Eleccions Parlament 2012 a Facebook

27
1 Anàlisi crítica Fonaments i Evolució de la Multimèdia Castellano Martínez, Josep 17.12.12

description

Revisi

Transcript of Eleccions Parlament 2012 a Facebook

Page 1: Eleccions Parlament 2012 a Facebook

1

A n à l i s i c r í t i c a

Fonaments i Evolució de la MultimèdiaCastellano Martínez, Josep

17.12.12

Page 2: Eleccions Parlament 2012 a Facebook

2

Index

Pàgina

3

4

15

16

17

17

18

19

20

21

23

25

27

Objecte d’estudi

Qualificació dels candidats a Facebook

Estratègies per fomentar la participació

Facebook segons els principis de Manovich

1. Representació numèrica

2. Modularitat

3. Automatització

4. Variabilitat

5.Transcodificació

Facebook com a interfície cultural

Facebook com a programari

Aportació personal

Bibliografia / Webgrafia

Page 3: Eleccions Parlament 2012 a Facebook

3

Objectiu d’estudi:

Aquest article pretén analitzar les diferències formals en l’ús de les TIC entre tres candidats a les eleccions del Parlament de Catalunya de 2012. L’estudi s’emmarca en el període del 21 al 27 de novembre, setmana última i clau per a tals eleccions. Els candidats són Artur Mas (CiU), Oriol Junqueres (ERC) i Alícia S.Camacho (PP de Catalunya).

* TIC: Tecnologies de la Informació i de la Comunicació. Elements i tècniques utilitzades en el tractament i

la transmissió de la informació, principalment la informàtica, Internet i les telecomunicacions.

Page 4: Eleccions Parlament 2012 a Facebook

4

Qualificació dels candidats a Facebook.

En primera instància cal considerar que aquest estudi ha servit per determinar que existeixen diferències notables en l’ús que fan de les xarxes socials tres candidats al Parlament de Catalunya l’any 2012. Aquestes diferències s’evidencien en l’aprofitament de les possibilitats del mitjà en línia, la dinamització delscontinguts i els diferents punts de sortida que des de Facebook es fan a altres canals.Pera totaixò, iafideserclar, concret i concís, consideroqueOriolJunqueres és qui ha treballat millor l’entorn digital de les xarxes socials. El segueixArturMasin’hafetunpitjormalúsAlíciaSánchezCamacho.

Page 5: Eleccions Parlament 2012 a Facebook

5

Els tres candidats presenten una estètica diferent que corrobora els seus posicionaments. Per exemple, Oriol Junqueres acata un to més proper en el que se’lveu,entred’altres,regantplantesalseujardíoenvoltatdefamíliesambnens i nenes. Aquest to denota un esperit de progrés català, però des d’un punt devistadecarrer,properipròximaltreballadormitjàquesesentcatalàiquevol créixer cap a la independència amb família.

1*:Unafotografiad’untomésinstitucionalperòquedefineixperfectamentlavisióimissiódepartit.Ésunacartaclara

de presentació.

2*:Típicd’unmíting,OriolJunqueresésrecolzatperpersonesd’edatsisexesdiversosqueperfileneltipusdevotantal

qual es dirigeix el partit. El candidat està lleugerament desplaçat a l’esquerra.

Lamajoriadelesfotografiesqueapareixenalmurd’OriolJunqueresaFacebookpresentenunatonalitat

ataronjadaqueaportacalidesa,benestariproximitatalcandidat.

1*

2*

Page 6: Eleccions Parlament 2012 a Facebook

6

Per la seva part, Artur Mas adopta una postura més institucional, és a dir, la imatge de corbata i americana sense cap mena d’arruga cap a un progrés de paísenelseuconjunt.Elcandidatconvergents’acostaauntomessiànicque,com ha demostrat als resultats d’aquestes recents eleccions, no ha convençut amoltsdelsseusanticsvotantsqueabanshaviendepositatlasevaconfiançaaCiU. En suma, es creu que molts d’aquests vots han anat a parar a mans d’ERC per tenir un missatge més clar i al no haver estat involucrada en cassos de corrupció tal com va apuntar el diari El Mundo en plena campanya electoral.

1*

2*

1*:Unaimatgequeposaderelleuelsobjectiusd’anarcapalaconsolidaciód’unestatpropi.Queapareguinestelades

haestatla“novetat”d’aquestpartitsobiranistaqueperal’anteriorlegislaturahaviaoptatperlamilloradelpactefiscal.

2*: Un president Mas molt institucional i que denota compromís i treball en el país.

En general la imatge és molt cuidada i, per al meu gust, excessivament protocol·lària.

Page 7: Eleccions Parlament 2012 a Facebook

7

3*

4*

3* i 4*: L’excés de protocol per al meu gust marca una mica de distància amb el que podrien ser els seus votants. No es

mostraunpresidentproper,sinóunpresidentquevoldemostrarqueelléselpresident.Ésperaixòqueesmarcauna

certadistànciaentreelsnens,lesnenesielstreballadors.Malgrattot,elscolorsdelafotografiasónmoltnaturalstoti

quelafotografiasemblaquejahagiestatpensadaitothomsàpigaons’had’ubicar.

Page 8: Eleccions Parlament 2012 a Facebook

8

Finalment,AlíciaSánchezCamachotransmetuntopopular,pròximalaclassetreballadora que vol ser catalana i espanyola. Als seu newsfeed* podem veure fotografiesd’una candidatapropera apersonesgrans i els nenspetits. L’any2010aleseleccionsdelParlamentjavajugarlacartadelaclassetreballadoraonesveienpersonesd’edatsmitjanes.

1*

2*

1*:Unaimatged’undelsmítingsdelPPCatalàenlaqueAlíciaS.CamachotéalasevamàdretaMarianoRajoyilaseva

mà esquerra és Enric Milló. Ubicacions poc casuals.

2*:Laproximitatportadaalesportesdecasa.Explicatencastellàalcomentaridefotografia,Camachoacompanyaa

Xavier Albiol als pisos precintats per la policia en els que hi havia sobre-excès de persones. Aquesta és una imatge a peu

de carrer que transmet preocupació per al dia a dia de les persones.

Page 9: Eleccions Parlament 2012 a Facebook

9

3*

4*

3*:Definintunamicaméseltarget,elPPCatalài,enconcretAliciaS.Camacho,mostrauninterèspertotesaquelles

persones grans. Mostra proximitat amb aquest col·lectiu amb imatges que semblen naturals.

4*: Tal com abans, en aquest cas la proximitat recau en els nens i nenes. Imatges naturals que, òbviament, han estat

pensadesipreparadesperalafotografia.

Val a dir que en gran part dels cassos la qualitat no és el que impera sinó el fet de ser real, de fer veure a la gent que

la candidata és una més dels altres.

Page 10: Eleccions Parlament 2012 a Facebook

10

Pel que fa a la dinamització dels continguts, les diferències són també molt notables. He comptabilitzat el número de publicacions que els tres candidats han fet al llarg de la setmana prèvia a les eleccions parlamentàries del 25 de Novembre i aquests són els resultats:

Page 11: Eleccions Parlament 2012 a Facebook

11

Com podem observar, Oriol Junqueres ha estat molt actiu a Facebook i Alícia S.Camacho excessivament poc activa. Per la seva part, Artur Mas es manté quasi a l’equador dels dos altres candidats, tot i tenir tendència a acostar-se a les poques publicacions de la líder dels populars.

A banda, he notat que es fa un gran ús de les comparticions de persones i/o organitzacions properes. Globalment són poques les publicacions que de manera directa fa un candidat. Així mateix, els tres candidats fan un gran us delesfotografiesi,enelcasdeJunqueres,delesil·lustracions.EnMasutilitzamolt bones fotografies, però en Junqueres aposta tambéper al disseny i lesil·lustracions. A més, em crida l’atenció el to emotiu, de futur i messiànic que agafalacampanyadeMasambfotografiesqueportenaunfuturmillor.

Finalment,elstrescandidatshansabutaprofitarambmésomenysencertlespossibilitatsqueliaportaelmitjà.Perexemple,al’horad’expressarlabiografiao de relacionar-se amb la seva pròpia pàgina personal. La única que no dispossa de pàgina personal és Alícia S.Camacho.

Page 12: Eleccions Parlament 2012 a Facebook

12

Lesdiferènciesquedenmarcadesenlaqualitat.Ésadir,OriolJunqueresaportaun calendari en el que es faciliten detalls dels actes programats. A més, de la mateixamaneraqueArturMas,Junqueres téunsàlbumsde fotografiesmoltben organitzats i titulats, res a veure amb com ho distribueix Alícia S.Camacho.

D’altra banda, Oriol Junqueres afegeix un apartat en el que és possible fer donacions per al partit. Cap dels altres dos candidats contempla aquesta opció. D’una manera similar, Oriol Junqueres és l’únic que utilitza un canal de Youtube enllaçat des de Facebook. Finalment, Junqueres i Mas són els únics que utilitzen Instagram.

Per a tot plegat considero que Oriol Junqueres es podria emmarcar en un context de molt alta qualitat. Els continguts han estat molt ben tractats i organitzats. El candidat és proper i transmet un sentiment positiu.

ArturMas,encanvi,el rellevoenunnivellmitjàdequalitat.Tot i tractarelscontingutsd’unamanerabenorganitzadaiferunaexhaustivabiografia,nocrecquehagiaprofitatal100%lespossibilitatsqueFacebookpotaportar.

Finalment,AlíciaSánchezCamachoperamiaportaunnivellbaixdequalitat.La poca dinamització de la xarxa, el poc us que li’n fa, i l’aturada en sec de continguts després de les eleccions em porten a aquesta conclusió.

Calendari Oriol Junqueres Donacions Oriol Junqueres

Page 13: Eleccions Parlament 2012 a Facebook

13Instagram Oriol Junqueres

FotografiesOriolJunqueres

Instagram Artur Mas

FotografiesArturMas

FotografiesAlíciaS.Camacho

Page 14: Eleccions Parlament 2012 a Facebook

14

Estratègies per fomentar la participació:

Com s’ha comentat l’activitat dels tres candidats ha estat desigual. Per tant, uns hanpromogutunamajoractivitatqued’altresmalgratqueelsuportsemprehihagi estat per part dels seus ‘fans’.

Oriol Junqueres ha estimulat l’activitat a partir de promoure novetats i de marcar un discurs clar i continu. Lamajor part delmaterial reforçava elmissatge idonava voltes sobre el mateix. A més, la seva activitat també s’ha traslladat a Twitter on hi ha tingut força presència.

Artur Mas ha actuat com a líder i s’ha limitat a consolidar un missatge més emocionalquehaviadeportaraunamajoriaabsoluta.Totinovolerdenominar-se‘messies’s’hihacomportatcomatalmalgratqueelsresultatsfinalmentnol’han acompanyat. El seu Facebook ha estat marcat per les crítiques de seguidors del’oposicióielsclamsdevictòriadelsseusseguidors.Atwitternotéperfil.

Finalment, Alícia S.Camacho ha dinamitzat poc el seu mur i s’ha mostrat conservadoraambundiscursplenamentespanyolista.ATwittertéperfilis’hihamostrat més activa que a Facebook. Potser ha cregut que Twitter era una eina més útil per marcar proximitat amb les corrents del govern central del PP.

Mur Artur Mas

Page 15: Eleccions Parlament 2012 a Facebook

15

Mur Alícia S.Camacho Mur Oriol Junqueres

Page 16: Eleccions Parlament 2012 a Facebook

16

Facebook segons els principis de Manovich

Comlamajoriadelesinterfíciesambvoluntatdepersuadir,informaroconnectaramb l’espectador, Facebook manté els valors de claredat i funcionalitat. La interfície està plenament connectada amb el contingut i per tant aquesta és jerarquitzada de forma coherent perquè qualsevol persona pugui accedir demanera intuïtiva a la informació. En aquest sentit, trobem una pàgina principal en la que les dades es generen de manera dinàmica i en temps real. El que pugui publicar un amic ràpidament ho veurem al nostre portal de notícies o, com és conegut de manera anglosaxona, el newsfeed. Ho podríem considerar, per tant, comunaobrad’artdinàmicadelsnousmitjansenelque lesdadesescreensobre la marxa. Això ens porta al que apunta Manovich a la pàgina 127 de “El lenguajedelosnuevosmediosdecomunicación”,elcontingutdel’obrad’artésel resultat d’una col·laboració entre l’artista, el programa informàtic i l’usuari.

Abandadelquefinsaraheexpressat,desd’unpuntdevistadel’usuarijanoenscomuniquemambunordinadorsinóambunaculturacodificadadeformadigital. En altres paraules, Facebook no és un canal de transmissió de missatges plans. En el seu conjunt representa una cultura que estarà conformada perel nostre cercle d’amistats, els nostres gustos i les nostres preferències. Per posarunexemple,lapublicitats’ajustaràalesnostresconviccions,aallòquehaguem intuït que ens agrada. El mateix passa amb Youtube, Google, … Això ens porta a aquella màxima de “think global be local”, és a dir, treballem globalment sobredadesqueacabarancreantelnostreperfil,lanostraidentitatcomaserdigital.Malgrattot,aixòensportaaunmatís:janosomanònims.Sompersonesdigitalsalesqualsespotidentificariinclúsatacarenelsentitdèbiloestrictedela paraula.

Havent fet aquesta posta en escena del que comporten les interfícies, considero interessantabordarelsparal·lelismesquetéFacebookambelsnousmitjans.Per aconseguir-ho em basaré en cada un dels seus principis entenent-los com característiquesindispensablesperenllaçarFacebookambaquestsnousmitjans.

Page 17: Eleccions Parlament 2012 a Facebook

17

1. Representació numèrica:

És evident que Facebook és unmitjà programable.No en el sentit de podermanipularlainterfíciejaquenoésdecodiobert,peròsieneldepoderestabliruns menús, prioritats i característiques així com complimentar informació o contingut. Les dades en la seva totalitat són digitals. Ja siguin vídeos o imatges, el procés que s’estableix és sempre el de digitalització procedint a la pressa demostresialaquantificació,iconvertint,pertant,lesdadesdediscretesacontinues. Per entendre’ns, cada publicació d’una amistat de Facebook suposa una dada més que unida a la resta de publicacions crea un continuu informatiu. En aquest sentit, què seria d’una xarxa social sense publicacions i/o activitat?

2. Modularitat:

AquestaésunacaracterísticapresentaFacebookjaqueaquestaxarxasocialesformadepartsgeneralsqueesvandividintprogressivamentfinsal’infinit.Ésadir,podemparlard’unaestructuraquevinculaelnewsfeedenelqualhihadiferents apartats, cadascun dels quals amb les seves propietats que a l’hora tenen vincles amb altres entitats, … i així successivament. El nivell de detall pot arribar fins als píxels, els frames, etc. Per tant, es parla demodularitaten el sentit de “l’estructura fractal dels nousmitjans” ja que l’objecte delsnousmitjanspresentasemprelamateixaestructuramodular.Defet,moltselsobjectesdelsnousmitjanssón,enrealitat,programesinformàticsqueobeeixena un estil de programació estructural.

Page 18: Eleccions Parlament 2012 a Facebook

18

3. Automatització:

Per posar un exemple, l’automatització a Facebook es podria entendre com la possibilitatdetrobarràpidamentdeterminatsobjectesmediàtics,determinadespersonesoperfilsenel seucontext.Buscaruna imatged’unperfilespodriaconvertir en un impossible si no fos per l’automatització. Gràcies a ella podem publicar un comentari, afegir una imatge o un vídeo sense haver d’escriure extenses línies de codi que farien la feina molt més molesta.

Page 19: Eleccions Parlament 2012 a Facebook

19

4. Variabilitat:

La variabilitat afecta també els comentaris que puguem fer a una publicació d’algú. Com sabem, una vegada haguem escrit un comentari és possible editar-loperdonar-liunanovaforma,reescriure’lomodificar-lo.Pertant,lavariabilitatimplicaqueunobjectedelsnousmitjansnoésunacosafixadad’unavegadaper sempre, sinó que ésmodificable i mutable. De fet, els nousmitjans escaracteritzen per la seva variabilitat.

Amés, com ja s’havia apuntat al principi d’aquest escrit, la web s’adapta anosaltres ja que té en compte les nostres preferències i els nostres gustos.Aquesttambéésunefectedelavariabilitatjaqueprovocaquel’estructura,omillor dit, el contingut, es pugui adaptar a l’usuari.

Així mateix, i amb això acabo la variabilitat, l’hipermèdia es pot considerar com uncasparticulard’aquestapropietat.Alsnousmitjans,elselementsindividualsconserven sempre la seva identitat individual i poden ser connectats entre si en mésd’unobjecte.L’hipervinculacióques’estableixaFacebook,perexemple,ésuna manera d’establir aquesta connexió.

Page 20: Eleccions Parlament 2012 a Facebook

20

5.Transcodificació:

Enunsentitméstècnicinotanthumà,latranscodificacióabraçaconceptescomel pes i el tipus d’arxiu, la classe de compressió utilitzada, el tipus de format, … Persermésclar,al’argotdelsnousmitjans‘transcodificar’algunacosasignificatraduir-lo a un altre format.

EnelcontextdeFacebook,laprogramabilitatésunfetatenirencomptejaqueno tots els formats són acceptats encara que si gran part d’ells. Amb la intenció denoposartravesalsusuarisquevulguinpujarunvídeoounaimatge,Facebookha procurat ser més accessible. Des del meu punt de vista ho ha aconseguit per als formats més comuns.

Page 21: Eleccions Parlament 2012 a Facebook

21

Facebook com a interfície cultural

El lenguaje de los nuevos medios de comunicación de Lev Manovich és un llibre respectable per al seu contingut i la conservació del patrimoni present en el momentd’escriure.Ésunllibredensenelquals’hihad’estarmoltconnectatenel moment de llegir-lo. Si no és així se’ns poden passar per alt frases com: “si en l’espai de la carn hem d’esforçar-nos en recordar, en el ciberespai ens hem d’esforçar a oblidar”. Per a mi aquesta és una de les frases més memorables d’aquestllibrejaquemarcaunpuntiapartentrel’estadianalògiciaquellqueés digital.

Dit això, Manovich presenta una visió actual en la que l’ordinador i la seva interfície són el centre de tota cultura. Però … què és una interfície? Manovinch ladefineixcomunaeinaques’ajustaalamaneraenlaquel’usuariconcepelpropiordinador.Determina,amés,lamaneraenquepensaenqualsevolobjectemediàtic al que accedeix a través de l’ordinador. Tot plegat fa que la interfície imposi la seva pròpia lògica i proporcioni uns clars models del món. En resum, la interfícienoésunasimplefinestraalesdades,sinóquearribaanosaltresambels seus propis i potents missatges.

Amés,Manovichplantejalasocietatdelainformaciócomunasocietatbastantdiferent de la industrial. En aquesta nova societat informatitzada l’oci i el treball convergeixeniflueixenenunmateixestatperaunamateixapersona.Ésperaixòque en la cultura de l’ordinador es torna habitual elaborar una serie d’interfícies per al mateix contingut.

En un altre sentit, la dimensió informativa ha estat molt present en aquesta evolució de les interfícies. De fet, aquesta dimensió és compartida per tots els objectesdelsnousmitjans,incloseslesxarxessocialscomFacebookqueabanshemanalitzat.Malgrattot,lesobresd’artdelsnousmitjansposseeixenaltresdimensions estètiques o experimentals que es referirien a estaments com el temps, l’espai o la superfície. En aquesta línia s’observa l’estudi que he fet de la periodicitat i la dinamització dels continguts publicats a Facebook per els diferents candidats, i com aquestes freqüències tenen repercussió en un aspecte comunicatiu.

El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. Pàg 112.

Page 22: Eleccions Parlament 2012 a Facebook

22

En un àmbit més concret, les interfícies culturals utilitzen els elements de la interfícied’usuarigeneralistacomhosónlesfinestresd’avançoretrocés(temps),o mapes desplegables per moure’s per l’espai (superfície). A més, els hipervincles ajudenadesplegaraquestconceptededoblepantallaenelquelaprofunditatila superfície, l’opacitat i la transparència, la imatge com espai il·lusionista o com ainstrumentperal’acció.Ésperaixòquelesdiferentsdimensionsconvergeixenen la mateixa interfície provocant sensacions que busquen la persuasió.

Davant d’aquest escenari de tantes variables n’hi ha una que agrupa la resta: lacoherència.Manovichplantejaaquestconceptecomundelsprincipisbàsicsde la moderna interfície de l’usuari. La coherència implica els menús, les icones, les finestres de selecció i altres elements de la interfície que han de ser elsmateixos en les diferents aplicacions. Malgrat tot, això no priva l’originalitat jaqueesdónaperentèsquecadaobjecteculturalésdiferentdelaresta.Enresum, les interfícies culturals procuren aplegar la doble demanda de coherència i originalitat a l’hora que creen el seu propi llenguatge i eviten un us generalista.

Page 23: Eleccions Parlament 2012 a Facebook

23

Facebook com a programari

Tal com s’apuntava a l’apartat anterior, la interfície és el pont d’unió entre l’home i l’ordinadoricadascúprendràlasevaconnexióatenentaunasèriedefiltresculturals. A Facebook aquesta connexió és tangible en el sentit que cada persona ajustaelseuperfilalasevaformadeseroalamanerad’exposar-sedavantlarestad’amistatsd’aquestaxarxasocial.Enaltresparaules,Manovichdefineixeldissenydelsoftwareidelainterfíciecoml’exponentquereflexaunalògicasocial, una ideologia i un imaginari de la societat contemporània de caràcter més ampli. En aquest sentit, com ja es va comentar en els primers anàlisisd’aquest document, no tots els candidats actuen de la mateixa manera i, com s’ha observat, les diferències són notables.

D’altra banda, aquest acostament entre l’home i l’ordinador ha estat afavorit per l’automatització,unconceptequejahemtractatiqueésclauenelsnousmitjans.Aquesta automatització és efectiva en el moment que apareixen determinades operacions com ho són la selecció, la composició i la teleacció i que tenen efectes més concrets.

El concepte d’automatització és especialment rellevant en el moment que permet unamajorconnexióentreelproductor i l’usuari,a l’horaquepermetacostardistànciesentrel’aficionatielprofessional.Ambmenyspressupostéspossibleaconseguir uns resultats professionals, un problema per als experts en la matèria queprocuraranmarcardistànciaafid’aconseguirsobreviure.Ésperaixòqueels professionals dels nousmitjans creen estàndards, formats i expectativesde disseny per mantenir el seu status. Malgrat aquest acostament controlat és importantassenyalarquetantelsprofessionalscomelsaficionatsutilitzenalgunes de les mateixes operacions.

En el context de Facebook aquestes operacions es fan efectives en el moment que un usuari és capaç de seleccionar en una llibreria o en un menú elements oopcionspredefinidescomhosónlaprivacitat,l’estililainformacióqueseràpossible veure. A més, com s’ha vist en l’estudi que precedeix aquest escrit, els tres candidats a les eleccions parlamentàries han fet us d’imatges o vídeos que ells mateixos (en realitat el seu departament de comunicació) han creat per a definirunaimatgepersonalconcreta.Enaquestsentit,elscandidatsenunprincipihan actuat com a prosumers, és a dir, creadors i consumidors de continguts que circularan per la xarxa amb més o menys viralitat. Aquesta tendència desvirtua aquell concepte de tradicionalitat que les belles arts van voler mantenir. Ara, l’any 2012, molts creen, molts observen i molts altres comparteixen. I si no és

Page 24: Eleccions Parlament 2012 a Facebook

24

aixímésvalqueensfixemenlaquantitatdecomparticionsqueelscandidatshan utilitzat al llarg de la seva campanya.

A banda, Manovich apunta que la majoria dels mitjans interactius utilitzenestructuresarbòriesfixes.Sienshifixem,Facebookn’ésunad’ellesjaqueengeneral l’estructura és la mateixa per a tots els usuaris malgrat que alguns puguin afegirmésomenysaplicacionsdinsdelsseusperfils.Perposarunexemple,OriolJunqueres fa us del calendari, de l’aplicació de Youtube a Facebook, o integra Instagramafid’ampliarelsrecursos.AlíciaS.Camacho,perlasevabanda,eslimita pràcticament a seguir l’estructura bàsica que Facebook proporciona. En qualsevol cas, els dos candidats han seleccionat, un concepte també important jaque,comdiuManovich,elsubjectemodernvaper lavidaseleccionantendiferentsmenúsicatàlegs.Endefinitiva,elsnousmitjanssónlamillorexpressióquedisposemdelalògicadelaidentitatjaqueconsisteixenescollirvalorsenunasèriedemenúspredefinits.

Per tant, i ja per acabar, considero que Facebook segueix perfectament lalògicad’aquestsnousmitjans tanen la formacomenelcontingut.La formaes formalitza en els aspectes estructurals i el contingut és dinamitzat per un consumidor creador de continguts que regenera i fa moure la màquina de les interfícies culturals.

Page 25: Eleccions Parlament 2012 a Facebook

25

Aportació personal

Seria massa fàcil dedicar-se a explicar les coses bones de cada un dels tres candidats en termes comunicatius a Facebook. Però com que ara no es tracta d’això em proposo fer unesmillores al que considero que ha estat la pitjorcampanya impulsada a través de Facebook per als tres candidats al govern del Parlament 2012. Em refereixo a Alícia Sanchez Camacho, candidata al govern català i líder del Partit Popular a Catalunya.

Com hem pogut observar a pàgines anteriors, la candidata ha estat poc activa a Facebook encara que força a Twitter. No ha sabut explotar les possibilitats que Facebook li pot aportar, és a dir, aplicacions externes, integració amb altres xarxes socials, l’ús d’Instagram, Youtube, algun calendari, ... En aquest sentit Junqueras i Camacho són molt diferents en la seva gestió comunicativa a través de Facebook.

A més a més, considero que no ha buscat la qualitat, sinó el punt de realitat que la fa ser més propera al seu candidat. Des d’un punt de vista denotatiu això podria ser correcte, però les persones som instintives i el bon disseny ens entra més ràpidament i amb més bona actitud que les imatges o els vídeos poc tractats. Aquest punt seria discutible però no puc negar que m’ha agradat més el disseny de Junqueres que el de Camacho.

Així mateix, no veig que tingui cap pàgina web personal. La integració d’un web propi connectat de manera directa amb les xarxes socials podria millorar aquestaproximitatambelvotanttenintencompteelperfildeltarget al qual va dirigida l’acció.

Per tant, pensoqueAlíciaSánchezCamachopodriahaver tretmésprofit deFacebook i n’hauria pogut explotar molt més les seves possibilitats. Malgrat tot, veient el context en el qual estem immersos i els paral·lelismes que es poden establir amb els líders estatals del seu mateix partit, potser ha estat millor no fer grans anuncis sinó ser més comprensius i tolerants amb el dia a dia del ciutadà. En l’aspecte soberanista, Alícia S.Camacho ha adoptat un posicionament clar, fet que ha fet més fàcil la comprensió del missatge per part del votant.

Entermegenerals,consideroqueelsvotantsdelPartitPopularsónmoltfidelsal partit i, per tant, el missatge és més penetrable per als seus seguidors. En aquestsentit,ésmésfàcilfidelizarelsvotantsoex-votantsqueaconseguir-nedenousiaquestacrecqueéslacartaquehajugatelPPCenaquesteseleccions.

Page 26: Eleccions Parlament 2012 a Facebook

26

PelquefaaFacebook,comjahecomentatlaconsiderocomunaeinaimprescindibleper poder establir un diàleg proper amb el ciutadà. Malgrat que ara encara hi hagi gent que legítimament pensi que el polític està allunyat de la realitat, el cert és que cada vegada som més a prop. Ara, per sort, podem dirigir-nos directament alseuseuperfilidir-lielquevulguem.Unaaltrecosaseràquiestàcoordinantaquellperfiliquinaimportànciaselidonenalesopinionsdelsciutadans.Desdel meu punt de vista tenir un feedback permanent pot afavorir a la pressa de consciència dedeterminades corrents d’opinió encaraque tambéaunmajorpartidisme i no tant de política.

Facebook per tant, s’ha establert com una eina d’oci i de feina, un canal informatiu que ens permet estar al corrent del que passa en un cercle amistós i que a l’hora ens permet estar informats de l’última hora. Les xarxes socials han permès establir ponts entre persones llunyanes i intercanviar opinions, a vegades de manera inapropiada, amb persones que poden pensar diferent. Ara, finalsde2012,janosomsersallunyatsdelarealitat.Sompersonesinformades,a vegades desinformades o sobre-informades, que tenim tot el dret de dir la nostra i això em fa pensar que la democràcia se’n veu afavorida. Una altre cosa és que puguem dir el que vulguem però que no se’ns faci cas.

Per a tot plegat, Manovich abraça tots els conceptes d’aquest nou panorama digitalitzat, on els conceptes, les formes i en certa manera el paradigma canvia cap a una nova convergència de tots per a tots. Els conceptes que Manovich plantejasónmoltsimoltdiversosi,pertant,valorar-losd’unamaneraglobalseria francament complicat. Malgrat tot, el que és evident és que la digitalització i,enessència,elsnousmitjanshanobertlaportaaunextensiquasiil·limitatconjuntd’oportunitatsquetardaremmoltsanysenaconseguirdigerir.Perara,comdiuManovich,ensdediquemaseleccionar,aoptarperopcionspredefinidesqueensportenaunfinaloaunaltre.Quedamoltperinvestigarencampscomlaneurociència,l’aplicaciódelscincsentitsenelterrenydelsnousmitjans,ilausabilitat.

Page 27: Eleccions Parlament 2012 a Facebook

27

Bibliografia

Manovich, Lev. El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. La imagen en la era digital. Paidós Comunicación 163.

Webgrafia

PerfilFacebookAlíciaSánchezCamachohttps://www.facebook.com/aliciasanchezcamachoppc?ref=mf

PerfilFacebookArturMashttps://www.facebook.com/pages/Artur-Mas/50747210078?fref=ts

PerfilFacebookOriolJunquerashttps://www.facebook.com/junqueras?fref=ts

Henry Jenkins on Transmediahttp://www.youtube.com/watch?v=Nk3pahtpsVY