El10-16

Núm. 16

� p.19

� ��

p.3 p.21p.4 p.22

p.8

Foto: Jordi Sugrañes

p.8

Vallès · Mollet i lesFranqueses, les vilesmés endeutades

La Garriga · Solidaritatpresenta els comptesper a un estat propi

L’Ametlla · Una nova sentència per assetjament

Partes · Grífols es llançaa descobrir una vacunacontra l’Alzheimer

Bigues i RiellsL’oposició fa pinyai presenta unamoció de censuracontra l’alcalde,Joan Vila (CiU)

p.9

�

Granollers estrena una tècnica més eficaç en la fecundació ‘in vitro’

El TSJC ratifica la sentència quedeclara il·legal el golf de Vilalba

102 � divendres, 23 de març de 2012

10 3 �divendres, 23 de març de 2012

Tota moneda té una cara i unacreu. En la moneda del deuteamb els seus proveïdors es re-flexen els ajuntaments de Cano-velles, Llinars, Sant Celoni, San-ta Maria de Palautordera, Vallgor-guina i Vilalba Sasserra, queestan al corrent de pagament. Enla creu, i debent més d’un miliód’euros, la imatge que apareix ésla de l’Ametlla, Figaró, les Fran-queses, Granollers, Lliçà d’A-munt, Mollet, la Roca, Sant Fostde Campsentelles, Santa Eulà-lia de Ronçana i Vilanova del Va-llès.

El cas d’aquest darrer munici-pi és excepcional perque té eldubtós honor de figurar a la llis-ta dels 85 més endeutats de Ca-talunya (amb un total de 947 po-blacions) perque els númerosvermells superen de llarg la par-tida d’ingressos que va consig-nar: el seu passiu equival al113% del pressupost municipal.El percentatge es calcula segonsla previsió d'ingressos de l'e-xercici amb les factures degudes,de manera que un ajuntamentamb el 100% de deute té tots elsingressos previstos hipotecats.L’alcalde, Oriol Safont (UpV), aqui poc abans de les darrereseleccions municipals la compan-yia elèctrica va avisar que esta-va a punt de tallar-li el subminis-trament per impagament, hauràde recórrer a pràctiques d’engin-yeria financera per salvar el tipus.

ELS QUE DEUEN...El deute acorrala els ajunta-ments en desigual proporció.Alguns d’ells han entrat en unadiabòlica espiral a causa de la re-ducció d’ingressos pels embatsde la crisi i de l’impagamentdels seus morosos, entre ells laGeneralitat, que acumula un

Els ajuntaments més endeutatsEl deute de l’Ametlla, Figaró, les Franqueses, Granollers, Lliçà d’Amunt, Mollet,

la Roca, Sant Fost, Santa Eulàlia i Vilanova del Vallès supera en cada cas el milió

deute total de 351 milions d’eu-ros amb els consistoris cata-lans. La conseqüència de totplegat és l’acumulació de fac-tures impagades als seus proveï-dors. Granollers deu 2,9 milionsd’euros i Mollet 14,9, mentrel’Administració autonòmica elsdeu a ells 10 i 8,5 milions, res -pectivament.

La llista dels ajuntamentsvallesans que més deuen alsproveïdors la integren l’Ametlla(1.219.000 euros), Bigues i Riells(91.500), Caldes de Montbui(787.482) Cànoves i Samalús(450.000), Cardedeu (610.000),Figaró (1.495.000), les Fran-queses (7.447.600), la Garriga(813.356), Granera (101.000), laLlagosta (1.137.300), Lliçà d’A-munt (1.400.000), Martorelles(940.900), Montmeló (558.700),la Roca (2.540.000), Sant Feliude Codines (480.000), Sant Fostde Campsentelles (1.543.000),

Sant Pere de Vilamajor(580.000), Santa Eulàlia deRonçana (2.500.000), Tagama-nent (396.000) i Vilanova delVallès (1.500.000 euros).

Els casos de les Franque-ses, Santa Eulàlia de Ronçana iLliçà d’Amunt són especials. Enel primer municipi, la responsabil-itat de l’equip de govern ésmoralment major del que seria encondicions normals a causa del’elevada despesa que repre-senten per a les arques munici-pals els sous i les dietes dels 11regidors –i els càrrecs de confi-ança– . En el segon, perquè al-

gunes de les factures impa-gades es remunten a l’any 2009i el consistori no té clar quepugui fer front als crèdits bancar-is que té suscrits. I en el tercer,perque la totalitat del deute cor-respon a l’Empresa Municipald’Obres.

.... I ELS QUE ESTAN AL DIALa cara més lluent de la mone-da la formen els ajuntaments va-llesans que estan al dia de paga-ment. Parets està al dia: té liqui-dades totes les factures corres-ponents a l’exercici 2011 i ante-riors i així ho ha comunicat al Mi-nisteri d’Hisenda i Administra-cions Públiques. La situació res-pon, segons l’alcalde, Sergi Min-gote, a la “bona gestió econòmi-ca del consistori, que permet nohaver de recórrer a cap mesuraexcepcional, com ara haver d’a-collir-se a la línia de finançamentamb crèdits al 5% d’interès delpla de préstecs del govern cen-tral”.

El de Sant Celoni és l’altregran ajuntament que està al cor -rent de pagament amb els pro-veïdors. El principal consistori del’àrea del Baix Montseny no tépendent cap obligació anterior al’any 2012 que tingui la conside-ració de vençuda, líquida o exi-gible, malgrat que el seu deutegeneral ha crescut un 50% entreels anys 2007 i 2010. L’equip degovern ha anunciat que conside-rarà prioritàries les factures deles petites i mitjanes empreses ique assumirà temporalment eldeute que li generen altres admi-nistracions. La Generalitat deu aaquest municipi 1.674.786 euros,xifra que representa prop del10% del pressupost local.

AVANCEN ELS DINERSLes diputacions i la Generalitathan suscrit recentment un con-veni pel qual les administracionsprovincials injectaran 211 mi-lions d’euros al Govern autonò-mic amb l’objectiu que aquest ei-

El de Vilanovaapareix a la llistadels 85 consistoris

catalans més endeutats

xugui el deute que té amb elsajuntaments. Es tracta d’un plad’assistència financera al quals’acolliran diversos consistorisvallesans. El de Parets serà und’ells i rebrà 802.066,26 euros,que permetran reduir en un 29%el deute total; el 70% restantequival actualment a 1.876.929euros.

També s’acolliran a aquestpla els ajuntaments de Granollersi Mollet, que tenen assignat unmilió i 798.000 euros respectiva-ment. La iniciativa no ha estatexempta de polèmica política, jaque altres consistoris més petitsde la comarca, i amb menysdeute, governats per CiU, comara Bigues i Riells i Vallgorguina,rebran 1,2 milions i 900.000 eu-ros. En alguns àmbits, aquestadistribució dels diners s’ha con-siderat un “greuge comparatiu”.

PRÉSTECS ESTATALSLa línia de crédit del governcentral per saldar els deutes ésuna altra de les vies per lesquals els ajuntaments podranajustar en els pròxims mesosels seus comptes amb els pro -veïdors, que principalment sónpimes i autònoms. Ja han anun-ciat que s’acolliran a ella elsmunicipis de Cànoves i Sama -lús, Figaró, les Franqueses,Lliçà d’Amunt, Martorelles, Mo -llet, Montmeló, la Roca, SantFost, Sant Quirze Safaja, SantaEulàlia de Ron çana, Tagama-nent i Vilanova.

Al marge dels ajuntaments,els consells comarcals tambévolen ajuts per pagar les sevesfactures. Sense poder sol·licitarel finançament per acabar ambel deute amb els seus proveï-dors, han demanat poder aco-llir-se al fons destinat alsconsistoris. L’objectiu de totesles administracions, tinguin o noparticipació en els tributs de l’E-stat però que igualment prestenmolts serveis, és sortir d'un pro-fund pou sense fons.

José A. Pilar

Vallès Oriental


Si Catalunya fos independent, laseva situació econòmica seriamolt diferent de l’actual. Aquestva ser un dels missatges que vanquallar entre les 300 personesque van assistir dissabte passata la presentació a la Garriga delspressupostos de l’Estat propi.L’acte, que es va celebrar a l’Au-ditori de l’Escola de Música, for-ma part de la campanya Es-panya ens roba. Tu ho penses,nosaltres ho diem, impulsadaper Solidaritat Catalana (SI) arreudel país. Hi van participar el di-putat d’aquesta formació, ToniStrubell, i l’economista Emili Va-lero. Els comptes presentats esbasen en l’aprovació i aplicacióde la llei d’independència presen-tada el març de 2011.

ESPOLI FISCALEls dos ponents van exposar alpúblic assistent a l’acte una pro-posta alternativa als comptesaprovats pel Govern de la Gene-ralitat. "Aquest país –va dir Stru-bell– necessita i mereix uns al-tres pressupostos. Podria tenir,amb els recursos propis, unpressupost d'un país normal".Segons el diputat, la situacióactual seria molt diferent si Ca-talunya recuperés els 20.000milions d'euros que els catalanspaguen cada any a l’Estat espa -nyol en concepte d’impostos i noretornen. És l’expoli fiscal delqual parlen els sectors indepen-dentististes.

Solidaritat Catalana conside-ra que el pressupost autonòmicretalla la partida destinada aserveis socials en un 7%, queequival a 1.135 milions menys eneducació, sanitat i benestar so-cial; no genera creixement eco-nòmic i sí l’increment de l’atur alpaís; i porta Catalunya a nivellsmàxims de deute (10.500 mi-lions) i a un dèficit inassumible

El camí cap a la independènciaSI presenta a la Garriga els pressupostos d’una Catalunya amb Estat propi i sense retallades dins la campanya ‘Espanya ens roba. Tu ho penses, nosaltres ho diem’

(5.408 milions amb els ingressosactuals).

Per la seva banda, Valero vaexplicar que una Catalunya inde-pendent i sense l'actual espoli fis-cal no hauria de recórrer a les re-tallades per fer front a la crisi. Elspressupostos de l'Estat propipresentats per SI equivalen, se-gons la formació, als comptesque tindria la Generalitat si re-captés o gestionés els impostoscatalans.

ELS NÚMEROS PROPISAmb un Estat propi, Catalunyarecaptaria el 100% dels impos-tos i els catalans participarien del100% dels ingressos. Això signi-ficaria, segons SI, que es podrieninvertir entre 16.170 i 20.010milions d’euros més al país.Aquestes xifres tindrien una re-percusió directa sobre l’econo -mia i el benestar dels ciutadans,ja que d’entrada es podrien des-tinar 4.400 milions més (+27%)a Educació, Salut i BenestarSocial. També es podrien incre-mentar els pressupostos, amb3.200 milions més, a Empresa,Ocupació, Infraestructures i Uni-

versitats. La independència, se-gons la formació, també signifi-caria la fi del creixement deldeute i marcaria l’equilibri delpressupost amb un dèficit zero.Aquests comptes virtuals situenel sector públic català entre elsmés sanejats d’Europa en eltermini d’un any.

Segons SI, amb un Estat pro-pi, el Govern català podria assu-mir un model d’ingressos trans-parent, sanejat i no depenent dela discrecionalitat de tercers.Amb l’independència, Catalunyaassumiria la recaptació directa detots els impostos, una mesuraamb la que els ingressos fiscalss’incrementarien un 91% senseque els ciutadans haguessin depagar més tributs. A més de lamillora de la tresoreria, el paísassoliria “l’equilibri financer i elsuperàvit”: d’un dèficit de 5.408milions d’euros i del -2,66% delPIB Catalunya passaria a unsuperàvit de 106 milions i un ín-dex del 0.05% del PIB; també esreduïria del 18% al 15% el deu-te sobre el PIB i es milloraria elràting del país, ja que els ingres-sos tributaris propis actuals es

multiplicarien per 18, passantde 1.999 milions a 38.542.

VUIT LÍNIES D’ACTUACIÓEl pressupost de l’Estat propipresenta tres àmbits que com-prenen vuit línies d’actuació persortir de la crisi i generar benes-tar. El primer està relacionatamb el terreny social (amb un in-crement de la despesa d’entre4.400 i 6.400 milions d’euros icomprèn l’aturada de les retalla-des, resoldre les mancances eneducació i sanitat i dedicar recur-sos contra la pobresa. El segon,amb la reactivació econòmica(amb una inversió d’entre 2.700i 4.700 milions) inclou engegarun programa d’infraestructures,ajudar les empreses a crear ri-quesa i ocupació, rebaixar lapressió fiscal de l’Impost de So-cietats i internacionalitzar elssectors depenents del mercat es-panyol. I el tercer i darrer, ambl’estalvi de 3.700 milions gràciesa la constitució d’un fons de re-serva de pensions segur per alfutur i el refinançament del deu-te actual aprofitant les millorsqualificacions creditícies.

José Antonio Pilar

Vallès Oriental

Foto: El 10

L' Associació de Municipisper la Independència (AMI),compta ja amb 324 adhe-sions que representen2.328.451 ciutadans (un 30per cent de la població ca-talana). Actualment formenpart de l'AMI un total de 309ajuntaments, 14 consellscomarcals i una diputació, lade Lleida. Els consistoris va-llesans que en formen partsón els de Bigues i Riells,Caldes de Montbui, Carde-deu, Castellterçol, la Garri-ga, les Franqueses, Llinars,Martorelles, Sant Antoni deVilamajor, Sant Celoni, San-ta Eulàlia, Santa Maria dePalautordera, Tagamanenti Vallgorguina. D’altres, en-cara no han formalitzat eltràmit però ja han aprovathan aprovat als plens fer elpas: Aiguafreda, Fogars,Gualba i la Roca.

Municipisvallesans

Instant Instagram

Editorial

La Foto

Què en penses...

sginesta silviarmallafremacatxis

La LupaJosé Antonio Pilar

[email protected]

Staff

Si vols participar envia’nsles teves cartes, opinions,fotos a: [email protected]

Edita

DirectorJosé Antonio Pilar [email protected]

Redacció[email protected]

Jordi Sugrañ[email protected]

Cristian Gó[email protected]

Cap de ProduccióAlbert Baldó[email protected]

[email protected]

Adolf [email protected]

Esther Rodrí[email protected]

Ricard [email protected]

DistribucióRamon [email protected]

Contacte:Av. Jaume I, nº 16408100 · Mollet del VallèsTels. 93 179 25 88Mòb. 640 198 [email protected]

15.000 exemplars

Número dipòsit legal

B. 40891-2011

Membre de:


Sequera passada per aigua. El país està immers des de fa un temps en una sequera crítica. Quanmolts periòdics ens preparàvem per fer un especial sobre la sequera, el cel sembla haver-nos es-coltat i ha decidit deixar-se caure en forma de pluja. Riu Congost · El Figaró

Anna DomínguezHosteleria

Hi estic d’acord, sóc inde-pendentista. Però, a partdels meus sentiments, con-sidero que és positiu que to-thom hi pugui opinar, estiguio no a favor de la indepen-dència.

Estas a favor d’un hipotètic referèndum per a la independència de Catalunya?

Jaume MateuEmpresari

Com a empresari, hi estic afavor i crec que s’ha de ferperquè tothom hi pugui opi-nar. Tanmateix, tampoc crecque el referèndum sigui lasolució per remuntar la cri-si actual.

Maria CanoAtenció a persones grans

Em sembla molt bé. Consi-dero que si es fa aquestpas endavant, Catalunyamilloraria en el futur i seriabeneficiós per a tots nosal-tres. Hi estic d’acord, i quanse celebri, hi votaré.

Els deutes que acumula la Gene-ralitat amb les administracions iinstitucions del país s’ha conver-tit en una mena de fitxa de domi-nó que cau i s’endú per davantla resta de fitxes. Si bé els ajun-taments ja s’han defensat del seuelevat deute al·legant que l’exe-cutiu català encara els ha de pa-gar o retornar bona part d’a-questa xifra, hi ha un altre aspec-te que preocupa tant o més. Unbon exemple d’això és l’associa-ció APADIS, una entitat sense

ànim de lucre, que dóna un im-portant suport en àmbits socials,que ha anunciat que els cons-tants impagaments de les admi-nistracions l’estan ofegant. Sino se’ls paga el que se’ls deu,hauran de començar a reduir ser-veis, i per tant la resta de la so-cietat se’n veurà resentida.

La crisi actual ens està portanta situacions extremes, i es fa di-fícil assenyalar a un culpable,però està ben clar que les admi-nistracions han de vetllar pels

serveis públics, dels que se’n be-neficia la immensa majoria delscatalans, i dins d’aquests serveistenen un paper cabdal els ser-veis socials. Hauria de ser un pi-lar intocable de la societat. Ma-lauradament no ho és.

Les administracions hauriende recordar que estan on estanperquè algú els vota. I la majo-ria de votants formen part d’a-quest grup que utilitza els serveispúblics i, en concret, els serveissocials.

El deute fa caure totes les fitxes del dominó

SENTÈNCIA RIDÍCULAUn jutge de Sao Paulo ha or-denat presó domiciliària pera un captaire processat perfurt. L’home podria enfrontarpena de presó per incomplirel dictamen de la justícia enno tenir un lloc on viure. Al'octubre, Nelson Renato daLuz va ser detingut robantunes plaques d'alumini d'unaestació del metro i va ser tan-cat durant el judici. Segons lapremsa, en el seu expedientconstava que no tenia domi-cili, encara que la dada no vaformar part de l'argument dela defensa.

"En el procés faltava la in-formació que Nelson era cap-taire, fet que no va ser utilit-zat per la defensa per no es-tigmatitzar encara més undetingut que pateix trastornmental", ha indicat el IDDD."Era innecessari entrar en ladiscussió de si era captaireperquè no va ser sol·licitat elseu empresonament domici-liàri, es va demanar la sevallibertat", va precisar l'advocatMarcelo Feller. El jutge Fi-gueiredo Gonçalves asse -nyala que Da Silva no hauriade ser internat, però d'altrabanda considera que no potestar en llibertat. Dins d’a-quest absurd, primer inte-ressat en complir la condem-na és l’home. Això significa-ria que, almenys, té casa.

SemàforsMirador

T’ho diré una vegada i no t’ho diré mésL’Agulló Ramon Pueblo


Peus a la galleda

La setmana passada un Trend’Alta Velocitat (TAV) que realit-zava el trajecte Madrid-Barcelo-na va saltar-se la parada deLleida. Davant de la sorpresa detots els viatgers que volien bai-xar a l’estació de la capital delSegrià, el conductor del tren vatirar pel dret i va continuar comsi res fins a Tarragona, on el cen-tenar d’afectats van haver d’es-perar un tren que fes la ruta a lainversa fins a Lleida. En llocd’arribar a quarts de sis de la tar-da, ho van acabar fent una horai mitja més tard.

Alta Velocitat EspanyolaSempre en moviment

L’empresa farmacèutica hafet una aposta clara i ferma con-tra una de les malalties més ho-rribles de l’actualitat: l’Alzhei-mer. Invertirà per cercar-ne unavacuna, un projecte que insuflaesperança a la societat actual.

�

Grífols

EL 29-M, VAGA GENERAL

S’HO VOLEN CARREGAR TOT;és per aquest motiu que els sin-dicats el proper 29 de març hemconvocat una vaga general.

El PP i CiU han aprovat la re-forma laboral més dura que maiha vist aquest país, una reformaque és la continuació de la polí-tica de retallades en l’àmbit del’estat del benestar que impulsenles dretes a l’Estat espanyol i aCatalunya.

Una reforma laboral que podrí-em resumir de la manera se-güent: en dos trimestres, et bai-xo el sou i, en tres, t’acomiado, itu no podràs fer-hi res. I, malau-radament, aquestes són les da-des que veiem des de la seva po-sada en funcionament.

Al Vallès Oriental, en només 18dies després de la seva aprova-

ció, s’han triplicat els ERO en re-lació a l’any passat. La reforma la-boral ha suposat la generalitzacióde l’acomiadament a 20 dies pera tots els treballadors, una rebai-xa de les indemnitzacions d'un70%, i això sense cap mena dedubte portarà a la substituciódels pares pels fills, ja que elsacomiadaments seran massius.Però la reforma laboral busca queels nostres joves, quan s’incorpo-rin al món laboral, allarguin laseva precarietat amb sous mésbaixos fins als trenta anys.

Una reforma que fomenta unnou contracte subvencionat ambla prestació d’atur i beneficis fis-cals als empresaris, i que obligaal treballador a passar un perío-de de prova d’un any sense dreta rebre indemnització si no el su-pera.

Una reforma que vol crear porentre els treballadors, i que bus-ca el dumping social entre els fi-xos i els temporals, i entre els atu-rats que rebin prestació i els queno la rebin. Que trenca la nego-

ciació col·lectiva, l’eina que hafuncionat durant els últims trentaanys i que ha portat el nostre paísa l’etapa de creixement econòmici pau social més llarga de la sevahistòria.

L’eliminació de la ultraactivitatdels convenis i el foment dels con-venis d’empresa en l’estructuraempresarial porten més precarie-tat, i fomentaran les dobles i lestriples escales salarials en unmateix sector industrial i, pertant, la competència deslleial en-tre empreses.

Una reforma que dóna tot alpoder als empresaris per a la pre-sentació dels ERO, pels quals jano farà falta l’autorització de laGeneralitat; i si no hi estem d’a-cord, només ens quedarà l’opcióde la judicialització.

Una reforma que busca queseguim competint amb salarisbaixos i treballs de poca qualifica-ció, i això, senyors del PP i CiU,no és el model de futur que volemper a nosaltres, però tampoc elque volem per als nostres fills.

Per cert, és una reforma queincompleix la Constitució Espan-yola, i sembla ser que un cop elPP ja té el Govern això ja no im-porta.

I que, a més, també treu com-petències a la Generalitat i tam-bé incompleix l’Estatut d’Autono-mia. Però això, per al Sr. Duran,tampoc deu ser important, quanes tracta de fer negocis el país liimporta un rave.

Totes les mesures que vostèsestan aprovant només busquendestruir l’estat del benestar i em-pobrir la classe treballadora; i ésper això que plantarem cara, i elsplantarem cara a vostès cada dia,però també als empresaris queimpedeixin els treballadors fervaga amb coaccions i intimida-cions.

Que els quedi clara una cosa:els treballadors, tinguem treball,estiguem a l’atur, siguem joves oestiguem jubilats, el proper 29 demarç farem un crit unànime con-tra el model de societat que ensvolen imposar: Vaga General.

CCOO i UGTVallès Oriental

La Bústia

portant les sacsejades d’aquestcapitalisme que ens governa ique converteix en invisiblesaquests desnonaments. Al con-trari que els propis afectats, quehan aturat 200 desnonaments ihan aconseguit lloguers socialsa desenes de famílies.

La Plataforma d’Afectats perles Hipoteques (PAH) ha gene-rat una estela d’apoderamentindividual i col·lectiu, en un anys’han generat a tot l’Estat quasiun centenar de plataformes ihan influït, tot i que encara dèbil-ment, en el discurs polític. La da-ció en pagament ha passat deser una solució que ensorraria elsistema a estar en una declara-ció de bones pràctiques on s’es-tan adherint algunes entitats fi-nanceres.

Les administracions munici-pals fa uns mesos es van mos-trar molt actives contra els des-nonaments, però a dia d’avui en-

cara tenen moltes feines que nohan començat: on és el cens mu-nicipal de pisos buits? On són elspisos de lloguer social? On sónles dades sobre el nombre dedesnonaments?

El que ha de provocar aques-ta reflexió és la reacció de lespersones que formen part delsajuntaments, jutjats, funcionarisde justícia, treballadors de les en-titats financeres (hi ha 60.000d’aquests que perdran la sevafeina fruit de les fusions), treba-lladors socials i veïns, per a quees visibilitzin. Accionar, mobilitzari treure tota la maquinària possi-ble per recuperar la dignitat so-cial i institucional.

Mentrestant, a l’abril us convi-dem a unir-vos a la recollida designatures per la ILP: quenotehi-potequenlavida.org.

Raquel JiménezMembre PAH de la Llagosta

DESNONAMENTS INVISIBLES

Aterridor. Quina altra catàstrofeha obligat a desallotjar 350.000famílies del seus habitatges?Un terratrèmol o una inundacióhauria ocasionat fires benèfi-ques a televisió, declaracionsinstitucionals i eines per reduirl’impacte sobre aquest desallot-jament massiu. Però a Espanyaaviat seran 500.000 les famíliesque seran desallotjades per lausura bancària i la passivitat deles administracions públiques.Aquestes últimes parlen de“manca d’eines” o de no ser laseva competència, creen einesmolt dèbils o no s’atreveixen.

Entre uns i altres, suportem.L’únic positiu que es pot treured’aquesta catàstrofe social ésque, a més de l’adhesió a la PAHde milers de ciutadans a moltsmunicipis, demostra que les fa-mílies i l’ajuda mútua estan su-

Els ajuntaments arrosseguen,en alguns casos, uns deutes moltelevats, però bona part de culpano la té la seva mala gestió, sinóel fet que la Generalitat hagi tan-cat l’aixeta amb els diners que elsdeu i les partides promeses.

�

El centre privat de reproduccióassistida ha incorporat una novatecnologia, una incubadora mésmoderna, que incrementa l’eficà-cia de la fecundació in vitro, peròque no suposarà una despesaextra per als seus clients.

�

FecunMed

Deute Administració

L’Ametlla, sense recull depremsa. L’Ajuntament dirigit pelconvergent Andreu González haesborrat del mapa del web mu-nicipal el servei de recopil·lacióde les notícies relacionades ambel municipi publicades pels dife-rents mitjans de comunicació. Elconsistori ha informat als usua-ris a través d’una nota que expli-ca les causes de la suspensió.

El text diu: “Els informem queper motius aliens a la nostra vo-luntat i vista la regulació aplica-ble a mitjans de comunicació depremsa escrita i la necessitat deconveniar la relació amb aquests,se suprimirà el servei de publica-ció de les notícies de l'Ametlla alweb de l'Ajuntament i l'enviamentd'aquestes. Els recordem que ala Biblioteca trobaran la premsai el recull de notícies de l'Amet-

lla disponible per consultar asala”. El consistori ha posat fi auna bona iniciativa, que equipsde govern anteriors van posar enmarxa. Les raons donades nosón gens convincents.

‘Purito’ es perd la volta. El ci-clista paretà Joaquín ‘Purito’ Ro-dríguez s’ha quedat sense laVolta Ciclista a Catalunya per se-gon any. Si el 2011 va patir unamolèstia al genoll, el 2012 ha es-tat víctima d’una tendinitis altendó d’Aquil·les, provocada perl’estrena d’unes sabatilles novesa l’etapa de la Tirrè-Adriàtic queva acabar guanyant. Aquest im-previst l’ha separat de la cursacatalana i, després de recuperar-se a les Canàries, espera tornarper la Volta a Euskadi. Esperemque allà tingui... millor peu.

SocietatSocietat108 � divendres, 23 de març de 2012

Torna la jornada Fem Dissabte per netejar la llera dels rius Un any més, se celebra la jornada Fem Dissabte a diferents municipis del Va-

llès. Aiguafreda, l’Ametlla del Vallès, Montornès i Sant Antoni de Vilamajor s’hanadherit a aquesta iniciativa, impulsada per l’Associació Habitats “Projecte rius”,

que vol conscienciar sobre la neteja dels rius. L’activitat es realitzarà aquest dis-sabte i els voluntaris retiraran les runes i andròmines de la llera dels rius.

Jordi Sugrañes

Granollers

Dues parelles estan assegudes ala sala d’espera. Una al davant del’altra, però no es miren. Llegei-xen una revista, miren el televisoro dissimulen observant un quadredecoratiu. De cop, l’infermeratreu el cap, i demana a una de lesparelles que la segueixin. Decop, les dues dones que esperà-ven es miren, només és un se-gon, de reconeixement, de com-prensió, de suport. I se som-riuen.

Ambdues han demanat cita aFecunMed, situat a la terceraplanta de l’edifici de La Mútua delCarme (Pl. Pau Casals). Aquestcentre privat de reproducció as-sistida té uns resultats d’emba -rassos de molt alt nivell, segonsauditories externes. Des de faunes setmanes, a més, ha adqui-rit una nova maquinària d’incu -bació d’embrions que podria in-crementar encara més el seunivell d’eficiència.

Segons els estudis, aquestnou aparell, l’Embryoscope, quefunciona a ple rendiment des deprincipis de febrer, ara fa pocmenys de dos mesos, podriaampliar entre un 10 i un 15% elpercentatge d’em barassos res-pecte als mètodes emprats ante-riorment. Representa un pas en-davant dins de la reproducció invitro, un sistema de fecundacióassistida amb una certa comple-xitat que, malgrat el seu èxit i elsavenços, a cadascuna de lesseves etapes perd punts d’efi-

Donant un cop de mà a la cigonyaEl centre de reproducció assistida FecunMed inverteix en una tecnologia puntera

ciència.UN PROCÉS DELICATEn la fecundació in vitro, s’ex -treuen el major nombre d’òvulsde la dona i s’inseminen amb unaselecció d’esperma tozous del’home, per tal que aparegui l’em-brió. A partir d’aquí, es fa un se-guiment de tres dies, i aquellsembrions que són viables o quees desenvolupen millor es reintro-dueixen (tres com a màxim) a l’u-ter de la futura mare.

Cadascun d’aquest passosresta eficiència al procés, però a

més, fins ara, se li havia de su-mar unes altres situacions de riscper a l’èxit de la fecundació.Amb les antigues incubadores,per fer el seguiment de cada em-brió, cada dia s’havia de treurecadascun d’ells de la incubado-ra, posar-lo al microscopi i treu-re’n les conclusions. “Nomésamb tres fotografies s’havia deconcloure quins eren els em-brions amb major potencial”, ex-plica Montserrat Sabaté, embriò-loga de FecunMed. El mètoderestava eficàcia i posava en pe-rill l’estabilitat que tenien els em-brions a dins de la incubadora.

SEGUIMENT CONSTANTBen al contrari, la nova incubado-ra que ha adquirit el centre de re-producció assistida permet fer fo-tografies dels embrions cadaquinze minuts sense haver de

Foto: J. S.

Les embriòlogues Montserrat Sabaté i Begoña Anguita, al laboratori de FecunMed

pertorbar el tancament hermèticde la incubadora. D’aquesta ma-nera, no s’alteren les condicionsde conservació. Però a més, imés important, permet conèixertot el procediment de fecundaciói incubació, ja que la sèrie de fo-tografies preses durant els tresdies permet veure el procés comuna seqüència. “Ara tenim tota laseqüència, alguns processosabans se’ns escapaven i arahem descobert que condicionenel futur desenvolupament”, expli-ca Montserrat Sabaté.

Té una nova incubadora, que

fotografia els embrions cadaquinze minuts

D’aquesta manera, es podenapreciar les diferències de desen-volupament de cadascun delsembrions. “Amb aquesta tècnica,podem seleccionar millor els em-brions, tenim més criteris, i lespossibilitats augmenten”, desta-ca Montserrat Sabaté que, junta-ment amb Begoña Anguita, formal’equip especialitzat de Fecun-Med.

El cap de laboratori, RafelBuscà, destaca l’aposta del cen-tre per la darrera tecnologia.“Tractem que els nostres tracta-ments siguin del màxim nivell, iaixò és fruït de mirar de treballarbé i d’invertir en tecnologia”, in-dica Buscà.

PRIMERS RESULTATSAquesta aposta es tradueix enque, a partir d’ara, tots els clientsde FecunMed se’n podran bene-ficiar sense cap cost afegit. “En-tenem que és la millor manera decultivar els embrions i, per tant,l’hem incorporat en la nostra ru-tina diària”, explica Rafel Buscà,responsable del departament.

El cap de laboratori destaca laproximitat del centre amb elsseus clients: “Al ser un centre re-lativament petit, podem invertirmés esforços, temps i energia encada cas; podem fer un segui-ment molt personalitzat de cadapersona”.

Potser per aquesta raó, l’equipde laboratori no pot amagar laseva emoció a l’anunciar que, enels dos mesos escassos de fun-cionament de la nova incubadora,ja compten amb vuit embarassos,set dels quals ja s’han fet la prime-ra ecografia. “Tots vuit casos es-tan seguint el curs normal dequalsevol embaràs”, indica Buscà.

El procés potaugmentar

els embarassos entre un 10

i un 15%


Aquesta setmana ha finalitzat uncamí judicial de dotze anys persolucionar el conflicte del camp degolf de Vilalba. Les instal·lacionshan de tancar i s’ha de posar fi al’activitat. Així ho ha dictaminat elTribunal Superior de Justícia deCatalunya (TSJC), que ha deses-timat el darrer recurs presentatper l’Ajuntament de la Roca i li exi-geix que acati la sentència (demaig de 2010) que anul·la les lli-cències (tant la d’obres com l’am-biental) del camp de golf ja queaquest no té la cobertura del pla

El TSJC ratifica que el golf Vilalba és il·legalEl Tribunal Superior ordena a l’Ajuntament de la Roca que clausuri les instal·lacions

Foto: R.V.

La lluita veïnal portava dotze anys en marxa

parcial municipal. El recurs pre-sentat pel consistori adduïa queamb anterioritat a la sentència,concretament al novembre de2009, la Comissió Territorial d’Ur-banisme de Barcelona va aprovarla modificació del pla parcial perpermetre el funcionament delcamp de golf. Tot i així, la sentèn-cia del TSJC adverteix al l’Ajun-tament que la nova ordenació ur-banística no és suficient i que ésindispensable la tramitació d’unanova llicència d’obres que faci le-gal el funcionament de lesinstal·lacions. A no ser que el con-sistori s’aferri a aquesta última op-ció, aquest és el final de trajectedel conflicte del camp de golf, ja

Cristian GómezLa Roca

que no hi ha la possibilitat de pre-sentar més recursos contra lasentència avalada ara pel TSJC.

La sentència que declara il·le-gal el camp de golf, ja que no dis-posa de les llicències necessàriesper operar, ha estat possible grà-cies a anys de lluita dels membresde la Plataforma per Vilalba, queara és “congratulen” amb la reso-lució judicial i es mostren confiatsque el consistori acati la resolució.Després de dotze anys de lluita,la Plataforma veu com la Justíciaposa punt i final a un projecte queells qualifiquen de “desgavell”que tenia per únic objectiu “cons-truir una urbanització de luxe enun espai rural”.

La Roca potperdre placesde parvulari La Roca · Les places de parvu-lari que ofereixen les escoles pú-bliques del centre de la Roca, laMogent i la Pilar Mestre, estansota el punt de mira del departa-ment d’Ensenyament, que vol eli-minar una línia de P-3 a l’esco-la Pilar Mestre. Es tracta dels dosúnics centres públics de la vilaque ofereixen el primer cicle d’e-ducació infantil, és a dir, P-3. Ac-tualment, entre les dues escolesdisposen de dues línies de P-3,que amb 25 alumnes per classe,sumen un total de 100 places.Ensenyament ha calculat que elcurs que ve s’inscriuran en total75 nens, motiu pel qual ha deci-dit retallar una línia de la PilarMestre.

PORTA OBERTAEls càlculs de la Generalitat nocoincideixen amb els del consis-tori, ja que segons el cens de laRoca, hi ha 87 nens nascuts a lavila que haurien de cursar P-3 apartir de setembre. Si bé són dosmenys que l’any anterior, l’Ajun -tament considera que es unaquantitat que no justificaria lamesura. L’argument d’Ense nya -ment és que les seves esta -dístiques mostren que no s’esco -laritza el 100% dels nens de tresanys i que alguns marxen a esco-les de fora de la seva població. Toti així, el Govern ha deixat una por-ta oberta i s’ha compromès ambl’alcalde Rafel Ros a retirar la me-sura si el nombre de matricula-cions se situa entre les 80 i les 85.

Des dels Ampa d’ambduesescoles no es veu amb bons ullsla hipotètica reducció de placesi asseguren que, de tirar enda-vent, podria plantejar problemà-tiques com la massificació de lesaules o el fet que alguns alum-nes que haurien d’iniciar P-3engunay, no puguin fer-ho alcentre on ja estudien els seusgermans grans. C. G.


L’Hospital deMollet escoltaals ciutadansMollet · La ciutadania podrà dir-hi la seva respecte al funciona-ment i les estratègies de futur del’Hospital de Mollet. De fet, tal comha recordat el director del centre,el doctor Jaume Duran, l’Hospitalsempre ha estat obert a les sug-gerències i inquietuds de les en-titats i dels ajuntaments de laseva zona d’influència.

Però aquesta relació serà en-cara més estreta quan es posi enfuncionament el Consell de Par-ticipació de la Fundació Sanitàriade Mollet, ens que gestiona l’Hos-pital. El nou Consell serà un òrganque es reunirà cada trimestre i queagruparà els ajuntaments de Mo-llet, Palau-solità i Plegamans iSanta Perpètua i a algunes de lesseves principals entitats ciutada-nes. El seu objectiu és fer arribara la Fundació les inquietuds i ne-cessitats de les seves viles, asses-sorant i col·laborant des d’un puntde vista extern en el funcionamentde l’Hospital.

Aquest nou òrgan s’ha presen-tat aquesta setmana amb la pre-sència del president de la Funda-ció, Martí Fabré, que ha destacatla importància d’escoltar als ciuta-dans per millorar. El seu vicepre-sident i alcalde de Mollet, JosepMonràs, ha assenyalat que estracta d’un pas històric. J. S.

Montmeló pottenir camins escolarsMontmeló/Cardedeu · La Dipu-tació de Barcelona ha signataquesta setmana sengles conve-nis amb l’alcalde de Montmeló,Antoni Guil, i l’alcaldessa deCardedeu, Calamanda Vila, permillorar alguns aspectes de lamobilitat a les dues viles. Per unabanda, l’acord amb Montmelóobrirà la porta a la creació de ca-mins escolars, que permetin alsescolars desplaçar-se a l’escolaamb totes les garanties de segu-retat. Per l’altra banda, a Carde-deu, el conveni servirà per regu-lar millor algunes cruïlles proble-màtiques del poble.

Montmeló podrà realitzar unestudi que avalui la creació d’u-na sèrie de camins escolars,que permeti que els infants pu-guin anar a l’escola de formamés segura i autònoma, restrin-gint el trànsit rodat en alguns ca-rrers. L’estudi, que té un cost de8.000 euros, serà finançat al80% per la pròpia Diputació.

A Cardedeu s’avaluarà la sin-cronització dels semàfors a dife-rents cruïlles de l’avinguda Reien Jaume, on es produeixenproblemes de congestió, i així,millorar també la seguretat viària.L’estudi, que també serà sufragaten un 80% per la Diputació, té uncost de 6.313 euros. El 10

Malalties cròniques com la insu-ficiència cardíaca, l’obstrucciópulmonar, la diabetis o la hiper -ten sió han passat a ser laprime ra causa de demanda d’a-tenció al sistema sanitari en elsdarrers anys; en bona part, esdeu a l’envelliment progressiude la població i constitueix laprincipal partida de despesa.Un programa d’atenció ambu-latòria a malalts crònics desen-volupat per l’equip del Servei deMedicina Interna de l’HospitalGeneral de Granollers ha rebutuna beca en el 4rt Con grés Na-cional d’Atenció Sa nitària al Pa-cient Crònic celebrat a Alacantaquest mes de març.

La trobada, organitzada per laSocietat Espanyola de MedicinaInterna i la Societat Espanyolade Medicina de Família i Comu-nitària, va reunir experts de tot elpaís amb l’objectiu de debatrenoves estratègies i intercanviarexperiències per tal de donarresposta als reptes que plante-gen les malalties cròniques.

El programa, promogut al Va-llès Oriental el març de 2008,proposa definir la cartera de

Premi en atenció crònicaPremiat un programa desenvolupat a l’hospital

Foto: Eduardo Benito

El programa ha estat obra de l’equip del Servei de Medicina Interna

José Antonio PilarGranollers

serveis per optimitzar la coordi-nació entre els diferents nivellsassistencials, apostar pels siste-mes d’informació com a eina decomunicació, compartir proto-cols i donar suport a les accionsen matèria d’educació sanitària.A més, els pacients disposen decontacte telefònic per fer consul-tes i concertar visites preferentsen cas de descompensació.

Segons ha informat l’hospital,la implantació d’aquest programatambé ha implicat una reducciódels recursos assistencials jaque ha permès baixar de formamolt important les visites a ur-gències en un 72%, els ingres-

sos des del servei d’urgències(67,7%), els ingressos hospita-laris (48,7%) i les estades hos-pitalàries (57%).

EQUIP PLURIDISCIPLINAREl programa, liderat per una in-fermera i un facultatiu, implica unesforç de coordinació entre dife-rents nivells assistencials. D’a-questa manera es pot actuar deforma proactiva i planificada enbase a l’estabilitat de la malaltiai de forma ràpida i eficaç quan esprodueixen les descompensa-cions. Els usuaris reben, a més,educació sanitària sobre la sevapatologia.


Mollet perdonaun impost als desnonatsMollet · En el ple municipal, quese celebrarà dilluns, l’equip de go-vern posarà a sobre la taula unaproposta per donar un cop de màa aquells veïns que perdin casaseva per no poder pagar la hipo-teca. Es tracta de l’exempció del’impost de plusvàlues en cas dedesnonament o dació en paga-ment de l’habitatge habitual.

És a dir, aquelles personesque perdin el seu pis perquè nopoden pagar la hipoteca, ja siguiper un desnonament o perquèdonen el seu habitatge a l’entitatbancària per eixugar el deute, nohauran de pagar aquesta taxamunicipal, que s’ha de costejarquan hi ha un canvi de propietat.L’exempció només es realitzaràquan es tracti de l’habitatge ha-bitual i quan aquest tingui un va-lor cadastral inferior a 200.000euros. La mesura, a més, tindràcaràcter retroactiu a partir de l’1de gener de 2011.

La proposta s’aprovaràaquest dilluns, com ja ha passata altres consistoris catalans. Lamesura arriba una setmana des-prés que Mollet i Càritas Dioce-sana firmessin un acord perprevenir els desnonaments i ga-rantir un habitatge digne per alsdesnonats. J. S.

Mollet · Unes 500 persones esvan sumar divendres a la tardaa la manifestació, organitzadaper la coordinadora La Resis-tència, en contra de les retalla-des en els serveis públics. Estracta de la concentració de LaResistència que més personesha aplegat des que es va cre-ar la plataforma. Amb una pan-carta que resava Defenseml'estat del benestar. Els nostresdrets no es toquen, els manifes-tants denunciaven les pèrduesque impliquen les retallades enl’estat del benestar. J. S.

500 molletans es resisteixen

a les retallades

Proposen lacreació d’hortsurbans a ParetsParets · ICV-EUiA ha fet una pro-posta, que s’hauria d’aprovar alple municipal, per crear un vivercomunitari de cultiu ecològic. Laidea és habilitar en un solard’uns 700 m2 fins a 40 petitshorts, que serien d’ús exclusiuper als veïns de la vila. La inver-sió econòmica necessària no se-ria superior a 50.000 euros, quees podrien sufragar amb ajuts pú-blics, amb la cerca d’esponsorsi una petita quota per part delsusuaris. Si la demanda fos supe-rior a l’oferta, els horts s’ator -garien per sorteig. El 10

La xerrada Escoltem els refugiatsva portar fins al centre cívic ElRieral el testimoni d’una personaque va haver de fugir del seu paísfa quasi dos anys per no ser em-presonat a causa de les sevesidees. El país en qüestió ésMyanmar, l’antiga Birmània, undels més convulsos del sud-estasiàtic, que porta mig segle go-vernat per una junta militar. La fi-gura que ha donat ressò interna-cional a aquest conflicte i no hapermès que el drama que es viua Myanmar caigui en l’oblit, haestat la dissident Aung San SuuKyi, que s’ha passat dècadessota arrest domiciliari per la sevalluita no violenta a favor delsdrets humans, i l’any 1991 va re-bre el premi Nobel de la Pau

El convidat a l’acte fou A.K., aqui anomenarem Aca, ja que ésun home perseguit al seu país.Aca, que actualment té 30 anys,va veure’s obligat a fugir del seupaís al juliol del 2010 si no voliaque l’empresonessin; se l’acusa -va d’oposar-se al règim, de col·la-

Fugir per obligacióUn refugiat polític de Myanmar (antiga Birmània)

explica el seu testimoni al centre cívic El Rieral

borar amb la dissidència i d’im-partir classes considerades “in-apropiades”, i per aquests motiusera perseguit per les autoritats. Elseu únic remei va ser fugir, i, des-prés d’uns quants intents, vaaconseguir sortir de Myanmar i vaarribar a l’Estat espanyol com aturista. Aquesta història, en bocade l’Aca, sonava diferent perquèell afegia les emocions, els sen-timents, les pors i els dubtesque afegeixen tots aquells queexpliquen una història traumàti-ca en primera persona. La ves-sant més amable d’aquesta sin-

gladura és el suport que ha rebutAca per part de diferents organit-zacions d’ajut als refugiats delpaís, que l’han acollit i han fet elpossible perquè li fos conceditl’estatus d’asilat polític.

La xerrada, que també vacomptar amb la participació deldirector a Catalunya de l’Agènciade l’ONU per als Refugiats (AC-NUR), Joan Raventós, la mem-bre de l’ONG local Jofran Interna-cional, Anna Argelich, es comple-ta amb l’exposició Ser refugiat,que s’instal·larà al vestíbul delcentre cívic fins a finals de març.

Foto: Arxiu

El règim militar porta governant Myanmar des de fa 50 anys

Cristian GómezBigues i Riells

Es vol evitar el tren pel cascurbà de la vilaLa Llagosta · L’alcalde de la vila,Alberto López, es va reunir di-marts a la tarda amb els seus ho-mòlegs de Santa Perpètua i Ri-pollet, Isabel Garcia i Juan Parra-lejo, per trobar un punt de con-sens respecte al desviament dela línia ferroviària R3. López volevitar que les vies travessin elcasc urbà de la Llagosta, i ha tro-bat en aquests dos batlles unsaliats, ja que també està previstque la línia creui el barri de la Flo-rida de Santa Perpètua.

Els tres edils ja han avançatque faran una propera reunió, iconvidaran a l’alcaldessa deMontcada i Reixac, María ElenaPérez, ja que la línia R3 hauriade passar pel barri de Mas Ram-pinyo. La seva idea és presentaruna al·legació conjunta, ambuna proposta nova per al traçat.En aquest sentit, ja tenen plane-jats dos traçats alternatius queevitarien aquest pas pel mig dela població. Una d’elles seriahabilitar una estació a Ripollet,que desviaria el trànsit ferrovia-ri fora de Montcada i Reixac. Amés, han proposat construir unintercanviador a la Granja Solde-vila de Santa Perpètua que ser-veixi per connectar les línies detren R3 i R8. El 10

Milloraran la seguretat a la BV-5006Sta Maria de Martorelles · L’al-calde, Julián Trapero, ha signatun conveni amb la Diputació deBarcelona per a la millora de laBV-5006, a la cruïlla de la carre-tera amb els carrers Carme i Es-cola. La inversió, que té un costde 39.998,94 euros i que sufra-garà la Diputació, permetrà ha-bilitar passos de vianants a l’en-creuament de la BV-5006 i alscarrers Carme, Poal i Ponent, is’instal·laran elements per reduirla velocitat dels vehicles. L’obrapodria estar acabada en tresmesos. El 10


La fundació APADIS, associaciód’atenció a persones amb disca-pacitat i els seus familiars, de lesFranqueses tem per la sevacontinuïtat per culpa de la mo-rositat i el retard en els paga-ments i entrega de subvencionsper part de la Generalitat. L’as-sociació, que té com objectiu laintegració de les persones ambdiscapacitat així com la millorade la seva qualitat de vida i ladels seus familiars, està consti-tuïda com una entitat senseànim de lucre, que oferta un se-guit de serveis.

UN PROBLEMA LATENTLa majoria d’aquests serveisque promociona APADIS depe-nen de subvencions, que per-meten que la fundació pugui ti-rar endavant els serveis neces-saris per acomplir els seus ob-jectius, unes subvencions que a

Els impagats fan perillarla continuïtat d’APADIS

hores d’ara la Generalitat, através de diferents departa-ments, encara no ha pagat. ElDepartament d’Empresa i Ocu-pació i el de Benestar i Famíliano han complert cap dels termi-nis de pagament que s’havienmarcat. El deute i les retalladeshan fet la resta. El centre s’havist obligat a prescindir de dosdels sis professionals contrac-tats fins al moment, posant al’associació en una tesitura difí-cil de superar, i que ha arribat aarraconar a l’entitat fins al puntde qüestionar-ne la seva exis-tència després de 18 anys de

funcionament, pel retard o l’ im-pagament de subvencions. Elsresponsables de l’entitat no po-den tirar endavant sense els di-ners de la Generalitat, sense elsquals resulta impossible podermantenir els treballadors i ladespesa dels serveis que oferei-xen a 110 usuaris i les seves fa-mílies.

EN BUSCA DE SOLUCIONSPerò APADIS no es rendeix.Fa temps que des de l’associa-ció es promou una campanya desensibilització per intentar salvarl’entitat a traves de l’ajuda i l’a-portació desinteressada de par-ticulars fins a arribar a institu-cions, empreses i altres col·la-boradors. Ara, però, i davant del’abando nament que des de lesconselleries s’ha fet de l’associa-ció, aquesta iniciarà una cam-panya d’apadrinament queconstarà d’una quota simbòlicade 4 euros mitjançant la qual,APADIS vol garantir la sevacontinuïtat sense dependre mésdels mals tempos i impaga-ments del Govern.

Foto: Apadis

Foto de família d’alguns usuaris de l’entitat

Ramon VilaLes Franqueses

L’entitat, amb 18 anys de vida,

es qüestiona la continuïtat

ja que el Govern no compleix

amb els terminis de pagament

acordats

L’associació farà accions per sobreposar-se als deutes que la Generalitat manté amb ells

La recollidaselectiva arriba a l’illaGranollers · La plaça de l’Esglé-sia acollirà, dilluns que ve a les13 hores, la presentació delsnous vehicles i el sistema de re-collida selectiva que s'implanta,per primera vegada, en el marcde l'illa de vianants. Durantaquest mes s'ha informat a la ciu-tadania que està implicada enaquest nou sistema de recollidai també als responsables dels es-tabliments comercials. En el de-curs de la presentació esmostraran els vehicles i lesplataformes que s'utilitzaran perfer la recollida selectiva deresidus. Fins ara tots els habitat-ges i establiments treien lesbosses de rebuig a fora el carreri els operaris de l'empresa con-cessionària les recollien porta aporta. A partir del mateix dilluns26 de març es posa en fun-cionament la nova recollida se-lectiva a l'illa de vianants. El 10

Cartes contraacomiadar 2treballadorsCardedeu · El regidor d’Hisenda,Pere Freixas, ha rebut més de250 cartes de ciutadans dema-nant que dos treballadors even-tuals de la biblioteca no siguinacomiadats. La carta destaca“la rellevància de la seva tascaen la promoció de l’animació a lalectura, especialment entre jovesi nens” així com el “daltabaix quesignificarà la manca de personal”que podria afectar la qualitat delservei.

La carta també recull que elstreballadors de l’Ajuntament“van oferir sacrificis retributiusper tal de fer possible la contin-uïtat dels 2 companys amb riscde perdre la feina” i considerenque amb un pressupost de mésde 13 milions d’euros “us heud’esforçar una mica més pertrobar la manera d’evitar quetambé l’ajuntament hagi d’aco -miadar treballadors”. El 10

Sant Fost · Disputar la NorthPole Marathon és un desafia-ment car (la inscripció costa11.000 euros) i selecte (noméshi participen 40 competidorscada any). La propera ediciós’iniciarà el 5 d’abril i tindrà uncatalà a la línia de sortida: En-ric Gómez.

L’esportista, de 47 anys,porta mesos en una bicicletaestàtica, dins d’una càmerafrigorífica (a temperatures d’en-tre 20 i 25 graus sota zero) si-mulant les condicions climàti-ques que es trobarà en elCamp Barneo, a les proximitatsdel Pol Nord Geogràfic. El 10

Enric Gómez disputarà la North Pole Marathon

Foto: Adolf Garcia


El delegat del Govern a Barcelo-na, Salvador Jorba, va visitar elpassat dissabte Vilalba Sasserraper conèixer de primera mà la re-alitat quotidiana del municipi,així com els detalls i l’evolució dediferents projectes urbanísticscom la construcció del nou Ajun-tament, que ja compta amb laseva partida als pressupostosd’enguany, o la hípica rodeo queuna empresa promotora vol ins-tal·lar a les antigues pedreres dela zona de Can Gol.

La visita va comptar amb unguia d’excepció, l’alcalde de lavila, Joan Pons (CiU), que va ex-plicar a Jorba el projecte del nouconsistori, que serà un edificid’una planta i comptarà amb unasala de plens fins ara inexistent.Així mateix, el delegat del Governva rebre tota la informació referi-da a l’ampliació de l’escola Tren-tapasses, un equipament de re-ferència al poble, que ja comptaamb mig segle de vida.

Un dels projectes que va cen-trar bona part de l’interès de la vi-sita de Jorba va ser el de la

Salvador Jorba s’interessapels projectes de VilalbaEl delegat del Govern a Barcelona visita la vila

Foto: Generalitat

Salvador Jorba (dreta) i l’alcalde de Vilalba, Joan Pons (esquerra)

Cristian GómezVilalba Sasserra

construcció d’una hípica rodeo, unprojecte que compta amb el su-port de l’Ajuntament de VilalbaSasserra, ja que pot ser el motorque ajudi a revitalitzar l’economialocal, gràcies als llocs de treballque generaria i tot el turisme queatrauria. Aquest projecte, però,encara compta amb algunes reti -cències del Govern, que és l’en -car regat d’aprovar-lo definitiva-ment. El principal inconvenientque hi veu la Generalitat és quela hípica s’ubicaria en uns te-rrenys no urbanitzables, i a ulls delGovern això impediria la construc-ció de la caseta que s’ha projec-

tat per instal·lar-hi el masover ques’ocuparà de cuidar les instal·la-cions i els animals. En aquestsentit, l’empresa promotora ha re-visat el projecte i ha inclòs una sè-rie de modificacions per aconse-guir el vistiplau d’Urbanisme. L’al-calde Pons es mostra confiatque es puguin justificar la cons-trucció de l’esmentada caseta, sies considera l’hípica com una ins-tal·lació ramadera i no només es-portiva. Tot i així, el batlle adver-teix que les negociacions es po-den allargar fins a finals d’any, jaque es tracta d’un procés que re-quereix de molts informes tècnics.

Els arbres talats s’hauran de reposarSanta Maria de Palautordera ·Fa poques setmanes l’Ajunta -ment de Santa Maria va obrir unexpedient sancionador als propie-taris d’uns terrenys adjacents alcamí de Can Portell per haver ta-lat una sèrie d’arbres, principal-ment plataners, sense disposardel permís oportú. La sanció noquedarà en una simple multa, jaque l’alcalde de la vila, JordiXena (CiU), va anunciar recent-ment que els propietaris del te-rrenys hauran d’ajustar-se a “unpla de restauració” de l’espai.Segons les previsions del batlle,la setmana vinent s’hauria decomençar a replantar els arbres.L’Ajuntament admet que enaquest punt pot haver fallat algunmecanisme de comunicació. Se-gons Xena, des del consistori esvan donar “ordres clares i conci-ses” indicant que s’autoritzava latala d’arbres a banda i banda delcamí de Can Portell, a tocar deltorrent del Reguissol, però nomésaquells que havien caigut al terrao que “fossin molt alts i s’haguésinformat del perill de caiguda”. Toti així, les tales van afectar zonesno estipulades i el govern muni-cipal ha assegurat que es posa-ran els mecanismes necessarisperquè no es repeteixi una situa-ció com aquesta. C.G.

Tremosa (CiU)considera vitalel Corredor Sant Celoni · L’eurodiputat deCiU, Ramon Tremosa, conside-ra el Corredor del Mediterrani devital importància per a Catalunya.Així ho va afirmar la setmanapassada en el decurs d’un dinaramb representants del món em-presarial de Sant Celoni. "Amb elCorredor del Mediterrani, en vintanys s'haurà europeïtzat l'econo -mia catalana i, per tant, deses -panyolitzant l'econo mia catalana",va afirmar Tremosa. El 10

El Parc delMontseny nofarà pagarMontseny · El diputat d’EspaisNaturals de la Diputació de Bar-celona, Andreu Carreras, ha as-segurat que l’ens provincial no téla intenció de cobrar als usuarisdel Parcs Naturals del Montsenyi del Montnegre. Carreras sortiaal pas d’unes declaracions delconseller de Medi Natural, JosepMaria Pelegrí, que va assegurarque el Govern estava estudiantaquesta possibilitat. Carrerasconsidera que aquesta hipotèticamesura no afectaria als parcs delBaix Montseny, ja que no són ti-tularitat de la Generalitat. El 10

Successos1014 � divendres, 23 de març de 2012

Els Mossos d’Esquadra han des-mantellat un laboratori de SantaEulàlia de Ronçana que ha per-mès desarticular una xarxa quefalsificava milers de targetes detransport públic. L’operació s’hasaldat amb deu persones detin-gudes, dues de les quals són veï-nes del municipi. Segons la po-licia, les falsificacions, que erende molt bona qualitat i difícils dedetectar, haurien provocat unespèrdues de milions d’euros aTransports Metropolitans de Bar-celona (TMB).

UN ANY D’INVESTIGACIÓLa investigació va arrencar fa unany, quan TMB va detectar quediferents usuaris usaven targetesfalsificades, principalment títolscom la T-10, la T50/30 i la T-Mes.La majoria dels usuaris afectats

Cristian GómezSanta Eulàlia de Ronçana

Desarticulen un taller onfalsificaven targetes T-10

havien adquirit els bitllets falsosen establiments habituals comestancs i quioscs, però d’altresl’aconseguien a peu de carrer i apreu més reduït, a través d’algunintermediari. Això va permetreidentificar algun membre de labanda i la policia va estirar el filfins que aquest els va conduirfins a un domicili de Santa Eulà-lia on hi residien dues personesde nacionalitat búlgara Ludmil A.,de 35 anys, i Ventsislav K. de 27,

que segons els Mossos forma-rien la cúpula de la banda. Al ta-ller s’hi van trobar multitud de rot-llos de banda magnètica, títols deBarcelona i Madrid, material in-formàtic divers, maquinària perenganxar manualment bandesmagnètiques i guillotines, entred’altres.

Als deu detinguts, sis delsquals ja han ingressat a presó, se-’ls hi imputen delictes d’organit -zació criminal, falsificació i estafa.

Foto: Mossos

Part del material incautat durant l’operatiu

Quatre feritslleus per un incendiMollet · Quatre persones van re-sultar intoxicades lleument dis-sabte al matí al produir-se un in-cendi a casa seva, al número 52del carrer Santa Perpètua. Estracta d’una casa aïllada, d’unasola planta, en la qual el foc vacremar totalment el menjador. Laresta va quedar afectat pel fumi l’alta temperatura. Els feritssón tres adults i una nena de 9anys, que van ser traslladats al’Hospital de Mollet. El 10

Assalten la joieria Albert Pous Mollet · Aquesta setmana s’hasabut que la joieria Albert Pous(c/ Berenguer III) va ser assalta-da diumenge 4 de març. Els lla-dres van fer des d’un local buitproper un forat a una sabateriacolindant, des d’on van accedir,amb un altre forat, a la joieria. Elso de les alarmes va fer fugir elsdelinqüents, però abans van fer-se amb un bon nombre de joiesi van provocar nombrosos danysmaterials a la botiga. El 10

Els vehiclesvan a menorvelocitatLa Llagosta · La Policia Local haconstatat que els conductors te-nen una major conscienciacióquan circulen per la vila. Ho hanpogut comprovar durant els con-trols de velocitat que s’han dut aterme a principis de març, i quedemostren un “notable descens”de la velocitat de pas dels vehi-cles. De 745 vehicles en total, 135(18%) circulaven a més velocitatde la permesa, i només 45 haviencomés infraccions greus. El 10

Volen 7 anysde presó perviolar una joveLa Garriga · Aquesta setmanas’ha jutjat a l’Audiència de Bar-celona Lorenzo Z. G., acusat d’a-gredir sexualment l’any 2008 auna noia de 17 anys al carrerGuifré de la Garriga. La Fiscaliademana set anys de presó peldelicte de violació i una indemnit-zació de 20.000 euros. Segonsl’acusació, l’acusat va discutir-seamb la jove, la va empènyercontra un mur i la va obligar amantenir relacions sexuals. El 10

Recullen mésde 550 firmes al FigaróFigaró - Montmany · Dimarts esva presentar a l’Ajuntament el re-cull de firmes que durant mésd’un mes s’ha dut a terme perdemanar un augment de la vigi-lància al poble, i que ha recaptatun total de 567 firmes. L’acció,impulsada pels comerciants ambla col·laboració de la societat ci-vil, va ser la resposta a un seguitd’actes vandàlics que van posaren estat d’alerta al municipi arafarà un mes. El 10

Desapareix unavi a Bigues i Riells Bigues i Riells · Els Mossosd'Esquadra busquen un veí deSant Cugat del Vallès (Vallès Oc-cidental) desaparegut diumengea Bigues i Riells. Josep Basany,de 75 anys d’edat, va desaparèi-xer al sortir del Restaurant CanOliveres de Riells. El desaparegutté cabell blanc, fa 1,85 metresd’alçada i pesa uns 110 quilos.Vestia pantalons grisos, sabatesnegres, caçadora blau marí i unacamisa de quadres. El 10

Multiplicavaper 5 la taxa d’alcoholèmiaLes Franqueses · La PoliciaLocal va detenir dimarts un con-ductor que quintuplicava la taxad’alcoholèmia permesa. Concre-tament presentava una taxa ensang d’1,36 mg/l en la primeraprova que se li va realitzar i 1,43mg/l en la segona. Una patrullava aturar el conductor en una deles principals vies de Bellavista enveure que no respectava les nor-mes de circulació. Els agents vanobrir-li diligències penals. El 10

El localitzadorde l’ordinadorels va delatar Sant Celoni · Els Mossos vandetenir fa uns dies dos joves dela vila, de 18 i 16 anys, com apressumptes responsables delrobatori d’un ordinador, un discdur extraïble i una càmera foto-gràfica de l’escola La Salle. Unlocalitzador de seguretat de l’or-dinador sostret va permetre ladetenció. El jove de 18 anys haquedat en llibertat amb càrrecs,mentre que el menor va quedarsota custòdia dels pares. El 10

Les policiesde Lliçà iPalau, juntesLliçà d’Amunt · Les policies deLliçà i Palau-solità i Plegamansvan dur a terme fa una setmanaun dispositiu especial de vigilàn-cia conjunta anomenat Filtre.Van patrullar les urbanitzacionsal llindar dels municipis: CanFalguera (Palau) i Can Rovira(Lliçà). L’operatiu permet aug-mentar el nombre de patrulles, laidentificació de vehicles i perso-nes sospitoses, i si calgués, blo-quejar les vies de sortida. El 10

Busquen els autors detres robatorisGranollers · Els Mossos d’Es-quadra investiguen una sèried’atracaments produïts a Grano-llers i rodalies, que podrien serobra del mateix grup. Els atraca-ments, succeïts a principis demarç, han afectat dues farmàciesi un estanc. Els assaltants apro-fitaven quan els establimentstancaven i, amagats sota uncasc de moto i armats amb unapistola i una navalla, robaven totala recaptació del dia. El 10

175 persones en un simulacre d’accident al Túnel de ParpersLa Roca · El Túnel de Parpersde la C-60, que uneix la Rocaamb Argentona (Maresme), vaacollir dimecres un simulacred’accident que va mobilitzar 175persones. Aquest va consistir enuna col·lisió entre un microbúsi un turisme que posteriormentva provocar un incendi i es vasaldar amb un balanç fictici d’u-na persona morta, cinc feritsgreus i quatre de lleus. L’objec-tiu de la simulació era testar el

funcionament i aplicació del Plad’Autoprotecció de túnel, aixícom valorar la resposta i coor-dinació entre els diferents cos-sos implicats.

El simulacre es va realitzar entemps real i amb els diferentscossos implicats a l’exercici sor-tint de les seves bases, peraconseguir que la resposta fosel més realista possible. Tambées va usar fum dins el túnel i esva tallar la il·luminació. C. G.

Foto: Generalitat

Imatge del simulacre dut a terme dimecres a la nit

Jutgen un intent de violació a Sant CeloniAquest dimecres s’ha jutjat a Fadili A. per un intent d’a-

gressió sexual a una dona en una zona boscosa de SantCeloni l’abril de l’any passat, que no es va consumar per

la intervenció d’una altra persona. L’acusat s’enfronta auna pena de cinc anys i tres mesos de presó.

Es presenta el projecte “Patrimo-ni i turisme responsable” i s’estre-na el web lagarrigavilatermal.com,un nou portal per a la promoció deltermalisme a la Garriga. La Fun-dació Universitària Martí l’Humà,Termes la Garriga i l’Ajuntament

Termalisme turísticRamon VilaLa Garriga

han dut a terme aquesta iniciativapel desenvolupament local i l’am-pliació de l’oferta turística mitjan-çant projectes de nova emprene-doria al voltant del lleure i els pro-ductes locals. El web presenta di-versos paquets adreçats al turis-ta cultural i als consumidors inte-ressats en "allò que les personesfan, incloent-hi la cultura, l'art, l'ar-quitectura, els esdeveniments fes-


tius, els museus, els llocs històricsi patrimonials; en definitiva, quepretén experimentar "la vida delsllocs". En el cas de la Garriga, des-cobrint el termalisme i el modernis-me, a través de diverses modali-tats: termalisme i modernisme,termalisme i patrimoni, termalismei cervesa, termalisme i hípica, ter-malisme i tennis i termalisme amida.

Política1018 � divendres, 23 de març de 2012

El cineasta Alfred Hichcock expli-cava els resorts del suspensamb la seva famosa teoria de labomba. Deia que si en una esce-na determinada es veu dos indi-vidus parlant i de sobte esclatauna bomba, els espectadorss’enduran un bon esglai. Però siel realitzador mostra l’artefactesota una taula a prop d’on con-versen els protagonistes, el pú-blic viurà la situació en tensió, an-goixat pel destí imminent que es-pera als dos personatges i des-itjaran que aquests marxin dellloc l’abans possible.

El primer supòsit de la bombaserveix per il·lustrar el que vasucceïr la passada legislatura ales Franqueses, mentre que elsegon s’adequa a l’actual man-dat. Si en el període 2007-2011,a partir de la moció de censuraque al 2008 van firmar PSC,ERC i PP fent saltar pels aires elgovern municipal de CiU, elsconflictes entre convergents isocialistes van guanyar protago-nisme a mesura que s’acostavenles eleccions municipals, amb ar-tefactes explosius amb formade denúncies i acusacions, en elde 2011-2015 encara està perveure quan i a on es produiranles detonacions.

CANVI D’ACTITUDLes legislatures 2007-2011 i2011-2015 són molt diferents. Sien la primera el regidor conver-gent José Ramírez es va mostrarespecialment combatiu actuantcom a franctirador contra el socia-lista Esteve Ribalta, en aquesta,amb CiU i PSC com a socis, ac-

José Antonio PilarLes Franqueses

La teoria de la bombaRamírez i Ribalta, companys de govern i enemics als tribunals

tua de forma més complaentque combatent. I si abans no ca-llava en els plens ni quan l’alcal-de li ho manava i va arribar a pro-tagonitzar brillants posades enescena estridents com la d’esgri-mir en una sessió unes tissoresde gran tamany per ridiculitzar al’equip de govern resultant de lamoció de censura, ara fa gala d’u-na extrema prudència en tots elssentits. I no se surt del guió.

Pràcticament retirat de la pri-mera línia de foc, sembla espe-rar que s’esgoti aquest períodepolític (que podria ser el darrerper a ell), veient còmodamentdes de la distància del seu cuar-tell d’hivern (l’àrea d’Esports) eldesenvolupament de les guerresinternes. O que es produeixi al-guna explosió que el tregui de laseva letargia.

Foto: El 10

José Ramírez (CiU)

anul·lada per una sentència;l’adjudicació d’unes obres derehabilitació del local que actual-ment ocupen els Serveis So-cials a la plaça Espanya de Be-llavista; la presència del regidorJuan Antonio Marín com a socien una empresa privada; lesdespeses del socialista amb latargeta Visa de l’Ajuntament; i lacontractació de l’empresa de l’e-xalcalde de Lliçà d’Amunt, Joa-quim Ferriol.

Per la seva banda, Ribalta vadenunciar Ramírez per haverconstruit el 2002, i “sense la llicèn-cia oportuna”, un cobert al pati decasa seva mentre era regidor deDinamització Econòmica ambFrancesc Torné. Fins i tot vaanunciar que demanaria la dimis-sió i la inhabilitació del convergentper a l’exercici de càrrec públic. Iposteriorment, el socialista, que liva imposar una sanció de 30.000euros i diverses multes per noexecutar l’ordre d’enderrocament,va presentar una denuncia perhaver desprecintat el local.

Un altre procés que està pen-dent és el que va iniciar Ribaltael gener de 2010 contra Ramírezi que el Jutjat d’Instrucció núme-ro 2 de Granollers va admetre atràmit a partir d’una querella cri-minal per un presumpte delicted’injúries i calúmnies. El socialis-ta va denunciar el convergent perhaver-lo acusat d’irregularitats ur-banístiques en un article depremsa; curiosament, també vadenunciar al periodista que vadonar la informació i al mitjàque la va publicar.

Hi ha moltes bombes activa-des. Alguna d’elles pot explotar.Està per veure quins efectestindrà l’ona expansiva en l’e-quip de govern.

PROCESSOS OBERTSA l’Ajuntament de les Franque-ses no hi ha una bomba sota lataula de l’equip de govern, sinoalgunes més. Una per cadascu-na de les causes judicials que,des de la passada legislatura, en-fronten als regidors José Ramí-rez i Esteve Ribalta. Per enten-dre el futur del pacte polític, cal-drà veure les seves reaccions amesura que es vagin coneguentles sentències dels respectiusprocessos.

A mitjans de juliol de l’anypassat, amb motiu de la presen-tació de l’acord, l’alcalde, Fran-cesc Colomé (CiU), va anunciarque la seva voluntat personal, i lade la majoria dels membres, eradeixar enrere els conflictes delpassat i retirar les denúncies. Se-gons va dir, aquesta era unacondició “imprescindible” per as-segurar l’estabilitat, però de mo-ment –i malgrat els quantiosos re-cursos econòmics municipalsdestinats a la defensa de Ribal-ta, alcalde en el moment d’acu-sar o ser acusat–, no s’ha produitcap pas en aquesta direcció.

L’origen dels enfrontaments esremunten a l’any 2008, a partir dela moció de censura que van fir-mar el PSC, ERC i PP contra l’e-xalcalde Francesc Torné, alesho-res a les files de CiU. Ramírez esva manifestar aviat com l’enca-rregat de dinamitar les posicionssocialistes i va presentar cinc de-núncies contra diverses actua-cions del govern de Ribalta queconsiderava il·legals. Va denun-ciar a la Fiscalia Anticorrupció laconcessió de llicències a l’empre-sa farmacèutica Sandoz des-prés que la tramitació del polígonindustrial del sector N, proper ala carretera de Cardedeu, fos

Els dos regidorstenen oberts

procediments judicials

Laura Costa, apunta a la direcció de CDCDiferents travesses situen la celonina Laura Costa

com a nova responsable de política municipal deConvergència Democràtica de Catalunya (CDC). Laconfirmació es concretarà enel 16è Congrés que la

formació nacionalista celebra aquest cap de setmana.

Cristian GómezMetropolis Cap a la inclusió

El 21 de març se celebra elDia mundial de la Síndromede Down. Aquesta és la pri-mera pista. No es tracta decap malaltia sinó que ésuna síndrome causada perl’alteració genètica del cro-mosoma 21, que provocaun grau variable de discapa-citat cognitiva i unes carac-terístiques físiques fàcilmentreconeixibles. Aquesta sín-drome deu el seu nom almetge britànic John LangdonDown, que va descriureaquesta alteració genètical’any 1866, tot i que les cau-ses que la provocaven novan ser descrites fins quasiun segle després.

Tot i que la situació d’a-quest col·lectiu ha milloratostensiblement durant elsdarrers anys, continuen exis-tint diversos estereotips méspropis d’èpoques passadesque del segle XXI. Les per-sones amb la Síndrome deDown no són persones dis-capacitades, tenen les ma-teixes capacitats que tota laresta d’individus, i tan solspoden tenir un aprenentatgemés lent, però igual d’efec-tiu que la resta. Són perso-nes autònomes, i dins de lesseves limitacions, poden ferles mateixes coses que fa laresta de mortals. Tot i queaquesta afirmació pot sem-blar evident per a alguns, en-cara hi ha molta gent queveu la Síndrome de Downcom una malaltia. Pobrets,pensen encara alguns. Depobrets res, la condescen-dència és el primer pas capa l’exclusió. I aquí el que calés fer el camí a l’inversa.


Sancho és nouCoordinadorLocal d’EUiAMollet · Dissabte passat, el cen-tre cultural La Marineta va acollirl’Assemblea Local d’EsquerraUnida i Alternativa, en la qual esva renovar la seva direcció. L’As-semblea va recolzar per unanimi-tat la votació de la candidaturaunitària que es presentava per talde conformar la nova ComissióLocal d’EUiA Mollet, un equip detretze persones implicades en elsmoviments socials de la ciutat. LaComissió Local va escollir a Fran-cisco Sancho com a nou Coordi-nador Local en substitució d’An-tonio López que continuarà ambaltres tasques a la direcció local.Per altra banda, els militantsd’EUiA de Mollet van refermar elseu compromís amb la CoalicióICV-EUiA i van mostrar tot el seusuport a la Vaga General del 29-M. El 10

Montornèsdóna el tornals seus veïnsMontornès · El ple municipal haaprovat la futura celebració d’au-diències públiques a la vila. Estracta d’un nou canal d’infor-mació i de participació dels ciu-tadans i de les entitats locals enles polítiques, les accions i lesactuacions de l’Ajuntament.Aquestes audiències se celebra-ran un dia abans del ple, a les19.30 h, a la sala d’actes de l’A-juntament.

A les sessions, que seranconvocades per l’alcalde, elsassistents podran preguntar alsregidors de l’equip de govern di-ferents informacions sobre ac-tuacions municipals i respostesa preguntes que els plantegin. Amés, els ciutadans podran tras-lladar propostes i suggerimentsal govern local. El 10

Volen queonegi la Creude Sant JordiGranollers · Les Joventutsd’ERC de Granollers han presen-tat una moció per a que, a partird’aquest any, a la diada de SantJordi, el 23 d’abril, l’Ajuntamentde Granollers pengi la banderade la Creu de Sant Jordi al bal-có de l’edifici consistorial. A la mo-ció, les JERC argumenten que labandera de la Creu de Sant Jor-di és “la gran oblidada al país”malgrat ser una de les dues ban-deres històriques i mil·lenàries deCatalu nya, juntament amb lasenyera. En aquest sentit, lesJERC volen que l’Ajuntament deGranollers recuperi “part de la his-tòria i tradicions caigudes en l’o-blit”. El 10

Fa poques setmanes, aquestperiòdic es feia ressò de les di-ferències que havien sorgit entreEsquerra Republicana (ERC) iConvergència i Unió (CiU) acausa del projecte d’ampliació dela pedrera de Can Margarit.Aquestes diferències, tal i com vaanunciar el regidor republicà a Bi-gues, Joan Galiano, impossibili-taven cap pacte de govern ambels convergents, que disposende sis regidors al consistori i ne-cessiten un més per arribar a lamajoria absoluta. Tot i que ja

L’oposició expulsa Joan Vila PSC, ERC, ICV, i PP van presentar ahir una moció de censura

Foto: Arxiu

Joan Vila

aleshores un pacte de governentre ERC i CiU semblava moltllunyà, res feia presagiar el queva ocórrer ahir al mati; els qua-tre partits de l’oposició al consis-tori biguetà van unir-se i van pre-sentar una moció de censura perfer fora l’alcalde de la vila, JoanVila. Com que entre tots quatrepartits sumen els set regidorsque atorguen majoria absoluta(quatre edils de PSC més und’ERC, ICV i PP), la marxa delbatlle està cantada, i si no es pro-dueix cap sorpresa de darrerahora, durant el primer plenari d’a-bril s’investirà el cap de llista delgrup municipal del PSC, JoanMoreno, com a nou alcalde de

Cristian GómezBigues i Riells

Bigues, un càrrec que ja va os-tentar fins a les darreres elec-cions.

RODA DE PREMSALa resta de membres del nouequip de govern encara no s’handecidit, i en principi es faran pú-blics en una roda de premsa ques’ha convocat per dimarts vi-nent. Un dels únics detalls quehan transcendit fins al momentés que el PP, tot que recolza lamoció de censura, no formaràpart del govern; aquesta decisiórespon a les pressions d’ERC,que no accepta formar part d’ungovern en coalició amb els popu-lars.


Vallromanes retalla un 14%el pressupostVallromanes · L’Ajuntament vaaprovar dijous passat el pressu-post previst per a aquest 2012,que ascendeix a 3.005.360 eu-ros, gràcies al vot dels grups mu-nicipals que conformen l’equip degovern (IVALL i CiU). Per la sevabanda, els grups de l’oposició(MxV-ERC i ICV) van oposar-s’hi.Segons l’executiu, aquest pres-supost suposa un descens del14% respecte als comptes del’any 2011.

Segons va explicar l’alcal -dessa Lurdes Prims (IVALL) du-rant el ple, la rebaixa s’ha acon-seguit ajustant els números decadascuna de les regidories, quehan experimentat disminucionsd’entre un 15 i un 40%. Les par-tides més afectades per aques-ta reducció han estat Urbanisme,que de 522.646 euros (2011) hapassat a 154.482 €, Cultura iPromoció Econòmica.

Els comptes van rebre la crí-tica del grup municipal Més perVallromanes-Esquerra que, entrediverses propostes, va reclamaruna reducció de la taxa de l’es-cola bressol o la rebaixa del costde l’enllumenat públic. De les mo-cions presentades per MxV-Es-querra, l’equip de govern nomésva acceptar invertir 5.000 eurosper a jocs infantils. J. S.

La conferència Peak Oil: Perquè aquesta crisi no acabaràmai, que va oferir el passat 1 demarç a Llinars el doctor en Físi-ca Teòrica de la Universitat Au-tònoma de Madrid i investigadordel CSIC, Antonio Turiel, ha ins-pirat les assemblees d’indignatsde Llinars del Vallès i Sant Anto-ni, que sota el bressol de l’enti-tat Àgora Vilamajor, han remèsuna carta oberta a tots els regi-dors dels municipis del BaixMontseny (Sant Pere i Sant An-toni de Vilamajor, Llinars i Carde-deu) convidant-los a construir unmodel de poble que tingui unamenor dependència del petroli.

PEAK OILLa teoria del Peak Oil, conside-ra que la producció de petroliestà arribant al seu màxim, i apartir d’aquest moment viuràuna caiguda lenta però progres-siva. Davant de la constatacióque la humanitat està esgotantels recursos energètics fòssils,

La dependència del petrolipreocupa a Àgora VilamajorL’entitat envia una carta als edils de Llinars i SantAntoni demanat un canvi de model productiu

Foto: Arxiu

La teoria del Peak Oil pronostica la fi del petroli

Cristian GómezSant Antoni Vilamajor

molts experts consideren quecal un canvi de model productiuja que no es possible continuarcreixent de manera infinita apartir d’una sèrie de recursos fi-nits. Seguint el fil d’aquesta teo-ria, Àgora Vilamajor insta als al-caldes a prendre mesures per re-vertir aquesta situació de depen-dència del petroli, ja que consi-deren que les solucions han deprovenir de l’àmbit local. “Creiemque l'obligació dels ajuntamentsno només ha de ser la de pren-

dre cartes en l'assumpte sinó so-bretot la de prendre la iniciativa”,indica la missiva.

Per aquest motiu, les entitatssignants d’aquesta carta, tenenla intenció d’organitzar una altraxerrada sobre aquest tema, diri-gida “exclusivament a les juntesmunicipals de govern i regidorsdels ajuntaments del nostre en-torn immediat com ara, perexemple, Cardedeu, Llinars delVallès, Sant Antoni i Sant Pere deVilamajor”.

ICV insisteixen fundar laplaça 14 AbrilGranollers · La proximitat de 81èaniversari de la proclamació dela Segona República, el 14 d’a-bril de 1931, el grup municipal d’I-niciativa per Catalunya (ICV) aGranollers ha tret les teranyinesa velles reivindicacions, i torna ala càrrega amb la seva deman-da de canviar el nom a la plaçaManel Montanyà pel de plaça 14d’abril. A banda d’aquesta de-manda, el regidor ecosocialistaal consistori granollerí, JosepCasasnovas, també va presen-tar una moció que demana quedurant el proper Dia de la Repú-blica, la bandera tricolor onegi albalcó de l’Ajuntament a moded’homenatge per totes aquelles“persones que van creure i vandefensar la democràcia i l’EstatRepublicà”. Aquesta moció obtin-drà resposta durant el plenari delproper dimarts, on està previstdebatre aquest punt.

Es tracta de dues velles peti-cions que el grup municipal d’ICVa l’Ajuntament de la capital valle-sana ve fent any rere any quans’acosten aquestes dates. Peraquest motiu, Casasnovas va as-segurar que la seva formació es-pera que “d’una vegada per to-tes es puguin complir aquestesdues històriques reivindicacions”.C.G.

Economia

Fa temps que els socialistesJordi Pousa i Àngels Cabello noocupen l’alcaldia de l’Ametlladel Vallès, però l’ombra de laseva gestió al capdavant delconsistori s’estén fins a l’actua-litat. El Jutjat Social número 1 deGranollers ha condemnat l’A-juntament a pagar un recàrrecdel 30% de les prestacions d’in-capacitat transitòria d’una treba-lladora, confirmat així la sancióque li en el seu moment li va im-posar l’Institut Nacional de laSeguretat Social (INSS) en con-cepte de responsabilitat en unaccident laboral. Pousa va iniciarel procés judicial contra l’acusa-ció d’assetjament laboral i Cabe-llo el va continuar amb un recurs.

“ANSIETAT SEVERA”La sentència, amb data del 3 demarç passat, considera provatque la treballadora va ser sotme-sa a una situació d’assetjamentlaboral amb “hostigament siste-màtic per part de la direcció del’Ajuntament”, una situació que liva acabar provocant a la donaun estat d’ansietat severa. La de-mandant prestava els seus ser-veis com a auxliar administrativaen les oficines de la Policia Lo-cal. La relació laboral es va ini-ciar el 16 de juliol de 2007 ambun contracte de durada determi-nada i el 3 de març de 2009 vaser traslladada a l’àrea de Ser-veis Territorials, responsabilitat del’exregidor Josep Garcia (AIA).

L’administrativa no va arribaramb bon peu al nou departa-ment. Els seus superiors van dei-xar d’encarregar-li feines pro-

José Antonio PilarL’Ametlla del Vallès

Confirmen un assetjament laboralL’Ajuntament de l’Ametlla, condemnat a pagar un recàrrec

ductives i li van reduir “dràstica-ment” les seves funcions; tambéli van obrir un expedient informa-tiu el 24 de març de 2009. Se-gons confirma ara la sentència,la treballadora va patir “un estatd’ansietat derivat dels conflictesen el treball, amb una conductahostil sistemàtica per part de ladirecció de l’Ajuntament”. Tambéva ser sotmesa a una manca dereconeixement social emocio-nal per part de l’empresa. Tot ple-gat va donar lloc a un procés d’in-capacitat temporal per estrés,amb baixa laboral entre el 25 demaig i el 28 d’octubre de 2009.

Segons la denúncia i el pos-terior informe que Inspecció deTreball va enviar a la DireccióProvincial de l’Institut Nacional dela Seguretat Social (INSS) deBarcelona, la treballadora va es-tar exposada a una situació labo-ral irregular, vulnerant-se així, iper incompliment per part de

Foto: El 10

Àngels Cabello, exalcaldessa

va desestimar la petició de l’Ajun-tament de deixar sense efecte lasanció. El consistori basava laseva petició en el fet que l’infor-me d’Inspecció de Treball “no feiareferència a quina mesura de se-guretat s’havia infringit” i a la in-existència de l’accident laboral jaque “no existeix relació de cau-salitat amb les mesures suposa-dament infringides de prevencióde riscos”. També manifestavaque la situació d’assetjament la-boral relatat per la treballadora noera certa.

En el judici, l’advocat de l’A-juntament va exposar que laLlei de prevenció de riscos labo-rals no seria aplicable en aquestcas “donat que l’activitat de po-licia està exclosa de la mateixa”.L’argument és peregrí: primerperquè exclou la policia dels ca-sos de prevenció de riscos labo-rals, i segon perquè pretén apli-car el reglament de la policia auna administrativa.

NO APORTEN PROVESLa sentència recorda que la le-gislació vigent determina queun accident de treball és “tota le-sió corporal que pateixi el treba-lladors amb ocasió o per conse-cuència del treball que executiper compte aliè”, considerantcom a força lesiva no nomésaquella que sigui súbita, violen-ta o externa, sino també, “com ésel cas”, un accident que es pro-dueixi d’una forma lenta i pro-gressiva.

El tribunal assegura que “laseqüència dels fets [...] acreditasense fisures la relació de cau-salitat entre l’assetjament patit ila situació d’ansietat”. Tambédiu que l’Ajuntament “no ha apor-tat cap prova” en sentit contrari.

l’Ajuntament, diversos preceptesrecollits en la normativa de segu-retat i higiene en el treball. Lasentència considera que aquestdocument està “suficientmentdetallat” i demostra “l’existènciad’una infracció clara” per part del’Administració local pel fet de nodisposar de mecanismes d’eva -luació dels riscos psicosocials.

“L’absència de dita evaluació–continua la sentència– va inci-dir de forma determinant en l’as-setjament laboral que va patir [latreballadora], que consta per-fectament determinat per lesinspectores. Les mateixes esvan reunir amb diversos mem-bres de l’Ajuntament, amb treba-lladors i responsables que havientreballat amb aquella, a mésd’ella mateixa. Van comprovarque la baixa mèdica es debia auna situació d’estrés laboral quecoincidia amb el seu relat, i so-bretot amb les proves que es vanpracticar en el Centre de Segu-retat i Salut en el treball del totobjectives. De tot plegat s’eviden-cia que l’informe és suficientmentmotivat i rigurós”.

ASSETJAMENT LABORALL’INSS va obrir un expedient deresponsabilitat empresarial i el 29d’abril de 2010, la Direcció Pro-vincial de l’INSS va decretarque l’Ajuntament tenia responsa-bilitat empresarial en un accidentper manca de mesures de segu-retat i higiene en el treball. El 25de maig d’aquell mateix any, esva declarar que les prestacionsde Seguretat Social derivades del’accident fossin incrementadesun 30% amb càrrec a les arquespúbliques. El consistori va recó-rrer aquesta decisió.

El 13 de juliol de 2010, l’INSS

La reformaaplega 400manifestantsGranollers · Entre 300 i 500 per-sones es van manifestar dimartspassat al centre de la ciutat con-tra la reforma laboral impulsadapel govern espanyol. La protes-ta, convocada pels sindicatsUGT, CCOO i CGT, s’emmarvadins els actes de preparació dela vaga general, convocada pelproper 29 de març. Els partici-pants van iniciar el seu recorre-gut a la plaça de la Corona i elvan finalitzar a la Porxada, on esva llegir un manifest de denúnciacontra una mesura aprovada“per reial decret i sense diàleg”que “retalla drets socials i labo-rals", trenca el "model social deconvivència", i allunya "l'Estat es-panyol d'Europa”.

El secretari d’UGT, Òscar Riu,va aprofitar per denunciar que elnombre d’EROs s’ha triplicat a lacomarca després de la reformalaboral. Segons va dir, entre el 13de gener i el 29 de febrer, al-menys 800 treballadors s’hanvist implicats en una trentenad’expedients de regulació d’ocu-pació, quan en el mateix períodede l’any 2011 no van arribar a200. En la manifestació tambévan participar els secretaris deCCOO, Ovidi Huertas, i ISOC,Patrícia González.

EL MERCAT ES DESPLAÇAL’Ajuntament de Granollers hadecidit desplaçar a dimecres elmercat setmanal, que la properasetmana coincidiria amb la jorna-da de vaga. Dijous dia 29 els car-rers més cèntrics de la ciutat ser-an l’escenari d’una manifestacióen la que s’espera la partici-pació d’entre 1.000 i 2.000 per-sones. “Està clar que tothom nohi cabrà”, diuen des dels sindi-cats. J.A.P.


Mercadona aterra al polígon Jordi CampsJa es coneixen els primers inquilins de la nova zona comer-

cial que la Generalitat acaba d’aprovar al polígon JordiCamp, entre els carrers Arenys i Conca del Besòs, a tocar

del riu Congost. Es tracta de la cadena de supermercatsMercadona, que obrirà un establiment de 1.500 m2.


Tallers peraprendre acercar feinaMollet/Les Franqueses · La cri-si dóna poques oportunitats a lespersones en atur que busquenfeina. Però la veritat és que, enocasions, els aturats no acabende sortir-se’n a l’hora de buscarofertes de treball o afrontar unaentrevista laboral. Prenent cons-ciència d’aquesta mancança perpart dels candidats de fer unabona recerca de feina, l’Empre-sa Municipal de Formació Ocu-pacional i l’Ocupació (EMFO)de Mollet ha organitzat una sè-rie de tallers, de curta duració itotalment pràctics, sobre tècni-ques per buscar treball.

En aquests cursos, es po-tenciaran certs aspectes que,en ocasions, es descuiden, compot ser la bona redacció del cu-rriculum, i la seva adaptació acada oferta; realitzar una carta depresentació; aprofitar tots elsrecursos d’Internet per cercarfeina; o preparar-se adequada-ment una entrevista laboral, i sa-ber com un es pot vendre com elmillor candidat possible de caraa l’empresari.

L’objectiu final és que els as-sistents als tallers estiguin benpreparats per buscar treball ipresentar la seva candidatura ales diferents ofertes que sorgei-xin.

ENTRADA AL MERCATEn sintonia amb la iniciativa mo-lletana, a les Franqueses s’ha duta terme una experiència sem-blant. En aquest cas, però, s’hanorganitzat unes xerrades sobrecom cercar feina i com preparar-se per a l’entrevista per als alum-nes de 4t d’ESO dels institutsLauro i El Til·ler.

Precisament, molts d’aquestsestudiants accediran d’aquí auns mesos -tant bon punt acabinl’ESO- per primera vegada almercat laboral. Per aquesta raó,se’ls ha explicat tots els passosa fer (recerca, enviament de cu-rriculum, entrevista personal...),però també s’ha reflexionat sobrel’estat actual del mercat laborali la seva possible evolució. J. S.

Ausonia fa unaaposta clara per MontornèsMontornès · L’empresa Arbo-ra&Ausonia va realitzar l’anypassat una aposta clara per laseva planta de Montornès. La fir-ma ha explicat que l’any 2011 esvan invertir 4 milions d’euros endiverses millores tecnològiques.Aquesta inversió ha permès quela fàbrica augmenti la seva pro-ducció un 17%. A més, s’haaconseguit estalviar un 3% elseu consum elèctric. Una altrade les millores destacades ésque es reaprofiti fins al 96%dels residus que la fàbrica gene-ra. La implantació de tecnologiapunta permetrà que la factoria dela comarca sigui capdavanteraper a la firma, que produeixmarques tan conegudes comDodot, Evax, Tampax o Ausonia.La planta porta a Montornèsmés de 30 anys, amb uns 200empleats, i representa el 25%del volum de venda. El 10

En 4 anys es beneficienuns 240 jovesParets · L’Oficina Local d’Habi-tatge ha fet públic aquesta set-mana que 239 joves de la vilahan rebut una ajuda en matèriad’habitatge entre els anys 2007i 2011; uns ajuts que estaven in-closos en el Pla Local de Joven-tut 2007-11.

De les xifres que ha fet públi-ques, destaca el fet que s’haatorgat un ajut econòmic men-sual de renda bàsica per ajudara la seva emancipació a un totalde 141 joves, és a dir veïns me-nors de 35 anys. Per altra ban-da, també s’ha indicat que fins a38 joves han optat a la comprad’un pis protegit (21 a Cal Jardi-ner i 17 a Can Fradera).

Pel que fa al lloguer social -aun preu més econòmic-, s’hanbeneficiat fins a 18 paretans deltotal de 60 persones inscrites,dels quals 7 eren menors de 35anys, és a dir dins d’aquesta qua-lificació de joves. J. S.

La paretana Grífols s’ha embar-cat en un projecte de recerca quepretén trobar una vacuna contral’Alzheimer, una malaltia neuro-degenerativa que afecta el 10%de les persones majors de 65anys. Aquesta aventura mèdicaserà possible gràcies a la recentadquisició per part de la farma-cèutica del 51% d’Araclon Bio-tech, una empresa sorgida al’entorn de la Universitat de Sa-ragossa, especialitzada en terà-pies contra aquesta malaltia.Aquesta adquisició, a banda depermetre donar un pas ferm enla recerca d’una cura per a l’Alz-heimer, possibilitarà garantir lacontinuïtat d’Alarcon Biotech,que estava a punt de posar enmarxa un expedient de regulaciód’ocupació (ERO) que afectavaels seus 22 treballadors.

En aquest sentit, Grífols vaanunciar la setmana passadala posada en marxa del primerassaig clínic en éssers humans,que ha de permetre determinar

Grífols investigarà una vacuna contra l’Alzheimer

Ho fa possible l’adquisició de Araclon BiotechFoto: Arxiu

Grífols s’endinsa en un nou projecte científic

Cristian GómezParets del Vallès

el grau de toxicitat d’una hipotè-tica vacuna contra l’Alzheimer.Aquestes proves, que ja handemostrat la seva viabilitat enanimals (rates, ratolins, ovelles,gossos i conills), estan a l’espe-ra de l’aprovació final de les au-toritats sanitàries espanyoles.

L’experta en Alzheimer icol·laboradora en el projecte,Mercè Boada, va explicar durantla presentació del projecte, quel’assaig clínic contempla unaprimera fase amb 40 persones,a les quals se’ls administrarà la

vacuna que combat els pèp-tids-amiloides (l’origen de la ma-laltia), per demostrar així que noexisteix toxicitat. La segona fasede l’estudi tractaria de concretarles dosis exactes que s’hauriend’administrar als pacients i com-provar si es paralitza la pro-gressió neurodegenerativa. Da-vant d’un repte mèdic d’aques-ta importància, els responsa-bles del projecte van preferirno especificar terminis ni posardata per la sortida al mercat d’a-questa vacuna.

Unes 250 patents en 10 anysVallès Oriental · Les empresesinstal·lades al Vallès Orientalsón capdavanteres en matèriad’innovació. En aquest sentit,durant l’última dècada les com-panyies amb presència a la co-marca han patentat més de 250innovacions a l’Oficina Espanyo-la de Patents i Marques (OEMP).Entre les empreses més innova-dores del Vallès s’hi troben prin-cipalment farmacèutiques comels Laboratoris del Doctor Este-ve, Almirall i Grífols, i empresesvinculades al sector de l’auto -moció com Ficosa, i de la cons-trucció com Ingeniería de Enco-frados y Servicios.

RÀNQUING VALLESÀAl capdavant d’aquest rànquingde patents s’hi troba LaboratorisEsteve, amb 59 innovacions en-registrades des de l’any 2.000,una xifra que a Catalunya noméssuperen la Universitat Politècni-ca de Catalunya (UPC) amb 220i el Centre Superior d’Inves t i -gacions Científiques (CSIC) amb66. Altres farmacèutiques desta-cades en matèria de patents sónAlmirall (49), que disposa d’unaplanta química a Sant Celoni, iGrífols, que juntament amb laseva filial Probitas Pharma, su-men un total de 32 registres. Elllistat el completen les paretanes

Ingeniería de Encofrados y Ser-vicios (39) i Sistemas Técnicos deEncofrados (29), la celonina Re-lats (14) i la ronçanenca IntplantMicrodent System (9).

Les xifres recollides perl’OEMP exclouen les patentsque les pròpies empreses haginpogut presentar davant d’orga -nismes internacionals, com l’Ofi -cina de Patents Europea.

Segons l’estudi, entre l’any2000 i el 2008 es van sol·licitar20.186 patents a l’Estat Espan-yol, el 24% de les quals, és a dir4.845 corresponen a universitats,instituts i empreses instal·ladesa Catalunya. C.G.

Cultura1024 � divendres, 23 de març de 2012

La geganta Maria del Puig correrà la Marató de BarcelonaAmb motiu del 30è aniversari de la Colla de Geganters de Sant Celoni,la geganta Maria del Puig participarà aquest diumenge a la Marató deBarcelona. Serà la primera geganta en cobrir els poc més de 42 quilò-metres que conformen la cursa i una trentena de membres de la colla

es donaran relleus per tal de cobrir la distància.

La Setmana Santa és a tocar i totel folklore que l’acompanya co-mença a aflorar. No podia faltara la cita la rememoració de lesdarreres hores de vida de Jesúsde Natzaret abans de ser cruci-ficat, un trajecte que popularmentes coneix com La Passió deCrist. Aquesta representació ésmolt popular a viles montserrati-nes com Olesa o Esparraguera,però la seva tradició no ha arre-lat tant a les poblacions vallesa-nes. Amb l’excepció d’una, Lli-nars del Vallès. Per aquestes da-tes allà s’hi representa des del’any 2000 Veniu a mi. La Passióde Llinars, una obra escrita i di-rigida per la membre de la com-panyia Till-Tall Teatre, ReyesBar ragán, amb la voluntat de “po-sar en escena una Passió dife-

Cristian GómezLlinars del Vallès

Llinars consolida la PassióEnguany serà la 12a vegada que es porti a

escena l’única Passió pròpia del Vallès Oriental

rent, més viva, més propera a lagent, més humana i allunyada deles Passions existents a Catalu -nya”. I de fet, la Passió de Llinarscompta amb una peculiaritat quel’allunya de la resta de Passionsexistents a Catalunya; l’obra pre-senta la història des d’un punt devista femení, on dones com Ma-

ria i Maria Magdalena prenen unmajor protagonisme. A més, lanarració incorpora un llenguatgei unes tècniques pròpies del ci-nema com el flash back. La Pas-sió de Llinars es representarà apartir de les cinc de la tarda al Ci-nema Teatre durant els dies 24,25 i 31 de març i l’1 d’abril.

Foto: Till Tall Teatre

Escena de la Passió de Llinars

Caldes · El Mercat de l’Olla i laCaldera va demostrar el passatcap de setmana que està enplena forma. Fins allà s’hi vanacostar milers de personesatretes per la gastronomia ins-pirada en l’època romana i lesreceptes fetes amb aigua termalque van ser el principal reclamde la cita. En total, es van repar-tir uns 1.600 gots d’aigua termalamb herbes aromàtiques i melcuinats a l’olla gegant que dónanom al Mercat de l’Olla. El 10

Una olla per amés de 1.600

comensals

Màrius Serraestrena l’espaiCan LletresLlinars · L’escriptor Màrius Serrava ser el convidat d’excepció a lainauguració del nou centre de for-mació permanent Can Lletres.Aquest espai oferirà a la ciutada-nia un ventall de possibilitatseducatives i d’aprenentatge a l’e-difici històricament conegut conantic Baró de la Barre. Es tractad’un edifici de 700 metres qua-drats distribuït en diferents aules.Durant l’estrena de l’equipament,l’alcalde de Llinars, Martí Pujol(ERC), va valorar que malgrat lacrisi econòmica, el consistori “faun esforç per arranjar edificiscom aquest, perquè siguin pràc-tics i posar-los a disposició delsseus veïns”. El 10

El Montnegrepotencia el seuvessant naturalVallgorguina · Entre el 25 demarç i el 25 de novembre, el Parcdel Montnegre i el Corredor haprogramat un total de 29 passe-jades pels caps de setmana,que tenen per objectiu gaudir del’entorn i difondre el patrimoni na-tural i cultural de la zona. La ma-joria dels itineraris, d'una duradad'entre 3 i 4 hores, estan guiatsper un expert coneixedor del te-rritori que ajudarà els partici-pants a interpretar i comprendreels paisatges i a descobrir raconsamagats del parc i els seus mu-nicipis. Aquest cicle de sortideses duu a terme als municipis del'àmbit del parc, entre els qualshi ha Sant Celoni, Llinars del Va-llès, Vallgorguina i VilalbaSasser ra. El 10

Jordi SugrañesNo et giris Telèfons

Sona el telèfon. “Sí, digui’m”.Bona tarda, és vostè el titu-lar de la línia? “Sí, per què?”.El truquem de la companyiaX de telefonia mòbil. La raóde la nostra trucada és quehem comprovat que ha de-manat la portabilitat del seutelèfon a la companyia Y.“Sí, així és”. Em permet pre-guntar-li el motiu del seutrasllat a una altra companyiade telefonia mòbil? “Els mo-tius són 1) és més barat, 2)em regalen un telèfon mòbili 3) quasi no tinc coberturaamb aquesta companyia almeu lloc de treball”. Em per-met fer-li una oferta? “Per su-posat”. Miri, li oferim els ma-teixos minuts, però una micamés car. “Crec que així noanem per bon camí, senyore-ta”. Esperi un moment i escol-ti’m; li oferim el mateix mòbilque l’altra empresa, però pelmòdic preu de 30 euros. “I niagafant una drecera seriaun bon camí”. No s’avanci,senyor, per favor; pensi quela nostra empresa té la mà-xima cobertura possible. “Ja,això anuncien, però li ben as-seguro que al meu treball notinc cobertura”. Però res li as-segura que amb l’altra com-panyia en tingui. “En aquestcas, em trobaria en la matei-xa situació que ara amb laseva firma, i li repeteixo queem surt més barat i em rega-len un mòbil”. Així doncs, nol’he convençut. “La veritat,no”. Els puc ben assegurarque aquesta situació no ésficticia. Per què s’entesten lescompanyies telefòniques enintentar-nos entabanar ambofertes que no ho són pas?


Tothom ha llegit o escoltat la his-tòria de dos germans, del rastreperdut d'engrunes de pa al bosc,de la bruixa i la seva caseta dellaminadures. L'Associació Cultu-ral, Petits cantors Amics de laUnió, els cors de les escolesMestres Muntanya, Pereaton iEducem (70 nens) i l'Orquestrade Cambra de Granollers portena l'escenari del Teatre Auditori unaadaptació musical que Engel-bert Humperdinck i R. Kleinmi-chel van fer del conte Hänsel iGretel, dels germans Grimm.

Dos concerts i quatre formes d’apagar el llumL’Auditori programa ‘Hänsel i Gretel’ i clàssica i Ponent, ‘Més enllà de la foscor’

Foto: TdP

Imatge promocional de ‘Més enllà de la foscor’

El teatre ha programat diver-ses funcions del concert: duesfamiliars, diumenge que ve a les12 i les 18 hores; i tres escolars,dilluns a les 9.30 i 11.15, i dimartsa les 9.20 hores. L’espectacle,basat en un dels contes tradicio-nals més entranyables de la cul-tura germànica, estarà dirigit perJosep Vila Jover. L’adaptaciómusical ha anat a càrrec d’AlbertRomaní i la del text, de Joan Ma-ragall. La direcció escènica és deMarta G. Otín.

Avui divendres, a les 19 i les20 hores, el mateix equipamentacollirà l’actuació del grup En-semble una cosa rara, dins delcicle L’un? L’altre? O tots dos! El

Torna el Calendari Verdde PrimaveraGranollers · Coincidint amb l'a-rribada de la nova estació, l'Ajun-tament organitza el CalendariVerd de Primavera. Aquest pro-grama, que arriba a la vuitenaedició, té com a objectiu cons-cienciar la ciutadania sobre elrespecte al medi ambient i la na-tura, i sobre l'ús dels parcs pú-blics.

En aquest sentit, una de lesnovetats d’enguany és l’activitatque es durà a terme al parc delLledoner que s’incorpora com unnou espai del Calendari Verd dePrimavera. Aquest és el parcmés gran de Granollers i acolli-rà el 31 de març la creació d’ungrafit gegant als murs del pont dela riera Carbonell a càrrec del’il·lustrador i grafiter Raül Salva-tierra. El 10

José Antonio PilarGranollers

concert, organitzat per l’Escolade Música Josep M. Ruera, ani-rà a càrrec d’Ana Melo, NaümMonterde i Oriol Garcia.

El grup proposa un petit tastde la música per a tres corni dibassetto. El públic coneixerà deben a prop el corno di bassetto,un instrument de la família delclarinet que va tenir molt èxit al'època de Mozart.

I A PONENT, LA LLUMQuantes formes hi ha d’apagar elllum? La companyia Taaroa Te-atre mostra aquest cap de set-mana al Teatre de Ponent que hihan quatre opcions per anarMés enllà de la foscor. L’obra,que neix a partir de quatre textosde Denise Duncan, Núria Vizcar -ro, Salvador Sánchez i CristiaCordero, està dirigida per JoanArqué i interpretada per LavíniaVila, Dani Arrèbola, Bruna Cusíi Òscar Mas.

Més enllà de la foscor (quatremaneres d’apagar el llum) mos-tra com un seguit de personat-ges, repartits en quatre històries,conviuen i gestionen alguns delsfets i les situacions de la sevavida que els han marcat i quepotser encara no han resolt deltot. Cada història, però, és inde-pendent de l’anterior. La prime-ra història parla dels monstresque els nens tenen als armaris,la segona presenta les mil i unaveus que parlen dins d’un cervelli les pors que hi habiten, la ter-cera parla del record d’un ésserestimat, i la darrera narra ambhumor el que podia ser i no haestat per culpa d’un accidentproduït per l’enlluernament. Cadahistòria té una durada d’entre 15i 25 minuts i són independents,tot i que comparteixen esceno-grafia i actors.


El fotògraf Vizcarra dónatres imatgesMollet · El fotògraf Josep M.Vizcarra, pare de la reconegudafotògrafa molletana Judith Vizca-rra, ha fet efectiva aquest dime-cres la donació de tres fotografiesa l’Ajuntament de Mollet; unesimatges en les quals mostra elsefectes de la nevada del 1962.Les fotos van formar part del’exposició que es va poder visi-tar al centre La Marineta aquestfebrer titulada 50 Anys de lagran nevada, 1962. Retrospecti-va de Josep Maria Vizcarra. El 10

Obre una novagaleria d’art aCorró d’AvallLes Franqueses · Divendreses va inaugurar el nou espai d’artArtemisia, Art & Tendències, alcarrer Sant Ponç, 65, de Corród’Avall. Es tracta “d’un nou espaide trobada cultural on gent ambinquietuds puguem fer noveslectures del món que ens envol-ta a través de l’art i la cultura”, vaexplicar la seva directora Cristi-na Requena. Fins al 21 d’abril espodrà gaudir de l’exposició Docepares de guantes y un bolígrafoazul, d’Ángela Álvarez. El 10El jazz d’Andrea Motis obre

el tretzè Festival de Música Cardedeu · La jove prodigi deljazz català, Andrea Motis, obriràla tretzena edició del Festival deMúsica de Cardedeu aquest ves-pre a partir de les 22 h al centrecultural de la Vila. La cantant,trompetista i saxofonista sorgidade la Sant Andreu Jazz Band pu-jarà a l’escenari acompanyadadel seu mentor i també saxofo-nista Joan Chamorro, per oferirl’espectacle Andrea Motis & JoanChamorro Sextet.

CAP DE SETMANA MUSICALEl cap de setmana musical con-tinuarà dissabte amb una doblecita; la primera a les 12 h a la pla-ça Anselm Clavé amb Sempro-

nia i el seu Ball Folk replet demúsica i dansa com foxtrot, valspolca, havaneres, sardanes o pa-sodobles.

La segona actuació del diaanirà a càrrec del Cor de cambrade Granollers, que oferiran elconcert Univers Montsalvatge apartir de les deu del vespre alcentre cultural.

La cloenda del festival la pro-tagonitzarà un gènere fins arainè dit en el certamen; el gòspel.El mestre de cerimònies serà elcamerunès afincat a França Em-manuell Djob, una icona d’a-quest gènere que mostrarà Fromjailnight to light a les 18.30 h alcentre cívic. C. G.

Andrea Motis i Joan Chamorro

Sants Patrons:200 anysd’històriaFigaró-Montmany · La celebra-ció dels Sants Patrons del Figa-ró arriba aquest any al 200 aniver-sari. La festa, que se celebrarà elprimer dilluns després de Setma-na Santa, té el seu origen en unVot de Poble que van fer els pa-rroquians de Sant Pere de Vallcàr-quera (antiga parròquia de l'actualmunicipi de Figaró-Montmany)en plena Guerra del Francès,l'any 1812. Per preparar aquestbicentenari, l’associació Amicsdels Sants Patrons i de la Festadel Pi de Figaró han desenvolu-pant un seguit d’actes previs a ladiada. L’edició d'un DVD de foto-grafies juntament amb un DVDque recull vídeos de la festivitatdes de l’any 1967 fins a l’actuali-tat i la publicació d'un llibre com-memoratiu del Bicentenari. D’al-tra banda, també s’ha treballat enla recuperació de la solemnitat es-tablerta en el Vot de Poble, recu-perant la música sacra així comrestaurant els ornaments ecle-siastics. També s’ha fet un taber-nacle nou per portar els Sants enprocessó, s’ha publicat una edi-ció especial de goigs, s’ha dissen-yat una bandera commemorativai s’ha condicionat l’església deSant Pere de Vallcàrquera per talde poder acollir novament el re-taule de Sant Pere. El 10

Versos Lliurescomencen enfemení Granollers · Aquest dissabtepassat va tenir lloc a la sala SantFrancesc de Granollers la jorna-da inaugural del cicle de poesiacatalana Versos Lliures, quecom cada any de la mà del Ca-sal popular l’Esquerda, acosta lamillor poesia contemporània ca-talana a la ciutat. Desprès del’acció poètica portada a termel’anterior cap de setmana, el tretde sortida de l’edició d’enguanyva tenir a la dona i el vers feme-ní com a centre de l’acte. El 10

Voluntaris per allargar la jornadaSanta Eulalia · La Biblioteca-Casa de Cultura Joan Ruiz iCalonja es va inaugurar el marçde 2011, però com succeeix enaltres pobles de la comarca, lamanca de recursos fa que aquestequipament només obri de dosquarts de quatre de la tarda a vuitdel vespre, de dilluns a diven-dres; i de deu del matí a dues delmigdia els dissabte. Per allargaraquest escarransit horari, l'A-juntament ha decidit buscar vo-luntaris. El 10

Granollers

Sant Celoni

EL GATO CON BOTAS DIGTODOS LOS DIAS DE MI VIDA JOHN CARTER 3DLA INVENCIÓN DE HUGO DIGDEVIL INSIDE DIGAL BORDE DEL ABISMO DIGINTOCABLE DIGBLANCANIEVES DIGLUCES ROJAS DIGVIAJE AL CENTRO DE LA...JOHN CARTER DIGCHRONICLETAN FUERTE TAN CERCAESTO ES LA GUERRALOS IDUS DE MARZOUNA AVENTURA EXTRAORDI...EL EXÓTICO HOTEL MARI...EXTRATERRESTRECONTRABANDLA MONTAÑA RUSA

11:15

11:15

11:5011:45

11:30

11:4511:50

12:0011:5011:3011:45

18:00

18:3018:1518:1518:10

18:3018:30

18:40

18:1518:0018:30

20:10

20:1520:2020:3020:20

20:1520:40

20:3020:0020:30

22:20

22:1522:3022:4522:30

21:30

22:30

22:40

22:4522:0022:40

00:30

00:1500:4501:00

00:50

00:0000:45

00:40

01:0000:00

00:45

JOHN CARTER 3D LUCES ROJASTODOS LOS DIAS DE MI VIDABLANCANIEVESVIAJE AL CENTRO DE LA ...INTOCABLEESTO ES LA GUERRACONTRABAND

16:45

16:2016:0016:15

19:3018:2018:1018:00

18:15

20:3020:20

20:15

20:10

22:4022:30

22:30

22:20

Buscamos esteticista paraYves Rocher (Granollers).Con experiencia, comercial, quele gusten las ventas y la cos-mética vegetal. Para formar unequipo sólido. [email protected]

URGEIXEN LOGOPEDES ambexperiencia en Formació (GRA-NOLLERS I VALLÈS ORIEN-

Feina

Classificats

Contactes

[email protected] · Mòb. 640 198 802

Nueva en Mollet. Lorena espa-ñola 26 años. Cariñosa, besuco-na, 110 de pecho 30€ Rrelacion.634 95 73 91 de lunes a viernesde 10 A 20 Horas.

16:00

16:00

16:1516:0016:00

16:20

16:1516:40

16:0016:0016:30


AgendaExposició: Fins al proper

1 d’abril la Sala d’Art CarlesSindreu de l’Ametlla presen-ta una mostra pictòrica deTeresa Sanmartí. Es tractad’una exposició de pinturesabstractes, que es pot visitaren l’horari habitual de la sala.

�

Música: Aquest vespre, ales 23 h, la NAUB1 de Grano-llers acull el concert de Mis-tu Mistu, una nova propostade música experimental a cà-rrec de Miquel Sospedra, bai-xista de grups com Mazoni oSanjosex.

�

Festa: Diumenge al matítindrà lloc la 4a Trobada degegants i capgrossos de laLlagosta. L’acte començarà ales 9 h, però el plat fort, la cer-cavila pels carrers, s’iniciarà ales 11.30 h. El fi de festa seràa la plaça Antoni Baqué (13 h).

�

Literatura: El pròxim dime-cres, 28 de març, a les 19.30h, es durà a terme la presen-tació del llibre Dones salvat-ges de l’escriptora de Llinars,Marina Martori. La cita és a lallibreria La Gralla (Pl. Cabrits,5) de Granollers.

�

Concert: Avui, a partir deles 21.30 h, el centre cívic CanPantiquet de Mollet acollirà laprimera semifinal del Devil-Fest, el primer festival de mú-sica heavy que se celebra a laciutat. La final serà el 28 d’a-bril al Mercat Vell.

�

Sortida: L’Escola de Natu-ra de Parets organitza aquestdissabte, a partir de les 10 delmatí, un recorregut pel riu Te-nes i l’antic camí de Montme-ló. L’activitat és gratuïta, peròcal reservar plaça al telèfon 93562 17 94.

�

Exposició: Aquest vesprea les 20 h s’inaugura a l’Ateneude Sant Fost una exposiciósobre The Beatles, amb objec-tes de la col·lecció privada delveí Josep Regales. La mostraes complementa amb un con-cert (21 h) de Xavi Costa.

�

Teatre: El centre cultural deVilanova presenta aquest dis-sabte, a partir de les 18 hores,l’obra teatral Per un instant, unespectacle teatral i musicalque està adreçat a tota la fa-mília. El preu de l’entrada ésde 2 euros.

�

TAL /OCCIDENTAL) Disponibil-itat tardes i/o dissabtes mati.Bona remuneració, treball totl'any. [email protected]

Vendo por mudanza al extran-jero cama doble de diseñocon colchón Tempur. Interesa-dos al e-mail o al móvil 646 622676.

VENDO ENCIMERA SEMI-NUEVA DE LA MARCA COR-BERO POR SOLO 100€!!!INTERESADOS LLAMAR AL:637 347 020.

Compra / Venda

Esports

Divendres 23 de marçA les 15.00 h Parlem-ne: Entrevista amb Associació Donants de sang del Vallès Oriental A les 16.45 h Visions: els singles (solters i solteres)A les 21 h La Prèvia: Entrevista sobre el 3r torneig de futbol base Vallès Visió

Dissabte 24 de marçA les 13 i 19 h Notícies 7A les 19.30 h El Partit: Futbol 2a Catalana grup 4 UE Canovelles-CF Parets

Diumenge 25 de març A les 11.30 i 18.30 h El Partit: Futbol 2a Catalana grup 4 UE Canovelles-CF ParetsA les 21 h Resum Esportiu del cap de setmana

Dilluns 26 de març A les 21 h La Jornada

Dimarts 27 de març A les 21 h Parlem-ne polític: Josep Monràs, alcalde de Mollet

Dimecres 28 de marçA les 20 h Xerrameques (infantil)A les 21 h 8Visió (Reportatges d’actualitat)A les 22.30 h El Calaix (Propostes Culturals)

Dijous 29 de març A les 21 h Parlem-ne social: 10 anys de l’Escola Municipal de Música MontornèsA les 22.30 h Visions: El pacte fiscal

*I a més VV Notícies cada dia a les 13, 14, 14.45 i 16 (Migdia)i edició vespre a les 20.30, 22, 00, 02, 04, 06, 08 i 10 h

www.vallesvisio.cat

La setmana a Vallès Visió

Programes destacats


El mollet encadena la quartaderrota que l’allunya dels llocscapdavanters de Primera Cata-lana. Els homes d’Albert Garcíaes van veure superats aquestcap de setmana en la seva visi-ta al camp del Ripollet per culpade dos errors defensius que vancondemnar la trajectòria delsvallesans. El Mollet, immers enuna espiral de mals resultats, en-cadenant 4 derrotes consecuti-ves, va tenir en l’àrbitre un actorfatal, no xiulant un penal clar ales acaballes del partit i expulsantal minut 83 el molletà Héctor. Toti que el primer lloc que ostenta elFigueres queda lluny, a 7 punts,i el segon, el Palamós, a 4, elMollet es manté a la tercera po-sició amb 44 punts, i continuacreient en les seves possibilitatsd’aconseguir l’ascens.

R. VilaVallès

El Mollet CF es deinflai l’Esport Club golejaEl derbi de Segona a Parets se l’endú el Vilanova

SEGONA TERRITORIALEl Granollers es va imposar perun clar 0 a 4 al camp del Caste-llar. Els de Juanmi Álvarez vanencarrilar un partit molt complertque, junt amb la derrota delSant Quirze, apropa els valle-sans al segon lloc de la classifi-cació de Segona.

Per la seva banda, el Vilano-va i el Parets es van enfrontar enel derbi comarcal de la categoria,que se’l van adjudicar els visi-tants per 1 a 2. Amb la victòria,el Vilanova continua amb la sevalluita per allunyar-se del des-cens, mantenint-se en l’intentde salvar la categoria. Pel que faal partit, el Parets mai va acabard’entrar al matx, fent una de lespitjors actuacions que se li recor-den aquesta temporada.

EL LLIÇÀ, MÉS LÍDER A Tercera Catalana, el Lliça d’A-munt continua líder gràcies a unavictòria molt treballada davant elseu màxim perseguidor, el Car-dedeu. Els de la Vall del Tenes esvan emportar el matx per 2 a 3,i es refermen al capdavant de laclassificació. El partit va estarmarcat per la polèmica i per lamala actuació del col·legiat, queva treure un llarg repertori de tar-getes pels dos equips.

Nou president de l’Atletisme catalàEl granollerí Joan Villuendas, fins ara president delClub Atlètic Granollers, serà el nou president de laFederació Catalana d’Atletisme. Villuendas haurà,però, de deixar la presidència del Club Atlètic Gra-

nollers, que ocupa des de fa més de 20 anys.

Marc Caróstorna al podidel CongostAiguafreda · Aquest diumengees va celebrar la XVI edició de lacursa de muntanya Vall del Con-gost, organitzada pel Centre d’A-tletes del Congost. En total 698corredors van participar enaquesta ocasió: 374 a la Mitja i324 a la Marató. Pel que fa a laMarató, l’edició d’enguany varepetir el mateix podi que l’edicióde l’any passat. En categoriamasculina, Marc Carós va acon-seguir la victòria davant ManelAmor i Xavier Espiña, que vancompletar el calaix. En categoriafemenina, Núria Picas va acon-seguir la primera posició segui-da de Judit Casas i Mercedes Ar-cos.

LA MITJA, TAMBÉPel que fa a la Mitja Marató, encategoria masculina la victòria vaser per Josep Viñas, contra totpronòstic, per davant dels dosprincipals favorits, Jessed Her-nández i Gabriel Crossas. En do-nes el podi el van ocupar, CèliaTajada seguida per Dolors Mor-cillo i Cristina González.

R. VilaEstiramentsjo hi crec

Cal seguir lluitant. Cal seguirtreballant per aconseguir elque volem. Cal seguir... tot ique molts no hi creguin, finsallà on molts no arriben. Hemd’agafar confiança i seguirtreballant per aconseguir elnostre somni, que a la vega-da és el somni de molts.Hem de continuar, i continuar,amb el treball que ens porti abon port, assolint cada dianoves metes, petites victòriesque, juntes, ens facin gua -nyadors de la guerra. Tot il’adversitat, que hi és, i queés molt i molt dura. Tot i la re-alitat, que molts cops és tanamarga. Davant de tots elsproblemes que vagin sortint.Cal conscienciar-se del camí,aprenent de cada error, pre-nent nota de cada relliscada,i aixecar-nos cada vegadamés forts que l’anterior. Tot ique sigui un viatge llarg, calcaminar amb pausa i cons-tància, no desinflar-se a l’hi-vern, quan el fred se’ns men-gi, ni voler córrer a l’estiu, bui-dant-nos d’energia. Cal serpacients i acurats amb cadadecisió presa, per garantir-nos un demà millor. Allò ve-ritablement important no ésarribar al cim, sinó voler pu-jar dia rere dia. Vénen mo-ments difícils, però jo hi con-fio. Jo confio que la lliga noestà totalment perduda. Joconfio que el camí de la inde-pendència no està totalmentperdut. Tot i ser dos temestan dispars, què propers estroben tot sovint. Que el camíde la dificultat ens faci pros-perar i ser més forts, dia adia. Som-hi Barça, Som-hiCatalunya!

El Fraikin s’estanca amb latercera derrota consecutivaGranollers · Un partit per oblidar,i una ratxa que encalla el FraikinBM Granollers a la novena posi-ció de la taula classificatòria de laLliga Assobal. Els homes de Ma-nolo Cadenas van fer un partitmolt irregular, ple d’impre cisions,on mai van poder plantar cara aun rival que no va donar opcionsals granollerins. Amb la derrota,ja son tres els partits consecutiusque el Fraikin porta sense guan-yar. Els granollerins van des-

aprofitar en atac el bon treball de-fensiu de la primera meitat i vanmarxar al descans quatre golsper sota al marcador (7-11). Ambla represa, i lluny de millorar, elsgranollerins van incrementar elseu joc irregular, cometent mas-sa imprecisions i permetent als deValladolid guanyar amb massafacilitat. El Cuatro Rayas va fer eljust per demostrar la seva supe-rioritat i aconseguir una victòriacòmoda al Palau d’Esports.

Final comarcalde gimnàsticarítmica Montmeló · El club MAR (Mont-meló Associació de Rítmica) or-ganitza aquest diumenge la finalcomarcal juvenil de gimnàsticarítmica del Vallès Oriental que tin-drà lloc al pavelló esportiu muni-cipal d’11 a 14 hores, amb la par-ticipació de 110 gimnastes, entreindividuals i conjunts, dels clubsRítmica Cardedeu, Rítmica Lli-nars i ,el local, el club MAR.

Constituït elComitè delMundialGranollers · Dimarts es vaconstituir el Comitè organitzadordel Mundial d’Handbol 2013. Elcampionat tindrà seu a Sevilla,Saragossa, Barcelona, Grano-llers i Madrid, on es farà la ron-da inicial. A Saragossa i Grano-llers es jugaran vuitens i quarts.La fase final serà el Palau SantJordi. De moment s’han classifi-cat onze seleccions absolutes.


La 92a edició de la Volta Ciclistaa Catalunya va arrencar el passatdilluns amb una primera etapa,Calella-Calella, que després depassar pel Maresme i la Selva,arribava al Vallès Oriental. Con-cretament als municipis de SantEsteve de Palautordera, SantaMaria de Palautordera, Sant Ce-loni i Vallgorguina, en la sevamarxa fins al punt final de l’etapa:

La Volta Catalunya creuala comarca aquest dissabte

Foto: E.B

Alejandro Valverde va perdre molt detemps en una caiguda

R. VilaVallès

Calella. A banda dels ciclistes i totala caravana publicitària, altresafectacions com carreteres i ca-rrers tallats durant algunes hores,van ser les incidències més des-tacades de la jornada.

En el vessant esportiu, la pri-mera jornada se la va emportar elcorredor suís Michael Albasini, del’equip GreenEdge.

EL DISSABTE, LA SISÈNALa volta tornarà a creuar terres va-llesanes aquest proper dissabte,durant el transcurs de la sisena

etapa, Sant Fruitós del Bagès-Ba-dalona. Els ciclistes trepitjaranels municipis de Castellterçol,Sant Feliu de Codines, Caldes deMontbui, Santa Eulàlia de Ronça-na, l'Ametlla del Vallès, on agafa-ran la C-17 fins arribar a Mollet.D’allà agafaran la carretera de laConreria per Sant Fost de Camp-sentelles fins arribar al centre co-mercial Màgic de Badalona, on esdonarà per finalitzada l’etapa.Serà una etapa on els velocistestindran l’oportunitat d’entrar en pri-mer pla de la cursa.

La Mitjapremiaals locals Montornès · El passat dimecresva tenir lloc a l'Hotel Augusta Va-llès el lliurament de premis alsatletes locals de la 19a MitjaMontornès-Montmeló-Vilanova-La Roca i de la VII Cursa dels5km. Al mateix acte, també esvan formalitzar les donacionssolidàries d'aquesta edició: larecaptació de la Mini Solidària ala secció de pediatria de l'Hospi-tal Granollers, i la donació deHenkel a la Creu Roja.

40a PujadaVall del Tenesa Sant Feliu Sant Feliu · Sota l’organitzacióde l’Escuderia Vall de Tenes,aquest diumenge, es realitzarà la1a prova puntuable del Campio-nat de Catalunya de Muntanya,la 40a Pujada Vall de Tenes-SantFeliu de Codines, memorial ToniSerra. L’itinerari que seguirà lacursa, serà només per la BP-1432 direcció Sant Feliu de Co-dines en el sector comprès entreel P.K. 22.000 i el 17.800, des-prés del Restaurant La Parada ifins la cruïlla de Sant Feliu de Co-dines. L’horari de pas dels vehi-cles pel recorregut esmentatestà previst entre les 08:30 ho-res i les 18:00 hores.

Foto: Arxiu

Els autos seran protagonistes

Els germansEspargaró entren a escenaGranollers · Pol Espargaró hatancat els últims entrenamentsabans de l'inici del mundial deMoto2 amb el tercer millor tempsen els tres dies de proves a Jé-rez. Només Claudio Corti i ungran Thomas Luthi han rodatmés ràpid que el pilot vallesà.D’altra banda, el seu germà,Aleix Espargaró, va ser a la pre-sentació oficial del Power Elec-tronics Aspar Team, que compe-tirà al mundial de MotoGP ambel granollerí i el francès Randyde Puniet com a pilots oficials.

La prova ja va passar pel baix Montseny el dilluns

EMERGÈNCIES 112 // BOMBERS 085 · Granollers 93 849 60 80 ·Mollet 93 570 47 29/93 570 45 74 // CAP · Granollers Sant Miquel 93791 16 25 Granollers centre 93 458 56 89 Valles 93 548 56 58 · Mol-let Plana Lledó 93 579 83 83. Can Pantiquet 93 570 59 77. LaLlagosta 93 574 98 10 L’Ametlla 93 843 22 67 Parets 93 562 16 89Santa Perpètua 93 560 31 18 Martorelles 93 593 42 44 Sant Fost 93579 54 06 La Roca 93 860 32 00 Vicenç Papaseit 93 842 44 32 Card-edeu 93 846 03 51 / 93 846 02 71 Montornès 93 572 03 03 Montmeló93 544 44 40 Les Franquelles Bellavista 93 861 80 30 Corró d’Avall93 840 42 00 Lliça d’amunt 93 841 52 50 Lliça de Vall 93 844 56 30Canovelles 93 846 83 28 La Garriga 93 871 80 81 Vilanova 93 84584 75 Vallromanes 93 572 98 05 // HOSPITALS (emèrgenciesmèdiques 061) · Hospital General de Granollers 93 842 50 00 Hos-pital de dia Sant Jordi (Granollers) 93 860 00 50 Hospital de Mol-let 93 576 03 00 // MOSSOS D’ESQUADRA · 088 Granollers 93 86085 00 Mollet del Vallès 93 565 99 00 // GUÀRDIA CIVIL · Mollet delVallès 93 570 55 59 Canovelles 93 846 53 53 · POLICIA NACIONAL091 // TAXI · Granollers 93 870 30 28 Radio Taxi Granollers 93 87030 00 Mollet Taxis Vallès 93 593 74 01 L’Ametlla 670 894 810 / 67079 72 79 Parets 93 593 74 01 / 600 639 664 Santa Perpètua 93 56048 03 La Llagosta 93 574 98 10 / 93 560 33 63 (630 88 12 50 nit) LaRoca 628 18 90 00 Cardedeu 93 846 01 01 Montornès 93 568 09 97La Garriga 938 71 74 74 Canovelles 93 870 30 28

Telèfons d’interès

Efemérides 2.0 Espai Trash

Avui suggerim...

Si un visita la plaça Jamaa el Fnade Marraqueix, que s’omple dia init d’artistes de carrer, s’adonaràque l’espectacle amb més públicno és l’encantador de serps. Benal contrari, l’artista que aplegaràmés audiència és l’explicador decontes. Els anomenats hakawa-ti (explicador d’històries, en àrab)tenen una profunda i arrelada tra-dició dins de la cultura àrab.

L’escriptor libanès Rabih Ala-meddine ha trenat la seva novel·laL’home que explicava històries através d’aquests peculiars perso-natges, que viuen entre el mónque cerca la seva imaginació, pled’herois valerosos, dimonis com-prensius i princeses guerreres, ila crua realitat, que sovint els en-goleix a l’oblit.

El protagonista del llibre és

Escolteu, deixeu que us expliqui una història

Osama, un talentòs jove que tor-na a Beirut després de forjar-seuna carrera professional com in-formàtic a Estats Units. La raó delretorn és poder-se despedir delseu pare, greument malalt. Elretorn el farà recordar el seu avi,un excel·lent hakawati que s’ama-

gava amb el seu nèt per explicar-li els contes i històries que, ambels anys, ja ningú de la família vo-lia escoltar.

A través dels seus records, leshistòries que explicava el seuavi i els contes populars, Osamarememorarà el seu passat i el lec-tor descubrirà la complexa relaciód’aquesta família. Per un cantó,la imaginació que desbordaval’avi; per l’altre, el pragmatismedels seus fills, dedicats a un exi-tòs negoci familiar.

I al bell mig de tot, el jove Osa-ma, que intenta buscar-se unlloc al món, que pateix la guerracivil del seu país i que, afortuna-dament, pot refugiar-se als EstatsUnits per estudiar, deixant enre-re els amics, la família i, sobretot,els mals records. J. Sugrañes


Un convidat inesperat als inhòspits paratges d’Alaska

La història recent demostra queel capitalisme no té una bona re-lació amb el medi ambient, ique el creixement industrial delplaneta sempre repercuteix ne-gativament en la salut de la na-tura. Txernòbil i Fukushima sóndos exemples paradigmàtics dela pèssima influència que pot te-nir l’home en els espais naturals,però n’hi ha molts més; contami-nació de rius i oceans, efecte hi-vernacle i sobreescalfament delplaneta, desertització, extinciód’espècies animals i vegetals,creixement descontrolat del foratde la capa d’ozó, i un llarg etcè-tera d’agressions mediambien-tals. Precisament, aquests dieses compleixen 23 anys d’una deles catàstrofes que més va col-pir un món en vies de globalitzar-se: el 24 de març de 1989, el pe-troler Exxon Valdez va vessar34.000 tones d’hidrocarbur a lescostes d’Alaska, una de les re-gions més inhòspites del plane-ta que fins aleshores no teniapràcticament rastre de presènciahumana. Aquest vessament, quees va convertir en el pitjor desas-tre ecològic que ha patit el 49èestat americà fins a la data, vaestendre una marea negra per

2.000 quilòmetres de costa i vaocasionar uns danys a la faunaautòctona que encara avui nos’han reparat completament.Desafortunadament la tragèdiaque va protagonitzar l’Exxon Val-dez no ha estat un cas aïllat a lahistòria, i fins i tot l’Estat espan-yol ho va poder comprovar l’any2002, quan el petroler Prestigeva vessar la seva càrrega a lescostes gallegues. Un vessamentqualificat inicialment per l’actualpresident espanyol, que ales-hores era ministre d’Interior, coma “petits filets de plastilina”.

El vessament d’aquest buc,propietat de la petrolera america-na Exxon, va posar sobre lataula un dels grans reptes queafrontarà la humanitat durant elsegle XXI; fer compatible el des-envolupament industrial de lahumanitat amb el respecte almedi ambient. Aquest és un rep-te que està sobre la taula des defa anys, però que avui dia prenmés vigència perquè el móncada dia està més industrialitzati la Xina, l’Índia o Brasil, s’hanunit al club de les potències su-percontaminants, que fins fa po-ques dècades presidien en soli-tari Estats Units i Europa. C.G.

El10-16

Documents

Transcript of El10-16