Electrificació i Il·luminació del Complex Esportiu de...

Electrificació i Il·luminació del Complex Esportiu deSanaüja

AUTOR:Benet Mora GualDIRECTORS: Jordi Garcia Amorós

DATA: Setembre/2001.

1. Índex

Índex

1

2. Memòria Descriptiva

2.1 Complex Esportiu de Sanaüja

2.2 Enllumenat Públic

2.3 Enllumenat de les Pistes d'Esport

2.4 Electrificació del Bar-Vestuari

2.5 Xarxa de Distribució d'Energia Elèctrica

2.6 Resum del Pressupost

3. Memòria de Càlculs

3.1 Càlculs Enllumenat Públic

3.2 Càlculs Enllumenat Esportiu

3.3 Càlculs Enllumenat Exterior

3.4 Càlcul Línies Enllumenat

3.5 Càlcul Línia Complex

3.6 Instal·lació Posta a Terra

3.7 Tarifes

4. Plànols

5. Pressupost

5.1 Quadre de Preus

5.2 Quadre de Mesures

5.3 Pressupost


Índex

2

6. Plec de Condicions

6.1 Prescripcions Generals

6.2 Prescripcions Tècniques

6.3 Xarxa Subterrània de Distribució d'Energia Elèctrica

6.4 Condicions d'Execució de les Obres

6.5 Amidaments i Abonament de les Obres

6.6 Condicions Econòmico-Administratives

7. Annex. Estudi Bàsic de Seguretat

7.1 Objecte

7.2 Disposicions en Matèria de Seguretat i Salut Laboral

7.3 Disposicions Particulars

7.4 Característiques de l'Obra

7.5 Anàlisi de Riscos de les Activitats

7.6 Aspectes Generals

2. Memòria Descriptiva

Memòria descriptiva

1

Índex

2.1 Complex Esportiu de Sanaüja................................................................ 5

2.1.1 Objecte del Projecte....................................................................................... 5

2.1.2 Situació i Emplaçament................................................................................. 5

2.1.3 Companyia Subministradora d'Energia......................................................... 6

2.1.4 Conservació de les Instal·lacions................................................................... 6

2.1.5 Normativa...................................................................................................... 6

2.1.6 Bibliografia.................................................................................................... 7

2.2 Enllumenat Públic..................................................................................... 9

2.2.1 Descripció dels Elements d'Enllumenat......................................................... 9

2.2.1.1 Columna......................................................................................................... 9

2.2.1.2 Làmpades..................................................................................................... 10

2.2.1.2.1 Làmpades de Sodi d'Alta Pressió................................................................. 10

2.2.1.2.2 Làmpades de Mercuri amb Halogenurs...................................................... 11

2.2.1.2.3 Làmpades Halògenes amb Reflector Metàl·lic............................................ 11

2.2.1.3 Lluminàries.................................................................................................. 11

2.2.1.3.1 EFAPAR-1531/H......................................................................................... 11

2.2.1.3.2 RI-501/H...................................................................................................... 14

2.2.1.3.3 PJQ-300/TF................................................................................................. 17

2.2.1.4 Equips Elèctrics Necessaris......................................................................... 17

2.2.14.1 Balast........................................................................................................... 17

2.2.1.4.2 Cebadors Electrònics................................................................................... 18

2.2.1.4.3 Condensadors.............................................................................................. 18

2.2.1.4.4 Transformadors Reductors.......................................................................... 18

2.2.2 Canvi de Nivell d'Il·luminació..................................................................... 19


2

2.2.3 Previsió de la Potència................................................................................. 19

2.2.4 Centre de Comandament i Protecció d' Enllumenat Públic......................... 20

2.2.4.1 Elements del Centre de Control i Protecció................................................ 21

2.2.5 Elements Característics de l'Enllumenat Públic........................................... 21

2.2.5.1 Interruptor Horari....................................................................................... 22

2.2.5.2 Interruptor Crepuscular.............................................................................. 23

2.2.5.3 Commutador................................................................................................ 23

2.3 Enllumenat de les Pistes Esportives................................................... 24

2.3.1 Control d'enllumenat.................................................................................... 25

2.3.2 Descripció dels Elements............................................................................. 26

2.3.2.1 Columna....................................................................................................... 26

2.3.2.2 Làmpades..................................................................................................... 26

2.3.2.3 Lluminàries.................................................................................................. 27

2.3.2.3.1 PRS-1001/D................................................................................................. 27

2.3.2.3.2 MIG-400/SM................................................................................................ 30

2.3.2.3.3 Equips Elèctrics Necessaris......................................................................... 33

2.3.3 Dades de les Instal·lacions........................................................................... 34

2.3.3.1 Dades de les Pista Doble Poliesportiva........................................................ 34

2.3.3.2 Pista de tenis................................................................................................ 34


2.3.5 Centre de Control i Protecció d'Enllumenat d'Esports................................ 35

2.3.5.1 Elements del Centre de Control i Protecció................................................. 36

2.4 Electrificació del Bar-Vestuari............................................................ 37

2.4.1 Descripció de la Construcció....................................................................... 37

2.4.1.1 Vestuaris...................................................................................................... 37


3

2.4.1.2 Bar................................................................................................................ 38

2.4.1.3 Magatzems................................................................................................... 38

2.4.1.4 Sala de Màquines......................................................................................... 38

2.4.1.5 Altres Serveis............................................................................................... 38

2.4.2 Descripció dels Elements de la Instal·lació................................................. 39

2.4.2.1 Làmpades..................................................................................................... 39

2.4.2.1.1 Fluorescents................................................................................................. 39

2.4.2.1.2 Làmpades Halògenes amb Reflector Metàl·lic............................................ 39

2.4.2.2 Lluminàries.................................................................................................. 40

2.4.2.2.1 LINDA FL 2x36........................................................................................... 40

2.4.2.2.2 LINDA COMPACTA EMERGÈNCIAFL 1+1x11 C-ENP.......................... 43

2.4.2.3 Equips Elèctrics Necessaris......................................................................... 46

2.4.2.4 Material Elèctric.......................................................................................... 46

2.4.2.4.1 Interruptor................................................................................................... 47

2.4.2.4.2 Endoll........................................................................................................... 47

2.4.2.4.3 Caixes de Connexions Plexo IP-55.............................................................. 47

2.4.3 Dades de les Instal·lacions........................................................................... 48

2.4.3.1 Vestuaris...................................................................................................... 48

2.4.3.2 Bar i Magatzems.......................................................................................... 48

2.4.3.3 Sala de Màquines......................................................................................... 48


2.4.5 Centre de Control i Protecció Bar-Vestuaris............................................... 49

2.4.5.1 Elements Centre de Control i Protecció...................................................... 49

2.5 Xarxa de Distribució d'Energia Elèctrica.......................................... 50

2.5.1 Conductors Utilitzats................................................................................... 51


4

2.5.1.1 Connexions i Derivacions............................................................................ 51

2.5.1.2 Característiques dels Cables Pirelli RETENAX FLAM.............................. 52

2.5.2 Xarxa de Posada a Terra.............................................................................. 52

2.5.2.1 Posada a Terra de Suports.......................................................................... 54

2.5.2.2 Protecció de les Persones. Interruptors Diferencials.................................. 54

2.5.3 Rases i Protecció.......................................................................................... 55

2.5.3.1 Rases per a Enllumenat i Electrificació...................................................... 56

2.5.3.2 Rases per Tensions Petites per Enllumenat de la Piscina........................... 56

2.5.3.3 Diàmetre dels Tubs...................................................................................... 57

2.5.4 Armaris per a Centre de Comandament i Protecció.................................... 57

2.5.4.1 Característiques de l'Armari EH3-21.......................................................... 57

2.5.5 Contactors Electromagnètics....................................................................... 58

2.5.6 Equips de Mesura d'Energia Elèctrica......................................................... 58

2.5.7 Fonedissos.................................................................................................... 59

2.5.8 Protecció del Centre de Control i Protecció d'Enllumenat.......................... 59

2.6 Resum del pressupost............................................................................. 60


5

2.1 Complex Esportiu de Sanaüja

2.1.1 Objecte del Projecte

Degut el creixement de la població, degut a la instauració d'activitats industrials i les bonescomunicacions viàries amb les poblacions veï nes i també amb ciutats més llunyanes comCervera, capital de comarca, Lleida i Barcelona, i la gran afluència de persones que hanelegit aquesta localitat com a segona residència ha provocat una nova demanda denecessitats, per aquest motiu s'ha produï t la construcció d'aquesta zona poliesportiva.

L’esmentat Complex comptarà amb una piscina amb 4 vasos, una tipus platja, unad'aprenentatge, un jacuzzi i una infantil; uns vestuaris pels usuaris de la piscina i pels quiutilitzin la part poliesportiva, estarà a la zona central, amb un bar per les ambdues zones iun polisportiu descobert compost per una pista de tenis i una doble poliesportiva.

Així doncs, el present projecte preveurà les obres i les instal·lacions necessàries per al’enllumenat i el subministrament elèctric del Complex esportiu.

Amb això es pretén donar un servei, amb les degudes garanties de seguretat i qualitat alcost més petit possible, tan d’implantació com de conservació.

S’inclou en aquest projecte l’execució de les rases, estesa de cables, construcció de basesper als suports, subministrament i col·locació de bàculs, columnes, lluminàries, projectors,làmpades i equips.

Serà també objecte de l’estudi elèctric dels quadres d’automatització i protecció, càlcul deles potències elèctriques i de les seccions de cable per al subministrament elèctric.

A l’hora de projectar les instal·lacions d’aquest Complex s’ha tingut en compte lanormativa legal vigent, tan de caràcter tècnic com administratiu. S’han seguit criteris dequalitat i s’han realitzat estudis i càlculs exhaustius i estrictes, amb la finalitat d’optimitzarels recursos i aconseguir, alhora, unes instal·lacions tan tècnicament con estètica, de bonaqualitat.

2.1.2 Situació i Emplaçament

La població de Sanaüja es troba situada al Nord-Oest de la comarca de la Segarra, limitantal Nord amb el terme municipal de Torrefetas i Florejacs i amb el Solsonès, a L'Est amb elterme municipal de Biosca, al Sud Amb els termes de Massoteres i Torrefeta i Florejacs i al'Oest amb la comarca de la Noguera. Té una població de 500 habitants, triplicant-la al'estiu, degut a les persones que han optat per aquest poble com a segona residència.

El Complex es troba ubicat a la zona Sud-Oest del poble, justament al costat de la novaentrada d'aquest, en un terreny pràcticament pla, al costat de la Riera de Sanaüja.

La situació i emplaçament exactes poden observar-se en els plànols 1 i 2.

Les instal·lacions esportives s'han encarat el més al Nord possible, intentant evitard’aquesta manera l'enlluernament dels jugadors quan s'entrenin o es juguin partits en horesde sol.


6

El Complex queda de limitat al Nord per la carretera d'entrada al poble, al Sud s’hi trobenla zona d'horta i el riu Llobregós, a l’Est per l'escola, on els alumnes d'aquesta podranaprofitar per realitzar les seves activitats esportives i a l’oest trobem la carretera d'accés alpoble i camps de conreu.

2.1.3 Companyia Subministradora d'Energia

La companyia responsable del subministrament elèctric es FECSA, aquesta farà elsubministrament de l'energia en baixa tensió des de l'estació transformadora més propera alcomplex a través d'una escomesa amb una potència total de

2.1.4 Conservació de les Instal·lacions

Es considera com a conservació bàsica de les instal·lacions el recanvi de les làmpades cada13.000 hores de funcionament, corresponent aquesta durada a tes anys de vida en serveicontinu.

2.1.5 Normativa

Es compliran les disposicions del govern central:

Reglament de Baixa Tensió, les normes a considerar són:-MI BT-009 Instal·lacions d'enllumenat públic.-MI BT-015 Comptadors.-MI BT-016 Dispositius principals de comandament i protecció-MI BT-020 Protecció contra sobreintensitats i curt circuits.-MI BT-021 Protecció sobre contactes directes i indirectes.-MI BT-025 Instal·lacions en locals de pública concurrència.-MI BT-027 Instal·lacions en locals de característiques especials.-MI BT-032 Receptors per enllumenat.-MI BT-039 Posada a terra.

Resolució interpretativa del MIBT-009. Resolució del 17 de maig del 1998 de ladirecció general de seguretat i qualitat industrial.

Instruccions tècniques complementàries del reglament de Baixa Tensió.

Reial Decret 2949/1982 de 15 d'octubre on s'aprova el Reglament i normesd'escomeses elèctriques.

Normes UNE de l’Institut Nacional de Racionalització i Normalització del Treball,de les quals es tindrà atenció:

-UNE 3080. Qualitat de l’acer dels suports.-UNE 14011. Qualitat de les soldadures.-UNE 37508. Recobriments galvanitzats.-UNE 20324. Característiques mecàniques lluminàries.-UNE 21123. Cables elèctrics de distribució.-UNE 20432. No propagació de la flama.-UNE 21147. Baixa emissió d’halògens.


7

-UNE 53111, 53112 i 53023. conduccions plàstiques.-UNE 21103. Fonedissos.-UNE 20104. interruptors seccionadors.-UNE 21011. norma de qualitat dels conductors.-UNE 20347. interruptors electromagnètics.-UNE 20383. interruptors diferencials.-UNE 20324. caixes i quadres elèctrics.

Normes particulars de la companyia subministradora d' energia elèctrica.

NTE (Normes Tecnològiques de l’Edificació).

Normes CEI, amb especial atenció a les normes següents:

-CEI 525. característiques mecàniques lluminàries.-CEI 439. aï llaments armaris.-CEI 529. resistència a la intempèrie dels armaris.-CEI. Característiques contactors de potència.

Llei de Riscos Laborals.

I totes aquelles altres normatives i reglaments que afectin a les instal·lacions arealitzar en el moment de la seva execució.

2.1.6 Bibliografia

En la redacció d'aquest projecte han estat consultats, i utilitzats, els programes,llibres, manuals i catàlegs que s’enumeren a continuació:

Proqrames:

- Programa per al càlcul d’il·luminació de la casa Garandini.

- Programa CAD 2000.

- OFFICE 2000 per a la redacció del projecte.

Llibres i Manuals:

- Instal·lacions Esportives (CEAC)

- Sistemes d'il·luminació i Projectes d'Enllumenat (CEAC) .

- Luminotècnia Pràctica i Càlcul d'Il·luminàncies i Uniformitats en EnllumenatPúblic, de l’Enginyer Industrial Jose Luís Casado Lou.

- Manual d’Automatització i Distribució d’Energia KLÖKNER MOELLER.

- Manual de Distribució Industrial UNELEC VYNKIER .


8

- Guia pràctica per a usuaris d'AUTOCAD 2000.

- Guia pràctica per a usuaris de WORD PERFECT WINDOWS.

Catàlegs:

- Catàleg de lluminàries CARANDINI

- Catàleg de bàculs i columnes de BACULOS S.A.

- Catàleg d'interruptors horaris HAGER.

- Catàleg d'interruptors crepusculars GAVE.

- Catàleg de resistències calefacció per a armaris LEGRAND

- Catàleg d’embarrats LEGRAND.

- Catàleg de contactors de potencia KLÖCKNER MOELLER.

- Catàleg de cables PIRELLI.

- Catàleg de connectors elèctrics SIMEL IBERICA.

- Catàleg d’aparamenta de baixa tensió (interruptors automàtics, interruptorsdiferencials i fonedissos) UNELEC VYNCKIER.

- Catàleg d’armaris de poliester URIARTE ELEKTRO S.A.


9

2.2 Enllumenat Públic

En aquest punt es descriurà les instal·lacions de l’enllumenat general i els dels vasos de lapiscina.

En tots els aspectes es seguiran criteris de reducció al màxim de materials i d’unitatsd’obra, amb la finalitat d’aconseguir una utilització racional dels materials i mitjansdisponibles, o sigui, que no sobrin elements, però que tampoc en faltin. D’aquesta maneraes contribuirà activament a la reducció de costos de la instal·lació.

Entenem com l'enllumenat general, a l'enllumenat utilitzat per il·luminar els espais que nos'utilitzen per activitats esportives, és a dir, la zona de la piscina i tota la zona de l'àreapoliesportiva, s'ha intentat buscar, a part de la màxima uniformitat possible, els elements,estèticament parlant, que no trenquin amb l'harmonia del complex. Per això s'ha utilitzatuna única columna, la columna múltiple de la casa Carandini, veure plànol 11, i un soltipus de lluminària, també de la mateixa casa, Efapar-1531/H, veure plànol 12.

A l'àrea de la piscina trobem un conjunt escultòric, per il·luminar-lo s'ha utilitzat elprojector RI-501/R de la casa Carandini, veure plànol 13, aquest és de vapor de Mercuriamb halogenurs, així s'aconsegueix un doble ambient, a l'utilitzar per l'enllumenat generallluminàries de vapor de Sodi i pel conjunt escultòric vapor de Mercuri.

S'ha considerat precís la utilització de focus per il·luminar el fons de la piscina, els empratssón del model PJQ-300 de la casa Carandini, veure plànol 14, per ressaltar el seu disseny.Aquests focus estaran connectats amb el conjunt d'il·luminació exterior.

En projectar una instal·lació d’enllumenat s'han de tenir en compte una sèrie de criteris demanera que quedi assegurada la bona qualitat elèctrica i luminotècnia d’aquesta. Elscriteris més importants que hem tingut en compte han estat els següents:

- Màxima interdistància possible entre punts de llum.

- Facilitat en el manteniment de la instal·lació.

- Bon nivell d’il·luminació mitjana.

- Uniformitat en la il·luminació.

- Evitar l'enlluernament.

2.2.1 Descripció dels Elements d'Enllumenat

2.2.1.1 Columna

S'ha triat una columna que no trenqui l'harmonia del disseny del complex, per aquest motius'ha escollit la Columna Múltiple de la casa Carandini, veure plànol número 11, encara queel seu cost sigui una mica elevat.

La columna es de tipus cilíndrica de 21,9 cm de diàmetre, formada per un sol tram.Disposa de 3 portes de grans dimensions per l'accés als equips. Amb tres conjunts de lires


10

articulades amb capacitat per 4 projectors cada una, permeten orientar en els tres eixos decoordenades.

La columna està protegida mitjançant galvanitzat en calent.

Fixació mitjançant 4 perns de mètrica 22 per 600 mil·límetres per la columna de 10 metres,que es l'escollida.

2.2.1.2 Làmpades

En aquest enllumenat s'han utilitzat tres tipus de làmpades diferents:

- Vapor de Sodi d'alta pressió.

- Vapor de Mercuri amb halogenurs.

- Halògens amb reflector metàl·lic.

2.2.1.2.1 Làmpades de Sodi d'Alta Presió

La llum que proporcionen es groc-taronja i pràcticament monocromàtica, de manera queels seu IRC és molt baix, és a dir, els colors pràcticament no es distingeixen o son confosossota els efectes d'aquesta llum.Encara que, aquest to de 586/589 nm és molt especial, de fet es pràcticament el puntcromàtic de l'ull humà, on aquest posseeix major agudesa visual. Per això, la visió en detallsota aquesta llum es simplement esplèndides, doncs es poden apreciar els volums amb unaagudesa superior a la que hi hauria amb la llum blanca.

Aquestes llànties tenen molts alts rendiments lumínics, 130 lm/W, una de les més altes delmercat.

Aquests làmpades necessiten per la seva encesa pics de voltatge del voltant de 3000 V. Peraixò l'ignitor utilitzat no es connecta directament a través de la làmpada, sinó mitjançantd'una presa apropiada del debanat que actua així com un transformador elevador per lasimpulsos generats en l'ignitor.

2.2.1.2.2 Làmpades de Mercuri amb Halogenurs

Aquest tipus de llànties es basen amb la tecnologia del vapor de mercuri amb addiciód'altres elements en minúscules quantitats, especialment terres rares com Tali, Indi, Iridi iEscandi, a més de metalls com Sodi i Mercuri, d'aquesta manera s'aconsegueix unaexcel·lent reproducció cromàtica.

Com altres fonts de descàrrega tenen un espectre a ratlles, on generalment a les ratllescaracterístiques del Mercuri se'ls afegeix les grogues del Sodi, les blaves i vermelles del'Indi i la verda del Tali, resultant una llum molt balancejada amb una excel·lentreproducció cromàtica.

Les làmpades de descarrega halogenurs metàl·lics tenen un índex de reproducció cromàticadifícilment superable, tan sols per la incandescència i certs fluorescents.


11

De fet posseeixen un IRC prové al 93, que les fa indispensables per moltes aplicacions onel color és crític.

Aquestes làmpades necessiten d'un sistema d'arranc, a excepció de les que funcionen ambelectrodes de calentament independents.

Aquest aparell és una espècie de condensador molt especialitzat que proporciona una sèried'impulsos d'alta tensió, entre 3 i els 10 kV, depenent del model, per iniciar el procésd'encesa connexionats segons les especificacions de cada tipus.

Aquestes làmpades tenen un període d'arranc. Si s'interrompeix la corrent durant un elperíode d'arranc, pot haver-hi la possibilitat de que el bulb de quars quedi ennegrit degut ala ionització parcial, i que desprès sigui impossible arrancar-les de nou ja que la tensió del'arrancador pot ser insuficient en aquest cas. L'única solució es localitzar un arrancador demajor tamany, que a vegades pot necessitar de 20 kV o més, cosa bastant difícil de trobarfora d'un laboratori.

2.2.1.2.3 Làmpades Halògenes amb Reflector Metàl·lic

Són làmpades de filament incandescent a les que s'han incorporat nitrogen i argó, gasos deiode i brom, incorporant aquests gasos es produeix el "cicle del halogen" allargant la vidadel filament.Aquestes làmpades consisteixen en un bulb de quars que conté el filament en atmosferad'halògens i un reflector comunament estampat en alumini superpuresa de porus tancat oaltre metall, acabat amb un alt índex de reflexió i superfície llisa, conformant de maneraque el feix es dirigeixi a un punt focal concret.

2.2.1.3 Lluminàries

S'han utilitzat tres tipus de lluminàries diferents:

- EFAPAR-1531/H.

- RI-501/R.

- PJQ-300/TF.

2.2.1.3.1 EFAPAR-1531/H

Projector que es caracteritza pel seu precís control de la llum emesa per la làmpada, el quepermet la utilització en il·luminacions a grans distàncies.

Al ser construï t íntegrament en alumini el seu pes es reduï t, 5.2 kg, el que representa unavantatge quan es munta sobre estructures elevades.

Aquest projector està compost dels següents elements principals:

- Armadura: de xapa alumini anoditzat de 1,5 mm de gruix. Per la seva partexterior està protegida amb pintura anticalòrica resistent a la intempèrie.


12

- Tancament: format per vidre pla templat, resistent a l'impacte i al xoc tèrmic, enque es munten les peces de tancament, inoxidables i amb un sistema indicadordel grau d'intempèrie. Desprès l'obertura, el vidre queda suspès d'un fiasdor, elque permet la realització de les operacions de neteja i canvi de làmpada deforma còmoda i segura.

- Junta d'hermeticitad: d'etileno-prpilé, resistent a l'envelliment i a la temperatura.

- Reflector: construï t en xapa alumini d'elevada puresa (99,99%) i amb estudiatdisseny per a que s'obtingui un feix controlat.

- Forqueta de fixació: construï da amb acer galvanitzat d'extraordinària robustesa isubjecta a la part posterior de l'armadura mitjançant dos cargols de caphexagonal, d'acer inoxidable, per la seva orientació.

- Portalàmpades: de porcellana reforçada amb sistema de retenció i muntat sobreun tub d'enfocament que s'ajusta a l'armadura a través d'un prensaestopas.

- Grau de protecció: té un grau de protecció IP-55, segons la definició de lanorma UNE 20324-78.

Diagrames:

Diagrama PolarValor Màxim: 3170.95 cd/klm


13

Diagrama Cartesià

Isocandeles Unitàries


14

Isolux Unitàries

Posició Punt de llum X[m] Y[m] Z[m] Rotació X[º] Y[º] Z[º]

0.00 0.00 5.00 0.00 0.00 0.00

Altura [m]: 1.250 1.666 2.500 5.000 10.000 15.000 20.000 30.000 35.000Factor : 16.000 9.007 4.000 1.000 0.250 0.111 0.063 0.040 0.020

2.2.1.3.2 RI-501/H

Projector que es caracteritza per la seva construcció en acer inoxidable i per sersubmergible.

La seva sòlida construcció i els materials utilitzats permeten garantir una llarga vida enservei.

Estan compostos pels següents elements principals:

- Armadura: construï da, totalment, en acer inoxidable, tipus AISI 304, amb ungruix mínim de 0,8 mm. Una forqueta orientable, també d'acer inoxidable,permet que l'aparell pugui adoptar la posició més convenient. L'entrada decables es realitza a través d'un prensastopas de ¾ de polzada situat a la partposterior lateral de l'aparell.

- Cèrcol de tancament: en el qual es munta el vidre pla templat de 6-8 mm degruix. Una junta de cautxú silicona amb una puresa Shore A de 60º i resistent auna temperatura de treball de 100ºC garantitza l'hermeticitat. El tancaments'aconsegueix mitjançant cargols imperdibles especials d'acer inoxidable.


15

- Portalàmpades: situat a l'interior de l'aparell, sobre un pont, de porcellanareforçada.

- Grau de protecció: de l'envolvent, segons les prescripcions de la norma UNE20.324-78, es IP-687 (a la tercera xifra no s'inclou el vidre). Pot treballar a unaprofunditat de 15-18 metres.

Diagrames:


Diagrama Cartesià


16


Isolux Unitària


0.00 0.00 5.00 0.00 0.00 180.00

Altura [m]: 1.250 1.666 2.500 5.000 10.000 15.000 20.000 30.000 35.000Factor : 16.000 9.007 4.000 1.000 0.250 0.111 0.063 0.040 0.020


17

2.2.1.3.3 PJQ-300/TF

Aquest projector està dissenyat per la seva aplicació en llocs on es precís la il·luminaciósubaquàtica, piscines, fonts, estanca i en general, per els casos en que es precisin aparellsemportats submergibles.

Aquest projector només permet l'ús de làmpades amb reflector incorporat del tipus PAR-56300W/12V, degut al funcionar únicament amb el projector submergible.

Aquest projector està compost dels següents elements principals:

- Armadura: construï da amb poliester reforçat amb fibra de vidre, resistent a lacorrosió. Disposa d'una entrada pel cable d'alimentació que es fixarà mitjançantun rècord.

- Juntes d'hermeticitad: que es localitzen en l'ensemblatje de l'armadura amb lalàmpada, i aquesta amb el cèrcol exterior embellidor. Realitzades amb silicona,resistent a l'envelliment i a la corrosió, conferint-li un grau de protecció IP-68.

- Anell embellidor: de poliester reforçat de color blanc. En aquest s'ha disposatun cargol regulador i una motlla de pressió, ambdós d'acer inoxidable, quepermeti el tancament i l'obertura de tot el conjunt amb una lleugera pressió.

- Elements de fixació: format per dos suports cargolats a l'armadura i a aquests lacorresponent forqueta de fixació, totes les peces en xapa d'acer inoxidable AISI-304. La forqueta de xapa de 30x3 mm, disposa d'un taladre central de diàmetre12 mm.

2.2.1.4 Equips Elèctrics Necessaris

Tots i cadascun dels punts de llum del Complex portaran incorporat l’equip elèctricnecessari per a compensar el factor de potencia fins a valors propers a la unitat i alhoralimitar la corrent de la llàntia, fonamentalment en el moment de l’arrencada.

Els equips elèctrics no estaran integrats dins la mateixa lluminària, en el cas delsprojectors instal·lats a les columnes, aquests estaran a dins les columnes, i pel projector delgrup escultòric estarà habilitat al costat.

L’equip elèctric a incorporar a la lluminària, està en funció de la llàntia utilitzada. En totsels projectors utilitzats en l'enllumenat exterior s'ha emprat una llàntia de 400 W de V deSodi exceptuant el projector que il·lumina el conjunt escultòric que es de 250W de V deMercuri amb halogenurs.

2.2.1.4.1 Balast

Són els elements utilitzats per a limitar la intensitat que circula per les llànties als valorsnecessaris per que el funcionament de les mateixes sigui el més adequat. Són de tipusinductiu.


18

En el cas de la utilització amb llànties de vapor de sodi en alta pressió, el balast ha d’anarassociat a un cebador electrònic apropiat.

Aquest conjunt balast-cebador permet obtenir una millor fiabilitat de les característiqueselèctriques dels balasts.

2.2.1.4.2 Cebadors Electrònics

Els cebadors electrònics Garandini han estat estudiats, dissenyats i fabricats com aelements d'un sistema: llantia-balast-cebador amb la finalitat d'optimitzar el rendiment il'eficàcia de la llàntia. La seva tasca consisteix a superposar un o diversos impulsos detensió quan la llàntia encara no esta cebada, amb la finalitat de posar-la en funcionament.

La temperatura de treball d'aquests cebadors ha d’estar compresa entre -200C i +700C.

Per a un cable de capacitat més petita o igual a 200 pF/m, la distància entre la llàntia il’aparellatge no ha de sobrepassar els 30 metres. En el nostre cas aquest problema quedaeliminat, donat que les lluminàries que utilitzem en aquest projecte porten l’equipelectrònic incorporat i per tant la distància que separa la llàntia de l’equip electrònic seràcom a màxim d’uns pocs centímetres.

2.2.1.4.3 Condensadors

El condensador és l'element elèctric que generalment va associat al balast. En el nostre casaquest va connectat en paral·lel a la xarxa elèctrica d'alimentació, amb la finalitat decorregir el factor de potència de la llàntia.

Els condensadors de la marca Garandini tenen l’envoltall de plàstic i porten una regletaincorporada per la seva connexió.

La seva fixació a la placa es fa mitjançant el cargol que porta incorporat en un dels seusextrems.

Aquests condensadors compleixen la normativa del Comitè Electrotècnic InternacionalCEI 252 i 256, així com també la normativa específica de diversos estats europeus.

2.2.1.4.4 Transformadors Reductors

Els transformadors reductors estan destinats a la separació de circuits i garantir la seguretatdels banyistes quan els projectors subaquàtics estan en funcionament.

Aquest tipus de transformadors redueixen la tensió de 220 V a una petita tensió deseguretat de 12V.

Té els circuits apantallats i al secundari té tres terminals, segons la distància que hi hauràentre aquests i el focus, una per distàncies de 10 m, una altra per 20m i l'última perdistàncies de 30m.

Aquests estan especialment dissenyats pel model de projector PJQ-300 de la casaCarandini, s'han d'instal·lar a una alçada mínima de 50 cm per sobre del terreny de la vora


19

superior de la piscina i a un mínim de 1,20 m del perímetre de la piscina, segons indica lainstrucció 028 del Reglament de Baixa Tensió.

2.2.2 Canvi de Nivell d'Il·luminació

L’interval de temps durant el qual es posi en funcionament el nivell d'enllumenat reduï thaurà de ser determinat per l’organisme o entitat competent en la matèria.

Generalment l'organisme encarregat de determinar els intervals de funcionament tant delnivell d'enllumenat normal com del nivell d’enllumenat reduï t és l’Ajuntament de lalocalitat, donat que és normalment aquest en qui paga el rebut de la llum. En el nostre casaixí serà.

El circuit de control general, o sigui, el que posa en funcionament l’enllumenat públic detot el Complex amb el nivell normal d’il·luminació està integrat per un Interruptor horaride la casa HAGER amb denominació EH 137, un interruptor crepuscular modular de lacasa GAVE amb denominació GAVE 1422 que permet una regulació de 2 fins a 10.000lux, i un contactor de potencia del fabricant KLÖCNER MOELLER amb designació DIL 4Mapte per a potencies de fins a 55 kW.

Mitjançant un commutador es seleccionarà el mecanisme que es vol que engeguil’enllumenat.

2.2.3 Previsió de la Potència

La instal·lació d'enllumenat públic comptarà amb 5 línies diferents.

La primera, L1, està formada per 3 projectors tipus EFAPAR-1531/H, amb una làmpadade vapor de sodi de 400 W, col·locats en columnes, il·luminaran la zona perimetral de lapiscina i estaran en servei tota la nit. La previsió de potència d'aquesta línia és de 1200 W,però s'ha de multiplicar pel factor 1.8, segons ens indica la instrucció MI BT 009, al serllànties de descàrrega, en total serà de 2160 W.

La segona línia, L2, compta, també, amb 3 projectors tipus EFAPAR-1531/H de vapor desodi de 400W, però a més hi s'inclou a la línia el projector RI-501/R amb la llàntia devapor de mercuri de 250 W, que il·lumina el conjunt escultòric de les piscines, aquestalínia està en servi des de que es connecta l'enllumenat públic fins que entra enfuncionament l'enllumenat reduï t. La potència estimada per aquesta línia es de 2610 W

La tercera línia, L3, s'encarrega de la il·luminació subaquàtica amb projectors PJQ-300amb una làmpada halògena de 300 W, en aquesta línia hi ha un total de 24 projectors, ambuna potència total de 12960 W, amb el factor ja inclòs. Els transformadors reductors ques'utilitzen estaran centralitzats en 4 punts diferents, veure plànol 4, per poder complir ambles cdt que s'exigeixen.

Les dos línies, L4 i L5, següents il·luminaran la zona esportiva, cada línia estarà compostaper 2 projectors EFAPAR-1531/H de vapor de sodi de 400W, la potencia de les quals seràde 1440 W. Es diferencien per que la L4 funcionarà tota la nit i la L5 es desconnectaràquan s'activi l'enllumenat reduï t.


20

La previsió de la potència total d'enllumenat públic serà de 20610 W. Aquest consum esveurà considerablement reduï t quan s'activi l'enllumenat reduï t, que passarà a ser de 3600W, només funcionaran les línies L1 i L4.

2.2.4 Centre de Comandament i Protecció d'Enllumenat Públic

L'alimentació i control de tots els punts de llum de l'enllumenat públic, així com laprotecció dels circuits que els alimenten es realitza des del Centre de Comandament iProtecció.

Un aspecte que s'ha tingut especial atenció ha estat l'equilibri de càrregues: En tot elscircuits de l'enllumenat públic, sense excepció, s'ha intentat carregar cada fase amb elmateix nombre de punts de llum aconseguint d'aquesta manera un equilibri pràcticamentperfecte.

L'accionament de l'enllumenat públic serà automàtic i es podrà triar entre posar-lo enmarxa a una hora prefixada (mitjançant un interruptor horari), o bé quan es faci fosc(mitjançant un interruptor crepuscular).

En principi, a dos quarts d'una de la matinada, o una altra hora que prefixi l'autoritatcompetent d'aquest assumpte) s'ha previst que entri en funcionament l'enllumenat reduï t,que consistirà en apagar de forma automàtica la meitat de les lluminàries col·locades a lescolumnes i la totalitat dels focus de la piscina, reduint d'aquesta manera la potèncialluminosa considerablement i per tant, també, la despesa de energia elèctrica.

L'enllumenat reduï t entrarà en funcionament mitjançant temporitzadors que actuaran sobreels respectius contactors que desconnectaran els punts de llum previstos.

L'accionament i l'apagada de l'enllumenat públic, tot i estar completament automatitzat,tindrà també la possibilitat d'accionament manual. Aquesta precaució la prenem en previsiód'una hipotètica avaria dels mecanismes automàtics

L'equip de mesura necessari s'instal·larà al costat de la caixa general de protecció i serà deltipus, model i característiques que estableixi l' empresa distribuï dora d'energia elèctrica.

Immediatament desprès de l'equip de mesura i desprès dels fusibles de seguretats'instal·larà un Interruptor Magnetotèrmic Tetrapolar per al control de la màxima potènciadel tipus D-160SN In = 50A Pt = 30 kA de la casa Unelec Vynckier.

El centre de control estarà integrat físicament per un armari de la sèrie EH3-21 de la casaUnelec Vynckier, especialment dissenyat per a distribucions amb cables enterrats irecomanat pel fabricant per utilitzar-lo en instal·lacions d'enllumenat públic.

Aquest armari està especialment dissenyat per a instal·lar-lo directament sobre el terra itenen una gran resistència a tot tipus d'inclemències meteorològiques així com unaexcepcional resistència contra accions vandàliques.


21

2.2.4.1 Elements del Centre de Control i Protecció

El centre de control comptarà amb els següents elements:

- Comptador trifàsic de Potència Activa i Reactiva de simple tarifa de la marca imodel designat per l'empresa distribuï dora d'energia elèctrica.

- 3 fusibles d'us general Ig calibre 50 A de la casa Unelec Vynckier.

- 1 interruptor automàtic tetrapolar de control de màxima potència del tipus D-160SN In = 50A Pt = 30 kA de la casa Unelec Vynckier.

- 1 commutador tetrapolar de 3 posicions de la casa Unelec Vynckier.

- 1 contactor electromagnètic DIL 4 M 35 kW de Klöckner Moeller.

- 1 interruptor crepuscular Gave 1422 regulable de 2 a 10000 lux.

- 1 interruptor horari Hager EH 137 amb reserva de marxa.

- 1 commutador bipolar de dos posicions Unelec Vynckier.

- 12 fusibles d'us general calibre 35 A d' Unelec Vynckier.

- 3 fusibles d'us general calibre 40 A d' Unelec Vynckier.

- 5 interruptors diferencials tetrapolars Unelec Vynckier INT D 4P 40 A 3mA

- 5 interruptors automàtics tetrapolars de 15 A d'Unelec Vynckier.

- Un calefactor de 60 W de la casa Legrand accionat mitjançant un termòstatregulable, per al correcte funcionament de tota l'aparamenta del Centre a baixestemperatures exteriors.

2.2.5 Elements Característics de l'Enllumenat Públic

2.2.5.1 Interruptor Horari.

L’interruptor horari utilitzat serà de la casa Hager amb denominació EH 137. La funciód'aquest element és l’accionament i la desconnexió automàtica de les instal·lacionsd'enllumenat públic.

Amb aquest interruptor s'aconsegueix controlar l'horari i els períodes de funcionament delsreceptors, estalviant energia i optimitzant recursos.

L'interruptor horari s'ha escollit amb esfera horària diària i reserva de marxa (en previsióde talls d’energia) .

La posada en hora d’aquests aparells és simple i precisa; la regulació s'efectua per rotacióde l'esfera i ajustant l'hora mitjançant les agulles. La tapa transparent que incorporen evita


22

el desajustament involuntari o accidental de les agulles. Així mateix, permet visualitzarperfectament el programa establert.

Tots els interruptors horaris d’aquesta casa porten a la tapa frontal de cada aparelll'esquema de connexió i les seves principals característiques elèctriques, facilitant d'aquestamanera les tasques de connexió i d’instal·lació a l'operari que les realitzi.

Les especificacions tècniques més importants de l’interruptor Horari HAGER EH 137 són:

- Tensió d'alimentació 220V T/-10% 50/60Hz.

- Poder de tall, en connexió directa, 2,5A a 250V amb un fdp 0,6 inductiu.

- Consum 1VA.

- Sortida: 1 contacte commutat.

- Poder de tall en connexió directa.

- Esfera diària amb unitats de 30 minuts.

- Precisió de funcionament : +/- 6 minuts/any.

- Reserva de marxa de 150 hores.

- Temperatura de funcionament des de –20ºC fins a +55ºC.

2.2.5.2 Interruptor Crepuscular.

L'interruptor crepuscular escollit per a la instal·lació d'enllumenat públic serà de la casaGave, amb denominació IC GAVE 1425, amb un índex de protecció IP 54. Aquest elementpermetrà, de forma similar a l'interruptor horari, el funcionament automàtic de lesinstal·lacions d'enllumenat públic.

Aquest aparell s'utilitza per governar circuits d'enllumenat en funció de la llum ambiental,mitjançant una cèl·lula fotoelèctrica, separada de l'interruptor.

La cèl·lula fotoelèctrica mesura la intensitat lumínica. En funció dels lux programats,obrirà o tancarà el circuit de potència a través de contacte commutat de que disposa.

Característiques tècniques més destacades de l’IC GAVE 1422 són les següents:

- Tensió d'alimentació: alterna 220V T/-10% 50/60Hz.

- Poder de tall de 16A a 250V amb un fdp igual a 1.

- Llindar d'accionament a través de 3 posicions, de 2 a 100 lux, de 2 a 1000 lux ide 2 a 10000 lux.

- Temporització d'endarreriment de l'encesa: 8 segons.


23

- Temporització d'endarreriment de l'apagat: 38 segons.

2.2.5.3 Commutadors

Es tracta d’elements senzills, però molt importants, donat que ens permetran triar entre elcontrol manual o automàtic de la instal·lació d’Enllumenat Públic, i entre el funcionamentautomàtic per Interruptor Horari o bé per Interruptor Crepuscular.

En el Centre de Control i Protecció n'hi haurà dos. Un d’ells serà bipolar, 220 V i In de finsa 20A i serà el que ens donarà l'opció d'accionar l'Enllumenat Públic de forma automàticamitjançant l'Interruptor Horari o bé mitjançant l’Interruptor Crepuscular. Aquest serà de lacasa Klöckner Moeller amb denominació TQ-2-8221/IVS/ 20A.

L'altre commutador ens permetrà triar entre l'accionament manual o automàtic del’Enllumenat Públic. Disposarà de 3 posicions:

- Posició A: les instal·lacions funcionen de forma automàtica.

- Posició 0: desconnexió de totes les línies d'enllumenat, d'aquesta manera espodran realitzar treballs amb l'absència total de tensió.

- Posició M: permetrà el funcionament en manual de la instal·lació. Aquestaposició no més es preveu en el cas de fallida dels dos mecanismes que permetenl'accionament automàtic.

Aquest Commutador serà tetrapolar d'accionament per gir i podrà suportar sense dificultatuna intensitat nominal de 100 A a 250 V. Un commutador d'aquestes característiques és eldenominat T5-4-88/IVS/100A de la casa Klöner Moller.


24

2.3 Enllumenat de les pistes esportives

Les instal·lacions d'enllumenat de les zones esportives tenen com a finalitat l'obtenció deles condicions lumíniques més apropiades per a que s'hi puguin desenvolupar ambnormalitat, durant les hores d'absència de llum solar, els esports per als quals estandissenyades.

Es pot considerar com a desenvolupament amb normalitat, segons les condicions visuals:

- Els jugadors no pertorben la velocitat ni la precisió de la seva actuació.

- Els espectadors poden seguir el joc amb un mínim esforç.

A part l'enllumenat s'ha integrar dins l'estil arquitectònic del lloc on està ubicat.

S'ha de tenir en compte la categoria en la qual es desenvoluparà cadascun cels esports,doncs no és el mateix el nivell d'il·luminació que es necessita per il·luminar un camp defutbol on s'hi juga partits de primera divisió, els quals són retransmesos per televisió, queel que es necessita per il·luminar un camp d'entrenament o de petites competicionsesportives. Per aquest motiu es pot definir quatre categories: de distracció, d'entrenament,de competició normal i de competició professional.

Les nostres instal·lacions les preveiem, en tots les dos pistes, per a nivells d'entrenament,doncs l'ús que es farà d'aquestes instal·lacions serà, per l'equip de futbol local,d'entrenament, i per la resta d'usuaris, per petites competicions entre amics.

Els nivells d'il·luminació estan fixats per tot tipus d'organismes, des de fabricants dematerial d'il·luminació, estats, organismes internacionals,... Aquests nivells es solen fixarde manera impírica, basant-se en molts anys d'experiència.

Els nivells mínims recomanats que s'han escollit per aquesta instal·lació els ha marcat laGeneralitat de Catalunya que fixa com a nivell mínim d'il·luminació horitzontal mitjà de200 lux.

Un paràmetre molt important també és la uniformitat. Aquesta també ve estipulada per laGeneralitat de Catalunya i dicta que aquesta ha de ser com a mínim de 0,6.

Les il·luminàncies mitjanes i uniformitats assolides per la pista poliesportiva ha esta de 199lux i 0,6 respectivament, per la pista de tenis 213 lux com a il·luminància mitjana i 0,79com a uniformitat mitjana.

L'única manera d'incrementar encara més les uniformitats seria augmentant el nombre delluminàries i reduint la distància entre columnes. Aquestes dues mesures porten implícitesl'increment del nombre de projectors, de llànties i de columnes a instal·lar; i d'això s'enderiven de forma immediata les següents conseqüències :

- Augment innecessari de les despeses de la instal·lació, donat que la il·luminànciamitja i les uniformitats aconseguides actualment ja compleixen les recomanades i,per tant, es pot considerar i acceptar com a definitives .


25

- Increment desproporcionat del nivell d'il·luminació que es vol aconseguir per a lacategoria establerta, i per tant, un increment innecessari de la despesa en energiaelèctrica.

Per il·luminar la pista doble poliesportiva s'ha utilitzat el projector PRS-1001/D, veureplànol 15, per la de tennis s'ha escollit el projector MIG-400/SM de 400 W de la casaCarandini, veure plànol 16, aquests estaran instal·lats a una alçada de 15 i 12 metresrespectivament, mitjançant una columna de secció troncocònica de xapa d'acer galvanitzat,veure plànol 10, de l'empresa Báculos, SA.

2.3.1 Control de l'Enlluernament

Es produeix enlluernament quan en una zona de lluminositat excessiva penetra o estàpropera al camp visual.

A la majoria dels camps d'esport els jugadors han de dirigir freqüentment la seva miradacap d'alt. la supressió total de l'enlluernament, es per consegüent, bastant difícil. Noobstant, l'enlluernament es pot reduir a un mínim amb les següents mesures:

- Apantallat les fonts de llum.

- Controlant el feix de llum amb lluminàries que posseeixin una òptica bendissenyada i reduï t al mínim el flux dispers.

- Montant les fonts de llum a l'altura adequada.

- Agrupant acuradament les fonts d'alta intensitat lumínica i disposant-les deforma que el número de superfícies lluminoses des de una direcció sigui elmínim.

En molts esports com el futbol i el tenis, entre d'altres, hi ha un sentit de principal dedesenvolupament del joc a la llargada del camp, existint, per consegüent, una principaldirecció d'observació. Per aquesta classe d'esports es preferible una il·luminació lateralamb els projectors muntats en fileres a la llargada de les dos bandes laterals. Amb aquestadisposició es redueix el risc d'enlluernament, es consegueix un bon modelat i esproporciona una bona il·luminancia vertical.

A la pràctica les dos primeres solucions dels punts de llum incrementa considerablementles despeses de la instal·lació ja que s'hauria d'augmentar el nombre de projectors iinstal·lar-hi llànties de menor lluminància. Aquestes raons fan que aquest sistema no esporti gairebé mai a la pràctica.

Així doncs, els procediments més àmpliament utilitzats avui en dia pels projectistes són elaltres dos, elevar els punts de llum a una alçada adequada i l'agrupament dels projectors.

Aquesta altura depèn, bàsicament, de les dimensions de la zona a il·luminar i s’admet quela mínima altura acceptable correspon a la determinada per la direcció què, partint dels ullsd’un jugador situat en el centre del terreny de joc, forma un angle de 20º amb lahoritzontal.


26

Evidentment a partir d’aquesta altura mínima com més altes és trobin les lluminàriesmenor serà l’índex d’enlluernament.

Amb l'ajuda de la trigonometria s'ha calculat a l’apartat corresponent de la memòria decàlcul aquestes altures mínimes que han de tenir les columnes dels camps esportius perevitar l'enlluernament. Per la pista doble poliesportiva l'altura mínima es de 9,8 metres il'altura adoptada es de 15 metres, per la pista de tenis l'altura mínima es de 6.75 metres il'adoptada es de 12 metres.

Per als camps de tennis, bàsquet, handbol i futbol sala s’ha adoptat una única altura decolumna, donat que en estar ubicats tots junts en una zona determinada del Complex la triad’una columna de diferent alçada per a cadascun produiria una sèrie de daltabaixos en laseva alienació que donarien una mala impressió del conjunt.

La tria d’una única altura de columna per a tots els camps, excepte el de futbol per lesseves molt diferents característiques, apart d'ajudar a aconseguir una bona estètica respontambé a que la instal·lació i manteniment seran també molt més econòmics, ràpids isenzills.

2.3.2 Descripció dels Elements d'Enllumenat

2.3.2.1 Columna

En aquest cas s´ha optat més per la funcionalitat d'aquest element que no pas pel seudisseny, com ha estat en el cas d'il·luminació pública del complex.

Les columnes triades són de troncoconicitat del 13% amb una tolerància del ±0.5 %,construï des amb xapa d'acer galvanitzat, amb porta de registre.

Fixació mitjançant 4 perns de mètrica 22 per 600 mil·límetres per la columna de 10 metres,que es l'escollida.

2.3.2.2 Làmpada

La tria del tipus de llàntia a utilitzar en les instal·lacions esportives s'ha d'efectuar tenint encompte, principalment, dos punts importants talls com la qualitat de la llum, definida pelseu índex de rendiment en color, què la estableix la seva aptitud per a permetre una bonavisió dels colors, i l’ambient que aquesta llum produeix, el qual pot ser càlid, intermig ofred, paràmetre definit per la temperatura de color

Llànties més apropiades i utilitzades per aquest tipus d’enllumenat són les de vapor deMercuri amb halògens metàl·lics, donada la seva elevada temperatura i rendiment en color.

Tot i que la eficàcia lluminosa i la duració d'aquestes llànties són alguns punts inferiors ales llànties de vapor de Sodi a alta pressió i de vapor de mercuri amb color corregit, aquestsfactors poden considerar-se en un segon pla en el nostre cas, donat que el tempsd’utilització serà molt reduï t comparat, per exemple, amb l’enllumenat públic viari, on enla majoria dels casos és un factor molt més decisiu la duració de la llàntia que no pas lescaracterístiques del color d’aquesta.


27

Així doncs, les llànties que s'han escollit en aquest projecte per a l'enllumenat dels campsesportius són de vapor de Mercuri amb halogenurs metàl·lics de la casa Carandini i la sevapotència serà de 1000 W per la pista doble poliesportiva i de 400 W per la pista de tenis.


Les lluminàries utilitzades són:

- PRS-1001/D

- MIG-400/SM

2.3.2.3.1 PRS-1001/D

Projector polivalent, disponible en Classe I i II elèctrica, de gran resistència mecànica ifàcil manteniment.

Estan dotats d'un sistema d'obertura i de tancament ràpid, sense necessitat d'eines, que a lavegada que garantitza l'hermeticitad, proporciona la comoditat de manipulació pelmanteniment.

El grau d'estanquitat es elevat, IP-65, segons la norma EN-60598.

El projector està compost pels següents elements principals:

- Armadura: formada per tres perfils longitudinals (un central i dos laterals)alumini extrusionat, anodizat, units rígidament entre si.

- Tapes laterals: de fundició injectada alumini, aleació L-2520, acabades enpintura de poliester de color negre. Cada tapa està fixada a l'armadura per mitjàde sis cargols d'acer inoxidable. Una de les dos tapes està prevista de caixa deconnexions, amb regleta de tres elements i toma terra, així com entrada decables per mitjà d'un presestopa PG-13,5; possibilitat d'incorporar,opcionalment, curtcircuits seccionables per cartutxos fusibles de fins un tamany10x38 mm.

- Reflector: de xapa alumini de gran puresa, abrillantat i anoditzat, de fàcilsubstitució.

- Placa portaequips: de xapa de ferro galvanitza. Prevista de dos forats roscats persubjecció a l'interior de l'armadura, que li permet un canvi fàcil i ràpid.

- Vidre de tancament: templat pla, de 5 mm de cruix. El tancament es realitza alpressionar sobre dos perfils longitudinals d'alumini extorsionat, solidàries almateix. Un d'aquests perfils pivota de les tapes laterals, permetent un còmodeaccés a l'interior del projector, pel seu manteniment.

- Junta d'hermiticitat: de silicona, entre vidre de tancament i l'armadura. Estàdeposada perimetralment, en una acanalada existent per tal efecte.L'hermeticitat s'aconsegueix pressionant el vidre contra la junta, el que es


28

realitza per mitjà de dos perfils, d'alumini extrusionat, articulats a l'armadura,que reparteix uniformement a la llargada del projector.

- Portalàmpades: de porcellana, de gran qualitat, muntats sobre un suport, de xapade ferro galvanitzat, que permet diverses graduacions de reclatge, en sentitvertical i longitudinal, per diversos tipus de làmpades i repartiment lluminosos.Els suports dels portalàmpades s'anclen en uns allotjaments que existeixen al'interior de l'armadura, previstos, per diferents reflectors.

- Forqueta de fixació. de dur alumini, àmpliament dimensionada, amb taladrecentral de 17 mm de diàmetre, i quatre de laterals d'11 mm de diàmetre. Essituen a la part superior de l'armadura, centrada, o en un lateral, en unesacanalades existents exteriorment a l'armadura.

Diagrames:

Diagrama PolarValor Màxim: 687,01 cd/klm


29

Diagrama Cartesià



30

Isolux Unitària


0.00 0.00 5.00 0.00 0.00 180.00

Altura [m]: 1.250 1.666 2.500 5.000 10.000 15.000 20.000 30.000 35.000Factor : 16.000 9.007 4.000 1.000 0.250 0.111 0.063 0.040 0.020

2.3.2.3.2 MIG-400/SM

Projector de feix semi-extenxiu amb distribució de llum simètrica.

La seva elevada estanquietad, la incorporació de l'equip i la seva facilitat d'oberturagarantitza la comoditat i simplicitat de manteniment, consisteix un conjunt compacte desenzilla instal·lació.

El projector MIG-400, està compost per les següents parts principals:

- Armadura, construï da en fundició injecta d'alumini, d'una sola peça, on al seuinterior s'allotja el reflector i l'equip auxiliar de les làmpades. En la sevainterior, i separada del reflector per un tabic de xapa de ferro galvanitzat, esdisposa longitudinalment l'equip auxiliar, sobre una plata fixada al fons del'armadura. per mitja de quatre cargols. En aquest compartiment es troba laregleta de connexions, la brida de retenció del cable i la posta a terra. El cabled'alimentació penetra a l'interior a través d'un presaestopas situat en la zonainferior del projector. L'acabat es de color negre, pintat mitjançant resines depoliester.


31

- Vidre de tancament, pla templat, de forma rectangular, de 5 mm de gruix,dipositat arbre un marc, el qual es fixa per mitjà de quatre cargols M 6x20,previstos d'anella de retenció que impedeix la seva caiguda durant l'obertura.Dos frontisses disposades en la part inferior permet que el conjunt quedi suspèsde l'armadura en les operacions de manteniment. L'acabat del mateix és, al'igual que l'armadura, de color negre mate.

- Junta d'estanquitad: de silicona, allotjada en una acanalada en la llargada delperímetre de la boca del projector, que garantitza un grau de protecció IP-65(UNE 20.445).

- Reflector: de xapa d'alumini de gran puresa, anoditzat i abrillantat. De secciótransversal simètrica, que proporciona un feix semi-extensiu. El reflector i elsdeflectors laterals, del mateix material, formen un conjunt que quedi unit al'armadura per dos cargols situats al fons del mateix.

- Portalàmpades: de porcellana de gran qualitat, del tipus E-40. La sevainstal·lació a l'interior de l'armadura es realitza per mitjà d'una peça de suport,de ferro cromatitzat, en L, amb posicions de reglatge per làmpades tubulars oel·líptiques.

- Forqueta de fixació: la fixació del projector es realitza a través d'una forqueta,de passamà de ferro de 50x4mm, tractament d'acabat en color negre, que permetla seva orientació cenital segons la seva posició de muntatge. Disposa d'untaladre central de 12mm de diàmetre i de dos laterals de 10 mm de diàmetrecadascun.

Diagrames:

Diagrama PolarValor Màxim 508,62 cd/klm


32

Diagrama Cartesià



33

Isolux Unitària


0.00 0.00 5.00 0.00 0.00 180.00

Altura [m]: 1.250 1.666 2.500 5.000 10.000 15.000 20.000 30.000 35.000Factor : 16.000 9.007 4.000 1.000 0.250 0.111 0.063 0.040 0.020

2.3.2.3.3 Equips Elèctric Necessaris

Tots i cadascun dels projectors de les pistes esportives portaran incorporat l’equip elèctricnecessari per a compensar el factor de potencia fins a valors propers a la unitat i alhoralimitar la corrent de la llàntia, fonamentalment en el moment de l’arrencada.

Els equips elèctrics estaran integrats dins la mateixa lluminària.

L’equip elèctric a incorporar a la lluminària, està en funció de la llàntia utilitzada. En totsels projectors utilitzats s'ha emprat llànties de 1000 W i 400 W de Vapor de mercuri ambhalogenurs.

L'equip necessari constarà d'un balast, cebador electrònic i un condensador de 28 ìF, totsaquests elements de la cas Carandini.


34

2.3.3 Dades de les Instal·lacions

La instal·lació d'enllumenat esportiu estarà formada per dos línies, una serà l'encarregadad'il·luminar la pista doble esportiva i l'altra la pista de tenis.

Les dades de les línies i altres característiques de les pistes es descriuen els punts següents.

2.3.3.1 Dades de la Pista Doble Poliesportiva

La pista doble poliesportiva, les dimensions de la qual estan normalitzades segons lesfitxes tècniques d'equipaments esportius de la Secretaria General de l'Esport de laGeneralitat de Catalunya, fa 22 d'amplada per 44 de llargada amb un total de 968 m2.

El paviment de la pista es de formigó gris, aquest material té un coeficient de reflexió de0,2 a 0,6, per realitzar els càlculs s'ha escollit 0,35.

La pista estarà marcada per poder-hi practica els esports de futbol sala, handbol,basquetbol, voleibol, badminton i tennis.

La pista té un marge permetran d'1,5 m d'amplada i està envoltada per una tanca permetrande 3 m d'alçada las laterals i de 5 m als fons, amb un marge permetran.

A la banda d'enfront del bar-vestuari està situada una petita grada pels espectadors assitentsen les competicions esportives que es realitzin, aquestes seran d'àmbit local.

S'ha il·luminat la pista utilitzat els projectors PRS-1001/D amb una llàntia de 1000W devapor de mercuri amb halogenurs metàl·lics, en total s'han utilitzat 10 col·locats de maneraque es pugui aprofitar al màxim la seva potència. S'han col·locat a 15 metres d'alçadamitjançant 6 columnes troncocòniques de la cas Báculos, S.A.

S'han distribuï t les lluminàries a les cantonades, concretament 2 per cantonada i 1 a la partcentral de cada banda. D'aquesta manera s'ha aconseguit una il·luminació mitjana de 199lux i una uniformitat 0,74.

Les columnes de la dreta, mirant al Nord, estaran just a balla que separa el complexesportiu amb les escoles del poble i les de la dreta estaran tocant la balla permetran de lapista, per la part exterior, veure plànol 4.

2.3.3.2 Pista de Tenis

La pista de tenis, que també compleix la normativa establerta per la Secretaria General del'Esport de la Generalitat, fa a 10.97 m d'amplada i 23.77 de llargada.

El paviment de la pista de formigó pintat amb additius vermells, la qual cosa implica que elseu coeficient de reflexió està entre 0,1 i 0,35, el valor que s'ha escollit per realitzar elscàlculs és de 0,2.

Tindrà un marge permetran de 3 m als costats i de 5,60 als extrems i estarà envoltada peruna tanca de 3m d'alçada als laterals i 5 a les puntes.


35

Per il·luminar la pista s'han utilitzat 8 projector MIG-400/SM de la casa Carandini,col·locats a una alçada de 12 m, mitjançant columnes de la casa Báculos, S.A.

S'han distribuï t a les bandes a 3 m dels extrems, muntant-ne dos per columna, així s'hapogut aconseguir una il·luminació mitjana de 213 lux i una uniformitat mitjana de 0,79.

Les columnes de la dreta mirant a l'Oest estaran a la tanca que delimita el complex esportiuamb el carrer i les de la dreta estaran tocant la tanca permetran de la pista doblepoliesportiva, veure plànol 4.


La potència que s'ha de previst de les instal·lacions esportives del Complex Esportiu es lasuma de cadascuna de les potències previstes en les dues pistes.

La pista doble poliesportiva consta de 10 projectors de 1000 W, per tant tindrem unapotència de 10000 W, si ho multipliquem pel factor 1,8 establert per la instrucció MI BT009 tindrem una potència de 18000 W.

La il·luminació de la pista de tenis consta de 8 projectors de 400 W, per tant la potència dela pista de tenis serà de 3200 W, multiplicat pel factor 1,8 es tindrà una potència de5760W.

En total la potència que s'ha previst per l'àrea d'esports serà la suma de les dos, 18000 W dela pista doble poliesportiva i 6000 W, arrodonint valors, de la pista de tenis, que fan untotal de 24000 W.

2.3.5 Centre de Control i Protecció d'Enllumenat d'Esports

L'alimentació i control de tots els punts de llum de l'enllumenat esportiu, així com laprotecció dels circuits que els alimenten es realitza des del Centre de Comandament iProtecció.

L'accionament de l'enllumenat esportiu serà manual, a través de l'interruptormagnetotèrmic corresponent, i només s'encendrà quan es vagi a practica alguna activitatesportiva.

L'equip de mesura necessari s'instal·larà al costat de la caixa general de protecció i serà deltipus, model i característiques que estableixi l' empresa distribuï dora d'energia elèctrica,també s'instal·larà els fusibles de seguretat.

Desprès de l'equip de mesura i dels fusibles de seguretat s'instal·larà un InterruptorMagnetotèrmic Tetrapolar per al control de la màxima potència del tipus 160A regulat a100A

El centre de control estarà integrat físicament per un armari de la sèrie EH3-21 de la casaUnelec Vynckier, especialment dissenyat per a distribucions amb cables enterrats irecomanat pel fabricant per utilitzar-lo en instal·lacions d'enllumenat.


36

El centre de control estarà ubicat al magatzem del bar, així l'accionament del l'enllumenatel realitzarà la persona que estigui de responsable del bar



- 1 interruptor automàtic tetrapolar de control de màxima potència del tipus D-160SN I=40A de la casa Unelec Vynckier.

- 2 commutador bipolar de dos posicions Unelec Vynckier.

- 3 fusibles d'us general Ig = 80 A calibre NH0 d' Unelec Vynckier.

- 3 fusibles d'us general Ig = 40 A calibre d' Unelec Vynckier.

- 2 interruptors diferencials d' Unelec Vynckier amb denominació INT D 4P0,003A In = 40A.

- 1 interruptor automàtic tetrapolar de In=40A d'Unelec.

- 1 interruptor automàtic tetrapolar de In=20A d'Unelec.


37

2.4 Electrificació del Bar-Vestuaris

L'edifici central del complex esportiu està concebut per cobrir totes les necessitats que espuguin origina en el complex esportiu, per tant, estarà compost per vestuaris, bar,magatzems i sala de màquines, aquesta al soterrani.

2.4.1 Descripció de la Construcció

L'edifici és una construcció que ha vingut determinada principalment per l'emplaçament iper la funcionalitat.

L'emplaçament ha exigit crear un edifici poc rígid i escultural en combinació amb elpasseig i la zona de piscina, aquest edifici, al ser l'únic que hi ha a la zona esportiva es veude manera insistent.

Com ja s'ha esmentat abans l'edificació del complex estarà dividida en diferents, cada unad'aquestes amb unes necessitats d'electrificació i il·luminació distintes.

En els apartats que segueixen es descriuran detalladament cada part i el seu servei.

2.4.1.1 Vestuaris

La zona de vestuaris està dividida per la meitat, una per les persones que vagin a gaudird'un bany i l'altra part per les que vagin a realitzar una activitat esportiva.

Aquests estan situats a l'entrada del complex, per tant es la primera cosa que es trobal'usuari en entrar en aquest complex, així es dóna facilitat a que les persones que vulguinfruir de les instal·lacions passin primerament pels vestuaris.

El vestuari dels banyistes estarà dividit en dos parts, una per cada sexe, en les qualsconstaran de:

- Zona per canviar-se, on hi ha penjador per la roba.

- Un serveis habilitats per persones discapacitades, amb wàter i lavabo.

- Vestuaris individuals, en els masculins n'hi haurà 3 i en els femenins un nombretotal de 6.

Els vestuaris de la zona esportiva estarà dividit en tres zones:

- Vestuaris femenins.

- Vestuaris masculins.

- Vestuaris pels tècnics, que vagin a arbitrà les competicions que es realitzin,sobretot en la temporada d'estiu.

Cada vestuari estarà compost per:


38

- Zona de canvi de roba.

- Dutxes pels masculí i femení n'hi ha 6 i pels tècnics, només 1.

- Wàter.

2.4.1.2 Bar

Aquest, a l'igual que els vestuaris, estarà dividit en dos parts, una per la zona de lespiscines i una altra per la zona esportiva. Aquesta divisió s'ha aconseguit col·locant dosbarres a cada banda i la part central d'aquesta hi ha instal·lats tots elements necessaris per aque aquest pugui funcionar correctament i satisfactòriament.

Aquest no té parets físiques, així les mateixes persones que atenen als banyistes ho podenfer als clients de la zona esportiva.

Consta de dos terrasses simètriques, una per banda, cobertes pel sostre de l'edifici, però nohi haurà parets que les aï lli del vent i de la pluja, on hi haurà suficients taules i cadires.

A més el bar tindrà un bany, on hi ha un lavabo i un wàter, que es utilitzat pels treballadorsdel bar.

2.4.1.3 Magatzems

La part final de l'edifici, per la banda que toca a la riera, està habilitada pels magatzems.

En total n'hi haurà dos, un per la zona esportiva i l'altre pel bar. L'accés als quals nomésestarà permès a persones autoritzades per l'encarregat del complex esportiu.

Al magatzem del bar estarà ubicat el centre de control i protecció de l'enllumenat esportiu ide l'edifici, així l'encarregat del bar podrà accedir fàcilment a aquest en cas que hi hagi unaanomalia o per qualsevol altra incidència.

El magatzem de la zona esportiva servirà per guardar-hi rets, pilotes i els estris queserviran per mantenir la neteja i l'ordre de tot el complex.

2.4.1.4 Sala de Màquines

Com ja s'ha esmentat abans, aquesta estarà ubicada al soterrani i albergarà totes lesmàquines pel correcte funcionament de la piscina, exceptuant una bomba i dues turbinesd'aire que estan instal·lades al costat de la piscina, aquestes d'us exclusiu pel jacuzzi.

2.4.1.5 Altres Serveis

A més de tots els servies esmentats anteriorment a l'edifici s'hi troba:

- Serveis públics

- Control d'entrada


39

N'hi ha dos i estan ubicats a la zona esportiva i serà utilitzat per aquelles persones que nopractiquin cap esport en aquell moment i hagin vingut al complex pel motiu de lacelebració d'alguna competició local, estan instal·lats al costat del bar, que es onnormalment s'ubica més públic.

El control d'entrada està ficat al principi de l'edifici just a la porta, aquí es produirà lavenda d'entrades per la piscina i el control de les persones que volen accedir al complexesportiu.

2.4.2 Descripció dels elements de la instal·lació

2.4.2.1 Làmpades

Segons l'àrea que s'ha d'il·luminar s'ha escollit dos tipus diferents de làmpades, les qualssón:

- Fluorescents

- Làmpades halògenes

2.4.2.1.1 Fluorescents

S'han triat aquest tipus de làmpada pel seu baix consum, gairebé una quarta part de lesincandescents, amb un flux lluminós similar. Posseeixen un índex de reproducciócromàtica difícilment superable, i duren entre 8 o 10 vegades més que les làmpadesincandescents convencionals.

Addicionalment, la seva eficàcia de fins 90 lm/W (comparant-ho amb 15 lm/W per laincandescència normal i 25/30 lm/W per halògenes).

De les mides de fluorescents que hi ha, s'ha escollit el de 26 mm de diàmetre i una llargadade 1200 mm, al ser fluorescents de 36 W, doncs és el fluorescent estàndard. Degut al seudiàmetre és fàcilment manejable i la seva llargada tampoc no es considerable, el fan adientper utilitzar-lo.

Per senyalitzar les llums d'emergència s'han utilitzat fluorescents, també degut a les bonesprestacions que tenen aquests, però els utilitzats per aquest fi seran de mida i potència méspetita.

2.4.2.1.2 Làmpades halògenes amb reflector metàl·lic

Són làmpades de filament incandescent a les que s'han incorporat nitrogen i argó, gasos deiode i brom, incorporant aquests gasos es produeix el "cicle del halogen" allargant la vidadel filament.

Aquestes làmpades consisteixen en un bulb de quars que conté el filament en atmosferad'halògens i un reflector comunament estampat en alumini superpuresa de porus tancat oaltre metall, acabat amb un alt índex de reflexió i superfície llisa, conformant de maneraque el feix es dirigeixi a un punt focal concret.


40


S'han utilitzat dos tipus de lluminàries:

- LINDA FL 2 x 36

- LINDA COMPACTA EMERGÈNCIA FL 1+1x11 C-ENP

2.4.2.2.1 LINDA FL 2 x 36

Lluminària per 2 làmpades fluorescents utilitzada en llocs on es necessita una granhermeticitat elevada i fàcil manteniment, amb difusor policarbonat, d'elevadatransparència.

La lluminària LINDA, està composta pels següents elements principals:

- Armadura: de policarbonat autoextingible, injectat en una sola peça. Al seuinterior s'integra el reflector, les làmpades i l'equip de les mateixes. Disposad'uns tancaments de policarbonat del mateix color que l'armadura, ques'encasten en uns encaixos disposats per tal fi en l'armadura, que permeten lasubjecció de la cubeta de tancament a l'armadura sense precisar de cap tipusd'eina. L'entrada del cable d'alimentació es realitza pels laterals de l'armadura, através de presaestopas PG-35. Subministre estàndard amb una entrada en unextrem i pre-troquelats a l'altre.

- Cubeta de tancament: de policarbonat transparent autoextingible estabilitzat.Prismatitzat al seu interior.

- Reflector/portaequip: en xapa d'acer cincat pintat en color blanc: en la seva partsuperior, es munten els equips de les làmpades, la toma terra i la regleta deconnexions. La fixació a l'armadura es realitza mitjançant un dispositiu defixació i obertura ràpida.

- Junta d'estanquitad: de policarbonat, esponjosa, disposada a la llargada de unaacanalada perimetral de l'armadura. Sobre ella pressiona la cubeta de tancament,proporcionant un grau d'hermeticitat IP-65.

- Portalàmpades: de fixació automàtica, de policarbonat, color blanc.

- Fixació: al sostre amb una grapa d'acer inoxidable


41

Diagrames:


Isocandeles UnitàriesProjecció Equivalent


42

Diagrama de Flux de ZonaFlux de zona per 1000 lm

Y [gr] 10º 20º 30º 40º 50º 60º 70º 80º 90º 100º 110º 120º 130º 140º 150º 160º 170º 180ºZF(Y)[lm] 15 57 123 207 298 384 455 503 520 522 522 522 522 522 522 522 522 522

Control EnlluernamentIlluminància Mitjana

Angles Gamma 45º 50º 55º 60º 65º 70º 75º 80º 85ºLongitudinal – Semi Pla 90º ---- 6360 6620 6911 7291 7872 8789 10311 13166 20048 cd/m2


43

Isolux Unitària


0.00 0.00 5.00 0.00 0.00 180.00

Altura [m]: 1.250 1.666 2.500 5.000 10.000 15.000 20.000 30.000 35.000Factor : 16.000 9.007 4.000 1.000 0.250 0.111 0.063 0.040 0.020

2.4.2.2.2 LINDA COMPACTA EMERGÈNCIA FL 1+1x11 C-ENP

Molt similar a l'anterior, doncs són de la mateixa sèrie, però amb els diferents tretsdiferenciadors:

- Incorpora un acumulador estanc de niquel-cadmi, amb protecció contra unatotal descàrrec, permet una autonomia mínima de 60 minuts. Amb opció defuncionament no permanent.

- Fixació directa, no necessita cap grapa.


44

Diagrames:

Diagrama Polar

Valor Màxim: 156.00 cd/klm



45

Diagrama de flux de zonaFlux de zona per 1000 lm

Y [gr] 10º 20º 30º 40º 50º 60º 70º 80º 90º 100º 110º 120º 130º 140º 150º 160º 170º 180ºZF(Y)[lm] 15 57 123 207 298 384 455 503 520 522 522 522 522 522 522 522 522 522

Control EnlluernamentIlluminància Mitjana

Angles Gamma 45º 50º 55º 60º 65º 70º 75º 80º 85ºLongitudinal – Semi Pla 90º ---- 1232 1354 1373 1405 1460 1547 1683 1904 2291 cd/m2


46

Isolux UnitàriaPosició Punt de llum X[m] Y[m] Z[m] Rotació X[º] Y[º] Z[º]

0.00 0.00 5.00 0.00 0.00 180.00

Altura [m]: 1.250 1.666 2.500 5.000 10.000 15.000 20.000 30.000 35.000Factor : 16.000 9.007 4.000 1.000 0.250 0.111 0.063 0.040 0.020

2.4.2.3 Equips Elèctrics Necessaris

Tots i cadascun dels fluorescents portaran incorporat l’equip elèctric necessari per acompensar el factor de potencia fins a valors propers a la unitat i alhora limitar la correntde la llàntia, fonamentalment en el moment de l’arrencada.

Els equips elèctrics estaran integrats dins la mateixa lluminària.

L'equip necessari constarà d'un balast, cebador electrònic i un condensador de 28 ìF, totsaquests elements de la cas Carandini.

2.4.2.4 Material Elèctric

En la instal·lació elèctrica de l'edifici s'ha utilitzat el material elèctric següent:

- Interruptor monopolar Plexo 55 monobloc

- Endoll Plexo 55monobloc

- Caixes de connexions Plexo IP 55


47

2.4.2.4.1 Interruptor

Interruptor amb caixa simple ( 72 x72 mm) policarbonat autoextingible bicolor gris,subministrat amb un con multidiàmetre i un con pla amb 2 entrades de cables.

Els borns subministrats oberts, amb cargols imperdibles.

Incorpora una junta d'estanquitat de policarbonat, esponjosa, disposada a la llargada de unaacanalada perimetral de la caixa. Sobre ella pressiona la tapa, proporcionant un graud'hermeticitat IP-55.El corrent màxim que resisteix són 10A a 250V

2.4.2.4.2 Endoll

De similars característiques que l'interruptor, caixa simple ( 72 x72 mm) policarbonatautoextingible bicolor gris, subministrat amb un con multidiàmetre i un con pla amb 2entrades de cables, a més incorpora una tapa, d'aquesta manera la presa de corrent sempreestà aï llada i l'accessibilitat no es tant fàcil.


Incorpora una junta d'estanquitat de policarbonat, esponjosa, disposada a la llargada de unaacanalada perimetral de la caixa. Sobre ella pressiona la tapa, proporcionant un graud'hermeticitat IP-55.

Pressa de corrent on el seu marge de treball està entre 10 i 16 A a 250 V.

2.4.2.4.3 Caixes de Connexions Plexo IP 55

S'ha utilitzat caixes de diferenta mida, segons la quantitat de cables a connexionar i quepassen per la mateixa.

Construï des amb policarbonat autoextingible a 650 ºC (segons NFC 20-455), amb entradesper cons multidiàmetre per tubs i cables.

La temperatura d'utilització oscil·la entre –25º a +40 ºC.

Fixació amb cargol de diàmetre màxim 5 mm o per tac de 7 mm de diàmetre,subministrada amb taps de protecció per als cargols de fixació.

Tancament a pressió i obertura amb un descargolador, en les caixes més petites.Tancament per un quart de volta, en les més grans. Donant una grau d'estanquitat IP-55.


Incorpora una junta d'estanquitat de policarbonat, esponjosa, disposada a la llargada de unaacanalada perimetral de la caixa. Sobre ella pressiona la tapa, proporcionant un graud'hermeticitat IP-55.

El corrent màxim que resisteix són 10A a 250V


48

2.4.3 Dades de les Instal·lacions

La instal·lació d'enllumenat esportiu està formada per diverses línies, entre les quals hi hal'enllumenat dels vestuaris, una altra s'encarrega d' assegurar els endolls.

Les dades de les línies i altres característiques de les instal·lacions es descriuen els puntssegüents.

2.4.3.1 Vestuaris

Per electrificar i il·luminar aquesta part de l'edifici s'ha seguit la instrucció MIE BT 027 delRBT.

La instal·lació es realitzarà vista, és a dir, s'utilitzarà tubs collats a les parets mitjançantgrapes d'acer inoxidable, s'ha triat aquesta opció per que les parets són de formigó i resultamolt difícil realitzar regates per poder-hi ficar el tubs.

Els vestuaris tindrà 2 línies diferents, una per enllumenat i l'altra per força. A part d'estar-hiconnectats els vestuaris es connectaran els serveis públics i el control d'entrada.

2.4.3.3 Bar i Magatzems

El bar del complex es preveu que estarà en ple funcionament a l'estiu i per tant necessitaràun bon equipament per fer front a la demanda de les persones. L'equipament estarà formatper 2 neveres, que tindran una línia per les dues, dos congeladors, aquest també tindran unalínia, una cafetera, també tindrà una línia individual.

En total el bar tindrà 3 línies per a ell, a part hi ha la il·luminació, aquesta estaràconnectada amb la il·luminació dels vestuaris de la zona d'esports, a igual que elsmagatzems, el mateix passarà pels endolls per petits electrodomèstics i pels delsmagatzems.

2.4.3.4 Sala de Màquines

La sala de màquines ha estat dimensionada per l'empresa constructora de les piscines i enella s'ha instal·lat diferents equips, un per cada vas, excepte el vas tipus platja que estàdoblat, degut a les seves necessitats depuradores.

Per portar el control degudament correcte l'empresa constructora de les piscines hainstal·lat un centre de control individual per aquesta, per tant, a l'entrada del centre decontrol del Bar- vestuari hi haurà una derivació cap al soterrani, per alimentar el centre decontrol de la sala de màquines.

La sala de màquines estarà composta:

- 2 bombes trifàsiques impulsores de 5,5 kW, a més de 2 filtres de sílex de 2m dediàmetre, a més de tot l'aparellatge de suport.


49

- 1 bomba trifàsica de 4kW per la piscina d'aprenentatge, aquesta té un filtre de1,8 m de diàmetre.

- 2 bombes trifàsica d'1,1 kW per la piscina infantil i el jacuzzi, cada una té el seufiltre individual de 90 cm de diàmetre.

- 4 bombes de pistó monofàsiques de 5l/h a 7 bar i consum de 0,3 A, injecten elclor i l'àcid per regular els nivells de l'aigua de les piscines tipus platja iaprenentatge.

- 4 bombes de pistó monofàsiques de 3l/h a 5bar i consum de 0,3 A, injecten elclor i l'àcid a les altres dos.


La potència que s'ha de previst de les instal·lacions de l'edifici del Complex Esportiu es lasuma de cadascuna de les potències previstes en les diferents línies de l'edifici.

La potència necessari per tot l'enllumenat serà 1kW, la línia de força dels vestuaris esconsidera uns 15 kW, doncs hi ha 5 eixugamans instal·lats.

Les diferents línies del bar tindran una potència de 11 kW, al tenir dos neveres d'unconsum de 2,3 kW cadascuna, 2 congeladors de 1,5 kW cadascun i la cafetera de 3kW.

Això ens dóna una potència de 26 kW, a més dels 18 kW de la sala de màquines

2.4.5 Centre de Control i Protecció del Bar-Vesturaris

L'alimentació i control de tots els punts de llum de l'enllumenat esportiu, així com laprotecció dels circuits que els alimenten es realitza des del Centre de Comandament iProtecció.

L'accionament de l'enllumenat esportiu serà manual, a través de l'interruptormagnetotèrmic corresponent, i només s'encendrà quan es vagi a practica alguna activitatesportiva.

L'equip de mesura necessari s'instal·larà al costat de la caixa general de protecció i serà deltipus, model i característiques que estableixi l' empresa distribuï dora d'energia elèctrica,també s'instal·larà els fusibles de seguretat.

Desprès de l'equip de mesura i dels fusibles de seguretat s'instal·larà un InterruptorMagnetotèrmic Tetrapolar per al control de la màxima potència del tipus

El centre de control estarà integrat físicament per un armari de la sèrie EH3-21 de la casaUnelec Vynckier, especialment dissenyat per a distribucions amb cables enterrats irecomanat pel fabricant per utilitzar-lo en instal·lacions d'enllumenat.

El centre de control estarà ubicat al magatzem del bar, així l'accionament del l'enllumenatel realitzarà la persona que estigui de responsable del bar


50



- 3 fusibles d'us general Ig = 100 A NH0 Calibre d' Unelec Vynckier.

- 5 interruptors diferencials monofàsics In=40A i sensibilitat 0,003A d'UnelecVynckier INT D 4P

- 4 interruptors automàtics de In = 15 A.

- 1 interruptor automàtic de In=10A


51

2.5 Xarxa de Distribució d'Energia Elèctrica

Tota la instal·lació elèctrica de distribució serà subterrània i s’efectuarà mitjançant cablesunipolars de coure del conegut fabricant PIRELLI, del tipus RETENAX FLAMAL RVK0,6/1 kV allotjats en conductes de PVC corregut d’un diàmetre tal que permeti ampliar lasecció dels conductors inicialment instal·lats en un 100% (MI BT 013), enterrats en el donsde rases.

Totes les rases que continguin línies de distribució d’enllumenat tindran una fondàriamínima de 40 cm (MI BT 009) i la resta de línies de distribució tindran una fondària de 60cm.

Tota la xarxa de distribució s’ha dimensionat per a que pugui transportar sense dificultat lacàrrega prevista i en les línies de distribució d’enllumenat (tant viari com esportiu) s’hatingut una cura especial per a que puguin transportar sense problema la càrrega deguda ales pròpies llànties i als seus elements associats per limitar el corrent, compensar el factorde potència i els seus corrents harmònics.

La càrrega mínima prevista ha estat d’1,8 vegades la potència en W de les llànties ques’alimenten i el conductor neutre tindrà la mateixa secció que els de fase (MI BT 032)

La distribució d’energia elèctrica a tot el Complex s’ha fet mitjançant línies trifàsiques mésneutre, derivant a cada punt de llum una fase i el conductor neutre. Les fases s’han anatalternant, de manera que globalment cada fase hagi de suportar, aproximadament, lamateixa càrrega.

2.5.1 Conductors Utilitzats.

Com ja hem esmentat en el punt anterior, tots els conductors utilitzats en aquest projectesper a la distribució i transport d’energia elèctrica seran de la casa PIRELLI ambdenominació RETENAX FLAM RVK 0,6/1 kV segons norma UNE 21123

Segons les normes UNE la denominació RVK 0,6/1 kV significa que l’aï llament delconductor estarà constituï t per una capa de polietilè reticular coberta per una altra capaprotectora de PVC. La tensió nominal dels cables serà de 0,6 a 1 kV.

Els conductors utilitzats seran unipolars i es disposaran a l’interior de tubs enterrats dediàmetre adequat en ternes de 3 conductors independents iguals (els c. polars) més elconductor neutre que en l'enllumenat tindrà la mateixa secció que el conductors polars i endistribució d'energia per la resta d'aplicacions la establerta pel Reglament de Baixa Tensió.

En enllumenat, la mesura de posar el Neutre de la mateixa secció que els conductors.polars es pren per tenis en compte les tensions de pic, els pics d’intensitat a l’arrencada i elharmònics que es produeixen en instal·lacions amb llànties de descàrrega.

2.5.1.1 Connexions i Derivacions

Les connexions i derivacions a punts de llum es realitzaran a les caixes de connexió delsrespectives columnes.


52

Totes les derivacions a punts de llum es protegiran mitjançant fusibles adequats, instal·latsa les caixes de connexió dels suports.

Totes les connexions es realitzaran amb la major cura possible, amb la finalitat que tantelèctricament com mecànica mantinguin les mateixes condicions de seguretat que la restade la línia. En efectuar les connexions es comprovarà que la part sense aï llant estigui neta ino estigui impregnada de cap matèria (fang, brutícia, oli, etc.) que pugui impedir el seu boncontacte.

Els cables mai han de quedar exposats a la intempèrie més temps dels necessari perefectuar els treballs d’estesa i instal·lació i en aquells que estiguin emmagatzemats se’lshaurà d’encitar els extrem per evitar l’entrada d’humitat.

Tots els terminals de cables seran de Cu. Tant els terminals com els accessoris per a lesderivacions seran de la casa SIMEL IBERICA.

2.5.1.2 Característiques dels Cables Pirelli RETENAX FLAM

Les principals característiques proporcionades pel fabricant són les següents:

- Aï llament de polietilè reticular

- Coberta termoplàstica PVC color negre

- Farciment apropiat a cada cable

- Disponible amb ànima de coure o alumini

Normes de referència: UNE 21123

Temperatura de servei (inst. fixa): -25 = 90º C

Tensió nominal de servei: 600/1000 V

Assaig de tensió en c a durant 5 minuts: 3500 V

Assaig de resistència al foc que supera:

- No propagació de la flama: UNE 20432.1

- No propagació de l’incendi: IEEE 383 UNE 20432.3C

- Baixa emissió d’halògens: UNE 21147 Emissió CLH _< 14%

2.5.2 Xarxa de Posada a Terra.

L’esquema de distribució que s'ha utilitzat en totes les instal·lacions serà el denominat TNSen el qual el conductor Neutre i el Conductor de Protecció són diferents en tot l’esquema.


53

Les xarxes de distribució pública de baixa tensió tenen un punt posat directament a terraper prescripció reglamentària, com es menciona a la instrucció MI BT 006, el conductorneutre de les xarxes subterrànies de distribució pública es connectarà a terra en el Centrede Transformació, aquest és el punt neutre de la ret.

L’esquema TNS té un punt de l’alimentació, el neutre o compensador, connectatdirectament a terra i totes les masses metàl·liques de la instal·lació receptora connectades aaquest punt mitjançant Conductors de Protecció, com s'indica en la instrucció MI BT 008.

Així doncs, aplicant l’esquema TNS qualsevol intensitat de defecte Fase/Massa és unaintensitat de curtcircuit, la qual farà actuar immediatament els mecanismes de tallautomàtic, i en conseqüència la desconnexió de la instal·lació defectuosa (MI BT 021/ punt2.10). El bucle de defecte esta constituï t exclusivament per elements conductors metàl·lics.

Per a que les masses metàl·liques de la instal·lació receptora puguin estar connectades aNeutre com a mesura de protecció contra contactes indirectes, la xarxa d’alimentació hauràde complir unes determinades condicions:

- La secció del conductor al que vagin connectades les masses de la instal·lacióha de ser la indicada en la taula següent que té en compte les prescripcionsestablertes en les instruccions MI BT 008/Punt 2 i també MI BT 017/Punt2.2/Tabla V:

Secció Conductors Fase(mm2)

Secció Cond. Protecció enXarxa Subterrània (mm2)

Fins a 162535507095120150185240300

161616253550709595

120150

Tots els Conductors de Protecció del Complex SOLARIUM II s’handimensionat seguint escrupolosament les indicacions de la taula anterior.

- A més a més de la posada a terra del Neutre en el Centre de Transformacióestablerta per la prescripció reglamentaria MI BT 006, aquesta mateixainstrucció del Reglament ens diu que quan la posada a terra del Neutre i delConductor de Protecció siguin comuns en el Centre de Transformació o CentralGeneradora (tal i com passa en el nostre cas com a conseqüència normal del’aplicació de l’esquema TNS) haurem de posar a terra el Conductor deProtecció almenys cada 200 m, en tot el seu recorregut preferentment en les


54

caixes de seccionament o el nostre cas en els Centres de Comandament iProtecció, amb la finalitat de disminuir la resistència a terra global.

2.5.2.1 Posada a Terra dels Suports

La posada a terra dels suports dels punts de llum es realitzarà connectant individualmentcada suport mitjançant un conductor de coure nu de 6 mm2 de secció, subjecte a la bornaprevista en el suport per a aquesta finalitat, al conductor de protecció de coure nu i de lasecció adequada a cada cas del circuit que l’alimenti.

S’haurà d’instal·lar una pica de posada a terra almenys cada 200 m. En el Complex, perassegurar un bona resistència de terra, es clavarà una pica cada 3 suports en la xarxad’enllumenat públic; i una en cada suport en la xarxa d’enllumenat esportiu. les piquess’instal·laran preferentment en suports i en Centres de Comandament. Les piques esclavaran a terra a una profunditat de 50 cm, seran d’acer courejat i tindran una longitud de2 m i un diàmetre de 14 mm.

El conductor de protecció així com el conductor de terra del suport de 6 mm2 de secció essubjectaran fermament a l’extrem superior de la pica, mitjançant una gafa de doble pas dellautó estampat.

Amb l’objecte de garantir la total continuï tat dels conductors de protecció, quan s’acabi labobina de conductor de coure, a l’arqueta corresponent, s’efectuarà una soldadura en platao s’aplicarà un altre sistema adequat que asseguri plenament la continuï tat elèctrica imecànica de la línia, sense sotmetre en cap cas al conductor a cap tipus de tensió mecànicaque el pugui perjudicar.

La posada a terra en Centres de Comandament i Protecció, en cas d'ésser metàl·licss’efectuaria de forma anàloga a la posada a terra en suports , clavant una pica d’acercourejat de 2 m de longitud i 14 mm de diàmetre en el fons d’una arqueta situada en lesimmediacions del Centre. En el Complex, s’han previst, però, armaris de poliester de dobleaï llament i per tant aquesta mesura no serà necessària.

Es connectaran a terra tots els conductes metàl·lics, canonada, armadures de les estructuresde la piscina, d'allotjament de lluminàries, així com les parts metàl·liques d'escales idutxes, estaran units mitjançant una connexió equipotencial i ,a la vegada, a una mateixatoma terra.

2.5.2.2 Protecció de les Persones. Interruptor Diferencial

Per assolir una millor protecció de les persones i instal·lacions, la MI BT 021 recomanaassociar el sistema de protecció per posada a neutre de les masses, amb la utilitzaciód’interruptors diferencials d’alta sensibilitat, establint la connexió del conductor neutreamb el de protecció darrera de l’interruptor diferencial. Per tant, atenent a aquestarecomanació, en el Complex objecte d’aquest projecte, es combinaran les dues mesuresesmentades amb la finalitat de millorar la seguretat de les persones i les instal·lacions.

La instrucció MI BT 021 estableix també que la resistència a terra de les masses mesuradaen cada punt de connexió de les mateixes per a que els interruptors diferencials actuï ncorrectament en el temps adequat ha de complir la relació R � 24 / Is essent Is la


55

sensibilitat de l’interruptor diferencial utilitzat i essent la relació, aplicable en indretshumits i mullats.

Donat que les instal·lacions d’Enllumenat Públic i esportiu del Complex són a laintempèrie, els dies amb pluja o humitat ambiental es produirà la situació esmentada al’apartat anterior i, per tant i com a cas més desfavorable, és aplicable la relació anterior.

Donat que en la instal·lació els interruptors diferencials utilitzats són d’alta sensibilitat, estindrà:

R � Is24

R � A03,0

V24= 800 Ù

Si tenim en compte que amb l’esquema utilitzat en aquest projecte (el TNS) el bucle dedefecte està constituï t exclusivament per elements conductors metàl·lics d’altaconductivitat (Cu i Al d’alta conductivitat i Fe també bastant conductor si tenim en compteque és una massa i no un cable) veiem que el valor d’aquesta resistència serà molt inferiora 800�. Per tant podem afirmar de forma raonable que els dispositius de protecció contracontactes indirectes actuaran correctament.

2.5.3 Rases i Tubs

Per portar a terme l’execució d’aquest projecte, s’hauran d’excavar rases per a cables donatque tota la instal·lació de distribució elèctrica s’efectuarà de manera subterrània, instal·lantels cables a l’interior de tubs protectors en el fons de les rases.

Es preveuen bàsicament els següents tipus de rases:

- Rases per a enllumenat i electrificació

- Rases per tensions petites per enllumenat de la piscina

2.5.3.1 Rases per a Enllumenat i Electrificació

Les rases destinades a contenir cables que distribueixin energia elèctrica tindran unaprofunditat mínima de 70 cm, de manera que la superfície superior del tub de plàstic estrobi a una fondària d’uns 50 cm per sota del nivell de terra.

D’aquesta manera queda assegurat el compliment de les exigències de la MI BT 006 i MIBT 009 que estableix que els conductors de xarxes subterrànies han d’estar a unaprofunditat mínima de 0,6 m.

L’amplada d’aquestes rases serà de 60 cm, corresponent a la mida estendard de l’ampladad’una de les culleres d’una maquinària retroexcavadora.

El fons de les rases haurà de quedar net de qualsevol tipus de runa. Un cop netes de runas’hi disposarà un llit de sorra o terra garbellada d’10 cm de gruix aproximadament i totseguit es col·locarà sobre aquest llit el conductor de protecció de coure nu de la seccióadequada a cada línia i el tub a l’interior del qual aniran allotjats els 3 conductors polars iel neutre el diàmetre interior d’aquest tub serà de 80 mm.


56

Posteriorment, el tub o tubs i el conductor de protecció, es recobriran amb més sorra o terragarbellada fins a assolir un gruix d’alemanys 10 cm per sobre d’ells, veure plànols 21 i 22.

A partir d’aquest punt es continuarà omplint la rasa amb terra fins arribar a 10 cm perdamunt del tub de plàstic.

A 15 cm per damunt de la capa de terra que cobreix els tubs es col·locarà una mallasenyalitzadora.

Es continuarà omplint la rasa amb terra amb tongades de 15 cm i apissonades, s'arribarà auna densitat seca, no menor del 95 % de l'obtinguda a l'assaig Proctor Normal, aquestacapa arribarà fins al nivell del terreny.

Sobre aquesta capa es col·locarà una capa de formigó o de terra fèrtil, segons per on passila rasa, és adir en el llocs on hi hagi gespa es posarà terra fèrtil, en els altres llocs lacorresponent capa de formigó.

2.5.3.2 Rases per Tensions Petites per Enllumenat de la Piscina

Les rases destinades a contenir cables que distribueixin l'energia elèctrica als projectors dela piscina tindran una profunditat mínima de 53 cm, de manera que la superfície superiordel tub de plàstic es trobi a una fondària d’uns 30 cm per sota del nivell de terra.

D’aquesta manera queda assegurat el compliment de les exigències de la MI BT 029.

L’amplada d’aquestes rases serà de 40 cm, corresponent a la mida estendard de l’ampladad’una de les culleres d’una maquinària retroexcavadora.

El fons de les rases haurà de quedar net de qualsevol tipus de runa. Un cop netes de runas’hi disposarà un llit de sorra o terra garbellada d’15 cm de gruix aproximadament i totseguit es col·locarà sobre aquest llit el conductor de protecció de coure nu de la seccióadequada a cada línia i el tub a l’interior del qual aniran allotjats els conductors aquest tubserà de 80 mm.

Posteriorment, el tub o tubs i el conductor de protecció, es recobriran amb més sorra o terragarbellada fins a assolir un gruix d’alemanys 15 cm per sobre d’ells, veure plànols 22, aixíes compleix la instrucció MI BT 029.

A 5 cm per damunt de la capa de terra que cobreix els tubs es col·locarà una mallasenyalitzadora.

Es continuarà omplint la rasa amb terra amb tongades de 15 cm i apissonades, s'arribarà auna densitat seca, no menor del 95 % de l'obtinguda a l'assaig Proctor Normal.En els llocs on hi hagi gespa, en comptes de reomplir-ho amb formigó, es farà amb terrafèrtil o adobada amb nutrients necessaris fins arribar a la superfície.


57

2.5.3.3 Diàmetre dels Tubs

Tenint en compte el que estableix el Reglament de Baixa Tensió en la instrucció MI BT013, els tubs destinats a contenir conductors de línies repartidores d’energia elèctricahauran de tenir un diàmetre que permeti ampliar la secció dels conductors inicialmentinstal·lats en un 100 per cent.

La major secció utilitzada és de 10 mm2 per conductor, que correspon a un diàmetre totaldels 4 conductors de 8 mm, en el cas de l'enllumenat públic i esportiu.

Tenint en compte totes les dades anterior, i per facilitar la tasques d'instal·lació i muntatgedels tubs, escollirem un únic tub que reuneixi les condicions que estableix la MI BT 013per a tots els casos.

Així doncs, escollint un tub de PVC corrugat de 80 mm de diàmetre interior, quedensatisfetes amb escreix les condicions exigides pel Reglament en la totalitat de líniesrepartidores que tot seguit detallem.

La línia que alimentarà el centre de control i protecció de l'enllumenat esportiu i del bar-vestuari serà de 16 mm2 , per tan el diàmetre del tub també n'hi ha suficient.

2.5.4 Armaris per a Centres de Comandament i Protecció

Tots els elements que composen els Centres de Comandament i Protecció existents en elComplex (Fonedissos, Interruptors, magnetotèrmics, Interruptors diferencials, Equips demesura, etc.) aniran allotjats en armaris EH3-21 de la casa UNELEC VYNCKIER. Elsarmaris de l’esmentada sèrie estan especialment dissenyats per a instal·lacions ambdistribució elèctrica per cables subterranis.

Aquest armaris han estat desenvolupats amb la intenció de cobrir les necessitats eninstal·lacions urbanes, amb quadres de distribució a la intempèrie i freqüent pas depersones.

Execucions amb sòcol integrat a l’armari, grau de resistència mecànica IPxx-11 segonsNBN C20-001, fàcil neteja i manteniment.

2.5.4.1 Característiques de l'Armari EH3-21

Es tracta d’armaris normalitzats DIN EH3, i com a característiques més importants podemdestacar:

- Armaris de poliester-fibra de vidre modelats en calent amb un índex deprotecció IP 43 segons CEI 529

- Per a ésser muntats sobre sòcols de poliester segons DIN 43629

- Lateral plans, fins i tot amb les portes obertes. Per tant podent muntar-seadossats lateralment.


58

- Porta amb 3 punts de tancament i obertura de més de 180º, fàcilment extraiblesense ajuda de cap eina.

- Sota demanda, també porta de darrera en el nostre cas no és necessària.

- Tanca integrada, protegida per un mecanisme antivandàlic.

- La paret del fons disposa d'inserits roscats M10 per a la fixació de l’aparamenta.

- El sostre disposa, al seu interior, d'allotjament per una llum de porta, en la quals'hi instal·larà una bombeta incandescent de 60 W de la casa MAZDA queil·luminarà el centre de control i protecció automàticament, en obrir la porta del'armari.

- El travesser davanter es pot treure per facilitar l'entrada dels cables.

2.5.5 Contactors Electromagnètics

Tots els contactors utilitzats en aquest projecte seran de potència, de la coneguda iprestigiosa casa alemanya KLÖCKNER MOELLER. Els contactors de potència esmentats,pertanyen a la sèrie definida pel fabricant com DIL M, les característiques més importantsde la qual descriurem a continuació.

Els contactors de la sèrie DIL M gaudeixen d’una alta longevitat, una elevada intensitatadmissible, són immunes a les interferències i també estan protegits adequadament contrales falses o errònies maniobres.

A l’hora d’escollir els contactors, i donada la progressiva conscienciació social sobre laprotecció del medi ambient, s’ha tingut en compte que apart de la garantia intrínseca quesuposa la pròpia marca escollida és tingués també en compte el medi que ens envolta.

Així doncs, els contactors de potència DIL M no contenen ni Cadmi ni Bifenilè Policlorat(PCB) ni Amiant (tots tres elements altament contaminats i perillosos) i es fabriquen senseutilitzar hidrocarburs fluoclorats. A més a més, els contactors en qüestió estan homologatsa nivell mundial i compleixen les més recents normes nacionals i internacionals, CEI 947 iDIN VDE 0660.

2.5.6 Equips de Mesura d'Energia Elèctrica

Els equips de Mesura s'instal·laran seguint les directrius de l’Empresa Distribuï dorad’Energia Elèctrica.

En base als criteris d’aquesta empresa que en els nostre cas serà FECSA, aquests equipstindran la capacitat de mesurar tant l’energia activa com l’energia reactiva consumida perles instal·lacions del Complex i hauran de ser capaços de suportar una sobrecàrrega del 300per cent.

FECSA ens aplicarà un recàrrec en tarifa en el cas que l’energia reactiva consumida siguisuperior a la corresponent a un Cos ö < 0,85.


59

Aquest fet no es podrà produir fàcilment, donat que en cadascun del punts de llum delComplex, tant d’enllumenat públic com esportiu, s’hi han incorporat els elementsnecessaris per compensar el factor de potència inicial de les llànties de descàrrega i elevar-nos fins uns valor més gran o igual a 0,85.

Els equips de mesura instal·lats en les instal·lacions d’enllumenat esportiu disposarantambé de mecanismes de discriminació horària (hores punta, hores pla i hores vall) peradaptar la tarifa a les hores en que es consumeixi l’energia.

2.5.7 Fonedissos

Tots els fonedissos instal·lats en el Complex seran de la casa UNELEC VYNCKIER.

En els dos centres de comandament i protecció existiran uns fusibles generals d’entrada; unper fase. Igualment existirà una altre grup fusibles, també un per fase, en cadascun delcircuits que en surtin.

Tots els fonedissos utilitzats, estaran calibrats, de tal forma que protegeixin adequadamentla línia on estan instal·lats i a més per a que siguin els últims en sofrir la fusió en casd’errada de tots els sistemes anteriors.

Tots els fonedissos s’han escollit de manera que hi hagi selectivitat absoluta entre cadanivell, superior i inferior, on estan instal·lats. Això ha estat possible gràcies a les taules deselectivitat entre fusibles proporcionades pel fabricant UNELEC VYNCKIER.

2.5.8 Protecció del Centre de Control i Protecció d'Enllumenat Públic Contrales Baixes Temperatures

Aquest mecanisme tindrà la missió de permetre el correcte funcionament de tots elsaparells allotjats dins dels armaris que constitueixen el centre de control i protecció quan latemperatura ambient exterior sigui considerablement baixa. Estarà constituï t per unaresistència de calefacció, un termòstat i un interruptor d’accionament manual.

La resistència de calefacció per a armaris de distribució ens la proporciona la casaLEGRAND i serà de 230 V i 120 W. Aquestes resistència de calefacció està constituï daper un dissipador en Alumini de color negre i serà subministrada amb els corresponentscables de connexió i la possibilitat de fixació sobre rail normalitzat DIN.

Els termòstats seran proporcionats també per la casa LEGRAND i són capaços de mantenirconstant la temperatura interior d'un armari de distribució, sigui quina sigui la temperaturaambient exterior, entre un valor regulable entre 5º i 55º C, amb la qual cosa aconseguimevitar la condensació a l’interior de l’armari i el bloqueig d’alguns aparells no previstos pera treballar a baixes temperatures.

Aquest circuit de calefacció es protegirà amb un fonedís d’us general de la casa UnelecVynckier.


60


El pressupost per il·luminar i electrificar el complex esportiu de Sanaüja ascendeix a laquantitat de

#11.275.107 pts#

#67.764,76€#

#ONCE MILIONS DOS-CENTES SETANTA-CINC MIL CENT SET PESSETES#

#SEIXANTA-SET MIL SET-CENTS SEIXANTA QUATRE AMB SETANTA-SISCENTAUS#

ENGINYER TÈCNIC ELÈCTRIC

BENET MORA I GUAL

3. Memòria de Càlculs

Memòria de Càlculs

1

Índex

3.1 Càlculs Enllumenat Públic....................................................................................... 3

3.1.1 Càlculs de la Il·luminació Horitzontal............................................................................ 3

3.1.2 Enllumenat Piscines........................................................................................................ 4

3.1.2.1 Paràmetres i Resultats dels Càlculs................................................................................ 4

3.1.2.2 Diagrames....................................................................................................................... 7

3.1.3 Enllumenat Reduï t Piscines.......................................................................................... 10

3.1.3.1 Paràmetres i Resultats dels Càlculs.............................................................................. 10

3.1.3.2 Diagrames..................................................................................................................... 13

3.1.4 Enllumenat de la Zona Esportiva.................................................................................. 16

3.1.4.1 Paràmetres i Resultats dels Càlculs............................................................................... 16

3.1.4.2 Diagrames..................................................................................................................... 19

3.1.5 Enllumenat Reduï t de la Zona Esportiva...................................................................... 23


3.1.5.2 Diagrames..................................................................................................................... 26

3.2 Càlculs Enllumenat Esportiu................................................................................. 30

3.2.1 Control Enlluernament.................................................................................................. 30

3.2.1.1 Altura mínima de la Pista Doble Poliesportiva............................................................ 31

3.2.1.2 Altura mínima de la Pista de Tenis............................................................................... 31

3.2.2 Càlcul d'Il·luminació de la Pista Doble Poliesportiva................................................... 31


3.2.2.2 Diagrames..................................................................................................................... 35

3.2.3 Càlcul d'Il·luminació de la Pista de Tenis..................................................................... 38


2


3.2.3.2 Diagrames..................................................................................................................... 42

3.3 Càlculs Enllumenat Interior................................................................................... 44

3.3.1 Paràmetres i Resultats dels Càlculs............................................................................... 44

3.3.2 Diagrames..................................................................................................................... 47

3.4 Càlcul Línies Enllumenat....................................................................................... 50

3.4.1 Potència Instal·lada i Calculada.................................................................................... 51

3.4.2 Caiguda de Tensió......................................................................................................... 53

3.4.2.1 Línia Enllumenat L1..................................................................................................... 53



3.4.2.4 Línies Enllumenat L4 i L5............................................................................................ 56

3.5 Càlcul Línia Complex............................................................................................. 57

3.5.1 Línies Il·luminació Pistes Esportives............................................................................ 57

3.5.1.1 Línia Pista Doble Poliesportiva.................................................................................... 58

3.5.1.2 Línia Pista de Tenis....................................................................................................... 59

3.6 Instal·lació de Posta a Terra................................................................................... 61

3.7 Tarifes.......................................................................................................................... 62

3.7.1 Enllumenat Públic......................................................................................................... 62

3.7.2 Complex Esportiu.......................................................................................................... 62

3.7.2.1 Tarifa 3.0....................................................................................................................... 62

3.7.2.2 Tarifa 4.0....................................................................................................................... 63

3.7.2.3 Conclusions................................................................................................................... 64


3

3.1 Càlculs Enllumenat Públic

Per realitzar els càlculs luminotècnics s'ha utilitzat el programa informàtic Carandini.

Per poder efectuar el càlcul de la il·luminància mitja resultant sobre una superfíciedeterminada és necessari disposar de les dades fotomètriques del conjunt projector-llàntia triat.Aquestes dades les té emmagatzemades el programa a la seva memòria interna i són les dadesque utilitza l’ordinador per fer els càlculs.

Els sistema utilitzat per determinar la orientació dels projectors és el sistema de coordenadesuniversal. La coordenada (0, 0, 0) queda fixada, en tots els casos, en el marge esquerra delterreny.

El complex esportiu s'ha dividit en dos zones, la zona de piscina i la zona esportiva, i a partird'aquí s'han il·luminat per separat, a més cada zona s'ha calculat per enllumenat normal ireduï t, tal i com s'explica a la memòria descriptiva.

Per la il·luminació pública del complex s'han utilitzat els projectors EFAPAR-1531/H Vsap400W, muntats en columnes múltiples, tal i com es descriu a la memòria descriptiva i alplànols.

3.1.1 Càlcul de la Il·luminància Horitzontal

Els principis de càlcul utilitzats pel programa informàtic CALCULUX en el disseny i càlcul del’enllumenat d’àrees es basen en les lleis del cosinus i de la inversa de la distància al quadrat,per les quals la il·luminància en qualsevol punt P d’un pla horitzontal es defineix com:

Ep = I * cos3ã/h2 (1)

I = intensitat lluminosa de la font de llum en direcció al punt P (en cd).ã = angle entre aquesta direcció i la normal al punt (en graus).h = altura de la lluminària per damunt del pla horitzontal que conté al punt (en metres).Ep = il·luminància horitzontal en el punt P (en lux).

El valor de la intensitat lluminosa s'obté a partir de la taula d’intensitats emmagatzemada al’ordinador.

El valor exacte de la il·luminància en un punt P consisteix en la suma de les il·luminànciesparcials produï des per la totalitat de les lluminàries que es considerin.

Així doncs, per trobar al valor exacte de la il·luminància en cadascun dels punts de l’àreaconsiderada l’ordinador utilitzarà la fórmula que s’indica tot seguit. Aquesta fórmula la utilitzal’ordinador per calcular les il·luminàncies en un retícula de càlcul determinada i especificadaper l’operador.


4

Ep =Ói=N I*(Ci *ã) * cos3ã/hi2 (2)

I (Ci • Y) - Intensitat lluminosa de la lluminària i, en cd, en direcció al P definida per l’angle ãi l’angle Ci, en graus. L’angle Ci correspon a l’angle que forma el plànol que conté a l’angle ãen una direcció determinada; la del punt P.

hi = altura de muntatge de les lluminàries, en metres.

N = nombre de lluminàries.

Ep = valor exacte de la il·luminància horitzontal en el punt p (en lux) tenint en compte per alcàlcul la totalitat de les lluminàries que es considerin.

3.1.2 Enllumenat Piscines

En aquesta zona, a part de la lluminària abans esmentada, també s'utilitzaran d'altres dos, elprojector RI-501/R Vmh 250W, per il·luminar el conjunt escultòric, i el focus PJQ-300 per lail·luminació subaquàtica.

Els càlculs realitzats només tenen en compte la il·luminació terrestre i, a més, estan projectatssobre una superfície regular, doncs el programa no permet els càlculs en superfícies irregulars.

Els paràmetres i resultats dels càlculs s'exposen a continuació:

3.1.2.1 Paràmetres i Resultats dels Càlculs

DADES DE L’ÀREA

Longitud [m] 86.0Amplària [m] 50.0Coordenades Angle Inferior Esquerra [m] x - 0.0

[m] y - 0.0Factor de Manteniment 0.85Factor Reflexió Superfície 0.40Alçària Pla de Càlcul [m] 0.5

Relació resultats Mitja Mínima Màxima mín/mit mín/màx mit/màx

Il·luminació horitzontal 18 2 70 0.11 0.03 0.26


5

Relació lluminàries

Línia Model Lluminària Cod. Assaig N Làmpades Núm

RI RI-501/R Vmh 250W 390-5210 1 11531 EFAPAR-1531/H Vsap 250/400 396-5548 1 6

Relació Làmpades

Tipus Codi Flux Potència °K Núm [lm] [W] [K]

V. M. halogenurs Vmh-250W/EF (5200K) 19000 250 5200 1Vsap Alto Rendiment Vsap-400 W/T-S 55000 400 2000 6

Relació Coordenades Lluminàries

Llum Pos. punt llum Orientació K Model lluminàriax (m) y (m) H (m)x (m) y (m) z (m) á â

18.62 20.45 1.00 Grup Projectors 41 18.62 20.45 0.00 14.86 20.45 3.00 129180 0.00 RI-501/R Vmh 250W

30.00 45.00 8.55 Grup Projectors 51 30.00 45.00 8.55 80.00 45.00 0.00 80 0 0.21 EFAPAR-1531/HVsap250/4002 30.00 45.00 8.55 15.00 5.00 0.00 79 249 0.26 EFAPAR-1531/HVsap250/400




6

Relació Lluminàries

Il·luminància Horitzontal Total (lux)Alçària Pla de Càlcul (m): 0.5

47.50 3 4 6 10 15 15 11 18 40 2742.50 4 5 10 19 33 41 40 29 49 3837.50 4 6 13 26 39 34 38 34 28 1932.50 4 6 14 34 38 34 23 16 14 1227.50 4 6 18 44 42 42 20 9 7 722.50 5 8 24 45 46 34 15 7 5 517.50 8 11 23 41 44 26 13 7 5 412.50 8 23 31 43 43 22 13 8 8 87.50 2 8 35 70 39 20 19 18 15 152.50 2 4 9 41 26 17 17 17 14 13

Y/X 2.15 6.45 10.75 15.05 19.35 23.65 27.96 32.25 36.55 30.85


47.50 31 38 33 33 35 45 13 10 8 642.50 43 45 45 36 37 51 29 21 10 737.50 17 15 14 16 24 39 34 30 18 1032.50 7 6 7 10 14 15 23 22 11 727.50 6 5 6 7 7 9 32 36 11 522.50 5 5 5 5 5 10 27 40 14 417.50 5 5 5 4 5 9 25 39 13 512.50 7 6 6 6 6 10 21 32 14 67.50 14 12 10 9 8 10 17 24 14 72.50 13 11 9 8 8 8 12 16 11 6

Y/X 45.15 49.45 53.75 58.05 62.35 66.65 70.95 75.25 79.55 83.85


7

RESULTATS:

Il·luminància mitjana (lux): 18Il·luminància mínima (lux): 2Il·luminància màxima (lux): 70Uniformitat mitjana: 0.11Uniformitat extrema: 0.03Coeficient global d’utilització: 0.24

3.1.2.2 Diagrames

Corbes Isolux

Corba Inicial = 0.0 lx – Interval = 6.0 lx


8

Corbes Isolux amb Lluminàries

Corba Inicial = 0.0 lx – Interval 6.0 lx

Representació per Gradació de Color


9

Gràfic Volumètric Lineal Il·luminàncies

Valor Mitjà = 18.0 lx


10

3.1.3 Enllumenat Reduït Piscines

Aquests s'activarà per mitjà de l'interruptor horari.

Amb l'accionament d'aquest es desactivaran la meitat de les lluminàries de les columnes, elprojector que il·lumina el conjunt escultòric i la il·luminació subaquàtica.


3.1.3.1 Paràmetres i resultats dels càlculs

DADES DE L’ÀREA


[m] y - 0.0Factor de Manteniment 0.85Factor Reflexió Superfície 0.40Alçària Pla de Càlcul [m) 0.5





1531 EFAPAR-1531/H Vsap 250/400 396-5548 1 3

Relació Làmpades

Tipus Codi Flux Potència °K Núm (lm) (W) (K)

Vsap Alto Rendiment Vsap-400 W/T-S 55000 400 2000 3


11



30.00 45.00 8.55 Grup Projectors 21 30.00 45.00 8.55 80.00 45.00 0.00 80 0 0.21 EFAPAR-1531/H Vsap 250/400

10.00 4.50 8.55 Grup Projectors 31 10.00 4.50 8.55 20.00 43.00 0.00 78 75 0.27 EFAPAR-1531/H Vsap 250/400 72.00 44.50 8.55 Grup Projectors 41 72.00 44.50 8.55 75.00 8.00 0.00 77 275 0.26 EFAPAR-1531/H Vsap 250/400



47.50 1 1 3 6 11 9 4 10 30 1642.50 1 1 4 10 17 11 4 10 30 1637.50 1 2 6 17 24 11 4 2 13 1032.50 1 3 10 27 27 9 3 1 3 627.50 2 4 15 37 21 8 2 1 1 322.50 4 6 20 34 17 4 2 2 1 117.50 7 10 18 26 10 4 3 2 1 112.50 7 20 25 19 11 6 4 2 1 17.50 0 5 26 25 9 3 1 1 0 02.50 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0

Y/X 2.15 6.45 10.75 15.05 19.35 23.65 27.95 32.25 36.55 30.85

(segueix)


12

(segueix)


47.50 18 22 19 20 18 15 12 9 7 642.50 18 22 19 20 18 16 26 21 10 637.50 7 6 7 8 13 24 34 30 18 1032.50 4 3 3 6 8 12 23 21 11 727.50 3 3 3 4 5 9 32 35 10 422.50 2 2 3 3 4 9 26 40 14 417.50 1 2 2 2 3 8 24 37 12 412.50 1 1 1 1 2 6 18 30 12 57.50 0 1 1 1 2 5 12 20 11 42.50 0 0 1 1 2 4 8 13 8 3

Y/X 45.15 49.45 53.75 58.05 62.35 66.65 70.95 75.25 79.55 83.85

RESULTATS:

Il·luminància mitjana (lux): 9Il·luminància mínima (lux):Il·luminància màxima (lux):Uniformitat mitjana: 0.00Uniformitat extrema: 0.00Coeficient global d’utilització: 0.24


13

3.1.3.2 Diagrames

Corbes Isolux ResultatsCorba Inicial = 5.0 lx – Interval = 5.0 lx




14

Representació per Gradació de Colors


15


Valor mitjà = 9.0 lx


16

3.1.4 Enllumenat de la Zona Esportiva

Per aquesta zona s'ha utilitzat 4 focus EFAPAR-1531/H Vsap 250/400, col·locats en doscolumnes.



DADES DE L’ÀREA







1531 EFAPAR-1531/H Vsap 250/400 396-5548 1 4

Relació Làmpades

Tipus Codi Flux Potència °K Núm [lm] [W] [K]



17




36.00 63.78 8.55 Grup Projectors 21 36.00 63.78 8.55 0.00 7.97 0.00 83 237 0.21 EFAPAR-1531/HVsap250/4002 36.00 63.78 8.55 0.00 39.86 0.00 79 2140.22 EFAPAR-1531/HVsap250/400



60.80 4 4 5 5 5 5 5 7 8 1054.40 7 8 9 10 11 13 15 19 23 2848.00 11 15 19 23 28 32 36 37 35 3041.60 19 23 24 25 26 25 23 22 22 2235.20 13 13 13 14 16 18 22 25 27 2728.80 13 13 13 14 16 18 22 25 27 2822.40 19 23 24 25 25 25 23 22 22 2116.00 12 15 20 24 29 33 36 37 34 299.60 8 8 9 10 12 13 16 19 24 293.20 4 4 5 5 5 5 6 7 8 10

Y/X 0.90 2.70 4.50 6.30 8.10 9.90 11.70 13.50 15.30 17.10

(segueix)


18

(segueix)


60.80 13 15 20 26 32 43 58 69 57 3054.40 34 38 40 37 30 31 32 32 34 3248.00 28 29 28 28 27 24 18 15 14 1241.60 22 23 22 20 17 13 9 8 7 635.20 25 20 15 13 10 8 6 5 4 428.80 25 20 15 13 10 8 6 5 4 422.40 22 23 22 19 17 13 9 8 7 616.00 28 29 28 28 27 24 18 15 13 129.60 34 39 40 37 30 31 31 31 33 313.20 13 16 20 26 32 43 58 69 59 32

Y/X 18.90 20.70 22.50 24.30 26.10 27.90 29.70 31.50 33.30 35.10

RESULTATS:

Il·luminància mitjana (lux): 21Il·luminància mínima (lux): 4Il·luminància màxima (lux): 69Uniformitat mitjana: 0.19Uniformitat extrema: 0.06Coeficient global d’utilització: 0.22


19

3.1.4.2 Diagrames

Corbes Isolux



20




21

Representació per Gradació de Colors


22

Representació Volumètric Lineal Il·luminàncies



23

3.1.5 Enllumenat Reduït de la Zona Esportiva

Aquests s'activarà per mitjà de l'interruptor horari.

Amb l'accionament d'aquest es desactivaran la meitat de les lluminàries de les columnes.Els paràmetres i resultats dels càlculs s'exposen a continuació:

3.1.5.1 Paràmetres i resultats dels càlculs

DADES DE L’ÀREA




Illuminància horitzontal 11 1 39 0.10 0.03 0.27



1531 EFAPAR-1531/H Vsap 250/400 396-5548 1 2

Relació Làmpades




24



36.00 0.00 8.55 Grup Projectors 11 36.00 0.00 8.55 0.00 23.91 0.00 79 146 0.22 EFAPAR-1531/HVsap250/400

36.00 63.78 8.55 Grup Projectors 21 36.00 63.78 8.55 0.00 39.86 0.00 79 214 0.22 EFAPAR-1531/HVsap250/400


Il·luminància Horitzontal Total (lx)Alçària Pla de Càlcul (m): 0.5

60.80 1 1 1 2 2 3 2 3 4 654.40 2 3 4 5 7 9 12 15 19 2448.00 7 9 13 17 20 26 30 31 29 2341.60 15 18 18 17 16 14 11 9 8 635.20 10 9 8 6 5 5 4 3 2 228.80 9 8 7 6 5 5 4 3 2 222.40 15 18 17 17 15 13 10 9 8 616.00 7 10 13 17 22 27 30 31 28 229.60 3 3 4 6 7 9 12 16 20 243.20 1 1 1 2 2 3 3 3 5 6

Y/X 0.90 2.70 4.50 6.30 8.10 9.90 11.70 13.50 15.30 17.10

(segueix)


25

Il·luminància Horitzontal Total (lx)Alçària Pla de Càlcul (m): 0.5

60.80 7 9 12 15 18 23 30 39 32 1454.40 29 32 32 27 18 16 15 15 16 1348.00 19 16 11 8 6 6 6 6 6 641.60 5 3 3 3 3 3 3 3 3 235.20 2 2 2 2 2 2 2 2 2 228.80 2 2 2 2 2 2 2 2 2 222.40 4 3 3 3 3 3 3 3 3 216.00 18 15 10 7 6 6 5 6 6 59.60 29 32 32 27 18 15 14 15 16 133.20 8 9 12 16 18 22 30 38 33 14

Y/X 18.90 20.70 22.50 24.30 26.10 27.90 29.70 31.50 33.30 35.10

RESULTATS:

Il·luminància mitjana (lux): 11Il·luminància mínima (lux): 1Il·luminància màxima(lux): 39Uniformitat mitjana: 0.09Uniformitat extrema: 0.03Coeficient global d’utilització: 0.22


26

3.1.5.2 Diagrames

Corbes Isolux



27

Corba Isolux amb Lluminàries



28



29




30

3.2 Càlculs Enllumenat Esportiu

Per realitzar els càlculs s'ha utilitzat l'apartat d'il·luminació exterior, concretament el d'àrees,del programa Carandini.

S'han realitzat els càlculs de les dos pistes per separat, doncs al ser de mides diferents lesnecessitats d'il·luminació no són les iguals.

Però abans de començar amb els càlculs luminotècnics dels camps d'esport s'ha tingut derealitzar el control de l'enlluernament.

3.2.1 Control de l'Enlluernament en Camps d'Esport

Com ja s'ha comentat en la memòria de descriptiva, es necessari un control de l'enlluernamentés fonamental per poder realitzar un esport en plena normalitat i aquest ha d'estar dins unslímits.

L'índex d’enlluernament és funció bàsicament de la il·luminància dels punts de llum i de laposició d’aquests dins el camp visual de l’observador. El procediment més àmpliamentutilitzat per evitar l’enlluernament en tot tipus de camps esportius consisteix a elevar els puntsde llum a una altura adequada.

Aquesta altura depèn bàsicament de les dimensions de la zona a il·luminar i s’admet que lamínima altura acceptable correspon a la determinada per la direcció que partint dels ulls d’unjugador situat en el centre del terreny de joc forma un angle de 20º amb la horitzontal.

Evidentment a partir d’aquesta altura mínima com més altes es trobin les lluminàries menorserà l'índex d’enlluernament. Tot seguit es calcula les altures mínimes de les columnes delscamps esportius per evitar l’enlluernament.

L = � a2+ b2 (3)

h min = L * tg 20º + 1,7 (4)

Essent: a i b dimensions de la pista, des de el punt migh min altura mínima acceptada1,5 altura als ulls del jugador


31

3.2.1.1 Altura Mínima de la Pista Doble Poliesportiva

Les dades necessàries que es necessita, sabent que la pista medeix 40 m de llargada i 20 md'amplada.

Si a = 20 i b = 10, per tant, L = 22,4

Tenint L, es troba h min , essent aquesta de 9,9 m.

3.2.1.2Altura Mínima de la Pista de Tenis

La pista de tenis té unes dimensions de 23,77 de llargada, s'opta per arrodonir, i 10,97 md'amplada.

Tenint a = 12 i b = 5.5, per tant, L = 13,2

Tenint L, es troba h min , essent aquesta de 6,55 m.

3.2.1.3 Altura Reals Adoptades

Un cop sabudes les altures mínimes que han de tenir les columnes de les pistes esportives perevitar que es produeixin enlluernament, s'adopta una altura determinada per a cadascunad’elles, que serà amb la que posteriorment es realitzaran els càlculs d’il·luminàncies iuniformitats amb l’ajuda de l’ordinador.

Pista Altura mínima(m)

Altura Adoptada(m)

Doble Poliesportiva 9.9 15

Tenis 6,55 12

3.2.2 Càlcul d'Il·luminació de la Pista Doble Poliesportiva

Seguint les Fitxes Tècniques d'Equipament Esportius de la Secretaria General d'Esports de laGeneralitat de Catalunya, ens indica que la il·luminació mínima mitjana ha de ser de 200 luxamb una uniformitat mitjana de 0,6.

Com s'ha esmentat abans, les mides de la pista doble poliesportiva són 40 m de llargada i 20d'amplada i s'han col·locat 10 lluminàries tipus PRS-1001 Vmh 1000/T (S E) repartides en 6columnes.



32


DADES DE L’ÀREA

Longitud (m) 20.0Amplària (m) 40.0Coordenades Angle Inferior Esquerra (m) x - 0.0

(m) y - 0.0Factor de Manteniment 0.85Factor Reflexió Superfície 0.35Alçària Pla de Càlcul (m) 0.5




Línia Model Lluminària Cod. Assaig N Làmpades Num

PRS PRS-1001 Vmh 1000/T (S.E.) 390-5255 ( /D) 1 10

Relació Làmpades

Tipus Codi Flux Potència °K Num (lm) (W) (K)

V.M. Halogenurs Vmh-1000W/T (6000k) 80000 1000 600 10


33


LlumPos punt llum K Codi Assaig Model llumin. Fluxx (m) y (m) H (m) (lm)

-2.31 -2.53 15.00 Grup Projectors 11 -2.31 -2.53 15.00 0.16 390-5255 ( /D) PRS-1001 Vmh 1000/T (S.E.) 1* 800002 -2.31 -2.53 15.00 0.21 390-5255 ( /D) PRS-1001 Vmh 1000/T (S.E.) 1* 80000

-2.31 20.00 15.00 Grup Projectors 21 -2.31 20.00 15.00 0.29 390-5255 ( /D) PRS-1001 Vmh 1000/T (S.E.) 1* 80000

-2.31 42.53 15.00 Grup Projectors 31 -2.31 42.53 15.00 0.22 390-5255 ( /D) PRS-1001 Vmh 1000/T (S.E.) 1* 800002 -2.31 42.53 15.00 0.15 390-5255 ( /D) PRS-1001 Vmh 1000/T (S.E.) 1* 80000

24.26 -2.53 15.00 Grup Projectors 41 24.26 -2.53 15.00 0.15 390-5255 ( /D) PRS-1001 Vmh 1000/T (S.E.) 1* 800002 24.26 -2.53 15.00 0.20 390-5255 ( /D) PRS-1001 Vmh 1000/T (S.E.) 1* 80000

24.26 20.00 15.00 Grup Projectors 51 24.26 20.00 15.00 0.26 390-5255 ( /D) PRS-1001 Vmh 1000/T (S.E.) 1* 80000

24.26 42.53 15.00 Grup Projectors 61 24.26 42.53 15.00 0.20 390-5255 ( /D) PRS-1001 Vmh 1000/T (S.E.) 1* 800002 24.26 42.53 15.00 0.15 390-5255 ( /D) PRS-1001 Vmh 1000/T (S.E.) 1* 80000


34


Illuminància Horitzontal Total (lux)Alçària Pla de Càlcul (m): 0.5

38.00 150 157 164 172 180 186 193 199 205 20834.00 176 187 197 207 215 224 230 235 239 24230.00 179 188 196 204 209 217 224 229 232 23326.00 161 167 172 178 185 193 202 208 213 21622.00 149 154 159 166 174 183 190 196 202 20618.00 148 152 158 165 171 179 187 194 201 20514.00 160 164 170 176 183 195 204 206 212 21510.00 180 188 195 203 209 217 223 228 231 2336.00 176 186 196 205 213 222 228 234 239 2432.00 148 156 165 173 182 189 195 202 207 211

Y/X 0.50 1.50 2.50 3.50 4.50 5.50 6.50 7.50 8.50 9.50


38.00 210 208 206 201 196 187 179 171 162 15234.00 243 243 240 237 232 225 215 205 195 18430.00 234 234 232 229 223 217 211 203 195 18626.00 217 217 212 208 201 195 187 180 176 16722.00 208 207 203 198 192 184 176 169 161 15518.00 208 208 205 202 193 186 179 171 163 15714.00 217 216 214 211 204 196 190 183 176 17010.00 235 236 235 232 227 220 213 206 198 1886.00 245 245 243 242 237 230 220 210 198 1852.00 212 211 207 202 196 188 179 171 162 152

Y/X 10.50 11.50 12.5013.5014.50 15.50 16.5017.5018.50 19.50


35

RESULTATS:

Illuminància mitjana (lux): 199Illuminància mínima (lux): 148Illuminància màxima (lux): 245Uniformitat mitjana: 0.74Uniformitat extrema: 0.60Coeficient global d’utilització: 0.20

3.2.2.2 Diagrames

Corbes Isolux



36




37

Representació per Gradació de color


38



3.2.3 Càlcul d'Il·luminació de la Pista de Tenis

Seguint les Fitxes Tècniques d'Equipament Esportius de la Secretaria General d'Esports de laGeneralitat de Catalunya, ens indica que la il·luminació mínima mitjana ha de ser de 200 luxamb una uniformitat mitjana de 0,6, doncs només s'utilitzarà per entrenaments i no es preveuque es realitzi cap competició.

Com s'ha esmentat abans, les mides del camp de futbol són 23,77 m de llargada i 10 d'ampladai s'han col·locat 8 lluminàries tipus MIG-400/SM Vmh 400W/T repartides en 4 columnes.



39


DADES DE L’ÀREA

Longitud (m) 24.0Amplària (m) 11.0Coordenades Angle Inferior Esquerra (m) x - 0.0

(m) y - 0.0Factor de Manteniment 0.85Factor Reflexió Superfície 0.20Alçària Pla de Càlcul (m) 0.5





MIG MIG-400/SM Vmh 400W/T 396-5518 1 8

Relació Làmpades


V.M. halogenurs Vmh-400W//TS (6000K) 36000 400 6000 8


40


LlumPos. punt llum Orientació K Model llumin. X (m) Y (m) H (m) X (m) Y (m)Z (m) á â

-3.00 -2.75 12.00 Grups Projectors 11 3.00 -2.75 12.00 0.51 3.36 0.00 29 112 0.18 MIG-400/SMVhm400W/T2 3.00 -2.75 12.00 6.35 9.68 0.00 47 75 0.21 MIG-400/SMVhm 400W/T

21.00 -2.75 12.00 Grup Projectors 21 21.00 -2.75 12.00 22.15 3.02 0.00 26 79 0.20 MIG-400/SMVhm 400W/T2 21.00 -2.75 12.00 17.05 9.94 0.00 48 107 0.21 MIG-400/SMVhm 400W/T

3.00 -2.75 12.00 Grup Projectors 31 3.00 14.35 12.00 0.58 7.65 0.00 31 250 0.18 MIG-400/SMVhm 400W/T2 3.00 14.35 12.00 6.41 1.32 0.00 48 285 0.20 MIG-400/SMVhm 400W/T

21.00 14.35 12.00 Grup Projectors 41 21.00 14.35 12.00 17.04 1.06 0.00 49 253 0.20 MIG-400/SMVhm 400W/T2 21.00 14.35 12.00 22.14 7.98 0.00 28 280 0.19 MIG-400/SMVhm 400W/T



10.45 186 197 201 200 191 181 184 181 186 1929.35 186 211 218 217 205 201 211 208 205 2088.25 192 220 231 229 215 217 233 232 226 2217.15 194 226 239 238 221 227 249 251 235 2296.05 194 228 242 242 240 234 257 259 233 2154.95 195 228 242 245 238 231 257 258 233 2153.85 194 227 239 239 220 224 248 246 233 2282.75 193 220 231 231 123 212 229 226 223 2201.65 189 210 218 217 202 196 204 198 201 2070.56 185 195 201 198 188 173 174 174 181 188

Y/X 0.60 1.80 3.00 4.20 5.40 6.60 7.80 9.00 10.20 11.40 (segueix)


41

(segueix)


10.45 190 184 175 174 179 204 205 200 192 1809.35 206 202 199 193 195 220 219 212 200 1788.25 223 218 219 205 207 230 229 220 209 1817.15 229 231 234 219 231 236 233 224 212 1806.05 218 237 238 218 218 236 234 226 214 1804.95 219 237 238 218 217 237 235 226 214 1813.85 229 230 233 218 231 238 234 224 213 1811.65 204 200 195 191 195 220 219 212 201 1790.55 186 179 171 169 178 203 203 198 192 181

Y/X 12.60 13.80 15.00 16.20 17.40 18.60 19.80 21.00 22.20 23.40

RESULTATS:



42

3.2.3.2 Diagrames

Corbes Isolux



Corba Inicial = 157 lx- Interval = 15.0 lx


43





44

3.3 Càlculs Enllumenat Interior

Per realitzar el càlculs de l'enllumenat interior. s'ha utilitzat, també, el programa informàticCarandini.

Com ha passat anteriorment, el programa no admet superfícies que no siguin rectangular. Peraquest motiu, el primer càlcul s'ha realitzat amb una zona regular, desprès s'han realitzat lesmodificacions necessàries per dur els resultats obtinguts a la pràctica.

La superfície escollida per realitzar els càlculs ha esta els vestuari femení de les piscines, s'hanagafat les mides de l'angle recte del vestuari, les quals són 14 m i 6,4 m

La il·luminació mitjana recomanada per les diferents institucions, també per la Generalitat deCatalunya, és de 100 lux. Per aconseguir-ho s'ha utilitzat la lluminària LINDA FL 2x 36, laqual porta 2 fluorescents de 36 W.


3.3.1 Paràmetres i Resultats dels Càlculs

DIMENSIONS

Longitud Local: [m] 14.0Amplària Local: [m] 6.4Alçària Local [m] 2.5Alçària Pla de Treball [m] 1.5Factor de Manteniment 0.85Factor Reflexió Superfície 0.20Alçària Pla de Càlcul [m] 0.5

REFLECTÀNCIA SUPERFÍCIES INTERIORS

Sostre [%] 70

Paret Nord [%] 70Paret Sud [%] 70Paret Est [%] 70Paret Oest

Pla de treball [%] 70


45

RETÍCULA DELS PUNTS DE CÀLCUL

direcció X 10direcció Y 13direcció Z 7





MIG LINDA FL 2 x 36 686-5020 2 4

Relació Làmpades


Fluorescents Lineal FL-36 W 3350 36 0 8


Fot Llum Pos. punt llum Orientació Model lluminària X (m) Y (m) H (m) X (m) Y (m) Z (m)

1 1 4.20 3.50 2.45 0.00 0.00 0.00 LINDA FL 2 x 361 2 2.10 10.50 2.45 0.00 0.00 0.00 LINDA FL 2 x 361 1 2.10 3.50 2.45 0.00 0.00 0.00 LINDA FL 2 x 361 2 4.20 10.50 2.45 0.00 0.00 0.00 LINDA FL 2 x 36


46


Valors d'il·luminació horitzontals sobre el pla de treball [lx]

13.46 22 27 36 41 43 43 41 34 24 2012.38 35 48 77 93 85 86 92 71 42 2911.31 69 113 321 456 255 282 469 274 93 5510.23 110 170 514 767 391 440 796 434 138 869.15 47 74 155 199 147 154 200 138 61 388.08 27 34 46 53 53 53 53 44 30 247.00 22 25 30 34 36 35 34 29 22 195.92 26 33 46 53 53 53 53 44 30 244.85 44 73 154 199 147 154 200 138 61 383.77 100 167 513 767 391 440 796 434 138 862.69 63 111 320 456 254 282 469 273 92 551.62 33 47 77 93 84 85 92 71 42 290.54 21 26 36 41 43 43 41 34 24 20

Y/X 0.32 0.96 1.60 2.24 2.88 3.52 4.16 4.80 5.44 6.08

RESULTATS:



47

3.3.2 Diagrames

Corbes Isolux – Pla de Treball

Corba inicial = 15.0 lx – Interval = 160.0 lx


48

Corbes Isolux amb Lluminàries – Pla de Treball



49



50




51

3.4 Càlcul Línies enllumenat

Per al càlcul de les seccions dels conductors, s’han tingut en compte, entre altres, lesinstruccions MI BT 007 i MI BT 017.

La secció no serà mai inferior a 6 mm2.

La potència a considerar en cada punt serà resultant de multiplicar per 1,8 la potència en watsde llums.

La potència a considerar en cada punt serà resultat de multiplicar per 1,8 la potència en watsdels llums.

Quant a les intensitats màximes admissibles, es tindrà en compte la instrucció MI BT 007.

Les expressions utilitzades son:

e = SeccioK

COSIntenLong

cu ×××× ϕ..3

(5)

S = eK

COSIntenLong

cu ×××× ϕ..3

(6)

P = √3 x V x I x cos α (7)

Formules en les que:

e = caiguda de tensióS = secció del conductorP = potència que es transportaKcu = conductibilitat( 56 per al Cu)

3.4.1 Potència Instal·lada i Calculada

Del quadre de protecció de l’enllumenat, hi partiran 5 línies, ja descrites en la memòriadescriptiva, aquestes línies son:

- L1 = enllumenat exterior amb columnes de 10 m i projectors de 400 W per tota nit

- L2 = enllumenat exterior amb columnes de 10 m i projectors de 400 W per mitjanit

- L3 = enllumenat projectors de 300 W per piscines, mitja nit.


52

- L4 = enllumenat exterior amb columnes de 10 m i projectors de 400 W per mitjanit

- L5 = enllumenat exterior amb columnes de 10 m i projectors de 400 W per tota nit

La potència total instal·lada en el quadre de comandament i protecció de l’enllumenat de lesinstal·lacions en estudi es de 10.650 W. i la Potència total calculada és de 19.170 W. Aquestúltim resultat es la suma de les potències de les línies d’enllumenat multiplicat per 1,8 donatque es tracta de làmpades de descàrrega amb els seus corresponents equips auxiliarscompostos per reactàncies, condensadors i en el seu cas arrancadors, el que pot donar lloc acorrents harmòniques(MIE BT 009).

A continuació es detalla en una taula la potència instal·lada i calculada per a cada línia:

LÍNIA POTÈNCIA INSTAL·LADA POTÈNCIA CALCULADA

L1 1.200 W 2.160 W

L2 1.450 W 2.610 W

L3 7.200 W 12960 W

L4 800 W 1.440 W

L5 800 W 1.440 W

TOTAL 11.250 W 20610 W

Pels càlculs de les seccions i intensitats de la instal·lació només tindrem en compte el valor deles potències calculades amb el factor de correcció.


53

3.4.2 Caiguda de Tensió

3.4.2.1 Línia Enllumenat L1

L(M)

I (A) U (V) P(W)

uparcial

(V)

uTOTAL(V)

COS&

N Lamp POT/UNI(W)

SECFASE

L1

QCM-P1 5 4.107 380 2160 0.085 0.085 0.8 3 1x400 6

P1-P3 40 2.738 380 1440 0.451 0.536 0.8 2 1x400 6

P3-P5 49.5 1.368 380 720 0.279 0.815 0.8 1 1x400 6

Es pot observar, que en el punt més allunyat del quadre de comandament i protecció lacaiguda de tensió (u total), te un valor inferior a 11,4 V, que es correspon al 3% de cdt màximaque es permet en instal·lacions d’enllumenat públic ( segons MI BT 017 ).

En aquest cas el valor detectat de caiguda de tensió màxim en la nostra instal·lació ( línia nº1 )es de 0,815 V., que es correspon amb el 0,2 %.

La intensitat que circula pels conductors, serà en el cas més desfavorable de 4,107 A.Si tenim en compte que en aquests trams la secció es de 6 mm2, tenim una intensitat màximaadmissible de 29 A.,

Aquesta Intensitat l’hem de multiplicar per uns factors de correcció, segons estigui el cablesoterrat en rasa i entubat amb altres conductors ( MI BT 007 ); així doncs:

IMAX ADM. COND. = 72 x 0,85 x 0,80 = 48,96 A

Alhora de realitzar la connexió de cada punt de llum amb la línia, cal destacar que es realitzaràde forma que hi hagi rotació de fases, es a dir, si en la primera lluminària realitzem laconnexió amb el neutre “N” i la fase “R”, en la següent la connexió serà “N” i la fase “S”, iaixí successivament. Aquest procediment es realitza per evita descompensar la línia.

Per protegir la línia n 1, tindrem en compte els valors resultants dels apartats anteriors;

- Intensitat del circuit = 4,107 A

- Intensitat màxima admissible del conductor = 19,72 A

Per tant, la línia 1 anirà protegida amb un diferencial de 40 A amb sensibilitat 300 mA i unInterruptor automàtica tetrapolar de 15 A


54


L(M)

I (A) U(V)

P(W)

u parcial(V)

uTOTAL(V)

COS&

N Lamp POT/UNI(W)

SECFASE

L2QCM-P2 5 4.963 380 2610 0.102 0.102 0.8 4 1x400 6

P2-P4 40 3.594 380 1890 0.592 0.694 0.8 3 1x400 6P4-M1 49.5 2.225 380 1170 0.454 1.148 0.8 2 1x250 6M1-P6 22 1.369 380 720 0.124 1.272 0.8 1 1x400 6



La intensitat que circula pels conductors, serà en el cas més desfavorable de 4,963 A.Si tenim en compte que en aquests trams la secció es de 6 mm2, tenim una intensitat màximaadmissible de 29 A.


IMAX ADM. COND. = 72 x 0,85 x 0,80 = 48,96 A







55


L(M)

I (A) U (V) P (W) u parcial(V)

uTOTAL(V)

COS&

NLamp

POT/UNI (W)

SECFASE

L3QCM-T1 33 21.904 380 12960 2.977 2.977 0.8 24 6x300 6

T1-T2 34 18.482 380 9720 2.588 5.566 0.8 18 4x300 6T2-T3 53 14.375 380 7560 3.138 8.704 0.8 14 10x300 6T3-T4 17.5 4.107 380 2160 0.296 9.00 0.8 4 4x300 6



La intensitat que circula pels conductors, serà en el cas més desfavorable de 21,9 A.Si tenim en compte que en aquests trams la secció es de 6 mm2, tenim una intensitat màximaadmissible de 72 A.


IMAX ADM. COND. = 72 x 0,85 x 0,80 = 48,96 A





Per tant, la línia 3 anirà protegida amb un diferencial de 40 A amb sensibilitat 300 mA i unInterruptor automàtica tetrapolar de A


56

3.4.3.4 Línies enllumenat L4 i L5

L(M)

I (A) U (V) P (W) U parcial(V)

uTOTAL(V)

COS&

N LampPOT/UNI(W)

SECFASE

L4/L5QCM-P1 96 2.738 380 1440 1.083 1.083 0.8 2 400 6

P1-P2 62 1.369 380 720 0.350 1.432 0.8 1 400 6



La intensitat que circula pels conductors, serà en el cas més desfavorable de 2,738 A.

Si tenim en compte que en aquests trams la secció es de 6 mm2, tenim una intensitat màximaadmissible de 72 A.


IMAX ADM. COND. = 72 x 0,85 x 0,80 = 48,96 A


Per protegir la línia n 4 i 5, tindrem en compte els valors resultants dels apartats anteriors;


- Intensitat màxima admissible del conductor = 48, 96A



57

3.5 Càlcul Línies complex

En aquest punt es calcularan les seccions dels cables de l'instal·lació elèctrica del complex i lesd'il·luminació de les dues pistes.

La potència total contractada pel complex són 68kW, per calcular la secció del cable que vades de la centralització els comptadors fins els corresponents centres de control i protecciós'han utilitzat les fórmules (5), (6) i (7), a més s'ha tingut en compte, en altres, les instruccionsMI BT 007 i MI BT 017.

La secció no serà mai inferior a 6 mm2.

Quant a les intensitats màximes admissibles, es tindrà en compte la instrucció MI BT 007.

TRAMLONG(M)

INTENS(A)

TENSIO(V)

POTEN(W)u parcial(V)

uTOTAL(V)

COS &SECC.FASE

L1 CGP-CCP 19,3 129,297 380 68000 2.467 2.467 0,8 25

Es pot observar, que la caiguda de tensió (u total), te un valor inferior a 19 V, que es corresponal 5% de cdt màxima que es permet, al no ser una instal·lació per enllumenat públic ( segonsMI BT 017 ).

En aquest cas el valor detectat de caiguda de tensió màxim en la nostra instal·lació es de 2,467,que es correspon amb el 0,65 %.

S'ha escollit aquesta secció degut a les intensitats màximes admissibles dels conductors, doncsés la immediatament superior de la intensitat que circula pel cable, per aquesta secció laintensitat màxima admissible es de 190 A.

Aquesta Intensitat l’hem de multiplicar per uns factors de correcció, segons estigui el cablesoterrat en rasa ( MI BT 007 ); així doncs:

IMAX ADM. COND. = 190 x 0,85 = 136 A

3.5.1 Línies Il·luminació Pistes Esportives

Del quadre de control i protecció de l'enllumenat esportiu, hi partiran 2 línies, ja descrites en lamemòria descriptiva, aquestes línies son:

- L1 = enllumenat pista doble esportiva amb columnes de 15 m i projectors de 1000W.

- L2 = enllumenat pista de tenis columnes de 12 m i projectors de 400 W.


58

La potència total instal·lada en el quadre de comandament i protecció de l’enllumenat de l'instal·lacions en estudi es de 13200 W. i la Potència total calculada és de 23760 W. Aquestúltim resultat es la suma de les potències de les línies d’enllumenat multiplicat per 1,8 donatque es tracta de làmpades de descàrrega amb els seus corresponents equips auxiliarscompostos per reactàncies, condensadors i en el seu cas arrancadors, el que pot donar lloc acorrents harmòniques(MIE BT 009).

A continuació es detalla en una taula la potència instal·lada i calculada per a cada línia:

LÍNIA POTÈNCIA INSTAL·LADA POTÈNCIA CALCULADA

L1 10000 W 18000 W

L2 3200 W 5760 W

TOTAL 13200 W 23760 W

Pels càlculs de les seccions i intensitats de la instal·lació només tindrem en compte el valor deles potències calculades amb el factor de correcció.

3.5.1.1 Línia Pista Doble Poliesportiva

TRAM L (M) I (A)U

(V)P (W)

uparcial

(V)

uTOTAL(V)

COS &N

LampPOT/UN

I (W)SEC

FASE

L1CCP-F2 14,75 34,226 380 18000 2,079 2,079 0,8 10 2x1000 6F2-F1 22,05 27,381 380 14400 2,487 4,566 0,8 8 1x1000 6F1-F6 26,15 23,958 380 12600 2,581 7,147 0,8 7 2x1000 6F6-F5 22,4 17,113 380 9000 1,579 8,726 0,8 5 2x1000 6F5-F4 22,85 10,268 380 5400 0,966 9,692 0,8 3 1x1000 6F4-F3 26,6 6,845 380 3600 0,750 10,442 0,8 2 2x1000 6



59

En aquest cas el valor detectat de caiguda de tensió màxim en la nostra instal·lació és de10,442 V., que es correspon amb el 2,75 %.




IMAX ADM. COND. = 72 x 0,85 x 0,80 = 48,96 A






3.5.1.2 Línia Pista de Tenis

TRAML

(M)I (A)

U(V)

P (W)u parcial

(V)uTOTAL

(V)COS

&N

LampPOT/UN

I (W)SEC

FASEL2

CCP-T2 41,4 10,952 380 5760 1,868 1,868 0,8 8 2x400 6T2-T1 17,8 5,476 380 2880 0,402 2,269 0,8 4 2x400 6T1-T3 27,05 5,476 380 2880 0,610 2,879 0,8 4 2x400 6T3-T4 17,8 2,738 380 1440 0,201 2,470 0,8 2 2x400 6


En aquest cas el valor detectat de caiguda de tensió màxim en la nostra instal·lació ( línia nº2 )es de 2,470 V, que es correspon amb el 0,65 %.



60



IMAX ADM. COND. = 72 x 0,85 x 0,80 = 48,96 A





Per tant, la línia 1 anirà protegida amb un diferencial de 40 A amb sensibilitat 300 mA i unInterruptor automàtica tetrapolar de 15 A.


61

3.6 Instal·lació de Posta Terra

El sistema de posta a terra estarà format per un cable de 35mm2 de secció i piquetes d'acercourejat de 2m de longitud i 14 mm de secció. Si es realitza els càlculs corresponents només alcable ens dóna una resistència adequada i no caldria utilitzar res més, pero les piquetes escol·loquen per augmentar la seguretat.

Per realitzar els càlculs s'ha seguit el que indica la instrucció MIE BT 039.

La naturalesa del terreny és arena argilosa amb un valor de 200 Ù*m.

Per realitzar els càlculs per a un conductor enterrat horitzontalment s'utilitzarà la següentfórmula:

R = 2 ñ / L [Ù] (8)

R = Resistència en terra [Ù]ñ = resistivitat del terreny [Ù*m]L = Longitud del conductor [m]

Si es realitza dos anelles, una en el perímetre de la piscina i l'altra en la zona esportiva, es tédos conductors de 210 i 188 m respectivament, fent els càlculs dóna una resistència de 1,9 Ù i2,12 Ù, com es pot apreciar seria suficient amb els conductors, segons l'estabert en lainstrucció MIE BT 039.


62

3.7 Tarifes

El complex esportiu contractarà 2 tarifes diferents a la companyia subministradora, una perl'enllumenat públic i l'altra per la resta de les instal·lacions, força i llum.

3.7.1 Enllumenat Públic

La tarifa triada en aquest cas serà la B0, tarifa d'us exclusiu d'enllumenat públic.

En aquesta tarifa el terme de potència, TP, és 0 i el terme d'energia, és a dir, el preu del kW/hés d'11,47 pts. Tenint en compte que la utilització d'enllumenat serà d'unes 10 hores diàries, 6de les quals serà en enllumenat reduï t, resulten els següents càlculs:

Potència total enllumenat: 20,610 kW

Potència enllumenat reduï t. 3,6 kW

Així doncs amb la tarifa triada els peu de l'enllumenat públic serà:

(20,610 kW x 0 pts) + (20,610 kW x 4 h x 11,47 pts) + (3,6 kW x 6 h x 11,47 pts) == 1193,3 pts/dia

En total la factura serà:

1193,3 pts/dia x 60 = 71600 pts

3.6.2 Complex Esportiu

Alhora de triar la tarifa a contractar pel complex esportiu, s'ha realitzat una comparativa ambdues tarifes, la 3.0 i la 4.0, ja que són les més adients per la instal·lació i horari d'utilització.

3.6.2.1 Tarifa 3.0

En aquesta tarifa el terme de potència, TP, és 224 pts, i el terme d'energia és d'13,1 pts. Teninten compte que la utilització de la instal·lació serà d'unes 10 hores diàries, 6 de les quals serà enhora plana i 4 en hora punta. Resulten els següents càlculs:

Potència total del complex: 68 kW

A les hores puntes hi ha un recàrrec del 40 %.

Així doncs amb la tarifa triada els preu serà:

(68 kW x 224 pts) + (68 kW x 6 h x 13,1 pts) + (68 kW x 4 h x 18,34 pts) =

= 25.565 pts/dia (153,65 €/dia)


63

25.565 pts/dia x 30 = 766.950 pts/mes (4.609,46 €/mes)

Aquests càlculs s'han realitzat pels mesos d'estiu, juny, juliol i agost, temporada de l'any queestan en servei les piscines.

La resta de mesos és calcula a continuació:





= 22.830 pts/dia (137,21 €/dia)

22.830 pts/dia x 30 = 684.900 pts/mes (4.116,33 €/mes)

En aquest preu s'ha de tenir en compte, que es en el hipotètic cas del consum total de lapotència contracta, cosa bastant improbable.

3.6.2.2 Tarifa 4.0

En aquesta tarifa el terme de potència, TP, és 357 pts, i el terme d'energia és d'11,97 pts.Tenint en compte que la utilització de la instal·lació serà d'unes 10 hores diàries, 6 de les qualsserà en hora plana i 4 en hora punta. Resulten els següents càlculs:





= 33.718 pts/dia (202,65 €/dia)

33.718 pts/dia x 30 = 1.011.540 pts/mes (6079.48 €/mes)

Aquests càlculs s'han realitzat pels mesos d'estiu.

La resta de mesos és calcula a continuació:




64



= 31.128,6 pts/dia (187,09 €/dia)

31.128,6 pts/dia x 30 = 933.858pts/mes (5.612,6 €/mes)

En aquest preu s'ha de tenir en compte, que és en el hipotètic cas del consum total de lapotència contractada, cosa bastant improbable.

3.6.2.2 Conclusions

Desprès d'haver calculat amb les dos tarifes i sempre amb l'hipotètic cas del consum de tota lapotència la tarifa més adient serà la 3.0 amb discriminació horària tipus 2.


BENET MORA I GUAL

4. Plànols

Plànols

1

Índex

1. Situació................................................................................................................... 3

2. Emplaçament......................................................................................................... 3

3. Complex Esportiu................................................................................................. 4

4. Il·luminació Exterior............................................................................................ 4

5. Electrificació Vestuaris....................................................................................... 5

6. Electrificació Sala de Màquines....................................................................... 5

7. Esquema Unifilar Enllumenat Públic.............................................................. 6

8. Esquema Unifilar del Complex......................................................................... 6

9. Columna.................................................................................................................. 7

10. Columna Múltiple................................................................................................ 7

11. Projector EFAPAR-1531/H............................................................................... 8

12. Projector RI-501/R............................................................................................... 8

13. Projector PJQ-300................................................................................................ 9

14. Projector PRS-1001/D......................................................................................... 9

15. Projector MIG-400/SM..................................................................................... 10

16. Fluorescent LINDA........................................................................................... 10

17. Fluorescent LINDA EMERGÈNCIA............................................................ 11

18. Detall Connexió Comptadors Energia.......................................................... 11

19. Caixa General de Protecció.............................................................................. 12

Plànols

2

20. Rases...................................................................................................................... 12

21. Rases2.................................................................................................................... 13

22. Cimentació. Posta a Terra................................................................................ 13

Plànols

3

1. Situació

2. Emplaçament

Plànols

4

3. Complex Esportiu

4. Il·luminació Exterior

Plànols

5

5. Electrificació Vestuaris

6. Electrificació Sala de Màquines

Plànols

6

7. Esquema Unifilar Enllumenat Públic

8. Esquema Unifilar del Complex

Plànols

7

9. Columna

10. Columna Múltiple

Plànols

8

11. Projector EFAPAR-1531/H

12. Projector RI-501/R

Plànols

9

13. Projector PJQ-300

14. Projector PRS-1001/D

Plànols

10

15. Projector MIG-400/SM

16. Fluorescent LINDA

Plànols

11

17. Fluorescent LINDA EMERGÈNCIA

18. Detall Connexió Comptadors Energia

Plànols

12

19. Caixa General de Protecció

20. Rases

Plànols

13

21. Rases 2

22. Cimentació. Posta a Terra

5. Pressupost

Pressupost

1

Índex

5.1 Quadre de Preus.................................................................................................... 3

5.1.1 Enllumenat Públic..................................................................................................... 3

5.1.1.1 Il·luminació................................................................................................................ 3

5.1.1.2 Electrificació............................................................................................................. 4

5.1.2 Enllumenat Pistes Esportives.................................................................................... 6

5.1.2.1 Il·luminació................................................................................................................ 6

5.1.2.2 Electrificació............................................................................................................. 7

5.1.3 Electrificació Bar-Vestuari........................................................................................ 8

5.1.3.1 Il·luminació................................................................................................................ 8

5.1.3.2 Electrificació............................................................................................................. 9

5.1.4 Cables i Altres Elements......................................................................................... 10

5.2 Quadre de Mesures............................................................................................. 11

5.2.1 Enllumenat Públic................................................................................................... 11

5.2.1.1Il·luminació............................................................................................................... 11

5.2.1.2Electrificació............................................................................................................ 12

5.2.2 Enllumenat Pistes Esportives.................................................................................. 14

5.2.2.1 Il·luminació...............................................................................................................14

5.2.2.2 Electrificació........................................................................................................... 15

5.2.3 Electrificació Bar-Vestuari.......................................................................................17

5.2.3.1 Il·luminació.............................................................................................................. 17

5.2.3.2 Electrificació........................................................................................................... 18

5.3 Pressupost............................................................................................................. 20

5.3.1 Enllumenat Públic................................................................................................... 20

5.3.1.1 Il·luminació.............................................................................................................. 20

Pressupost

2

5.3.1.2 Electrificació........................................................................................................... 21

5.3.2 Enllumenat Pistes Esportives.................................................................................. 23

5.3.2.1 Il·luminació.............................................................................................................. 23

5.3.2.2 Electrificació........................................................................................................... 24

5.3.3 Electrificació Bar-Vestuari...................................................................................... 26

5.3.3.1 Il·luminació.............................................................................................................. 26

5.3.3.2 Electrificació........................................................................................................... 27

5.4 Resum del Pressupost........................................................................................ 29

Pressupost

3

5.1 Quadre de Preus


5.1.1.1 Il·luminació

PREU

CODI UNITATS DESCRIPCIÓPts

€(166,386)

1.1.1 U

Columna múltiple Acer de 10m d'alçadacolumna cilíndrica formada per un sol

tram subministrada amb varites, femelles iarandelles. Col·locada, muntada.

250.000(dues-

centes mil)

1502,53(mil cinc-cents dos

ambcinquanta-

tres)

1.1.2 U

ProjectorEFAPAR-1531/H 400 WVapor de Sodi alta pressió

Projector de 400 W model EFAPAR ambporta làmpades E-40. Col·locada, muntada

i amb funcionament.

71.000(setanta-una mil)

426,72(quatre-

cents vint-i-sis ambsetanta

dos)

1.1.3 U

Projector RI-501/RProjector de 250 W model RI amb

portalàmpades E-40. Col·locada, muntadai amb funcionament

59.000(cinquanta-

nou mil)

354,6(tres-centscinquanta-

quatreamb sis)

1.1.4 U

Projector PJQ-300/TFProjector subaquàtic de 300 W amb

làmpada halògena amb reflector metàl·lic,muntat i amb funcionament

59700(cinquanta-

nou milset-centes)

358,8(tres-centes

cinquanta-vuit amb

vuit)

Pressupost

4

5.1.1.2 Electrificació

PREU

CODI UNITATS DESCRIPCIÓPts

€(166,386)

1.1.5 U

Armari poliester 100x800x300 mmEH3-21 UNELEC

Armari de poliester de 100x800x300 mmamb teulada per ventilació, placa de

muntatge aï llant, pany amb clau.Col·locat i muntat damunt una peanya de

formigó.

50.375(cinquantamil tres-centes

setanta-cinc)

302,75(tres-centsdos ambsetanta-

cinc)

1.1.6 U

Comptador trifàsic de 3 fils d'energiaActiva/ Reactiva

Comptador trifàsic de 3 fils 220/380 V de15 A i muntat superficialment

instal·lat i en funcionament

35.700(trenta-cinc

mil set-centes)

214,56(dos-cents

catorzeamb

cinquantasis)

1.1.7 UFusible d'us general

Ig = 50 A NH0 de Unelec Vynckierinstal·lat

1.500(mil cinc-

centes)

9(nou)

1.1.8 UInterruptor tetrapolar ICP D-160 SNIn = 50 A Pt = 30 KA Unelec Vynckier

instal·lat

3.000 (sismil set-centes)

18(divuit)

1.1.9 U

Commutador tetrapolar de 3 posicionsIn = 100 A

Unelec Vynckierinstal·lat

3.500(tres mil

cinc-centes

21,03 (vint-i-un amb

tres)

1.1.10 U

Contactor electromagnèticDIL 4 M 35 kW

Klöckner MoellerInstal·lat

6.700 (sismil set-centes)

40.26(quaranta

amb vint-i-sis)

1.1.11 UInterruptor Crepuscular

Grave 1422 regulable de 2 a 10000 luxinstal·lat

10500(deu mil

cinc-centes)

63,1(seixantatres amb

un)

1.1.12 UInterruptor horari Hager EH 137

amb reserva de marxainstal·lat

1.239 (mildos-centestrenta-nou)

7,44 (setamb

quaranta-quatre)

Pressupost

5

PREUCODI UNITATS DESCRIPCIÓ

Pts € (166,386)

1.1.13 UCommutador bipolar de dos posicions

Unelec Vynckier instal·lat

2500 (dosmil cinc-centes)

15(quinze)

1.1.14 UFusibles de protecció gl 35 A

Fusibles de protecció classe gl 35 Aconnectats


7,44 (setamb

quaranta-quatre)


Fusibles de protecció classe gl 40 Aconnectats

1.500(mil cinc-

centes)

9(nou)

1.1.16 U

Interruptor diferencial tetrapolarINT D 4P 40 A 3mA


12.550(dotze milcinc-centescinquanta)

75,43(setanta-cinc ambquaranta-

tres)

1.1.17 U

Interruptor automàticIn = 15 A


8.250 (vuitmil dos-centes

cinquanta)

49,58(quaranta-nou amb

cinquanta-vuit)

1.1.18 UCalefactor 60 W Legrand

accionat mitjà termòstatinstal·lat

3.500(tres mil

cinc-centes

21,03 (vint-i-un amb

tres)

1.1.19 UPunt de llum incandescent

60 W il·luminar el centre de control iprotecció

275(dos-centessetanta-cinc)

1,65(un ambseixanta-

cinc)

Pressupost

6

5.1.2 Enllumenat Pistes Esportives



Pts € (166,386)

1.2.1 U

Columna troncocònica Acergalvanitzat, alçada 12m

Columna de planxa d'Acer de formatroncocònica de 10 metres d'alçada,

subministrada amb varites, femelles iarandelles. Col·locada, muntada.

85.210(Vuitanta-cinc mil

dos-centesdeu)

512,12(cinc-centsdotze amb

dotze)

1.2.2 U

Columna troncocònica Acergalvanitzat, alçada 15 m

Columna de planxa d'Acer de formatroncocònica de 15 metres d'alçada,

subministrada amb varites, femelles iarandelles. Col·locada, muntada.

95.000(Noranta-cinc mil)

570,96(cinc-centssetanta ambnoranta-sis)

1.2.3 U

Projector PRS-1001/D 1000 W Vaporde mercuri amb halogenurs

Projector de 100 W model PRS ambporta làmpades E-40. Col·locat, muntat i

amb funcionament.

71.000(setanta-una mil)

426,72(quatre-

cents vint-i-sis amb

setanta dos)

1.2.4 U

Projector Mig-400/SM 400 W Vaporde mercuri amb halogenurs

Projector de 400 W model MIG ambporta làmpades E-40. Col·locat, muntat i

amb funcionament

43400(quaranta-

tres milquatre-centes)

260,84(dos-centsseixanta

ambvuitanta-quatre)

Pressupost

7



Pts € (166,386)

1.2.5U


Armari poliester de 100x800x300 mmamb teulada per ventilació, placa de

muntatge aï llant, pany amb clau.Col·locat i muntat.


setanta-cinc)


cinc)

1.2.6 U

Comptador trifàsic de 3 fils d'energiaActiva/ Reactiva amb discriminació

horàriaComptador trifàsic de 3 fils 220/380 V de

15 A i muntat superficialment.col·locat i en funcionament

65.000(seixanta-cinc mil)

390,66(tres-cents

norantaamb

seixanta-sis)

1.2.7 U

ICPM tetrapolar de In = 200AD-160 SN IN =200 A

Unelec Vynckierconnectat

29.700(vint-i-nou

mil set-centes)

178,5(cent

setanta-vuitamb cinc)

1.2.8 U

Commutador bipolar dos posicionsIn = 40 A


2.125(dos mil

cent vint-i-cinc)

12,77(dotze ambsetanta-set)


Fusibles de protecció classe gl 80 Ainstal·lats


7,44 (setamb

quaranta-quatre)



1.100(mil cent)

6.61(sis ambseixanta-

un)

1.2.11 U





tres)

1.2.12 U

Interruptor automàtic tetrapolarIn = 40 A


9.250 (noumil doscentes

cinquanta)

55,59(cinquanta-cinc amb

cinquanta-nou)

1.2.13 U



8.250 (vuitmil dos-centes

cinquanta)

49,58(quaranta-nou amb

cinquanta-vuit)

Pressupost

8

5.1.3 Electrificació Bar-Vestuari



Pts € (166,386)

1.3.1 U

Làmpada fluorescent LINDA 2x 36Lluminària estanca amb IP-65

doble fluorescentmuntada, instal·lada i en funcionament

11.400(onze milquatre-centes)

68,52(seixanta-vuit amb

cinquanta-dos)

1.3.2 U

LINDA COMPACTAEMERGÈNCIA FL 1+1x11 C-ENP

acumulador estanc níquel-camimuntada, instal·lada i en funcionament

29.900(vint-i-nounou-centes)

179,70(cent

setanta-nouamb

setanta)

1.3.3 U

Punt de llum amb làmpada halògenade 125 W

muntada, instal·lada i enfuncionament

7.500(set mil

cinc-centes)

45,08(quaranta-cinc amb

vuit)

Pressupost

9



Pts € (166,386)

1.3.4 U


Armari poliester de 100x800x300 mmamb teulada per ventilació, placa de

muntatge aï llant, pany amb clau.Col·locat en paret i muntat


setanta-cinc)


cinc)


Fusibles de protecció classe gl 100 Ainstal·lat


7,44 (setamb

quaranta-quatre)

1.3.6 U

Interruptor diferencial monofàsicIn = 40 A

INT D 4P 40 A 3mAUnelec Vynckier

instal·lat



tres)

1.3.7 U

Interruptor automàtic monofàsicIn = 15 A


5.700(cinc mil

set-centes)

34,25(trenta-

quatre ambvint-i-cinc

1.3.8 U



5.700(cinc mil

set-centes)

34,25(trenta-

quatre ambvint-i-cinc

1.3.9 U

Caixa de connexions Plexo IP 55-IK07

rectangular 155x110x70 mmLegrand

muntada i collada

688(sis-centesvuitanta-

vuit)

4,13(quatre

amb tretze)

1.3.10 U

Caixa de connexions Plexo IP 55-IK07

quadrada 105x105x70 mmLegrand

muntada i collada

303(tres-centes

tres)

1,82(u amb

vuitanta-dos)

1.3.11 U

Interruptor Plexo monoblocgrau de protecció IP 55- IK 07

Legrandconnectat i en funcionament

892(vuit-centes

noranta-dos)

5.36(cinc ambtrenta-sis)

1.3.12 U

Endoll Plexo Monoblocgrau de protecció IP 55 – IK 07


1187(mil centvuitanta-

set)

7.13(set ambtretze)

Pressupost

10

5.1.4 Cables i altres elements


Pts € (166,386)

1.4.1 M

Cable de coure PirelliRETENAX FLAM RVK 0,6/1 kV

secció 25 mm2

Instal·lat sota tubular en fons de rasa

972(nou centessetanta-dos)

5.84(cinc ambvuitanta-quatre)

1.4.2 M

Conductor coure nu 1x35 mm2

Conductor de coure nu de 1x35 mm2

unipolar, muntat superficialmentinstal·lat en rasa

840 (vuit-centes

quaranta)

5,05(cinc amb

cinc)

1.4.3 MConductor de coure UNE VV 0,6/1 kVConductor de coure de designació UNEVV 0,6/1kV,tetrapolar 4x6mm2. En tub

1.700(mil set-centes)

10,22(deu ambvint-i-dos)

1.4.4 M

Conductor de coure UNE VV 0,6/1 kVConductor de coure de designació UNE

VV 0,6/1 kV, bipolar de 2x2,5 mm2.Col·locat en tub

710(set-centes

deu)

4,26(quatre

amb vint-i-sis)

1.4.5 MCable de coure PirelliUnipolar de 4 mm2

col·locat en tub

500(cinc-

centes)

3(tres)

1.4.6 MCable Pirelli de coureUnipolar de 2,5 mm2

col·locat en tub

400(quatre-centes)

2,4(dos ambquatre)


col·locat en tub

200(dos-

centes)

1.20(un amb

vint)

1.4.8 U

Pica de terrade 2m per 14mm de diàmetre

més accessorisinstal·lada i col·locada

3700(tres mil

set-centes)

22,24(vint-i-dosamb vint-i-

quatre)

1.4.9 M

Tub flexible corrugat PVC dn 80mm,g 3,2

Tub flexible corrugat de PVC de 110mmde diàmetre i 3,2 mm de gruix amb grau

de resistència al xoc 7. Muntat com acanalització soterrada.

235 (dos-centes

trenta-cinc)

1.41(un ambquaranta-

un)

1.4.10 MTub rígid de PVC negre

per instal·lació vistaamb grapes i col·locat

540(cinc-centes

quaranta)

3,24(tres amb

vint-i-quatre)

Pressupost

11

5.2 Quadre de mesures

5.2.1 Enllumenat públic


CODI UNI DESCRIPCIÓ PART LON QUANT TOT

1.1.1 U

Columna múltiple Acer de 10md'alçada

columna cilíndrica formada per unsol tram subministrada amb

varites, femelles i arandelles.Col·locada, muntada.

5 5 5

1.1.2 U

ProjectorEFAPAR-1531/H 400W Vapor de Sodi alta pressió

Projector de 400 W modelEFAPAR amb porta làmpades E-

40. Col·locada, muntada i ambfuncionament.

10 10 10

1.1.3 U

Projector RI-501/RProjector de 250 W model RI ambportalàmpades E-40. Col·locada,

muntada i amb funcionament

1 1 1

1.1.4 U

Projector PJQ-300/TFProjector subaquàtic de 300 W

amb làmpada halògena ambreflector metàl·lic, muntat i amb

funcionament

24 24 24

1.4.4 M

Conductor de coure UNE VV0,6/1 kV Conductor de coure dedesignació UNE VV 0,6/1 kV,

bipolar de 2x2,5 mm2. Col·locat entub

10 9 90 90

Pressupost

12



1.1.5 U

Armari poliester 100x800x300mm EH3-21 UNELEC

Armari poliester de 100x800x300mm amb teulada per ventilació,placa de muntatge aï llant, pany

amb clau. Col·locat i muntatdamunt una peanya de formigó.

1 1 1

1.1.6 U

Comptador trifàsic de 3 filsd'energia Activa/ ReactivaComptador trifàsic de 3 fils

220/380 V de 15 A i muntatsuperficialment

instal·lat i en funcionament

1 1 1

1.1.7 U

Fusible d'us generalIg = 50 A NH0 de Unelec

Vynckierinstal·lat

3 3 3

1.1.8 U

Interruptor tetrapolar ICP D-160 SN

In = 50 A Pt = 30 KA UnelecVynckierinstal·lat

1 1 1

1.1.9 U

Commutador tetrapolar de 3posicionsIn = 100 A


1 1 1

1.1.10 U

Contactor electromagnèticDIL 4 M 35 kW


1 1 1

1.1.11 U

Interruptor CrepuscularGrave 1422 regulable de 2 a 10000

luxinstal·lat

1 1 1

1.1.12 U

Interruptor horari Hager EH137

amb reserva de marxainstal·lat

1 1 1

1.1.13 U

Commutador bipolar de dosposicions


1 1 1

Pressupost

13


1.1.14 U

Fusibles de protecció gl 35 AFusibles de protecció classe gl 35

Aconnectats

12 12 12

1.1.15 U


Aconnectats

3 3 3

1.1.16 U

Interruptor diferencialtetrapolar


instal·lat

5 5 5

1.1.17 U

Interruptor automàticIn = 15 A


5 5 5

1.1.18 UCalefactor 60 W Legrand

accionat mitjà termòstatinstal·lat

1 1 1

1.1.19 UPunt de llum incandescent60 W il·luminar el centre de

control i protecció1 1 1

1.4.3 M

Conductor de coure UNE VV0,6/1 kV Conductor de coure de

designació UNE VV0,6/1kV,tetrapolar 4x6mm2. En tub

1121

116.594.5158

137.5

116.594.5316

137.5

664.5

1.4.9 M

Tub flexible corrugat PVC dn80mm, g 3,2

Tub flexible corrugat de PVC de110mm de diàmetre i 3,2 mm degruix amb grau de resistència al

xoc 7. Muntat com a canalitzaciósoterrada.

1121

116.594.5158

137.5

116.594.5316

137.5

664.5

1.4.2 M


Conductor de coure nu de 1x35mm2 unipolar, muntat

superficialmentinstal·lat en rasa

11

210188

210188

398

1.4.8 U



3 3 3

Pressupost

14




1.2.1 U

Columna troncocònica Acergalvanitzat, alçada 12m

Columna de planxa d'Acer deforma troncocònica de 10 metres

d'alçada, subministrada ambvarites, femelles i arandelles.

Col·locada, muntada.

4 4 4

1.2.2 U

Columna troncocònica Acergalvanitzat, alçada 15 m

Columna de planxa d'Acer deforma troncocònica de 15 metres

d'alçada, subministrada ambvarites, femelles i arandelles.

Col·locada, muntada.

6 6 6

1.2.3 U

Projector PRS-1001/D 1000 WVapor de mercuri amb

halogenursProjector de 100 W model PRS

amb porta làmpades E-40.Col·locat, muntat i amb

funcionament.

10 10 10

1.2.4 U

Projector Mig-400/SM 400 WVapor de mercuri amb

halogenursProjector de 400 W model MIG

amb porta làmpades E-40.Col·locat, muntat i amb

funcionament

8 8 8

1.4.4 M

Conductor de coure UNE VV0,6/1 kV Conductor de coure dedesignació UNE VV 0,6/1 kV,

bipolar de 2x2,5 mm2. Col·locat entub

108

1613

160104

264

Pressupost

15



1.2.5 U


Armari metàl·lic de 100x800x300 mmamb teulada per ventilació, placa de

muntatge aï llant, pany amb clau.Col·locat i muntat.

1 1 1

1.2.6 U

Comptador trifàsic de 3 filsd'energia Activa/ Reactiva amb

discriminació horàriaComptador trifàsic de 3 fils 220/380

V de 15 A i muntat superficialment.col·locat i en funcionament

1 1 1

1.2.7 U

ICPM tetrapolar de In = 200AD-160 SN IN =200 A


1 1 1

1.2.8 U

Commutador bipolar dos posicionsIn = 40 A


2 2 2



3 3 3



3 3 3

1.2.11 U



2 2 2

1.2.12 U



1 1 1

1.2.13 U



1 1 1

1.4.1 M

Cable de coure PirelliRETENAX FLAM RVK 0,6/1 kV

secció 25 mm2

Instal·lat sota tubular en fons de rasa

1 20 20 20

Pressupost

16


1.4.3 M

Conductor de coure UNE VV 0,6/1kV Conductor de coure de designacióUNE VV 0,6/1kV,tetrapolar 4x6mm2.

En tub

11

136105

136105 241

1.4.9 M

Tub flexible corrugat PVC dn80mm, g 3,2

Tub flexible corrugat de PVC de110mm de diàmetre i 3,2 mm de gruix

amb grau de resistència al xoc 7.Muntat com a canalització soterrada.

11

134.8104

134.8104 238.8

1.4.2 M


Conductor de coure nu de 1x35 mm2

unipolar, muntat superficialmentinstal·lat en rasa

2 2 4 4

1.4.8 U



2 2 2

Pressupost

17




1.3.1 U

Làmpada fluorescent LINDA 2x36

Lluminària estanca amb IP-65doble fluorescent


20 20 20

1.3.2 U

LINDA COMPACTAEMERGÈNCIA FL 1+1x11 C-

ENPacumulador estanc níquel-cami


25 25 25

1.3.3 U

Punt de llum amb làmpadahalògenade 125 W


22 22 22


col·locat en tub1 300 300 300



Pressupost

18



1.3.4 U

Armari poliester 100x800x300mm EH3-21 UNELEC

Armari metàl·lic de 100x800x300mm amb teulada per ventilació,placa de muntatge aï llant, panyamb clau. Col·locat en paret i

muntat

1 1 1

1.3.5 U


Ainstal·lat

3 3 3

1.3.6 U

Interruptor diferencialmonofàsicIn = 40 A


instal·lat

5 5 5

1.3.7 U



4 4 4

1.3.8 U



1 1 1

1.3.9 U

Caixa de connexions Plexo IP 55-IK 07

rectangular 155x110x70 mmLegrand

muntada i collada

5 5 5

1.3.10 U

Caixa de connexions Plexo IP 55-IK 07

quadrada 105x105x70 mmLegrand

muntada i collada

20 20 20

1.3.11 U

Interruptor Plexo monoblocgrau de protecció IP 55- IK 07


21 21 21

1.3.12 U

Endoll Plexo Monoblocgrau de protecció IP 55 – IK 07


34 34 34

Pressupost

19


1.4.5 MCable de coure PirelliUnipolar de 4 mm2




1.4.10 MTub rígid de PVC negre

per instal·lació vistaamb grapes i col·locat

1 150 150 150

Pressupost

20

5.3 Pressupost



PREU IMPORTCODI UNI DESCRIPCIÓ

Pts € QUAN Pts €

1.1.1 U

Columna múltipleAcer de 10m

d'alçada. Col·locada,

muntada.

250.000 1502,53 5 1.250.000 7.512,65

1.1.2 U

ProjectorEFAPAR-1531/H 400 W

Vapor de Sodi altapressió

Col·locada, muntadai amb funcionament.

71.000 426,72 10 710.000 4.267,2

1.1.3 UProjector RI-501/RCol·locada, muntadai amb funcionament

59.000 354,6 1 59.000 354,6

1.1.4 U

Projector PJQ-300/TF

Col·locat muntat iamb funcionament

59.700 358,8 24 1.432.800 8.611,2

1.4.4 M

Conductor decoure UNE VV

0,6/1 kV2 x 2,5 mm2

Col·locat en tub

710 4,26 90 63.900 383.4

Total Il·luminació 3.515.700 21.129,05

Pressupost

21




1.1.5 U

Armari poliester100x800x300 mmEH3-21 UNELECCol·locat i muntat

damunt una peanyade formigó.

50.375 302,75 1 50.375 302,75

1.1.6 U

Comptador trifàsicde 3 fils d'energiaActiva/ Reactiva

muntatsuperficialment

instal·lat i enfuncionament

35.700 214,56 1 35.700 214,56

1.1.7 U

Fusible d'usgeneral

Ig = 50 A NH0 deUnelec Vynckier

instal·lat

1.500 9 3 4.500 27

1.1.8 U

Interruptortetrapolar ICP D-

160 SNIn = 50 A Pt = 30

KA UnelecVynckierinstal·lat

3.000 18 1 3.000 18

1.1.9 U

Commutadortetrapolar de 3

posicionsIn = 100 A


3.500 21,03 1 3.500 21,03

1.1.10 U

ContactorelectromagnèticDIL 4 M 35 kW


6.700 40.26 1 6.700 40.26

1.1.11 U

InterruptorCrepuscularGrave 1422

regulable de 2 a10000 luxinstal·lat

10.500 63,1 1 10.500 63,1

Pressupost

22



1.1.12 U

Interruptor horariHager EH 137amb reserva de

marxainstal·lat

1.239 7,44 1 1.239 7,44

1.1.13 U

Commutadorbipolar de dos

posicionsUnelec Vynckier

instal·lat

2500 15 1 2.500 15

1.1.14 U

Fusibles deprotecció gl 35 A

Fusibles deprotecció classe gl

35 Aconnectats

1.239 7,44 3 1.239 7,44

1.1.15 U

Fusibles deprotecció gl 40 A

Fusibles deprotecció classe gl

40 Aconnectats

1.500 9 5 7.500 45

1.1.16 U

Interruptordiferencialtetrapolar

INT D 4P 40 A3mA


12.550 75,43 5 62.750 377,15

1.1.17 U

InterruptorautomàticIn = 15 A


8.250 49,58 1 8.250 49,58

1.1.18 U

Calefactor 60 WLegrand

accionat mitjàtermòstatinstal·lat

3.500 21,03 1 3.500 21,03

1.1.19 U

Punt de llumincandescent

60 W il·luminar elcentre de control i

protecció

275 1,65 1 275 1,65

Total Electrificació 201.528 1.211,21

Pressupost

23





1.2.1 U

Columnatroncocònica Acergalvanitzat, alçada

12mCol·locada,muntada.

85.210 512,12 4 340.840 2048,48

1.2.2 U

Columnatroncocònica Acergalvanitzat, alçada

15 mCol·locada,muntada.

95.000 570,96 6 570.000 3425,76

1.2.3 U

Projector PRS-1001/D 1000 W

Vapor de mercuriamb halogenurs

Col·locat, muntat iamb funcionament.

71.000 426,72 10 710.000 4.267,2

1.2.4 U

Projector Mig-400/SM 400 W

Vapor de mercuriamb halogenurs

Col·locat, muntat iamb funcionament

43.400 260,84 8 347.200 2.086,72

1.4.4 M


0,6/1 kV2x2,5 mm2.

Col·locat en tub

710 4,26 264 187.440 1124,64


Pressupost

24




1.2.5U

Armari poliester100x800x300 mmEH3-21 UNELEC

Col·locat i muntat.

50.375 302,75 1 50.375 302,75

1.2.6 U

Comptador trifàsicde 3 fils d'energiaActiva/ Reactiva

amb discriminacióhoràriamuntat

superficialment.col·locat i enfuncionament

65.000 390,66 1 65.000 390,66

1.2.7 U

ICPM tetrapolarde In = 200A

D-160 SN IN =200A


29.700 178,5 1 29.700 178,5

1.2.8 U

Commutadorbipolar dosposicionsIn = 40 A


2.125 12,77 2 4.250 25,54

1.2.9 UFusibles de

protecció gl 80 Ainstal·lats

1.239 7,44 3 3.717 22.32

1.2.10 UFusibles de

protecció gl 40 Ainstal·lats

1100 6.61 3 3.300 19.83

1.2.11 U

Interruptordiferencialtetrapolar

INT D 4P 40 A3mA


12.550 75,43 2 25.100 150.86

1.2.12 U

InterruptorautomàtictetrapolarIn = 40 A


9.250 55,59 1 9.250 55,59

Pressupost

25



1.2.13 U

InterruptorautomàtictetrapolarIn = 20 A


8.250 49,58 1 8.250 49,58

1.4.1 M

Cable de courePirelli

RETENAX FLAMRVK 0,6/1 kVsecció 25 mm2

Instal·lat sotatubular en fons de

rasa

972 5,84 20 19.440 116,8

1.4.3 M


0,6/1 kV 4x6mm2.En tub

1.700 10,22 241 409.700 2.463,02

1.4.9 M

Tub flexiblecorrugat PVC dn

80mm, g 3,2Muntat com acanalitzaciósoterrada.

235 1.41 238.8 56.118 336,71

1.4.2 M

Conductor courenu 1x35 mm2

muntatsuperficialmentinstal·lat en rasa

840 5,05 4 3.360 20,2

1.4.8 MPica de terrainstal·lada icol·locada

3.700 22,24 2 7.400 44,48


Pressupost

26





1.3.1 U

Làmpadafluorescent LINDA

2x 36muntada, instal·ladai en funcionament

11.400 68,52 20 228.000 1.370,4

1.3.2 U

LINDACOMPACTA

EMERGÈNCIAFL 1+1x11 C-ENPmuntada, instal·ladai en funcionament

29.900 179,70 25 747.500 4.492,5

1.3.3 U

Punt de llum amblàmpada halògena

de 125 Wmuntada, instal·ladai en funcionament

7.500 45,08 22 165.000 991,76

1.4.6 M

Cable Pirelli decoure

Unipolar de 2,5mm2

col·locat en tub

400 2,4 300 1.200 720

1.4.7 M


Unipolar de 1,5mm2

col·locat en tub

200 1.20 50 10.000 60


Pressupost

27




1.3.4 U

Armari poliester100x800x300 mmEH3-21 UNELEC Col·locat en paret i

muntat

50.375 302,75 1 50.375 302,75

1.3.5 UFusibles de

protecció gl 100 Ainstal·lat

1.239 7,44 3 3.717 22,32

1.3.6 U

InterruptordiferencialmonofàsicIn = 40 A

INT D 4P 40 A3mA


12.550 75,43 5 62750 377,15

1.3.7 U

InterruptorautomàticmonofàsicIn = 15 A


5.700 34,25 4 22800 720

1.3.8 U

InterruptorautomàticmonofàsicIn = 10 A


5.700 34,25 1 5.700 34,25

1.3.9 U

Caixa deconnexions Plexo

IP 55-IK 07rectangular

muntada i collada

688 4,13 5 3.440 20,65

1.3.10 U

Caixa deconnexions Plexo

IP 55-IK 07quadrada

muntada i collada

303 1,82 20 6.060 36,4

1.3.11 U

Interruptor Plexomonobloc

grau de protecció IP55- IK 07Legrand

connectat i enfuncionament

892 5.36 21 18.732 112,56

Pressupost

28



1.3.12 U

Endoll PlexoMonoblocLegrand

connectat i enfuncionament

1187 7.13 34 40.358 242,54

1.4.5 M

Cable de courePirelli

Unipolar de 4 mm2

col·locat en tub

500 3 300 150.000 900

1.4.6 M


Unipolar de 2,5mm2

col·locat en tub

400 2,4 50 20.000 120

1.4.10 MTub rígid de PVC

negregrapes i col·locat

540 3,24 150 81.000 486


Pressupost

29


Enllumenat Públic

- Il·luminació 3.515.700 pts 21.129,5 €

- Electrificació 201.528 pts 1.211,21 €

Enllumenat Pistes Esportives

- Il·luminació 2.155.480 pts 12.954,7 €


Electrificació Bar-Vestuaris

- Il·luminació 1.157.000 pts 6.921,86 €


Total del pressupost d'execució material:

8.168.000 pts 49.090,67 €

BI ( Benefici Industrial) 6% 490.080 pts 2.945,44 €

DG ( Despeses general) 13% 1.061.840 pts 6.381,79 €

Total del pressupost d'execució per contracte:

9.719.920 pts 58.417,9 €

IVA 16% 1.555.187 pts 9.346,86 €

Total del pressupost de Licitació: 11.275.107 pts 67.764,76 €

ONCE MILIOS DOS-CENTES SETANTA DOS MIL CENT-SETPESSETES-----------------------------------------------------------------------------------------------

SEIXANTA SET MIL SET-CENTS SEIXANTA-QUATRE AMB SETANTASIS CENTAUS------------------------------------------------------------------------------------------


BENET MORA I GUAL

6. Plec de Condicions

Plec de condicions

1

Índex

6.1 Prescripcions Generals....................................................................................... 4

6.1.1 Objecte del Plec........................................................................................................ 4

6.1.2 Definició................................................................................................................... 4

6.1.3 Documents Contractuals........................................................................................... 4

6.1.4 Documents Informatius............................................................................................ 4

6.1.5 Contradiccions i Omissions del Projecte.................................................................. 5

6.1.6 Direcció de les Obres i instal·lacions....................................................................... 5

6.1.6.1 Funcions del Director d'obra................................................................................... 5

6.1.7 Descripció de les Obres i Instal·lacions.................................................................... 6

6.1.7.1 Introducció............................................................................................................... 6

6.1.7.2 Pla d'obres................................................................................................................ 6

6.2 Prescripcions Tècniques..................................................................................... 9

6.2.1 Prescripcions Tècniques en Obra Civil.................................................................... 9

6.2.2 Condicions Generals dels Materials......................................................................... 9

6.2.2.1 Cables...................................................................................................................... 10

6.2.2.2 Portalàmpades........................................................................................................ 10

6.2.2.3 Entroncaments i Connexions................................................................................... 11

6.2.2.4 Elements de Comprovació i Protecció.................................................................... 11

6.2.2.5 Interruptors Magnetotèrmics.................................................................................. 12

6.2.2.6 Interruptors Diferencials........................................................................................ 12

6.2.2.7 Caixes..................................................................................................................... 12

6.2.2.8 Quadres Elèctrics................................................................................................... 12

6.2.3 Condicions Especifiques del Material d’Enllumenat............................................. 13

6.2.3.1 Lluminàries............................................................................................................. 13

Plec de condicions

2

6.2.3.2 Bàculs...................................................................................................................... 14

6.2.3.3 Làmpades................................................................................................................. 15

6.2.3.4 Equips d'encesa....................................................................................................... 16

6.2.3.5 Interruptor Horari i Crepuscular............................................................................ 18

6.2.4 Procedència dels Materials...................................................................................... 18

6.3 Xarxes Subterrànies de Distribució d’Energia Elèctric............................ 19

6.3.1 Condicions Generals................................................................................................ 19

6.3.2 Línies d'escomesa Subterrànies............................................................................... 19

6.3.3 Conductors............................................................................................................... 19

6.4 Condicions d’execució de les Obres.............................................................. 21

6.4.1 Condicions Generals................................................................................................ 21

6.4.2 Terminis de l'obra.................................................................................................... 21

6.4.3 Execució de les 0bres.............................................................................................. 21

6.4.3.1 Programa de Treball............................................................................................... 21

6.4.4 Endarreriments........................................................................................................ 22

6.4.5 Neteja del Terreny i Retirada de la Brossa.............................................................. 23

6.4.6 Excavació................................................................................................................ 23

6.4.7 Inspecció de les Obres............................................................................................. 23

6.4.8 Provisió de Materials............................................................................................... 23

6.4.9 Execució Xarxa Subterrània de Distribució............................................................ 24

6.4.10 Estesa de Cables...................................................................................................... 24

6.4.11 Rases per a Cables................................................................................................... 24

6.4.12 Basament dels Suports............................................................................................. 24

6.4.13 Col·locació dels Suports.......................................................................................... 25

6.4.14 Instal·lació Elèctrica en Suports ............................................................................. 25

Plec de condicions

3

6.4.15 Col·locació de Lluminàries..................................................................................... 26

6.4.16 Entroncaments i Derivacions.................................................................................. 26

6.4.17 Posada a Terra......................................................................................................... 26

6.4.18 Muntatge de Conductors......................................................................................... 26

6.5 Amidament i Abonament de les Obres......................................................... 28

6.5.1 Disposicions Generals............................................................................................. 28

6.5.2 Valoració d'obres Incompletes................................................................................ 28

6.5.3 Obres No Incloses en Aquest Projecte.................................................................... 28

6.5.4 Despeses Diverses a Compte de la Contracta......................................................... 28

6.5.5 Partides Alçades de Pressupost............................................................................... 29

6.5.6 Amidaments............................................................................................................. 29

6.5.7 Certificacions........................................................................................................... 29

6.5.8 Electricitat............................................................................................................... 29

6.5.9 Construccions Auxiliars Provisionals..................................................................... 30

6.6 Condicions Economico-administratives....................................................... 31

6.6.1 Forma de Contractació............................................................................................ 31

6.6.2 Objecte del Contracte.............................................................................................. 31

6.6.3 Preus Aplicables...................................................................................................... 31

6.6.4 Preus Contradictoris................................................................................................ 31

6.6.5 Partides Alçades...................................................................................................... 31

6.6.6 Pagament de les Obres............................................................................................ 32

6.6.7 Condicions de Pagament ........................................................................................ 32

6.6.8 Condicions de Seguretat ......................................................................................... 33

6.6.9 Responsabilitat per d’anys a Tercers....................................................................... 33

5.6.10 Endarreriments Excusables..................................................................................... 33

Plec de condicions

4

6.1 Prescripcions Generals

6.1.1 Objecte del Plec

El present document fa referència a les condicions que han de complir les unitats d'obra iels materials, integrants en l'execució de les obres d'electrificació i d'enllumenat delcomplex esportiu.

Les condicions establertes s'exigeixen per a garantir el bon funcionament de tots elselements de la instal·lació, assegurant al mateix temps la bona qualitat dels components dela mateixa, admetent un ús normal.

6.1.2 Definició

El plec de condicions constitueix un conjunt d'instruccions, normes i especificacions quedefineixen tots els requisits tècnics que han de complir les obres i instal·lacions.

El plec conté, a més a més de les condicions que han de complir els materials, lesinstruccions per al muntatge, execució, protecció i inspecció d'aquests, i és la norma que hade complir tant el Contractista com la Direcció d'Obra en l'execució del projecte.

Direcció d'Obra. És la persona o entitat que designa la propietat i és la responsable dedirigir, supervisar i donar el vist-i-plau als treballs realitzats pel Contractista.

Contractista. Empresa, companyia o associació seleccionada per la propietat per realitzarels treballs necessaris per dur a terme el projecte. En alguns apartats d'aquest documenttambé se'l denominarà Adjudicatari, donat que se li adjudiquen les obres.

Propietat. És la persona, empresa o companyia que finança econòmicament el projecte.

Ofertant. Empresa, companyia o associació que posa en oferta totalment o parcial elstreballs descrits en aquest projecte.

6.1.3 Documents Contractuals

Els documents contractuals incorporats al contracte són:

1. Plànols2. Plec de condicions3. Pressupost

6.1.4 Documents Informatius

Els documents que queden incorporats al contracte com a documents informatius sónaquells que aporten dades referents al procés i a les obres d'instal·lació.

Són documents informatius la memòria descriptiva, la memòria de càlcul i els annexos.

Plec de condicions

5

6.1.5 Contradiccions i Omissions del Projecte

En cas de contradicció entre els Plànols i el Plec de Condicions, prevaldrà allò que estiguiprescrit en el Plec de Condicions. Tot allò esmentat en el Plec de Condicions i omès en elplànols o viceversa, s'haurà d'executar com si estigués en ambdós documents.

Les omissions en els documents del projecte de detalls, per a una correcta execució del'obra, no remetran al Contractista de la seva obligació d'executar-los, fent-ho com si fossincorrectament indicats en el moment de la contractació.

6.1.6 Direcció de les Obres i Instal·lacions

La direcció i control de les obres i instal·lacions els haurà de dur a terme un EnginyerIndustrial, o bé un Enginyer Tècnic Industrial especialista en electricitat designat per lapropietat.

6.1.6.1 Funcions del Director d’Obra

Fer que les obres s'executin ajustant-se al projecte, amb les modificacions autoritzades i enel termini fixat en el contracte, exigint al 'Adjudicatari o Contractista el compliment de lescondicions contractuals.

Definir aquelles prescripcions tècniques que el present Plec deixa a la seva decisió.

Resoldre totes les qüestions que puguin sorgir de la interpretació dels plànols, d'aspectesdel plec de condicions, de qualitat de materials, de forma d'execució de les obres,d'amidaments, sempre que no suposin l'alteració de les condicions del contracte.

Estudiar les incidències plantejades, que destorbin el normal compliment del contracte,tramitant les propostes corresponents a la superioritat.

Assumir personalment i sota la seva responsabilitat, en cas d'urgència o gravetat, ladirecció immediata de les operacions necessàries, pel que l'Adjudicatari haurà de posar a laseva disposició el personal i materials de l'obra.

Acreditar a l'Adjudicatari les obres i treballs realitzats, estenent les corresponentscertificacions.

Efectuar les recepcions provisionals i definitives de les obres.

Autoritzar a l'Adjudicatari per a la subcontractació d'alguna part de l'obra.

Dirigir els treballs de replanteig de les obres i subministrar a l'Adjudicatari tota lainformació precisa per a la seva execució, facilitant aquest darrer el personal i mitjantsnecessaris.

Plec de condicions

6

6.1.7 Descripció de les Obres i Instal·lacions

6.1.7.1 Introducció

Les obres que es descriuen en aquest projecte corresponen a la instal·lació elèctrica id’il·luminació del Complex Esportiu de Sanaüja.

La descripció i definició de les obres es realitzarà en els Plànols, Memòries,Pressupost i el present Plec de Prescripcions tècniques.

6.1.7.2 Pla d'Obres

Tot seguit es descriuen les obres que s’han de realitzar per portar a terme aquest projecte.Aquestes s’han dividit, principalment, en dues fases per a la seva millor i correctaexecució:

Fase 1: Obra civil.

Fase 2: Instal·lació elèctrica.

Obra civil.

Un cop acabades les obres de neteja, demolició, excavacions i condicionamentdels terrenys on s’ha d’edificar l’obra civil, es procedirà al replantejament i tot seguit a ferels fonaments. Aquestes tasques es realitzaran tal i com es descriu a continuació.

1.Planificació. La direcció d’obra fixarà l’ordre en que s’hauran de realitzar elstreballs de l’obra civil, i el Contractista haurà de seguir al peu de la lletra aquestesprescripcions, procurant portar a terme l’obra civil amb la major rapidesa possible id'acord amb els terminis que s'hagin establert.

La Direcció d'Obra podrà també modificar l’ordre de treball si ho creu convenient iel Contractista haurà d'acceptar totes les variacions donades per la Direcció.

2.Aplanament dels terrenys. Es procedirà a l'anivellament dels terrenys que facinfalta per a la ubicació de la urbanització, d'acord amb les cotes, plànols iinstruccions facilitades per la direcció.

3.Replantejament. El replantejament de les obres s’efectuarà per la direcció enpresència del Contractista. Es senyalaran damunt del terreny tots els puntsnecessaris per a la correcta execució de l’obra. D'aquestes operacions se'n farà actesper duplicat que finançaran la Direcció d'Obra i el Contractista a parts iguals.

4.Personal laboral. La mà d'obra escollida anirà a càrrec del contractista,essent aquest qui haurà de triar personal mínimament qualificat per realitzar l'obracivil, podent prescindir en qualsevol moment d'aquells que, en el seu parer, noreuneixin les condicions adequades o siguin un perill per a la integritat física de laresta de persones o obrers.

Plec de condicions

7

5.Seguretat. Aniran a càrrec i risc del Contractista totes aquelles eines i aparellsutilitzats per a la realització de l'obra civil: bastides. aparells transportadors,elevadors, xarxes de seguretat, etc. Els aparells que s'utilitzin seran de seguretatreconeguda i homologada i la Direcció d'Obra podrà, en qualsevol moment,rebutjar aquells aparells que, al seu parer, no reuneixin les condicions exigides pera la correcta marxa de les obres i de la seva seguretat.

6.Accidents. Aniran a càrrec i risc del Contractista tots aquells accidents laboralsque es produeixin durant la realització de l’obra civil dins el recinte de la parcel·laon s'ubica el Complex Esportiu. El contractista haurà d'efectuar una vigilànciacontínua de la mà d’obra i dels materials, amb la finalitat de poder determinar, enqualsevol moment, que i qui pot ser susceptible de desencadenar un accidentlaboral i prendre les mesures necessàries per evitar-lo.

7.Danys a tercers. El Contractista serà l’únic responsable dels possibles danys atercers que es puguin produir durant la realització de l’obra civil. A més a mésaquest estarà obligat al compliment dels preceptes i obligacions en vigor, en cas desinistre.

8.Neteja. El Contractista estarà obligat, en tot moment, a mantenir l’obra en totalordre i netedat, preparat per a la inspecció que en qualsevol moment pugui efectuarla Direcci6 d'Obra i s'hauran de complir, en qualsevol cas, les normes de la Llei dePrevenció de Riscos.

Instal·lació elèctrica.

Un cop finalitzada l’obra civil es procedirà al muntatge i instal·lació de la xarxad'enllumenat, incloent els pals d'enllumenat exterior i la realització de connexions, aixícom també la col·locació de les lluminàries i els focus. Les xarxes d'enllumenat esdistribuiran seguint les normes i reglaments oficials vigents i de la mateixa manera esrealitzarà la instal·lació de l'enllumenat a les instal·lacions esportives.

La instal·lació elèctrica s'encarregarà a alguna empresa de reconeguda solvència ambexperiència en aquest tipus d'instal·lacions i els treballs es realitzaran tal i com es detalla acontinuació.

1.Execució.L'execució de les obres es portarà a terme per la empresa instal·ladora,essent aquesta la que haurà de determinar els operaris que utilitzarà.

2.Materials.El material utilitzat serà de les característiques que disposa elReglament Electrotècnic de Baixa Tensió, podent la Direcció en qualsevol momentfer canviar aquells elements que no reuneixin les condicions estipulades.

3.Voltatge.La tensió de les instal·lacions elèctriques (obligat compliment) serà :

220 V entre fase i neutre.

380 V entre fases.

Plec de condicions

8

4.Inspecció de l'obra. En qualsevol moment l'Enginyer Director d'Obra tindrà poderper canviar, segons el seu parer, totes aquelles execucions que siguin susceptiblesde produir dificultats posteriors o bé que impliquin greus riscs.

5.Seguretat.Igualment que a l'obra civil, la seguretat de l'obra elèctrica ha d'ajustar-se a les normes establertes i en tot moment es treballarà amb materials de la millorqualitat possible.

6.Posada en marxa. Només es podrà connectar la instal·lació a la xarxa elèctricageneral, quan la Direcció d'Obra en doni el permís corresponent i després d'haver-lasupervisat una delegació del Ministeri d'Indústria i Energia.

7.Deteriorament.Tots aquells deterioraments produï ts a l'obra, ja sigui a la xarxaelèctrica de la instal·lació esportiva, o bé en una de les xarxes pròximes, seran únicaresponsabilitat de l’empresa instal·ladora.

8.Accidents i responsabilitats. En aquest apartat té validesa tot allò que s'ha dit enl’apartat equivalent referent a l'obra civil.

Plec de condicions

9

6.2 Prescripcions Tècniques

En tot allò que no contradigui al present Plec de Prescripcions Tècniques seran d'aplicaciógeneral els documents que s'esmenten a continuació.

6.2.1 Prescripcions Tècniques en l'Obra Civil

Normes UNE d'obligat compliment del Ministeri d'Obres Públiques i Transports.

Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió.

Instruccions complementàries per a la seva aplicació.

Normes sobre l’aplicació de les instruccions complementàries.

Aplicació del reglament en relació amb la mesura de l’aï llament de les instal·lacionselèctriques i la seva verificació abans de posar-les en marxa.

Normes de regim intern de la companyia subministradora de l’energia elèctrica.

NTE existents o que es dictin a partir d'ara i tinguin relació amb aquesta obra.

Llei de Prevenció de Riscos Laborals, i reglaments, decrets i normatives que regulen lasinistralitat al treball.

Llei de contractes de l’Estat.

Reglament general de contractació de l’Estat.

Plec de clàusules administratives generals per a la contractació d’obres de l’Estat.

6.2.2 Condicions Generals dels Materials

Tots els materials emprats, tot i que no siguin inclosos en aquest plec de condicions,hauran de ser de primera qualitat.

Després de ser adjudicada l’obra i prèviament a la seva execució, e! Contractista presentaràa l’Enginyer Director els catàlegs, mostres, assaigs, etc. que es relacionin amb elsmaterials a emprar, no podent ser-ne utilitzat cap que no hagi estat acceptat prèviament.

Aquest control previ no suposa una recepció definitiva, podent ésser retirat qualsevolmaterial després d’haver estat col·locat, si a judici de l’Enginyer Director no compleix lescondicions d’aquest Plec, havent d’ésser substituï t amb càrrec a la contracta, per un altreque compleixi les especificacions exigides.

Es realitzaran totes les anàlisis i proves que es considerin necessàries per la DireccióTècnica i en els laboratoris que aquesta indiqui, corrent les despeses a càrrec delcontractista.

Plec de condicions

10

Els materials d’origen industrial hauran de complir les condicions funcionals i de qualitatfixades en les NTE, així com també les corresponents normes i disposicions vigentsrelatives a la fabricació i control industrial.

Quan el material arribi a l’obra, haurà de portar el certificat d'origen industrial que acreditiel compliment de les prescripcions, normes i disposicions vigents.

El Director d'obra comprovarà que tots els materials que arribin portin el seu corresponentcertificat.

6.2.2.1 Cables

Procedència. Només s'admetran materials subministrats per cases de reconeguda solvènciaen el mercat, com ara PIRELLI.

Característiques.

Seran del tipus UNE RV 0.6/1 kV amb conductor de coure (excepte en aquells casos ques'indiqui el contrari). Aï llament termoplàstic de clorur de polivinil, tant per les xarxes dedistribució com per les derivacions als punts de llum en l’interior dels suports.

Hauran de complir la norma UNE per a aquest tipus de cables i s'exigirà una resistènciamínima a trencament per tracció, tant de l'aï llament com de la coberta, de 200 Kg/cm2.conservant el 90 % d'aquests valors després de romandre 120 hores en una estufa amb airecalent a 100 oC.

El conductor complirà la norma de qualitat UNE 21011 i la rigidesa dielèctrica i laresistència d'aï llament compliran les prescripcions establertes en el ReglamentElectrotècnic per a Baixa Tensió.

En les bobines de cable hi haurà de figurar el nom o marca del fabricant, el tipus de cablede que es tracta i la seva secció.

6.2.2.2 Portalàmpades

Els porta làmpades no han de tenir cap part metàl·lica exterior en comunicació elèctricaamb els conductors.

Estaran proveï ts de sòlids i amples contactes elèctrics que permetin el pas del corrent senseescalfaments per judicials.

La resistència mecànica serà la suficient per a suportar un esforç cinc vegades superior altrames per la làmpada.

El dispositiu de subjecció del portalàmpades a la lluminària serà sòlid i permetrà el fàcilmuntatge o substitució sense necessitat de retirar-la.

Els elements aï lladors seran de porcellana o d'esteatita.

Plec de condicions

11

6.2.2.3 Entroncaments i Connexions

En les bases de les lluminàries es disposaran caixes aï lladores integrades per una placabase i una tapa, ambdues fabricades amb planxa de material plàstic incombustible, dins deles quals aniran els entroncaments i connexions.

A dins es col·locaran sis borns monopolars, cadascun d'ells per a dos cables de 25 mm2;així mateix es col·locaran dos tallacircuï ts unipolars amb cartutxos fonedissos d'acord ambles làmpades instal·lades.

Els tallacircuï ts aniran instal·lats a la tapa, de manera que al retirar-la quedin els conductorssense tensió. Els cartutxos fonedissos seran de gran poder de trencament (80 kA) i calibratsaproximadament al valor doble del la intensitat nominal de les llànties.

Els borns seran del tipus premsa-fils i es protegiran contra contactes directes.

La connexió es farà alternant les fases per a equilibrar els consums.

De les regletes partirà la línia d'alimentació de la làmpada per dins el suport amb cabletipus UNE RV 0.6/1 kV de secció mínima 2 x 1,5 mm2 i anirà fins a la regleta de connexióde la lluminària.

En les disminucions de secció de línia es disposaran tallacircuits fonedissos que limitin lessobreintensitats màximes que pugui suportar la línia de menor secció.

6.2.2.4 Elements de Comprovació i Protecció

A l'entrada i sortida dels cartutxos fonedissos de cada fase i circuit existiran punts decomprovació per possibilitar la connexió d'amperímetres i voltímetres, estant els circuits enfuncionament.

Tots els aparells de quadres de comandament estaran fabricats per a treballar amb tensionsde servei no inferiors a 500 V.

La pujada de temperatura durant una hora treballant els conductors a la seva intensitatnormal, no podrà sobrepassar els 65 oC sobre l'ambiental.

En tres interrupcions successives, amb tres minuts d'interval, d'un corrent amb la intensitatcorresponent a la capacitat de trencament i tensió igual a la més petita, no s’observaranarcs perllongats, deteriorament en els contactes o avaries en els elements constituï ts delscontactors.

La construcció ha de ser tal que permeti realitzar un mínim de deu mil maniobresd'obertura i tancament, sense que es produeixin desgastaments excessius.La sensibilitat dels interruptors diferencials estarà en consonància amb la resistència deposada a terra de la instal·lació, de manera que la tensió de defecte no sigui superior a 24V.

Plec de condicions

12

6.2.2.5 Interruptors Magnetotèrmics

Els interruptors automàtics magnetotèrmics són dispositius destinats a la protecció de lesinstal·lacions contra els efectes dels curtcircuits i de les sobreintensitats.

Estaran homologats i compliran la normativa vigent en relació al seu ús com a limitadorsde corrent, especialment s'haurà de tenir en compte la norma d'obligat compliment UNE20347 amb data inicial de compliment obligatori 1 de Juliol de 1974.

6.2.2.6 Interruptors Diferencials

Els interruptors diferencials són dispositius destinats a la protecció de persones contra elsefectes de fuites de corrent per derivació aterra.

Aquests aparells hauran de complir les normes i tenir les característiques que s'indiquen totseguit.

Apart del comandament de maniobra normal, aniran proveï ts d'un polsador test mitjançantel qual podrà provocar-se una fuita artificial a terra i així posar a prova el bonfuncionament de l’aparell.

Hauran de complir tot allò establert en la norma UNE 20383, aprovada el setembre de1975 i amb data inicial d'obligat compliment de 17 d'octubre del 1981.

6.2.2.7 Caixes

Gràcies als materials utilitzats en la seva construcció (un aliatge de neoprè, policarbonat,poliamida i altres substàncies) les seves característiques principals són un alt grau deresistència als àcids, àlcalis, a la humitat, etc., proporcionant d’aquesta manera un graud’aï llament i de protecció adequat a l’aparellatge instal·lat en el seu interior.

Aquest tipus de material haurà de superar amb èxit els assajos que prescriu la norma UNE20324, aprovada per l’IRANOR el desembre del 1969 i amb data inicial d'obligatcompliment 1 de Juliol de1974.

6.2.2.8 Quadres Elèctrics

Els quadres elèctrics han de tenir les següents característiques:

- Protegits contra la corrosió i pintats al forn amb esmalt sintètic gris.

- Proveï ts de suports per a la fixació de plaques de muntatge.

- Tancats hermèticament mitjançant juntes de goma.

- Grau de protecció IP42, segons norma UNE 20324.

- Construcció en xapa de ferro laminada en fred.

- Disposaran de cargol de presa de terra.

Plec de condicions

13

6.2.3 Condicions Especifiques del Material d’Enllumenat


Procedència: Seran subministrades per cases de reconeguda solvència en el mercat.

Característiques: Es refusarà qualsevol llanterna que presenti bonys o desperfectes, haventde presentar aspecte llis i sense senyals.

Els dispositius de suspensió seran galvanitzats i hauran de resistir, pel cap baix, cincvegades el pes total de l'aparell.

El sistema de fixació serà adaptable a diferents diàmetres.

En les lluminàries, la carcassa serà d’alumini amb un gruix mínim d’1 mm.

En les hermètiques, les cubetes a reflectors seran de material que la seva estabilitat estiguigarantida i sigui capaç de resistir sense deformació les condicions tèrmiques creades al’interior de les lluminàries.

A l'interior hi anirà allotjat el reflector, fermament subjecte, però que mitjançant un sistemasimple, permeti amb tota rapidesa desmuntar-la per a la seva neteja.

L'alumini dels reflectors serà d'una puresa igualo superior al 99.7%. La xapa empradatindrà un gruix mínim d'1.5 mm abans de ser utilitzada , i un cap construï t el reflectorhaurà de passar satisfactòriament els assaigs de continuï tat de la capa, resistència a lacorrosió i control de segellat.

Les lluminàries hauran d'allotjar en el seu interior l’equip d’encesa de la làmpada.

Les lluminàries se subministraran cablejades des del portalàmpades als borns;l’aï llament dels conductors serà tipus silicona, capaç de resistir les temperatures existentsen les immediacions de la làmpada.

Dispositius: Disposaran dels següents.

- D'enfocament, practicable des de l’exterior, fins i tot amb la llanterna muntada.

- De ventilació en les lluminàries hermètiques per a la dissipació del calor produï tper la làmpada.

Recepció: Es refusaran totes aquelles llanternes que donin nivells mitjans o uniformitatsinferiors a les previstes en el projecte. En acceptar el tipus de lluminàries, l’EnginyerDirector enviarà a un laboratori oficial una quantitat no inferior al 5% d'elles per acomprovar la corba fotomètrica i el gruix de l’alumini, així com la caixa anòdica i laresistència a la corrosió.

Plec de condicions

14

6.2.3.2 Bàculs i Columnes

Procedència: Seran subministrats per cases de reconeguda solvència en el mercat. Enaquest projecte l'empresa subministradora dels bàculs i columnes serà la casa BAClJLOSS.A.

Característiques: Els suports (bàculs i columnes) seran tronc-cònics per a la il·luminaciógeneral, excepte en els camps d’esports que seran poligonals, de les dimensionsespecificades en els plànols i construï ts en xapa d'acer a partir de flexe laminat amb ungruix mínim de 3 i 4 mm segons l’alçada.

El dimensionat haurà de ser calculat d'acord amb les normes establertes per a suportar lesaccions del vent.

El tronc de con s'obtindrà en premsa hidràulica i anirà soldat seguint una generatriu.realitzant-se la soldadura amb electrode continu i en atmosfera controlada.

No s'admetran doblaments transversals, tret d’aquelles en les que existeixi un canvi degruix en la placa d'acer utilitzada en diferents trams.

En l’extrem inferior es col·locarà la placa d’ancoratge de les dimensions especificades enels plànols i dotat d'un anell exterior i cartabons de reforç.

La superfície exterior no presentarà taques, ratlles ni cops i les soldadures es polirandegudament amb la finalitat d'aconseguir un acabat exterior amb una bona regularitat.

En el cas de construir-se el bàcul en diferents trams, les unions es reforçaran amb unmaniguet interior i les soldadures es poliran degudament per evitar que siguin fàcilmentapreciables.

Per a l'ancoratge a la cimentació es disposaran els perns, construï ts en acer d'altaresistència a la tracció, roscat l'extrem superior amb rosca d’una entrada i doblegat enganxo l’inferior per a la millor subjecció a la massa de formigó.

A una altura de 500 mm sobre la placa base existirà una obertura rectangular per a l’accésal quadre de connexions i protecció. Els cantons seran arrodonits amb un marc de passamàde ferro soldat a i a vorera de l’obertura; la porta serà de planxa d’acer i anirà proveï da dedispositius de subjecció i tancament.

Les dimensions del maniguet extrem per a la fixació de la lluminària es fixaran d'acordamb les característiques de la lluminària escollida.

A l’interior dels suports i en el seu extrem superior s’instal·larà diametralment i soldat a laxapa del fust un anell de dimensions idònies dotat d’un cargol o un altre element adequatper a la presa de terra. Aquest anell també haurà d’anar dotat d'unes brides per a lasubjecció ferma del conductors d’alimentació de la lluminària.Protecció contra la corrosió: Els bàculs es lliuraran galvanitzats en tota la seva longitudmitjançant immersió en bany calent; el bany de galvanitzat haurà de tenir com a mínim un98.5% de zinc en pes, havent d'obtenir un mínim de 600 gr/m2 sobre la superfície de lacolumna.

Plec de condicions

15

Totes les característiques del galvanitzat s’adaptaran a les especificacions tècniques delsrecobriments galvanitzats a que es refereix el REIAL DECRET 2531/1985 UNE 37.508.

6.2.3.3 Llànties

Procedència. Seran de marca reconeguda i enregistrada com de primera categoria, haventde complir els articles 49. 50 i 54 del Reglament de Verificacions Elèctriques.

Tipus. Les làmpades de vapor de mercuri s’entendrà que són de les anomenades de colorcorregit, amb additius de terres rares; els fluxos lluminosos inicials s’indiquen mésendavant.

Les làmpades de vapor de sodi seran del tipus d’alta pressió; els fluxos lluminosos inicialss’indicaran més endavant.

Totes les ampolles seran de vidre en forma de bulb i amb superfície mat.

Casquets. Hauran de tenir un recobriment metàl·lic antioxidant. Hauran de garantir el bonfuncionament de les llànties fins a temperatures de 200oC, sense observar-se esquerdes niescloscaments de la unió amb l’ampolla ni en les masses vítriques que separen els pols decontacte. Els assaigs de resistència es faran col·locant les làmpades decantades i enhoritzontal.

Ampolles. L'ampolla de vidre haurà de suportar la pressió interna i les deformacionstèrmiques de la mateixa i dels casquets sense trencar-se, fins a una temperatura màxima de350oC. suportant en aquestes condicions el xoc tèrmic de la caiguda de gotes d'aigua a 0oCsense trencament ni esquerdes sobre el vidre.

Característiques elèctriques. La tensió mínima del començament de la descarrega a unatemperatura de 5 graus serà la següent:

Làmpades de vapor de mercuri: 180 VLàmpades de vapor de sodi: 195 V

Flux lluminós. Mesurat després d'un 200% del període d'encesa i, passades les primeres100 hores de vida haurà de ser el següent, amb una tolerància del 5 per cent:

Tipus de làmpada Flux lluminós1000 W VMH 80000 lm400W VMH 36000 lm250 W VMH 21000 lm400 W VSAP 55000 lm

El flux variarà al llarg de la vida de la làmpada, amb una reactància que subministri elsvalors nominals de tensió.

Làmpades de vapor de mercuri :

8000 hores de servei: 70% del flux inicial.

Plec de condicions

16

12000 hores de servei: 62% del flux inicial.

Làmpades de vapor de sodi:

4000 hores de servei: 96% del flux inicial 8000 hores de servei: 92% del flux inicial12000 hores de servei: 86% del flux inicial14000 hores de servei: 84% del flux inicial

Tots aquests valors es mesuraran amb l'ampolla en perfectes condicions de netejasuperficial.

Supervivència. S’entén com a tal, el percentatge de làmpades que continua funcionant perterme mig, després d'un cert temps de funcionament de la instal·lació. Es mantindran elssegüents valors mínims:

Làmpades de vapor de mercuri:

8000 hores de servei: 90% de làmpades en funcionament12000 hores de servei: 85% de làmpades en funcionament

Làmpades de vapor de sodi :

4000 hores de servei: 97% de làmpades en funcionament 8000 hores de servei: 92% de làmpades en funcionament12000 hores de servei: 85% en funcionament14000 hores de servei: 81% en funcionament

6.2.3.4 Equips d’Encesa

Procedència. Només s'admetran reactàncies, ignitors i condensadors procedents de cases dereconeguda solvència en el mercat, com ara MAZDA.

Característiques. Portaran inscripcions en les quals s'indiqui el nom o marca del fabricant,les tensions nominals, els factors de potència i la potència nominal de la làmpada olàmpades per a les quals s'ha previst.

Els elements en tensió no podran ésser accessibles a un contacte fortuï t durant la sevanormal utilització. Les tapes que permetin l’accés a les peces en tensió només podrandesmuntar-se amb l’ajut d’eines.

Les connexions s'efectuaran amb borns, regletes i terminals, de manera que no s'afluixinamb l'ús, i aquests elements només s'empraran per unions elèctriques, no sotmetent-se aesforços mecànics.

Les peces conductores del corrent hauran d'ésser de coure, d'aliatges de coure o d'altresmaterials bons conductors i resistents a la corrosió.

Reactàncies. El balast limitador del corrent estarà constituï t per una autoinducció sobrenucli de ferro de les característiques adequades a cada làmpada, potencia i tipus, de forma

Plec de condicions

17

que en aplicar la tensió d’alimentació de 220 V a 50 Hz, circuli per la làmpada el correntnominal.

Les reactàncies es dimensionaran de forma que en arribar a la seva temperatura de regim,aquesta no experimenti un increment superior a 60 oC sobre la temperatura ambient,considerant aquesta de 30 oC. La comprovació de temperatura dels debanats s’efectuarà pelprocediment de mesura de la resistència òhmica dels mateixos.

Els debanats i els nuclis estaran immersos en massa de reï nes sintètiques, de forma quequedi garantida l’evacuació del calor i la capacitat mecànica, no havent-se d’apreciar nisorolls ni vibracions durant el funcionament.

Les reactàncies es protegiran contra els camps magnètics propers, no havent-se d’apreciarvariacions sensibles de la impedància al col·locar en contacte amb elles altres reactàncies.Els debanats presentaran una rigidesa dielèctrica respecte a les masses metàl·liques que elsenvolten i respecte al nucli de 2000 V, prova que es realitzarà amb tensió alterna de 50 Hzi 1 minut de durada.

Els borns de connexió amb la resta del circuit es disposaran de forma que no presentincontinuï tat elèctrica superficial a causa de condensacions de vapor d’aigua sobre elsmateixos.

Condensadors. Els condensadors que s’empraran per a compensar el factor de potenciaseran del tipus d’aï llament amb paper o poliester metal·litzat, estancs i de les capacitatsnecessàries per compensar el factor de potencia de les llànties.

La tensió de prova de l'aï llament entre borns del condensador i parts metàl·liques de lacoberta serà de 2000 V durant un minut i la tensió i freqüència nominals de 380 V i 50 Hz.

Es soldarà entre borns una resistència per a assegurar l’auto-descàrrega del condensador enla desconnexió; el corrent de fuita mitjà a 1000 V haurà d'ésser inferior a 0,1 A.

Els borns es disposaran de forma que no presentin continuï tat elèctrica superficial en el casde condensacions de vapor d’aigua en els mateixos.

Arrencador. En el cas de les làmpades de vapor de sodi, en que fa falta en el circuit undispositiu d’arrencada, aquest realitzarà la seva funció en el període d’encesa quedant forade servei un cop la làmpada s’hagi cebat, no presentant el conjunt reactància/ignitor méspèrdues que les pròpies de la limitació del corrent, i en qualsevol cas, no superiors a lesindicades per a les reactàncies.

Assaigs. Amb les mostres lliurades pel Contractista, el Director Tècnic, si ho creuconvenient, podrà realitzar els següents assaigs:

- Assaig d'escalfament.- Assaig de protecció contra influencies magnètiques.- Assaig d'estanqueï tat.- Assaig de sobretensió.- Assaig de durada.

Plec de condicions

18

Aquests assaigs s'encarregaran a laboratoris oficials, que expendran el corresponentcertificat dels resultats obtinguts.

6.2.3.5 Interruptor Horari i Crepuscular

L'interruptor horari per a l’accionament dels relés dels contactors tindrà un mecanismed'alta precisió, reserva de marxa de 4 dies i adaptació automàtica a la corba solar anual.

L 'interruptor crepuscular anirà dotat de dispositius de retardament que evitin la sevaactuació en cas d'alteracions passatgeres del nivell d'enllumenat; el seu ajustamentgarantirà l'encesa a 40 lux i l'apagat a 100 lux aproximadament; portarà tanmateix,protecció contra sobretensions i contactes fortuï ts.

6.2.4 Procedència dels Materials

El Contractista podrà escollir l’empresa o companyia subministradora dels materials enaquells casos que no s'hagin especificat en aquest projecte o bé quan s'hagin especificatperò estiguin exhaurits en el mercat. Aquest fet s'ha de posar en coneixement i ha de seraprovat per l’Enginyer Director de l’obra.

El Contractista esta obligat a eliminar (fent-se càrrec dels costos que això pugui suposar)els materials de qualitat inferior a l'exigida que apareguin durant les obres.

Plec de condicions

19

6.3 Xarxes Subterrànies de Distribució d’Energia Elèctrica

6.3.1 Condicions Generals

Els materials compliran les especificacions de la norma UNE que els correspongui i quesiguin assenyalades com d’obligat compliment en la instrucció MI BT 044 del Reglamentde Baixa Tensió. També es tindran especialment en compte les prescripcions assenyaladesen les instruccions MI BT 005, 006 i 007 d’aquest mateix reglament.

6.3.2. Línies d’Escomesa Subterrànies

El traçat de les línies d’enllumenat es realitzarà a l’interior de tubs de PVC i en les zoneson hi hagi trànsit motoritzat aquests tubs seran de pressió. Els tubs es col·locaran al’interior de rases de 60 cm d’amplada i 1 m de profunditat en les zones amb trànsitmotoritzat (creuaments de carrer); en rases de 40 cm d’amplada i 60 cm de profunditat envoreres; i en rases de 40 cm d’amplada 60 cm de profunditat en zones ajardinades. Leslínies d’alimentació dels habitatges es realitzaran en rases de 40 cm d’amplada i 80 cm deprofunditat, els tubs aniran allotjats a l’interior d’un massís de formigó de 30 cm de gruix, iun cop instal·lat el conductor dins del tub, la rasa s’omplirà de terra i es compactarà i totseguit es farà el paviment.

Els conductors no podran tenir unions ni connexions de cap tipus a l’interior d'aquestescanalitzacions.

Els treballis d'instal·lació del cable dins de la canalització es realitzaran sense aplicar-li unatensió excessiva, però també evitant que el cable quedi arrugat o formant corbes dins deltub degut a un estirament insuficient.

Mentre les rases romanguin obertes, el Contractista les haurà de senyalitzar adequadamentmitjançant senyals de perill, especialment durant la nit.

6.3.3. Conductors

Els conductors utilitzats a les xarxes subterrànies seran de coure o alumini i estaran aï llatsamb matèries plàstiques o paper impregnat. A més a més estaran adequadament protegitscontra la corrosió que pugui provocar el terreny on s’instal·lin i tindran la resistènciamecànica suficient per suportar els esforços mecànics a que puguin estar sotmesos.

La seva tensió nominal no serà inferior a l000V i la secció d’aquests conductors haurà deser l’adequada en funció de les intensitats previstes. En qualsevol cas aquesta secció no potésser inferior a 6mm2 per a conductors de coure i a 10 mm2 per als d’alumini.

Els conductors neutres tindran les seccions mínimes que s’especifiquen tot seguit.

Distribució trifàsica. (DT)

DT a 2 fils (fase i neutre); secció igual a la del conductor de fase.

DT a 3 fils (2 fases i neutre); secció igual a la dels conductors de fase.

Plec de condicions

20

DT a 4 fils (3 fases i neutre); fins a 10mm2 de coure o 16 mm2 d’alumini, secció igual quela dels conductors de fase; per a seccions més grans, la meitat de la secció dels conductorsde fase, amb un mínim de 10mm2 per al Cu i 16 mm2 per a l’Al.

Plec de condicions

21

6.4 Condicions d’Execució de les Obres

6.4.1 Condicions Generals

Totes les obres compreses en el present projecte s’executaran d’acord amb els plànols iordres de l’Enginyer Director de l’obra, qui resoldrà les qüestions que es planteginreferents a la interpretació de plànols o de qualsevol altre aspecte de l’obra,

L’ordre de realització dels treballs haurà de ser aprovat per l’Enginyer Director i seràcompatible amb els terminis programats.

El Contractista haurà de recalar l’autorització del Director Tècnic per a iniciar qualsevoltipus d’obra.

Independentment de les condicions que s’exigeixin de forma particular i específica, alsequips necessaris per a l’execució, tots ells hauran de complir les condicions generalssegüents:

- Hauran de ser disponibles amb suficient antelació a l’inici dels treballscorresponents perquè puguin ser examinats per l’Enginyer Director.

- Després d’aprovat un equip pel tècnic, haurà de mantenir-se, en tot moment, encondicions satisfactòries de treball, fent les substitucions o reparacions necessàries.

- Si durant l’execució de les obres s’observés que, per canvi de les condicions detreball, els equips no són els idonis pel fi proposat, hauran de ser substituï ts perd’altres que ho siguin.

- El replanteig general dels treballs a executar es farà per l’Enginyer Director enpresència del personal especialitzat del Contractista. Durant l’execució de les obres,el Contractista sol·licitarà els replanteigs parcials que estimi convenients, essentresponsable de les rectificacions que s’haguessin d’efectuar per manca d’aquestrequisit.

6.4.2 Terminis de l'Obra

Inici: Dins dels 15 dies següents a la formalització del contracte.Durada prevista: 3 mesos.Garantia: 12 mesos.

6.4.3 Execució de les Obres

Les obres s'hauran d'acabar en els terminis previstos en aquest plec de condicions.

6.4.3.1 Programa de Treball

En el Programa de Treball a presentar, si s’escau, pel Contractista hauran de constar lessegüents dades:

Plec de condicions

22

a) Estimació en dies de calendari dels terminis d’execució de les diferents obres i deles operacions de preparaci6 per portar-les a terme.

b) Determinació dels mitjans necessaris (personal. instal·lacions. equips.materials...) per realitzar les obres i expressió dels seus rendiments mitjans.

c) Classificació en parts o classes d’obra de les unitats que integren el projecte iexpressió del volum d'aquestes.

d) Gràfic de les diverses activitats o treballs.

e) Valoració mensual i acumulada de l’obra programada.

El Programa de treball haurà de comptar amb el vist-i-plau del Director d’Obra. ElDirector d’Obra podrà fer les modificacions que cregui mes convenients en e! Programa deTreball.

El Programa de Treball finalment aprovat, serà de compliment obligatori per alContractista.

6.4.4 Endarreriments

Si per portar a terme les alteracions d’obra que puguin sorgir en l’execució d’aquestprojecte la Propietat jutgés necessari retardar el començament de les obres o suspendre,totalment o parcial, el desenvolupament de les mateixes, es donarà per escrit les ordres alContractista, que les haurà d’acatar sense poder resoldre la contracta ni exigirindemnització per possibles perjudicis, procedint-se al amidament de l’obra executada enla part en que arribi la suspensió i estenent-se la corresponent Acta; el Contractista estaràobligat a conservar al seu càrrec l'obra executada durant el termini de suspensió, excepte siaquest és de més d'un any. En aquest cas podrà demanar la resolució del contracte sensedret a indemnització.

El termini final d’acabament de les obres es perllongarà el temps que, a judici de laPropietat, sigui necessari per a la conclusió de les mateixes, tenint en compte la durada dela suspensió i l’import de l’obra suspesa.

Sense perjudici del termini final d'execució a que es refereix el paràgraf anterior, elContractista desenvoluparà els treballs al ritme necessari perquè, en els terminis parcialsque es fixin en el programa de treball, resulti executada la part de l’obra que en elsmateixos s'assenyala.

L'incompliment de qualsevol dels terminis assenyalats en els dos paràgrafs anteriors,portarà aparellada la resolució del contracte, amb pèrdua de la fiança per part delContractista, tret del cas que l’incompliment sigui per causa de força major. En aquest casla Propietat podrà resoldre el contracte sense pèrdua de la fiança.

Tot i el disposat en l’apartat anterior, la Propietat podrà8 concedir al Contractista lapròrroga que aquest sol·liciti si ho considera convenient.

Plec de condicions

23

6.4.5 Neteja del Terreny i Retirada de la Brossa

Consisteix a treure i retirar de les zones on s'ha de desenvolupar el projecte els arbres,brossa, fustes, runes i qualsevol altre material que, a judici del Director d'Obra, faci nosaper a l’execució del projecte.

Les operacions s’efectuaran amb les precaucions necessàries per assolir un nivell deseguretat raonable i estalviar possibles danys en aquells elements que el Director d’Obraconsideri que s’hagin de preservar .

Tota aquesta brossa i runa es portarà a l’abocador que el Contractista assenyali , sempreque sigui aprovat pel Director d'Obra, i en cap cas es podrà utilitzar per efectuar elreplanament.

6.4.6 Excavacions

Les excavacions per a solaments i rases es realitzaran de la forma i amb les mides ques'indiquen en els plànols o que hagi determinat en el replanteig el DO. El terreny noquedarà pertorbat més enllà dels límits previstos, havent-se d’obtenir una superfície neta iferma. Els treballs, un cop començats, no s’aturaran sense l’autorització expressa del DO.

Qualsevol deteriorament de les obres degut als treballs del Contractista, inclosa l’excavacióno autoritzada que sobrepassi els límits establerts, serà reparada, i anirà econòmicament acàrrec del contractista.

Les excavacions es faran prenent totes les mesures necessàries per evitar que hi hagiesfondraments en edificis o instal·lacions veï nes i la terra extreta no s'acumularà a les voresde l’excavació.

6.4.7 Inspecció de les Obres

La inspecció de les obres serà a càrrec de l’Enginyer Director.

L’Enginyer Director serà l’únic enllaç que disposarà el Contractista per comunicar totaclasse de suggerències o reclamacions, les quals aniran acompanyades d’un informeredactat.

6.4.8 Provisió de Materials

Els materials s’emmagatzemaran de manera que s’asseguri la preservació de la sevaqualitat i l’acceptació per a la seva utilització en l’obra, requisits que es comprovaran encomençar la mateixa.

Les zones de provisió hauran de ser recondicionades un cop acabada la utilització delsmaterials arreplegats en elles, de manera que recuperin el seu aspecte original. Lesdespeses ocasionades per aquest treball seran a càrrec del Contractista.

Plec de condicions

24

6.4.9 Execució de la Xarxa Subterrània de Distribució

En aquest apartat es aplicable íntegrament la instrucció MI BT 006 del ReglamentElectrotècnic de Baixa Tensió.

6.4.10 Estesa de cables

L’estesa de cables es farà amb molt de compte, evitant-se la formació de coques i detorçades, així com de fregaments que puguin perjudicar les seves característiqueselèctriques o mecàniques.

Quan les condicions ho permetin es farà baixar el cable directament des de la bobina, i siexistissin obstacles, es col·locaran en el fons de la rasa uns rodets sobre els que s’estendràel cable.

La xarxa de distribució serà subterrània i passarà per l’interior de conductes soterrats,disposant-se un sol cable o conjunt de cables unipolars en cada conducte. Els conductesemprats per l’allotjament dels conductors seran de PVC corrugat quan discorrin sota lesvoreres i de PVC rígid en el pas dels carrers.

6.4.11 Rases per a Cables

Les rases seran de parets verticals i de les dimensions especificades en els plànols.

El fons haurà de quedar net de pedres amb arestes i de qualsevol altre material que puguidanyar el cable durant l'estesa.

El rebliment de la rasa es farà tan aviat sigui possible, després d’haver col·locat els cablesen els tubs, evitant així el risc de desperfectes o d’inundacions.

El rebliment es farà amb capes de 20 cm que taparan totalment l’amplada de la rasa i espiconarà amb pistons vibradors, emprant terres humides per assolir una compactació del90% de l'assaig de proctor normal.

La fondària mínima del cable en voreres serà de 0.40 m. A uns 25 cm per sobre delsconductors es col·locarà una cobertura d’avís i protecció contra cops de pic constituï da permaons o altres materials adequats.

L’Enginyer Director ordenarà la realització dels assaigs de densitat “in situ” que creguiconvenient.

6.4.12 Basaments dels Bàculs i Columnes.

Adoptaran les mides especificades en els plànols. L’excavació es farà de forma que lesparets siguin verticals i el fons llis.

El formigó serà del tipus HCP 150 i en el mateix s’encastaran els perns d’ancoratge.situant-los mitjançant una plantilla de l’adequada dimensió, de manera que la sevacol·locació resulti vertical i sobresurti suficientment per a assegurar l’entrada completa deles femelles de fixació del bàcul i de les seves volanderes.

Plec de condicions

25

6.4.13 Col·locació dels Bàculs i Columnes

Es fixaran als fonaments amb els quatre perns d’ancoratge, als quals s’hi roscaran lesfemelles.La fondària de la pletina de la base serà en tots els punts de 0.10 m per sota de la rasant dela vorera acabada.

S’observaran una perfecta verticalitat i alineació, i durant el seu transport i muntatges’evitaran cops i ratllades que poguessin fer saltar la capa galvanitzada.

Per a la fixació dels bàculs i columnes s’utilitzarà dos jocs de femelles; un sota la base perrealitzar la funció d’anivellament i un altre, amb arandelles, sobre la base. Aquest últimsubjectarà fermament el suport.

Queda absolutament prohibit l’ús de qualsevol tipus de falca per l'anivellament de lescolumnes i els bàculs, així com també el llimat o rascat dels forats de la placa base.

Abans de l’aixecament i col·locació dels suports s’instal·laran a l'interior dels mateixos elsconductors d’alimentació dels punts de llum i de la presa de terra passant-los fins al’arqueta situada a la base del suport.

En la col·locació dels suports, l’eix d’aquestos haurà de quedar situat a 0.8 m de la ran dela vorera.

Amb la finalitat de protegir els suports contra la corrosió i contra la pèrdua de resistènciamecànica, aquests mai podran ésser foradats i en cas d’haver-los d’utilitzar per a lacol·locació de rètols, banderes, etc., es farà mitjançant les corresponents abraçaderes sensefer malbé, en cap cas, el galvanitzat o la xapa del fust.

6.4.14 Instal·lació Elèctrica en Columnes i Bàculs

La derivació individual a cada bàcul o columna es farà derivant una fase i el neutre de lalínia repartidora corresponent fins a la lluminària, per l’interior de la columna, a una tensióde 220 V, a excepció dels camps de futbol, l’alimentació dels quals es farà entre fases a380 V.

En totes i cadascuna de les derivacions a suports s’han de complir, en tot cas, lesprescripcions que indica la instrucció MI BT 009, especial atenció a l’apartat 2.4:

- S utilitzaran conductors aï llants de tensió nominal igual a 1000 V.

- La secció mínima dels conductors serà d’1.5 mm2.

- Els conductors no tindran empalmes ni connexions a l’interior dels suports.

- En els punts d’entrada, els conductors tindran una protecció suplementària dematerial aï llant.

- La connexió als terminals es farà de manera que els conductors no hagin desuportar esforços de tracció.

Plec de condicions

26

Donat que tots els suports del Complex seran metàl·lics, estaran units aterra per prescripcióreglamentaria MI BT 009/Apartat 2.5.

La compensació del factor de potencia es farà individualment sempre que la intensitat totalde la línia distribuï dora superi els 6 A (MI BT 009).

Cada lluminària estarà dotada a la caixa de connexions dels fonedissos adequats per aprotegir la derivació contra els curtcircuits (MI BT 009/Apartat 3.3) .

6.4.15 Col·locació de Lluminàries

Les lluminàries es fixaran als bàculs mitjançant elements de fixació de plena garantia i escol·locaran de manera uniforme.

Les connexions s’efectuaran amb visos de precisió, prohibint-se la unió de fils.

Les llanternes es muntaran de forma que no pateixin esforços que puguin produir el seutrencament o reduir la seva durada.

6.4.16 Entroncaments i Derivacions

Els entroncaments i derivacions es realitzaran en caixes que continguin borns i s’efectuaranamb molt de compte, a fi que, tant mecànicament com elèctrica responguin a les mateixesmesures de seguretat que la resta de la línia.

En els conductors sotmesos a tracció mecànica, els entroncaments i derivacions hauran desuportar, sense trencament ni lliscament del conductor, el 90% de la seva càrrega detrencament, no essent admissible la seva realització per soldadura o per doblegamentdirecte dels conductors.

En el cas que, en començar el treball, s’observi que l’extrem del cable a derivar no siguinet, o tingui humitat, es tallarà pel cap baix un tros de 10 cm.

Els extrems del cables emmagatzemats s’hauran d'encintar amb PVC adhesiu, de formaque s’impedeixi l’entrada d’humitat.

6.4.17 Posada a Terra

La xarxa de posada aterra complirà les especificacions del Reglament Electrotècnic deBaixa Tensió actualment en vigor, de forma que en cas de defecte, la tensió entre el punten que es produeixi i la posada a terra no superi els 24V.

De tota manera la resistència del terra no podrà ser superior als 37 �.

6.4.18 Muntatge de Conductors

El muntatge s’efectuarà per personal especialitzat. Tots els conductors es col·locaran demanera que puguin ser fàcilment revisats, fins i tot en el cas de ser subterranis. Es posaràespecial atenció en les connexions.

Plec de condicions

27

L’aï llament de la instal·lació en el seu conjunt haurà de ser tal que suporti durant un minutuna tensió de prova de 2 x V +1000 Volts, a freqüència industrial, essent V la tensiónominal de la instal·lació.

Plec de condicions

28

6.5 Amidaments i Abonaments de les Obres

6.5.1 Disposicions Generals

L’amidament i abonament dels treballs objecte del present projecte es faran sempred’acord amb les definicions que figuren en el pressupost i els preus allí assenyalats, amb labaixa resultant de subhasta o concurs, si és que n’hi hagués.

En aquests creus hi són inclosos tots els treballs i materials necessaris per a deixarcompletament acabada cada unitat d’obra amb la qualitat i perfecció que s’exigeix enaquest Plec de Condicions.

Si el Contractista construís major volum d’obra del que figura en els plànols i resta dedocuments d’aquest projecte, o de les seves reformes autoritzades, no li serà abonat aquestexcés d’obra; i si aquest excés fos perjudicial, a judici de l’Enginyer Director, elContractista estarà obligat tombar-lo i refer-lo amb les dimensions correctes.

6.5.2 Valoració de les Obres Incompletes

Quan per qualsevol causa fos precís valorar una obra incompleta s’estudiarà ladescomposició de preus dels seus elements.

El Contractista no tindrà dret a cap reclamació fonamentada en la insuficiència dels preusassignats o en l’omissió del cost de qualsevol element que constitueixi un component delpreu unitari.

Pel que fa a la provisió de materials, es valoraran pel cap alt, un 75% de l’import que elscorrespongui segons la descomposició de preus.

6.5.3 Obres No Incloses en Aquest Projecte

En cas de resultar necessària l’execució d’obres no incloses en el present projecte,l’amidament i abonament es referiran, sempre que sigui possible, a unitats incloses en elpressupost o en els quadres de preus unitaris.

En el cas de no existir unitats a les que referir-se, les condicions d’amidament i valoracióes fixaran prèviament a l’execució de l’obra, per comú acord de l’Enginyer Director i elContractista. La valoració s’efectuarà en base ,als preus normals de mercat i el DirectorTècnic podrà aplicar als mateixos la baixa corresponent a l'adjudicació del projecte.

6.5.4 Despeses Diverses a Compte de la Contracta

El Contractista té la obligació de muntar i conservar, a càrrec seu, el subministramentd’energia elèctrica, el subministrament d’aigua, els sanitaris i tot allò que faci falta per a úspersonal i per a les pròpies obres. Així mateix el Contractista també haurà de construir, acàrrec seu, les vies d’accés que permetin la fàcil arribada als diferents punts de l’obra.

També són despeses a càrrec del Contractista les corresponents a materials, mà d’obra imitjans auxiliars que facin falta per a la presa de mostres i realització d’assaigs i provessobre materials a utilitzar en el projecte.

Plec de condicions

29

6.5.5 Partides Alçades del Pressupost

Les partides alçades del pressupost no suposen cap dret per al Contractista a la sevapercepció, tret de la quantia d’unitats d’obra realment utilitzades, excepte en aquells casosen que hagin de ser considerades d’abonament íntegre.

No s’abonarà cap partida alçada en concepte de medis auxiliars, doncs totes les despesesd’aquesta índole queden incloses en els preus unitaris.

6.5.6 Amidaments

Amidaments parcials: els amidaments parcials es verificaran a l’obra, citant prèviament alContractista per si vol presenciar aquestes operacions i arribar a un acord. Els amidamentsparcials valorats tindran sempre caràcter provisional, quedant subjectes a les variacions irectificacions que sigui necessari introduir-hi com a conseqüència dels resultats que esderivin de l’amidament i valoració final dels treballs.

Amidament final: l’amidament final es verificarà després d’acabades les obres per part dela Direcció, en presència del Contractista i de la Propietat.

A l'acta que sorgirà d’aquest fet i en els documents que l’acompanyin hi haurà de constar laconformitat del Contractista i de la Propietat. Amb aquesta finalitat es lliurarà copies del’acta a ambdues parts per a que hi expressin la seva conformitat o bé justifiquindegudament els peròs, si n'hi hagués.

Liquidació definitiva: la liquidació definitiva es farà en vista de la medició final,acompanyada dels perfils i seccions necessaris i de la resta de documents que la justifiquin.

Serviran de base als amidaments el plànols de planta i alçat, que hauran de ser realitzats alllarg de l’obra, de totes les parts de l’obra que quedin ocultes i l’examen dels elements quequedin al descobert.

6.5.7 Certificacions

Les obres executades s’abonaran al contractista per certificacions, aplicant al volum d’obrarealitzada els preus del quadre corresponent. El Contractista presentarà ,a l’efecte les dadesd’obra que serveixen de base per a formular les relacions valorades, que signarà el seurepresentant.

L’Enginyer Director totalitzarà l’import de la relació total del títol de “Total d'execució deContracta” i d’aquesta xifra es deduirà la baixa ofertada per l’adjudicatari.

El Director Tècnic podrà negar-se a certificar l’obra efectuada si prèviament ha indicat perescrit que la forma d’executar els treballs no és conforme amb els prescrit.

6.5.8 Electricitat

Totes les partides elèctriques s’amidaran i s’abonaran per unitats completament acabades,instal·lades i en funcionament.

Plec de condicions

30

Les escomeses a la xarxa general, els quadres de comptadors, l'enllumenat, el petit materialelèctric, preses de terra, etc., es justificaran i abonaran per partides alçades a peu d’obra.

6.5.9 Construccions Auxiliars Provisionals

El Contractista està obligat a construir pel seu compte totes les construccions auxiliars,com ara oficines, magatzems, vies de servei, etc. En finalitzar l’obra està també obligat aretirar-les.

Totes aquestes obres estan supeditades a l’aprovació de l’Enginyer Director pel que fareferència a la ubicació, cotes, disposició més adequada, etc.

Acabades les obres, el Contractista estarà obligat a la retirada de totes les sevesinstal·lacions, així com també les eines, materials, etc. i si així no ho fes, l’Administraciópot enviar un tercer per a que ho faci i carregar les despeses originades a compte delContractista.

Plec de condicions

31

6.6 Condicions Econòmico-Administratives

6.6.1 Forma de Contractació

Les característiques d’aquesta obra exigeixen que el contractista adjudicatari de la mateixaofereixi unes determinades garanties i condicions especials que hauran de demostrar-seamb la referència d’obres anàlogues o similars a aquesta, ja realitzades amb èxit.

D'altra banda, la gran varietat d’aparells d’enllumenat públic existents en el mercat, moltsd’ells protegits per patents, permeten la possibilitat que el mateix contractista ofereixidiferents tipus d’aparells amb ofertes de preu diferent, segons el preu que s’escolleixi.

Per tot això, la licitació s’efectuarà mitjançant el procediment de Concurs Públic previ.

6.6.2 Objecte del Contracte

Serà la instal·lació d’enllumenat públic i electrificació en el complex esportiu de Sanaüja,amb les característiques i detalls que vénen indicats en els documents integrats del presentprojecte, i la conservació de la mateixa durant el període de garantia.

6.6.3 Preus Aplicables

Totes les unitats d’obra es pagaran als preus indicats en el corresponent Quadre de Preusdel Pressupost. Aquests preus inclouen l’adquisició dels materials necessaris, el transport,col·locació, trencaments, mitjans auxiliars necessaris i tota la resta d’operacionsnecessàries per a la seva total i completa disponibilitat.

6.6.4 Preus Contradictoris.

En cas que s'hagin de realitzar modificacions que exigeixin l’execució d’unitats d’obra, elspreus de les quals no s’incloguin en els quadres de preus corresponents del Pressupost, laPropietat i el Contractista procediran a fixar contradictòriament aquests preus basant-se enles mateixes premisses que serviren per a la confecció del Quadre de Preus del presentprojecte i es signarà per triplicat una relació anàloga a un quadre de preus unitaris.

L’aplicació d’aquests preus s’efectuarà com si es tractés d’una perllongació del Quadre dePreus Unitaris del Projecte.

Si les unitats d’obra subjectes al Quadre de Preus Contradictoris ja haguessin estatexecutades, els preus els fixarà l’Administració.

6.6.5 Partides Aixecades.

Totes les partides aixecades contemplades en aquest projecte, tindran la consideració dePartides Aixecades a Justificar, abonant-se per aplicació dels preus que figuren en elQuadre de Preus dels Pressupostos.

Plec de condicions

32

6.6.6 Pagament de les Obres.

Al Contractista se li pagaran les obres que realment faci en relació al Projecte aprovat, enrelació a les modificacions degudament autoritzades i que s’adjuntin al Projecte com adocuments amb plena validesa i les ordres que li hagin estat transmeses per la Direcció. ElProjecte aprovat i les modificacions degudament autoritzades serveixen de base alContracte.

Si per ordre de la Direcció d’Obra s’hagués de dur a terme alguna modificació que suposiaugment o disminució del Pressupost, el Contractista estarà obligat a executar-la amb elspreus que figuren en el Pressupost del present Projecte. En cas de no fer-ho així els preuss’hauran d’establir prèviament.

Els preus assignats a cadascuna de les unitats d’obra, s’ha d’interpretar que correspon acadascun dels elements necessaris perquè aquesta unitat d’obra quedi completamentacabada, per tant, qualsevol detall que no tingués assignat preu per separat en elPressupost, s’entendrà que el seu preu esta inclòs en el preu general de l’esmentada unitatd’obra.

Les obres executades es pagaran al Contractista per certificacions aplicant al volum d’obrarealitzada els preus del quadre corresponent.

6.6.7 Condicions de Pagament

En el contracte que es signi amb l’empresa instal·ladora de la xarxa elèctrica, es faràconstar la següent forma de pagament:

- 10 % del total a pagar a la signatura del contracte- 25 % del total a pagar quan s’hagi realitzat, aproximadament, un terç del volum

d’obra total.- 25% del total a pagar quan s’hagin realitzat, aproximadament, dos terços del volum

d’obra total.- La resta es pagarà al Contractista un cop finalitzada l’obra i comprovada la

instal·lació i el seu correcte funcionament.

La propietat podrà retenir el pagament d’un o diversos rebuts, sense perjudici d’altresaccions legals que es puguin emprendre, el temps que consideri necessari per a protegir-sei fer front a les següents eventualitats:

- Treballs dubtosos, incorrectes, que no tinguin res a veure amb les indicacionssubministrades per la Direcció, que no compleixin les normes d’obligat complimentcorresponents o que hagin estat efectuades fora de termini.

- Evidencies de possibles reclamacions de tercers contra el Contractista.

- Danys a la propietat de tercers o a tercers produï ts pel Contractista o personald’aquest.

- No mantenir al dia la documentació relativa als treballs executats.

Plec de condicions

33

Van a càrrec de la Propietat totes les despeses de llicències i permisos oficials per a larealització de les obres.

Totes aquelles modificacions que es facin al marge d’allò que està projectat i establert en elpresent Projecte sense el consentiment per escrit de qui correspongui queden íntegramentsota la responsabilitat del seu autor.

6.6.8 Condicions de Seguretat

El Contractista haurà de complir en tot moment les normes i prescripcions establertes en elReglament de Seguretat i Higiene en el Treball.

L’incompliment de la indicació anterior serà objecte de sanció tal i com es detalla totseguit.

- No disposar dels elements de protecció personal obligatoris o no utilitzar-los(botes de seguretat, casc, etc.); de 5.000 a 10.000 pessetes de sanció.- Manca d’higiene; de 5.000 a 10.000 ptes.

- Manca de mesures de seguretat col·lectives, com ara baranes, escales adequades,etc.; entre 5.000 i 25.000 ptes.

- Realització d’actes que infringeixin les ordenances vigents; de 10.000 a 50.000ptes.

- Faltes molt greus, amb conseqüències per a les persones i/o les instal·lacions: de25.000 a 200.000 ptes.

6.6.9 Responsabilitat per Danys a Tercers

La Propietat té subscrita una pòlissa de responsabilitat civil per danys causats a tercers enla qual el Contractista també hi consta com a assegurat.

Aquesta assegurança garanteix la responsabilitat civil de danys ocasionats accidentalment atercers a causa de la realització de les obres.

En aquesta pòlissa queda garantida la responsabilitat civil que pugui ser-li exigida alContractista per danys físics i/o materials produï ts a tercers pels seus treballadors.

Queda però, exclòs de la pòlissa qualsevol prestació que hagi de ser coberta perl’assegurança obligatòria d’accidents de treball i malalties professionals o per la SeguretatSocial, a les quals, en cap cas, aquesta pòlissa podrà substituir o complementar.

Així mateix, també en queden excloses les sancions de qualsevol tipus, ja siguin multes obé indemnitzacions exigides per la legislació laboral.

6.6.10 Endarreriments Excusables

En encarregar cadascuna de les feines, la Propietat indicarà el programa i la data definalització. El Contractista posarà els mitjans necessaris per a poder complir amb el

Plec de condicions

34

programa i amb la data de finalització establerta. Aquests mitjans hauran, a més a més, deser acceptats per la Propietat.

Només es consideraran endarreriments excusables aquelles interrupcions o aquellsendarreriments que puguin ser atribuï ts a causes de força major, com ara vagues generals,terratrèmols, inundacions, atemptats terroristes o qualsevol altra catàstrofe, ja sigui naturalo de qualsevol altra índole.

En cas que el Contractista incorri en endarreriments no excusables, se li aplicaran lessancions següents:

- Per l’endarreriment en la incorporació del personal i al tres mitjans necessaris pera la finalització de la feina; des de l’1% del pressupost per aquests conceptes fins el7% com a màxim, en funció de l’endarreriment.

- Per l'endarreriment en la finalització dels treballs o endarreriments en feinesparcials; l’1% de la facturació per aquests encàrrecs, amb un màxim del 7%, per diad’endarreriment.

- Per incompliment en la neteja i ordre en les instal·lacions i en les feines; 25.000ptes la 1a vegada, 50.000 ptes la 2a vegada i 75.000 ptes la 3a vegada.

Després de la 3a notificació sense resultat, la Propietat procedirà a restituir les condicionsde neteja i ordre necessàries per a la bona marxa dels treballs,carregant les despeses addicionals que aquest fet generi al Contractista.

Tarragona, Agost del 2001


BENET MORA I GUAL

7. Annex

Estudi Bàsic de Seguretat


1

Índex

7.1 Objecte..................................................................................................................... 2

7.2 Disposicions en Matèria de Seguretat i Salut Laboral. DisposicionsGenerals................................................................................................................... 3

7.2.1 Compliment de la Normativa.................................................................................... 3

7.2.2 Organització.............................................................................................................. 3

7.2.3 Protecció dels Treballadors....................................................................................... 3

7.2.4 Formació i informació............................................................................................... 3

7.3 Disposicions Particulars............................................................................... 4

7.3.1 Comunicació d'Accidents, Incidents i Riscos........................................................... 5

7.4 Característiques de l'Obra................................................................................... 6

7.4.1 Descripció de l'Obra i Situació.................................................................................. 6

7.4.2 Subministre d'Energia............................................................................................... 6

7.4.3 Subministre d'Aigua Potable..................................................................................... 6

7.4.4 Serveis Higiènics....................................................................................................... 6

7.4.5 Interferències i Serveis Afectats................................................................................ 6

7.5 Anàlisi de Riscos de les Activitats................................................................... 7

7.5.1 Identificació dels Riscos. Mesures Preventives...................................................... 7

7.5.1.1 Llistat de Tots els Riscos Possibles........................................................................... 8

7.5.1.2 Situacions de Risc i Mesures Preventives per cada Tipus de Risc i SituacióLocalitzat en l'Elaboració del Present Projecte........................................................ 9

7.6 Aspectes Generals............................................................................................... 23

7.6.1 Normativa Aplicable............................................................................................... 23


2

7.1 Objecte

Donar compliment a les disposicions del Reial Decret 1627/1997 de 24 d'Octubre, pel ques'estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció,identificació, anàlisi i estudi dels riscos laborals que poden ser evitats, identificant lesmesures tècniques necessàries per aquests; relació dels riscos que no poden eliminar-se,especificant les mesures preventives i proteccions tècniques tendents a controlar i reduiresmentats riscos.

Així mateix es objecte d'aquest Estudi de Seguretat donar compliment a la Llei 31/1995 de8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals referent a l'obligació de informar i donarinstruccions adequades, en relació amb els riscos existents als centres de treball i amb lesmesures de protecció i prevenció corresponents.

En aquesta línia, les millores de les condicions de treball i de la protecció de la salut de totsels treballadors, ja siguin propis o subcontractats, és un objectiu de caràcter estratègic quees manifesta en el compromís de demandar als Contractistes, Subcontractitstes i Proveï dorsel compliment estricte de la legislació en matèria de prevenció de riscos laborals.


3

7.2 Disposicions en Matèria de Seguretat i Salut Laboral

7.2.1 Disposicions Generals

7.2.1 Compliment de la normativa

El contractista complirà la normativa sobre prevenció de riscos laborals constituï da per lallei 31/95 del 8 de novembre, les seves disposicions de desenvolupament i d’altres quesiguin d’aplicació als treballs contractats.

7.2.2 Organització.

El contractista disposarà d’un tècnic responsable en matèria de Seguretat i Salut Laboral.Aquest tècnic ostentarà la formació en prevenció de riscos laborals adequada als riscospresents en les activitats contractades.

7.2.3 Protecció dels treballadors

El contractista garantirà la seguretat i protecció dels treballadors al seu servei en tots elsaspectes relacionats amb el treball, adoptant les mesures necessàries en matèria d’avaluacióde riscos, formació i informació sobre riscos, mesures de prevenció i protecció, actuació encas d’emergència i vigilància de la salut.

7.2.4 Formació i informació.

El contractista acreditarà l’adequada informació i formació sobre riscos que disposa el seupersonal, així com de les mesures preventives i l’ensinistrament del personal en primersauxilis.


4

7.3 Disposicions particulars

Abans de l’inici dels treballs, el contractista presentarà un “Pla de Seguretat i Salut”específic per als treballs contractats, què podrà basar-se en aquests estudi, i què, com amínim, disposarà dels següents apartats:

1. Objecte i àmbit d'aplicació

2. Treballs a realitzar

3. Riscos previstos

4. Riscos d’especial perill. Identificació i, si s’escau, avaluació.

5. Mesures preventives i proteccions individuals i col·lectives a utilitzar.

6. Mètodes de treball a aplicar.

7. Normativa de seguretat aplicada.

8. Mesures d’emergència

9. Vigilància de la salut dels treballadors i mesures d’assistència sanitàriadavant un accident

Aquest Pla de Seguretat i Salut serà signat per un tècnic de Prevenció de Riscos Laborals,què posseeixi una qualificació conforme a allò establert al Capítol VI del Reial Decret39/97 “Reglament dels serveis de Prevenció”.

El contractista informarà al seu personal, abans de l’inici dels treballs, els continguts delPla de Seguretat i Salut que aquests han de conèixer.

Cada treballador serà informat sobre el treball a realitzar, els riscos identificats en ell i lesmesures de prevenció i de protecció individual i col·lectiva que hauran d’adoptar-se.

El director d'obra rebrà del contractista els documents acreditatius d’aquestes accions.

Durant la realització dels treballs el contractista vetllarà que el seu personal observi totesles mesures de prevenció establertes en el Pla de Seguretat i Salut, i qualsevol altraaddicional que sigui necessària.

En el Pla de Seguretat i Salut el contractista especificarà la persona assignada com aresponsable de la seguretat, que serà l’interlocutor a efectes de la seguretat dels treballs,així com de la seva direcció i dades personals.

Per als treballs que comportin activitats o riscos d’especial perill, el contractista concretaràen el seu “Pla de Seguretat i Salut” el tractament preventiu que donarà a aquestes activitatsi riscos, complint les disposicions reglamentàries existents sobre aquesta matèria.


5

7.3.1 Comunicació d’Accidents, Incidents i Riscos

Sempre que es produeixi un accident o incident (accident sense danys a persones), elcontractista haurà d’informar-ne al Director d'Obra, en la major brevetat possible i ambcaràcter d’urgència quan existeixin danys de consideració a persones.

En aquests casos, Director d'obra i l'Administració, aquest últim depenen de la gravetat del'accident, podran sol·licitar al contractista un informe detallat dels fets, en el què esreflectiran les causes originàries de l’accident i les mesures preventives adoptades.

Mensualment el contractista trametrà al Director d'obra, si aquesta té una durada superior,corresponent informació relativa a l’accidentalitat.

El contractista col·laborarà en les activitats de control i seguiment dels treballs contractatsque el projectista i/o director d'obra considerin oportú.

Aquestes activitats podran consistir en: reunió de llançament dels treballs, reunions deseguiment, inspeccions de treballs, auditories tècniques dels treballs realitzats, etc.

Tot això amb la finalitat de conèixer les condicions de seguretat dels treballs i elcompliment de les condicions establertes en el Pla de Seguretat i Salut del Contractista.

En el suposat cas que es realitzin treballs d’algun altre tipus, a més de les activitatsanteriors, el contractista haurà d’incorporar les anàlisi de riscos i mesures preventives iprocediments corresponents, a aquest nous treballs, en el seu Pla de Seguretat i Salut.


6

7.4 Característiques de l' obra

7.4.1 Descripció de l'obra i situació

La situació de l'obra a realitzar i la descripció de la mateixa es recolleix a la MemòriaDescriptiva.

7.4.2 Subministre d'energia

El subministre d'energia elèctrica provisional de l'obra ha de ser facilitat per l'empresaconstructora proporcionant els punts d'enganxament necessaris en el lloc de l'emplaçamentde l'obra.

7.4.3 Subministre d'Aigua Potable

En el cas de que el subministrament d'aigua potable no es pugui realitzar a través de lesmateixes conduccions habituals es disposaran els mitjans necessaris per comptar amb lamateixa des del principi de l'obra.

7.4.4 Serveis Higiènics

Es disposarà de serveis higiènics suficients i reglamentaris. Si es possible, les aigües fecalses connectaran a la ret de clavegueram existent en el lloc de les obres o en lesimmediacions.

En el cas de no existir ret de clavegueram es disposarà d'un sistema que eviti que les aigüesfecals puguin afectar d'alguna manera el medi ambient.

7.4.5 Interferències i Serveis Afectats

No es preveu interferències en els llocs de treball que si bé a l'obra civil i el muntatgepoden executar-se per empreses diferents, no existeix coincidència en el temps. No obstantsi existeix més d'una empresa en l'execució del projecte, s'haurà de nomenar unCoordinador de Seguretat i Salut integrat en la Direcció facultativa, que serà qui resolguien les mateixes des de el punt de vista de Seguretat i Salut en el treball. La designaciód'aquest Coordinador haurà de ser sotmès a l'aprovació del Promotor.

En les obres d'ampliació i/o remodelació de les instal·lacions en servei, haurà d'existir uncoordinador de Seguretat i Salut que haurà de reunir les característiques descrites en elparàgraf anterior, el qual resoldrà les interferències, adoptant les mesures oportunes quepoden derivar-se.


7

7.5 Anàlisi de Riscos de les Activitats

En aquest apartat i en línia amb l’objectiu d’aquest Estudi de Seguretat, es facilita alcontractista informació preventiva sobre:

Relació exhaustiva dels riscos possibles en les activitats contractades.

Relació de les activitats contractades i la dels seus riscos específics.

Relació de possibles riscos d’especial perill.

Mesures preventives, tant per als possibles riscos generals, com per als riscos d’especialperill.

Tot això, amb la finalitat de facilitar al contractista la redacció del seu “Pla de Seguretat iSalut” específic per l' obra.

Malgrat això, el contractista podrà adoptar altres mesures preventives diferents a lesproposades, sempre que aportin majors nivells de seguretat als treballs, mesures queinclourà en el seu Pla de Seguretat i Salut.

7.5.1 Identificació dels Riscos. Mesures Preventives

En aquest apartat hi figura la relació exhaustiva dels riscos generals que poden presentar-se de la realització dels treballs contractats, junt amb les situacions de risc més comuns quèes relacionen amb ells, en aquest cas, només seran els específics de l'obra en concret arealitzar i les mesures de prevenció i protecció generals que han d’adoptar-se per al controldels corresponents riscos.


8

7.5.1.1 Llistat de Tots els Riscos Possibles

Riscos de “Seguretat”1 Caigudes de persones al mateix nivell2 Caigudes de persones a distint nivell3 Caiguda d’objectes4 Despreniments, desploms i ensorraments5 Xocs i cops6 Maquinària automotriu i vehicles (dins el centre de treball)7 Atrapaments8 Talls9 Projeccions

10 Contactes tèrmics11 Contactes químics12 Contactes elèctrics13 Arc elèctric14 Sobreesforços15 Explosions16 Incendis17 Confinaments18 Trànsit (fora del centre de treball)19 Agressions d’animals

Riscos d’Higiene Industrial”20 Sobrecàrrega tèrmica21 Soroll22 Vibracions23 Radiacions ionitzants24 Radiacions no ionitzants25 Ventilació26 Il·luminació27 Agents químics28 Agents biològics

Factors “Ergonòmics”29 Càrrega física30 Càrrega mental31 Condicions ambientals del lloc de treball32 Configuració del lloc de treball


9

7.5.1.2 Situacions de risc i Mesures Preventives per cada Tipus de Risc i SituacióLocalitzat en la Elaboració del Present Projecte

Riscos deSeguretat

Situacions de Risc Mesures de Prevenció i deProtecció

1) caiguda per deficiència del sòl. • Respectar i complirles senyalitzacions.

• Utilitzar el passos iles vies existents.

• Tenir unail·luminacióadequada.

• Comunicar i/ocorregir deficiènciesdetectades.

• Utilització d’uncalçat adequat.

• Mantenir l’ordre i laneteja en la zona detreball.

2) Caiguda per trepitjar o ensopegar ambobjectes al sòl.

• Respectar i complirles senyalitzacions.






1. Caigudes depersones almateix nivell

3) Caiguda per l’existènciad’abocaments o líquids.




• Comunicar i/ocorregir deficiènciesdetectades



10


• Contenir d’unamanera correctal’abocament.

4) Caiguda per superfícies en mal estatper condicions atmosfèriques (gelades,neu, aigua, etc.)






• Extremar lesprecaucions altreballar en aquestescondicionsatmosfèriques.

• Ajornar la realitzaciódel treball.

5) Relliscades/ensopegades per malessubjeccions del peu.







11

1) Caiguda des d’escales portàtils. • Elecció de l’escalaadequada al treball aefectuar.

• Verificació del bon estat deconservació i resistència detots els seus components.

• Mai serà de fabricacióprovisional d’obra.

• No estaran pintades, aixís’apreciarà millor si tenenruptures parcials.

• Només hi podrà pujar-hi unúnic operari.

• Mentre hi hagi un operaripujat, un altra aguantaràl’escala per la base; aquestsdarrer operari pot éssersubstituï t si l’escala ellligada d’una manera ferma.

• En baixar de l’escala no essaltarà, l’operari baixaràfins el darrer graó.

• L’escala sobresortirà 1metre, aproximadament,sobre el plànol del lloc ons’ha de treballar.

• Si té més de 12 metre eslligarà pels dos extrems.

• La pujada es farà de front,amb les dues mans lliuresd’objectes i agafant-se alsgraons.

• Si es treballa per sobre dels2 metres, s’usarà el cinturóde seguretat, què s’haurà desubjectar en un punt fix,diferent de l’escala.

• Col·locació estable icorrecta de l’escala(separada ¼ de la longitud,sòl ferm i anivellat.

2. Caigudes depersones adiferent nivell.

2) Caiguda des d’escales fixes. • Comunicar i/o corregir lesdeficiències detectades.

• Tenir una il·luminacióadequada.

• Mantenir l’ordre i la netejade la zona.

• Usar un calçat adequat.


12

3) Caigudes des de bastides iplataformes temporals.

• Totes les bastides iplataformes es construirand’estructura ferma i sòlida.

• El sòl serà pla i adequat alpes que hagi de suportar,l’amplada mínima és de 0’6metres, i estarà lliured’obstacles.

• No es dipositaran càrreguesinnecessàries sobre elles.

• Totes les bastides de més de2 metres d’alçada tindranbaranes a 0’9 metres, ambla rigidesa suficient, aixícom una barra intermèdia isòcols a 0’15 metres.

• Si les bastides són mòbilss’han de poder frenar.

4) Caigudes des de teulades imurs.

• Utilitzar els mitjansprevistos per al pas o accésa d’altres instal·lacions.

• Comunicar i/o corregir lesdeficiències detectades.

5) Caigudes per desnivells, rases,talús, etc.

• S’utilitzaran sistemesanticaigudes subjectes aparts sòlides.

• S’utilitzaran elements desubjecció personaladequats.

• S’utilitzarà un calçatadequat.

• Cal senyalitzar la sevapresència.

• Tenir una adequadail·luminació.

6) Caigudes des de suports defusta.

7) Caiguda des de suports deformigó.

8) Caigudes des de suportsmetàl·lics.

• Inspecció de l’estat delterreny.

• Apuntalar el suport en casde mal estat, dubte omodificació de lescondicions d’estabilitat.

• Ascens i descens ambmitjans i mètodes segurs:escales adequades, etc.

• Estada en el lloc de suportamb el cinturó de seguretat.

• Evitar postures inestables.


13

• Utilització, en cas denecessitat, de sistemesanticaigudes.

• Inspecció de l’estat de latorre, estructura, etc.

• Utilització del cinturó deseguretat.

• Evitar postures inestables.• Utilització d’escales en bon

estat.• Ús d’elements de subjecció

personal.

3. Caigudad'objecte

1) Caiguda per manipulaciómanual d’objectes i eines.

• Respectar i complir lasenyalització.

• Utilitzar el casc de seguretati calçat adequat.

• Senyalització de la zona detreball.

• No treballar a diferentsnivells en la mateixavertical, si cal s’utilitzaranmitjans sòlids de separació.

• Tenir els materialsnecessaris per al treball dinsdels recipients adequats.

• Usar corda de servei ocorrioles per a pujar obaixar materials.

1) Xocs contraobjectes fixos i xocscontra objectes mòbils.

• Ús de la roba de treball adequada.• Utilitzar el casc de seguretat.• Ús d’un calçat adequat.• Mantenir la zona de treball neta i

ordenada.• Tenir una adequada il·luminació.• Respectar la senyalització.

5. Xocs i cops

2) Cops per einesmanuals

3) Cops per einesportàtils elèctriques.

4) Cops per altresobjectes.

• Ús de la roba de treball adequada.• Utilitzar el casc de seguretat.• Ús d’un calçat adequat.• Mantenir la zona de treball neta i

ordenada.• Tenir una adequada il·luminació.• Tenir guants de protecció.


14

1) Atropellament avianants.

• Només conducció per personal amb elpermís adequat.

• Respectar i complir les senyalització.• Tenir una il·luminació adequada.• Comunicar i/o corregir les deficiències

detectades.• Atenció a circumstàncies

extraordinàries (obres, treballs, zonesfosques, etc.).

• Revisar, periòdicament, l’estat delvehicle/màquina automotriu.

• Desplaçar-se per llocs indicats per afer-ho.

• Precaució amb passos i accessos agaratges, naus, oficines, etc.

2) Xocs i cops ambvehicles.

3) Xocs i cops contraelements fixos.

4) Bolcada de vehicles






• Utilitzar el cinturó de seguretat delvehicle.

• Evitar el cansament i la son.• Adoptar la velocitat adequada

6. Màquinesautomotrius ivehicles

5) Caiguda decàrregues.






• Col·locació adequada de la càrrega (nosobrecarregar, ben subjecte, estable icentrada.).


15

1) Atrapaments pereines manuals.

• Respectar i complir les senyalitzacions.• Tenir la il·luminació adequada.• Comunicar i/o corregir les deficiències

detectades.• Utilitzar el calçat adequat.• Formació dels operaris en la utilització

de la maquinària.• No utilitzar robes amples, anells,

polseres, pèl solts, etc.• No tocar parts en moviment.

2) Atrapaments pereines portàtilselèctriques.




polseres, pèl solts, etc.• No tocar parts en moviment• Transportar la maquinària

desconnectada fins el lloc de treball.• Els elements mòbils seran protegits.

7. Atrapaments

3) Atrapaments permàquines fixes




polseres, pèl solts, etc.• No tocar parts en moviment• Maquinària en bon estat amb

proteccions, resguards i dispositius deseguretat.

• Utilitzar eines auxiliars adequades:empenyedors, ganxos


16

4) Atrapaments perobjectes




polseres, pèl solts, etc.• No tocar parts en moviment• Maquinària en bon estat amb

proteccions, resguards i dispositius deseguretat.

• Mai es treballarà sota d'objectes que noestiguin estables.

5) Atrapaments permecanismes enmoviment




polseres, pèl solts, etc.• No tocar parts en moviment.• Els elements mòbils estaran protegits.• Respectar distàncies entre maquinària i

zona de pas i treball.• Es procurarà treballar en espais amplis.

8. Talls 1) Talls per einesportàtils elèctriques.

2) Talls per einesmanuals.

3) Talls per màquinesfixes.

4) Talls per objectessuperficials.

5) Talls per objectespunxants.

• Evitar l’existència de puntes osuperfícies tallants o elements incisius.

• Protegir o senyalitzar les superfíciestallants que no es puguin eliminar.

• Utilitzar eines adequades a cada treballi en bones condicions.

• Utilitzar guants de protecció mecànica.• Utilitzar el casc de protecció.• Utilitzar roba adequada de màniga

llarga.• Utilitzar calçat especial.


17

9. Projeccions 1) Impacte defragments o partículessòlides.

2) Projeccionslíquides.

• Instal·lar, si es possible, les màquinesque puguin originar projeccions enllocs apartats o compartiments tancats.

• Instal·lar pantalles de separació omantes, per a evitar la dispersió de lesprojeccions.

• Delimitar o senyalitzar la zona on espuguin produir projeccions.

• Utilitzar gafes de sol o pantalla facial.• Utilitzar roba de treball adequada amb

màniga llarga.• Utilitzar casc de protecció.

12. Contacteselèctrics

1) Contactes directes.

2) Contactesindirectes.

3) Descàrregueselèctriques.

a) A les instal·lacions i equips:

• Informació i formació dels treballadors.• Mantenir els elements en tensió

allunyats de les zones accessibles, osota envoltants tancats i senyalitzats.

• Revisar, periòdicament, l’estat de lesinstal·lacions i/o equips.

• Disposar de proteccionsmagnetotèrmiques i diferencials entotes les línies de derivació en baixatensió.

• Disposar dels equips de proteccióindividual precisos, com poden sercascs aï llants, guants aï llants, protecciófacial o ocular, roba de treball, calçatde protecció, etc.

• Hauran d’estar fabricats, muntats imantinguts d’acord amb els reglamentsi normes aplicables.

• Els equips portàtils d’enllumenat serande tensió de seguretat o estaranalimentats a través de transformadorsde separació de circuits.

• Tots els equips elèctrics portàtils serande doble aï llament o aï llament reforçat,o estaran proveï ts de toma de terra iprotegits per interruptors diferencialsd’alta sensibilitat.

• Els cables d’alimentació d’equipsprovisionals, cal mantenir-los en bonestat, i s’evitarà que constitueixin inrisc en funció de la seva disposició.

• S’evitarà entrar en instal·lacionselèctriques o accionar els equips


18

elèctrics, si no s’està qualificat, iexpressament autoritzat, per a fer-ho.

• A l’interior de les instal·lacionselèctriques, o en zones pròximes, nos’utilitzaran escales o elementsmetàl·lics llargs.

b) Per als treballs a instal·lacions sense tensió:

• Formar i informar als treballadors.• Desenvolupar un procediment per a la

descàrrega de les instal·lacions.• Col·locar equips de posada a terra i en

curtcircuit adequats.• Verificar l’absència de tensió prèvia als

treballs.• Disposar i instal·lar equips de protecció

col·lectiva: banquetes i/o catifesaï llants, teles aï llants, pantalles deseparació aï llants, protectors rígidsaï llants, protectors flexibles aï llants.

• Disposar i utilitzar els equips debloqueig i de senyalització idelimitació.

• Mantenir distàncies de seguretat aelements en tensió

c) Per a treballs a instal·lacions elèctriquesamb tensió:

• Formar i habilitar treballadors.• Elaborar els procediments adequats als

treballs en tensió a realitzar.• Disposar dels equips de protecció

individual necessaris i adequats: guantsaï llants i de protecció mecànica, cascaï llant, ulleres i/o protectors facials,roba de treball adequada i de mànigallarga.

• Disposar d’equips i materials deprotecció col·lectiva: perxes aï llants,catifes aï llants, teles aï llants, protectorsaï llants rígids i flexibles.

• Vigilar, constantment, durant elstreballs el manteniment de lesdistàncies de seguretat a elements detensió.


19

d) Treballs en proximitat a instal·lacionselèctriques amb tensió:

• Formar i informar als treballadors.• Mantenir les distàncies de seguretat de

3 m3tres per a tensions inferiors a 66kV; de 5 metres entre 66 i 220 kVambdues incloses; i de 7 metres per atensions superiors als 220kV.

• Senyalitzar, tancar o apantallar la zonaper a impedir el contacte amb elementsde tensió.

• En cas d’obertura de rases, demanarinformació a les empreses elèctriquessobre conduccions elèctriquessoterrades.

14. Sobreesforç 1) Esforços al’empènyer o tirard’objectes.

2) Esforços per l’úsd’eines.

3) Movimentsbruscos.

4) Esforços al’aixecar, subjectar omanipular càrregues.

• Utilitzar les eines adequades, seguintles instruccions del fabricant.

• Potenciar els hàbits correctes de treball.• Formar en els mètodes i procediments

de treball segurs en la manipulació decàrregues.

18. Trànsir 1) Xoc entre vehicles.

2) Atropellament devianants.

3)Atropellament ensituacions de treball.

4) Bolcada de vehiclesper accident de trànsit.

5) Fallada mecànicadel vehicle.

6) Xocs de vehiclescontra objectes fixos.

a) Actuacions sobre l’home (vianant, viatger oconductor):

• Formació i informació sobre SeguretatVial.

• Conductes preventives davantsituacions de risc.

• Conducció en diverses situacionsatmosfèriques.

• Col·locació correcta de la càrrega.• Pautes d’actuació en un accident de

trànsit.• Revisió psicofísica del conductor.• Observar les limitacions de seguretat.• Complir les indicacions de

senyalització.


20

• Observar les prioritats de conducció.• Utilitzar el cinturó de seguretat.• No conduir sota els efectes de l’alcohol

o altres substàncies dopants.

b) Actuacions sobre el vehicle:

• revisió de cada vehicle.• ITV• Control diari abans de la seva

utilització/llista de xequeig.• Compliment del pla de manteniment de

cada vehicle.• Comunicació de les anomalies

detectades durant la seva utilització.

c) Actuacions sobre la via:

• Coneixement de les característiques deles vies més habituals.

• Protecció passiva de la zona de treball,senyalització.

1) Picades demosquits.

.

• Vestir la roba de treball correctament.• En cas d’existència d’insectes, procurar

no realitzar el treball en les hores demajor insolació.

• Utilitzar repel·lents o insecticides.

19. Agressiód'animals

2) Atacs de gossos.

3) Agressions d’altresanimals

• Utilitzar dispositius per espantar-los.• No donar-los mai l’esquena.• No realitzar moviments bruscos.• Si cal, protegir-se a l’interior del

vehicle.• En cas d’agressió acudir al centre

d’atenció mèdic més pròxim.

Riscos deSeguretat

Situacions de Risc Mesures de Prevenció i de Protecció

20.Sobrecàrregatèrmica

1) Exposicióperllongada alcalor

• Planificar el treball per a no treballarles hores de major insolació.

• Utilitzar correctament la roba detreball.

• Tenir el cap cobert.• Beure aigua d’una manera regular.• Si fos necessari, treballar a torns.


21

2) Exposicióperllongada al fred.

• Utilitzar la roba de treball correctament• Utilitzar la roba d’abric apropiada.• En cas necessari treballar a torns.• Si el fred és molt intens, no treballar

mai una persona sola.

3) Canvis bruscos detemperatures.

• Preveure temps d’adaptació quan variï nles zones de treball i existeixi disparitatde temperatures entre unes i les altres.

4) Estrès tèrmic. • Quan es treballi en aquestes condicionscal controlar la sudoració.

• Beure aigua freqüentment.• Tenir previst el consum de pastilles de

sal.• Cal utilitzar procediments de treball,

controlant si cal el temps d’exposició.

21. Seroll 1) Exposició al so. • Utilització dels elements de protecciósi es sobrepassen els límitsreglamentaris (orelleres, taps, etc.).

• A ser possible utilitzar maquinària debaix nivell sonor.

• En cas necessari reduir el tempsd’exposició.

22. Vibracions 1) Exposició avibracions.

• Utilitzar maquinària de baix nivell devibracions.

• A ser possible utilitzar manguitsantivibratoris o silentblocks a lesmàquines.

• Utilitzar proteccions personals alsbraços i cames.

Riscos deSeguretat

Situacions de Risc Mesures de Prevenció i de Protecció

25. Ventilació 1) Ventilacióambiental insuficient.

2) Ventilacióexcessiva.

3) Condicions deventilació especials.

• Els treballs en recintes tancats han deprocedimentar-se.

• Preveure la necessitat de ventilacióforçada.

• Sempre que es dubti de la qualitat del’aire, utilitzar equips de respiracióautònoms.

• Organitzar el treball tenint en comptela possibilitat d’actuar sobrel’alimentació de l’aire (col·locarpantalles).


22

• Es tindrà un mètode previst per a cadatreball.

• Es treballarà amb equips autònoms derespiració.

26. Il·luminació 1) Il·luminacióambiental insuficient.

2) Enlluernaments ireflexos.

Tenir prevista la il·luminació addicional od’auxili, en funció de la zona (24 Vantideflagrant, etc.).Modificar el tipus de làmpades.Actuar sobre la superfície reflectant.

FACTORSERGONÒMICS

SITUACIONS DERISC

MESURES DE PREVENCIÓ I DEPROTECCIÓ

1) Movimentsrepetitius.

2) Càrrega estàtica opostural (espais detreball)

3) Càrrega dinàmica(activitat física).

• S’organitzarà el treball de manera quetots els moviments es realitzin elmenys possible; si no fos possible,s’adoptaran pautes o canvis d’activitatdins de la jornada laboral.

• Es mantindran nets els llocs de treball.• Es mantindrà la zona de treball lliure

de materials o equips no necessaris.

29. Càrregafísica

4) Condicionsclimàtiques exteriors.

S’utilitzaran les robes de treball adequades enfunció del clima.S’analitzarà la influència de possiblescondicions climàtiques extremes (fred-calor).

30. Càrregaambiental

1) Distribució detemps.

• S’organitzarà el treball preveient lanecessitat de pauses o paralitzacions

1) Il·luminació del llocde treball.

• Tenir previst la il·luminació addicionalen funció de la zona.

2) Ventilació/qualitatde l’aire.

• En cas de mala ventilació, s’ha detreballar amb ventilació forçada.

3)Humitat/Temperatura.

• Es mantindrà una bona ventilació de lazona de treball.

31. Condicionsambientals

4) Soroll molest. • Si és possible, aï llar les fonts quegenerin sorolls molestos.


23

32. Configuraciódel lloc

1) Espais de treball.

2) Distribució delsequips.

3) Característiquesd’equips (PDV’s,il·luminació, reflexos,etc.).

• Es tindrà en compte les influènciesprovocades per treballs pròxims.

• Les zones de treball es mantindransempre netes i ordenades.

• Retirar els equips innecessaris.

7.6 Aspectes Generals

La Direcció Facultativa de l'obra acreditar l'adequada formació i ensinistrament delpersonal de l'Obra en matèria de Prevenció i Primers auxilis: Així mateix, comprovar queexisteix un pla d'emergència per atenció del personal en cas d'accident i que han estatcontractat els serveis assistencials adequats. La direcció d'aquests serveis ha de sercol·locada de forma visible en els llocs estratègics de l'obra, amb indicació del número detelèfon.

7.6.1 Farmaciola d'obra

Es disposarà en obra, al vestuari o a l'oficina, una farmaciola que ha d'estar al càrrec d'unapersona capacitada designada per l'Empresa, amb els matis necessaris per efectuar lescorbes d'urgència en cas d'accident.

6.5 Normativa apicable

Les normes a seguir són:

- Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals del 8 de novembre.

- Text refundit de la Llei General de la Seguretat Social. Decret 2.65/1974de 30 de maig.

- Real Decret 1627/1997, de 24 d'octubre. Disposicions mínimas deSeguretat i Salut en les obres de construcció.

- Real Decret Llocs de Treball.

- Real Decret Equips de Treball.

- Real Decret Protecció Individual.

- Real Decret Senyalització de Seguretat.

- OGSHT. Títol II, Capítol VI


24

Tarragona, Agost del 2001


BENET MORA I GUAL

Electrificació i Il·luminació del Complex Esportiu de...

Documents

Transcript of Electrificació i Il·luminació del Complex Esportiu de...