torna a pintar amb ou batut, i es decora amb la fruita confitada i el sucre.Es cou al forn, prèviament escalfat, a 180ºC (350ºF) fins que sigui ros (uns 20-25 minuts).Quan ja està cuit, es retira del forn i es deixa refredar a temperatura ambient.I si ho desitgeu, un cop fred el podeu partir per la meitat i farcir-lo del que vulgueu (com la crema pas-tissera)

Bon profit!

http://www.cuinaperllaminers.com/2010/01/tortell-de-reis.html


9

Aplec de la Diada

Nacional

11 de Setembre


10

Catalunya, nom de diva,que a tots els homes captiva.Nació sense fronteres ni passaports,ens tens robat el cor.

De tothom has estat cobdiciada,sense posseir cap tresor.La teva paraula… una escriptura.

De les pedres en treus pa,que recursos naturals no hi ha.Generalitat sense generals,som i serem pacifistes.

Terra d’artistes i esportives,organitzan foros I olimpíadesi encara somiem amb les fades.

Principat sense príncepperò tenim princeseta,que amb la fe encesa,l’anomenem, La Moreneta.

Pere Mestres


11

Castanyada

30 d’Octubre

i Halloween


12

Diumenge 11 de DesembreLa tradicional torronada tindrà lloc aquest any a partir de la 1 de la tarda a la seu del casal a 9050 Cameron Street – Burnaby.

Menjarem torrons, amanida i pa amb tomàquet i pernil. Els tiquets per les consumicions es podran comprar el mateix dia al Casal $ 15 per persona.

El tió cagarà regals pels més petits pel que us demanem que confirmeu si portareu nens per tal de poder fer els preparatius.

Torronada 2011Diumenge 11 de Desembre

Les cançons per fer cagar el tió!

Caga tió,caga torró;

si no et darécop de bastó.

Caga tió, tió de Nadal;posarem el porc en sal,la gallina a la pastera,i el pollí a dalt del pi.Toca, toca Valentí.

Ara passen bous i vaques,I gallines amb sabatesi galls amb sabatons.

Correu, correu minyons,que la tieta fa torrons,el vicari els ha tastat,

diu que són un poc salats.Ai el brut, ai el porc,ai el cara, cara, cara,ai el brut, ai el porc,ai el cara de pebrot.

Tió, tió,tronc de Nadal;

caga torrói pixa vi blanc.

EL XÀFEC DE VANCOUVER · 2015. 4. 10. · Senyor d’ Hostalets era el Comte Despertaferro i el...

Documents

Transcript of EL XÀFEC DE VANCOUVER · 2015. 4. 10. · Senyor d’ Hostalets era el Comte Despertaferro i el...