ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA · 2021. 2. 9. · universitària, fan nou partits polítics...

1 Serveis Jurídics

Febrer 2021

ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA

14 de febrer de 2021

Propostes electorals

en matèria educativa

2 Serveis Jurídics

Febrer 2021

Índex

Introducció .................................................................................................................................... 3

Ciutadans ...................................................................................................................................... 4

Idees clau ................................................................................................................................... 4

Programa ............................................................................................................................... 4

Catalunya en Comú/Podem ......................................................................................................... 9

Idees clau ................................................................................................................................... 9

Programa ................................................................................................................................... 9

Candidatura d’Unitat Popular. CUP ........................................................................................... 16

Idees clau ................................................................................................................................. 16

Programa ................................................................................................................................. 16

Esquerra Republicana ................................................................................................................. 19

Idees clau ................................................................................................................................. 19

Programa ................................................................................................................................. 19

Junts x Catalunya ........................................................................................................................ 26

Idees clau ................................................................................................................................. 26

Programa ................................................................................................................................. 27

Partit Popular .............................................................................................................................. 39

Idees clau ................................................................................................................................. 39

Programa ................................................................................................................................. 39

Partit Demòcrata - PDeCat ......................................................................................................... 40

Idees Clau ................................................................................................................................ 40

Programa ................................................................................................................................. 40

Partit dels Socialistes de Catalunya - PSC .................................................................................. 46

Idees Clau ................................................................................................................................ 46

Programa electoral .................................................................................................................. 47

VOX ............................................................................................................................................. 52

Idees clau ................................................................................................................................. 52

Programa ................................................................................................................................. 52

Fonts ............................................................................................................................................ 53

3 Serveis Jurídics

Febrer 2021

Introducció

El present document, elaborat pels Serveis Jurídics de la FECC, reprodueix literalment el

contingut dels programes o de les propostes electorals que, en matèria educativa no

universitària, fan nou partits polítics dels que concorren a les eleccions al Parlament de

Catalunya del proper dia 14 de febrer.

A l’inici de cada conjunt de propostes s’ha elaborat un resum de les idees clau que aquestes

formacions polítiques fan en relació al dret d’educació en la seva expressió de llibertat d’elecció

de centre, a l’ensenyament concertat i al seu finançament, a la programació educativa i a d’altres

aspectes relacionats amb els conceptes d’abast estructural que manifesten sobre les escoles de

titularitat privada d’iniciativa social que formen part del Servei d’Educació de Catalunya.

Barcelona, febrer de 2021

4 Serveis Jurídics

Febrer 2021

Ciutadans

Idees clau

Blindarem la llibertat de les famílies per escollir si volen escolaritzar els seus fills en un centre públic o concertat i, en el cas dels alumnes amb necessitats educatives especials, en un centre ordinari amb suports o en un d'educació especial. Exigirem al Govern central que impulsi un Pacte d’Estat per a l’Educació que derogui la LOMLOE i estableixi les bases per a un ampli consens polític i social per aprovar una nova Llei educativa de consens. Defensarem l’aplicació del criteri de demanda social a l’hora de decidir la renovació dels concerts i treballarem a fi que el finançament que reben les escoles concertades cobreixi les inversions necessàries. En paral·lel, vetllarem per a la gratuïtat de l’educació concertada, tot establint mecanismes de control per evitar el cobrament per part dels centres concertats de quotes sense suport legal que puguin excloure les famílies amb menys recursos. Abaixarem les ràtios d’alumnes per aula amb caràcter estructural. Farem permanent la reducció de les ràtios a 20 estudiants per aula a Primària i Secundària Avançarem cap a la gratuïtat del servei de menjador escolar a tots els centres educatius mantinguts amb fons públics de Catalunya Crearem un protocol per a la detecció precoç que garanteixi una intervenció adequada en els casos d’Alumnes amb Necessitats Específiques del Suport Educatiu (NESE). Potenciarem la Formació Professional (FP) i incrementarem el nombre de places a totes les modalitats

Programa 7.1. Complir la Constitució i respectar la llibertat de les famílies 7.1.1 Implementarem un model d’escola trilingüe de qualitat en el qual l’espanyol i el català siguin considerades ambdues llengües d'ensenyament a les aules en igualtat de condicions. Promourem també que l’anglès sigui usat com a llengua vehicular, amb l’objectiu que tots els alumnes catalans puguin assolir un nivell C1 al final del batxillerat o d’un cicle superior de FP. 7.1.2 Impulsarem un Pacte Català per a l’Educació que planti cara als atropellaments de la LOMLOE sobre l’espanyol i l’educació concertada i especial. Blindarem la llibertat de les famílies per escollir si volen escolaritzar els seus fills en un centre públic o concertat i, en el cas dels alumnes amb necessitats educatives especials, en un centre ordinari amb suports o en un d'educació especial. Exigirem al Govern central que impulsi un Pacte d’Estat per a l’Educació que derogui la LOMLOE i estableixi les bases per a un ampli consens polític i social per aprovar una nova Llei educativa de consens.

5 Serveis Jurídics

Febrer 2021

7.1.3 Posarem les garanties que permetin fer la Selectivitat tant en espanyol com en català, així com en aranès, sense cap tipus d’impediment ni que calgui sol·licitar-ho prèviament. Hi haurà còpies suficients de cada model lingüístic als centres on es realitzi la prova d’accés a la Universitat. Cada alumne podrà escollir lliurement el model i la llengua en la qual vulgui respondre l’examen. 7.1.4 Farem efectiu el dret de les famílies a escollir l’educació dels seus fills, renovarem els concerts vigents i garantirem la gratuïtat de l’educació concertada. Defensarem l’aplicació del criteri de demanda social a l’hora de decidir la renovació dels concerts i treballarem a fi que el finançament que reben les escoles concertades cobreixi les inversions necessàries. En paral·lel, vetllarem per a la gratuïtat de l’educació concertada, tot establint mecanismes de control per evitar el cobrament per part dels centres concertats de quotes sense suport legal que puguin excloure les famílies amb menys recursos. 7.1.5 Respectarem l’elecció de les famílies pel model de jornada continuada quan sigui majoritària al centre. Impulsarem l’extensió de programes complementaris de la jornada lectiva (que els centres obrin abans, que tanquin més tard, menjador escolar) per tal de garantir que la tria de la jornada continuada o partida al centre afecti el menys possible a les possibilitats de conciliació familiar, tenint en consideració els diferents règims de jornada i horaris laborals. 7.1.6 Reconeixerem el dret de les famílies que, en el cas de germans bessons en un mateix curs amb més d’un grup, puguin decidir que ambdós germans vagin a la mateixa classe. També establirem el dret a poder decidir entre el domicili familiar o el centre de treball per a l’accés a qualsevol dels centres educatius mantinguts amb fons públics de Catalunya. 7.2. Reconèixer i posar en valor la tasca dels docents, invertir en la seva formació i apostar per l’autonomia dels centres educatius 7.2.1 Implementarem un “MIR docent” amb l'objectiu d’atreure els millors a la professió docent i que aquests puguin desenvolupar al màxim tot el seu potencial. Amb aquest nou sistema, anàleg al dels metges, tots els graduats docents hauran de cursar una etapa de formació pràctica en règim d’alternança amb el treball al centre com a requisit per a l’obtenció de l’habilitació que els permeti accedir a l’exercici de la professió docent a centres públics i concertats. 7.2.2 Acabarem amb l’abús de la temporalitat a l’educació i donarem estabilitat a tots els docents. Reduirem la taxa d’interinitat per sota del 8%. Establirem Ofertes Públiques de Treball anuals prèvia avaluació de les necessitats presents i previstes, coordinant les dates de convocatòria amb la resta de CCAA per tal d’evitar efectes no desitjats. 7.2.3 Potenciarem l’autonomia dels centres i dels seus òrgans de direcció per tal de millorar els seus resultats educatius. Els centres comptaran amb autonomia per a la coordinació, la implementació i la supervisió del seu projecte docent i educatiu, reforçant al mateix temps les competències i atribucions dels òrgans de direcció. 7.2.4 Desenvoluparem una estratègia integral per a la millora de la convivència a les aules, la lluita contra l’assetjament escolar i la promoció del respecte, l’autoritat i la dignificació del professorat. Posarem en marxa campanyes de conscienciació i prevenció de l’assetjament escolar, amb referència explícita al que s’esdevé a Internet i les xarxes socials. Facilitarem la implementació de programes de mediació per a la resolució de conflictes a tots els centres educatius. 7.2.5 Desenvoluparem el reconeixement als docents de Catalunya de la condició d'autoritat pública i establirem mesures de suport a totes les víctimes d’agressions, tant alumnes com a docents. Fomentarem el funcionament de les escoles de pares per conscienciar sobre els indicadors d’assetjament escolar i la promoció del respecte al professorat i la convivència escolar. 7.2.6 Apostarem per la formació continuada del professorat i desenvoluparem la carrera horitzontal a la funció pública docent. Proposarem un pla específic de formació per a professors i directors d’escoles i instituts, rebaixant tant com es pugui la seva tasca burocràtica.

6 Serveis Jurídics

Febrer 2021

7.2.7 Posarem en valor els ensenyaments de les Humanitats, tant des d’un punt de vista educatiu com per a la formació de ciutadans lliures i responsables, amb una racionalitat crítica. Considerem necessari conservar la Filosofia, l’Ètica i la Cultura i les Llengües Clàssiques a les escoles i instituts, en tant que dipositàries i transmissores del llegat cultural de la nostra història i civilització. 7.3. Equitat educativa per garantir la igualtat d’oportunitats 7.3.1 Reduirem les taxes d'abandonament escolar prematur i de repetició de curs per sota de l’objectiu europeu del 10%. La taxa d’abandonament escolar de Catalunya va situar-se en un 19%, per damunt de la mitjana d’Espanya. Posarem en marxa un programa per augmentar el nombre de professors de suport i atenció a la diversitat, especialment en els centres amb major nombre d’alumnes d’entorns socioeconòmics desfavorits. Augmentarem la informació als pares i professors amb la introducció d’avaluacions de diagnosi que detectin de forma prematura els alumnes en risc d’abandonament escolar i que permetin identificar les millors pràctiques per ajudar-los. 7.3.2 Acabarem amb els barracons als centres educatius catalans. En aquests moments a Catalunya hi ha 20.000 alumnes estudiant en barracons, més que a cap altra comunitat d’Espanya. Agilitzarem les obres en curs i finançarem la construcció de noves instal·lacions educatives per a tots els alumnes que actualment es veuen obligats a estudiar en un barracó. 7.3.3 Abaixarem les ràtios d’alumnes per aula amb caràcter estructural. Farem permanent la reducció de les ràtios a 20 estudiants per aula a Primària i Secundària que es va acordar durant la pandèmia Covid-19, per tal de promoure una atenció educativa més personalitzada a tot l’alumnat. 7.3.4 Farem que els llibres de text siguin gratuïts per a tots els alumnes. Crearem un programa de préstec de llibres de text a tots els centres mantinguts amb fons públics de Catalunya, tal i com ja passa a altres CCAA, amb la qual cosa estalviarem a les famílies catalanes més de 200 euros l’any. 7.3.6 Actualitzarem el Programa de biblioteca escolar “Puntedu” per tal de reconèixer i mantenir les biblioteques escolars de Catalunya, a part de millorar-ne la dotació. Afavorirem la coordinació entre els diferents centres escolars, impulsant un sistema de catalogació comú i una major integració de les biblioteques escolars a la xarxa de biblioteques públiques, optimitzant els recursos disponibles. 7.3.7 Cobrirem el cent per cent del cost del transport escolar i establirem nous serveis per contrarestar la segregació educativa. Cap família no haurà de pagar res pel servei de transport a cap centre educatiu mantingut amb fons públics. Establirem noves línies de transport escolar entre zones diferents per fer efectiu el dret de totes les famílies a escollir el centre educatiu dels seus fills, fet que evitarà la segregació per zona de residència que perjudica els alumnes amb major desavantatge per l’entorn socioeducatiu. 7.3.8 Avançarem cap a la gratuïtat del servei de menjador escolar a tots els centres educatius mantinguts amb fons públics de Catalunya. Promourem la implantació del servei de menjador a més centres educatius com a recurs per a la igualtat d’oportunitats i la conciliació. Es prepararan menús de qualitat amb aliments de proximitat del nostre camp, nutritius i segurs per a la salut i s’educarà els nens en hàbits saludables. 7.3.9 Assegurarem que els alumnes amb intoleràncies i al·lèrgies alimentàries rebin un menú apte i adaptat a les seves necessitats al menjador escolar. S’elaboraran menús segurs i sense risc per a la salut en els centres on hi hagi alumnes amb al·lèrgies alimentàries greus. Les famílies seran informades, amb almenys una setmana d'antelació, del menú setmanal del menjador del centre escolar. 7.3.10 Invertirem en l’Educació Infantil apuntalant la seva naturalesa educativa. Incrementarem el nombre de places d’educació infantil amb l’objectiu d’avançar vers la seva universalitat i la gratuïtat d'aquesta etapa. Donarem preferència a la implantació del primer cicle d’educació infantil als centres educatius que ja comptin amb línies de segon cicle.

7 Serveis Jurídics

Febrer 2021

7.4. Una educació inclusiva que compti amb l’educació especial 7.4.1 Incrementarem els recursos destinats a centres d’educació especial després d’anys de desatenció. Garantirem que aquests centres disposin de tots els recursos necessaris, com per exemple, intèrprets de llengua de signes, per seguir donant una atenció de qualitat a tots els Alumnes amb Necessitats Educatives Especials (ACNEES), sobretot aquells que necessiten una atenció molt especialitzada i individualitzada. Defensarem l’existència d’aquests centres dins un sistema mixt en el qual les famílies puguin escollir entre l’escolarització en centres d’educació especial, en centres ordinaris amb suport o en centres amb aules específiques de suport. 7.4.2 Garantirem el dret a una atenció precoç gratuïta i de qualitat en totes les etapes educatives, inclosa l’educació infantil. La prevenció i la detecció prematura és crucial a l’hora de mitigar els efectes de necessitats educatives especials associades a la discapacitat o als trastorns del desenvolupament. 7.4.3 Dotarem amb personal qualificat els centres amb alumnat diagnosticat amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). Facilitarem que els alumnes amb TEA puguin ser usuaris del servei de menjador si així ho decideixen les seves famílies. 7.4.4 Crearem un protocol per a la detecció precoç que garanteixi una intervenció adequada en els casos d’Alumnes amb Necessitats Específiques del Suport Educatiu (NESE). Assegurem la correcta atenció a la diversitat amb els suports psicològics i de logopèdia adequats per a aquests alumnes, inclosos aquells amb Trastorn Específic del Llenguatge (TEL), del Trastorn i Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) o amb dislèxia. 7.4.5 Assegurarem els recursos suficients per a la detecció precoç d’alumnes amb altes capacitats i els mitjans de suport a fi que puguin assolir el màxim desenvolupament possible de les seves capacitats personals. Promourem el disseny d’itineraris que permetin a aquests alumnes aprofitar tot el seu potencial i atendre les seves necessitats específiques d’inclusió en els centres educatius. 7.4.6 Establirem els mitjans de suport necessaris per donar l’atenció adequada als alumnes amb sordesa. Dotarem amb els recursos materials i professionals competents amb la Llengua Catalana de Signes (LSC), incloent-hi intèrprets o la figura educativa que correspongui en funció de l’etapa educativa competent en LSC (logopedes, mestres d’audició i llenguatge, psicopedagogs, etc.) a l’educació primària i secundària. Garantirem que els alumnes amb sordesa disposin dels suports necessaris per accedir a la informació: emissores FM, bucle magnètic, materials audiovisuals subtitulats, entre altres. 7.4.7 Garantirem la plena inclusió de l’alumnat amb necessitats educatives específiques a les activitats extraescolars i de lleure educatiu. Atorgarem beques a les famílies amb fills que, per les seves característiques específiques, no poden gaudir d’activitats estiuenques com ara els campaments o les colònies. 7.5. Potenciar i dignificar la Formació Professional 7.5.1 Potenciarem la Formació Professional (FP) i incrementarem el nombre de places a totes les modalitats. Elaborarem un Pla Estratègic de Formació Professional i establirem incentius per tal d’implicar més empreses i transformar cada cop més titulars a la modalitat de FP Dual. Col·laborarem amb el sector industrial de Catalunya, inclosa l’automoció, per a la planificació de l'oferta formativa amb la voluntat de facilitar el relleu generacional de les plantilles. 7.5.2 Apostarem per una gestió integrada de la FP per tal d’aprofitar al màxim les sinergies formatives i les oportunitats de col·laboració amb les empreses i la indústria catalanes. Substituirem l’actual model atomitzat en multitud de centres per la creació de grans centres especialitzats de FP, preferentment Centres Integrats de Formació Professional (CIFP), on coexisteixi la formació reglada i ocupacionals. Implantarem la figura del professor associat en l'àmbit de la FP. Posarem en funcionament el centre de FP Dual de Martorell.

8 Serveis Jurídics

Febrer 2021

7.5.3 Dignificarem la FP com a itinerari complementari i d’igual valor a l'educació universitària. Habilitarem les Universitats per oferir i impartir Cicles Formatius de Grau Superior. Subscriurem convenis amb les Universitats per a la creació de Campus Universitaris i de Formació Professional (CUFP) mitjançant la interacció de les seves instal·lacions de CIFP, per tal que els seus alumnes puguin utilitzar els equipaments i serveis en les mateixes condicions que la resta de l'alumnat. 7.5.4 Habilitarem passarel·les que facilitin el pas dels graus de FP als graus universitaris. Garantirem l'homologació de mòduls específics de certificats de professionalitat, amb continguts propis de FP de Grau Mitjà.

9 Serveis Jurídics

Febrer 2021

Catalunya en Comú/Podem

Idees clau

Potenciar i enfortir la xarxa educativa de titularitat pública com a eix vertebrador de tota l’oferta educativa, amb places publiques adequades i suficients en tots els nivells, que combat la segregació escolar, l’abandonament educatiu i el fracàs escolar, garantint un finançament públic estable. Avançar cap a una única xarxa pública, eliminant progressivament els concerts en els centres privats, començant per aquells que segreguen per sexe o origen cultural i econòmic. Promoure l’establiment d’un marc jurídic que permeti la integració progressiva i voluntària dels centres concertats que ho desitgin en la xarxa de titularitat pública, fins que tots els centres subvencionats amb diners públics siguin de titularitat pública, respectant els drets de l’alumnat i de les famílies i amb garanties per als i les professionals. Treballar per garantir la placa als centres públics per a totes les persones que ho sol·licitin.

Programa

1.2 L’educació al llarg de la vida com a garantia d’equitat La imprevisible pandèmia provocada pel coronavirus Covid-19 ha estressat els sistemes socials al màxim i n’ha deixat al descobert les seves fragilitats. El sistema educatiu, i els sistemes de protecció de la infància, l’adolescència i la joventut, no han quedat exempts d’aquest profund impacte Davant aquesta situació sense precedents, la principal inquietud es la de garantir que cap nen o nena no pugui exercir de manera completa el seu dret a l’educació. El Departament d’Educació ha actuat de manera improvisada, sense planificació, creant inseguretat a la comunitat educativa i les famílies, sovint desplaçant les responsabilitats als ens locals, com en el procés de beques de menjador durant el confinament, l’extensió d’eines informàtiques per a l’assistència educativa a distancia, la preparació dels protocols de prevenció Covid-19 a les escoles, l’obertura dels centres o les neteges extraordinàries dels col·legis a càrrec dels ajuntaments. Durant el darrer any hem reclamat la posada en marxa d’una intervenció d’emergència i noves polítiques publiques perquè aquesta crisi no deixes fora del sistema cap nen o nena.

10 Serveis Jurídics

Febrer 2021

El tancament dels centres, la complexa compatibilitat i conciliació familiar, la crisi econòmica de moltes famílies, la bretxa digital i el mateix confinament han tingut efectes educatius clars, que han agreujat les iniquitats existents abans de la pandèmia. Les desigualtats educatives ja existien prèviament a la pandèmia. La Covid-19 no ha fet mes que mostrar les diferencies que ja existien entre l’alumnat de diferent origen socioeconòmic, i aprofundir i ampliar les bretxes educatives prèvies. Si hi ha una evidencia es que el nou Govern de la Generalitat ha de liderar les mesures urgents per abordar les conseqüències mes immediates que la crisi ha tingut sobre l’alumnat. 1.2.1 Respondre a l’emergència educativa El sistema educatiu, pel seu caràcter compensador, ha de fer front als efectes mes lesius d’aquesta crisi sanitària que esdevé social, econòmica i educativa, i que no pot esperar una resposta a llarg termini. Les mesures proposades pel Departament d’Educació resulten insuficients i poc adequades. Per això, cal una revisió en profunditat per millorar-ne l’eficàcia i, si s’escau, adaptar-les i estabilitzar-les al llarg del curs 2021/2022, per tal de garantir el dret a una educació pública de qualitat també en temps de pandèmia. Per revertir la situació, proposem implantar: –– Garantir la presencialitat del sistema educatiu, també en les etapes no obligatòries (batxillerat, FP, universitat), mitjançant disminució de ràtios (augment de personal i d’espais). –– Un Pla d’adaptació que inclogui la previsió/provisió de l’increment de plantilles docents, el transport, el menjador, les activitats del lleure als infants i adolescents, la seguretat i la higiene dels espais per prevenir contagis, així com l’accés a l’educació digital i la connectivitat. Un increment de contractació de docents que permeti assolir unes ràtios d’alumnes per classe ajustades a les recomanacions internacionals de l’OMS en matèria de salut i prenent com a referent els indicadors dels països de la UE-15. –– Garantir la contractació de docents i PAS suficients per cobrir les baixes des del primer dia. –– Pla específic general d’emergència sanitària per a tots els centres educatius de Catalunya que reguli les mesures de seguretat i salut dels infants i dels adolescents (especialment els col·lectius mes vulnerables i amb mes risc d’exclusió social), així com dels i les professionals del sistema educatiu. Alhora, impulsar una taula del pla per a la consulta i la participació de la comunitat educativa. –– Augmentar els espais disponibles destinats als centres educatius amb participació i coordinació amb els ens locals, per tal de facilitar la reducció de les ràtios d’alumnes per aula. –– Pla específic d’instruments i accions per evitar i/o compensar l’impacte de la crisi de la Covid-19 sobre la segregació escolar i l’abandonament educatiu, ampliant les beques i els ajuts. –– Garantir la connectivitat i l’accés a la informació en plans de digitalització per a totes les famílies. –– Incorporar personal sanitari, de forma progressiva, a tots els centres educatius. 1.2.2 Digitalització democràtica de l’educació La irrupció de la Covid-19 ha comportat un augment generalitzat de l’ús de tecnologies de la informació en el terreny educatiu, particularment en eines per a videoconferències i d’aprenentatge online. La majoria dels centres educatius ja tenen una trajectòria en les plataformes d’aprenentatge online amb eines de programari lliure com Moodle que han esdevingut un estàndard educatiu. El Departament d’Educació, però, ha abandonat el suport donat als centres en les eines de programari lliure i s’ha rendit a la “googleitzacio” en serveis tan crítics com el correu electrònic corporatiu i la compartició d’arxius online, tant dels centres educatius com del mateix Departament d’Educació.


Febrer 2021

L’administració pública ha de garantir unes eines que garanteixin la sobirania de les dades, que no ha d’estar en cap altres mans que les de la mateixa administració pública, i no poden ser subcontractades a empreses externes que tinguin altres interessos que l’educatiu. En particular, les dades de l’alumnat son altament sensibles; deixar-les en mans de plataformes transnacionals posa en risc la privacitat de les dades de la ciutadania. La inversió pública en serveis d’informació ha de ser sempre en solucions basades en programari lliure, ja que es l’única formula que garanteix la continuïtat del coneixement universal. A mes, facilita la transparència i permet el control de qualitat de les eines treballades. Proposem: –– Impulsar plans d’apoderament digital dels centres educatius en conjunció amb les plataformes ciutadanes que treballen segons els valors de sobirania tecnològica i digitalització democràtica. –– Posar a disposició dels centres educatius els recursos de servidors i infraestructura informàtica necessària per garantir l’accés a les eines d’aprenentatge online sobiranes per a tota la comunitat docent l’alumnat. –– Crear un equip de transicio digital per prestar suport als centres educatius en la transformació cap a solucions basades en programari lliure. 1.2.3 Garantir la naturalesa pública i inclusiva del dret a l’educació El model que defensem no es només un servei, es un dret de ciutadania, i ha de ser proveït, garantit i gestionat pels poders públics d’acord amb els principis d’inclusió educativa i amb respecte al pluralisme ideològic. L’accés ha d’estar plenament garantit en condicions d’equitat, qualitat i gratuïtat, i calen mesures proactives per fer-ho plenament efectiu, amb independència de la titularitat del centre educatiu. Per això, proposem: –– Potenciar i enfortir la xarxa educativa de titularitat pública com a eix vertebrador de tota l’oferta educativa, amb places publiques adequades i suficients en tots els nivells, que combat la segregació escolar, l’abandonament educatiu i el fracàs escolar, garantint un finançament públic estable. –– Avançar cap a una única xarxa pública, eliminant progressivament els concerts en els centres privats, començant per aquells que segreguen per sexe o origen cultural i econòmic. –– Promoure l’establiment d’un marc jurídic que permeti la integració progressiva i voluntària dels centres concertats que ho desitgin en la xarxa de titularitat pública, fins que tots els centres subvencionats amb diners públics siguin de titularitat pública, respectant els drets de l’alumnat i de les famílies i amb garanties per als i les professionals. –– Treballar per garantir la placa als centres públics per a totes les persones que ho sol·licitin. –– Garantir la gratuïtat dels ensenyaments universals en totes les etapes. –– Garantir, mantenir i defensar el model d’immersió lingüística, que afavoreix la convivència de tot l’alumnat i la cohesió social. –– Garantir de manera efectiva la laïcitat de l’educació, reclamant la revocació definitiva dels acords en matèria educativa amb el Vaticà i la resta de confessions religioses. –– Universalitzar l’oferta educativa de 0-18, que ha d’incloure la petita infància, l’educació en el lleure i la formació de les persones adultes –– Garantir l’accés a una alimentació suficient, equilibrada i de qualitat i de proximitat a tots els centres educatius, de forma universal i gratuïta. 1.2.4 Promoure l’educació comunitària


Febrer 2021

S’ha d’establir una connexió entre totes les oportunitats d’aprenentatge disponibles entre el temps lectiu i no lectiu. Aquest plantejament vincula tota la comunitat perquè els reptes educatius son reptes comunitaris. Per aquestes raons, impulsarem accions per: –– Reconèixer el paper educador de les ciutats mitjançant els plans educatius locals i els plans educatius d’entorn, promovent xarxes de corresponsabilitat socioeducativa per abordar de forma mes eficient els reptes educatius i socials. –– Potenciar la diversitat i la qualitat de les oportunitats socioeducatives locals i de proximitat i garantint-ne l’accés. –– Recuperar el finançament de la Generalitat (reduït dràsticament els darrers anys) per a les entitats de lleure, les AFA i els ajuntaments per organitzar activitats extraescolars, culturals i de lleure, amb ajuts perquè els obstacles econòmics i culturals o la falta d’oferta no impedeixin l’accés a aquestes activitats. –– Impulsar i acompanyar l’acció educativa i la creació d’entorns d’aprenentatge mes enllà de l’horari lectiu dins dels centres escolars com a equipaments educatius de barri o de municipi, amb estratègies territorials de col·laboració entre centres, entitats, equipaments, serveis i administracions. –– Renovar el model de Consell Escolar Municipal per tal que esdevinguin consells educatius i hi participin els actors que integrin tots els grups d’interès, i que, en l’àmbit local, tinguin impacte i incidència real en el territori i capacitat d’establir consensos i pactes. 1.2.5 Combatre la segregació escolar La segregació escolar indica un desequilibri entre la composició social d’un centre educatiu del seu entorn immediat. Catalunya es un dels països amb mes segregació escolar d’Europa, una situació clarament vinculada a una acció política i de govern que, durant anys, lluny de reduir-la, l’ha consolidat. Contra la segregació escolar cal lluitar activament amb polítiques educatives eficaces que n’identifiquin les causes i les combatin. Per això, proposem: –– Revisar el pacte contra la segregació escolar i les seves mesures de desenvolupament i el disseny d’una política pública educativa municipal per a fer-hi front. –– Desenvolupar una planificació escolar basada en la zonificació escolar per establir zones i escoles heterogènies, que eviti les concentracions d’alumnat en risc educatiu i que moderi les opcions d’elecció de centre per tal de limitar els seus efectes segregadors. –– Implementar una reducció de ràtios generalitzada, especialment en contextos de davallada demogràfica. –– Revisar el contingut del decret d’escola inclusiva, de cara a la seva utilització com a instrument en el disseny dels models de detecció, i la millora del decret d’admissió de centres. 1.2.6 Innovar la política educativa La innovació ha de ser un instrument per millorar l’equitat i la qualitat del nostre sistema educatiu. L’educació transformadora que defensem vol estar al servei d’una societat basada en els valors de cooperació, pensament crític, inclusió, respecte, convivència positiva, compromís ecosocial i feminista, suport i cura mútua; i necessita centres educatius democràtics, oberts a la comunitat, que acullen la diversitat, inclusius... Tot això requereix un nou paradigma pedagògic, organitzatiu i funcional. Per això, ens comprometen a:


Febrer 2021

–– Impulsar una línia de finançament de recerca per revisar els currículums escolars, orientant-los cap a una capacitació critica i constructora del coneixement, emancipadora i potenciadora dels valors propis del model social humanístic, compatible amb un abordatge mes holístic i integral de l’aprenentatge. –– Redefinir l’actual model de governança dels centres, donant mes veu i participació a les famílies, impulsant formules d’apoderament de l’alumnat, perquè tinguin mes protagonisme i una participació mes directa en el seu futur. –– Eliminar la intervenció de les empreses i entitats financeres als centres educatius, tant en la formació del professorat i en la divulgació de continguts i valors al servei de les empreses, com en la possibilitat de creació de centres escolars. –– Modificar la Llei d’educació de Catalunya per adaptar- la als nous reptes del sistema educatiu, així com el desplegament de la regulació de la Inspecció d’Educació, la regulació del Consell Escolar de Catalunya, la implantació de l’Agencia d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, etc. –– Revertir els actuals decrets de direccio de centres i d’autonomia de centres. Cal redefinir el concepte de lideratge i autonomia de centre, així com consolidar la democratització dels centres, facultant activament els claustres i la comunitat educativa en la presa de decisions. –– Implementar la coeducació com una acció educadora que valora indistintament l’experiència, les aptituds i l’aportació social i cultural de les dones i els homes, en igualtat de drets, sense estereotips sexistes i androcèntrics, ni actituds discriminatòries, per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere, per aconseguir l’objectiu de construir una societat sense subordinacions culturals i socials entre dones i homes. –– Incorporar al currículum educatiu el tema de la Memòria Històrica i Democràtica com a puntal de la defensa dels drets humans i dels valors democràtics. –– Recuperar els valors: laïcitat, democràcia, educació afectiva i sexual, interculturalitat, antiracisme i ecologia. –– Afavorir amb mitjans i formació la millora educativa i la renovació pedagògica a partir de l’experiència i l’intercanvi de l’activitat a l’aula. –– Fomentar la cooperació entre els centres educatius i evitar la competitivitat entre ells. –– Eliminar la classificació dels centres i treballar per la igualtat i la qualitat de cada un dels centres. 1.2.7 Universalitzar l’educació de la petita infància L’etapa inicial de l’educació infantil es una etapa prioritària en la lluita contra la desigualtat i insubstituïble com a element de millora de les expectatives educatives de qualsevol persona. Garantir una xarxa d’escoles bressol publiques ben finançades es un vector fonamental de qualsevol política pública en educació de la petita infància, però cal anar mes enllà i considerar una oferta diversa i integrada de suports a la petita infància i a les famílies. Per això, proposem: –– Articular una xarxa pública 0-6, multidisciplinària d’atenció i suport a la primera infància que garanteixi l’accés i la gratuïtat a una escola bressol de qualitat a totes les famílies, garantint-ne la rebaixa de les ràtios dels dos cicles, ajustant-los a les recomanacions europees, i la coordinació, la continuïtat i la coherència entre els dos cicles de l’etapa 0-6. –– Prioritzar i potenciar l’escola bressol pública com a eix i vector de l’oferta de l’etapa educativa, ampliant i consolidant una xarxa pública adequada i suficient. –– Liquidar els deutes amb els ajuntaments pel finançament de les escoles bressol i recuperar l’aportació econòmica que venia fent el Departament d’Educació acordada amb el mon local. –– Dignificar les condicions laborals dels i les professionals dedicades a la primera infància: estabilització de les plantilles i internalització dels professionals. –– Facilitar la connexió entre escoles bressol i centres d’educació primària per promoure la continuïtat i la coherència educativa.


Febrer 2021

1.2.8 Finançar l’educació per a l’equitat Garantir el dret a l’educació que defensem vol dir garantir el seu finançament. Calen mecanismes per protegir un finançament suficient i justament distribuït de l’educació. Cal recordar que la Llei d’educació de Catalunya preveia dotar el sistema educatiu amb un 6% del PIB en vuit anys. Un objectiu que no només no s’ha acomplert, sinó que ha retrocedit des del 4,34% del PIB del 2010 fins a l’actual per sota del 4%. Per això, proposem: –– Elaborar una llei de finançament de l’educació per garantir- ne el dret a l’educació al llarg de la vida. Cal que aquesta llei introdueixi criteris per adaptar la inversió a les necessitats dels centres educatius, cobrint el cost real de la placa escolar, determinant la corresponsabilitat del sistema amb l’equitat a traves de la gestió coordinada de polítiques redistributives i de sosteniment de les condicions d’educabilitat. –– Revertir definitivament les retallades aplicades a l’educació, així com la invalidació dels Acords de Govern que van suspendre la majoria dels pactes que regulaven, en el marc del consens, les condicions laborals dels i les professionals de l’educació amb mes impacte en la qualitat educativa. –– Augmentar la despesa en educació fins al 7% del PIB de manera progressiva i la garantia de la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris i postobligatoris. –– Normalitzar el criteri de tarifació social en la gestió de les beques i ajuts. –– Elaborar plans específics pe r millorar la inversió als centres d’alta complexitat. 1.2.9 Dignificar l’ofici d’educar Cal un professorat lliure i autònom en la seva relació amb el coneixement i el valor, així com la cooperació de la resta de professions educatives que, mes enllà del professorat, tenen un impacte evident en l’educació integral dels nostres infants i adolescents. L’educació transformadora requereix enfortir les competències i la carrera professional dels i les professionals de l’educació i dignificar el seu treball amb estabilitat, autonomia i estatus. Per això, proposem: –– Renovar el consens entorn el valor de l’ofici d’educar a traves d’un nou marc per a la regulació de les professions educatives, per definir la competència i l’ètica professional. Cal reconèixer la importància de les persones que desenvolupen tasques educatives de suport a la docència, com dels i les professionals de l’orientació educativa. –– Millorar, en el marc de la concertació social, les condicions laborals dels i les professionals de l’educació, així com la promoció d’un acord vinculant per al control i la prevenció sobre el frau o les males praxis en la contractació dels professionals de l’educació. –– Promoure el canvi de model d’accés a la funcio pública docent basat ens els principis d’igualtat, capacitat i mèrits, així de com de publicitat i transparència, en el qual l’experiència docent sigui àmpliament reconeguda. Ens comprometem a disminuir el nombre del professorat interí fins al 8%. –– Dissenyar programes de suport per al professorat novell durant els primers anys d’exercici professional basats en la tutela, la formació i l’assessorament, garantint, com a mínim, un any de docència tutoritzada. –– Augmentar la inversió i la diversificació de la formació permanent. Aquesta ha de vincular-se a processos simultanis d’innovació i de recerca educativa, competència científica i acadèmica, i ha de dur-se en estreta col·laboració amb el centre escolar i la universitat. 1.2.10 Potenciar i consolidar recursos per garantir el dret a l’educació al llarg de la vida


Febrer 2021

Per fer front al desafiament que requereix conèixer i comprendre els itineraris formatius, les oportunitats professionals i les pròpies expectatives, cal crear una veritable política d’orientació acadèmica i professional dins i fora els centres escolars, útil per a les transicions que fem durant la nostra vida i continuar l’accés al llarg de la mateixa a una educació adaptada a les necessitats de cada etapa vital. Per això, proposem: –– Intensificar i coordinar l’orientació acadèmica i professional als centres educatius. –– Garantir mecanismes de retorn al sistema educatiu per a l’alumnat que ha acabat l’escolarització obligatòria sense acreditar, diversificant les ofertes formatives especifiques perquè siguin mes permeables i permetin la construcció d’itineraris personalitzats, amb valor acadèmic i educatiu entre les diferents etapes del sistema. –– Garantir una xarxa pública adequada i suficient d’escoles de noves oportunitats. –– Elaborar un pla estratègic finançat per a l’educació permanent de les persones adultes que garanteixi el dret de l’educació al llarg de la vida. –– Posar en valor la vocació social i educativa com a instrument de les polítiques socials per a l’equitat, així com la inclusió educativa de les persones adultes en els plans d’acció específics, per fer front a l’emergència educativa derivada de la pandèmia. 1.2.11 Potenciar uns ensenyaments professionals de qualitat Els ensenyaments professionals tenen el repte de contribuir a la consecució d’un sistema integrat que constitueixi un instrument de qualificació potent, també d’acreditació de les qualificacions adquirides amb l’experiència laboral, coherent amb el dret ciutadà a l’educació al llarg de la vida, i connectat de forma estratègica i equilibrada amb el mon laboral. Per això, proposem: –– Revertir la darrera reforma curricular de la formació professional del sistema educatiu atesa la seva ineficàcia per abordar els veritables problemes de la formació professional, així com la garantia de la gratuïtat de la matricula, eliminant les taxes i millorant el sistema de beques i ajuts. –– Reforçar i millorar els instruments de planificació de l’oferta, introduint criteris per garantir una oferta de places publiques presencials adequada i suficient, així com una resposta equilibrada a les demandes de futur. –– Promoure un nou acord de formació professional del sistema educatiu per tal d’establir un marc d’organització i gestió de centres que respongui a les necessitats complexes d’aquesta etapa educativa amb l’entorn social, empresarial i laboral. Facilitar també l’encaix de la formació professional inicial en el Sistema de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya. –– Promoure, a traves del diàleg social, el reconeixement i el valor de la qualificació professional en l’accés al mon del treball. –– Establir un programa d’integració de les dones en determinades professions capaç d’equilibrar el biaix de gènere estructural que hi ha en la distribució de la matricula. –– Revisar la implementació del sistema d’FP dual per assegurar que serveix per reduir

l’absentisme i fracàs escolar i no per reduir costos de la formació regular.


Febrer 2021

Candidatura d’Unitat Popular. CUP

Idees clau

Desprivatitzar els Serveis Públics. Necessitem que la salut i l’educació siguin 100% públiques, gratuïtes i d’accés universal. Ningú, independentment de la seva situació econòmica o legal, pot quedar enrere. Cal posar fi a la privatització i els concerts. Reduir progressivament els concerts escolars, començant per aquells centres que cobren quotes molt altes i els que segreguen per qüestió de sexe o d’altra naturalesa. Els centres concertats podrien passar a ser públics en un període de 10 anys o continuar com a centres privats sense concert. Destinar un mínim del 6% del PIB a l’ensenyament públic

Programa No volem que es faci negoci amb l’educació, la salut, els serveis socials, l’aigua, l’energia o altres serveis i recursos, públics i comunitaris.

· Desprivatitzar els Serveis Públics. Necessitem que la salut i l’educació siguin 100% públiques,

gratuïtes i d’accés universal. Ningú, independentment de la seva situació econòmica o legal,

pot quedar enrere. Cal posar fi a la privatització i els concerts

Fomentar la creació de recursos educatius en els centres escolars i que es comparteixin sota llicències d’ús lliure que ajudin a implementar el currículum de totes les assignatures de tots els ensenyaments públics. · Supressió progressiva dels concerts educatius: cal que els recursos públics es destinin completament als centres públics. · Increment de la inversió en educació fins, com a mínim, al 6% del PIB que estableix la LEC. · Gestió pública directa de tots els centres i recursos dedicats a la infància i l’adolescència per

garantir uns serveis suficients i de qualitat i unes condicions laborals dignes.

Per tot això, ens comprometem a: · Treballar per una xarxa pública única i gratuïta, de l’escola bressol a l’educació postobligatòria, incloent-hi també les escoles d’adults. Una mirada d’educació al llarg de la vida per fer efectiu, real i universal el dret a l’educació de tota la ciutadania sense que importi l’origen social. Això inclou l’espai de migdia (un menjador escolar saludable, lluny de la gestió de grans monopolis) i que fins que se n’assoleixi la gratuïtat cal garantir un àpat diari a tot l’alumnat pertanyent a famílies per sota del llindar de la pobresa. · Lluitar per una escola pública de qualitat. Reduïm progressivament els barracons i abaixem les ràtios. · Que els centres educatius esdevinguin no segregadors, equitatius, garants de les mateixes oportunitats per a tot l’alumnat. En el context actual cal lluitar l’escletxa digital i garantir que


Febrer 2021

qualsevol reforma horària en pro de la conciliació asseguri una vida i uns hàbits saludables per a l’alumnat. Les activitats extraescolars han de ser també una opció per a tot l’alumnat, i per tant, gratuïtes per a totes aquelles famílies en risc d’exclusió. · Apostem per una societat inclusiva. És per això que defensem una escola pública inclusiva dotada de recursos humans i materials suficients destinats a atendre a tot l’alumnat, per tal que pugui ser present i aprendre en contextos heterogenis. És important una formació inicial i continuada a tot el personal d’educació que aproximi pràctiques educatives universals que donin resposta a tot l’alumnat. · Un servei públic tan bàsic com l’educació hauria d’oferir centres de la mateixa qualitat per a tothom, i les famílies no haurien de tenir cap problema per accedir a un centre públic pròxim al seu domicili. · Decretar la coeducació com a millor mètode educatiu per assolir la igualtat de gènere. Entenem que només una educació no sexista des de menudes i menuts podrà canviar la societat masclista hegemònica. Tanmateix, reivindiquem el paper de l’ensenyament per avançar en la normalització de les diferents identitats de gènere i opcions afectivosexuals. · Formació continuada per a educadores i docents en l’àmbit de la diversitat sexual, afectiva,

familiar i de gènere, amb especial atenció als estudis superiors que donen accés a la docència.

Crear un protocol específic sobre diversitat sexual i de gènere que doni pautes als claustres per a la seva acció educativa i permeti detectar i abordar totes les discriminacions i violències LGBTI-fòbiques al sistema educatiu. · Incorporar als currículums de tots els nivells l’educació en la diversitat sexual, afectiva, familiar i de gènere i eliminar els discursos cisheterosexistes. · El català ha de ser la llengua vehicular de tot el sistema educatiu. Cal vetllar perquè així sigui i denunciar qualsevol incompliment. · L’escola ha de ser laica. Rebutgem totalment el pla pilot per impartir religió a l’escola. També reiterem la necessitat de deixar d’impartir la religió catòlica a tot centre públic i concertat. Ensenyar religions segrega els alumnes segons la seva confessió o la de les seves famílies. L’escola ha de ser un espai de trobada. Pensem noves formes d’interculturalitat que incloguin aprendre sobre la història de les cultures, filosofia i religió. · No permetrem la privatització de les escoles bressol ni de la seva gestió. Les escoles bressol han de ser públiques en titularitat i gestió. El Departament d’Educació les ha de proveir amb el finançament adequat i evitar les possibles desigualtats entre els diferents municipis. · Treballarem per la derogació immediata de la Llei 10/2015 de formació i qualificacions professionals, que implica la privatització, l’externalització i la desregulació de la formació professional, i afavoreix la gestió poc transparent dels recursos públics. Cal crear espais de governança des del territori (local o comarcal) on totes les veus (sindicals, educatives, econòmiques) tracin estratègies formatives que donin resposta a les necessitats arrelades als municipis. Cal remar cap a la integració total dels tres subsistemes (inicial, ocupacional i contínua), reforçar els itineraris i transicions educatius amb un acompanyament personalitzat des d’edats anteriors al moment de presa de decisions (orientació, orientació i orientació). Urgeix reestructurar globalment l’FP reglada perquè tingui en compte els ensenyaments de règim especial, millori la qualitat, augmenti les oportunitats laborals i el reconeixement social i depengui del Departament d’Educació. Els anys vinents caldrà ampliar places d’FP i sensibilitzar el teixit empresarial per garantir que hi participin. · Reduir progressivament els concerts escolars, començant per aquells centres que cobren quotes molt altes i els que segreguen per qüestió de sexe o d’altra naturalesa. Els centres concertats podrien passar a ser públics en un període de 10 anys o continuar com a centres privats sense concert. · No permetre la gestió privada ni la participació d’empreses privades al sistema educatiu públic. Posar fi a la privatització de la gestió de centres educatius públics.


Febrer 2021

· Destinar un mínim del 6% del PIB a l’ensenyament públic. Finalista, sense pèrdues en gestió i burocràcia. Per compensar desigualtats s’ha de pactar amb els agents educatius una discriminació positiva en el repartiment dels recursos. Posar fi al sistema de quotes il·legals assumides per les famílies. · Recuperar la gestió democràtica de tots els centres educatius finançats amb diners públics arrabassada per la LEC, la LOMCE i el projecte de LOMLOE. Dotar de capacitat de decisió efectiva els Consells Escolars. Cap òrgan decisori o de govern podrà tenir com a membres representants del món empresarial. · Condicions laborals dignes de les treballadores per posar fi a la precarietat i la flexibilitat laboral mitjançant la funció pública, donant estabilitat i seguretat al personal i municipalitzant els serveis de neteja. · Repensar l’accés a la funció pública docent de manera que permeti un acompanyament

adequat i una avaluació justa dels aspirants. Promoure els canvis legislatius necessaris per

materialitzar un nou sistema d’accés.

Donar compliment a la directiva europea i estabilitzar els treballadors i treballadores del sector públic docent interí amb més de tres anys de prestació de serveis i que a través de contractes laborals o nomenaments temporals facin activitats ordinàries, estables o permanents per a l’administració pública. · L’avaluació com a eina per a millorar centres, duta a terme pels professionals que hi treballen, de caràcter intern, amb mecanismes de mentoria, acompanyament i formació entre iguals. Avaluació per reconèixer la feina de l’alumnat i avançar en la seva formació. Orientada a la millora de l’alumnat, la funció educativa, els centres i el sistema educatiu en totes les etapes. En cap cas es pot utilitzar com a instrument de propaganda o de pressió política, social o laboral. Cal combinar formes de coavaluació i autoavaluació, procurant que sigui una activitat transparent i democràtica.

· Digitalització democràtica de tots els centres educatius. Per defensar els drets i la seguretat

de tota la comunitat educativa, cal crear un pla de digitalització que promogui l’ús de diferents

eines digitals de proximitat i auditables (programari lliure), que siguin ètiques i respectuoses

amb el reglament de protecció de dades i amb els drets humans. Cal substituir l’ensenyament

presencial pel digital només en casos d’emergència.


Febrer 2021

Esquerra Republicana

Idees clau

Un servei públic educatiu que garanteixi la igualtat d’oportunitats i la inclusió educativa per tal d’aconseguir l’èxit educatiu de tot l’alumnat sense cap tipus de discriminació, amb corresponsabilitat de tots els agents de la comunitat educativa. Lluitar contra qualsevol tipus de segregació dins del sistema educatiu català, mitjançant la retirada del finançament públic d’aquells centres que segreguin per raó de gènere o d’origen social. Impulsar la cultura del canvi a les escoles i als instituts de tot el sistema. Desenvolupar el Pacte contra la segregació escolar a Catalunya, que haurà de ser el full de ruta per reduir la segregació escolar territorial i entre centres educatius, amb la finalitat de garantir la igualtat d’oportunitats de tot l’alumnat. Garantir l’accés equitatiu a les activitats complementàries, les colònies i les sortides escolars, la gratuïtat del material escolar i l’ampliació de l’alumnat beneficiari de la gratuïtat del servei de menjador escolar. Millorar el finançament dels centres del Servei Educatiu de Catalunya, aplicant fórmules més equitatives de finançament, també tenint en compte els nivells de complexitat. Portar a terme un pla d’acompanyament i de millora de les condicions professionals i laborals de les direccions i del professorat dels centres amb complexitat educativa. Consolidar el model de concertació del sistema FP dual territorialment i sectorialment, garantint la coordinació dels consells territorials i sectorials amb la participació i el consens dels interlocutors socials i de l’administració educativa i laboral. Impulsar l’institut escola com a fórmula per garantir la continuïtat i la coherència educativa entre les etapes d’infantil i primària i la de secundària

Programa

Garantir una educació pública i de qualitat universal. Cal garantir l’educació universal arreu i

que ningú en quedi exclòs per motius econòmics, blindant per llei la rebaixa del 30% de les taxes

universitàries i augmentant les dotacions de beques, especialment les beques salari.

També s’ha de dignificar i potenciar la formació professional dual a partir de plans

d’adaptabilitat amb l’entorn social i econòmic.

Un projecte educatiu de país A) HORITZÓ REPÚBLICA


Febrer 2021

La República ha de bastir un projecte educatiu de país que garanteixi el dret a l’educació per a tothom i que, prenent com a fonament la igualtat, l’equitat i la justícia social, ofereixi una educació gratuïta i de qualitat. Un model educatiu i d’excel·lència que, com a servei públic, garanteixi la igualtat d’oportunitats i la inclusió educativa, prioritzi la millora dels resultats i, en el qual la formació professional sigui un element cabdal en l’equitat i en la competitivitat del sistema productiu. Un nou model educatiu lleial als valors republicans i compromès fermament amb el poder transformador que pot tenir l’educació per formar la ciutadania de la República Catalana i garantir-ne la cohesió social. L’assumpció de quotes creixents de responsabilitat pública per part de tots els centres educatius, amb independència de la titularitat i del projecte educatiu de cada centre, permetrà avançar cap a la integració del conjunt del sistema educatiu en un model educatiu públic, laic, universal i en català. 1. Un servei públic educatiu que garanteixi la igualtat d’oportunitats i la inclusió educativa per tal d’aconseguir l’èxit educatiu de tot l’alumnat sense cap tipus de discriminació, amb corresponsabilitat de tots els agents de la comunitat educativa. 2. Un servei públic educatiu que situï l’alumnat al centre del sistema del procés d’ensenyament-aprenentatge. Un model basat en l’aprenentatge de competències i en la formació integral de l’alumnat. El model d’escola catalana que posiciona el professorat com a peça clau del sistema, i que enforteix l’autonomia dels centres per adaptar-se a la realitat de l’entorn. Un sistema amb una dotació d’equips docents suficient i de qualitat. 3. Una formació professional amb un efecte positiu en l’equitat i en la competitivitat del sistema productiu, que consideri les necessitats formatives del sistema educatiu i del model productiu amb visió estratègica, i que integri la formació inicial, ocupacional i contínua. B) MENTRESTANT, ESPAIS DE SOBIRANIA #EscolaCatalana Enfortir el model d’escola catalana i el resguardarem de les ingerències de l’Estat. El model d’escola catalana és un model d’èxit que cal garantir i enfortir. Esquerra Republicana vol aprofitar l’oportunitat de fer ús de la seva força al Congrés dels Diputats per incidir en els canvis legislatius per blindar el model d’escola catalana, especialment en els aspectes següents: a) Preservar el català com a llengua vehicular de l’educació a Catalunya, així com l’occità a l’Aran. b) Enfortir el model d’immersió lingüística per assegurar l’aprenentatge de les llengües oficials al final de l’etapa educativa, així com un bon nivell d’anglès i l’aprenentatge d’una quarta llengua en el marc del projecte lingüístic de centre. c) Lluitar contra qualsevol tipus de segregació dins del sistema educatiu català, mitjançant la retirada del finançament públic d’aquells centres que segreguin per raó de gènere o d’origen social. d) Incrementar les competències en l’elaboració dels currículums de les etapes obligatòries i postobligatòries per a la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el govern de les Illes Balears. C) ARA, GOVERNANÇA REPUBLICANA En molt poc temps, el sistema educatiu ha fet front a reptes molt importants a partir de l’emergència derivada de la covid-19, com ara l’acompanyament emocional i la dotació d’eines i competències digitals a alumnes i docents per tal de garantir la igualtat d’oportunitats per a tots els infants i joves. Des del primer moment, s’ha apostat per obrir les escoles, tot i les dificultats que ha comportat la pandèmia. L’obertura de les escoles ha estat un èxit col·lectiu de tota la societat. El projecte Escoles Obertes, Escoles Segures garanteix el dret a l’educació i a la socialització de l’alumnat. Gràcies a


Febrer 2021

la corresponsabilitat per part de tothom, alumnat, direccions, professorat i famílies, l’inici i el desenvolupament del curs escolar 2020/21 ha estat un èxit. S’han establert procediments per crear entorns segurs i preservar al màxim l’assoliment dels objectius educatius dels centres. La gestió de la crisi, ha reafirmat encara més el nostre compromís amb un model educatiu que garanteix la igualtat d’oportunitats, que situa l’alumnat al centre de les polítiques educatives, que posiciona el professorat com a peça clau del sistema educatiu i que impulsa el model de formació professional integral. En definitiva, un model per a tothom i adaptat a les necessitats de transformació educativa del segle XXI. En l’era global, cada vegada més, l’educació traspassa les parets dels centres escolars i esdevé una corresponsabilitat de tota la ciutadania en què tothom ‒alumnat, professorat, famílies administracions i entorn social‒ esdevé agent educatiu actiu i compromès. Proposta destacada 1. Apostar per un sistema educatiu transformador adaptat a les necessitats del segle XXI. La construcció del model educatiu propi de la República Catalana ens ha de permetre avançar cap a un canvi profund de paradigma educatiu per fer front als reptes del segle XXI . Esquerra Republicana aposta per un sistema educatiu que es basa en un alumnat preparat per esdevenir un ciutadà crític a l’hora de consumir i crear continguts digitals i amb un professorat capacitat per desenvolupar la seva tasca docent amb eines digitals. Esquerra Republicana fa una aposta clara per dotar tots els centres amb els dispositius i la connectivitat necessària per fer possible l’educació del segle XXI , amb docents que treballen en xarxa amb altres centres per a la millora i la qualitat educativa, i en què l’alumnat es connecta amb la societat, les necessitats i les oportunitats del territori. En definitiva, teixir un sistema educatiu públic de referència alineat amb la Catalunya de la innovació i la prosperitat econòmica. a) Desenvolupar el Pla d’educació digital de Catalunya 2020-2023. Catalunya ha de ser un país capdavanter en l’ús educatiu de la tecnologia per a l’èxit educatiu i social. Proposem un pla igualador d’oportunitats amb l’objectiu de fer front a a les bretxes digitals, i teixir una xarxa de país de centres digitalment competents. Això comporta: - Garantir la competència digital de l’alumnat a través dels aprenentatges i l’experiència, per tal de fer front a les necessitats digitals del dia a dia amb ètica i responsabilitat, i de manera que s’acrediti l’alumnat amb un títol de competència digital en acabar l’ensenyament obligatori. Per fer-ho possible, caldrà facilitar els recursos materials per fer front a la bretxa digital de l’alumnat, per garantir la igualtat d’oportunitats. Eliminar les bretxes digitals també comporta impulsar iniciatives per a l’increment de noies i dones en el sector digital i proporcionar acompanyament a les famílies en l’educació digital en l’entorn familiar i personal. - Fer de l’estratègia digital del Departament d’Educació una oportunitat de detecció de mancances per a la prospectiva i millora constant del sistema educatiu, col·laborant i aixoplugant els coneixements i el talent en innovació i desenvolupament tecnològic de Catalunya per generar noves oportunitats per a tots i totes. A la vegada, fonamentar els canvis i les transformacions amb la recerca educativa, connectant les universitats de Catalunya amb les directrius internacionals. - Facilitar els equipaments i les infraestructures necessàries als centres per fer front a una educació digital, en línia i/o híbrida, i acompanyar-los i assessorar-los cap a la transformació educativa i digital. A la vegada, apostar per un programari lliure i obert que vetlli per l’ètica en l’ús i la seguretat de les dades de tota la comunitat educativa. b) Impulsar la cultura del canvi a les escoles i als instituts de tot el sistema. Des d’una concepció inclusiva i orientadora de l’educació i per a la transformació global del sistema educatiu, cal impulsar la innovació i la recerca pedagògica. D’aquesta manera es poden desenvolupar fórmules organitzatives i metodològiques que responguin a les necessitats educatives de tot el sistema. Ho farem possible a través d’aquestes mesures: - Incorporar la recerca educativa i la recollida d’evidències per a la presa de decisions, aplicant les directrius i


Febrer 2021

evidències de la política educativa europea i internacional a la política administrativa del país i de l’administració local fins a arribar a la comunitat educativa de cada centre. També cal enfortir les connexions dels centres educatius i la comunitat educativa amb l’ecosistema de la innovació, el teixit associatiu i empresarial i el món municipal. - Transformar els temps i els espais per afavorir els aprenentatges competencials, donar protagonisme a l’alumnat, possibilitar l’ús dels suports digitals i crear xarxes tant dins del centre com amb l’entorn. Avançar cap a la creació dels centres de referència educativa i fomentar les vocacions STEAM activant les xarxes educatives al llarg del país. - Generar un nou model de formació del professorat i definir les noves competències docents en el marc del segle XXI. Per fer-ho possible, s’ha de treballar amb les universitats en la formació inicial del professorat com a peça clau i catalitzadora del canvi. Igualtat d’oportunitats 2. Impulsar el programa plurianual per la igualtat d’oportunitats del sistema educatiu català. Des de la lògica republicana, orientarem les polítiques cap a la reducció de les desigualtats amb l’objectiu d’ampliar les oportunitats educatives i socials dels nostres infants i adolescents. Per aconseguir-ho, l’equitat ha de ser l’eix vertebrador de totes polítiques educatives impulsades pel Departament d’Educació. La millora de l’equitat educativa és una condició indispensable per la millora dels resultats acadèmics del conjunt de l’alumnat, en definitiva, de tot el sistema educatiu. La concreció d’aquesta orientació prioritària serà l’aplicació d’un programa plurianual ambiciós, amb dotació econòmica que permeti desenvolupar les mesures següents: - Desenvolupar el Pacte contra la segregació escolar a Catalunya, que haurà de ser el full de ruta per reduir la segregació escolar territorial i entre centres educatius, amb la finalitat de garantir la igualtat d’oportunitats de tot l’alumnat. - Garantir l’accés equitatiu a les activitats complementàries, les colònies i les sortides escolars, la gratuïtat del material escolar i l’ampliació de l’alumnat beneficiari de la gratuïtat del servei de menjador escolar. Implementar mesures de suport i acompanyament a les famílies. - Reforçar i ampliar els plans educatius d’entorn, com a estratègia per avançar en el model d’educació a temps complet. - Crear una Oficina del Govern, dependent del Departament d’Educació, per a la millor coordinació interdepartamental i interadministrativa (serveis socials, salut, entre d’altres) per tal de millorar procediments com, per exemple, la identificació de l’alumnat amb necessitats educatives específiques. - Millorar el finançament dels centres del Servei Educatiu de Catalunya, aplicant fórmules més equitatives de finançament, també tenint en compte els nivells de complexitat. Portar a terme un pla d’acompanyament i de millora de les condicions professionals i laborals de les direccions i del professorat dels centres amb complexitat educativa. - Impulsar un pla de xoc contra l’abandonament escolar prematur. - Desplegar el model de programes de noves oportunitats com a cartera de serveis conjunta (centres educatius, entitats i SOC), que ha de garantir la continuïtat formativa de tot l’alumnat per potenciar la continuïtat formativa (especialment a l’alumnat major de 16 anys) i la igualtat d’oportunitats en el marc d’una educació inclusiva. - Crear programes de formació professionalitzadora com a nous recursos intensius en l’etapa obligatòria i postobligatòria. - Garantir la figura d’una infermera referent de la salut en cada centre educatiu per atendre a l’alumnat amb necessitats de salut als centres educatius i centres d’educació especial, fer promoció de la salut i la salut mental, prevenció de la malaltia, lluitar contra els estigmes, prevenció del suïcidi juvenil, atenció de víctimes de violències masclistes i casos complexes de salut mental.


Febrer 2021

- Desplegar el Pla escoles lliures de violències, orientat a l’atenció i l’acompanyament de les víctimes de les diferents formes de violències existents als centres i a l’establiment de mecanismes facilitadors de denúncia. Dotar dels recursos i de la formació necessaris tots els centres educatius del sistema educatiu català per esdevenir centres inclusius i lliures de violències per a tot l’alumnat. - Garantir la figura de l’orientador/a en cada escola, centre de FP, CFA i EOI (i als instituts que no en tinguin). Formació professional 3. Consolidar el sistema de formació i qualificació professional de Catalunya La formació professional és clau per a la competitivitat del país i és un element estratègic per millorar el nivell de qualificació professional de les persones, per incrementar-ne l’ocupabilitat i per impulsar la competitivitat de les empreses. L’efectiva implementació de la formació professional requereix d’un impuls institucional decidit per acostar-nos als estàndards europeus, posant l’accent en la governança de la concertació social ja en marxa com a eix central del model. L’aspiració de la formació professional és esdevenir un sistema reconegut i valorat que s’equipari als sistemes d’ocupació, educatiu i universitari, treballant-hi de manera coordinada per aconseguir els seus propòsits. a) Consolidar el model de concertació del sistema FP dual territorialment i sectorialment, garantint la coordinació dels consells territorials i sectorials amb la participació i el consens dels interlocutors socials i de l’administració educativa i laboral. b) Impulsar els instruments de concertació social i els específics de la governança del sistema que promou la llei actual, de manera que el diàleg social esdevingui el principal instrument d’orientació del sistema. La formació dual, en alternança, i altres models proposats pels interlocutors socials seran un referent per al futur de la formació professional. c) Avançar en el desplegament de la Llei 10/2015, del 19 de juny, de formació i qualificació professionals, i els òrgans de govern que preveu, a partir dels consensos amb els interlocutors socials, i en coordinació amb el sistema d’ocupació de Catalunya esdevingut de la Llei de 13/2015, del 9 de juliol, d’ordenació del sistema d’ocupació i del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya. Escoles segures 4. Continuar impulsant el programa Escoles Segures, amb mesures que permetin desenvolupar un sistema educatiu de qualitat, inclusiu i segur des del punt de vista emocional, pedagògic i sanitari per fer front a les situacions que la pandèmia sanitària de la covid-19 requereixi. Model educatiu 5. Apostar per continuar situant l’alumne al centre del sistema educatiu, protagonista del seu propi procés d’aprenentatge i impulsant la seva capacitat crítica i creativa, en el marc d’una escola que l’acompanyi i l’orienti. Continuar impulsant un model educatiu basat en l’aprenentatge de competències i en la formació integral de l’alumnat, un model personalitzat que garanteixi l’èxit educatiu de tots i cadascun dels alumnes. Apostar per un servei públic educatiu que garanteixi el dret a l’educació a tothom i que, prenent com a fonament la igualtat, l’equitat i la justícia social, ofereixi una educació laica, gratuïta i de qualitat en l’educació obligatòria i postobligatòria, dels 3 als 18 anys. El model educatiu també haurà de potenciar els valors de la sostenibilitat mediambiental i de l’ecologisme durant tota l’etapa educativa. 6. Definir un pla general d’ensenyaments artístics que potenciï la seva transformació en línia amb el canvi dels ensenyaments de règim general. 7. Aplicar un model d’horari saludable que permeti garantir a l’alumnat una bona alimentació, un bon descans i les condicions adequades per al seu propi aprenentatge i desenvolupament. Incloure com a temps educatiu tot el que passa dins del centre educatiu, des de les 8 fins a les 18 h.


Febrer 2021

8. Promoure l’accés i la participació dels diversos sectors de la comunitat educativa en les propostes i les activitats culturals amb l’objectiu de potenciar la inclusió, la igualtat d’oportunitats de l’alumnat i la construcció d’una ciutadania republicana culta, oberta i integradora. 9. Fomentar i millorar els vincles entre les famílies i l’escola per generar un espai de corresponsabilitat que enriqueixi el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat. Model lingüístic 10. Desplegar un model lingüístic educatiu plurilingüe i intercultural que potenciï el català, l’occità a l’Aran i la llengua de signes catalana per a l’alumnat signant, com a llengües vehiculars en tots els nivells de l’ensenyament, coordinant els centres educatius amb institucions i entitats de l’entorn per fer d’aquestes llengües el vehicle d’expressió normal en les manifestacions culturals i públiques i en les activitats de projecció externa i interna, garantint la formació de tots els agents educatius implicats en les llengües vehiculars de l’ensenyament. 11. Impulsar i reforçar les metodologies d’immersió lingüística en l’educació infantil i primària per tal de garantir un aprenentatge funcional de la llengua catalana i la transferència a la resta de llengües d’aprenentatge de l’escola i de l’àmbit familiar. Impulsar mesures per donar continuïtat a l’ús del català com a llengua vehicular en l’educació secundària. 12. Garantir el coneixement de la realitat lingüística, històrica i cultural de l’Aran, i la seva connexió amb la llengua, la història i la cultura occitanes en l’ordenació curricular de l’educació primària i secundària a Catalunya. 13. Implantar progressivament l’escolarització dels nens i nenes de 2 anys, garantint la qualitat i l’equitat educativa, com a mesura que pot contribuir a la consolidació de la població en l’àmbit rural. Escola inclusiva 14. Vetllar per una escola inclusiva que garanteixi l’èxit de tots els alumnes. Promoure un finançament asimètric adaptat a les necessitats reals dels centres i al seu context social, per oferir l’atenció educativa adequada a tot l’alumnat. Incrementar les hores del vetlladors/es per a l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials durant tota la jornada escolar. 15. Establir un pla d’acompanyament per als centres amb complexitat educativa i la millora de les condicions professionals i laborals de les direccions i del professorat d’aquests centres, amb la finalitat de consolidar equips altament compromesos a desenvolupar projectes educatius motivadors que redueixin l’abandonament escolar. 16. Impulsar beques de transport i menjador i ajuts en el primer cicle de l’educació infantil (0- 3 anys) i en els ensenyaments postobligatoris per a totes les famílies que ho necessitin. 17. Desplegar el model de programes de noves oportunitats com a cartera de serveis conjunta (centres educatius, entitats i SOC), que ha de garantir i potenciar la continuïtat formativa de tot l’alumnat. 18. Dotar dels recursos i de la formació necessaris tots els centres educatius del sistema educatiu català per esdevenir centres inclusius i lliures de violències per a tot l’alumnat. 19. Reforçar l’atenció socioeducativa de l’alumnat i la coordinació entre els agents educatius, socioeducatius i de salut que integren la xarxa socioeducativa en cada zona, especialment als centres i zones amb més complexitat educativa, amb la introducció de la figura de l’educador social als centres educatius i en els plans educatius d’entorn.


Febrer 2021

20. Garantir la figura de l’orientador/a en cada escola, centre de FP, CFA i EOI (i als instituts que no en tinguin). Centres educatius 21. Continuar apostat per l’autonomia dels centres que, a partir del projecte educatiu de centre, donin resposta a les singularitats de cada comunitat educativa amb l’impuls d’equips estables de professorat i de formes organitzatives que responguin a les seves necessitats i als objectius fixats. 22. Redefinir els lideratges en educació, a través de l’impuls al lideratge pedagògic que han d’exercir les direccions dels centres i la inspecció educativa, amb una aposta clara pel lideratge compartit i distribuït dins dels centres educatius. 23. Reformar de manera integral la formació inicial del professorat i la formació permanent per aconseguir que l’ofici docent estigui entre els més qualificats i socialment reconeguts, adequant els seus plans a les necessitats dels sistema i a les innovacions tecnològiques i socials: - Adequar l’oferta de màsters de formació de professorat a les necessitats del sistema educatiu per cobrir els dèficits en diferents especialitats. - Impulsar l’aprenentatge de les metodologies d’immersió lingüística, avui poc presents, en el grau de mestre. - Proposar, a través de la negociació amb l’Estat, la creació d’un grau docent d’educació obligatòria (3-16), amb una part de formació comuna per al professorat d’infantil, de primària i de secundària i una part específica per a cada etapa, que formi en la docència per àmbits curriculars, superant l’organització curricular per assignatures. 24. Impulsar un cos únic docent, ja que un model formatiu nou, amb la mateixa durada per als docents d’ambdues etapes, ha de portar a la creació d’aquest cos únic, amb les mateixes condicions retributives i laborals. En aquestes condicions, l’institut escola expressarà tota la potencialitat. 25. Impulsar una carrera docent que reconegui i valori la qualitat de la tasca del professorat al llarg dels anys i la implicació en la millora educativa dels centres. Impulsar convocatòries periòdiques de catedràtics i de sènior a les escoles, tal com preveu la llei d’educació. 26. Negociar la creació d’un cos propi de la inspecció de Catalunya, amb capacitat per regular les condicions d’accés al cos, amb criteris qualitatius i d’acord al model educatiu de Catalunya. Escoles obertes 27. Impulsar un projecte educatiu en corresponsabilitat amb les famílies, els ajuntaments i la societat, que reforci la participació activa de les famílies, que promogui la corresponsabilitat dels ajuntaments com a administració educativa i la interconnexió amb l’entorn. Un projecte educatiu de país capaç de donar una resposta comunitària als reptes educatius i socials. 28. Reforçar i ampliar els plans educatius d’entorn, com a estratègia per avançar en el model d’educació a temps complet. Èxit educatiu 29. Impulsar un pla de xoc contra l’abandonament escolar prematur i l’absentisme escolar, amb una inversió específica als centres d’alta complexitat social i amb actuacions d’educació inclusiva i que potenciïn el retorn educatiu i la inserció socioprofessional. 30. Impulsar l’institut escola com a fórmula per garantir la continuïtat i la coherència educativa entre les etapes d’infantil i primària i la de secundària, a través d’un projecte únic de transformació educativa i per sumar les experteses i les formacions del personal provinent de cossos diferents.


Febrer 2021

Junts x Catalunya

Idees clau

Potenciarem el Servei d’Educació de Catalunya, avançant en una millor integració de la iniciativa pública i la social a traves dels concerts, reafirmant la vocació de servei públic, i el dret d’elecció de centre amb la garantia de l’equitat. Avançar cap a la gratuïtat real de l’educació: · Garantirem la sostenibilitat econòmica de tots els centres partint de l’estudi sobre el cost de la placa escolar. · Dotarem de recursos addicionals tant els centres com els alumnes que ho necessitin més, en funcio de la seva complexitat i la seva realitat socioeconòmica. Universalització de l’educació infantil primer cicle (0-3) · Avançarem cap a la universalització de l’etapa 0-3 com una estratègia per reduir les desigualtats socials i educatives. · Garantirem una oferta suficient i de qualitat integrant la iniciativa publica i la social, estenent la cobertura publica en els entorns i municipis amb una manca de places disponibles El Servei d’Educació de Catalunya · Garantirem un model d’escolaritzacio equilibrada amb igualtat d’oportunitats per tot l’alumnat, especialment en els sectors mes vulnerables que ha d’implicar un ascensor social. · Planificarem una oferta equilibrada i consensuada propiciant la transparència i la lliure concurrència quan hi hagi un increment de l’oferta, i garantint una oferta inicial similar quan s’hagi de produir una disminució. · Preservarem la diversitat de l’oferta educativa, tant d’iniciativa publica com d’iniciativa social, entorn als principis rectors de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) com la coeducació i un ensenyament de base científica que ha d’esser laic. · Garantirem el dret d’elecció de centre vetllant per l’equitat i una distribució equilibrada de l’alumnat. Un model de finançament més equitatiu i eficaç · Garantirem la sostenibilitat de totes les places sostingudes amb fons públics. · Prioritzarem l’increment de recursos cap als centres i les zones educatives socialment mes desafavorits. · Augmentarem els recursos per donar resposta a una escolarització mes equitativa dins les zones educatives o els municipis. · Incorporarem els recursos dels diferents departaments i de les diferents administracions amb objectius clars a assolir, incorporant noves figures professionals a la zona educativa Formació Professional · Consolidarem la formació professional per situar-la com un itinerari formatiu principal dins els ensenyaments postobligatoris, seguint el model dels països europeus del nostre entorn. · Millorarem la connexió dels cicles formatius amb el teixit productiu i social, apostant per un model de formació professional vinculada al mon empresarial.


Febrer 2021

Programa EDUCACIÓ I FORMACIÓ AL LLARG DE LA VIDA Junts per Catalunya apostem per un model educatiu amb visió transformadora i de futur en el marc del compromís de l’Agenda 2030. Volem un sistema educatiu de qualitat, inclusiu, equitatiu i amb visió comunitària, per aconseguir l’èxit educatiu i la formació integral i interdisciplinària dels alumnes. Apostem per la corresponsabilitat de les famílies, els municipis i el bon fer dels docents. Un sistema amb dos pilars fonamentals fruit d’un gran consens polític i social, la immersió lingüística dins el model d’escola catalana i el Servei d’Educació de Catalunya en el marc de la llei d’educació pròpia. Amb el primer es garanteix el coneixement del català, i de l’aranès a l’Aran. Amb el segon es reconeix la pluralitat de la societat catalana, amb un model de servei públic propi i singular que integra tant la iniciativa publica com la social de llarga tradició al nostre país. En aquest sentit, volem superar la dicotomia entre centres públics i concertats per avançar cap a una integració real i efectiva dins un projecte comú, reafirmant la vocació de servei públic, i el dret d’elecció de centre amb la garantia de l’equitat. · Combatrem la segregació escolar apostant per una distribució equilibrada de l’alumnat, amb la corresponsabilització de tots els centres educatius, dotant-los dels recursos i les eines necessàries, especialment els de major complexitat. · Avançarem cap a la plena gratuïtat de l’educació, especialment del segon cicle d’educació infantil i els ensenyaments obligatoris i postobligatoris, garantint la suficiència dels centres sostinguts amb fons públics per garantir l’equitat dins del sistema. · Universalitzarem l’accés al primer cicle d’educació infantil de 0 a 3 anys com una inversió social i de millora educativa que garanteix en termes d’equitat un bon desenvolupament en la primera infantesa, un factor clau per assolir l’èxit educatiu i per facilitar la conciliació famíliar. · Reactivarem i completarem el model d’escola inclusiva, garantint els recursos necessaris i optimitzant els existents per tal d’oferir un abordatge integral als alumnes, docents i famílies que integri els àmbits educatiu, sanitari i social. · Potenciarem el Servei d’Educació de Catalunya, avançant en una millor integració de la iniciativa pública i la social a traves dels concerts, reafirmant la vocació de servei públic, i el dret d’elecció de centre amb la garantia de l’equitat. · Combatrem el fracàs i l’abandonament escolar prematur reforçant la seva detecció, flexibilitzant tant els estudis secundaris com els postobligatoris, potenciant l’orientació professional i facilitant itineraris formatius personalitzats que permetin situar l’alumne en el centre del sistema. · Implementarem de forma efectiva el model d’ensenyament competencial a totes les etapes educatives, a partir de processos d’innovació i transformació educativa basats en criteris objectius i de qualitat, el treball cooperatiu i l’enfortiment dels lideratges. · Potenciarem l’autonomia de gestió dels centres i la cogovernança, reforçant el seu paper i la seva vinculació amb els ens locals com a partícips i corresponsables en la millora educativa, atenent les necessitats socials, econòmiques i educatives de cada zona escolar o municipi. · Impulsarem un model d’escola integral amb visió comunitària d’educació 360º, connectant espais i temps lectius i no lectius per ampliar els entorns educatius i d’aprenentatge, vinculant l’activitat dels centres amb els recursos educatius de l’entorn i facilitant-ne l’accés a tothom. Per dur a terme aquestes mesures desplegarem els nostres pilars educatius: l’equitat, l’èxit educatiu i el model de governança del sistema d’ensenyament català. L’EQUITAT Estem compromesos en un sistema educatiu on tots els nostres infants i joves tinguin les mateixes oportunitats per accedir a una escola gratuïta i de qualitat, al marge del seu origen


Febrer 2021

socioeconòmic, compromesos amb la coeducació i el dret d’elecció de centre amb la garantia d’equitat. 1. EL MODEL D’IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA 1. Preservarem la immersió lingüística com a eina de cohesió, identitat i convivència en la nostra societat, respectant i valorant totes i cadascuna de les llengües que conviuen en l’espai educatiu, dins i fora de l’escola. 2. Promourem el compliment real del model d’immersió lingüística a totes les escoles i instituts del país, i molt especialment el domini oral. 3. Garantirem el coneixement i potenciarem l’us de la llengua catalana i de l’aranès a la Val d’Aran en tot l’àmbit educatiu, dins i fora de l’escola, fent una incidència especial en les activitats extraescolars i de lleure educatiu. 4. Vetllarem per l’assoliment competencial en les llengües instrumentals, català, castellà, angles, i aranès a la Val d’Aran. 5. Protegirem el model d’immersió lingüística davant les invasions competencials de les lleis estatals. 2. LLUITA CONTRA LA SEGREGACIÓ ESCOLAR. 1. Mesures de distribució equilibrada de l’alumnat: • Desenvoluparem instruments de governança local que facilitin la corresponsabilització dels centres en el marc de les zones educatives. • Detectarem l’alumnat que tingui necessitats especifiques de suport educatiu i garantirem els recursos educatius i comunitaris per donar-hi resposta. • Prioritzarem les actualitzacions en centres d’alta complexitat, establint mesures d’equivalencia entre els centres d’una mateixa zona educativa. • Reforçarem i potenciarem projectes educatius singulars i referents en centres d’alta complexitat. 2. Avançar cap a la gratuïtat real de l’educació: • Garantirem la sostenibilitat econòmica de tots els centres partint de l’estudi sobre el cost de la placa escolar. • Dotarem de recursos addicionals tant els centres com els alumnes que ho necessitin mes, en funcio de la seva complexitat i la seva realitat socioeconòmica. 3. LA INCLUSIÓ Ens comprometem a avançar en la consolidació de l’escola inclusiva, ja que la diversitat personal ha de ser inclosa en el sistema educatiu com un factor de riquesa i promoguda en la seva atenció amb tots els recursos humans, organitzatius i materials necessaris. 1. Implementació del model d’escola inclusiva • Desplegarem el decret sobre l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, incrementant els recursos i l’assignació de personal. • Planificarem estratègicament els recursos conjugant la detecció de necessitats i el desenvolupament de noves cultures, polítiques i practiques inclusives a traves del dimensionament, la reorganització i la transformació dels suports i els recursos. • Publicarem un mapa de recursos (com son SIEI, AIS, CEEPSIR, etc.) per poder conèixer els recursos existents i planificar-ne una distribució equitativa, eficient i ajustada a les necessitats de tot l’alumnat al llarg de tot el procés educatiu. • Establirem un sistema d’indicadors quantitatius i qualitatius fiables, a fi de poder prendre el pols a l’evolucio del sistema inclusiu. • Facilitarem itineraris d’escolaritzacio flexibles per als alumnes que requereixen una alta intensitat de suports i de recursos. • Promourem la inclusió en el temps educatiu no lectiu, en especial el temps de migdia i menjador, les sortides, les colonies i les activitats extraescolars.


Febrer 2021

2. Enfortir el vincle entre Educació i Salut • Garantirem la sectorització i la coordinació dels serveis educatius i els sociosanitaris per assegurar els processos de detecció de necessitats i una atenció integral i de proximitat a l’alumnat. • Implantarem el servei d’infermeria escolar en el marc de les zones educatives, garantint així el seguiment, l’atenció i el suport necessari als alumnes que ho necessitin. • Prioritzarem la detecció precoç i l’abordatge dels trastorns del neurodesenvolupament (TDAH, dislèxia, discalculia, TEA, etc.) en infants i joves, amb la intervenció i el suport dels EAP, pediatres, metges de família, el Programa Salut i Escola i equips específics dins la xarxa publica de Salut Mental Infanto-Juvenil (CSMIJ). • Crearem, en la línia del punt anterior, un programa transversal per al seguiment sistemàtic i periòdic de tots aquells alumnes (primària, ESO, batxillerat, cicles formatius, universitat), que presentin alguna disfunció del neurodesenvolupament diagnosticada, o que mostrin dificultats d’aprenentatge amb alteracions de conducta, en totes les etapes educatives, coordinant els centres docents, els EAP, els pediatres, els metges de família, el Programa Salut i Escola i els equips específics dins la xarxa publica de Salut Mental Infanto- Juvenil (CSMIJ) amb la col·laboració i l’aportació de coneixements de les societats científiques corresponents. • Engegarem un programa específic a nivell de l’educació primària i secundaria sobre Joves, Salut i Ciència per tal de formar des de la base en la consciencia ciutadana sobre la salut, el sistema públic de salut i l’impacte de la investigació en el nostre dia a dia. 3. El rol dels centres d’educació especial • Planificarem i calendaritzarem la transformació dels centres d’educació especial en centres proveïdors de serveis de recursos (CEEPSIR). • Garantirem que els centres educatius disposin dels recursos necessaris, personals, metodològics i tecnològics, per assegurar l’accessibilitat al currículum i promoure una millor adequació entre les capacitats dels alumnes i el context educatiu. 4. Infraestructures educatives • Eliminarem els mòduls prefabricats d’origen estructural mitjançant un pla d’inversions que doni resposta a les necessitats educatives de tot el territori. • Desenvoluparem un pla de reconversió d’usos dels centres educatius per tal de fer les adaptacions necessàries que permetin optimitzar al màxim totes les infraestructures educatives existents i afavorir la seva interrelació amb l’entorn • Donarem continuïtat al desplegament dels instituts-escola com un recurs que doni resposta a necessitats educatives concretes en funció del context social i territorial. L’ÈXIT EDUCATIU El sistema educatiu es un projecte dinàmic que necessita estar connectat amb els nous reptes del segle XXI. Cal identificar necessitats, oportunitats i àrees de millora per garantir l’èxit educatiu i el seu paper fonamental per al desenvolupament personal i professional de totes les persones i de la pròpia societat. 1. L’EXCEL·LENCIA L’excel·lència d’un sistema educatiu es basa en la seva capacitat per assolir l’èxit educatiu. Es tracta de desenvolupar talents i habilitats en totes les persones per facilitar que puguin desenvolupar amb plenitud el seu projecte vital, i d’identificar necessitats presents i futures que generin oportunitats per a tothom, dins un mon global, complex i dinamic on el coneixement i la innovació esdevenen el motor principal de desenvolupament social i econòmic. · Estratègies contra el fracàs escolar, l’absentisme i l’abandonament escolar prematur.


Febrer 2021

· Adaptarem els ensenyaments secundaris i postobligatoris cap a models mes competencials, flexibles i personalitzats per oferir sortides formatives als alumnes que no estan en condicions de progressar amb èxit dins els itineraris convencionals. · La prevenció i l’abordatge de l’absentisme escolar es clau per a la millora de l’èxit educatiu i per reduir el risc de reproducció de la pobresa i la desigualtat social. Per això: · Apostem per un abordatge comunitari que faciliti el treball en xarxa entre administracions. · Potenciarem els plans educatius d’entorn i les zones educatives, dotant de mes recursos als centres d’alta complexitat i impulsant la presencia de nous perfils dins el sistema educatiu com els educadors/-es socials. · Reforçarem i Avançarem la detecció precoç en les etapes educatives per tal de fer plans individualitzats. · Reforçarem l’orientació escolar i professional i també de la funcio de la tutoria per garantir una bona transicio cap a l’etapa postobligatòria. · Reformarem els ensenyaments postobligatoris afegint a les dues vies actuals, l’acadèmica (batxillerat) i la professional (cicles formatius de grau mitja), una tercera via d’aprenentatge professional. · Reforçarem els centres de noves oportunitats educatives i el reconeixement del paper de les entitats socioeducatives per atraure i capacitar els joves que abandonen prematurament els estudis. · Implantarem un sistema de beques salari per als joves d’entre 16 i 18 anys de llars desafavorides, facilitant la seva continuïtat dins el sistema educatiu. · Replantejarem l’accés a la universitat a traves de les PAU i apostarem per un nou model mes competencial i flexible, com a conseqüència del canvi curricular al batxillerat, menys memorístic i mes pràctic, basat en els quatre pilars de l’educació: aprendre a fer, aprendre a ser, aprendre a conèixer i aprendre a conviure. · Reforçarem programes pont per aconseguir la reinserció educativa de joves. · Universalització de l’educació infantil primer cicle (0-3) · Avançarem cap a la universalització de l’etapa 0-3 com una estratègia per reduir les desigualtats socials i educatives. Una etapa fonamental per als infants en l’adquisició d’aprenentatges i competències necessàries per a la vida i per al seu progrés educatiu. · Garantirem una oferta suficient i de qualitat integrant la iniciativa publica i la social, estenent la cobertura publica en els entorns i municipis amb una manca de places disponibles. · Desenvoluparem una política d’ajuts que permeti que tots els infants en situacions de pobresa o vulnerabilitat hi accedeixin prioritàriament. · Model d’ensenyament competencial · Impulsarem un nou pla de formació continua docent orientat a capacitar els docents en actiu per conduir de manera efectiva l’actualització educativa. L’oferta i l’accés ha de respondre als reptes i necessitats dels centres. · Canviarem l’accés a la professió docent amb la introducció de programes d’inducció (formacions d’un curs en centres pel professorat novell i que cal superar per exercir la professió). · Reformarem competencialment l’educació secundaria obligatòria i post-obligatòria i, com a conseqüència, la prova d’accés a la universitat. · Incorporarem l’educació emocional dins el currículum i desenvoluparem competències socioemocionals que facilitin el benestar i la bona salut mental personal i comunitària. · Impuls dels ensenyaments artístics · Fomentarem la col·laboració entre els centres d’educació infantil, primària i secundaria i els centres d’ensenyaments artístics per reforçar l’àmbit artístic dins i fora del currículum i facilitar els itineraris formatius personalitzats. · Garantirem una oferta suficient i de qualitat integrant dins una única xarxa d’ensenyaments artístics a tots els centres autoritzats, públics i privats.


Febrer 2021

· Normalitzarem i integrarem els ensenyaments artístics (anomenats de regim especial) dins el sistema educatiu, seguint els models europeus. · Impulsarem la creació d’una xarxa de centres d’ensenyaments integrats de musica i dansa, que donin resposta a la demanda arreu del territori. · Promourem i impulsarem l’Institut Superior de les Arts com a pas previ a la creació de la Universitat de les Arts seguint els models europeus, integrant en un projecte comú i transversal els diversos centres públics d’ensenyaments artístics superiors. 2. LA VISIÓ COMUNITÀRIA Volem avançar cap a un model educatiu que vinculi l’escola amb els recursos educatius del seu entorn, integrant en un projecte comú el temps educatiu lectiu i no lectiu dins i fora dels centres educatius. Les polítiques educatives amb visió 360º son un factor clau en l’èxit educatiu i la cohesió social. · Per un model d’escola integral: Educació 360º · Avançarem en la integració del temps lectiu i no lectiu, el formal i no formal impulsant la col·laboració entre els diferents actors, especialment dins dels centres educatius. · Desenvoluparem en el marc les zones educatives i els projectes educatius de ciutat una major integració de les activitats educatives que es desenvolupen dins i fora dels centres educatius ordinaris. · Connectarem els interessos i motivacions dels infants i els joves amb els recursos educatius del territori per facilitar aprenentatges i itineraris formatius personalitzats. · Garantirem l’accés i la participació dels infants i els joves en activitats i iniciatives d’alt valor educatiu, reforçant l’abast i el finançament dels plans educatius d’entorn. · Crearem un mapa dels serveis educatius no formals i Avançarem en el seu reconeixement i la seva integració en el sistema. · Reconeixerem el paper dels educadors/-es dels menjadors escolars i de les activitats extraescolars i de lleure. · Potenciarem la practica d’esport i activitat física en totes les etapes del sistema educatiu, tant en les obligatòries com les postobligatòries, amb l’objectiu d’assolir una hora d’activitat física al dia, dins el comput global de l’horari lectiu i el no lectiu. · La formació al llarg de la vida · Situarem la formació continuada i al llarg de la vida com un dels pilars del sistema educatiu per garantir el desenvolupament de capacitats i la transmissió de coneixements, tant a nivell professional com personal. · Desenvoluparem un nou model de formació al llarg de la vida que integri les xarxes de centres de formació d’adults i les iniciatives comunitàries amb l’objectiu d’ampliar l’oferta i donar respostes mes personalitzades a les necessitats formatives. · Potenciarem l’Institut Obert de Catalunya com una oportunitat de retorn o de reforç d’ensenyaments i una porta oberta al mon del sistema educatiu català. · La comunitat educativa i el paper de les famílies · Fomentarem i garantirem la participació de les famílies en la governança dels centres educatius, tant en l’aprovació dels plans anuals i els estratègics, com en processos de retiment de comptes. · Donarem reconeixement al paper de les associacions de mares, pares i famílies, com un actor important dins els projectes educatius dels centres. · Impulsarem un pla d’acompanyament a les famílies dels infants i joves en el procés educatiu en col·laboració amb els ens locals, atenent a les diferents realitats en cada territori, per abordar problemàtiques com l’absentisme escolar. · Propiciarem a les famílies i els municipis com a generadors, també, de l’educació 360º. 3. LA DIVERSITAT


Febrer 2021

El ric ecosistema educatiu català i la seva integració dins un gran projecte comú suposa la consolidació d’un model propi i singular que reconeix la diversitat com una fortalesa dins una societat cada vegada mes plural i oberta al mon. · El Servei d’Educació de Catalunya · Garantirem un model d’escolaritzacio equilibrada amb igualtat d’oportunitats per tot l’alumnat, especialment en els sectors mes vulnerables que ha d’implicar un ascensor social. · Incorporarem al sistema els agents i les iniciatives que donen resposta a les necessitats educatives que falten al sistema, com ara l’aportació dels centres educatius de noves oportunitats. · Planificarem una oferta equilibrada i consensuada propiciant la transparència i la lliure concurrència quan hi hagi un increment de l’oferta, i garantint una oferta inicial similar quan s’hagi de produir una disminució. · Una escola oberta al món. El plurilingüisme · Potenciarem el domini de la llengua catalana per part de tot l’alumnat, com a eina de cohesió, identitat i convivència en la nostra societat, i el domini de la llengua castellana, cooficial a Catalunya. · Garantirem el domini d’altres llengües, en especial l’angles, com a eines d’aprenentatge i d’emprenedoria al llarg de la vida i per a l’adquisició d’una capacitació i formació professionals de qualitat. · Assegurarem un nivell mínim de la primera llengua estrangera en la finalització de l’etapa obligatòria i postobligatòria per tot l’alumnat assimilable a la que s’hauria d’obtenir en la llengua catalana i la llengua castellana. · Promourem el manteniment i la difusió de les llengües d’origen de l’alumnat nouvingut, perquè son una riquesa per al sistema educatiu i per a la nostra societat. · Fomentarem, dins l’oferta formativa de les escoles oficials d’idiomes, l’aprenentatge de l’aranès i altres llengües minoritàries. · La singularitat dels projectes educatius · Impulsarem projectes educatius de centre que posin al servei dels alumnes el conjunt de mesures i suports destinats a afavorir el seu desenvolupament personal i social, el seu avenc en l’assoliment de les competències de cada etapa, la continuïtat formativa i la transicio a la vida adulta. · Potenciarem, en el marc de l’autonomia de centre, el ric ecosistema educatiu, basat en la pluralitat de l’oferta educativa que expressa la diversitat social i territorial del país. · Preservarem la diversitat de l’oferta educativa, tant d’iniciativa publica com d’iniciativa social, entorn als principis rectors de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) com la coeducació i un ensenyament de base científica que ha d’esser laic. · Garantirem el dret d’elecció de centre vetllant per l’equitat i una distribució equilibrada de l’alumnat. 4. LA INNOVACIÓ I LA TRANSFORMACIÓ EDUCATIVA La innovació es motor de transformació i de garantia perquè el sistema educatiu català continuï sent un referent dins i fora del país. I donarem continuïtat a la seva llarga tradició de renovació pedagògica. · Accelerar la digitalització educativa · Dotarem els centres d’infraestructures tecnològiques, dispositius i connectivitat per evitar desigualtats entre centres en l’accés a aquests recursos, donant resposta al seu propi pla de digitalització. · Garantirem que tots els alumnes disposin dels dispositius electrònics i la connectivitat necessària per seguir el curs escolar amb normalitat.


Febrer 2021

· Desenvoluparem un pla específic de formació i de recerca educativa adreçat als docents i a la resta de la comunitat educativa. · Models educatius d’èxit · Crearem centres de referencia educativa, un mecanisme previst a la LEC, per reconèixer els centres amb practiques educatives de qualitat i, al mateix temps, perquè serveixin de centres de formació inicial de docents. · Desplegarem un programa intensiu d’actualització de centres, partint de les experiències de programes precedents o existents, en àmbits com la capacitació en lideratge pedagògic, la formació docent i els processos de transformació al conjunt del centres. · Prioritzarem els centres desafavorits amb programes i recursos addicionals per accelerar-ne el canvi i afavorir la dessegregació. Cal dotar aquests centres de mes recursos econòmics i humans, implementar mesures dessegregadores i desplegar programes d’acompanyament que permetin actualitzar els seus projectes. · Posarem en valor les bones practiques i els projectes locals i territorials, igual com els models educatius i pedagògics dels països amb els sistemes educatius mes avançats. · Formació del docent · Transformarem la formació inicial docent, fent-la mes competencial i amb un període d’inducció vinculada a centres de referencia educativa, i la selecció de docents. · Impulsarem, com es menciona anteriorment, un nou pla de formació continua docent orientat a capacitar els docents en actiu per conduir de manera efectiva l’actualització educativa i l’acompanyament als alumnes per fer excel·lir els seus talents i ajudar-los en les seves mancances. L’oferta i l’accés ha de respondre als reptes i necessitats dels centres. · Les xarxes educatives · Implantarem nous models d’organització menys jeràrquics i amb capacitat d’integrar institucions i actors amb responsabilitat educativa. · Avançarem en el concepte de comunitat educadora basada en la proximitat, la transversalitat, l’horitzontalitat, la corresponsabilitat i el territori. · Facilitarem el treball en xarxa dins les zones educatives per compartir les millors experiències pedagògiques i de gestió. · Pràctiques educatives basades en la recerca · Potenciarem la recerca dins dels centres educatius amb un sistema integrat de R+I+D conjuntament amb les universitats, per tal de millorar les practiques educatives i les seves polítiques. · Donarem suport a la creació de projectes compartits per la millora educativa i la innovació pedagògica. · Incentivarem projectes d’innovació i recerca que contribueixin en la millora educativa dels centres d’alta complexitat. EL MODEL DE GOVERNANÇA 1. La LEC. EL Servei d’Educació de Catalunya · Una llei fruit d’un pacte de país que dota d’estabilitat el sistema. Volem donar perdurabilitat a les lleis d’educació i desenvolupar-les en la seva totalitat per veure-hi les mancances. La LEC encara no s’ha desenvolupat ni en aspectes basics ni en l’econòmic. Qualsevol canvi en una llei d’educació ha de tenir els mateixos consensos o mes que la llei en vigència. · Una llei bastida en la defensa del model d’escola catalana i la integració de la pluralitat educativa i social a traves del Servei d’Educació de Catalunya. Amb un model pedagògic democràtic, inclusiu i, per tant, respectuós amb la diversitat. Amb uns docents professionals i


Febrer 2021

compromesos èticament que fomenten l’esperit crític de l’alumnat i els drets per la cultura de la pau, la justícia social i la democràcia. 2. LA COGOVERNANÇA: · Potenciar i reforçar el lideratge dels centres educatius · Reforçarem l’autonomia de gestió dels centres en la definició de plantilles i de provisió de llocs de treball, per tal d’adaptar el perfil docent al projecte educatiu i al context, amb un retiment de comptes dels objectius plantejats als serveis territorials o al Consorci d’educació de Barcelona, a l’administració local i a les pròpies famílies. · Potenciarem l’autonomia d’organització pedagògica i simplificarem els processos de gestió per facilitar que els equips directius tinguin mes temps per exercir el seu lideratge pedagògic i transformacional. · Farem evolucionar les funcions i el paper dels serveis educatius i de la inspecció perquè estiguin capacitats per donar suport als processos de millora permanent dels centres orientats als resultats dels alumnes i a la cohesió social. · Desplegarem un sistema d’incentius (incloent els de tipus econòmic) que faci atractiu gestionar un centre educatiu, independentment de la titularitat i del tipus de centre (educació infantil i primària, de secundaria, instituts escola, etc.), especialment aquells centres amb mes complexitat, i enfocar la formació directiva al lideratge pedagògic. · Una llei bastida en la defensa del model d’escola catalana i la integració de la pluralitat educativa i social a traves del Servei d’Educació de Catalunya. Amb un model pedagògic democràtic, inclusiu i, per tant, respectuós amb la diversitat. Amb uns docents professionals i compromesos èticament que fomenten l’esperit crític de l’alumnat i els drets per la cultura de la pau, la justícia social i la democràcia. · Distribució i assumpció de responsabilitats · Transformarem el model actual en zones educatives a on cada responsable (direccions de centres –independentment de la titularitat–, direccions de serveis educatius, inspecció educativa, serveis territorials, etc.) assumeixi les seves responsabilitats, marcant objectius a curt, mitja i llarg termini tant a nivell de resultats educatius com a nivell social. S’ha d’establir una forma sistemàtica de retre comptes als representants de la comunitat amb la qual treballen de tal manera que es visualitzi la tendència de l’evolucio dels resultats a partir dels recursos de que es disposi. · Els recursos s’han de distribuir a partir de les necessitats dels alumnes escolaritzats. Han de ser de diferent indole docent (generalistes, especialitzats, polivalents, etc.), de suport (tècnics d’educació infantil, auxiliars d’educació especial, vetlladores, etc.), especialitzats (psicòlegs, logopedes, assessors lingüístics, informàtics, etc.), sanitaris (fisioterapeutes, infermeres, metges, psiquiatres, etc.), socials (treballadors socials, educadors socials, dinamitzadors, etc.). Els recursos destinats s’han de donar a conèixer, així com l’evolucio de la tendència dels resultats. · El consell superior d’avaluació ha de potenciar la generació de la cultura avaluadora i ha de donar a conèixer els resultats educatius sistemàticament amb propostes que serveixin per retro alimentar i orientar l’acció educativa a nivell general i detectant les necessitats en zones especifiques. Aquestes propostes han de ser traslladades i singularitzades en els diferents nivells de responsabilitats educativa. · S’han de promoure xarxes de centres mes enllà de la pròpia zona i xarxes de zones educatives com a elements d’intercanvi i eina d’evolució dels propis centres o de les pròpies zones. · Els ens locals · Els projectes educatius de ciutat son un element nuclear en el desenvolupament de l’acció educativa del municipi o de les diferents organitzacions territorials de les ciutats. Els centres educatius han de ser un element mes en el projecte i en la participació. Una bona coordinació


Febrer 2021

amb objectius compartits i amb un retiment de comptes de forma sistemàtica, no com a element fiscalitzador sinó com a element d’anàlisi i de propostes de millora, ha de comportar inevitablement una transformació social i una millora dels indicadors dels objectius proposats. En aquest sentit, la llengua i la cohesió social han de sortir enfortits en el curt termini. · Les taules de planificació local han de tenir un paper cabdal en l’equidistància a l’oferta del municipi entre els centres de diferents titularitat (els del Departament d’Educació, els del municipi o els de titularitat privada concertada) de tal manera que les decisions es prenguin a posteriori, marcant clarament els criteris de decisió però mai a priori amb decisions no consensuades. · Les oficines municipals d’escolaritzacio (OME), conjuntament amb els serveis educatius i la inspecció, han de tenir un paper destacat en la informació i l’aplicació dels criteris consensuats, sense treure mai el paper principal que han de tenir els centres educatius, com a receptors dels nous alumnes i les seves famílies. En aquest sentit les OME tenen una responsabilitat: les seves decisions no han d’ultrapassar els criteris consensuats i han de retre comptes de les seves actuacions a la comunitat educativa que representen, tot vetllant per la capacitat de decisió de les famílies del centre a on volen escolaritzar els seus fills i filles. Han de ser un punt d’informació objectiva dels centres per redireccionar les famílies que reben els centre respectius, respectant la lliure elecció de centres de les famílies. · Els centres educatius han de tenir una obertura a la realitat social de la seva zona educativa i en particular, als alumnes i famílies que escolaritzen. En aquest sentit, en primer lloc, han de donar resposta a la col·laboració de les famílies i les seves dinamiques i peticions, i en segon lloc i de forma equitativa, a la zona educativa a on estan ubicats, i finalment, al barri i al municipi. · Els Consells Comarcals · Un dels elements primordials en l’entorn educatiu es el d’establir aliances intermunicipals en el cas que sigui necessari. En aquest sentit cal defugir de la igualtat d’accions per entrar en les singularitzacions, que no excepcions, en aquestes interaccions. · Un dels papers cabdals dels consells comarcals passa pel transport escolar be sigui d’ensenyaments obligatoris ordinaris o ensenyaments obligatoris de regim especial, indistintament de la titularitat. Les inversions en la construcció de centres educatius son espectaculars, les dinamiques poblacionals tenen mobilitat i els centres educatius no. En aquest sentit, cal tenir una mirada amplia per donar la millor resposta possible i la mes eficient a aquestes necessitats tot i entenent que la desescolarització municipal nomes s’ha de produir en comptades i argumentades ocasions. · El menjador escolar ha de ser un element per donar resposta a la conciliació laboral però, a banda, ha de donar resposta a les necessitats socials. En aquest sentit ha de trobar l’encaix entre les diferents modalitats de gestió que existeixen i el problema real de la zona a on estan ubicats els centres. Cal dir que el problema social te lloc durant els set dies a la setmana, els 30 dies del mes i els 12 mesos de l’any, i com a mínim tres àpats al dia. La coordinació interdepartamental i interinstitucional ha de poder cercar la millor resposta a aquestes necessitats i els menjadors escolars han de ser una eina mes en aquest servei. · Donar resposta a l’educació 360º dels entorns mes despoblats, en el cas que no es pugui donar de cap altra manera, de tal manera que siguin un element dinamitzador d’aquesta oferta i al mateix temps d’igualtat d’oportunitats envers altres entorns poblacionals de mes densitat. · La visió territorial: el món urbà i el món rural · La diversitat pedagògica ens ha fet créixer i ser reconeguts com un model educatiu propi i d’èxit. Les famílies han de poder escollir escoles a l’entorn del seu lloc de residencia. En aquest sentit s’han de potenciar els diferents models educatius com a models d’èxit i d’igualtat d’oportunitats. · S’ha de reconèixer el paper de les escoles rurals i de les zones escolars rurals (ZER), escola inclusiva de referencia amb projectes pedagògics oberts al coneixement i a l’aprendre a aprendre.


Febrer 2021

Doten de vida els pobles i s’adapten a les realitats i els canvis. Son bàsiques en la cohesió territorial i educativa de Catalunya. · Tots els models han de tendir a excel·lir, ser un element d’ascensor social i garantir la igualtat d’oportunitats. · Els models han de ser permeables a les bondats i èxits de cadascun, afavorint i potenciant el sentiment de pertinença al sistema educatiu català, divers i de bons resultats, tant sigui el d’escola rural com el d’una o mes línies, en els quals l’actor principal es l’alumne, que es capaç d’enfortir els seus talents i la capacitat d’aprendre i desenvolupar els que li son mes dificultosos. 3. L’AVALUACIÓ I EL RETIMENT DE COMPTES · Donarem valor al paper dels docents en el procés d’avaluació i de millora constant de l’alumnat, no en el sentit d’evidenciar les seves mancances sinó potenciant els aspectes i el reptes a reeixir. · El paper de l’avaluació esdevé la clau de volta en la metodologia que s’ha de desenvolupar. Cal identificar els objectius i les competències o les capacitats a aconseguir per escollir la metodologia mes adequada a aquestes finalitats. · S’han de definir els objectius del centre o de la zona educativa per fer una formació ad hoc al respecte. Posteriorment caldrà fer una avaluació formativa dels centres o zones educatives per determinar-ne la transferència per tal de millorar els resultats competencials de l’alumnat i potenciar el lideratge pedagògic del claustre o claustres per avançar amb una millora continuada. · El retiment de comptes serà l’eina essencial de l’aplicabilitat i la transferència d’aquesta formació tant a nivell de centre com de zona. · El paper dels serveis educatius, de la inspecció i dels serveis territorials es essencial perquè donin suport al procés d’actualització i a la millora permanent dels centres. També aquests serveis han de retre comptes de la seva aportació en l’evolucio del centre o de la zona, evitant sempre el fet de ser art i part en aquest procés. · Cal potenciar el paper dels Consells Escolars Territorials i del Consell Escolar de Catalunya en funcions de retiment de comptes sobre processos com la programació de l’oferta educativa i l’admissió als centres, fent seguiment del seu impacte en aspectes importants com la segregació escolar i la distribució equilibrada de l’alumnat. 4. LA SOSTENIBILITAT · Augment de la inversió en educació · Donarem compliment a la Llei d’Educació de Catalunya situant la despesa educativa en el 6% del producte interior brut, prenent com a referencia els països europeus que excel·leixen en educació durant els propers quatre anys, en pressupost consolidat i la seva posterior liquidació. · Avançarem cap a la plena gratuïtat dels ensenyaments obligatoris i Avançarem en els postobligatoris. · Incrementarem el finançament dels centres educatius del Servei d’Educació de Catalunya per garantir la gratuïtat de totes les activitats complementaries, materials, sortides i colonies a l’alumnat vulnerable durant l’educació obligatòria. · Desenvoluparem i implementarem un sistema de finançament dels centres educatius que tingui en compte les seves necessitats d’escolaritzacio i els nivells de complexitat. · Dotarem del finançament i dels recursos humans i materials de diversa indole d’acord amb les necessitats de l’alumnat i dels centres i zones educatives, per tal de distribuir de forma equilibrada l’alumnat de la zona educativa en tots els centres que la integren. · Realitzarem una planificació i un pla d’inversions de les necessitats estructurals i de manteniment de les actualment existents durant la propera dècada. · Un model de finançament més equitatiu i eficaç · Garantirem la sostenibilitat de totes les places sostingudes amb fons públics. · Prioritzarem l’increment de recursos cap als centres i les zones educatives socialment mes desafavorits. · Augmentarem els recursos per donar resposta a una escolarització mes equitativa dins les zones educatives o els municipis.


Febrer 2021

· Incorporarem els recursos dels diferents departaments i de les diferents administracions amb objectius clars a assolir, incorporant noves figures professionals a la zona educativa. 5. LA COOPERACIÓ ENTRE LA INICIATIVA PÚBLICA I LA INICIATIVA SOCIAL · Xarxes de corresponsabilitat educativa que comptin amb la diversitat d’agents i d’institucions · Donarem suport a les iniciatives socials que tinguin per objectiu reduir l’abandonament escolar prematur. · Donarem suport a les iniciatives que fomentin la millora i la qualitat del lleure educatiu. · Incorporarem al sistema els agents i les iniciatives que donen resposta a les necessitats que el sistema pot donar: centres de noves oportunitats. · Establirem la coordinació necessària amb els centres penitenciaris en regim tancat o semitancat per tal que siguin elements generadors d’oportunitats reals en el moment de la sortida dels interns. · Assumirem la responsabilitat i la interlocució de les autoritzacions que s’estableixin amb les diferents iniciatives socials (escoles de musica, escoles de dansa, etc.) en tot moment i en totes les circumstancies. FORMACIÓ PROFESSIONAL PER A UN NOU PARADIGMA SOCIAL I ECONÒMIC Una de les preocupacions sorgides de la pandèmia de la COVID-19 apunta a contenir la pèrdua en el capital d’habilitats i competències de les persones per la massiva caiguda de l’ocupació. Les persones que perdin el lloc de treball i no puguin reubicar-se laboralment hauran de realitzar programes de requalificació i actualització, per tal de facilitar aquesta reincorporació en feines de qualitat. A partir d’una estratègia integrada entre el mon educatiu, el laboral i l’empresarial, que doni resposta a les noves necessitats formatives i la diversitat territorial desenvolupant el model EQF (European Qualifications Framework) i consolidant el rol formatiu de l’empresa dins del sistema, la formació professional ha d’encarar el desafiament de requalificar les persones actualment ocupades en sectors en transformació o que han perdut el seu lloc de feina en ocupacions que no tornaran. També ha de facilitar la transició per als joves que arribin al mercat laboral i dotar-los de les competències necessàries per als nous reptes dels perfils professionals que demanaran tant els sectors productius com el sector dels serveis que se’n deriven i que tindran un alt grau d’innovació tecnològica. En definitiva, doncs, cal aproximar el sistema cap a les necessitats de l’empresa, treballant estretament amb el teixit productiu empresarial, els clusters, les cambres de comerç, el territori i els altres agents implicats, perquè dissenyin i desenvolupin plans estratègics sectorials que han d’incloure en el seu full de ruta tota la formació, inclosa la superior, la innovació i la captació i retenció de talent. Aquest nou sistema de formació professional tindrà un paper destacat en la formació superior tant pel que fa a la incorporacio de competències d’alt valor afegit i tecnològiques a la formació de nivells entremitjos com a l’establiment de passarel·les estables d’aquests nivells cap al nivell superior universitari. Aquest canvi social i econòmic comportarà la reestructuració del mercat de treball, l’avenc de les innovacions tecnològiques, l’automatització cada vegada major dels processos productius, nous tipus d’organització i gestió, l’aparició de nous camps professionals i la rapida transformació de les tècniques i dels equipaments i, per tant, la necessitat dels sectors productius i dels nous serveis derivats d’un sistema de formació professional prou adaptable i flexible capaç de donar resposta ràpidament als nous reptes. Junts per Catalunya defensem un model de formació professionalitzadora que esdevingui un factor determinant per a la recuperació del teixit econòmic del nostre país cap a un model de progres tecnològic i competitiu de les empreses. Per això, apostem fermament per dur a terme les següents mesures:


Febrer 2021

· Consolidarem la formació professional per situar-la com un itinerari formatiu principal dins els ensenyaments postobligatoris, seguint el model dels països europeus del nostre entorn. · Millorarem la connexió dels cicles formatius amb el teixit productiu i social, apostant per un model de formació professional vinculada al mon empresarial. · Dissenyarem i impulsarem una formació totalment dual, amb contractació laboral, on les empreses siguin l’eix central en la definició de les competències i els itineraris formatius, especialment de la innovació que marcarà els nous perfils professionals. · Establirem la figura del dinamitzador de la formació dual per a les pimes, a cada territori, amb acords de finançament per part de la Generalitat amb els agents socials al territori (sindicats, associacions empresarials, ajuntaments i consells comarcals) per tal de facilitar i garantir l’accés de les pimes a la formació dual. · Fomentarem, en horaris i fiscalitat, que empreses i centres de treball puguin dedicar-se a la formació dual. · Ajustarem les capacitats adquirides en la formació reglada amb les obtingudes fruit de l’experiència o la formació de la pròpia empresa. · Establirem passarel·les de la formació professional a altres estudis superiors, així com de l’experiència laboral a cicles formatius. · Impulsarem un sistema de formació professionalitzadora que s’anticipi als canvis que s’han de produir, que s’organitzi a traves d’objectius i que adapti l’oferta formativa i territorial amb nous itineraris que donin resposta a les necessitats del mercat laboral i el teixit productiu. · Detectarem quins seran els sectors clau per a l’economia de Catalunya, amb l’objectiu de sectoritzar i especialitzar la formació en tots els seus vessants, incloent la formació superior, que seran els primers en experimentar aquest canvi de paradigma. · Ens comprometem a activar el Centre de Formació Professional d’Automoció amb l’objectiu de reprendre el model per al qual va ser creat fa cinc anys. Un centre per al sector de l’automoció i amb el sector de l’automoció, definint l’espai de governança que garanteixi el model i la manera de desplegar-lo. · Definirem centres d’excel·lència sectorials amb la implicació de les empreses, seguint l’exemple del Centre d’Automoció de Martorell, que, a mes de desenvolupar formació, seran centres d’investigació, recerca, innovació i transferència de coneixement. En aquest sentit, donarem resposta formativa a totes les capacitats i habilitats professionals d’àmbit europeu. · La innovació i recerca en l’àmbit de la Formació Professional es realitzarà a traves de la tecnologia incorporada per les empreses, que es traslladarà a l’àmbit formatiu i a l’entorn laboral on es desenvoluparan els nous perfils professionals. · Impulsarem, conjuntament amb els sectors, el model de formació no presencial com una via formativa de referencia, donant suport al lideratge dels centres educatius en processos d’innovació i recerca que facilitin la seva implementació.


Febrer 2021

Partit Popular

Idees clau

. Defensarem el dret dels pares a triar la millor educació per als seus fills, millorant l'educació pública i garantint també el model d'escola concertada, inclosa l'escola diferenciada. També defensarem l'educació especial. . Augmentarem l'oferta de places de llars d'infants públiques i concertades, avançant cap a la gratuïtat i la universalitat de l'etapa 0-3 anys. . Millorarem els concerts educatius amb l'objectiu d'igualar el finançament amb la mitjana de l'escola pública.

Programa

EDUCACIÓ

14. Defensarem el dret dels pares a triar la millor educació per als seus fills, millorant l'educació pública i garantint també el model d'escola concertada, inclosa l'escola diferenciada. També defensarem l'educació especial.

15. Augmentarem l'oferta de places de llars d'infants públiques i concertades, avançant cap a la gratuïtat i la universalitat de l'etapa 0-3 anys.

16. Millorarem els concerts educatius amb l'objectiu d'igualar el finançament amb la mitjana de l'escola pública.

17. Reforçarem l'ensenyament de l'anglès a l'escola pública. Defensem l'ensenyament en les dues llengües oficials, sense separar els alumnes per raó de llengua i reforçant la presència d'aquella llengua oficial en els entorns on sigui menys usada fora dels centres docents, però garantint, com a mínim, un 25% d'hores i dues assignatures troncals, com a mínim, per a qualsevol de les dues llengües oficials.

18. Garantirem de manera efectiva la beca-menjador a 160.000 beneficiaris durant els mesos d'estiu, mitjançant les targetes moneders o a través de les empreses adjudicatàries dels serveis de menjadors escolars.

19. Garantirem a les famílies vulnerables la gratuïtat dels llibres de text, el material escolar i les sortides incloses en el currículum, el proper curs escolar.


Febrer 2021

Partit Demòcrata - PDeCat

Idees Clau

La Llei d’Educació de Catalunya dona estabilitat al conjunt del sistema educatiu, indepen-dentment de qui governi el país. Aprovada el 2009 amb un ampli consens, estableix els principis reguladors i les fites a assolir. Una d’elles és la plena gratuïtat del servei educatiu, a tots els centres que reben fons públics. En l‘infrafinançament del Servei d’Educació de Catalunya rau un dels principals reptes a resoldre, en la lluita a favor de la plena equitat. En quatre anys, augmentar progressivament la despesa en Educació amb una xifra total corresponent a l’1% del PIB de Catalunya. Regular i concertar els centres de noves oportunitats, com un instrument qualificat per oferir alternatives formatives davant de l’abandonament escolar. Promoure una escolarització equilibrada, que reflecteixi en cada escola del Servei d’Educació de Catalunya l a realitat sociocultural de l’entorn. Preveure els mecanismes econòmics per fer possible aquesta aposta per la igualtat d’oportunitats. Tenir en compte la demanda social en la programació educativa. Establir un ajut econòmic a les llars d’infants d’iniciativa social, d’uns 500 euros a l’any per plaça ocupada, per recolzar-les en un context de crisi. APROFUNDIR EN LA LEC (LLEI D’EDUCACIÓ DE CATALUNYA)

Aplicar el Pacte contra la Segregació escolar, promogut pel Síndic de greuges i signat per la major part dels agents de la comunitat educativa, implementant les mesures econòmiques i logístiques necessàries per a fer-ho possible. Garantir que el nou decret de Programació de l’oferta educativa i d’admissions i el de Concerts siguin respectuosos amb la realitat de l’escola concertada. Garantir el dret de les famílies a què els seus fills rebin la classe de religió, arreu. Potenciar la Formació Professional. Ampliar l’oferta de places arreu del territori, reconvertir les especialitats amb menor inserció laboral i prestigiar socialment aquests estudis.

Programa

4.2 L’ESCOLA CATALANA, AL SERVEI DE L’ÈXIT EDUCATIU DE TOTS L’Educació és un dels motors bàsics del progrés de qualsevol societat, individual i col·lectiu. Per això constitueix una prioritat de país i un repte, garantir-ne la qualitat. Sempre i arreu, cal potenciar entorns d’ensenyament i aprenentatge que capacitin els alumnes per desenvolupar


Febrer 2021

els valors i les competències necessàries per assolir l’èxit en els seus projectes de vida, en un context social, econòmic i cultural complex, divers i dinàmic.

El sistema educatiu ha de donar resposta a les demandes que plantegen la innovació tecnolò-gica i el desenvolupament econòmic sostenible. Això sense oblidar els altres objectius i principis fonamentals, centrats en l’excel·lència, l’equitat i la cohesió social. Catalunya té un elevat percentatge d’abandonament escolar prematur. El 19% dels joves entre 18 i 24 anys no ha culminat els estudis post obligatoris ni està immers en processos formatius (2019). Molts d’ells esdevindran ni-ni, davant la dificultat d’inserir-se laboralment. Aquesta realitat constitueix un desafiament ineludible, que ateny la igualtat d’oportunitats i posa a prova el conjunt de la societat.

El nostre país compta amb una escola de titularitat pública de molt nivell, que ha estat cap-davantera en promoure valors cívics. Alhora, té una llarga tradició d’iniciativa social. En edu-cació, aquest apoderament de la ciutadania s’ha traduït en una gran diversitat d’escoles privades concertades, les quals reflecteixen la pluralitat de la nostra societat i fan possible la llibertat d’elecció de projecte educatiu per part de les famílies. Són un tresor a preservar. Uns i altres conformen el Servei d’Educació de Catalunya.

La Llei d’Educació de Catalunya dona estabilitat al conjunt del sistema educatiu, indepen-dentment de qui governi el país. Aprovada el 2009 amb un ampli consens, estableix els prin-cipis reguladors i les fites a assolir. Una d’elles és la plena gratuïtat del servei educatiu, a tots els centres que reben fons públics. En l‘infrafinançament del Servei d’Educació de Catalunya rau un dels principals reptes a resoldre, en la lluita a favor de la plena equitat.

Un altre és l’educació inclusiva, la qual ha de donar resposta a tot l’alumnat en la seva diversi-tat. Tothom ha de poder desenvolupar les seves capacitats al màxim, el seu potencial, independentment de les circumstàncies que concorren en cadascú. Els centres educatius han de ser espais d’oportunitats i de creixement personal, per a fer possible l’èxit educatiu de tots. El treball coordinat de mestres i professors, i sobretot les polítiques públiques que s’implementin, han de garantir els suports generals i específics necessaris per no deixar ningú enrere.

Cada escola és un ecosistema articulat entorn del projecte educatiu. El treball per competèn-cies reclama la interacció entre els actors de la comunitat: alumnes, educadors, famílies, enti-tats socials i administracions, per donar coherència i força a la tasca educativa. Les xarxes de centres esdevenen el camí per compartir una innovació basada en pràctiques fonamentades, no en ocurrències ni modes, talment com el millor camí per promoure l’excel·lència en la diversitat.

INCREMENTAR EL FINANÇAMENT PÚBLIC DEL SISTEMA EDUCATIU

• En quatre anys, augmentar progressivament la despesa en Educació amb una xifra total corresponent a l’1% del PIB de Catalunya.

OFERIR OPORTUNITATS EDUCATIVES PER A TOTHOM

• Apostar pel primer cicle d’educació infantil, amb l’objectiu d’impulsar el desenvolupament global de les capacitats dels infants durant els primers anys de vida, a l’inici del procés d’aprenentatge.

• Elaborar un mapa actualitzat de les places de llars d’infants existents, per detectar on hi ha mancances i donar-hi resposta.


Febrer 2021

• Mantenir el finançament de les places d’escoles bressol de titularitat pública gestionades pels ajuntaments, millorant els terminis de pagament.

• Establir un ajut econòmic a les llars d’infants d’iniciativa social, d’uns 500 euros a l’any per plaça ocupada, per recolzar-les en un context de crisi.

• Apostar per l’Educació inclusiva. Desplegar el Decret d’Educació inclusiva en tot el sistema educatiu, i les corresponents partides econòmiques.

• Regular i concertar els centres de noves oportunitats, com un instrument qualificat per oferir alternatives formatives davant de l’abandonament escolar.

• Recolzar els centres de màxima complexitat, destinant-hi els recursos necessaris, tant humans com materials, per fer possible l’èxit educatiu de tots els alumnes amb una educació personalitzada.

• Impulsar programes educatius extra-curriculars, gratuïts i de qualitat, en coordinació amb els ajuntament i les entitats socials, per tal de lluitar contra la segregació en els espais no lectius.

• Promoure una escolarització equilibrada, que reflecteixi en cada escola del Servei d’Educació de Catalunya l a realitat sociocultural de l’entorn. Preveure els mecanismes econòmics per fer possible aquesta aposta per la igualtat d’oportunitats. Tenir en compte la demanda social en la programació educativa.

• Reforçar les escoles d’adults, per tal que puguin donar oportunitats educatives a tota la ciutadania que ho necessiti. La formació d’adults s’esdevé clau com a mecanisme d’integració i promoció social de persones que volen formar-se, per a impulsar el seu desenvolupament personal i professional.

• Implementar un Pla de Salut integral per a la infància: millorar la salut mental, la salut bucodental i l’oftalmològica, etc.

• Preservar l’escola rural. Quan hi hagi indicis de davallada demogràfica en un poble, activar les mesures socials i laborals necessàries per evitar el tancament de la seva escola rural. Garantir l’existència d’escoles rurals arreu del territori, amb un criteri de proximitat.

• Potenciar l’escola rural con un eix de convivència entre alumnes, famílies i mestres i, alhora, com un punt de trobada per a una educació col·laborativa. Promoure l’educació al llarg de la vida, a partir de la xarxa d’escoles existent en el món rural.

RECOLZAR EL PROFESSORAT, PRESTIGIAR LA PROFESSIÓ DOCENT

• Actualitzar els currículums de la formació inicial per exercir la docència, d’acord amb les universitats, per adaptar-los a les exigències d’educar avui en contextos que canvien vertiginosament.

• Continuar implementant les proves d’aptitud personal per a l’accés als graus universitaris en Educació Infantil i Educació Primària.

• Crear un sistema d’acompanyament en l’accés a la funció docent, d’acord amb les universitats i posant en valor el professorat dels centres amb una sòlida experiència, per a què puguin actuar de mentors.

• Impulsar la formació permanent del professorat, i la seva vinculació als processos d’innovació i millora de la qualitat pedagògica, tot facilitant els permisos i l’adequació d’horaris dels participants en un règim de gratuïtat.

• Millorar els incentius econòmics i de promoció professional, destinats als docents que excel·leixin en la seva tasca.

• Convocar oposicions, per tal d’apropar-nos a les directrius europees relatives a reduir el percentatge d’interinitat a la funció pública i la precarietat laboral dels substituts.

• Enfortir l’apoderament dels equips directius, amb l’impuls d’un lideratge pedagògic i organitzatiu, per a una gestió eficient i integradora dels professionals de cada centre.


Febrer 2021

• Consolidar progressivament l’increment de professorat dels centres, un cop superat l’estat actual de la pandèmia, com una aposta per reduir les ràtios alumne-docent.

APOSTAR PEL TALENT

• Fer possible l’èxit educatiu de tots els alumnes. Desenvolupar al màxim les diverses capacitats de cadascú, les seves habilitats i destreses, per a què emergeixi el talent de tothom. Millorar els mecanisme de detecció primerenca de les dificultats en l’aprenentatge, per donar-hi una resposta eficient i eliminar el fracàs escolar.

• Reforçar la dimensió competencial dels currículums i el caràcter formatiu de l’avaluació, amb metodologies apropiades. Tenir en compte la importància dels continguts conceptuals en l’estructuració del coneixement. Desplegar les competències digitals.

• Dissenyar unes proves de Selectivitat de caràcter competencial.

• Intensificar l’orientació educativa al llarg de l’escolaritat, la qual ha de ser un dels pilars fonamentals en l’acompanyament de l’alumne al llarg de tota la seva vida acadèmica. Una orientació personalitzada, duta a terme per algú considerat referent per a l’alumne dins de l’àmbit escolar.

• Impulsar els programes STEAM (Science, Technology, Engineering, Art, Math). Afavorir la interdisciplinarietat i reforçar les vocacions científiques i tecnològiques entre els estudiants, amb docents capacitats i connectats amb el món professional i de l’empresa dels sectors de la ciència i la tecnologia.

• Promoure els ensenyaments artístics, curriculars i extra-curriculars. Desvetllar la creativitat a través de l’educació artística, en connexió estreta amb el patrimoni cultural més rellevant de tot el territori.

• Garantir la viabilitat dels ensenyaments artístics no reglats, per mitjà de l’articulació de convenis amb els titulars dels centres i d’acord amb la programació de l’oferta específica. Crear un sistema d’ajuts per a facilitar l’accés de tothom a les activitats artístiques en el temps de lleure.

REFORÇAR EL MODEL D’IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

• Continuar apostant per un model lingüístic d’èxit, en el qual el català és el pal de paller i un factor essencial de cohesió social.

• Garantir el ple domini del català i del castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori, així com també l’assoliment de les competències establertes en el Marc Europeu Comú de Referència en, com a mínim, una tercera llengua.

• Assegurar l’ús intensiu del català als centres educatius, com a llengua vehicular d’ensenyament i d’aprenentatge i de vida escolar, partint sempre de la realitat sociolin-güística de l’alumnat.

• Potenciar la immersió adequant-la metodològicament a les noves realitats, des de la llar d’infants fins a finals del primer cicle d’Educació Primària, per tal de garantir el domini del català a nivell oral per part dels infants.

• Evitar el retrocés de la llengua catalana, tant dins com fora de l’aula. Enfortir el seu ús en els espais escolars, tant lectius com no lectius. Procurar que tot el personal (monitors, tècnics, personal de suport...) domini adequadament el català, dialogant amb les entitats del Tercer Sector per tal d’aconseguir el seu compromís amb aquest objectiu.

• Avançar en el plurilingüisme, com a tractament integral de les llengües a l’escola, amb l’objectiu de potenciar les competències comunicatives dels alumnes.

• Reforçar l’ús de l’aranès a la Val d’Aran, i estimular el seu coneixement en els centres educatius d’arreu del país. Promoure la recerca sociolingüística en aquesta llengua.


Febrer 2021

• Promoure la certificació de l’alumnat en finalitzar l’etapa obligatòria i la post obligatòria, segons els nivells establerts pel Marc Europeu Comú de Referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües.

• Impulsar iniciatives que permetin a l’alumnat augmentar la seva competència lingüística en alguna llengua estrangera, especialment els relatius a la mobilitat lligada a projectes europeus.

APROFUNDIR EN LA LEC (LLEI D’EDUCACIÓ DE CATALUNYA)

• Avançar cap a la gratuïtat efectiva en tots els centres del Servei d’Educació de Catalunya. • Potenciar les xarxes de centres educatius, nacionals i internacionals, per compartir

experiències innovadores de caire pedagògic i de gestió. • Universalitzar l’ensenyament fins als 18 anys, oferint una diversitat d’itineraris formatius

en la secundària que responguin als interessos i a les necessitats educatives de cadascú, per reduir significativament el fracàs escolar.

• Aplicar el Pacte contra la Segregació escolar, promogut pel Síndic de greuges i signat per la major part dels agents de la comunitat educativa, implementant les mesures econòmiques i logístiques necessàries per a fer-ho possible.

• Garantir que el nou decret de Programació de l’oferta educativa i d’admissions i el de Concerts siguin respectuosos amb la realitat de l’escola concertada.

• Promoure el treball coordinat entre els Departaments amb competències en educació, cultura, salut, treball i benestar, per donar respostes integrals a problemes com ara la pobresa infantil, la segregació en les activitats extra-escolars, l’escletxa digital o el fenomen dels ni-ni.

• Reforçar l’autonomia dels centres, com una estratègia clau de millora de la qualitat, i la capacitat dels equips directius de definir perfils docents singulars en funció del projecte educatiu del centre.

• Crear la Universitat Catalana de les Arts, que integri tots els centres d’ensenyaments artístics superiors de titularitat pública i els de titularitat privada que ho sol·licitin.

• Actualitzar l’organització i el funcionament de la inspecció educativa, per tal de donar resposta a les noves realitats existents i garantir uns estàndards de qualitat comuns a tots els centres del sistema educatiu de Catalunya.

• Intensificar els programes d’educació basada en valors, democràtics i de ciutadania, i lluitar decididament contra la discriminació a l’escola per l’orientació sexual de les persones. Vetllar per a què s’apliquin adequadament els protocols, per detectar i evitar els casos de violència sobre els infants i de bullying.

• Garantir el dret de les famílies a què els seus fills rebin la classe de religió, arreu. IMPULSAR LA FORMACIÓ PROFESSIONAL

• Potenciar la Formació Professional. Ampliar l’oferta de places arreu del territori, re-convertir les especialitats amb menor inserció laboral i prestigiar socialment aquests estudis.

• Crear Centres de referència de Formació Professional, que integrin els cicles formatius, la formació professional contínua i la formació ocupacional d’una especialitat, i es vinculin en xarxa amb tots els centres que l’imparteixen i amb les empreses capdavanteres del sector.

• Incrementar la Formació Professional dual, adaptant-la a la diversitat d’empreses existents a Catalunya.

• Posar al dia el catàleg de qualificacions professionals.


Febrer 2021

• Reordenar el mapa de tota la Formació i Qualificació Professional, per adequar-lo al marc integrat de la formació i qualificació professional i dels serveis que li són inherents, d’informació, orientació i acreditació de les competències professionals.

• Reforçar les xarxes d’innovació entre centres educatius. Fomentar el treball cooperatiu entre centres i amb les empreses, de cara a potenciar la transferència tecnològica i una major col·laboració en projectes de recerca i desenvolupament (R+D).

• Regular la Formació Professional on line, i recolzar l’IOC i els centres privats per a què puguin oferir un servei de qualitat en un mercat globalitzat.

• Garantir que l’alumnat de cicles formatius de grau mitjà i superior tingui un adequat domini de la llengua anglesa, per tal d’exercir en les millors condicions la seva futura tasca professional.

• Preservar la figura i les condicions laborals del professor tècnic de Formació Professional, que és cabdal per a una formació especialitzada de qualitat.


Febrer 2021

Partit dels Socialistes de Catalunya - PSC

Idees Clau

Un pacte social per l’Educació: consensuar amb el conjunt de la comunitat educativa, i en el marc del pacte contra la segregació, la planificació i les mesures per afrontar el pròxim curs escolar i la situació d’emergència educativa en un context de creixents desigualtats, i no traslladar la responsabilitat als centres educatius, consells comarcals o ajuntaments sense acord previ. Avançar cap al 6 % d’inversió en educació que marca la LEC (Llei d’Educació de Catalunya): superar l’infrafinançament del sistema educatiu i reforçar la inversió educativa, revertir les retallades i plantejar l’educació com una veritable palanca de transformació social en clau de progrés Desenvolupar la nova llei educativa en l'àmbit estatal, que representa una aposta clara per l’equitat i la inclusió educativa, per a l’etapa educativa 0-3 anys, flexibilitza l'FP, fomenta la participació de la comunitat educativa i actualitza els currículums educatius, entre d’altres. Màxim compromís amb l’equitat i la lluita contra la segregació: recuperar els contractes programa per aprofundir en la corresponsabilitat dels centres educatius, independentment de la seva titularitat; treballar per la no renovació dels concerts als centres educatius que segreguen per sexe; recuperar la 6a hora als centres públics per compensar les desigualtats educatives i fomentar reforços o activitats educatives complementàries als centres educatius; reforçar el Servei Públic d’Educació tal com marca la LEC i avançar en la gratuïtat real de l’educació. Fer de l’etapa educativa 0-3 anys un servei públic prioritari i universal, clau per al desenvolupament dels infants, en la lluita per l’equitat i també per afavorir la conciliació: recuperar la corresponsabilitat del Govern de la Generalitat en el finançament de les escoles bressol i llars d’infants, ampliar-ne les places públiques tendint a la universalització i promoure al màxim les oportunitats educatives dels infants i les possibilitats de treball o formació de les seves famílies. Modernitzar i donar un nou impuls a l'FP, amb la creació de 38.000 noves places públiques de cicles de grau mitjà i superior: renovar l’oferta i el model d'FP en consens amb els agents econòmics i socials, i el món local


Febrer 2021

Programa electoral 2.2. FEM UN SALT COL·LECTIU EN L’EDUCACIÓ Educació és sinònim de progrés individual i col·lectiu com a societat, d’igualtat d’oportunitats i de cohesió social. La societat catalana mereix un sistema educatiu de qualitat i inclusiu, des del primer cicle d’educació infantil (0-3 anys) fins a l’etapa d’educació secundària i postobligatòria, que promogui oportunitats de futur al conjunt d’infants i joves, garanteixi l’equitat i treballi per maximitzar l’èxit educatiu de l’alumnat, palanca de promoció social. Tanmateix, la necessitat de confinament derivada de la pandèmia de la covid-19 va posar de manifest les limitacions i els dèficits estructurals del sistema, fent emergir la necessitat de garantir el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats així com la importància de la funció social que també realitza el sistema educatiu. Catalunya pateix, però, un infrafinançament de l’educació. Vivim una dècada d’involució en el nostre sistema educatiu. La inversió pública que el Govern de la Generalitat destina a educació és de les més baixes d’Europa i estem lluny del 6 % del PIB que marca la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). A més, som de les Comunitats Autònomes on més s’ha retallat en educació, fins al punt que, en els darrers 10 anys, la inversió educativa s’ha reduït en 780 milions d’euros, un 12 % de menys, i on el nivell de renda familiar més condiciona el rendiment acadèmic de l’alumnat, un indicador clau que posa de manifest la manca d’equitat del nostre sistema educatiu. Volem fer de l’educació un veritable ascensor social, volem fer un salt col·lectiu en educació i defensem la igualtat d’oportunitats per a tothom amb escoles excel·lents. La comunitat educativa no mereix l’abandonament que ha patit del Govern de la Generalitat en la darrera dècada, la insuficiència de recursos i d’inversions, no mereix el desprestigi que en els darrers temps ha suportat fruit de la irresponsabilitat, ineficàcia i manca de lideratge de l’autoritat educativa ni tampoc caure en el desànim o en la resignació. Catalunya mereix un govern que converteixi l’educació en una veritable prioritat de país, que superi l’infrafinançament i faci una aposta clara per la millora i modernització del sistema educatiu, que desperti l’orgull i la confiança en l’escola, i que consideri l’educació com una veritable palanca de transformació social en clau de progrés. Catalunya es troba en una situació d’emergència educativa que el pròxim govern ha d’atendre amb la màxima prioritat, la qual cosa implica impulsar un seguit de mesures excepcionals com les que proposem a continuació. O1. Governança educativa, avancem cap a una societat educadora Els grans reptes als quals ens enfrontem com a societat demanen un sistema educatiu potent que prepari la ciutadania per afrontar-los amb garanties. Tanmateix, en els darrers anys, ha mancat voluntat política per enfortir el nostre sistema educatiu i destinar-hi els recursos necessaris per garantir el dret a l’educació de qualitat en condicions d’equitat. Volem avançar amb corresponsabilitat cap a una societat educadora que volem construir entre tots i totes; volem un país modern, ambiciós i capdavanter, i per això l’educació és el pilar fonamental per preparar les persones i fer-les més competents en un món cada cop més globalitzat. P1. Un lideratge educatiu que situï el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats al centre de qualsevol pla de recuperació i de progrés de Catalunya, i un model de governança educativa corresponsable amb els ens locals, considerant el paper clau que tenen en la gestió i millora del


Febrer 2021

sistema educatiu des de la proximitat, que es basi en la lleialtat institucional i la transparència, d’acord amb les competències i els recursos disponibles, per fer possible una societat educadora. P2. Un pacte social per l’Educació: consensuar amb el conjunt de la comunitat educativa, i en el marc del pacte contra la segregació, la planificació i les mesures per afrontar el pròxim curs escolar i la situació d’emergència educativa en un context de creixents desigualtats, i no traslladar la responsabilitat als centres educatius, consells comarcals o ajuntaments sense acord previ. P3. Avançar cap al 6 % d’inversió en educació que marca la LEC (Llei d’Educació de Catalunya): superar l’infrafinançament del sistema educatiu i reforçar la inversió educativa, revertir les retallades i plantejar l’educació com una veritable palanca de transformació social en clau de progrés, abordant els reptes pendents i assegurant els mínims d’inversió educativa que recomana la UE i l’OCDE. P4. Recuperar les Zones Educatives com a sistema organitzatiu eficaç per garantir una millora dels recursos i dels resultats educatius: reforçar la corresponsabilitat dels ajuntaments en matèria educativa i el seu paper en la planificació de les polítiques educatives, ser més eficient en la distribució de recursos i crear la figura de la direcció de les zones educatives per fomentar i promoure una millora dels resultats educatius. P5. Desenvolupar la nova llei educativa en l'àmbit estatal, que representa una aposta clara per l’equitat i la inclusió educativa, per a l’etapa educativa 0-3 anys, flexibilitza l'FP, fomenta la participació de la comunitat educativa i actualitza els currículums educatius, entre d’altres. P6. Més suport pels docents i més professionals al sistema educatiu, abaixem les ràtios: actualitzar i millorar l’oferta pública de formació tant inicial com permanent del professorat, abaixar les ràtios per millorar la qualitat de l’atenció educativa i incorporar al sistema educatiu nous perfils professionals qualificats, de manera que els i les docents puguin abordar conjuntament l’atenció a l’alumnat amb situacions més complexes. P7. Màxim compromís amb l’equitat i la lluita contra la segregació: recuperar els contractes programa per aprofundir en la corresponsabilitat dels centres educatius, independentment de la seva titularitat; treballar per la no renovació dels concerts als centres educatius que segreguen per sexe; recuperar la 6a hora als centres públics per compensar les desigualtats educatives i fomentar reforços o activitats educatives complementàries als centres educatius; reforçar el Servei Públic d’Educació tal com marca la LEC i avançar en la gratuïtat real de l’educació. P8. Dissenyar un Pla de xoc del parc d’escoles i instituts de Catalunya per condicionar els centres educatius als requisits sanitaris i de confort, construir o habilitar aquells centres educatius que siguin necessaris d’acord amb les necessitats d’escolarització o a conseqüència del desenvolupament i creixement urbà, aconseguir espais més funcionals i accessibles, i dotar-los d’infraestructures tecnològiques, així com d’instal·lacions més sostenibles, introduint energies renovables per l’autosuficiència energètica dels centres públics. P9. Apostar per la coeducació: prioritzar la implantació als centres educatius del principi de la coeducació en totes les etapes educatives, incorporant l’educació sexual i afectiva entre els continguts educatius, i no renovant els concerts als centres que segreguen per sexe. P10. Abordar la reforma horària en el marc d’una societat educadora, prioritzant la millora de la salut dels infants i joves, el seu benestar i l’eficàcia educativa, la contribució a l’equitat, reforçant


Febrer 2021

els ajuts i programes per afavorir l’accés a les activitats educatives no lectives; i incrementar així les hores de convivència familiar i el descans necessari d’infants i joves. O2. Un sistema equitatiu i inclusiu que garanteix l’educació en totes les etapes de la vida Volem recuperar i enfortir el sistema educatiu en totes les seves dimensions al llarg de la vida, des de la infància a l’edat adulta. Defensem una visió de l’educació a Catalunya on cadascuna de les seves etapes conformen el sistema i el model educatiu i de formació, clau en la nostra societat actual i futura. L’educació així contemplada, en la seva globalitat, es transforma en un dels principis fonamentals en el qual se sustenta la societat democràtica i l’emancipació i l’empoderament dels individus que la componen. Alhora, l’impacte de la crisi derivada de la covid-19 ha agreujat les desigualtats socials i educatives. No tothom parteix de la mateixa situació ni la manté sempre al llarg d’un mateix curs escolar. Tant les característiques endògenes i exògenes de cada persona, com les seves característiques socials, plantegen necessitats educatives diferents. Ens comprometem amb els i les alumnes, però també amb les seves famílies. Cal disposar dels instruments i les eines necessàries per garantir una veritable equitat educativa i la igualtat d’oportunitats no només en l’accés al sistema educatiu. Volem educació per créixer, per viure, per treballar, per ser millors. P11. Fer de l’etapa educativa 0-3 anys un servei públic prioritari i universal, clau per al desenvolupament dels infants, en la lluita per l’equitat i també per afavorir la conciliació: recuperar la corresponsabilitat del Govern de la Generalitat en el finançament de les escoles bressol i llars d’infants, ampliar-ne les places públiques tendint a la universalització i promoure al màxim les oportunitats educatives dels infants i les possibilitats de treball o formació de les seves famílies. P12. Una escola veritablement inclusiva i reforçar l’atenció a l’alumnat amb NEE (necessitats educatives especials): reforçar la dotació de personal docent i no docent per reforçar l’atenció educativa de l’alumnat amb NEE a les escoles i els instituts, tant en horari lectiu com no lectiu (sortides i colònies, espai de menjador, extraescolars, etc.), ampliar la formació permanent dels i les docents per afrontar les noves necessitats presents de manera creixent a les aules, publicar un mapa de recursos de l’escola inclusiva perquè aquests es desplacin allà on està l’alumnat i no al revés, i impulsar una campanya adreçada a les famílies i els i les professionals sobre el dret dels infants a una escolarització inclusiva. P13. Modernitzar i donar un nou impuls a l'FP, amb la creació de 38.000 noves places públiques de cicles de grau mitjà i superior: renovar l’oferta i el model d'FP en consens amb els agents econòmics i socials, i el món local, per reforçar les oportunitats dels i les joves i les qualificacions digitals emergents per fer un sistema potent i flexible de formació especialitzada, promoció social i d’inserció i reinserció laboral, així com de certificació de competències, d’acord també amb les orientacions la UE i de l’Agenda 2030. P14. Incrementar les oportunitats formatives de la ciutadania, donant un nou impuls i ampliant l’oferta dels centres de formació d'adults, dotant-los de major estabilitat i posant fi a la seva precarietat. P15. Elaborar un Pla contra l’abandonament escolar prematur: reduir de manera prioritària les taxes d’abandonament escolar prematur i de fracàs escolar, potenciant els plans educatius d’entorn i impulsant un pla i mesures innovadores de suport a la continuïtat educativa dels col·lectius en risc. Millorar la flexibilitat en l’etapa d’educació secundària, habilitant itineraris i trajectòries que es converteixin en segones o noves oportunitats per a l’alumnat.


Febrer 2021

P16. Promoure un model propi de beques i ajudes a l’estudi en el marc d'un pla ambiciós d’equitat educativa, aprofitant el proper traspàs de les beques del Ministeri d’Educació i complementant-les amb modalitats i recursos propis. Creació de l’Observatori de l’Equitat Educativa per dotar-nos d’indicadors sistemàtics de seguiment, suport i disseny d’actuacions de millora de l’equitat. P17. Recuperar el programa 1x1, i els ajuts destinats a l’adquisició de llibres de text, material didàctic i equipaments informàtics: cap infant tornarà a quedar “despenjat” del seu procés educatiu per manca de recursos o dels equipaments informàtics necessaris. Recuperar el programa 1x1: un alumne, un ordinador amb connectivitat per a ús educatiu. Igualment, dotar de l’equipament informàtic necessari i de connectivitat als docents, de la formació digital necessària a alumnat i professorat, i de les infraestructures de connectivitat necessàries a tots els centres educatius públics del territori. P18. Garantir la suficiència alimentària de l’alumnat vulnerable a les escoles i als instituts, tant amb una revisió dels ajuts de menjador durant el període lectiu com amb altres fórmules durant els períodes no lectius com l’estiu, per assegurar que tota la infància en risc d’exclusió tingui almenys un àpat garantit durant els períodes de vacances escolars. Recuperar el servei de menjador als instituts i els ajuts vinculats adreçats als joves escolaritzats a l’etapa d’educació secundària. P19. Revisar el decret de menjadors per tal que el servei de menjador esdevingui un servei de caràcter universal no obligatori, integrat en el sistema educatiu com a temps de migdia, així com el decret de transport escolar per reduir els desequilibris territorials i fomentar criteris de distància en la definició del transport escolar obligatori. Es garantirà la informació, la coordinació necessària i els recursos adients a les institucions comarcals i locals per desenvolupar les competències delegades en gestió de menjadors, beques menjador, transport escolar i d'altres accions derivades. O3. Més oportunitats per al progrés individual i col·lectiu La nostra prioritat és construir una societat educadora que es regeixi pels principis d’equitat, igualtat d’oportunitats i qualitat; que garanteixi l’exercici efectiu del dret a l’aprenentatge i l’educació i capaciti les persones per afrontar els vells i nous reptes com a ciutadans actius i crítics. L’educació és una palanca d’oportunitats personals i professionals i també de progrés econòmic i desenvolupament social per a Catalunya. P20. Garantir el domini de l’anglès en acabar l'ESO: millorar les competències lingüístiques en anglès (o en una tercera llengua) de la ciutadania de Catalunya, incrementant el nombre de professors especialistes en el sistema educatiu per permetre desdoblaments, reforçant la formació inicial i permanent del professorat per tal de poder realitzar classes d’altres matèries en aquesta llengua, i augmentant l’oferta de places de les Escoles Oficials d’Idiomes, així com els ajuts per millorar-ne l’accés. P21. Millorar l’avaluació del sistema educatiu en matèria d’aprenentatge de llengües, i impulsar també una millora dels projectes lingüístics de centre, per adequar els seus continguts a les necessitats reals de l’alumnat, sempre de la mà i amb el lideratge dels equips docents, i comptant amb les dades sobre usos lingüístics a Catalunya, amb l’objectiu de millorar les competències lingüístiques orals i escrites en català i castellà de l’alumnat. P22. Treballar per la renovació pedagògica i l’actualització del sistema educatiu en la línia que apunta la UNESCO per la pròxima dècada. Promoure reformes metodològiques en els diferents


Febrer 2021

nivells educatius que facilitin recursos als docents per tal de poder centralitzar la seva tasca en cadascun dels i les seves alumnes i aconseguir, per a tots i totes, les competències necessàries per exercir una ciutadania plena en la societat actual i futura. P23. Potenciar els ensenyaments artístics i l’accés a aquests ensenyaments, com a dret de ciutadania, elaborant un mapa que tingui en compte l’equilibri territorial, ampliant-ne l'oferta i abordant la necessitat de finançament. P24. Fomentar i facilitar la transició digital i ecològica que necessitem fer com a país capdavanter, amb la dotació digital necessària a tots els centres educatius per a prevenir la bretxa digital al mateix temps que millorem la competència digital de l’alumnat i del professorat. Així mateix, tant a les etapes educatives obligatòries com no obligatòries, s’impulsaran els coneixements i valors per a la transició ecològica.


Febrer 2021

VOX

Idees clau

Programa

Recuperar el derecho a la educación en español y la elección de centro educativo

Poner fin a la inmersión lingüística que utiliza el catalán como método de adoctrinamiento del

separatismo y garantizar la libertad d ellos padres para escolarizar a sus hijos en español.

Recuperar la unidad y la igualdad entre españoles devolviendo las competencias de sanidad,

educación e interior

Devolver las competencias de sanidad, educación e interior con el fin de proteger a los catalanes

de la ofensiva social y política del separatismo


Febrer 2021

Fonts

https://todos.cat/?lg=ca

https://es.scribd.com/document/492561456/Programa-electoral-d-En-Comu-Podem#from_embed (*)

https://perguanyar.cat/wp-content/uploads/2021/01/Programa.pdf

https://www.esquerra.cat/arxius/programes/c2021_programa.pdf

https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2021/01/programa-junts-14-febrer.pdf (**)

https://angelschacon.cat/wp-content/uploads/2021/01/Programa-electoral.pdf

http://www.socialistes.cat/wp-content/uploads/2021/02/210111_PROGRAMA-ELECTORAL-CATALA%CC%80-v6.pdf

http://www.ppcatalunya.com/ca/principals-propostes-per-una-catalunya-millor/

https://www.voxespana.es/noticias/diez-urgentes-cataluna-20201222

(*) Carregat pel diari El Digital (*) Ídem del diari Wilaweb

https://todos.cat/?lg=ca

https://es.scribd.com/document/492561456/Programa-electoral-d-En-Comu-Podem#from_embed

https://es.scribd.com/document/492561456/Programa-electoral-d-En-Comu-Podem#from_embed

https://perguanyar.cat/wp-content/uploads/2021/01/Programa.pdf

https://www.esquerra.cat/arxius/programes/c2021_programa.pdf

https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2021/01/programa-junts-14-febrer.pdf

https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2021/01/programa-junts-14-febrer.pdf

https://angelschacon.cat/wp-content/uploads/2021/01/Programa-electoral.pdf



http://www.ppcatalunya.com/ca/principals-propostes-per-una-catalunya-millor/

https://www.voxespana.es/noticias/diez-urgentes-cataluna-20201222

ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA · 2021. 2. 9. · universitària, fan nou partits polítics...

Documents

Transcript of ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA · 2021. 2. 9. · universitària, fan nou partits polítics...