Elaboració de continguts - bcn.cat · d’una visió empresarial i, sobretot, una gestió...

El sector cultural a CatalunyaMarç de 2005

© Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Elaboració de continguts:

Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Supervisió lingüística:


Disseny gràfic:


Autoedició i fotocomposició:

Anglofort, SA

Impressió:

Ingoprint, SA

Dipòsit legal: B-24.626-2005

Imprès en paper ecològic de 115 g/m2

5

Presentació

L’estudi El sector cultural a Catalunya és un primer pas en el marc d’un conjunt d’inicia-tives que la Cambra de Comerç de Barcelona té previst de dur a terme. Iniciatives pensades perquèla societat i el món empresarial entenguin que la producció i la promoció de la cultura requereixend’una visió empresarial i, sobretot, una gestió empresarial. D’aquesta manera, la Cambra fa el queha fet sempre i compleix el seu objectiu principal: promoure l’activitat i el progrés econòmic del país.

L’estudi El sector cultural a Catalunya neix amb els propòsits de donar a conèixer les prin-cipals magnituds econòmiques del sector de la cultura i posar de manifest la importància d’aquestsector en una societat que anomenem «del coneixement». L’estudi El sector cultural a Catalunya re-cull una gran quantitat d’informació procedent de fonts diverses. Fins ara disposàvem d’una visió seg-mentada de la realitat econòmica del sector, però s’havia fet poca cosa per analitzar-lo globalment.En aquest sentit, la Cambra de Comerç de Barcelona ha fet un esforç per sistematitzar les dades; donar una visió de conjunt per conèixer la contribució del sector de la cultura al conjunt de l’acti-vitat econòmica i, sobretot, per fer una anàlisi comparativa amb Espanya i la Unió Europea, amb lesdificultats tècniques que aquest fet suposa.

L’objectiu de l’estudi El sector cultural a Catalunya és donar a conèixer a la societat, al mónempresarial i als responsables de l’Administració pública la realitat econòmica del sector, per facili-tar-los la presa de decisions en benefici del progrés econòmic i cultural del país. Alhora, també es volque sigui un instrument de diàleg, de reflexió i de debat entre els agents econòmics i socials, en unmoment de canvis econòmics, tecnològics i d’hàbits de consum.

Miquel Valls i MasedaPresident de la Cambra Oficial de Comerç,

Indústria i Navegació de Barcelona

7

Índex general

Part I: Introducció al sector cultural

1. Objectiu de l’estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132. Definició del sector cultural a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143. Principals fonts estadístiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Part II: Estructura i evolució del sector

1. Importància del sector cultural a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 212. Anàlisi comparativa amb Espanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 243. Anàlisi comparativa amb la UE-15 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 264. Infraestructures i institucions culturals públiques destacades

a Catalunya (TNC, Auditori, Liceu, MNAC, MACBA i CCCB) . . . . . . . 28

Part III: Anàlisi per subsectors

1. Anàlisi dels subsectors pel costat de l’oferta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 371.1. Llibre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 371.2. Fonogrames . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 411.3. Audiovisual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 451.4. Arts escèniques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 541.5. Arts visuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

2. Anàlisi dels subsectors pel costat de la demanda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 602.1. L’enquesta de pràctiques culturals de la població catalana . . . . . . . . . 602.2. Evolució i comparació de la demanda cultural catalana . . . . . . . . . . . 61

Part IV: Síntesi i conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71Informació estadística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72

Relació de quadres, gràfics, mapesi esquemes

Quadres

1. Macromagnituds econòmiques del sector cultural a Catalunya.Per subsectors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

2. Valor de la producció del sector cultural a Catalunya. Per subsectors . . . . . . . . . . . . 233. Indústries de la cultura i del lleure en un sentit ampli. Pes de la comunitat

autònoma sobre Espanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 244. Nombre d’empreses del sector cultural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 255. Despesa pública en cultura, per nivells de govern . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 256. Ocupació cultural i educació. Any 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 267. Dades bàsiques de les institucions culturals destacades a Catalunya . . . . . . . . . . . . . 288. Pressupost de despeses i grau d’autofinançament de les institucions

culturals destacades a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 299. Evolució del pressupost: MNAC, MACBA i CCCB . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

10. Evolució del nombre de visitants/espectadors a les institucions culturalsdestacades a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

11. Els principals espais dedicats a les arts escèniques i a la música clàssica.Any 2003. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

12. Principals grans concerts de música popular. Any 2003 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3113. Principals grans festivals de música popular. Any 2003 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3214. Dades bàsiques del sector del llibre a Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3815. La llengua catalana en els sectors de l’edició. Any 2001. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3816. Dades bàsiques de l’activitat dels distribuïdors de llibres i de publicacions

periòdiques. Any 1998. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3917. Evolució comparativa del sector del llibre Catalunya - Espanya . . . . . . . . . . . . . . . . 4018. Evolució de les vendes de discos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4219. Països prioritaris en la lluita contra la pirateria. Any 2003 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4420. Evolució del nombre d’empreses del sector audiovisual. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4821. Nombre d’ocupats al sector audiovisual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4822. Dades bàsiques del cinema. Any 2003 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5023. Empreses que han participat en la producció cinematogràfica. . . . . . . . . . . . . . . . . 5024. Recaptació del cinema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5125. Despesa per persona i any en cinema per països . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5126. Nombre de videoclubs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5227. Comparació internacional dels indicadors de comercialització del vídeo.

Any 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5328. Pes dels països membres en la facturació del mercat del vídeo

a la Unió Europea. Any 2003. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5329. Dades bàsiques del teatre i de les companyies de teatre i dansa

a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5530. Evolució comparativa de les arts interpretatives amb Espanya . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

8

31. Indicadors d’activitat de les arts interpretatives. Any 1999 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5832. Principals indicadors estadístics del sector de les galeries d’art

de Catalunya. Any 2000 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5933. Pràctiques culturals de la població catalana. Any 2001 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6034. Evolució dels indicadors de despesa en béns i serveis culturals . . . . . . . . . . . . . . . . 6135. Possessió d’LP, cassets i CD-ROM a la llar. Any 1998 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6236. Freqüència d’assistència al cinema. Entrades/habitant/any . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6337. Infraestructura del cinema. Any 1999 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6338. Consum del vídeo. Any 2003 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6439. Consum de pel·lícules de vídeo per càpita. Any 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6440. Evolució del nombre d’espectadors a les arts interpretatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

Gràfics

1. Distribució del VAB de la indústria del llibre a Catalunya per subsectors. Any 2001 . 372. Distribució del nombre d’ocupats de la indústria del llibre a Catalunya

per subsectors. Any 2001 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 383. Vendes il·legals de música a les principals ciutats espanyoles . . . . . . . . . . . . . . . . . . 434. Evolució de les vendes legals i il·legals de música en el mercat mundial . . . . . . . . . . 445. Distribució del VAB de la indústria audiovisual catalana per sectors.

Any 2001 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 466. Distribució dels ocupats de la indústria audiovisual catalana per sectors.

Any 2001 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 477. Producció de llargmetratges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 498. Evolució del nombre d’espectadors a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 509. Distribució del VAB de la indústria de les arts escèniques a Catalunya

per subsectors. Any 2001 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5410. Distribució del nombre d’ocupats de la indústria de les arts escèniques a Catalunya

per subsectors. Any 2001 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5411. Infraestructura global del mercat de l’art. Any 2000 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5912. Evolució del nombre d’espectadors al cinema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6213. Evolució del nombre de llars amb DVD a Espanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

Mapes

1. Ocupació cultural. Any 2002. Percentatge sobre el total d’ocupats . . . . . . . . . . . . . 272. Nivells de pirateria de la música a l’Europa Occidental. Any 2003

Percentatge sobre les unitats venudes en el mercat legal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

Esquemes

1. Relacions d’interdependència del sector audiovisual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

9

Part IIntroducció al Sector Cultural

1. Objectiu de l’estudi

2. Definició del sector cultural a Catalunya

3. Principals fonts estadístiques

1. Objectiu de l’estudi

La cultura té un triple paper en la nostra societat: primer, com a factor econòmic; segon,com a projector internacional d’un territori; i, tercer, en el desenvolupament personal i la integraciósocial.

Diverses raons justifiquen la necessitat de fer un estudi del sector cultural a Catalunya:

(I) l’increment del consum en cultura,(II) la creixent intervenció del sector públic i

(III) la tendència que predomina actualment de centralització i concentració empresarialcap a la capital de l’Estat.

Malgrat això, Catalunya continua sent la capital de l’edició en llengua castellana i catalana;i Barcelona és una de les primeres ciutats en nombre de turistes per motius culturals.

L’objectiu principal d’aquest estudi és doble:

n Analitzar la importància del sector cultural a Catalunya des d’una perspectiva econòmica(demanda i oferta de productes i serveis culturals), i quan sigui possible comparar-laamb Espanya i la Unió Europea.

n Estudiar les característiques i l’evolució de cada un dels subsectors que l’integren.

13

2. Definició del sectorcultural a Catalunya

El sector cultural està format per un mosaic d’activitats de naturalesa econòmica moltdiversa, raó per la qual no hi ha una definició única i homogènia. Així, l’Oficina Europea d’Estadística(Eurostat) defineix el sector més àmpliament que el Departament de Cultura de la Generalitat deCatalunya:

n Segons l’Eurostat l’ocupació cultural inclou tant feines culturals de tota l’economiacom qualsevol ocupació dels sectors culturals de l’economia (activitats culturalseconòmiques). Les feines culturals de tota l’economia són activitats professionalsamb una dimensió cultural, com són els llibreters, escriptors, artistes teatrals, arquitectes,etc., delimitades per la nomenclatura internacional de professions (CIPT). Totesaquestes feines són tingudes en compte independentment de l’activitat principalde l’empresa. Les activitats culturals són definides com un subsector de la CNAE,que inclou l’edició, la fotografia i el vídeo, i el comerç al detall i a l’engrós debéns culturals. En aquestes activitats es té en compte qualsevol tipus de treball,independentment de l’ocupació (artística, tècnica, administrativa o directiva), jaque totes aquestes es necessiten per al funcionament de la indústria cultural. Aquestadefinició s’utilitzarà per comparar la importància d’aquest sector a Espanya amb lad’altres països europeus.

n Segons el Llibre blanc de les indústries culturals de Catalunya, del Departament deCultura de la Generalitat de Catalunya, s’entén per indústria cultural el conjunt d’activitatscreatives lligades a l’àmbit mercantil de la producció i la distribució cultural que formenpart del món de l’audiovisual, la premsa, la ràdio, la televisió, el llibre, la música, lesarts escèniques, les arts visuals o la creació multimèdia. Cal considerar que no s’hiinclouen les activitats derivades de la provisió de serveis culturals per part de lesadministracions públiques (com ara les biblioteques, els museus i els equipamentspatrimonials, les sales d’exposicions, etc.), excepte en els casos de la ràdio i la televisiói la producció i l’exhibició escènica.

La definició de sector cultural que utilitza el Llibre blanc és la que s’emprarà en aquestestudi, tot i que l’anàlisi subsectorial es restringirà als cinc grups següents (excloent la premsa, laràdio i la televisió, ja que excedeixen l’interès prioritari d’aquest estudi):

n Llibre (edició, distribució i llibreries, exclosa la premsa)n Fonogrames (producció, distribució i comerç al detall)n Audiovisual (producció, distribució, exhibició cinematogràfica i videoclubs. Excloses

la ràdio i la TV)n Arts escèniques (música, teatre i dansa)n Arts visuals

14

Aquests subsectors culturals es poden agrupar en dos grans blocs:

a) Les activitats de caràcter industrial (en un sentit estricte). És a dir, les activitats culturalsque per mitjà del progrés tècnic aconsegueixen millorar la productivitat amb el pasdel temps (sobretot, gràcies a la possibilitat de reproduir mecànicament les obresoriginals): llibres, fonogrames i audiovisual (vídeo i cinema).

b) Les activitats de caràcter artesanal, que són aquelles que no consisteixen en la reproducciómecànica dels prototips sinó en la repetició d’aquests (arts interpretatives), o bé lesque consisteixen en obres úniques (arts visuals).

15

3. Principals fonts estadístiques

Actualment, hi ha una gran diversitat de dades culturals heterogènies que provenen d’unagran quantitat de fonts. No obstant això, cal esmentar els esforços que s’estan duent a terme perdelimitar i mesurar la indústria cultural i homogeneïtzar les dades a nivell europeu.

L’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) neix amb la missió principal d’impulsarel desenvolupament de les empreses i el teixit industrial de Catalunya en l’àmbit de la producció,la distribució i la difusió cultural.

Amb el Llibre blanc de les indústries culturals de Catalunya, l’ICIC ha creat una einaimprescindible per conèixer la indústria cultural, que facilita el diagnòstic i la definició de lesprioritats d’aquest sector. Cal complementar les dades que s’analitzen en aquest estudi amb lacomparació nacional i internacional.

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estadística deCatalunya (Idescat) són els principals proveïdors d’informació sobre l’activitat cultural a Catalunya,amb l’objectiu d’equiparar gradualment la informació regulada amb les directrius europees. L’Enquestade consum i pràctiques culturals de Catalunya 2001 de l’Idescat és una eina bàsica per conèixer elshàbits de consum cultural de la població catalana. L’Idescat té previst, en el marc del nou plaestadístic 2005-2008, l’elaboració de la comptabilitat satèl·lit de la cultura, que permetrà obteniruna estimació oficial del PIB cultural català.

En l’àmbit del conjunt d’Espanya, un dels principals proveïdors d’informació culturalés el Ministeri de Cultura, a través de les seves publicacions, com ara Las cifras de la Cultura enEspaña.

Una altra font important que s’ha anat refermant aquests anys és la Societat Generald’Autors i Editors (SGAE). Per sisè any consecutiu, l’SGAE presenta el Anuario de las artes escénicas,musicales y audiovisuales, que ofereix una informació rellevant per conèixer l’estat actual i evoluciód’aquests sectors a nivell nacional, de comunitats autònomes i, en alguns casos, també provincial.La recopilació de la informació integrada en aquest anuari s’ha realitzat mitjançant la visita a mésde 100.000 concerts de música popular fets en 10.000 recintes; de 16.500 concerts de músicaclàssica fets en 4.000 espais; de 57.000 representacions escèniques realitzades en 5.800 escenaris;i 4.600.000 sessions cinematogràfiques projectades en 4.200 pantalles.

En l’àmbit europeu, s’ha avançat molt a través del Consell Europeu. Al principi del1997, a instàncies de l’Eurostat, es crea un grup de lideratge sobre les estadístiques culturals(LEG-Cultura), amb l’objectiu principal, a llarg termini, de crear un sistema d’informacionsculturals lògic, coherent i comparable a nivell comunitari, que contribueixi positivament a lacomprensió dels lligams entre la cultura i el desenvolupament socioeconòmic. Per assolir aquestobjectiu, el LEG-Cultura ha centrat els seus esforços a definir un tronc comú dels sectors d’activitatconsiderats culturals, a crear una classificació d’activitats culturals i a millorar i desenvoluparestadístiques culturals d’àmbit europeu, a través de l’adaptació de les enquestes existents a lesnoves exigències.

La Comissió Europea finança íntegrament el projecte Eurocult21, que es troba dins delcapítol «La ciutat del demà i el patrimoni cultural» del V Programa marc de recerca. En aquestprojecte participen 24 ciutats europees, a més d’un comitè científic format per diferents universitatsi centres d’investigacions europeus. L’Institut de Cultura de Barcelona és un dels membres delComitè de Direcció del projecte. El projecte Eurocult21 treballa en l’elaboració de definicions i

16

classificacions estadístiques comunes, a partir d’un treball conjunt d’experiències i coneixements,per a la confecció d’un document en el qual, a més de l’anàlisi de les polítiques culturals, es facinrecomanacions públiques i línies d’actuació futures. Aquest projecte va començar el febrer del 2004i conclourà el juny del 2005, en un acte que tindrà lloc a Barcelona. En aquesta conferència finales debatran els resultats del document i es presentaran un conjunt de recomanacions sobre finançamenti disseny de polítiques culturals.

17

Part IIEstructura i evolució del sector

1. Importància del sector cultural a Catalunya

2. Anàlisi comparativa amb Espanya

3. Anàlisi comparativa amb la UE-15

4. Infraestructures i institucions culturals públiques

destacades a Catalunya (TNC, Auditori, Liceu, MNAC,

MACBA i CCCB)

1. Importància del sector culturala Catalunya

En el quadre 1 es mostra la dimensió, l’estructura i l’evolució de les indústries culturalsde Catalunya durant el període 1998-2001. El sector cultural representa a Catalunya l’1,2 % delVAB1 total i gairebé el 0,9 % dels ocupats l’any 2001. Aquests percentatges s’han mantingutpràcticament estables durant aquest període. Cal destacar que els subsectors de la premsa, la ràdioi la televisió representen el 40 % del VAB i el 50 % dels ocupats del sector cultural.

El creixement nominal del VAB dels sectors culturals l’any 2001 respecte de l’any 1998va ser del 20,5 %, quasi un punt menys que el creixement del VAB total de Catalunya. Els ocupatsd’aquests sectors van créixer el 3,6 %, bastant per sota de la mitjana de l’economia (12,4 %).

El fet que el VAB hagi augmentat a un ritme més elevat que l’ocupació ha permèsmillorar el nivell de productivitat2 en el període 1998-2001. Així doncs, l’any 2001 la productivitatdel sector cultural va ser el 31 % superior a la de la mitjana catalana.

Actualment no es disposa de dades sobre el PIB cultural.3 L’Idescat ha elaborat un informesobre la comptabilitat satèl·lit de la cultura, amb la finalitat de definir uns criteris metodològicsapropiats i proposar un grup de taules per a l’elaboració de la comptabilitat, susceptible de serintegrada en el marc del projecte Taules input-output de Catalunya, 2001. Aquest projecte estàpendent d’aprovació en el pla estadístic del període 2005-2008, que es presentarà a la primaveradel 2005.

Per sectors, l’audiovisual és el que més va aportar al VAB cultural l’any 2001, amb el34 %; seguit del llibre (30,5 %) i el de la premsa (28,2 %). En canvi, el creixement del VAB mésaccentuat al període 1998-2001 el va tenir el sector de les arts visuals (67,7 %), seguit de llunypels sectors de l’audiovisual (38,5 %) i les arts escèniques (34,6 %). El sector de premsa va ser elque més ocupats va aportar al sector de la cultura, amb 8.292 ocupats (33,6 %), seguits del sectoraudiovisual (30,7 %) i el del llibre (24,8 %). Els sectors de l’audiovisual i les arts visuals són elsque van obtenir una taxa de creixement dels ocupats més elevada al període 1998-2001 (amb el17,3 % i el 14 %, respectivament).

El sector del llibre representa més del 40 % del valor de la producció4 del sector culturalcatalà de mitjana del període 1998-2001. Els sectors de la premsa i l’audiovisual el segueixen ambel 26,9 % i el 20,6 %. El percentatges de creixement de la producció són molt similars als delVAB, a excepció del sector de fonogrames, que té un creixement més elevat –35,8 % vs. 14,9 %–,i arts escèniques, que té un creixement menor –19,4 % vs. 34,6 % (veg. quadre 1 i 2).

21

1 El valor afegit brut (VAB) representa la riquesa generada durant el període considerat, i s’obté com a diferència entre el valorde producció i el dels consums intermedis utilitzats (primeres matèries, serveis i subministraments exteriors, etc.). També equivalal producte interior brut (PIB) menys l’IVA que grava els productes i els impostos lligats a la importació.2 La productivitat és el valor econòmic afegit per treballador; és a dir, la relació entre el producte obtingut i els ocupats, mesuradaen termes reals.3 Encara que hi ha algunes estimacions del PIB; al diagnòstic del Pla estratègic del sector cultural de Barcelona, on s’estima queel sector cultural a Barcelona va representar l’any 1996 el 8,7 % del PIB de Barcelona i el 3,2 % del PIB de Catalunya; i l’SGAEestima que l’aportació de la indústria de l’oci i la cultura al PIB català va ser del 12 % (el doble que a la totalitat de l’Estat,amb el 6 %). 4 El valor de la producció és un flux que mesura el valor corrent de béns i serveis finals generats en una sèrie d’unitats productivesdurant un període determinat, generalment un any.

22

Qu

ad

re 1

. M

acr

om

ag

nit

ud

s eco

nò

miq

ues

del

sect

or

cult

ura

l a C

ata

lun

ya.

Per

sub

sect

ors

. (V

AB

en m

ilion

s d'

euro

s. O

cupa

ts e

n m

ilers

de

pers

ones

)

1998

1999

2000

2001

%cr

eixe

men

t 19

98-2

001

VA

B/

VA

B/

VA

B/

VA

B/

VA

B/

VA

BO

cup

ats

Ocu

pat

sV

AB

Ocu

pat

sO

cup

ats

VA

BO

cup

ats

Ocu

pat

sV

AB

Ocu

pat

sO

cup

ats

VA

BO

cup

ats

Ocu

pat

s

Llib

res

Edic

ió30

0,2

3.72

20,

081

308,

33.

920

0,07

930

5,3

3.65

10,

084

315,

23.

618

0,08

75,

0–2

,87,

4D

istr

ibuc

ió20

,958

10,

036

19,1

600

0,03

215

,853

60,

030

19,3

554

0,03

5–7

,7–4

,6–2

,8Ll

ibre

ries

46,3

1.92

50,

024

52,6

1.97

10,

027

54,2

1.84

60,

029

57,1

1.95

30,

029

23,3

1,5

20,8

Tota

l36

7,4

6.28

80,

059

380,

16.

491

0,05

937

5,3

6.03

30,

062

391,

66.

124

0,06

46,

6–1

,78,

5

Prem

saEd

ició

213,

22.

855

0,07

526

2,7

2.78

10,

094

271,

33.

052

0,08

925

7,7

3.27

70,

079

20,9

14,8

5,3

Dis

trib

ució

18,4

403

0,04

619

,640

00,

049

19,2

351

0,05

518

,236

50,

050

–1,1

–9,4

8,7

Com

erç

al d

etal

l72

,74.

950

0,01

577

,55.

000

0,01

681

,44.

800

0,01

780

,84.

650

0,01

711

,1–6

,113

,3To

tal

304,

38.

208

0,03

735

9,8

8.18

10,

044

372,

08.

203

0,04

535

6,8

8.29

20,

043

17,3

1,0

16,2

Fon

og

ram

esPr

oduc

ció

12,4

293

0,04

221

,131

70,

067

16,1

312

0,05

215

,132

60,

046

21,8

11,3

9,5

Dis

trib

ució

7,5

213

0,03

57,

321

70,

033

7,6

209

0,03

67,

721

20,

036

2,7

–0,5

2,9

Com

erç

al d

etal

l14

,363

50,

022

14,0

615

0,02

313

,554

00,

025

16,5

590

0,02

815

,4–7

,127

,3To

tal

34,2

1.14

10,

030

42,4

1.14

90,

037

37,1

1.06

10,

035

39,3

1.12

80,

035

14,9

–1,1

16,7

Au

dio

visu

alPr

oduc

ció

38,3

796

0,04

847

,896

80,

049

71,2

1.16

30,

061

77,5

1.35

60,

057

102,

370

,418

,8D

istr

ibuc

ió72

,231

70,

228

91,3

355

0,25

783

,333

80,

246

108,

739

90,

272

50,6

25,9

19,3

Exhi

bici

ó42

,61.

145

0,03

748

,01.

189

0,04

054

,11.

234

0,04

457

,71.

292

0,04

535

,412

,821

,6V

ídeo

18,6

925

0,02

021

,395

00,

022

23,4

880

0,02

725

,587

50,

029

37,1

–5,4

45,0

Tele

visi

ó10

1,4

2.36

80,

043

106,

12.

458

0,04

311

0,8

2.45

70,

045

121,

52.

614

0,04

619

,810

,47,

0Ra

dio

priv

ada

13,0

260

0,05

014

,829

90,

050

11,4

351

0,03

210

,738

70,

028

–17,

748

,8–4

4,0

Radi

o pú

blic

a24

,864

00,

039

26,0

672

0,03

927

,866

70,

042

29,0

645

0,04

516

,90,

815

,4To

tal

311,

06.

451

0,04

835

5,4

6.89

10,

052

382,

07.

090

0,05

443

0,7

7.56

80,

057

38,5

17,3

18,8

Art

s es

cèn

iqu

esPr

oduc

ció

14,4

837

0,01

715

,980

90,

020

23,4

637

0,03

722

,869

40,

033

58,3

–17,

194

,1Ex

hibi

ció

13,5

698

0,01

913

,765

10,

021

13,9

571

0,02

414

,958

40,

025

10,4

–16,

331

,6To

tal

28,0

1.53

50,

018

29,6

1.46

00,

020

37,3

1.20

80,

031

37,7

1.27

80,

030

34,6

–16,

766

,7

Art

s vi

sual

sG

aler

ies

d’ar

t6,

523

50,

028

7,8

239

0,03

28,

826

70,

033

10,9

268

0,04

167

,714

,046

,4To

tal

6,5

235

0,02

87,

823

90,

032

8,8

267

0,03

310

,926

80,

041

67,7

14,0

46,4

Tota

l se

cto

rs c

ult

ura

l1.

051,

423

.798

0,04

41.

175,

124

.411

0,04

81.

212,

523

.861

0,05

11.

267,

024

.658

0,05

120

,53,

615

,9To

tal

sect

ors

Cat

alu

nya

89.7

69,6

2.45

9.80

00,

036

95.5

35,3

2.58

2.10

00,

037

102.

057,

92.

712.

775

0,03

810

9.00

1,0

2.76

5.05

00,

039

21,4

12,4

8,0

Sect

ors

cu

ltu

ral

sob

reel

to

tal

Cat

alu

nya

(%

)1,

170,

97–

1,23

0,95

–1,

190,

88–

1,16

0,89

––

––

Font

: D

epar

tam

ent

de C

ultu

ra d

e la

Gen

eral

itat

de C

atal

unya

i I

nstit

ut N

acio

nal

d'Es

tadí

stic

a (IN

E)

Not

a: N

o in

clou

les

act

ivita

ts c

ultu

rals

der

ivad

es d

e la

pro

visi

ó de

ser

veis

per

par

t de

les

adm

inis

trac

ions

púb

lique

s, c

om a

ra l

es b

iblio

tequ

es,

els

mus

eus,

les

sal

es d

’exp

osic

ions

, et

c.

23

Llibre 1.187.167 1.300.987 1.308.698 1.313.000 10,6Premsa 728.718 804.113 869.018 864.127 18,6Fonogrames 195.026 221.112 245.825 264.897 35,8Audiovisual1 521.407 591.917 661.045 734.201 40,8Arts escèniques 53.120 60.319 70.054 63.444 19,4Arts visuals 13.627 16.299 18.226 21.390 57,0

Total 2.699.065 2.994.747 3.172.866 3.261.059 20,8

Quadre 2. Valor de la producció del sector cultural a Catalunya. Per subsectors.1

(Milers d’euros)

% Creixement 1998 1999 2000 2001 1998-2001

Font: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

1 No inclou els sectors intermedis com les arts gràfiques o els laboratoris de cinematografia i so

2. Anàlisi comparativaamb Espanya

El pes del VAB a preus de mercat de les indústries de la cultura i del lleure a Catalunyasobre Espanya ha disminuït set punts entre el 1993 i el 1997; en canvi, el pes dels assalariats deCatalunya sobre Espanya s’ha mantingut, de mitjana, entorn del 26 % en el mateix període. Lesdues comunitats autònomes on es concentra més activitat són Catalunya i Madrid –entre les duescomunitats van representar el 70 % del VAB pm i el 60 % dels assalariats del total d’indústriesde la cultura i lleure–; però mentre que a la comunitat de Madrid s’ha registrat un impuls notableels darrers anys, Catalunya, com ja hem comentat, ha patit una lleugera pèrdua d’importància(veg. quadre 3).

Les empreses dels sectors d’activitats culturals representen l’1 % del total d’empresescatalanes, exactament el mateix percentatge que a Espanya. L’evolució del nombre d’empreses desdel 1999 ha estat creixent, excepte l’any 2001, i ha obtingut un creixement acumulat del 8,8 %entre el 1999 i el 2004; no obstant això, el creixement mitjà del total d’empreses espanyoles delsector ha estat superior (16,8 %).

Pel que fa a la localització geogràfica, gairebé una de cada cinc empreses dels sectorsd’activitats culturals d’Espanya és a Catalunya (veg. quadre 4).

Despesa pública en cultura

La Generalitat de Catalunya, amb la responsabilitat d’executar i de dissenyar la políticacultural pròpia, l’any 2002 va destinar 180,5 milions d’euros a la cultura, el 28 % de la despesatotal en cultura a Catalunya (excloses les aportacions a la ràdio i televisió) (veg. quadre 5). Elsàmbits culturals als quals es destinen més recursos són el teatre i la dansa (16,6 %), els museus(16,5 %), les biblioteques i els arxius (14,5 %). L’aportació a cultura de la Generalitat ha crescut

24

1993 32,9 31,3 35,9 27,2 30,6 42,21994 28,7 36,6 34,7 24,8 33,1 42,11995 27,0 41,3 31,7 25,3 32,5 42,21996 28,1 40,2 31,7 27,0 31,9 41,11997 25,8 43,7 30,5 26,9 33,2 39,9

Quadre 3. Indústries de la cultura i del lleure en un sentit ampli1

(Pes de la comunitat autònoma sobre Espanya. En tant per cent)

VABpm Assalariats

Anys Catalunya Madrid Altres CA Catalunya Madrid Altres CA

Font: Fundación Autor – Societat General d’Autors i Editors (SGAE), 2000

1 No hi ha dades disponibles que permetin fer una anàlisi comparativa de les indústries culturals d’Espanya en el sentit que es fa

servir en el Llibre blanc de les indústries culturals de Catalunya. Per això, s’utilitza el treball promogut per l’SGAE, que fa referència

a un ampli ventall de sectors relacionats amb la cultura, l’esport i l’entreteniment.

gairebé el 47,1 % entre el 1997 i 2002. L’any 2000, el 15,7 % de la despesa pública en culturafeta a l’Estat pels governs autonòmics va provenir de la Generalitat de Catalunya.

Les diputacions provincials de Catalunya, que tenen la funció de coordinar i cooperaramb els ajuntaments, van aportar 76,8 milions d’euros el 2002 (el 11,8 % del total de la despesapública en cultura a Catalunya). La major part d’aquesta aportació la van destinar a bibliotequesi arxius (37 %) i promoció cultural (23,3 %).

Els ajuntaments de Catalunya són el nivell de govern que va destinar a cultura mésrecursos l’any 2002, 391,3 milions d’euros (el 60 % del total); el 55,6 % d’aquesta aportació vaser per a la promoció cultural.

25

CatalunyaTotal dels sectors

d’activitats culturals2 5.169 5.261 4.536 5.238 5.396 5.623 8,8Total dels sectors a Catalunya 489.656 492.546 494.153 515.173 525.557 543.719 11,0Pes dels sectors culturals sobre

el total de Catalunya (%) 1,1 1,1 0,9 1,0 1,0 1,0 –

EspanyaTotal dels sectors

d’activitats culturals2 26.304 27.760 23.870 26.649 28.253 30.732 16,8Total dels sectors a Espanya 2.518.801 2.595.392 2.645.317 2.710.400 2.813.159 2.942.583 16,8Pes dels sectors culturals

sobre el total d’Espanya (%) 1,0 1,1 0,9 1,0 1,0 1,0 –Pes dels sectors culturals

a Catalunya sobre Espanya (%) 19,7 19,0 19,0 19,7 19,1 18,3 –

Quadre 4. Nombre d’empreses del sector cultural1

% Creixement1999 2000 2001 2002 2003 2004 1999-2004

Font: Directori Central d’Empreses (Dirce), INE

1 Les dades fan referència al dia 1 de gener de cada any2 Inclou activitats cinematogràfiques i de vídeo, ràdio i televisió, agències de notícies i altres activitats artístiques i d’espectacles

CatalunyaGeneralitat de Catalunya – 122,697 142,596 145,440 147,983 157,496 180,484 47,1Corporacions locals – 264,957 312,624 354,909 370,421 402,626 468,104 76,7

Diputacions provincials – 44.757 53.721 63.873 68.453 76.289 76.757 71,5Ajuntaments – 220.200 258.902 291.036 301.968 326.337 391.347 77,7

Total Catalunya2 – 387.655 455.220 500.349 518.404 560.122 648.588 67,3

Espanya 1996-2000Administració general de l’Estat 635.780 535.147 542.395 583.389 715.974 – – 12,6Comunitats autònomes 670.735 742.283 802.027 864.958 945.437 – – 41,0Corporacions locals 607.858 – – – – – – –Total Espanya 1.914.373 – – – – – – –

Pes de la Generalitat de Cat.sobre comunitats autònomes (%) – 16,5 17,8 16,8 15,7 – – –

Quadre 5. Despesa pública en cultura, per nivells de govern.1 (Milers d’euros)

% Creix.1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 1997-2002

Font: Estadístiques culturals de Catalunya, 2004, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i Las Cifras de la

cultura en España, del Ministeri de Cultura

1 Les despeses destinades a ràdio i televisió hi estan excloses2 No s’inclou la despesa de l’Administració general de l’Estat a Catalunya, per la manca de disponibilitat de les dades

3. Anàlisi comparativaamb la UE-15

Els ocupats en activitats culturals a Espanya l’any 2002, segons la definició de l’Eurostat,van ser 307.900, que representen el 2 % del total d’ocupats a Espanya i el 8 % dels ocupats enactivitats culturals a la UE-15. Aquest últim percentatge està per sota del pes del total d’ocupatsa l’economia espanyola amb relació a la UE-15 (10,1 %). Com mostra el quadre 6, Espanya és elcinquè país de la UE-15 quant al nombre d’ocupats en activitats culturals, darrere d’Alemanya, elRegne Unit, França i Itàlia. En canvi, pel que fa al percentatge d’ocupats en activitats culturalsobre el total d’ocupats, Espanya, amb el 2 % ocupa la tretzena posició a la UE-15, només perdavant de Portugal i Luxemburg (veg. mapa 1).

26

Finlàndia 78,8 3,5Països Baixos 249,1 3,3Suècia 139,6 3,3Regne Unit 877,1 3,2Dinamarca 79,9 3,1Alemanya 929,7 2,7Irlanda 42,8 2,7Grècia 81,7 2,5Bèlgica 89,0 2,3Itàlia 453,0 2,2França 434,0 2,1Espanya 307,9 2,0Àustria 70,4 2,0Luxemburg 3,2 1,8Portugal 60,4 1,4UE-152 3.896,6 2,5Islàndia 6,1 4,2Estònia 19,9 3,7Suïssa 93,3 2,7Lituània 30,1 2,7Eslovènia 20,1 2,5Xipre 7,3 2,5Noruega 48,4 2,2Bulgària 50,5 2,1Hongria 69,0 1,9Republica Txeca 79,6 1,8Letònia 15,0 1,8Eslovàquia 27,0 1,4Espanya sobre UE-15 (%) 7,9 –

Quadre 6. Ocupació cultural i educació.1 Any 2002

Ocupació Sobre el total d’ocupats(en milers) (en %)

Font: Eurostat i Ministeri de Treball i Seguretat Social

1 Vegeu la definició d’ocupació cultural de l’Eurostat a l’apartat 1.22 La dada de la UE-15 s’ha obtingut mitjançant la mitjana aritmètica dels 15 països que

formaven part de la Unió Europa abans de la incorporació dels nous estats membres l’1 de

maig de 2004

Les xifres oficials dels intercanvis exteriors de productes culturals, especialment els serveis,confirmen la debilitat general de la producció espanyola. El saldo deficitari de la balança europeade serveis personals, culturals i recreatius ha crescut fins a superar els 3.000 milions de dòlars l’any2001, dels quals més del 20 % (600 milions) corresponen a Espanya. Aquest saldo negatiu espanyolprové majoritàriament del sector audiovisual, que evidentment no pot competir amb les produccionstelevisives, cinematogràfiques i videogràfiques provinents dels EUA. En el sector musical hi ha unatendència cap a l’equilibri del saldo exterior, encara que subjecte a les incerteses que provoquen latransformació tecnològica, el fenomen de la pirateria i la venda a la manta. El sector editorialrepresenta la part positiva dels intercanvis exteriors, té la potenciabilitat i competitivitat exteriorsuperior a la resta de sectors, amb un superàvit de més de 200 milions de dòlars l’any 2001. Segonsel Departament d’Anàlisi Econòmica de la Universitat Autònoma de Madrid, les raons de l’èxitdel sector editorial enfront de l’audiovisual són principalment perquè es tradueixen a l’espanyolmoltes més pel·lícules que llibres, i el fet que el cercle de lectors sigui més reduït i instruït afavoreixla predisposició per a la producció autòctona.

27

Mapa 1. Ocupació cultural. Any 2002. (Percentatge sobre el total d’ocupats)

Font: Eurostat i elaboracio pròpia

Espanya

França

Itàlia

Bulgaria

Hongria

EslovàquiaRep. Txeca

Àustria

Bèlgica

Letonia

Estònia

Portugal

Alemanya

Suïssa

Eslovenia

Grècia

Irlanda

Lituània

Noruega

4. Infraestructures i institucionsculturals públiques destacadesa Catalunya (TNC, Auditori, Liceu,MNAC, MACBA i CCCB)5

El darrers 10 anys, les infraestructures i institucions culturals catalanes han registrat ungran canvi positiu, impulsades arrel de les olimpíades del 1992, que les ha equiparat als estàndardsde les grans ciutats europees.

Les principals infraestructures i institucions culturals a Barcelona són en l’àmbit delteatre: el Teatre Nacional de Catalunya (TNC); en el de la música: L’Auditori i el Gran Teatre delLiceu; en el dels museus: el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Museu d’ArtContemporani de Barcelona (MACBA); i pel que fa al pensament i el diàleg: el Centre de CulturaContemporània de Barcelona (CCCB).

L’any 2001, els pressupostos de despeses de les principals institucions van pujara 108 milions d’euros, dels quals el 66 % correspon a aportacions de les administracions públiques.El Gran Teatre del Liceu és la institució amb un pressupost de despeses més alt, 46,20 milionsd’euros, que supera de molt el de les altres institucions culturals catalanes. A l’altra banda, el CCCBés el que menys pressupost té, encara que durant el període 1997-2001 va créixer el 31,7 %(veg. quadre 8).

El Liceu és també la institució que més ingressos propis aporta al seu pressupost dedespeses –més del 50 %–, seguit del MNAC i l’Auditori –gairebé una quarta part de les despeseses finançada mitjançant recursos propis. En canvi, una gran part dels pressupostos de despeses delTNC, MACBA i CCCB –al voltant del 85 %– prové d’aportacions de les administracions públiques.

28

5 La llista podria ser força més àmplia: Fundació Miró, Fundació Gala-Salvador Dalí, Palau de la Música Catalana, Teatre Lliure, etc., però el fet de no disposar de dades evolutives comparables acota l’estudi a aquests sis equipaments culturals emblemàticsde Catalunya

TNC 1995 Generalitat de Catalunya Glòries 154 23.500Auditori 1999 Consorci Generalitat-Aj. de Barcelona Glòries 133 48.500Liceu1 1999 Consorci Generalitat-Aj. de Barcelona- Raval 362 40.000

Diputació-MinisteriMNAC 1995 Consorci Generalitat-Aj. de Barcelona Montjuïc 130 –MACBA 1995 Consorci Generalitat-Aj. de Barcelona- Raval 40 –

Fundació MACBACCCB 1994 Consorci Aj. de Barcelona-Diputació Raval 79 30.000

Quadre 7. Dades bàsiques de les institucions culturals destacades a Catalunya

Ràtio de depesaper ocupat

Institució Inauguració Titularitat Zona Treballadors (euros bruts anuals)

Font: Revista Nota d’economia, número 76-77, del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya

1 El Liceu es va cremar el 31 de gener de 1994, i el nou edifici es va inaugurar el 7 d’octubre de 1999

El pressupost del MACBA durant el període 1997-2001 s’ha mantingut pràcticamentconstant al voltant dels nou milions d’euros. En canvi, durant el mateix període, el pressupost delCCCB i el MNAC s’ha incrementat notablement, el 31,7 % i el 18,9 %, respectivament.

29

TNC 2001 14,61 18,7Auditori 2000 13,33 22,1Liceu 2001/2002 46,20 51,6MNAC 2001 18,99 24,6MACBA 2001 9,01 16,3CCCB 2001 8,81 15,3

Total 108,01 33,96

Quadre 8. Pressuppost de despeses i grau d’autofinançament1 de lesinstitucions culturals destacades a Catalunya. (Milions d’euros)

Pressupost AutofinançamentInstitució Any de despeses (en %)

Font: Revista Nota d’economia, número 76-77, del Departament d’Economia i Finances de la

Generalitat de Catalunya

1 Ingressos diferents a les aportacions públiques, com ara ingressos per prestació de serveis,

taquillatge i botiga, ingressos financers o patrocinis

MNAC 15,98 23,02 14,92 16,43 18,99 18,84MACBA 8,87 9,18 8,65 8,85 9,01 1,58CCCB 6,69 7,41 8,20 8,52 8,81 31,66

Quadre 9. Evolució del pressupost: MNAC, MACBA i CCCB. (Milions d’euros)

% creixement 1997 1998 1999 2000 2001 1997-2001


TNCEspectadors – – – – 199.484 148.381 176.447 141.277 140.098 –

AuditoriEspectadors – – – – – 230.772 321.090 – 332.000 –

Liceu1

Espectadors 104.537 44.789 – – – – 252.860 274.870 336.416 422.577Abonats 7.625 5.059 – – – – 15.231 17.903 20.882 22.660

MNACVisitants2 – – 388.999 443.772 476.424 445.625 468.440 505.304 – –

MACBAVisitants3 – – – 171.503 217.238 150.722 171.784 192.061 – –

CCCBVisitants3 – – – 333.449 323.523 367.380 383.696 425.207 – –

Quadre 10. Evolució del nombre de visitants/espectadors a les institucions culturals destacadesa Catalunya

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003


1 El còmput d'espectadors es fa per temporades; l'any fa referència al final de la temporada2 Palau Nacional + Museu d'art modern3 Exposicions + activitats

30

1 Teatro Lope de Vega Madrid 331 362.252 16.459.9832 Gran Teatre del Liceu Barcelona 148 288.366 14.999.9493 Teatro Real Madrid 51 245.762 11.102.7854 Auditorio Nacional de Madrid Madrid 331 528.525 10.724.6355 Euskalduna Jauregia Bilbao 338 314.632 6.700.2456 Teatro Coliseum Madrid 178 154.272 5.623.9097 Nuevo Teatro Alcalá Madrid 198 118.546 4.700.4978 Teatro Calderón Madrid 180 141.349 4.433.7989 L’Auditori Barcelona 255 229.267 3.713.76410 Teatro Nuevo Apolo Madrid 243 143.194 3.620.90211 Teatre Victòria Barcelona 255 149.874 3.347.85012 Teatro Alcázar Madrid 210 149.651 3.299.85313 Teatro Infana Isabel Madrid 301 121.754 3.220.98914 Teatro Olympia València 199 150.648 3.208.83615 Palau de la Música Barcelona 139 100.477 3.206.34916 Teatre Tívoli Barcelona 245 123.773 3.054.68217 Poliorama Barcelona 291 119.564 2.378.47918 Condal Teatre Barcelona 315 128.032 2.376.57819 Teatre Novetats Barcelona 230 95.831 2.198.64720 Teatro Arriaga Bilbao 182 126.794 2.106.48821 Sala Mozart Saragossa 156 133.320 2.081.82822 Teatre Nacional de Catalunya Barcelona 425 139.167 1.919.13323 Palacio de Festivales de Cantabria Santander 117 97.195 1.877.70624 Teatro Albéniz Madrid 189 122.894 1.786.15625 Auditòrium (Sala Magna) Mallorca 168 84.595 1.742.63426 Palau dels Esports de Barcelona Barcelona 83 55.653 1.634.02927 Teatro la Latina Madrid 247 84.155 1.604.44328 Teatre Apolo Barcelona 268 78.922 1.518.72629 Teatro Príncipe Madrid 221 77.674 1.509.64130 Palalu de la Música València 361 225.473 1.475.31731 Teatro Reina Victoria Madrid 247 70.581 1.462.18132 Teatro Lara Madrid 177 71.307 1.459.28333 Teatre Capitol Barcelona 308 96.203 1.458.07934 Teatro de la Zarzuela Madrid 121 95.465 1.411.90735 Teatro Campoamor Oviedo 65 51.498 1.402.10136 Teatro Marquina Madrid 199 69.170 1.361.24237 Teatro Bellas Artes Madrid 218 78.842 1.322.98538 Teatro Principal Saragossa 263 97.675 1.295.55639 Tetre Borràs Barcelona 206 63.776 1.266.62240 Centro Kursaal Sant Sebastià 51 68.512 1.266.27541 Teatro de la Maestranza Sevilla 64 88.826 1.135.43242 Auditorio Alfredo Kraus Las Palmas 74 55.100 710.67543 Monumental Teatro Madrid 59 86.114 608.68644 Auditorio y Centro de Congresos Múrcia 77 76.020 478.94745 Teatro Guimerá Sta. Cruz de Tenerife 41 26.969 451.46746 Teatro Miguel de Cervantes Màlaga 45 32.733 429.11947 Teatro Gayarre Pamplona 59 26.977 363.16448 Auditorio Príncipe Felipe Oviedo 79 57.211 333.17949 Baluarte Pamplona 12 15.450 303.32050 Auditorio Ciudad de León Lleó 77 23.141 203.56751 Sociedad Filarmónica Bilbao 36 14.277 189.40552 Auditorio de Tenerife Sta. Cruz de Tenerife 20 22.235 177.84353 Palacio de la Opera La Corunya 45 50.180 174.94254 Auditori Castell de Perelada Girona 6 6.500 173.47655 Palacio de Carlos V Granada 6 7.512 165.41256 Teatro Jovellanos Gijón 43 21.985 160.08557 Centro cultura Caixa Vigo/Caixa nova Vigo 38 18.443 134.25958 Auditorio de Galicia La Corunya 58 10.787 117.31559 Palau Altea Altea 26 11.663 111.319

Quadre 11. Els principals espais dedicats a les arts escèniques i a la música clàssica. Any 2003

Rànquing Nom Localitat Sessions Espectadors Recaptació (€)

Font: Anuario SGAE 2004 de las artes escénicas, musicales y audiovisuales

Nota: Les dades fan referència a les representacions escèniques i també informació sobre altres activitats (música clàssica, popular, etc.)

El Gran Teatre del Liceu i l’Auditori són els espais que van acollir més espectadors durantl’any 2002, amb 336.416 i 332.000 espectadors, respectivament. El nombre d’espectadors al Liceus’ha incrementat notablement després de l’acabament de les obres de reconstrucció de l’edifici.6

El quadre 11 mostra el rànquing dels principals espais dedicats a la música clàssica i ales arts escèniques espanyoles segons la recaptació de l’any 2003. El principal espai és el TeatroLope de Vega de Madrid (16.459.983 euros), seguit de prop del Liceu de Barcelona (14.999.949euros). Quant al nombre d’espectadors, l’Auditori Nacional de Madrid ocupa la primera posició,amb 528.525 espectadors, seguit per l’Euskalduna Jauregia de Bilbao, el Teatro Lope de Vega deMadrid i el Liceu de Barcelona. Si es fa una valoració global del principals espais de música clàssicai arts escèniques, Madrid és clarament la seu espanyola, ja que concentra 18 dels 59 espais principals,els quals suposen una recaptació de 75,7 milions d’euros i 2,7 milions d’espectadors. Barcelona,amb 13 espais, ocupa la segona posició (43,1 milions d’euros i 1,7 milions d’espectadors).

31

6 L’incendi del 31 de gener de 1994, que va destruir la sala i l’escenari del Liceu, va comportar la realització de les obres dereconstrucció, d’ampliació i de millora del condicionament de l’espai de l’edifici. Per aquest motiu el Liceu va estar tancat alpúblic gairebé sis anys. El nou Liceu va obrir les seves portes el 7 d’octubre de 1999.

1 The Rollings Stones Estadi Olímpic de Montjuïc Barcelona 1 65.181 3.244.4692 The Rollings Stones Estadio Vícente Calderón Madrid 1 56.500 2.747.2213 Bruce Springsteen Estadi Olímpic de Montjuïc Barcelona 1 58.857 2.578.4924 The Rollings Stones Estadio de San Mamés Bilbao 1 37.312 2.439.2605 The Rollings Stones Estadio de Foites Alacant 1 27.603 2.107.5756 Paul McCartney Palau Sant Jordi Barcelona 1 34.056 1.818.2217 The Rollings Stones Fira de Mostras Saragossa 1 30.312 1.804.6108 Bruce Springsteen Estadio el Molinón Gijón 1 39.980 1.468.4119 Metallica Est. de la Cam «La Peineta» Madrid 1 22.274 980.60810 Metallica Estadi Olímpic de Montjuïc Barcelona 1 15.259 828.77211 Red Hot Chilli Pepers Palacio de Vistalegre Madrid 1 25.937 802.54812 Elton John Palau Sant Jordi Barcelona 1 14.297 756.26013 Robbie Williams Palau Sant Jordi Barcelona 1 18.063 694.27514 Mana Plaza toros de las Ventas Madrid 1 20.000 689.17215 Shakira Plaza toros de las Ventas Madrid 1 18.200 676.19516 Bon Jovi Palau Sant Jordi Barcelona 1 19.775 648.08617 Joan Manuel Serrat Palau Sant Jordi Barcelona 1 25.163 608.16618 Simple Minds Plaça Europa de Barcelona Barcelona 1 24.136 589.42319 Elton John Plaza toros de las Ventas Madrid 1 10.733 568.16220 Operación Triunfo Palau Sant Jordi Barcelona 1 18.696 487.12321 Bryan Adams Palau Sant Jordi Barcelona 1 14.487 465.63022 La Oreja de Van Gogh Plaza toros de las Ventas Madrid 1 17.258 460.46423 Peter Gabriel Palau Sant Jordi Barcelona 1 10.874 439.22624 Radiohead Plaza toros de las Ventas Madrid 1 12.974 423.48525 Robbie Williams Palacio de Vistalegre Madrid 1 10.744 417.11626 Mana Estadio de la Rosaleda Màlaga 1 17.086 397.15027 Hombres G Plaza toros de las Ventas Madrid 1 20.000 375.06028 Mana Palau Sant Jordi Barcelona 1 10.131 364.86729 Mana Recinto de las Mestas Gijón 1 18.222 364.33230 Bjork Auditorio Parque Juan Carlos I Madrid 1 10.811 360.977

Quadre 12. Principals grans concerts de música popular. Any 2003

RecaptacióRànquing Intèrprets Recinte Ciutat Sessions Espectadors (euros)

Font: Anuari de l’SGAE 2004

Nota: Dades procedents dels sistemes de control de porta i del preu d’entrada

Pel que fa als grans concerts de música popular (concerts amb una assistència de mésde 2.500 espectadors) de l’any 2003, el rànquing l’encapçala el grup Rolling Stones, ambuna recaptació a les principals ciutats on van fer la seva gira de 12,3 milions d’euros i216.908 espectadors. Dels 30 principals concerts de música popular n’hi ha 13 a Barcelonai 11 a Madrid (veg. quadre 12).

Els grans festivals7 que es van celebrar a Espanya durant el 2003 van recaptar 11,4 milionsd’euros, i hi van assistir 644.036 espectadors. Cal destacar el festivals F.I.B de Benicàssim amb unarecaptació de 3,1 milions d’euros; el Viña rock, a Albacete, amb 2,3 milions d’euros; i el Sónar,a Barcelona, amb 1,7 milions d’euros (veg. quadre 13).

32

7 Segons l’Sgae, els grans festivals es desglossen en macrofestivals, festivals d’assistència massiva i festivals de llarga durada. Elsmacrofestivals, generalment, estan especialitzats en algun gènere o temàtica musical, tenen una durada de 2 a 3 dies i estanorganitzats en recintes amb diversos escenaris condicionats per l’acampada del públic. Els festivals d’assistència massiva podentenir diversitat d’estils o temàtiques musicals, generalment tenen una durada d’1 a 3 dies, no disposen de zona d’acampada nid’infraestructura adequada per a la permanència del públic en el recinte i sovint són gratuïts. Els festivals de llarga durada tenencom a eix principal les actuacions musicals, però també organitzen activitats paral·leles a la temàtica del festival, els concerts esdistribueixen en diferents dies i horaris.

F.I.B. Benicàssim (Castelló) Velòdrom de Benicàssim 8, 9 i 10 d’agost 34.640 3.092.714

Espárrago Rock Jerez de la Frontera (Cadis) Circuit de Velocitat de Jerez 25 i 26 de juliol 21.850 616.096

U Zona Reggae Torelló (Barcelona) Zona d’acampada 8, 9 i 10 d’agost 1.758 79.115

Intercéltico Ortigueira Ortigueira (La Corunya) Diversos escenaris 11, 12 i 13 de juliol 90.000 Gratuït

Festimad Móstoles (Madrid) Parc El Soto de Móstoles 30 i 31 de maig 33.589 1.183.570

Mulabe 2003 Benicàssim (Castelló) Recinte de concerts 11 i 12 de juliol 2.533 45.831

Tintorrock Aranda de Duero (Burgos) Polígon industrial 31 jul.,1 i 2 d’agost 8.489 54.810

Viña Rock Villarrobledo (Albacete) Auditori Municipal 1, 2 i 3 de maig 65.000 2.275.000

Etnosur Alcalá de la Real (Jaén) Diver. escenaris / A la ciutat 18, 19 i 20 de juliol 30.000 Gratuït

Mediatic Festival Alco (Alacant) Polies. Francisco Laporta 11, 12 i 13 de juliol 6.096 358.944

Total Macrofestivals 293.955 7.706.080

B.A.M. Barcelona Estació de Franca 19, 20 i 23 de sept. 23.560 222.974

Sónar Barcelona Polígon Pedrosa / C.C.C.C. 12, 13 i 14 de juny 45.452 1.741.959

Etnimálaga Màlaga Platja Peñón del Cuervo 18 i 19 de juliol 6.595 105.067

Womad Cáceres Càceres Diversos escenaris 7, 8, 9 i 10 de maig 50.000 65.578

Womad Las Palmas Las Palmas de Gran Canària Parc de Santa Catalina 6, 7, 8 i 9 de nov. 40.000 Gratuït

Son latinos 2002 Los Cristianos-Arona (Tenerife) Platja de las Vistas 30 d’agost 100.000 Gratuït

Primavera sound 2002 Barcelona Poble Espanyol 23 i 24 de maig 10.621 338.940

The groove parade Candasnos (Osca) Desierto de los Monegros 19 de juliol 25.792 669.147

Total Festivals

d’assistència massiva 302.020 3.143.665

Pirineos sur Valle de Tena (Osca) Diversos escenaris 11 de jul. al 2 agost 21.757 299.104

La mar de músicas Carta ena (Múrcia) Diversos escenaris 4 al 26 de juliol 26.304 213.017

Total Festivals de

llarga durada 48.061 512.121

Total Grans Festivals 644.036 11.362.436

Quadre 13. Principals grans festivals de música popular. Any 2003

Localitat Recaptació(provincia) Recinte Data Espectadors (euros)


L’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música (Inaem), del Ministeri de Cultura,i el Centre de Documentació Teatral (CDT) han donat a conèixer el balanç de les principals dadesteatrals del gener al setembre del 2004 de Barcelona i Madrid, proporcionades per l’associaciód’Empreses de Teatre a Catalunya (Adetca) i l’SGAE, respectivament. Pel que fa al gènere musical,a la Ciutat Comtal destaca el Teatre Tívoli, amb el musical del Grup Balañá, Teatre del Sol i CocoComín Creacions, amb 135 funcions, 86.555 espectadors i 1,90 milions d’euros de recaptació;encara que, a llarga distància de les principals obres musicals de la companyia Cie Stage Holdingi Cie Espanya, als teatres de la capital espanyola Coliseum, Nuevo Teatro Alcalá i Lope de Vegaamb 7,9, 7,6 i 5,5 milions d’euros de recaptació, respectivament. Pel que fa al gènere líric, el TeatreReal de Madrid, amb l’espectacle de Musiarte Producciones és el que ha obtingut més recaptacióamb 2,1 milions d’euros; encara que el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, amb els set espectaclesmés destacats de la temporada ha recaptat prop de 7,7 milions d’euros.

33

Part IIIAnàlisi per subsectors

1. Anàlisi dels subsectors pel costat de l’oferta

1.1. Llibre

1.2. Fonogrames

1.3. Audiovisual

1.4. Arts escèniques

1.5. Arts visuals

2. Anàlisi dels subsectors pel costat de la demanda

2.1. L’enquesta de pràctiques culturals de la població

catalana

2.2. Evolució i comparació de la demanda cultural catalana

1. Anàlisi dels subsectors pel costatde l’oferta

1.1. Llibre

Dimensió, estructura i evolució del sector a Catalunya

El sector del llibre està estructurat en tres grans subsectors: l’edició de llibres, la distribucióa l’engròs i el comerç al detall a través de les llibreries. Dels sectors culturals catalans, el sector delllibre és el segon més important en termes del VAB i el tercer en ocupació. L’any 2001, va generarel 31 % del VAB i el 25 % dels ocupats del sector cultural català (veg. gràfics 1 i 2), si bé des del1998 ha registrat una lleugera pèrdua de pes amb relació al conjunt de l’economia.

No obstant això, el fet que el VAB hagi augmentat a un ritme més elevat que l’ocupacióha permès millorar el nivell de productivitat en el període 1998-2001 (8,5 %). Concretamentl’any 2001, la productivitat del sector del llibre va ser el 25 % superior a la mitjana del sectorcultural català.

Dels subsectors que integren el sector del llibre, el més important és l’edició. La produccióeditorial va representar el 80 % del valor afegit total generat pel sector i el 60 % dels ocupats,l’any 2001. Però en termes relatius i respecte al total del sector del llibre, el subsector de l’edicióha registrat un estancament des del 1998, amb un creixement del VAB entre el 1998 i el 2001 denomés del 6,6 % i un decreixement dels ocupats acumulat de l’1,7 %. Aquest comportament espot explicar fonamentalment per la forta davallada de les grans obres editorials (diccionaris ienciclopèdies), per la maduresa del sector i la incertesa que prové del progrés de les tecnologiesdigitals.

37

Arts escèniques

Fonogrames

Arts visuals

Distribució Llibreries4

Edició 25

Audiovisual

Llibres

Premsa2

4

25

34

331

28

3

1

34

Gràfic 1. Distribució del VAB de la indústria del llibre a Catalunya per subsectors.Any 2001. (En percentatge)


El quadre 14 mostra l’evolució dels elements que componen el dens teixit empresarialdel sector del llibre. En aquest cas també es reflecteix l’estancament, i fins i tot el retrocés, delsector a Catalunya.

Les exportacions del sector del llibre a Catalunya van representar el 19,2 % de la producciól’any 2001, mentre que les importacions només van representar el 0,9 % del mercat interior català.Malgrat això, s’observa un increment important de les importacions de llibres a Catalunya elsdarrers anys, al contrari que en el conjunt d’Espanya.

38

Premsa

Arts visuals

Fonogrames

Audiovisual

Arts escèniques

Llibres

2

8

15

Distribució

Llibreries

Edició

31

25

5

34

14

Gràfic 2. Distribució del nombre d’ocupats de la indústria del llibre a Catalunya per subsectors. Any 2001. (En percentatge)


Quadre 14. Dades bàsiques del sector del llibre a Catalunya

Empreses editores1 232 239 236 240 247 6,5Distribuïdors1 50 47 45 43 39 –22,0Llibreries1 494 527 502 485 456 –7,7Punts de venda de llibres2 6.522 – 6.642 6.365 – –2,4

% Creixement1997 1998 1999 2000 2001 1997-2001

Font: Estadístiques culturals de Catalunya, 2004, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

1 Editors, distribuïdors i llibreries agremiades2 Epígraf 659.4 (IAE): Comerç al detall de llibres, periòdics, articles de paper i escriptori i articles de dibuix i belles arts

Font: Estadístiques culturals de Catalunya 2004, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,

Gremi d’Editors de Catalunya, Federación de Gremios de Editores de Espanya i Agència Espanyola de l'ISBN

1 Editors, distribuïdors i llibreries agremiades2 Només fa referència a les empreses editores amb seu a Catalunya

Quadre 15. La llengua catalana en els sectors de l’edició. Any 2001

Nombre d’empreses editores1 247Empreses editores en llengua catalana2 (%) 32Producció editorial a Catalunya (unitats) 25.628Producció editorial en llengua catalana (%) 31,3Nombre de títols inscrits en l’ISBN a Catalunya 23.668Títols inscrits en l’ISBN en llengua catalana (%) 32,5Vendes totals a preu tapa més IVA (milions d'euros) 1.446Vendes en llengua catalana (%) 15

Comparació amb Espanya

En els darrers anys, el sector del llibre a Espanya s’ha caracteritzat per un elevat dinamisme,tant a nivell de les exportacions com del comerç interior. Cada any s’editen més exemplars is’aconsegueixen més beneficis, a preus estables. Si fa uns anys el preu mitjà d’un exemplar era de12,02 euros, segons el comerç interior del llibre, avui és de 12,03 euros. Tot i això, el sector delllibre ha d’afrontar una renovació a partir de les oportunitats que ofereixen les noves tecnologiesdigitals, la correcció de l’elevat grau d’atomització empresarial i l’aprofitament de la dimensió empresarial,la capacitat financera i l’experiència internacional i exportadora per obtenir més presència internacional.

Les fotocòpies de llibres i la pirateria de llibres a través d’Internet són els factors quepoden fer davallar aquesta bona marxa del sector. L’acte tan habitual actualment de fotocopiarun llibre, sobretot en l’àmbit universitari, pot tenir conseqüències molt greus. A Espanya esfotocopien gairebé 3.500 milions de pàgines d’obres protegides per drets d’autors8, fet queequival a 17,5 milions de llibres i 210 milions d’euros en llibres no venuts, segons les dades delCentre Espanyol de Drets Reprogràfics (Cedro). En canvi, les noves tecnologies del CD-ROMo DVD, no tenen per què suposar cap perill per al suport paper, més aviat el contrari, ja que sónmajoritàriament un complement del llibre, com és el cas de les enciclopèdies que, en molts casos,incorpora un CD-ROM.

El sector editorial espanyol es concentra en quatre o cinc grans grups. El teixit empresarialeditorial espanyol es complementa amb 20 o 30 empreses de mida mitjana i un nombre elevat demicroempreses. Mentre que les empreses petites han reduït els beneficis, les grans els han augmentatgràcies a l’increment de les vendes. Els llibres de literatura i text són els que dominen el panoramaeditorial.

Catalunya ocupa una posició de lideratge en el conjunt del mercat del llibre a Espanya.El teixit empresarial del sector del llibre a Catalunya està liderat per les empreses del Grup Planeta,el més important de l’Estat, seguit per les empreses filials del grup Berstelsmann (Círculo de Lectoresi Plaza&Janés) i Hachette (Salvat). La presència important d’empreses multinacionals de l’edicióté conseqüències clarament positives en el posicionament de Catalunya en els mercats internacionals.Encara que l’anàlisi comparativa amb Espanya torna a posar de manifest la pèrdua d’importànciadel pes econòmic del sector del llibre a Catalunya els darrers anys.

Segons les darreres dades disponibles de l’activitat dels distribuïdors de llibrei publicacions periòdiques, l’any 1998, el 22,3 % de les empreses distribuïdores de llibres estaven

ubicades a Catalunya, i van representar el 24,5 % de la facturació total (veg. quadre 16).

39

8 Actualment, vuit entitats gestionen els drets de propietat intel·lectual: SGAE, Cedro, Agedi, AIE, Vegap, Egeda, Aisge i Dama

Quadre 16. Dades bàsiques de l’activitat dels distribuïdors de llibres i de publicacionsperiòdiques. Any 1998

Nombre d'empreses de distribució 47,0 76,0 90 211,0 22,3Empreses distribuïdores de llibres (%) 88,5 80,0 30,6 59,0 –Empreses distribuïdores de publicacions periòdiques (%) 11,5 20,0 69,4 41,0 –

Facturació total (milions d'euros) 940,9 1.692,5 1.206,3 3.839,7 24,5Llibres 587,2 564,1 136,5 1.287,8 45,6Publicacions periòdiques 330,6 1.114,1 1.005,9 2.450,6 13,5Altres 23,1 14,3 63,9 101,3 22,8

Catalunya Catalunya Madrid Resta Total sobre el total (%)

Font: Federación de Asociaciones Nacionales de Distribuidores de Ediciones (FANDE)

40

Cat

alu

nya

Tota

l tít

ols

13.4

3214

.933

16.5

1914

.345

16.5

6220

.006

19.8

0321

.129

18.9

8321

.185

22.1

6965

,0Ex

empl

ars

(en

mile

rs)

73.6

4870

.489

82.6

9671

.361

74.4

9612

0.99

710

6.06

610

2.52

295

.438

94.9

7297

.843

32,9

Tira

tge

mitj

à (e

xem

plar

s/tít

ols)

5.48

34.

720

5.00

64.

975

4.49

86.

048

5.35

64.

852

5.02

84.

483

4.41

4–1

9,5

Esp

aña

Tota

l tít

ols

40.7

5844

.261

48.4

6746

.330

48.7

1355

.774

59.1

7462

.011

62.5

2566

.780

72.0

4876

,8Ex

empl

ars

(en

mile

rs)

183.

227

180.

181

194.

644

192.

019

186.

509

236.

810

239.

537

233.

157

218.

580

228.

590

238.

747

30,3

Tira

tge

mitj

à (e

xem

plar

s/tít

ols)

4.49

54.

071

4.01

64.

145

3.82

94.

246

4.04

83.

760

3..4

963.

423

3.31

4–2

6,3

Tota

l tí

tols

Cat

alu

nya

s/E

spañ

a(%

)33

,033

,734

,131

,034

,035

,933

,534

,130

,431

,730

,8–

UE

––

–40

2.87

6–

––

––

––

–

Cat

alun

ya16

.266

16.4

9917

.442

16.6

0020

.468

22.7

8023

.088

21.4

5723

.668

23.9

5225

.635

11,0

Espa

nya

49.3

2851

.048

51.9

3450

.159

54.9

4360

.426

61.4

2662

.224

67.0

1269

.893

77.9

5026

,9C

atal

un

ya s

/Esp

aña

(%)

33,0

32,3

33,6

33,1

37,3

37,7

37,6

34,5

35,3

34,3

32,9

Cat

alun

ya–

––

–1.

406

1.39

61.

423

1.45

11.

446

––

2,8

Espa

nya

––

––

2.35

12.

362

2.43

12.

529

2.60

62.

674

2.79

318

,8C

atal

un

ya s

/Esp

aña

(%)

60,2

59,8

59,1

58,5

57,4

55,5

Exp

ort

acio

ns

de

llib

res

Cat

alun

ya–

––

–20

4,51

202,

1519

2,01

230,

8525

2,14

––

23,3

Espa

nya

––

––

_44

4,75

436,

7153

1,16

602,

8351

4,58

–15

,7C

atal

un

ya s

/Esp

aña

(%)

45,5

40,0

43,5

41,8

Imp

ort

acio

ns

de

llib

res

Cat

alun

ya–

––

–7,

177,

888,

449,

5012

,57

–75

,3Es

pany

a–

––

––

126,

6612

3,27

121,

3313

1,73

126,

20–

–0,4

Cat

alu

nya

s/E

spañ

a (%

)6,

26,

87,

89,

5–

Sald

oC

atal

unya

––

––

197,

3419

4,27

183,

5722

1,35

239,

57–

–21

,4Es

pany

a–

––

–_

318,

0931

3,44

409,

8347

1,10

388,

38–

22,1

Co

ber

tura

Cat

alun

ya–

––

–28

,52

25,6

522

,75

24,3

020

,06

––

–29,

7Es

pany

a–

––

–_

3,51

3,54

4,38

4,58

4,08

–16

,1

Cat

alu

nya

Paga

men

ts a

Esp

anya

––

––

––

36,1

435

,46

33,9

5–

––6

,1Pa

gam

ents

a l

’est

rang

er–

––

––

–27

,91

28,2

034

,92

––

25,1

Tota

l–

––

––

68,4

1964

,05

63,6

668

,87

––

0,7

Esp

anya

Paga

men

ts a

Esp

anya

––

––

––

84,0

286

,63

81,5

410

5,42

–25

,5Pa

gam

ents

a l

’est

rang

er–

––

––

–39

,36

41,3

351

,48

47,5

8–

20,9

Tota

l–

––

––

122,

672

123,

3812

7,97

133,

0215

3,00

–24

,7%

sob

re l

a xi

fra

de f

actu

raci

ó–

––

––

–5,

15,

15,

15,

7–

11,8

Cat

alu

nya

s/E

spañ

a (%

)51

,949

,751

,81

Taxa

d’e

volu

ció

entr

e el

prim

er i

l’ú

ltim

any

am

b da

des

disp

onib

les

Font

: 2IN

E 3St

atis

tical

yea

rboo

k,19

99,

UN

ESC

O 4

Min

iste

ri de

Cul

tura

5Fe

dera

ción

de

Gre

mio

s de

Edi

tore

s de

Esp

aña

i M

inis

teri

de C

ultu

ra 6

Cam

bra

del

Llib

re d

e C

atal

unya

Pro

du

cció

edit

ori

al2,

3

(llib

res

i fu

llets

)

No

mb

re d

elli

bre

s in

scri

tsen

l’I.

S.B

.N4

Ven

des

al

mer

cat

inte

rio

r4,5

(mili

ons

d’eu

ros)

Co

mer

çex

teri

or

del

llib

re5,

6

(mili

ons

d’eu

ros)

Des

pes

es p

erd

rets

d’a

uto

r5

(mili

ons

d’eu

ros)

Qu

ad

re 1

7.

Evo

luci

ó c

om

para

tiva d

el

sect

or

del

llib

re C

ata

lun

ya-E

span

ya

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

% C

reix

.1

La distribució de llibres a Catalunya va representar el 62 % de la facturació total. Encanvi, a Espanya, Madrid i la resta de comunitats, la distribució de publicacions periòdiques varepresentar la part més important de la facturació (64 %, 66 % i 83 %, respectivament).

El quadre 17 compara l’evolució dels principals indicadors del sector del llibre a Catalunyai Espanya. Durant el període 1993-2003, la producció editorial catalana va representar, demitjana, un terç de la producció editorial del conjunt d’Espanya. El creixement nominal aCatalunya en aquest període va ser força positiu (65 %), però inferior al del conjunt d’Espanya(76,8 %).

No obstant l’augment dels llibres editats, el nombre de tiratge mitjà per títol ha disminuïten un miler d’exemplars aproximadament, tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya, en el període1993-2003. Aquest fet es pot explicar principalment, segons la Federación de Gremios de Editoresde España, perquè les editorials coneixen millor el nínxol al qual es dirigeixen, perquè les novestecnologies permeten fer tirades més petites que s’ajustin a la demanda, i a la realitat del sistemaeducatiu, que és competència de les comunitats autònomes, motiu pel qual s’ha reduït el tiratgedels llibres de text.

El pes i l’evolució del nombre de llibres inscrits en l’ISBN a Catalunya tenen uncomportament similar al de la producció editorial. Gairebé un terç dels llibres espanyols inscritsen l’ISBN es van inscriure a Catalunya, en el període 1993-2003. Tanmateix, el creixement va serproporcionalment menor al d’Espanya (11 % vs. 26,9 %).

La posició de lideratge que Catalunya té en el conjunt del comerç del llibre a Espanyaha experimentat una petita, però continuada, reducció. El pes de les vendes catalanes en el mercatinterior sobre el total d’Espanya ha passat del 60,2 %, el 1996, al 55,5 %, el 2001; i les exportacionscatalanes del 45,5 %, el 1998, al 41,8 %, el 2001.

Les importacions a Catalunya en aquest sector són encara poc significatives, però ambuna tendència creixent en aquests darrers anys. De manera que l’any 2001, 1 de cada 10 llibresimportats a Espanya tenia com a destinació Catalunya.

L’estructura de les despeses per drets d’autors de les editorials catalanes és diferent a lad’Espanya. A Catalunya, es destina aproximadament el mateix per pagaments a Espanya i a l’estranger;mentre que a Espanya, els pagaments a l’estranger només representen un terç del total.

1.2. Fonogrames

El subsector cultural dels fonogrames (que inclou la producció, distribució icomercialització al detall de música en suport magnètic, bàsicament CD-ROM) té una dimensióeconòmica petita si la comparem amb la del llibre o l’audiovisual. El sector representael 3 % del VAB i el 4 % de l’ocupació del sector cultural català, el 2001. L’evolució de la producciód’aquest sector ha estat positiva en el període 1998-2001 (15 % acumulat), però inferiora la del sector cultural (20,5 %) i a la del conjunt de l’economia catalana (21,4 %). En canvi,l’ocupació al sector dels fonogrames ha disminuït l’1,1 % en el mateix període. El sector escaracteritza per una concentració empresarial elevada i, al mateix temps, per una centralitzacióterritorial elevada a la capital de l’Estat, ja que totes les multinacionals del sector tenen la seuespanyola a Madrid. En canvi, la xarxa de comercialització de música està menys concentradaa la capital. A Catalunya hi ha 149 botigues de música enregistrades l’any 2003, el 15 % deltotal d’Espanya.

41


Segons el Llibre blanc de la música,9 el sector de la música a Espanya va generar unvolum de negoci total d’1.191,8 milions d’euros (530,5 milions d’euros del mercat legal de lamúsica gravada tradicional; 78,02 de nous mercats; 47,35 del mercat il·legal de música gravada i535,90 de la música en directe), i va donar feina a 52.850 persones l’any 2003. A més, el sectorde la música genera un volum de negoci indirecte de 3.373,10 milions d’euros en altres sectorseconòmics, com el de l’electrònica de consum, la publicitat, la televisió, la ràdio, els bars, les discoteques,les sales de ball, els operadors de telecomunicacions, etc., que conjuntament amb la xifra de negocipròpia del sector representa el 0,8 % del PIB espanyol.

L’evolució de les vendes de discos en el mercat espanyol ha estat positiva durant el període1993-2001, i ha assolit el rècord de 78,9 milions d’unitats el 2001; però a partir d’aquest anys’observa un descens continuat, tendència que també caracteritza el mercat mundial. L’any 2003,les unitats venudes (57,7 milions) i els ingressos (530,5 milions d’euros) de la música gravada(discos, cassets i DVD) han disminuït l’11,6 % i el 9,9 % respecte del 2002, respectivament (veg. quadre 18). Aquesta tendència sembla que tampoc no millora el 2004, segons les últimesdades de Promusicae que preveuen uns ingressos el 2004 de 464 milions d’euros, el 12,5 % menysque el 2003.

La principal causa d’aquest retrocés és la proliferació de les vendes il·legals de discos.S’estima que a Barcelona el 23,1 % de les vendes de discos són il·legals, un percentatge superioral de la mitjana espanyola (21,1 %), però encara molt per sota del d’altres ciutats espanyoles (Madrid,el 33,3 %; Sevilla, el 39,9 %; i Granada, el 51,6 %). A Barcelona preocupa, sobretot, el ràpid ascensde les vendes il·legals el darrer any, que ha passat del 10 % del mercat, el 2002, al 23,1 %, el 2003;al contrari que a Madrid, ciutat on el mercat il·legal s’ha reduït del 41,7 % el 2002 al 33,3 % el 2003 (veg. gràfic 3).

La crisi comença a mostrar els seus efectes en el període 2000-2003, amb la reduccióde la xifra de negocis i de la plantilla dels productors de música en un 20 %, en ambdós casos.Els artistes han obtingut el 37 % menys en concepte de royalties, i els autors el 35 % menys en

42

9 Encarregat per Productores de Música de España (Promusicae) a PricewaterhouseCoopers

Quadre 18. Evolució de les vendes de discos

Unitats

Mundial Espanya Vendes Espanya

Milions Milions Per càpita Milions (€) Per càpita (€)

1993 3.046 50,1 – 379,6 –1994 3.318 56,3 – 428,0 –1995 3.360 52,0 – 417,4 –1996 3.527 50,8 1,3 421,2 10,81997 3.488 57,4 1,5 527,8 13,71998 3.462 63,6 1,6 611,2 15,41999 3.549 63,4 1,6 600,1 15,12000 3.658 77,8 1,9 678,9 16,62001 3.148 78,9 2,0 685,1 17,32002 2.903 65,3 1,6 589,2 14,42003 2.739 57,7 1,4 530,5 12,9

Font: Anuario SGAE de las artes escénicas, musicales y audiovisuales (anys 1999-2004), The recording Industry World sales 2003, ila Federació Internacional de la Indústria Fonogràfica (IFPI)

concepte de drets d’autor. A més, el nombre de nous artistes l’any 2004 ha disminuït el 10 %respecte de l’any anterior. Per combatre aquesta situació, el Ministeri de Cultura ha elaborat unpla de lluita contra la pirateria i té previst l’elaboració d’una nova llei de propietat intel·lectual.

Segons el Llibre blanc de la música, els 9.000 venedors que operaven al carrer a Espanya(3.500 a Madrid i 900 a Barcelona) durant l’any 2003 van vendre un de cada quatre discos venuts(21,1 milions d’unitats), cosa que suposa 47,3 milions d’euros (el 9 % del negoci legal de la músicagravada tradicional). La pirateria en línia o intercanvi d’arxius musicals a través d’Internet d’iguala igual (peer to peer), és molt més difícil de mesurar quantitativament; s’estima que actualment hiha 800 milions de cançons disponibles a Internet. Tot i això, la descàrrega de cançons esta esdevenintuna gran via d’oportunitat per a les empreses discogràfiques mitjançant la venda legal de músicaa través de portals d’Internet. Els avantatges de la descàrrega legal de música sobre els de la pirateriasón, entre altres, que no hi ha risc d’infecció de virus, que no es rep informació ni publicitat nosol·licitada i, evidentment, no es pot ser denunciat per la indústria discogràfica per no pagar elsdrets d’autor. A Espanya, aquesta alternativa ha estat possible només des del final de l’any 2004,primer a través de iTunes de Apple, i després a través de Terra, els portals de Microsoft, Wanadoo,los 40.com, MTV Espanya i Carrefour. Gairebé un milió de cançons diferents estan disponiblesa la xarxa i el preu màxim és de 0,99 euros per cançó i 9,99 per àlbum. Segons un informe del’IFPI,10 l’any 2004 es van vendre més de dos milions de pistes en el món, 10 vegades més quel’any anterior, i el sector va generar 252 milions d’euros.

Comparació internacional

Segons l’informe sobre vendes mundials de música de l’IFPI, The recording industryworld sales 2003, el mercat de la música va generar 32.012 milions de dòlars i es van vendre 2.739milions d’unitats l’any 2003, el que representa una disminució del 7,6 % i del 5,6 %, respectivamentrespecte de l’any 2002. El 85 % de les vendes mundials es concentra en 10 països. Els Estats Units

43

10 Digital Music Report 2005, IFPI, gener de 2005

0

10

20

30

40

50

60

Granada Sevilla Madrid Barcelona València Alacant Espanya

40,7

31,0

41,7

10,06,4

17,7

22,9

51,6

39,9

33,3

23,1

12,2 13,8

21,1

% s

ob

re e

l to

tal d

e ve

nd

es

2002 2003

Gràfic 3. Vendes il·legals de música a les principals ciutats espanyoles.(Percentatge sobre el total de vendes)

Font: SGAE i Oficina de Defensa de la Propietat Intel·lectual i CIMEC MB

Nota: Les xifres de pirateria facilitades per l’SGAE són lleugerament inferiors a les publicades als informes sobre pirateria comercial

de l’IFPI, en què el nivell de pirateria a Espanya es calcula en el 25 %, el 2002, i el 2 %, el 2003.

ocupa la primera posició (37 %), seguit del Japó (15 %) i del Regne Unit (10 %). Espanya ambun 2 % de les vendes mundials de música, ocupa la novena plaça.

Com ja hem esmentat, les vendes legals de discos en el mercat mundial van iniciar unatendència descendent l’any 2001, que perdura fins ara, al contrari de les vendes il·legals de discos,que estan guanyant quota de mercat, fins a representar l’any 2003 el 31 % del total d’unitatsvenudes en el mercat mundial (veg. gràfic 4).

La pirateria afecta greument 25 països, en els quals les vendes de música il·legal superena les legals. Als Estats Units, el Canadà, el Japó i Austràlia i una gran part dels països de l’Europaoccidental el nivell de pirateria és inferior al 10 %. La resta de països d’Europa occidental tenenun nivell de pirateria entre el 10-25 % –Bèlgica, Espanya, Itàlia, Finlàndia i els Països Baixos– iel 25-50 % –Grècia, Xipre i Portugal– (veg. Mapa 2).

44

11 L’IFPI (Federació Internacional de Productors de Música) només té en compte les dades que fan referència a pirateria deCD-ROM i cassets fabricats i venuts il·legalment, deixant al marge el tràfic d’arxius musicals no autoritzats a Internet.

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

1999 2000 2001 2002 2003

Vendes il·legals

Vendes legals

510

3.549

640

3.658

950

3.148

1.100

2.903

1.250

2.739

Mili

on

s d

’un

itat

s ve

nu

des

Gràfic 4. Evolució de les vendes legals i il·legals de música en el mercat mandial.(Milions d’unitats)

Font: The Recording Industry World Sales 2003, IFPI11

Quadre 19. Països prioritaris en la lluita contra la pirateria. Any 2003

Creixement

Valor del Mida del Nivell de Unitats Unitatsmercat pirata mercat legítim pirateria pirates legítimes

(milions d’euros) (milions d'unitats) (%) (%) (%)

Xina 528 76 90 20 40Rússia 296 116 64 -8 2Mèxic 162 56 61 -19 3Brasil 113 58 52 9 -25Espanya 52 56 24 -7 -13Ucraïna 38 18 68 16 4Taiwan 33 15 42 -20 -10Paraguai 29 0,1 99 -25 -52Pakistan 27 38 59 -17 –Tailàndia 25 23 35 -16 -20

Font: Informe sobre pirateria comercial 2003, IPFI-Promusicae

Per tant, el problema de la pirateria musical no és un fenomen aïllat, però al nostre paísés més preocupant que en altres països desenvolupats. Aquest fet es reflecteix en la inclusió d’Espanya,per segon any consecutiu, en la llista dels 10 principals països del món, amb un nivell de pirateriamolt elevat i preocupant. Aquesta llista ha estat creada per IFPI i Promusicae, i ha tingut en compteels criteris següents: valor de mercat legítim, nivell de pirateria, creixement de les unitats pirates ilegals respecte del 2002 (veg. quadre 19).

1.3. Audiovisual12

El subsector audiovisual és el més important del sector cultural català. En concret, representael 34 % del VAB i el 31 % dels ocupats, l’any 2001. A més, és el subsector cultural que ha crescutmés intensament en el període 1998-2001 –el 38,5 % acumulat del VAB nominal i el 17,3 %d’ocupació– (veg. quadre 1). Per tant, es tracta d’un sector econòmic emergent, estratègic pel seuimpacte social i dimensió econòmica, i dinàmic perquè està assolint a Catalunya un lloc preeminentsobre la resta d’indústries culturals, igual que en una bona part dels països occidentals.

El sector audiovisual està format, en sentit ampli, per un conjunt de subsectorsinterrelacionats i interdependents: la producció, la distribució i la difusió de cinema, el vídeo i latelevisió i la ràdio (veg. esquema 1).

45

12 Amb relació al finançament de l’audiovisual a Catalunya podem consultar l’article de Pere Galí (veg. Bibliografia).

Mapa 2. Nivells de pirateria de la música a l’Europa Occidental.Any 2003. (Percentatge sobre les unitats venudes en el mercat legal)

Font: Comercial Piracy Report 2004, IFPI i elaboració pròpia

A escala subsectorial, l’activitat audiovisual amb més volum de facturació és la televisió,aporta el 28,2 % del VAB, seguit de la distribució i de la producció per a cinema i televisió, 25 %i 18 %, respectivament (veg. gràfics 5 i 6 ).

Quan s’analitza l’evolució del VAB per subsectors destaca, en un extrem, el descens dela ràdio privada i, en l’altre extrem, el creixement intens de la producció i distribució audiovisual(102,3 % i 50,6 % acumulat en el període 1998-2001, respectivament). Aquest fet reflecteix laconsolidació d’empreses que han aparegut en la dècada dels noranta dedicades originàriament a ladistribució (intermediació dels drets de difusió audiovisual en cinema, vídeo i televisió) i que handestinat una part important del seu excedent a la producció audiovisual.

46

Distribuïdoresde cinema

Distribuïdoresde vídeo

TV generalista

TVespecialitzadaen multicanal

Empaquetadorsde senyals

Sales de cinema

Lloger de vídeosVenda de vídeos

Difusió oberta

Difusió pagament:herziana, cable i

satèl·lit

PUBLICITAT

SUBVENCIONS

CONSUMIDORS

PRODUCCIÓ DISTRIBUCIÓ CONSUM FINANÇAMENT

Productoresde cinema

Productores deprogrames de TV

Esquema 1. Relacions d’interdependència del sector audiovisual


Arts escèniques Fonogrames

Arts visuals

Exhibició

Producció

Televisió

Audiovisual

Llibres

Premsa

Distribució

10

9

6

432

RàdioVídeo

34

31

28

3 13

Gràfic 5. Distribució del VAB de la indústria audiovisual catalana per sectors.Any 2001. (En percentatge)


El fet que el VAB del sector hagi augmentat a un ritme més elevat que l’ocupació hapermès millorar el nivell de productivitat en el del període 1998-2001. L’any 2001 la productivitatdel sector audiovisual era el 12 % superior al de la mitjana del sector cultural català.

Quant al teixit empresarial, l’1 de gener de 2004 a Catalunya hi ha 1.365 empreses delsector (el 0,2 % del total), de les quals 1.136 pertanyen a activitats cinematogràfiques i de vídeo,i 229 desenvolupen activitats de ràdio i televisió. Destaca, a més, l’augment important del nombred’empreses en el sector audiovisual dels darrers cinc anys (29 % acumulat), superior fins i tot alcreixement del nombre d’empreses del sector cultural (8,8 %). La creació neta d’empreses en elsector ha estat de 308 en el període 1999-2004, el 70 % de les quals són del subsector d’activitatscinematogràfiques i de vídeo.

En l’audiovisual, a diferència del sector del llibre, hi ha una important presència d’empresespúbliques. En concret, a la indústria televisiva catalana la companyia pública de Televisió de Catalunya(formada pels canals de programació TV3, Canal33, K3, 3/24, TVCi) té un paper rellevant, mentreque les cadenes privades d’abast estatal o autonòmic tenen molt poc pes a nivell nacional. Aquest fetlimita la dimensió del sector televisiu a Catalunya –sobretot quan se’l compara amb el d’altres païsoso regions europees–, però no trunca les expectatives de creixement generades en el sector. A Catalunya,igual que a Espanya, el feble desenvolupament del cable i de la televisió via satèl·lit no ha facilitatfins ara el creixement d’aquest tipus de servei. Tanmateix, en els darrers anys ha augmentat el nombrede productores independents especialitzades en la realització de programes de televisió gràcies a unademanda cada cop més interessada en productes pensats i realitzats des d’una òptica local.


Les estadístiques del nombre d’empreses i d’ocupats permeten fer una comparació delsector audiovisual català i del del conjunt d’Espanya (veg. quadre 20). L’evolució del nombre d’empresesdel sector a Espanya ha estat més positiva que a Catalunya en els darrers cinc anys (37,6 % vs.29,1 %), sobretot en el subsector d’activitats cinematogràfiques i de vídeo; fet que es tradueix enuna pèrdua d’importància del teixit empresarial català en el sector audiovisual espanyol, fins asituar-lo en el 19 % (igual que el pes econòmic de Catalunya). La creació neta d’empreses audiovisualsa Espanya ha estat de 1.962 empreses l’any 2003, de les quals el 15,7 % s’han creat a Catalunya.El subsector d’activitats cinematogràfiques i de vídeo està força concentrat a Catalunya, mentreque el sector d’activitats de ràdio i televisió és més present a Madrid.

47

Arts escèniques

FonogramesArts visuals

Exhibició

Producció

Televisió

Audiovisual

Llibres

Premsa

Distribució

5

5

4

2

RàdioVídeo

4

34

31

25

5

1

11

4

Gràfic 6. Distribució dels ocupats de la indústria audiovisual catalanaper sectors. Any 2001. (En percentatge)


Pel que fa al nombre d’ocupats en el sector audiovisual, l’evolució a Espanya ha estatmés positiva que a Catalunya (39,4 %, enfront del 17,3 % acumulat en el període 1997-2002).A Catalunya, hi ha el 12 % dels ocupats en el sector audiovisual d’Espanya, un percentatge inferioral que representa l’ocupació total. No obstant això, aquest valor puja fins al 14 % quan es considerael sector audiovisual sense la ràdio i la televisió (veg. quadre 21).

48

Quadre 20. Evolució del nombre d’empreses del sector audiovisual

% Creixement1999 2000 2001 2002 2003 2004 1999-2004

CatalunyaActivitats cinematogràfiques i de vídeo 920 936 1.012 1.052 1.091 1.136 23,5Activitats de ràdio i televisió 137 145 157 169 179 229 67,2Total sector audiovisual 1.057 1.081 1.169 1.221 1.270 1.365 29,1Total de sectors d’activitats culturals1 5.169 5.261 4.536 5.238 5.396 5.623 8,8Total d’empreses 489.656 492.546 494.153 515.173 525.557 543.719 11,0

EspañaActivitats cinematogràfiques i de vídeo 4.119 4.311 4.637 4.827 5.098 5.504 33,6Activitats de ràdio i televisió 1.093 1.199 1.295 1.399 1.522 1.670 52,8Total sector audiovisual 5.212 5.510 5.932 6.226 6.620 7.174 37,6Total de sectors d’activitats culturals1 26.304 27.760 23.870 26.649 28.253 30.732 16,8Total d’empreses 2.518.801 2.595.392 2.645.317 2.710.400 2.813.159 2.942.583 16,8

Catalunya s/Espanya (%)Activitats cinematogràfiques i de vídeo 22,3 21,7 21,8 21,8 21,4 20,6 –Activitats de ràdio i televisió 12,5 12,1 12,1 12,1 11,8 13,7 –Total sector audiovisual 20,3 19,6 19,7 19,6 19,2 19,0 –Total de sectors d’activitats culturals1 19,7 19,0 19,0 19,7 19,1 18,3 –Total d’empreses 19,4 19,0 18,7 19,0 18,7 18,5 –

Font: Directori Central d’Empreses (Dirce) de l‘INE, Estadística de Cinematografia de l’Institut de Cinematografia i Arts Visuals

(ICCA) i Ministeri d’Educació i Ciència (MEC)

1 Inclou activitats cinematogràfiques i de vídeo, ràdio i televisió, agències de notícies i altres activitats artístiques i d'espectacles

CatalunyaProducció audiovisual – 796 968 1.163 1.356 – 70,4Distribució audiovisual – 317 355 338 399 – 25,9Exhibició audiovisual – 1.145 1.189 1.234 1.292 – 12,8Vídeo – 925 950 880 875 – –5,4Televisió – 2.368 2.458 2.457 2.614 – 10,4Ràdio privada – 260 299 351 387 – 48,8Ràdio pública – 640 672 667 645 – 0,8Total audiovisual – 6.451 6.891 7.090 7.568 – 17,3Total audiovisual sense ràdio i TV – 3.183 3.462 3.615 3.922 – 23,2

EspanyaActivitats cinematogràfiques i de vídeo 19.301 – – 26.458 28.494 27.859 44,3Activitats de ràdio i televisió 29.649 – – 34.728 36.839 40.393 36,2Total audiovisual 48.950 – – 61.186 65.333 68.252 39,4

Catalunya sobre EspanyaTotal audiovisual (%) – – – 11,6 11,6 – –Total audiovisual sense ràdio i TV (%) – – – 13,7 13,8 – –

Quadre 21. Nombre d’ocupats al sector audiovisual.

1997 1998 1999 2000 2001 2002 % Creix.1

Font: Enquesta anual de serveis de l’INE i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

1 Evolució entre el primer i l’últim any amb dades disponibles

A continuació es fa una anàlisi més detallada per subsectors, a excepció de la ràdio i latelevisió.

Cinema

La producció cinematogràfica a Catalunya en el període 1992-2003 se situa al voltantdels 20 llargmetratges anuals, el 25 % del total de llargmetratges produïts per productores espanyoles.Cada any hi ha una mitjana de 14,4 empreses que participen en la producció cinematogràfica; pertant, correspon 1,4 pel·lícules per productora, un senyal de l’elevada atomització empresarialque caracteritza el sector, tant a Catalunya com a Espanya –1,1 pel·lícula per productora (veg. gràfic 7). És a dir, no hi ha cap empresa de dimensió mitjana o associada a algun gran grupde comunicació que concentri un volum de producció i d’ingressos comercials elevat.

L’activitat exhibidora de pel·lícules pateix una caiguda important al final delssetanta, propiciada per la universalització de la televisió i, posteriorment, dels magnetoscopis ivideoclubs. Com a resposta a la crisi, productores i distribuïdores s’uneixen per crear nous espaiso reconvertir les sales de cinema en grans complexos multicines. A mesura que s’obren nouscinemes es recupera l’assistència, sobretot a partir de la segona meitat de la dècada dels noranta(veg. gràfic 8).

En comparació amb Espanya, la situació del cinema a Catalunya és clarament positiva(veg. quadre 22). L’any 2003 es van vendre 28,45 milions d’entrades de cinema, el 21 % del totesles entrades venudes a l’estat. Així mateix, la recaptació va ser de 148,04 milions d’euros, el 23 %de la recaptació total. Els ràtios de recaptació mitjana per pantalla i per sessió són superiors per aCatalunya, un fet que s’explica perquè la despesa per habitant en cinema és superior al Principat(21,3 euros a l’any 2003 enfront a 14,9 euros) i perquè l’entrada mitjana és més cara a Catalunya(5 euros enfront a 4,7 euros). Per altra banda, la tradicional atomització del sector empresarial aCatalunya comença a cedir en el camp de l’exhibició cinematogràfica, fet que es manifesta en lacreació de quatre grans grups empresarials: CINESA, Grup Balanyà, Grup ACEC (Àrea Catalanad’Exhibició Cinematogràfica) i Grup Lauren Exhibició.

En la producció cinematogràfica hi ha un predomini de l’empresa amb seu social aMadrid, tot i que la participació d’empreses catalanes està en línia amb el seu pes econòmic. De

49

160

140

120

100

80

60

40

20

0

No

mb

re d

e lla

rgm

etra

tges

94 95 96 97 98 99 00 01 02 0392 93

17 1624

1319 17 22 19

26 3144

59

9180

65

82

98

137

21 20

52 56

106 110

Productores espanyoles Productores catalanes

Gràfic 7. Producció de llargmetratges

Font: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ministeri de Cultura

les 93 empreses que han participat en la producció cinematogràfica a Espanya, 19 són catalanesi 57 són de Madrid (veg. quadre 23).

Pel que fa a la distribució, sector clau de l’èxit comercial de la indústria cinematogràfica,hi ha un domini tradicional de les grans companyies nord-americanes, malgrat que a escala espanyolahan aparegut algunes empreses de dimensió considerable –com per exemple la catalana LaurenFilms i Sociedad General de Derechos Audiovisuales SA (SOGEDASA). Algunes d’aquestes hanaprofitat els beneficis de la distribució per invertir en un parc de sales propis, i altres han invertiten la producció, com és el cas de Filmax o de Media Pro.

50

18

21

24

27

30

33

93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03

Mili

on

s d

’esp

ecta

do

rs

19,520,0

22,0

23,7 23,7

26,7

28,4

29,6

31,9

30,6

29,3

Gràfic 8. Evolució del nombre d’espectadors a Catalunya.(En milions)


Entrades venudes a espectadors 28.451.825 135.764.619Mitjana d'espectadors per pantalla 36.570,5 31.937,1Mitjana d'espectadors per sessions 31,6 29,3Recaptació (euros) 148.038.900,0 639.430.000,0Recaptació mitjana per pantalla (euros) 183.465,8 149.645,6Recaptació mitjana per sessió (euros) 158,5 137,1Entrada mitjana (euros) 5,0 4,7Despesa per habitant (euros) 21,3 14,9

Quadre 22. Dades bàsiques del cinema. Any 2003

Catalunya Espanya


Catalunya 9 20 10 13 10 20 19Comunitat de Madrid 39 54 53 38 45 56 57Resta de CA 8 17 16 13 7 14 17

Total 56 91 79 64 62 90 93Catalunya sobre Espanya (%) 16,1 22,0 12,7 20,3 16,1 22,2 20,4

Quadre 23. Empreses que han participat en la producció cinematogràfica

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001

Fonts: Llibre Blanc de les Indústries Culturals de Catalunya, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Institut

Català de les Indústries Culturals

Malgrat la recuperació del mercat cinematogràfic, el cinema català manté una escassaquota de mercat i la presència de llargmetratges exhibits en llengua catalana continua sent moltbaixa. Segons el Ministeri de Cultura, la recaptació en les sales de cinema per la projecció depel·lícules catalanes és poc significativa (2,9 %), tot i que ha augmentat considerablement l’any2002 fins als 5,39 milions d’euros (el 0,9 % del total d’Espanya). La major part dels ingressos(més del 85 %) provenen de la projecció de pel·lícules estrangeres, amb un percentatge que no ésgaire diferent en el conjunt d’Espanya (veg. quadre 24).

51

Quadre 24. Recaptació del cinema. (Milers d’euros)

1993 645 4.176 58.715 63.536 21.357 222.528 243.885 26,1

1994 304 2.824 64.715 67.843 20.629 241.182 261.811 25,9

1995 480 6.295 74.047 80.822 35.221 254.641 289.862 27,9

1996 2.726 3.859 83.651 90.236 30.795 301.483 332.278 27,2

1997 2.067 7.287 84.555 93.909 45.947 306.859 352.806 26,6

1998 867 9.825 97.992 108.684 48.061 353.195 401.256 27,1

1999 1.385 12.730 104.831 118.947 69.341 426.518 495.859 24,0

2000 1.004 10.440 117.853 129.297 87.920 448.412 536.332 24,1

2001 1.839 20.710 122.918 145.467 110.183 506.246 616.429 23,6

2002 5.385 13.470 128.794 147.649 85.470 540.430 625.900 23,6

2003 4.229 17.482 126.327 148.039 100.860 538.570 639.430 23,2

Pel·l

ícu

les

Cat

alan

es

Pel·l

ícu

les

Res

ta E

stat

Pel·l

ícu

les

Estr

ang

eres

Tota

l

Pel·l

ícu

les

Esp

anyo

les

Pel·l

ícu

les

Estr

ang

eres

Tota

lFont: Idescat i Ministeri de Cultura

Catalunya Espanya Catalunya

sobreEspanya

(%)

UE-151 11,2 12,4 14,1 15,0 –Alemanya 9,8 10,0 12,0 11,7 –Àustria 10,8 12,7 14,7 15,5 –Bèlgica 11,5 12,3 12,8 12,5 –Dinamarca 13,5 14,0 16,2 18,6 –Espanya 12,6 13,5 15,4 15,4 14,9Finlàndia 8,8 9,0 8,9 10,3 –França 14,2 15,1 17,0 17,3 –Grècia 5,8 6,5 7,0 – –Països Baixos 6,6 8,1 9,3 9,7 –Irlanda 16,0 19,2 21,7 24,1 –Itàlia 8,9 8,9 9,7 11,1 –Luxemburg 17,1 17,5 19,3 20,0 –Portugal 3,3 6,6 7,8 7,1 –Regne Unit 14,9 17,4 17,3 20,0 –Suècia 13,9 14,9 22,3 16,5 –Catalunya 17,3 19,4 21,2 22,1 21,3

Quadre 25. Despesa per persona i any en cinema per països. (Euros)

1999 2000 2001 2002 2003

Font: Anuario SGAE de las artes escénicas, musicales y audiovisuales (anys 1999-2004)

1 La dada de la UE-15 ha estat obtinguda mitjançant la mitjana aritmètica dels 15 països que formaven part de la Unió Europea

abans de la incorporació, l'1 de maig de 2004, dels nous estats membres

En el context europeu, la despesa per persona i any en cinema a Catalunya és la méselevada dels països de la UE-15 (22,1 euros), a excepció d’Irlanda. En canvi, la despesa en elconjunt d’Espanya està en línia amb la mitjana europea –entorn dels 15 euros (veg. quadre 25).

Els reptes que té plantejat el sector per als propers anys són, d’una banda, l’adaptacióde l’equipament de les sales a les noves tecnologies digitals, i, d’altra banda, fer front a l’auge dela pirateria informàtica en DVD; més per la via dels danys colaterals que podria produir una crisigeneral de la indústria audiovisual que per les còpies dels films que té la missió de prestigiar.

Vídeo

El sector del vídeo està molt lligat al cinematogràfic, ja que el mercat del lloguer i vendade vídeos i DVD és un dels grans ventalls d’explotació d’una pel·lícula. A Catalunya hi havia 1.161 videoclubs l’any 2002 (18 videoclubs per cada 100.000 habitants), el 20,5 % del totald’Espanya (14 videoclubs per cada 100.000 habitants). El creixement del nombre de videoclubsdes de l’any 1996 a Catalunya ha estat bastant per sota del del conjunt de l’Estat, 10,4 % i 42,7 %,respectivament (veg. quadre 26).

La comparació internacional dels indicadors de la comercialització del vídeo a Espanyai Europa l’any 2002 ofereix els resultats següents (veg. quadre 27):

n A Espanya, el preu mitjà del lloguer i de la venda de DVD i VHS és més baix quea Europa, sobretot en el cas del DVD, pel menor poder adquisitiu de la poblacióespanyola.El preu mitjà de venda de vídeos a Espanya, tant en format DVD o VHS, hatendit a disminuir els darrers anys. L’any 2003, el preu mitjà de venda del DVDva ser de 19,52 euros, i de 10,14 euros el VHS. En canvi, el preu del lloguer s’haincrementat considerablement des del 1999 (el 35,4 %, els DVD, i el 30,2 %, elsde VHS).

n A Espanya, es realitzen el 9 % de les transaccions comercials totals d’Europa (11,5 %de la venda i 5,1 % del lloguer), amb les quals s’aconsegueix el 14,5 % de la facturacióeuropea per lloguer i el 6,1 % de la facturació total per venda (veg. quadre 27).

El Regne Unit i França són els països on es concentra la major part de la facturaciótotal del mercat del vídeo a la Unió Europea, seguits d’Alemanya (36 %, 20 % i 12 %, respectivament).En quarta, cinquena i sisena posició hi ha Itàlia, Espanya i els Països Baixos, amb el 6 % de lafacturació de la Unió Europea. Pel que fa a la facturació del lloguer del vídeo, el Regne Unit torna

52

Nombre de videoclubsCatalunya 1.052 1.062 1.161Espanya 3.962 4.643 5.654Catalunya sobre Espanya (%) 26,6 22,9 20,5

Videoclubs per cada 100.000 hab.Catalunya 17,3 17,3 17,8Espanya 10,0 11,7 13,5

Quadre 26. Nombre de videoclubs

1996 1998 2002


a encapçalar la llista (29 %); i Espanya ocupa la quarta posició (10 %). Espanya torna a ser el quartpaís quant a facturació de la venda del vídeo (6 %), encara que molt distanciat de les tres primeresposicions (veg. quadre 28).

Els sector del lloguer i venda de vídeos i DVD s’enfronta a una possible crisi, com aconseqüència de la pirateria dels DVD per la venda a la manta i les descàrregues de pel·lículesd’Internet gràcies a la banda ampla. Empreses del sector estimen que s’han pogut arribar apiratejar 19 milions de pel·lícules l’any 2004, cosa que faria reduir les vendes dels videoclubsfins al 20 %.

53

Nombre d'unitats/transaccions (milions) 112,6 1.253Lloguer VHS 64,1 498

DVD 23,4 264Compra VHS 13,2 242

DVD 11,9 249

Facturació dels distribuïdors (milions d'euros) 439 6.085Lloguer VHS 75 507

DVD 44 311Compra VHS 160 1.695

DVD 161 3.577

Preu mitjà del vídeo VHS (euros) 2,50 3,49Preu mitjà del vídeo DVD (euros) 2,50 3,71

Quadre 27. Comparació internacional dels indicadors de comercialització del vídeo. Any 2002

Espanya Europa1

Font: Screen Digest, European Video Market Assessment & forecast to 2007 i estadístiques de Serveis Audiovisuals de l’Eurostat

1 L'agrupació utilitzada "Europa", excepte pel nombre d'unitats, inclou tots el països de la UE-15, excepte Luxemburg. L'agrupació

utilitzada pel nombre d’unitats/transaccions és la de "Europa Occidental" de The European Yearbook, que comprèn la UE-15 menys

Luxemburg, i Islàndia, Noruega i Suïssa.

Regne Unit 36 29 37França 20 9 23Alemanya 12 14 12Itàlia 6 11 5Espanya 6 10 6Països Baixos 6 7 5Bèlgica 4 4 4Suècia 3 6 2Dinamarca 2 4 2Irlanda 1 3 1Àustria 1 1 1Finlàndia 1 1 1Portugal 1 1 1Grècia 0,4 1,2 0,2

Quadre 28. Pes dels països membres en la facturació del mercat delvídeo a la Unió Europea.1 Any 2003.(Percentatge de despesa dels consumidors)

Total Lloguer Venda

Font: Screen Digest, European Video Market Assessment & forecast to 2007

1 No es disposa de dades de Luxemburg

1.4. Arts escèniques

Dimensió, estructura i evolució del sector a Catalunya

El sector de les arts escèniques es divideix, principalment, en tres grans àmbits: teatre,dansa i lírica. El teatre agrupa les representacions de teatre clàssic, còmic, dramàtic i altres composicionsteatrals. La dansa comprèn el ballet, la dansa moderna i contemporània, el ball flamenc i la dansapopular. Per últim, la lírica inclou l’òpera i la sarsuela.

Les arts visuals, juntament amb les arts escèniques i la música clàssica, conformen elssectors de menys pes relatiu en termes econòmics del sector cultural. Les seves aportacions al valorafegit i al nombre d’ocupats són força inferiors a la resta de sectors. En el conjunt del sector culturalcatalà, les arts escèniques representen el 3 % del VAB i el 5 % dels ocupats. El creixement del VABd’aquest sector en el període 1998-2001 va ser del 34,6 %, sobretot per l’espectacular augmentdel VAB de les empreses de producció escènica (58,3 %). En canvi, el nombre d’ocupats en artsescèniques ha registrat la disminució més rellevant (16,7 %) dels sectors culturals durant aquestperíode (veg. quadre 1).

Per subsectors, l’any 2001 les empreses de producció escènica van representar el 60,5 %del VAB de les arts escèniques, i les empreses d’exhibició el 29,5 % restant. Pel que fa als ocupats,les empreses de producció van representar el 54,3 % d’ocupació, i les empreses d’exhibició el 46,7 %(veg. gràfics 9 i 10).

54

Artsescèniques3

Fonogrames

Artsvisuals

Exhibició

Producció

Premsa

Audiovisual

Llibres 31

28

3 2

1

34

1

Gràfic 9. Distribució del VAB de la indústria de les arts escèniquesa Catalunya per subsectors. Any 2001. (En percentatge)


Arts visualsFonogrames

Audiovisual

Llibres

Premsa

Exhibició

Producció3

5Arts

escèniques

34

31

25

4

1 2

Gràfic 10. Distribució del nombre d’ocupats de la indústria de les arts escèniques a Catalunyaper subsectors. Any 2001. (En percentatge)


Les administracions públiques tenen un paper molt destacat en el desenvolupamentd’aquest sector. El sector de les arts escèniques es caracteritza per necessitar una xarxa diària deprofessionals que fan d’aquesta indústria un sector artesanal. Aquest desplegament diari d’intèrpretsen escena repercuteix en uns costos d’explotació creixents, que necessita, sovint, el suport governamental.Les administracions també tenen un protagonisme destacat en el foment d’hàbits culturals a travésdels teatres municipals, en el suport a les produccions públiques i privades a través del Departamentde Cultura i diputacions, i en l’estructuració del món escènic a través de les grans infraestructurespúbliques.

El resultat d’aquest esforç inversor per part de les administracions ha permès la revitalitzaciódel sector, i ha repercutit en un increment de l’oferta i en la consolidació de les empreses privadesd’exhibició, la producció i distribució d’espectacles (com Focus, Bitó o Vània, que s’afegeixen ales conegudes formacions Comediants, Dagoll Dagom o La fura dels Baus).

Les organitzacions d’arts escèniques, com qualsevol altra activitat dirigida al públic,s’enfronten a la pèrdua d’audiència sinó s’adapten a les noves preferències, estils de vida i formesd’entreteniment. Altres reptes, als quals les organitzacions d’arts escèniques han de fer front actualmentper aconseguir una bona marxa de l’activitat, són la captació de nous clients i la creació de novesfórmules de finançament; ja que darrerament aquest sector ha sofert una retallada de les aportacionsi ingressos procedents de patrocini, mecenatge i Administració.

L’àmbit interpretatiu més important de les arts escèniques és el teatre. A Catalunya, elteatre representa el 60 % de la recaptació total i el 91 % dels espectadors d’arts escèniques. Engeneral, l’evolució del teatre ha estat molt positiva els darrers anys. Cal destacar el fort augmentdels ingressos de les sales de teatre, sobretot per les aportacions públiques, tot i que les despesescreixen pel damunt d’aquests ingressos. Pel que fa a les companyies de teatre i dansa, l’evoluciódels ingressos també ha estat força notable, encara que no tan important com la de les sales deteatre (veg. quadre 29).

55

Sales de Teatre1

Nombre 73 78 79 117 113 116 58,9Ingressos (milions d’euros) 38,1 45,8 48,7 89,9 101,7 115,5 202,8

Taquilla 19,8 20,9 20,4 32,3 37,0 39,8 101,2Aportacions públiques 15,4 19,3 23,3 46,7 51,6 58,2 276,9Altres 2,9 5,6 5,0 10,9 13,1 17,5 499,3

Despeses (milions d’euros) 37,1 46,1 49,0 90,5 102,5 116,9 214,9Personal 8,6 11,9 12,1 26,6 29,7 34,4 301,4

Treballadors 680 649 734 1.098 1.226 1.340 97,1

Companyies de teatre i dansa2

Nombre 83 80 80 135 137 121 45,8Ingressos (milions d’euros) 43,5 – 55,6 62,8 59,2 63,4 45,8

Taquilla 29,0 – 36,0 41,1 32,8 35,8 23,4Aportacions públiques 10,4 – 13,9 14,7 16,7 19,5 87,3Altres 4,0 – 5,6 7,0 9,7 8,1 100,5

Despeses (milions d’euros) 40,5 – 56,1 62,9 60,4 62,3 54,0Personal 14,0 – 18,3 20,3 22,8 21,8 55,5

Treballadors 937 – 972 1.035 1.084 1.306 39,4

Quadre 29. Dades bàsiques del teatre i de les companyies de teatre i dansa a Catalunya

Font: Estadístiques culturals de Catalunya 2004, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.1 Sales de teatre amb equipament permanent amb les condicions necessàries per la representació d’obres teatrals i amb una mínim

de 5 representacions programades a l’any.2 Entitat pública o privada amb seu a Catalunya amb la responsabilitat i iniciativa de produir una obra escènica. Només s’han considerat

aquelles companyies que porten com a mínim 3 anys produint i representant obres escèniques.

% Creix.

1997 1998 1999 2000 2001 2002 1997-2002

El gènere líric és el que ha tingut la recuperació més notable de les arts escèniques. Calesmentar el sorprenent increment des del 1999 de la recaptació de les representacions d’òpera isarsuela catalana, i conseqüentment de la importància relativa a Espanya.

A la dansa, sector amb gran prestigi internacional però amb un reduït públic local,s’observa un lleuger estancament. Segons el Llibre blanc de les indústries culturals de Catalunya, cadaany es creen una setantena de produccions de nova creació, i d’aquestes, només una vintena sónespectacles de dansa, que realitzen de mitjana menys de 10 funcions per espectacle (molt inferiora la realització de 75 funcions del conjunt de les arts escèniques).

La música en directe (clàssica i popular13) també s’engloba en aquest apartat, tot i queel Llibre blanc de les indústries culturals de Catalunya la inclou a l’apartat de música, conjuntamentamb la indústria discogràfica. Malgrat l’absència en aquest subsector de les dues magnituds econòmiques–valor afegit i ocupats– a partir de les quals s’ha fet l’anàlisi econòmica, tot indica que aquestsector interpretatiu té una dimensió econòmica considerable i ocupa una quantitat de treballadorsgens menyspreable.


En els darrers anys, s’ha produït una millora significativa del sector de les arts escèniquesa Catalunya i a Espanya. Els símptomes de millora s’aprecien en els principals indicadors d’activitat:funcions, representacions i espectadors. Catalunya s’ha consolidat com una de les principals localitzacionsd’aquest sector a Espanya.

El quadre 30 mostra l’evolució comparativa de les representacions i recaptacions delsdiferents àmbits de les arts interpretatives. Les representacions d’art escènic catalanes van representarel 21,3 % del total i gairebé el 28 % de la recaptació, l’any 2003.

Pel que fa al teatre, aproximadament una de cada cinc representacions teatrals de l’Estates fa a Catalunya i aquestes aporten gairebé una quarta part de la recaptació total.

El nombre de representacions de dansa es recupera de forma ascendent, desprès deldescens acusat de l’any 2000. L’any 2003, el 16 % de les representacions de dansa es feien a Catalunya,i representaven quasi el 25 % de la recaptació total.

Des de l’any 2001, el sector escènic català amb més importància relativa a Espanya ésel gènere líric, tant en nombre de representacions com de recaptació, per la importància del GranTeatre del Liceu en aquests esdeveniments.

Pel que fa a la recaptació de representacions musicals, cal destacar l’important incrementde la música clàssica a Catalunya entre els anys 1997 i 2003, en comparació amb Espanya (65,8 %vs. 36,5 %).

La recaptació de música popular a Catalunya l’any 2003 –29,9 milions d’euros– hasuperat fins i tot la del teatre en quasi un milió d’euros. Catalunya, amb 2.000 recintes, és lacomunitat amb més espais de música popular, en els quals es van fer 16.632 concerts de músicapopular (el 16,4 % del conjunt nacional).

La despesa mitjana per espectador a Catalunya l’any 1999 de qualsevol de les representacionsd’arts interpretatives (veg. quadre 31) va ser sempre més elevada que en el conjunt d’Espanya.Aquesta diferència va ser força important a la música clàssica i al teatre (3,8 euros més que aEspanya).

La mitjana d’espectadors per representació que van assistir a una representació d’artescènic al conjunt d’Espanya va ser més elevada que a Catalunya, a excepció de la música clàssica.

56

13 La música popular agrupa pop, rock, flamenc, jazz, blues, folk, world music, la música de ball, etc. S’exclouen la música ambientali les actuacions de grups musicals i xarangues per amenitzar revetlles, balls o festes populars.

57

Rep

rese

nta

cio

ns

Cat

alun

ya8.

883

10.5

248.

408

7.59

38.

638

11.0

0412

.203

37,4

Espa

nya

37.9

1942

.751

44.3

7242

.777

46.2

2053

.971

57.2

5951

,0

Cat

alu

nya

so

bre

Esp

anya

(%

)23

,4

24,6

18

,9

17,8

18

,7

20,4

21

,3

–R

ecap

taci

ó r

epre

sen

taci

on

s(m

ilers

d’e

uros

)

Cat

alun

ya22

.942

23.7

8922

.816

29.5

7832

.239

46.7

7848

.497

111,

4

Espa

nya

73.8

1890

.017

104.

601

121.

208

122.

350

163.

867

175.

330

137,

5

Cat

alu

nya

so

bre

Esp

anya

(%

)31

,126

,4

21,8

24

,4

26,3

28

,5

27,7

–

Rep

rese

nta

cio

ns

Cat

alun

ya–

–7.

362

7.13

77.

885

9.89

311

.092

50,7

Espa

nya

––

38.7

4537

.563

42.3

9048

.022

51.3

5432

,5

Cat

alu

nya

so

bre

Esp

anya

(%

)–

–19

,0

19,0

18

,6

20,6

21,6

–

Rec

apta

ció

rep

rese

nta

cio

ns

(mile

rs d

’eur

os)

Cat

alun

ya–

–19

.682

20.4

8520

.143

28.4

1628

.897

46,8

Espa

nya

––

77.4

2482

.849

80.4

5111

4.44

212

3.49

059

,5

Cat

alu

nya

so

bre

Esp

anya

(%

)–

–25

,4

24,7

25

,0

24,8

23

,4

–R

epre

sen

taci

on

sC

atal

unya

––

885

271

332

587

681

–23,

1

Espa

nya

––

4.36

24.

175

2.28

74.

349

4.25

5–2

,5

Cat

alu

nya

so

bre

Esp

anya

(%

)–

–20

,3

6,5

14,5

13

,5

16,0

–

Rec

apta

ció

rep

rese

nta

cio

ns

(mile

rs d

’eur

os)

Cat

alun

ya–

–2.

250

2.69

23.

340

3.92

74.

924

118,

8

Espa

nya

––

13.3

5614

.479

13.6

8017

.546

19.9

3549

,3

Cat

alu

nya

so

bre

Esp

anya

(%

)–

–16

,8

18,6

24

,4

22,4

24

,7

–R

epre

sen

taci

on

sC

atal

unya

––

161

185

390

523

434

169,

6

Espa

nya

––

1.26

51.

039

1.54

31.

601

1.65

030

,4

Cat

alu

nya

so

bre

Esp

anya

(%

)–

–12

,7

17,8

25

,3

32,7

26

,3

–R

ecap

taci

ó r

epre

sen

taci

on

s(m

ilers

d’e

uros

)

Cat

alun

ya–

–88

36.

402

8.75

514

.435

14.6

761.

561,

3

Espa

nya

––

13.8

2023

.880

28.2

1931

.879

31.9

0513

0,9

Cat

alu

nya

so

bre

Esp

anya

(%

)–

–6,

4 26

,8

31,0

45

,3

46,0

–

Rec

apta

ció

mú

sica

clà

ssic

a(m

ilers

d’e

uros

)

Cat

alun

ya6.

732

5.76

37.

295

7.91

49.

783

9.03

311

.161

65,8

Espa

nya

26.7

6824

.543

29.7

4028

.283

33.9

8935

.137

36.5

4436

,5

Cat

alu

nya

so

bre

Esp

anya

(%

)25

,1

23,5

24

,528

,0

28,8

25

,7

30,5

–

Rec

apta

ció

mú

sica

po

pu

lar/

mo

der

na

(mile

rs d

’eur

os)

Cat

alun

ya–

19.5

0921

.267

22.5

2621

.258

20.9

7029

.868

53,1

Espa

nya

–70

.241

76.8

5574

.374

84.9

2610

5.50

111

5.88

465

,0

Cat

alu

nya

so

bre

Esp

anya

(%

)–

27,8

27

,7

30,3

25

,0

19,9

25

,8

–

Qu

ad

re 3

0.

Evo

luci

ó c

om

para

tiva d

e l

es

art

s in

terp

reta

tives

am

b E

span

ya

Font

: A

nuar

io S

GA

E de

las

art

es e

scén

icas

, m

usic

ales

y a

udio

visu

ales

(an

ys 1

999-

2004

)

1Ev

oluc

ió e

ntre

el

prim

er i

l’ú

ltim

any

am

b da

des

disp

onib

les

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

% c

reix

emen

t1

Art

ses

cèn

iqu

es

Teat

re

Dan

sa

Gèn

ere

líric

Mú

sica

A Espanya, les representacions d’òpera o sarsuela van ser les que van atraure, de mitjana, mésespectadors (627 per representació). En canvi, a Catalunya, les representacions de música clàssicavan ser les que van atraure més espectadors (368 espectadors per representació).

Tant a Catalunya com a Espanya, el gènere líric és el que va aportar més recaptació perrepresentació. Primer, perquè la despesa per representació del gènere líric va ser la més elevada delsàmbits artístics, i, segon, pel gran nombre d’espectadors que hi va assistir. No obstant això, larecaptació per representació a Catalunya va ser gairebé la meitat que a Espanya; aquest fet s’explica,sobretot, pel reduït nombre d’espectadors per representació en comparació al total d’Espanya (266 vs. 627 espectadors).

Excepte al teatre, a Catalunya l’assistència per cada 1.000 habitants a representacionsdels diferents àmbits d’art interpretatiu va ser inferior que a Espanya.

1.5. Arts Visuals

Les arts visuals comprenen els àmbits artístics de la pintura, l’escultura, l’obra sobrepaper, l’obra gràfica, la ceràmica, l’art multimèdia, la fotografia, etc. Aquests àmbits artístics s’estructurena partir de la interrelació de diversos agents: artistes, galeries, marxants, centres d’exposició, museusd’art, col·leccionistes, crítics, etc. Cal considerar que dins d’aquest sector no s’han tingut en compteles activitats derivades de la provisió de serveis per part de les administracions públiques, com araels museus i equipaments patrimonials, i, en conseqüència, el turisme cultural (turistes que hanvisitat museus, ruïnes i monuments) no és un objectiu d’aquest estudi.

Les arts visuals tan sols representen l’1 % en el conjunt del sector cultural català, tanta nivell del VAB com d’ocupats. Malgrat això, l’evolució positiva d’aquest sector és una de les méssignificatives en el conjunt del sector cultural català (veg. quadre 1).

L’activitat econòmica més rellevant de les arts visuals són les galeries d’art. Com a galeriad’art s’entén qualsevol espai obert al públic, d’explotació privada, en què l’activitat principal ésl’exposició d’obres d’art, i que també es pot dedicar a l’estímul, la creació i la promoció de l’art,dels artistes i de la seva creació. Catalunya té una presència notable de galeries d’art, la meitat deles quals són a Barcelona (57 %).

A Catalunya, l’any 2000 hi havia 214 galeries d’art, amb una mitjana de treballadorsper establiment entre 2 i 3, i una facturació de 147,7 milers d’euros (veg. quadre 32).

58

TeatreCatalunya 11,8 225,6 2.668,2 271,1Espanya 8,0 251,3 1.998,3 245,1

DansaCatalunya 8,5 297,3 2.538,6 42,9Espanya 7,6 404,4 3.061,9 44,4

Génere líricCatalunya 20,6 266,0 5.487,0 7,0Espanya 17,4 627,4 10.925,1 20,0

Música clàssicaCatalunya 9,1 368,2 3.343,0 130,8Espanya 5,3 328,4 1.734,1 141,8

Quadre 31. Indicadors d’activitat de les interpretatives. Any 1999

Font: Las cifras de la Cultura en España, 2002, del Ministeri de Cultura.

Despesa mitjana Espectadors per Recaptació per Assistènciaper espectador representació representació per 1.000

(euros) (euros) habitants

La infraestructura del mercat de l’art a Catalunya és molt similar a la d’Espanya (veg. gràfic 11). Catalunya és un punt molt important de localització de l’art, ja que concentrael 22,3 % dels espais dedicats a l’art a Espanya.

59

Quadre 32. Principals indicadors estadístics del sector

de les galeries d’art de Catalunya. Any 2000

Nombre de galeries d’art1 214

Mitjana d’ocupats per establiment 2,64

Facturació mitjana per establiment (milers d’euros) 147,7

Facturació total estimada (milers d’euros) 30.730

Font: Llibre Blanc de les Indústries culturals de Catalunya, Departament de Cultura de la

Generalitat de Catalunya

1 Final d’any 2001

Galeries d'art

Sales i exposicionscomplementàries

Crítics i taxadorsAssociacions

Sales de subhastes

TOTAL(en nombre)

473 1.217

45

31

17

61

40

36

18

51

Catalunyas/ Espanya (%)

25,1

19,4

20,6

25,235,0

22,3

Catalunya(%)

Espanya(%)

Gràfic 11. Infraestructura global del mercat de l’art. Any 2000

Font: Unión de Asociaciones de Galerías de Arte de España (UAGAE)

2. Anàlisi dels subsectorspel costat de la demanda

En aquest apartat, s’analitzarà, en primer lloc, les pràctiques habituals de consum culturalde la població catalana, i, en segon lloc, l’evolució en el temps i l’anàlisi comparativa amb Espanyai la Unió Europea de la demanda cultural a Catalunya.

2.1. L’enquesta de pràctiques culturalsde la població catalana

L’Enquesta de consum i pràctiques culturals de Catalunya 2001, feta pel Departament deCultura en col·laboració amb l’Idescat, és una eina molt valuosa per al coneixement quantitatiudel comportament i dels hàbits de la població catalana envers els productes culturals i lúdics. Elquadre 33 mostra els principals resultats d’aquesta enquesta. Les pràctiques culturals més estesesentre la població catalana són mirar la televisió (91,5 %), escoltar música (87 %) i escoltar la ràdio(83 %). Però també destaca l’elevat percentatge de població que llegeix diaris (76,7 %), que va alcinema (63 %) i que llegeix llibres (61,2 %). Les pràctiques culturals més minoritàries són l’assistènciaal teatre (29,9 %) i, sobretot, l’assistència a representacions de dansa, seguida només pel 7,6 % dela població. Per grups d’edat, sembla que hi hagi una tendència a disminuir la participació o realitzacióde pràctiques culturals a mesura que augmenta l’edat.

Segons els resultats de l’Eurobaròmetre núm. 56 «Europeans’ participation in culturalactivities», publicat l’abril del 2002 per la Comissió Europea i l’Eurostat, sobre la participació delseuropeus (UE-15) en activitats culturals:

60

Quadre 33. Pràctiques culturals de la població catalana. Any 2001. (En percentatge)

Total de 15 a de 30 a de 45 a de 65 anys29 anys 44 anys 64 anys i més

Mirar la televisió 91,5 91,1 89,1 91,2 95,8

Escoltar música 87,0 97,1 90,5 81,8 73,9

Escoltar la ràdio 83,0 85,5 84,6 84,2 75,4

Lectura de diaris 76,7 78,4 78,3 78,9 68,8

Espectadors de cinema1 63,0 92,8 74,8 49,9 20,0

Lectura de llibres1 61,2 75,1 68,1 52,7 42,6

Lectura de revistes 51,1 59,3 53,1 44,9 44,6

Assistència a museus1 39,2 48,2 43,5 34,6 26,0

Assistència a exposicions/galeries d'art1 35,4 39,4 38,9 34,4 25,7

Mirar vídeos/DVD 33,1 45,7 39,2 22,2 14,1

Assistència a concerts1 32,1 49,4 29,9 26,3 17,4

Espectadors de teatre1 29,9 36,7 32,5 27,8 18,9

Espectadors de dansa1 7,6 9,5 8,3 6,7 5,2

Font: Enquesta de consum i pràctiques culturals de Catalunya, 2001, de l’Idescat

1 Referència temporal: darrers 12 mesos

n la taxa d’audició diària de música a la Unió Europea és del 61,3 %n el 60 % de la població de la Unió Europea escolta la ràdio tots els diesn quasi un de cada dues (46 %) llegeix el diari cinc o set vegades a la setmana,n el 44,8 % han llegit algun llibre per motius diferents de treball o estudi en els darrers

dotze mesosn en els darrers dotze mesos, els europeus han anat entre 4-6 vegades al cinema i entre

1-3 a concerts, teatres, galeries d’art i representacions de dansa

2.2. Evolució i comparació de la demandacultural catalana

Segons l’Enquesta contínua de pressupostos familiars, l’any 2000, la despesa en béns i serveisculturals a Catalunya es va recuperar, després de la davallada de l’any 1999, amb un increment del3,2 %; aquest escenari va ser molt similar a nivell nacional, amb un increment del 6,1 %. A Espanya,1 de cada 5 euros destinats a béns i serveis culturals té com a destinació Catalunya (veg. quadre 34).

La despesa mitjana en cultura a les llars catalanes és de 651 euros a l’any, i per persona,de 348 euros.

A Catalunya, les famílies destinen el 3,2 % del pressupost familiar a cultura, un percentatgesensiblement superior al del conjunt d’Espanya (2,8 %).

Només el 5,6 % de les llars catalanes no tenen cap disc de música (LP, casset o CD),un percentatge inferior al del total de llars espanyoles (8,9 %). Les llars catalanes també disposende més discos en comparació amb el total –130 discos vs. 107 discos (veg. quadre 35).

La tendència positiva del nombre d’espectadors al cinema prové sobretot, a partir de lasegona meitat de la dècada dels noranta. Com ja hem comentat anteriorment, aquest incrementd’espectadors ha estat possible gràcies a la unió d’esforços de les productores i distribuïdores enfrontde la crisis del final dels setanta, amb la creació de noves fórmules per atreure el públic (nous espaiso reconvertint les sales de cinema en grans complexos multicines). Malgrat aquesta evolució positiva,a partir de l’any 2001 es confirma un lleuger descens del nombre d’espectadors (veg. gràfic 12).

61

Quadre 34. Evolució dels indicadors de despesa en béns i serveis

culturals

1998 1999 2000

Despesa en cultura (milions d'euros)

Catalunya 1.134,2 1.098,4 1.336,4

Espanya 5.564,1 5.538,9 6.765,8

Despesa mitjana en cultura per llar (euros)

Catalunya 580,8 545,4 651,3

Espanya 460,4 447,4 534,1

Despesa mitjana en cultura per persona (euros)

Catalunya 188,4 182,6 347,9

Espanya 142,3 141,4 284,3

Despesa cultural / Despesa consum total (%)

Catalunya 3,0 2,8 3,2

Espanya 2,6 2,5 2,8

Font: Enquesta contínua de pressupostos familiars, de l’INE

Nota: Les dades de l‘any 2000 són provisionals

Des del 1999, la freqüència d’assistència al cinema per habitant a Catalunya ha estatsempre més elevada que en el conjunt d’Espanya, i ha arribat a gairebé el doble l’any 2002 (6,1 entrades per habitant a Catalunya vs. 3,4 entrades per habitant a Espanya). L’any 2003, elsgironins van ser els que van anar més vegades al cimena (5 entrades per habitant), i els lleidatansels que menys (2,5 entrades per habitant). Si comparem amb la resta de comunitats autònomes,Madrid és l’única que supera a Catalunya (4,7 entrades per habitant vs. 4,2 entrades per habitant).Les comunitats amb una freqüència més baixa d’assistència al cinema són Melilla i Castella-laManxa (0,9 i 1,6 entrades per habitant, respectivament).

A nivell d’Europa, Espanya avantatja a tots els països de la Unió Europea quant al nombred’entrades per habitant des de l’any 1999, a excepció d’Irlanda a partir del 2001. Luxemburg, Françai Regne Unit són els únics països de la Unió que segueixen de prop a Espanya (veg. quadre 36).

Les infraestructures del cinema, de la mateixa manera que els espectadors, tornem aposar de manifest la gran importància que té aquesta activitat cultural a Catalunya. Catalunya témés sales per cada 100.000 habitants i una afluència d’assistència anual més gran que a la mitjanaespanyola. Cal destacar que gairebé el 20 % dels cinemes espanyols són a Catalunya.

Si comparem les infraestructures del cinema espanyol amb les de la Unió Europea,Espanya té més sales per cada 100.000 habitants (8,4 vs. 6,6) i més espectadors a l’any per sala(5.262 espectadors més).

Segons l’SGAE, la constatació de descens d’espectadors de cinema –tot i l’augment delnombre de sales i pel·lícules– podria ser deguda a l’ascens del consum de pel·lícules en DVD. ElDVD s’ha imposat al país com a hàbit de consum. El 23,8 % de les llars espanyoles disposa actualment

62

Quadre 35. Possessió d’LP, cassets o CD-ROM a la llar. Any 1998

Catalunya Espanya

Llars que no en tenen (%) 5,6 8,9

Número mitjà per llar 130,1 106,8

Font: Informe sobre hàbits de consum cultural de l‘SGAE

0

20

40

60

80

100

120

140

160

Mili

on

s d

’esp

ecta

do

rs

94 95 96 97 98 99 00 01 02 0392 93

19,5 20,0 22,0 23,7 23,7 26,7 28,4 29,6 31,9 30,6 29,3

87,7 89,194,6

104,3 107,1

119,8

131,3 135,3

146,8140,7 137,5

Catalunya Espanya

Gràfic 12. Evolució del nombre d’espectadors al cinema.(En milions)

Font: Ministeri de Cultura, Departament de Cultura i Idescat

de DVD (3,1 milions de llars), el 82,4 % més respecte de l’any anterior (veg. gràfic 13). A l’Europaoccidental, el 34 % de les llars disposa de DVD (53,8 milions de llars), percentatge que ha augmentatrespecte de l’any anterior de forma similar que a Espanya (84,2 %). El format VHS contínua sentmajoritari, però està en recessió a favor del DVD.

63

Quadre 36. Freqüència d'assistència al cinema. (Entrades/habitant/any)

1998 1999 2000 2001 2002 2003

UE-151 2,0 2,0 2,0 2,4 2,4 –Alemanya 1,7 1,8 1,9 2,2 2,0 –Àustria 1,7 1,9 2,0 2,3 2,4 –Bèlgica 2,2 2,2 2,3 2,3 2,2 –Dinamarca 2,1 2,1 2,0 2,2 2,4 –Espanya 2,7 3,2 3,4 3,4 3,4 3,2Finlàndia 1,2 1,4 1,4 1,3 1,4 –França 2,5 2,6 2,8 3,1 3,1 –Grècia 1,1 1,2 1,2 1,3 1,1 –Països Baixos 1,2 1,2 1,4 1,5 1,5 –Irlanda 3,1 1,2 – 4,2 4,5 –Itàlia 1,7 1,7 1,7 1,8 2,0 –Luxemburg 2,8 3,1 – 3,2 3,2 –Portugal 1,3 1,5 1,9 2,0 1,9 –Regne Unit 2,4 2,4 2,4 2,6 3,0 –Suècia 1,7 1,8 1,9 2,0 2,1 –Catalunya 2,6 4,0 4,5 4,7 6,1 4,2


1 La dada de la UE-15 ha estat obtinguda amb la mitjana aritmètica dels 15 països que formaven part de la UE abans de la

incorporació dels nous estats membres, l'1 de maig de 2004.

Quadre 37. Infraestructura del cinema. Any 1999

Catalunya Espanya UE-15

Cines 245 1.334 16.684

Sales 628 3.354 24.909

Sales per 100.000 habitants 10,2 8,4 6,6

Espectadors per sala/any 43.984 39.162 33.900

Font: EUROSTAT, estadístiques de Serveis Audiovisuals i estadístiques de cinematografia

del MECD i ICAA.

3,5

3,0

2,5

2,0

1,5

1,0

0,5

0,0

Mili

on

s d

e lla

rs

98 99 00 01 02 03

0,04 0,10,3

0,7

1,7

3,1

Gràfic 13. Evolució del nombre de llars amb DVD a Espanya.(En milions de llars)

Font: Screen Digest, European Video Market Assessment & forecast to 2007.

Nota: Les dades del 2003 són provisionals

La compra de vídeos en format DVD es dispara des del 1998 fins als 441 milions d’euros(189 milions d’euros més que l’any 2002); aquest fet representa gairebé el 60 % del consum totaldel vídeo a Espanya, i el 5,5 % de la compra de DVD a l’Europa occidental.

Cada llar espanyola que disposa d’un reproductor de vídeo lloga una mitjana de4,3 cintes VHS a l’any (2,4 menys que l’any anterior 2002), i 15,7 de DVD (gairebé 2 més quel’any anterior). A l’Europa occidental es lloga menys que a Espanya, però se’n compra més. Entermes de despesa, cada llar espanyola amb vídeo es va gastar 204 euros, pràcticament el mateixque les llars de l’Europa occidental (veg. quadre 38).

64

Quadre 38. Consum del vídeo. Any 20031

Espanya Europa occidental2

Despesa dels consumidors (milions d'euros) 771,9 12.665,0

Lloguer VHS 102,5 1.026,0

DVD 126,4 1.537,0

Compra VHS 101,8 2.015,0

DVD 441,2 8.087,0

Llars amb vídeo VHS (milions) 9,6 125,2

Llars amb vídeo DVD (milions) 3,1 53,8

Despesa per llar amb vídeo (euros) 204,4 203,0

Pel·lícules llogades o comprades per llar 28,3 20,2

Lloguer VHS 4,3 2,4

DVD 15,7 8,3

Compra VHS 1,0 1,5

DVD 7,3 8,0

Font: Screen Digest, European Video Market Assessment & forecast to 2007

1 Dades provisionals2 L'agrupació "Europa Occidental", utilitzada per The European Yearbook, comprèn la

UE-15 menys Luxemburg (país del qual no es disposa de dades) i Islàndia, Noruega i Suïssa.

Quadre 39. Consum de pel·lícules de vídeo per càpita.1 Any 2002.

(Euros)

Tipus de suports

VHS DVD

Total Lloguer Compra Lloguer Compra

Regne Unit 68 9 20 4 35Dinamarca 53 11 17 4 21Suècia 52 14 17 7 14Irlanda 41 17 7 7 10França 35 2 11 2 20Bèlgica 33 4 6 4 19Països Baixos 33 6 6 4 17Finlàndia 21 4 7 2 8Alemanya 17 3 4 2 8Àustria 16 2 5 2 7Espanya 15 4 3 2 6Itàlia 9 3 2 1 3Portugal 8 1 3 1 3Grècia 4 2,0 0,6 0,7 0,7

UE-151 29 6 8 3 12

Font: Screen Digest, European Video Market Assessment & forecast to 2007.1 La dada de la UE-15 ha estat obtinguda per la mitjana aritmètica dels 15 països a excepció

de Luxemburg, país del qual no es disposa de dades.

65

Cat

alun

ya2.

151.

873

2.35

1.88

11.

970.

811

–1.

737.

407

2.46

2.81

82.

775.

246

29,0

Espa

nya

9.68

9.66

311

.289

.560

12.2

94.2

3012

.605

.270

11.6

48.0

3513

.522

.900

14.3

41.4

5048

,0

Cat

alu

nya

so

bre

Esp

anya

(%

)22

,220

,816

,0–

14,9

18,2

19,4

–

Cat

alun

ya–

–1.

664.

532

1.50

9.78

51.

320.

751

1.90

3.75

72.

234.

890

34,3

Espa

nya

3.95

9.10

04.

115.

300

9.73

6.70

010

.294

.020

9.64

3.09

410

.975

.500

11.8

03.4

7919

8,1

Cat

alu

nya

so

bre

Esp

anya

(%

)–

–17

,114

,713

,717

,318

,9–

Cat

alun

ya–

–26

3.45

6–

138.

944

177.

484

211.

967

–19,

5

Espa

nya

––

1.76

4.04

21.

488.

230

895.

302

1.50

2.36

21.

518.

391

–13,

9

Cat

alu

nya

so

bre

Esp

anya

(%

)–

–14

,9–

15,5

11,8

14,0

–

Cat

alun

ya–

–42

.823

157.

525

277.

712

381.

577

328.

389

666,

9

Espa

nya

––

793.

448

823.

025

1.10

9.63

91.

045.

037

1.01

99.5

8428

,5

Cat

alu

nya

so

bre

Esp

anya

(%

)–

–5,

419

,125

,036

,532

,2–

Cat

alun

ya56

3.78

561

1.50

179

7.78

065

2.33

973

2.36

058

8.43

265

1.14

915

,5

Espa

nya

4.58

0.15

44.

461.

962

5.63

2.27

55.

255.

583

5.39

6.04

05.

355.

614

4.90

1.01

77,

0

Cat

alu

nya

so

bre

Esp

anya

(%

)12

,313

,714

,212

,413

,611

,013

,3–

Cat

alun

ya–

3.42

1.67

63.

444.

695

3.67

7.45

33.

630.

905

4.05

7.93

23.

705.

296

8,3

Espa

nya

–19

.618

.450

20.1

05.9

4422

.420

.506

22.7

04.1

2326

.035

.569

22.7

39.4

6415

,9

Cat

alu

nya

so

bre

Esp

anya

(%

)–

17,4

17,1

16,4

16,0

15,6

16,3

–

Font

: A

nuar

io S

GA

E de

las

art

es e

scén

icas

, m

usic

ales

y a

udio

visu

ales

(any

s 19

99-2

004)

i i

ndic

ador

s so

cial

s de

l’IN

E

1Ta

xa d

'evo

luci

ó en

tre

el p

rimer

i l

'últi

m a

ny a

mb

dade

s di

spon

ible

s2

No

incl

ou l

’òpe

ra i

la

mús

ica

Qu

ad

re 4

0.

Evo

luci

ó d

el

no

mb

re d

’esp

ect

ad

ors

a l

es

art

s in

terp

reta

tives

1997

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

% c

reix

emen

t1

Mú

sica

po

pu

lar

Mú

sica

clàs

sica

Art

ses

cèn

iqu

es2

Teat

re

Dan

sa

Gèn

ere

líric

La despesa mitjana per habitant a la UE-15 l’any 2002 va ser de 29 euros. El RegneUnit és el país on es consumeix més pel·lícules de vídeo per càpita (68 euros), seguit de Dinamarca(53 euros) i Suècia (52 euros). Espanya, amb una despesa en vídeo de 15 euros per habitant, ocupal’onzena posició, només per davant d’Itàlia, Portugal i Grècia (veg. quadre 39).

El quadre 40 mostra l’evolució del nombre d’espectadors en els diferents sectors de lesarts interpretatives. A excepció de la dansa, tots els àmbits escènics han incrementat el nombred’espectadors, tant a Catalunya com a Espanya. El nombre d’espectadors a representacions d’òperai sarsuela ha tingut un creixement espectacular a Catalunya en el període 1999-2003 (666,9 %),per la inauguració del nou Liceu14 el 7 d’octubre de 1999; i, en conseqüència, ha augmentatconsiderablement el seu pes relatiu en el conjunt d’Espanya (del 5,4 % l’any 1999 al 32,2 %, l’any2003). Però pel que fa a la música popular i al teatre, el creixement del nombre d’espectadors haestat menor que a Espanya.

66

14 Vegeu la nota 6 a peu de pàgina.

Part IVSíntesi i conclusions

Síntesi i conclusions

n El sector cultural va representar l’1,2 % del VAB total i el 0,9 % dels ocupats aCatalunya l’any 2001.

n L’evolució del VAB de les indústries culturals catalanes és positiva (20,5 % de creixementacumulat en el període 1998-2001), encara que lleugerament inferior al del total del’economia. En termes d’ocupació, el creixement ha estat del 3,6 % en el mateix període,significativament inferior al percentatge del total de l’economia. Comparades ambEspanya, les indústries catalanes de la cultura i del lleure15 en el període 1993-1997van disminuir la seva importància en termes del VAB i es van mantenir en termesd’ocupació –l’any 1997, van representar el 25,8 % del VAB total i el 26,9 % del totald’ocupats en cultura i lleure d’Espanya.

n Pel que fa al teixit empresarial del sector cultural, Catalunya concentra el 18 %d’empreses de l’Estat en el sector, en línia amb el seu pes en el teixit empresarialespanyol. Les dues comunitats autònomes que concentren més activitat sónCatalunya i Madrid, però mentre que a la comunitat de Madrid s’ha registrat unimpuls els darrers anys, Catalunya ha patit una lleugera pèrdua de pes econòmic enel sector cultural a Espanya.

n Segons la definició de l’Eurostat, el percentatge d’ocupats en activitats culturals aEspanya és del 2 %, el més baix de la UE-15, només per davant de Portugal i Luxemburg.

n Els ajuntaments són el nivell d’administració pública que més van destinar a culturaa Catalunya l’any 2002: el 60 % de la despesa total.

n Des de l’òptica de la demanda, Catalunya és la quarta comunitat autònoma en despesade béns i serveis culturals per llar i per persona, només superada per Madrid, Cantàbriai el País Basc. El percentatge del pressupost que destinen les famílies catalanes a bénsi serveis culturals és sensiblement superior que el de la mitjana espanyola (3,2 %enfront 2,8 %).

n Des de l’òptica de l’oferta, el sector cultural a Catalunya està molt concentrat entres segments: l’audiovisual (34 % del VAB dels sectors), la premsa (28 %) i el llibre(31 %). Els altres tres sectors, fonogrames, arts escèniques i arts visuals, tenen unpes molt més reduït en termes relatius, en conjunt representen el 7 % del VAB delsector cultural.

n El sector del llibre a Catalunya és un sector força madur, el qual en els darrers anysestà perdent pes relatiu a Espanya a causa d’un estancament del volum de les vendes,tant en el mercat interior com en les exportacions. Tot i això, és un dels sectors puntalsde les indústries culturals a Catalunya, atès que aproximadament un terç de la produccióeditorial espanyola es fa a Catalunya.

n El sector fonogràfic català és el que té més feblesa, tant pel poc pes en el conjuntdels sectors culturals com per l’evolució de creixement, per sota del total dels sectorsculturals. A més, cal destacar l’estancament mundial de la facturació del sector, sobretot

69

15 No hi ha dades disponibles que permetin fer una anàlisi comparativa de les indústries culturals d’Espanya en el sentit que esfa servir en el Llibre Blanc de les Indústries Culturals de Catalunya. Per això, s’utilitza el treball promogut per l’SGAE, que fareferència a un ampli ventall de sectors relacionats amb la cultura, l’esport i l’entreteniment.

pels canvis en el patró de consum i el creixement molt preocupant de la pirateria.Segons algunes estimacions, Barcelona ha registrat un ràpid ascens de les vendes il·legals,i gairebé un quart de les vendes de discos són il·legals.

n El sector audiovisual esdevé un sector clau per al sosteniment de la indústria culturalpròpia. A Catalunya, aquest sector és el que més ha contribuït al creixement deles indústries culturals els darrers anys. Els subsectors que han presentat un creixementmés intens són el de producció i distribució audiovisual.

El teixit empresarial audiovisual català ha augmentat de forma considerableels darrers anys, malgrat que encara la majoria de les empreses de TV, ràdio, cinemai vídeo estan concentrades a Madrid.

Un dels principals obstacles del sector audiovisual per continuar la bonamarxa és la pirateria, que afecta sobretot al subsector del vídeo i, col·lateralment, laindústria cinematogràfica.

n Pel que fa al cinema a Catalunya, la creació de fórmules adaptades a les noves tendènciesdel consumidor, com la creació de grans complexos multicines, n’ha permès la recuperació.El sector es caracteritza per un elevat grau d’atomització, sobretot pel que fa a lesempreses de producció; tot i que aquesta situació tendeix a la baixa en les empresesdedicades a l’exhibició, fet que es manifesta en la creació de quatre grans grupsempresarials: CINESA, Grup Balanyà, Grup ACEC i Grup Lauren Exhibició.

El catalans tenen una despesa més gran i assisteixen amb més freqüènciaal cinema que la mitjana de l’Estat. En comparació amb la UE-15, els catalans vanmés vegades a l’any al cinema, i només Luxemburg té una despesa superior per personai any en aquest capítol.

n El sector d’arts escèniques ha crescut significativament, encara que de forma desigualdepenent de l’any, el gènere i el nombre d’espais, de funcions i d’espectacles. Lesempreses de producció escènica són les que més han contribuït a aquest creixement.Pel que fa als àmbits interpretatius, el teatre, amb una evolució positiva, és el que témés pes en el conjunt de les arts –representa el 60 % de la recaptació total i el 81 %dels espectadors de les arts escèniques. La dansa presenta un lleuger estancament, iel gènere líric és el que registra la recuperació més notable. Tant el teatre com el gènerelíric han incrementat el nombre d’espectadors els darrers anys.

Catalunya s’ha consolidat com una de les principals localitzacions de lesarts escèniques a Espanya. Gairebé un 20 % de les representacions teatrals de l’Estatsón a Catalunya, i aporten una quarta part de la recaptació total. No obstant això,el sector de les arts escèniques és més rendible a Madrid que a Catalunya perquè ambun nombre de representacions similar s’obté el 50 % més de recaptació. En el casconcret de la música clàssica, Barcelona concentra tres dels quatre espais principalsen quant a recaptació: l’Auditori, el Palau de la Música i el Gran Teatre del Liceu;però pel que fa a les representacions teatrals, de dansa i lírica, Madrid és claramentla seu central espanyola, ja que dels 10 principals espais 7 estan ubicats a Madrid.

n El sector de les arts visuals és el que menys pes té en el conjunt dels sectors culturals,però amb una evolució molt positiva superada només pel sector audiovisual. Catalunyaés un important punt de localització del mercat de l’art espanyol, que concentra el22 % dels espais destinats a acollir les diferents pràctiques d’aquest sector, i concretamenten el cas de les galeries d’art –activitat econòmica més rellevant de les arts visuals–aquest percentatge s’eleva al 25 %.

70

Bibliografia

Llibre Blanc de les Indústries Culturals de Catalunya. Barcelona: Institut Català d’Indústries Culturals,2002.

CUBELES, Xavier. «Una visió sectorial de l’economia de la cultura a Catalunya». A: Nota d’Economia.Número 76-77. El sector cultural a Catalunya: una aproximació econòmica. Barcelona:Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, 2003, p. 15-31.

BARÓ TOMÁS, Ezequiel. «Les estadístiques culturals a Catalunya: una visió panoràmica». A: Notad’Economia. Número 76-77. El sector cultural a Catalunya: una aproximació econòmica. Barcelona:Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, 2003, p. 33-50.

MARIN, Marià i CODINACH, Josep Ma. «Infraestructures i institucions culturals d’excel·lènciaa Catalunya». A: Nota d’Economia. Número 76-77. El sector cultural a Catalunya: unaaproximació econòmica. Barcelona: Departament d’Economia i Finances de la Generalitatde Catalunya, 2003, p. 51-63.

CAPELLADES, J.; FALGUERA, M.; MASATS, M.; RIPOLL, E. «Comportaments i pràctiquesculturals dels catalans: aproximacions des de l’estadística oficial». A: Nota d’Economia.Número 76-77. El sector cultural a Catalunya: una aproximació econòmica. Barcelona:Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, 2003, p. 86-101.

BONET, Lluís. «El sector audiovisual: nou motor de la indústria cultural catalana». A: Nota d’Economia.Número 76-77. El sector cultural a Catalunya: una aproximació econòmica. Barcelona:Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, 2003, p. 103-113.

GALÍ, Pere. «Finançament públic de l’audiovisual català». A: Nota d’Economia. Número 76-77. Elsector cultural a Catalunya: una aproximació econòmica. Barcelona: Departamentd’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, 2003, p. 115-130.

Anuaris de les arts escèniques, musicals i audiovisuals, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003 i 2004. Madrid:Sociedad General de Autores y Editores.

Libro Blanco de la Música en España. Madrid: Productores de Música en España– Promusicae,2005.

Pla estratègic del sector cultural de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1999.

71

Informació estadística

Llibre Blanc de les Indústries Culturals de Catalunya. Barcelona: Institut Català d’Indústries Cultu-rals, 2002.

Estadístiques culturals de Catalunya, 2004. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat deCatalunya.

Enquesta de consum i pràctiques culturals, 2001. Barcelona: Institut d’Estadístiques de Catalunya.

Anuari estadístic de Catalunya, 2004. Barcelona: Institut d’Estadístiques de Catalunya.

Nota d’Economia. Número 76-77. El sector cultural a Catalunya: una aproximació econòmica. Bar-celona: Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, 2003.

Las cifras de la cultura en España. Edició 2002. Madrid: Ministeri de Cultura.

Estadístiques culturals del Ministeri de Cultura

Anuario SGAE de las artes escénicas, musicales y audiovisuales, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003 i 2004.Madrid: Sociedad General de Autores y Editores.

Informe sobre els hàbits de consum cultural, 1999. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores.

Libro Blanco de la Música en España. Madrid: Productores de Música en España – Promusicae, 2005.

Directori Central d’Empreses (DIRCE), Enquesta de pressupostos familiars, Enquesta anual de serveis, In-dicadors de serveis i Cultura i Oci del INEbase. Madrid: Institut Nacional d’Estadística, 2004.

Gremi d’editors de Catalunya i Federación de Gremios de Editores de Espanya

Federación de Asociaciones Nacionales de distribuidores de Ediciones (FANDE)

Unión de Asociaciones de Galerías de Arte de España (UAGAE)

Productores de Música de España (Promusicae) i International Federation of the Phonographic In-dustry (IFPI)

Cultural employment in Europe. Brussel·les: Eurostat new realeses, 26 de maig de 2004.

Europeans’ participation in cultural activities. Brussel·les: Eurostat. Eurobaròmetre núm. 56, abril del 2002.

World Culture Report 2000, Statistical Yearbook, 1999. Paris: UNESCO.

European Cinema Yearbook 2003. Milan: Cinema d’Europa Media Salles.

72

Elaboració de continguts - bcn.cat · d’una visió empresarial i, sobretot, una gestió...

Documents

Transcript of Elaboració de continguts - bcn.cat · d’una visió empresarial i, sobretot, una gestió...