ELISABET QUINTANA arquitectura i paisatge 2002-2020 · Ordenació del paisatge Platja de L’Ahuir...

ELISABET QUINTANAarqui tectura i pa isa tge

2002-2020

3

Índex

Currículum vitae

Jardí privat

Entorn Hotel Rural Sant Joan de BinissaidaEnjardinament pati interior Hotel Hospes Palau de La MarPaisatgisme Hotel Palm CamayenneEnjardinament habitatge particular a TorrentReforma, ampliació i enjardinament habitatge particular a Sant LluísEnjardinament habitatge particular a PuçolReforma interior i ordenació parcel·la de l’Hopital Verge del ToroEnjardinament habitatge particular a S’Ullastrar (Sant Lluís)Enjardinament habitatge particular a Biniancolla (Sant Lluís)

Espai públic

Enjardinament claustre seu UPV a GandiaUrbanització de la Plaça d’Es RamalParc de les ViesEntorn del Santuari de la Mare de Déu del ToroReurbanització Plaça NovaRedibuixant el Jardí del Túria_Tram VIaReurbanització passeig marítim de Cala’n PorterPlaça Amparo Arce MirallesJardí de l’ermita de Sant JeroniEntorn del Convent de Sant DiegoParc de la salut en l’ordenació del nou complex sanitari “Ernest Lluch”Regeneració urbana de l’entorn del Mercat CentralParc Coves Carolines

Ordenació territorial i urbanisme

Màster Pla Ciutat de las LlengüesUrbanització polígon industrial SoterranyesEstudi per un desenvolupament urbà de PilsenRevitalització econòmica, social i ambiental del casc antic de CalpOrdenació del paisatge Platja de L’AhuirPrograma de paisatge en sòls afectats pel PATIVEL

04

06

080910111213141516

18

1920 2122232425262728293031

33

343536373839

4

Currículum Vitae

Estudis

Activitat docent

2005Diplomatura Superior en PaisatgismeEscola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya

2000Llicenciatura en ArquitecturaEscola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya

des de 2017Professora associada en el Màster d’Arquitectura del Paisatge Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de València, Universitat Politècnica de València

des de 2005Professora associada en el Departament d’UrbanismeEscola Tècnica Superior d’Arquitectura de València, Universitat Politècnica de València

2010-2016Professora en el Màster Universitari en Jardineria i Paisatge Iberflora & Universitat Politècnica de València

2018-2019Professora en el Grau d’Arquitectura Universitat Europea de València

2019Docent cursos formació ASFPLANT (Asociación Profesional de Flores y Plantas) Disseny jardins domèstics i espais comuns

Arquitecta (2000) i graduada en la Diplomatura Superior de Paisatgisme (2005) per la ETSAB, i especialitzada en l’àmbit de l’espai públic i el paisatgisme. Ha treballat en el Departament d’Espai Públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i des de l’any 2000 dirigeix l’estudi Elisabet Quintana arquitectura i paisatge, dedicat a projectes de disseny de parcs i jardins, tant públics com privats, i a projectes d’urbanització. També col·labora activament amb altres equips multidisciplinaris en qualitat de paisatgista.

És professora associada en el departament d’Urbanisme i el Màster d’Arquitectura del Paisatge de la UPV, i ha impartit docència en la Universitat Europea i en el Màster Iberflora de jardineria i paisatge. És membre de l’Associació Espanyola de Paisatgistes, de l’Institut Menorquí d’Estudis i forma part del col·lectiu multidisciplinari de professionals La Paisatgeria. Actualment coordina la redacció del projecte de regeneració de l’entorn del Mercat Central de València, entre altres projectes.

Elisabet Quintana Seguí (Menorca, 1974)

5

Ponències

2020Revista Planur-e #15 - Primavera 2020Ordenación del entorno del Mercado Central de Valencia.Redactat en colaboració amb Blanca PeñínISSN 2340-8235

2015Revista Paisea 31 - La Plaza 2Lawrence Halprin. Paisaje en movimiento. Redactat en colaboració amb Javier Rivera.ISSN 1887-2557

2014Catàleg VII Biennal Europea de Paisatgisme de BarcelonaMaster Plan per a l’àmbit urbà del Barranc de Beniopa (Gandia) i Parc de les Vies (Alboraia)ISBN 978-88-90758324

2011Revista Paisea 19 - El jardín corporativoEl jardín corporativo, más que un geranio de bienvenida.ISSN 1887-2557

Publicacions

2018 Primer premi: Regeneració entorn del Mercat Central de ValènciaEquip redactor: Elisabet Quintana, Peñín Arquitectos SLP, Espinàs i Tarrasó SCP, Planifica Ingenieros Y Arquitectos Coop V i Arnau Boix (Plà Estel).

2018Segon premi: Espai Sanitari Campanar (Antic Hospital la Fe de València) Equip redactor: Elisabet Quintana, Carratalá Arquitectos i Santatecla Arquitectos.

2017Primer premi: Parc Coves Carolines. Benimàmet, València. Equip redactor: Elisabet Quintana, Jordi Quiñonero, Francisco Aibar, Juan José Hernández, Manuel Cerdà, Raquel Sola, Francisco Fabregat, Jose María Verdú, María Jesús Maronda, Gerardo Uriós i Guillermo Sancho.

2014Primer premi: Proposta d’ordenació per al sector Platja de L’Ahuir de GandiaEquip redactor: Elisabet Quintana, Alberto Peñín, Blanca Peñín, Pablo Peñín, Alberto Peñín, Nacho Díez i Emili Ivars.

2014Segon accèssit: Regeneració econòmica, social i ambiental del centre històric de CalpEquip redactor: Elisabet Quintana, Blanca Peñín, Lluís Miret, Lucía Campos, Lydia Gómez i Mario Azara García.

2013Menció en la modalitat d’Urbanisme i Paisatge en els Premis d’Arquitectura COACVParc de les Vies d’AlboraiaEquip redactor: Elisabet Quintana i Pablo Peñín Llobell.

2011Primer premi: Concurs d’idees per a l’ordenación del Santuari Mare de Déu del Toro i el seu entornEquip redactor: Elisabet Quintana i Blanca Quintana.

Premis i distincions

2020El paviment com element de projecte urbaJornada paisatge urbà a peu pla. Direcció paisatge GVA

2019Regeneració de l’entorn del Mercat de València, de la idea al projecteVI Encuentro de Paisajismo de Valencia.

2018El paisaje en los parques empresariales, integración con el entornoXLII Jornadas AAUCV, “Parques empresariales”.

2018Proyecto entorno del mercado, de la idea al proyectoRelatos sobre el paisaje. COAV

2017El agua como argumento de proyectoRelatos sobre el paisaje. COAV

2015Fòrum Paisatge i ArtArtmenorca

2015Paisatge de paisatgesV Jornades d’Arquitectura i Urbanisme a la fortalesa de la Mola. COAIB

2014Reflexions i dubtes sobre turisme i paisatgeIV Jornades d’Arquitectura i Urbanisme a la fortalesa de la Mola. COAIB

2013Una nueva mirada sobre los elementos del aguaIII Encuentro de Paisajismo de Valencia

2011Integración Paisajística en el marco del entorno rural de MenorcaI Jornades de Paisatge. Consell Insular Menorca.

2008La identidad de los PaisajesVI Cursos de verano de Medio Ambiente de la Universidad de Alicante.

2006La interdisciplina en projectes de paisatgesAgrupació Arquitectes pel paisatge. COAV

j a rd ípr ivat

Portfolio Elisabet Quintana arquitectura i paisatge 8

jardí

priv

atEntorn Hotel Rural Sant Joan de BinissaidaEs Castell, Menorca

Ordenació de l’entorn d’una casa rural típica de Menorca dedicada a l’agroturisme. L’objectiu era adequar els espais que envoltaven la casa als usos bàsics generats per una explotació turística: aparcament, piscina, jardí... integrant-los en l’explotació agrícola que els envolta i posant en valor els elements etnològics existents.

promotorSant Joan de Binissaida CB

data de projecte2002-2018

superfície9.500 m2


jardí

priv

atEnjardinament pati interior Hotel Hospes Palau de La MarValència

Enjardinament del pati interior de l’Hotel Hospes Palau de la Mar, on aboquen un gran nombre d’habitacions, mitjançant la disposició de tres conjunts de jardineres d’acer corten en el seu espai central. S’ha triat una espècie diferent per a cada tipus de jardinera, buscant diferents aromes, tons de floració i fulla, i marc de plantació, creant així textures úniques per a cada altura de jardinera. Les espècies utilitzades són característiques de la zona de València, o àmpliament utilitzades als seus jardins.

promotorHospes Hoteles SL

data de projecte2004

superfície380 m2


jardí

priv

atPaisatgisme Hotel Palm CamayenneConakry, Guinea

Ordenació paisatgística del jardí de l’Hotel Palm Camayenne situat a Conakry (Guinea) on s’organitza l’espai segons els usos previstos, establint zones chill out, piscina i solarium. En tractar-se de la reforma d’un hotel existent, s’ha respectat al màxim la vegetació. L’objectiu és crear espais autònoms ben connectats entre ells i d’ambient agradable i relaxant.

promotorUnicon Development SL


superfície7.700 m2


jardí

priv

atEnjardinament habitatge particularTorrent, València

Disseny d’un jardí per a una parcel·la amb elevat pendent. S’estructura l’entorn en diferents bancals amb murs de pedra en sec comunicats entre ells per escales, generant diferents àmbits a l’entorn de l’habitatge.

co-autoraMaría Pedro Ferrer

promotorPromotor particular


superfície2.260 m2


jardí

priv

at



superfície habitatge150 m2

superfície jardí575 m2

Reforma, ampliació i enjardinament habitatge particularSant Lluís, Menorca

S’intervé a l’entorn d’un habitatge existent treballant en el disseny del jardí, així com de la zona de bany. Els espais estan articulats entre ells i es relacionen amb les estances interiors de l’habitatge. Un objectiu fonamental era que aquest entorn fos totalment accessible. Ha sigut fonamental el treball amb vegetació autòctona permetent una major adaptació al clima. Tot això ha donat com a resultat un espai mimetitzat amb el seu entorn.


jardí

priv

atEnjardinament habitatge particularPuçol, València

Reforma d’un jardí existent reestructurant-lo amb un sistema de murets aplacats en pedra calcària i una nova proposta de jardineria. Es pretén crear espais d’estada més agradables i articulats a l’entorn de l’habitatge.




superfície1.223 m2


jardí

priv

atReforma interior i ordenació parcel·la de l’Hopital Verge del ToroMaó, Menorca

Les actuacions busquen una integració tant arquitectònica com paisatgística, incorporant elements que dialoguen amb el seu entorn urbà i l’edifici existent. Després d’un estudi detallat de l’entorn, destaca la proposta d’un mirador dins del jardí, així com el treball amb els itineraris més accessibles, permetent una bona comunicació amb el centre de la ciutat. L’entorn de l’edifici de l’hospital es proposa com un espai d’ús i gaudi dels pacients, familiars i personal sanitari. El disseny busca enfatitzar el caràcter terapèutic del jardí i facilitar els contactes socials garantint l’accessibilitat.Es fa un diagnòstic de la vegetació existent, tractant d’incorporar-la en la proposta. D’aquesta forma, es garanteix un entorn vegetat amb ombra i una bona connexió amb la infraestructura verda urbana, mantenint, al mateix temps, una connexió amb la memòria del lloc i la seua història.

co-autorsPeñín Arquitectos S.L.P.

Joan J. Gomila (arquitecte)Virai Arquitectos S.L.P.

Valnu Servicios de Ingeniería S.L.Elisabet Quintana (paisatgista)



jardí

priv

atEnjardinament habitatge particularS’Ullastrar (Sant Lluís), Menorca

Jardí de nova planta a l’entorn d’un habitatge unifamiliar construït en uns antics horts. Cerca la creació d’espais exteriors d’estada al voltant de la casa i la interrelació amb l’entorn d’ullastrar (bosc d’ullastres) característic de la zona.




superfície2.125 m2


jardí

priv

atEnjardinament habitatge particularBiniancolla (Sant Lluís), Menorca

Un xicotet jardí per a un habitatge unifamiliar situat en una parcel·la en pendent amb vista a la mar, la vegetació acompanya el recorregut d’accés, es relaciona amb l’entorn i finalment crea zones d’estar al voltant de la piscina i les terrasses. S’aprofita el talús del desnivell amb el carrer per a crear un jardí sec.




superfície890 m2

espa ipúbl ic

espa

i púb

lic

19Portfolio Elisabet Quintana arquitectura i paisatge

Enjardinament claustre seu UPV Gandia, València

El claustre està limitat per edificis pertanyents a la seu de la Universitat Politècnica de València a Gandia, situada en la zona de la platja d’aquest municipi. Es busca crear un ambient recollit en contraposició a l’altra plaça existent en el recinte, de caràcter obert i paviment dur. Aquest nou espai, es caracteritzarà pel seu caràcter permeable i fresc. S’utilitzen les espècies característiques dels claustres i patis mediterranis ordenant-les en les traces originades per l’estructura dels edificis que configuren el pati, integrant així el jardí amb el seu entorn arquitectònic.

col·laboradorsPablo Peñín Llobell

(Peñín Arquitectos S.L.P.)promotor

Administració públicadata de projecte

2003superfície

1.460 m2

mòdul163,68 €/m2

reconeixements

Finalista Premi Rosa Barba Biennal Europea de Paisatge 2004

espa

i púb

lic


Urbanització de la Plaça d’Es RamalAlaior, Menorca

El projecte d’aquesta plaça sorgeix de la iniciativa de l’Ajuntament de convertir en zona de vianants progressivament el centre del nucli urbà. La plaça, segona en dimensió del poble, estava envoltada de trànsit rodat, restringint l’espai als vianants a una illa central envoltada de cotxes. S’ha convertit en zona de vianants tot l’espai, deixant dos vials de servei a banda i banda controlats per pilones retràctils. El nou paviment, de granit, està tot a nivell, es manté part de l’arbrat existent complementant-lo amb una fila paral·lela a la façana nord i un grup davant del centre de dia. S’ordena tot el mobiliari en una franja deixant lliure el centre de la plaça.

promotorAjuntament d’Alaiordata de projecte/execució

2004/2005superfície

1.902 m2

mòdul145,70 €/m2

reconeixements

Seleccionat Premi Rosa Barba Biennal Europea de Paisatge 2006

espa

i púb

lic


Parc de les ViesAlboraia, València

Actuació situada a Alboraia, municipi adjacent a València, on sorgeix l’oportunitat de soterrar les vies de la línia del metro que divideixen el nucli urbà en dues parts, quasi incomunicades. Aprofitant el projecte de soterrament, l’Ajuntament aposta per convertir la traça del tren en un passeig per a vianants, un eix urbà lligat a una sèrie d’actuacions municipals amb l’objectiu de crear una nova xarxa d’espais públics que vertebren la ciutat. Aquest eix, garanteix la connexió entre les dues parts, però cerca també tindre un interés en si mateix, allotjant zones de descans i trobada per a la ciutadania.

co-autorPablo Peñín Llobell

col·laboradorsPeñín Arquitectos S.L.P.,

VALNU Servicios de Ingenieríapromotor

Ajuntament d’Alboraiacontratista

ALDESA Construcciones y contratasdata de projecte/execució


10.392 m2

mòdul107 €/m2

reconeixements


Menció Urbanisme i PaisatgePremis d’Arquitectura COACV

espa

i púb

lic


Entorn del Santuari de la Mare de Déu del ToroEs Mercadal, Menorca

Projecte guanyador del concurs organitzat pel Bisbat de Menorca i Fundació Turisme Menorca.L’avantprojecte proposa una ordenació del conjunt edificat des de la voluntat de mínima intervenció, adaptant els elements existents als nous usos proposats, creant uns espais més adequats a nivell d’accessibilitat i qualitat d’acabats. Tot això fet des d’un gran respecte pels elements de valor existents així com pel caràcter de la muntanya com a paisatge identitari dels habitants de Menorca. També es proposa una reurbanització de l’entorn recuperant espai per a vianants, itineraris i miradors accessibles i l’eliminació dels cotxes en temporada alta, convertint l’entorn del Santuari en un observatori del paisatge de Menorca.

co-autoraBlanca Quintana


reconeixementsPrimer premi Concurs d’Idees

espa

i púb

lic


Reurbanització Plaça NovaAlaior, Menorca

Projecte guanyador del concurs de propostes per a la urbanització de la Plaça Nova. La proposta pretén mantindre l’esperit del lloc conservant les palmeres i la balustrada perimetral existent. Amb un llenguatge contemporani es proposa la reordenació de l’espai, alliberant la zona central i adequant les zones perimetrals per a estada, joc i circulació. La nova vegetació garantirà zones d’ombra sota les quals es col·locaran els bancs

col·laboradorsJoan Massó (Aparellador), Alfonso Blanco (Estudiant d’arquitectura),

Josep Pons (Enginyer)promotor

Ajuntament d’Alaiordata d’execució

2015superfície

1.394 m2

mòdul146,44 €/m2

espa

i púb

lic


Redibuixant el Jardí del Túria_Tram VIaValència

Intervenció en el Tram VIa del Jardí del Túria situat entre dos ponts histò-rics, abastant una superfície aproximada de 60.000 m². Les contínues transformacions, especialment la implantació d’equipaments esportius, han desestructurat l’espai que, al costat de la desconnexió esmentada, conformen els dos principals aspectes a resoldre. El projecte consisteix en el redibuixat del traçat dels vials, eliminant sengles innecessàries, creant un nou esquema de recorreguts més clar i eficient i guanyant superfície enjardinada. La nova definició s’aconseguirà amb encintats i elements que garantisquen l’accessibilitat a tots els ciutadans, incorporant els elements existents. A més, es planteja l’eliminació del sistema d’embornals substituint-lo per unes cunetes verdes que garanteixen un drenatge sostenible.

col·laboradorsCamilo Grau (Arquitecte), Lucía Pastor (Arquitecta i Paisatgista),

Carmen Gascó (Arquitecta tècnica), Juan Zaforteza (Enginyer

agrícola)promotor

Servei de Jardinera, Ajuntament de València

contratistaPavasal Empresa Constructora, SA

data de projecte/execució2014/2015

superfície58.706 m2

pressupost191.676,45 €reconeixements


espa

i púb

lic


Reurbanització passeig marítim de Cala’n PorterAlaior, Menorca

La proposta planteja una reurbanització d’un tram del Passeig Marítim convertint-lo en un nou espai per a vianants amb accés rodat controlat per una pilona retràctil pels veïns i servei als establiments, un tractament de l’entorn de la plaça existent i l’annexió de la illeta vegetada a l’entorn de la plaça eliminant el vial rodat existent entre els dos àmbits.

promotorAjuntament d’Alaior

contratistaAntonio y Diego, SAdata de projecte/execució


2.952 m2

pressupost358.984,90 €

espa

i púb

lic


Plaça Amparo Arce Miralles Benimaclet, València

La proposta s’encaixa respectant les traces preexistents i recuperant la petjada de les antigues edificacions del lloc. La seua ubicació la fa idònia per a formar part dels itineraris més habituals realitzats pels veïns, treballant per a això amb diversos paviments i cotes.La configuració dels recorreguts estructura la composició dels diferents espais que conformen la proposta. La connectivitat d’aquest nou espai no es planteja simplement a nivell de mobilitat, també s’entén com a part integrant d’un sistema ambiental com és la xarxa d’infraestructura verda de la ciutat. Finalment, destaca l’ús d’un sistema de drenatge sostenible per a tot el jardí.

col·laboradorsCarmen Gascó (Arquitecta

tècnica), Juan Zaforteza (Enginyer agrícola), María

Pedro (Enginyera agrícola)promotor



superfície2.420 m2


espa

i púb

lic


Jardí de l’ermita de Sant JeroniOrriols, València

A partir d’una primera estratègia d’actuació elaborada per l’equip redactor, s’ha anat desenvolupant la proposta incorporant la informació resultant de les diferents accions del procés de participació.Com a principals condicionants de partida destacaven: la memòria i identitat del barri, la relació de la parcel·la amb el seu entorn, la necessitat de crear espais adequats per a assumir el programa que sorgeix del procés de participació urbana i la necessitat de donar lloc a un nou espai ambientalment sostenible integrat en la infraestructura verda de la ciutat.

col·laboradorsCarmen Gascó (Arquitecta

tècnica), Juan Zaforteza (Arquitecte), Camilo Grau (Arquitecte), María Pedro

(Enginyera agrícola)promotor



superfície3.965 m2pressupost

262.320,31 €reconeixements


espa

i púb

lic


Entorn del Convent de Sant DiegoAlaior, Menorca

La proposta planteja la reurbanització del carrer, reduint l’espai destinat als vehicles i fent-la més accessible per als vianants, aconseguint també una major accessibilitat al Convent de Sant Diego.S’opta per pavimentar la intervenció amb una combinació de llamborda de dos colors; gris per a la zona de trànsit rodat i vermellós per a la zona destinada al pas de vianants. A més, s’adeqüen dos espais d’estada: una de menor grandària al costat de la nova entrada al convent pel carrer de Ses Escoles i una placeta triangular aprofitant el pendent abans d’arribar a la rotonda i permetent certa desconnexió visual amb el trànsit rodat de la mateixa mitjançant la vegetació incorporada en la proposta.

promotorAjuntament d’Alaior


superfície1.021 m2


espa

i púb

lic


Parc de la salut en l’ordenació del nou complex sanitari “Ernest Lluch”(Antic Hospital La Fe) Campanar, València

El concepte arquitectònic de la proposta es basa en el benestar de tots els usuaris del complex. El caràcter assistencial dels edificis es converteix, per tant, en una prioritat.El parc proposat s’enriqueix, s’ompli d’activitat, de colors, d’olors i de sons. Un lloc per a retrobar-se amb el benestar i la salut. S’enforteix la seua vinculació amb el conjunt edificat: tots els accessos als diferents edificis se situen en el porxo principal, que és el nexe natural entre interior i exterior, entre el continu edificat i l’espai natural. A més, el seu gaudi es produeix en tres dimensions: des de l’espai obert, recorrent el porxo a través del passeig elevat, o des de la terrassa enjardinada de la planta tercera. El parc arriba fins i tot al soterrani, puntejant de llum els espais de l’aparcament, i es vessa més enllà de l’àmbit d’actuació fins a enllaçar amb l’antic llit del riu Túria.

autors projecte ordenacióSantatecla Arquitectos S.L.P.

Carratala Arquitectospaisatgisme

Elisabet Quintana Seguídata de projecte

2018reconeixementsSegon premi

Concurs d’Idees

espa

i púb

lic


Regeneració urbana de l’entorn del Mercat CentralValència

Proposta transversal des de diferents disciplines i aproximacions amb l’objectiu últim de fer ciutat.El projecte aprofita l’oportunitat de crear un espai de convivència al voltant d’un equipament comú a tota la ciutadania: el Mercat Central. D’aquesta manera, es proposen una sèrie d’espais oberts interrelacionats entre ells, minimitzant elements divisors i sectoritzacions, i emprant l’aigua com configuradora del medi físic urbà.A partir de l’anàlisi topogràfica es marquen els camins de l’aigua, que ajuden a dissenyar i establir el sistema de drenatge, que serveix de base per a compondre els paviments que acompanyaran als recorreguts de les persones i dotaran d’un entorn adequat cadascun dels elements patrimonials de l’àmbit.

autoresElisabet Quintana Seguí, Peñín Arquitectos S.L.P.

col·laboradorsEspinàs i Tarrasó SCP, Planifica

Ingenieros y Arquitectos Coop. V., Arnau Boix (Plà Estel)

promotorGeneralitat Valenciana

Ajuntament de Valènciadata de projecte

2018superfície

20.660 m2

pressupost6.969.241 €

espa

i púb

lic


Parc Coves CarolinesBenimàmet, València

El Parc Coves Carolines havia de ser el gran espai lliure de Benimàmet, donant resposta a les necessitats d’esplai, joc i esport per part del veïnat.Es planteja la recuperació de la memòria del lloc d’una manera proactiva, donant nous usos als espais recuperats, mantenint l’estructura històrica del lloc i respectant la vegetació existent.La connexió amb el recent Parc Lineal que travessa Benimàmet d’est a oest, així com el treball amb els vials perimetrals, afavorirà la relació entre el parc i el barri. L’actuació, més enllà del parc, plantejarà solucions viàries en les vores, carrer Cocentaina, Sant Josep, Carrer Campament i Camí Nou de Paterna, resolent els problemes d’accessibilitat i trànsit.Les estructures esportives a incorporar, s’integraran en l’espai públic donant-li una unitat i continuïtat a tot l’àmbit; mentre que els espais lliures seran considerats com a grans zones de recuperació dels aqüífers mitjançant sistemes que, reduint al mínim necessari les superfícies segellades, faciliten la infiltració.

co-autorsJuan José Hernández (arquitecte),

MCP Arquitectura,CRUX Arquitectos,

Francisco Aibar (arquitecte),Francisco Fabregat (arquitecte tècnic),

LEING Ingenieros S.L.,LAND STUDIOS S.L.,

Elisabet Quintana(arquitecta i paisatgista)data de projecte

2019

ordenac ió ter r i tor ia li urbanisme

orde

nació

terr

itoria

l i u

rban

isme


Màster Pla Ciutat de les LlengüesCastelló

La proposta paisatgística d’aquest Màster Pla per a la futura Ciutat de la Llengües busca la restitució de l’antiga secció litoral perduda, una transició des de la marjal fins a la mar formada per una sèrie de bandes paral·leles inspirades en la secció prèvia a l’aeròdrom, és a dir: marjal, diferents fronts de duna i platja. Els nous cordons dunars, estructuren l’espai públic tancant àmbits destinats a diversos usos i en els quals se situen els elements construïts necessaris per al funcionament de les diferents activitats pròpies del conjunt.

autorsOAB(Office of Architecture in Barcelona), Peñín Arquitectos,

S.L.P., Guillamon-Rubert Asociados, Elisabet Quintana

Seguí, Jaime García Miradata de projecte

2010

orde

nació

terr

itoria

l i u

rban

isme


Urbanització polígon industrial SoterranyesVinaròs, Castelló

Disseny de les zones verdes del polígon associant-les a un sistema de drenatge sostenible mitjançant cunetes vegetades en superfície. Es treballen tres tipus de zona verda, les corresponents al sistema viari, les de l’entorn de l’actuació i finalment, el tractament del paisatge existent que no es modificarà, especialment el barranc.Les primeres aniran directament vinculades al sistema de cunetes, les segones busquen el “cosit” entre l’actuació i el paisatge existent i contindran les basses de laminació d’aigua de recollida, així com una depuradora vegetal d’aigües negres. Finalment es restaurarà el paisatge existent no afectat per la urbanització proposant la restauració paisatgística de la zona del barranc i l’adequació del seu ús com a itinerari per a vianants i bicis.

autorsPLANIFICA

EVRENGuillamon-Rubert Asociados

Elisabet Quintana Seguídata de projecte

2010

orde

nació

terr

itoria

l i u

rban

isme


Estudi per un desenvolupament urbà(Cukrovarská) Pilsen, República Txeca

La proposta destaca per la seua proximitat al riu Radbuza, sent l’aigua part integral de la seua identitat. Aquest fet va propiciar el seu ús en el disseny urbà de l’àrea a intervindre.Amb la idea d’aprofitar els beneficis ambientals i estètics de la gestió de l’aigua en superfície, es va decidir aplicar un sistema urbà de drenatge sostenible (SUDS). Aquest enfocament canviava la concepció que es sol tindre de l’aigua com una molèstia potencial, convertint-la en un recurs valuós.El sistema d’aigua del projecte es relacionava amb camins i vials, creant una estructura que connectava els nous espais oberts amb el riu. Tots aquests elements hídrics tindrien vegetació associada, convertint-se en aspectes destacats en el disseny del paisatge. Aquesta nova estructura d’aigua creava una connexió verda entre el riu i la ciutat. Les senderes, a més de ser les principals rutes per als vianants, serien xicotets corredors ecològics afavorint la biodiversitat. La idea era fer clarament perceptible el camí de l’aigua des de la pluja fins al riu.

co-autorsMIXURO estudio de arquitectura,

Andrés Carratalá (enginyer), Elisabet Quintana (paisatgista)


formatConcurs per invitació

orde

nació

terr

itoria

l i u

rban

isme


Revitalització econòmica, social i ambientalCasc antic de Calp, Alacant

La revitalització del barri antic de Calp passava per la identificació i millora de la seua imatge. Tant el visitant com l’usuari habitual, havien de poder reconéixer on es troba el barri antic i així atraure la seua atenció.La proposta “Veure i ser vistos”, veu el casc com el cor de la ciutat i tracta de ressaltar-lo, fixant la vista en les seues fites més importants, amb la finalitat de situar-lo en l’horitzó.Des del punt de vista més proper, es destaquen els punts d’accés al casc com a zones d’oportunitat per a cridar l’atenció.Una vegada en el casc, gaudir de les vistes espectaculars de la mar i del Penyal ha de ser una de les característiques d’aquest enclavament privilegiat que cal potenciar. La comunicació i participació ciutadana permetrà que la imatge dels calpins cap a la seua ciutat i el barri antic, com a representant d’aquest, se senta identificada.

co-autorsPeñín Arquitectos S.L.P.

(arquitectura i urbanisme),Lluis Gaspar Miret (economia),

Lucia Campos (sociologia), Elisabet Quintana (paisatgisme),

Azigrene (consultoria i eficiència energètica)


reconeixementsSegundo premio

Concurso de Ideas

VER Y SER VISTOSVER Y SER VISTO

CREAR UNA IMAGEN CORPORATIVA PROPIA · SEMANAS INTERNACIONALES · PLAN MUSEÍSTICO GLOBAL Y COORDINADO · VISUALIZAR Y SINGULARIZAR EL CASCO ANTIGUO DE CALP · PLAN DE HOMOGENEIZACIÓN DEL MOBILIARIO Y LA CARTELERÍA · PLAN DE PRO-MOCIÓN DEL CASCO ANTIGUO · INCORPORAR EL CASCO ANTIGUO EN LAS CAMPAÑAS DE CALP · CENTRAR EN EL CA LAS ACTIVIDADES SOBRE HISTORIA Y CULTURA · WIFI PÚBLICA EN TODO EL CA · SMART CITY EN EL CA · CONTADORES Y CONEXIONES INTELIGENTES · APLICACIONES · DINAMIZAR LA VIDA URBANA Y EL EMPLEO EN EL CA · PROGRAMA DE AHORRO ENERGÉTICO · AUDITORÍA ENERGÉTICA EN EDIFICIOS E INSTALACIONES PÚBLICAS · PLAN DE INTEGRACIÓN DE ENERGÍAS RENOVABLES · PLAN DE SOSTENIBLIDAD Y AGENDA XXI · MEJORAR LA CALIDAD DEL ESPACIO PÚBLICO Y LAS VIVIENDAS DEL CA · MANTENIMIENTO DEL PROGRAMA DE TRAMPANTOJOS CON SUPERVISIÓN ARTÍSTICA · CREACIÓN DE UNA OFICINA DEL CASCO ANTIGUO · TERRAZA PANORÁMICA SOBRE MU-RALLA Y ASCENSOR GLOBO NOCTURNO · ATRAER EL TURISMO CULTURAL, CONSOLIDÁNDOLO A FAVOR DE TODO CALP · HABILITACIÓN DE PLAZAS Y CALLES DE BIENVENIDA CON SEÑALIZACIÓN · DIRECTRICES DE PAISAJE . TRASLADO INFORMACIÓN Y TURISMO

1

1Terraza panórámica sobre la muralla, junto a la Iglesia. Se accede a través de un ascensor situado en el edificio municipal de la Plaza del Beato.

La revitalización del Casco Antiguo de Calp pasa por la identificación y mejora de su imagen.Tanto el visitante, el usuario habitual como el que va de paso tiene que poder reconocer donde se encuentra el Casco Antiguo y así atraer su atención.El logotipo propuesto situa el Casco en el corazón de la ciudad de Calp flanqueada por el Peñón que es su seña de identidad y lo resalta como una tilde (iluminada por la noche). El Globo Aerostático anclado en la zona más alta del Casco Antiguo lo situará en el horizonte y hará fijar la vista en los hitos más importantes del Casco: su Campanario, la Muralla y la Cúpula de la Iglesia de Santa María de las Nieves.Desde el punto de vista más cercano -del que recorre la ciudad- destacamos los puntos de acceso al casco como zonas de oportunidad para la llamada de atención hacia el casco. Tanto la Cartelería como la habilitación de “plazas de bienvenida” y áreas de estancia harán que la vida urbana se cuele dentro de las callejuelas y plazas del casco y tanto visitantes como residentes disfruten de sus espacios de relación.Una vez en el Casco, creemos que es importante alguna experiencia singular que haga recordar el encanto del lugar y con él de Calp. Disfrutar de las vistas espectaculares del mar y del Peñón fue y debe ser una de las características de este enclave privilegiado que cabe potenciar. MIRAR LA MAR es el santo y seña de esta población y en este caso la propuesta de una terraza panorámica sobre la Muralla y junto a la Iglesia, con ascensor propio, brinda la posibilidad de subir de forma accesible y controlada, a aquélla, donde poder tomar una copa y disfrutar de las vistas. MIRANT LA MAR.Todas las actuaciones aquí propuestas serán públicas, fácilmente accesibles y apreciables a nivel social, ambiental y económico para residentes, comerciantes, hosteleros y visitantes. La instalación de paneles informativos en el espacio público -como las aplicaciones informáticas para móviles y tabletas y las páginas web- de permite estar al día de sus actividades, transporte, e incluso comunicar los logros en eficiencia energética obtenidos en la ciudad.

Mirant la mar,

Una mirada hacia los orígenes del asentamiento urbano de Calp ayuda a entender la evolución del recinto histórico de la ciudad, su forma urbana actual, sus barrios, la economía, las viviendas, su estructura social, la huella de murallas y las piezas más significativas, el paisaje, sus espacios de relación …

Este y otros ANÁLISIS llevados a cabo a través de diferentes Ponencias desarrolladas por especialistas, nos han llevado, tras un proceso minucioso y una rigurosa metodología, a detectar problemas y oportunidades (DIAGNÓSTICO) y obtener una serie de IDEAS Y PROPUESTAS para el Casco Antiguo de Calp que son la base de esta Plica y nuestra respuesta a la Convocatoria del Concurso convocado por el Ayuntamiento.

Un total de 48 ACTUACIONES que, descritas una a una en la documentación encarpetada adjunta, en parte, presentamos con imágenes en estos Paneles. Su agrupación final en PLANES Y PROGRAMAS para aprovechar sus sinergias y hacerlas más entendibles y gestionables, hablan con claridad expositiva de dar facilidades para la participación social, que propone la Corporación municipal.

Todas las Actuaciones, sometidas a tests de coherencia, adecuación y viablidad económica, mediante Matrices de Impacto y Cuadros de disponibilidad, han permitido seleccionar y clasificar las mismas como propuestas a desarrollar a corto, medio y largo plazo. Todas abarcan los objetivos comunes de tipo económico, socio-cultural y medioambiental, es decir ; de sostenibilidad, cumpliendo así tanto los objetivos del concurso reflejados en las Bases como los factores del desarrollo sostenible a nivel internacional: Triple Bottom Line.

Destaquemos que alguna de ellas, por su cobertura de problemas, su viabilidad y su valor ejemplarizante, pueden desarrollarse inmediatamente, en el año 2014.

Las propuestas elegidas para reproducirlas en los 3 PANELES son las más significativas y visualizables y en su mayoría, pueden realizarse a corto plazo. Otras mejoras de nuestra Plica, sobre todo las relacionadas con la eficiencia energética, las viviendas y la participación social son más difíciles de formalizar en imágenes y quedan en el texto.

En resumen, nuestra propuesta contiene 48 ACTUACIONES, agrupadas en 4 PLANES y 12 PROGRAMAS, bajo las ideas fuerza de Visualizar y singularizar el Casco Antiguo de Calp, dinamizar la vida urbana y el empleo en el CA, mejorar la calidad del espacio público y las viviendas del CA, atraer el turismo cultural consolidándolo a favor de todo Calp

MIRANT LA MAR podría ser un lema de nuestra Propuesta . Basada en el pasado , pero apostando por un futuro del Casco Antiguo de Calp, vivo y dinámico, que sea el referente en Historia, Cultura y Tecnología de Calp y un hito en el Territorio para la gente que vive y la visita.



1



Mirant la mar,









2

3

4

1

El MERCADO DE PRODUCTORES consiste en un mercado de productos frescos, con la peculiaridad que el vendedor no es un distribuidor, sino el propio productor. Así, los granjeros venden directamente sus productos, los agricultores los suyos, etc. Esto dota al mercado de un encanto y una garantía de calidad mayor.Nuestra propuesta es crear un mercado de productores partiendo de un comercio que ya existe: la Pescadería de la Cofradía de Pescadores. Una vez a la semana, se podrían habilitar en los alrededores de la Plaça dels Mariners y calle del Mar unos puestos de venta ambulante donde se ofrecerían productos autóctonos directamente por los productores. Dada la estructura productiva de la zona, sería recomendable la presencia de cooperativas agrícolas de la zona que pueden vender sus productos (nísperos de Callosa, cerezas de la Montaña de Alicante, mistela de Xaló, etc) así como pequeñas bodegas, licorerías, etc Cabe la posibilidad de que en los locales de hostelería proximos cocinen el producto recién comprado (en especial el marisco).

DINAMIZACIÓN DEL CASCO ANTIGUOCon el objetivo de dinamizar la vida urbana y el empleo se proponen varios PLANES Y PROGRAMAS. Todas las ACTUACIONES que proponemos tocan este tema pero, en concreto, hay dos planes que lo afrontan directamente; el PLAN DE ESTÍMULO Y FOMENTO DE LA ACTIVIDAD ECONÓMICA EN EL CASCO ANTIGUO DE CALP, y el PLAN DE DINAMIZACIÓN SOCIAL Y CULTURAL EN EL CASCO ANTIGUO DE CALP que agrupan las Actuaciones más directamente relacionadas con su título , pero también otras que mejoran la calidad del espacio público y del medio ambiente favoreciendo la realización de actividades en el Casco Antiguo y generando así empleo y bien estar social.

En este Panel presentamos alguna de estas Actuaciones, como la ESPECIALIZACIÓN DE LOS ESPACIOS PÚBLICOS, que además de jugar su papel de áreas de encuentro albergan otras Actuaciones propuestas: El Mercado de productores, la Feria Marinera, el Museo del Mar…en la Plaça dels Mariners; la Feria de Artesanía, la Escuela de Pintura y Manualidades…en la Plaza de España; La creación de la Oficina del Casco Antiguo y el acceso al ascensor panorámico en la plaza del Beato ; la adecuación para actuaciones al aire libre, tipo Nits a la fresca, con el toldo especial que marca la situación del antiguo Torreón del Macho y el punto cardinal del Casco; la situación de una nueva zona verde con zona de juego infantil y arbolado la ubicación de la Escoleta en el PRU de la Manzana Norte o el cambio de uso de la Oficina de Turismo por un vivero de empresas en la Plaza de la Juventut Emprendedora o del Mosquit.Proponemos una SENDA PRINCIPAL que ayuda a recorrer el Casco Antiguo pasando por los lugares más representativos y una serie de actividades que se localizaran en las calles del Casco Antiguo, potenciando el comercio, la artesanía y la gastronomía local estas, pueden jugar un papel activo en la dinamización.

PLAN DE GESTIÓN GLOBAL MERCADO DE PRODUCTORES · SEMANA DE COCINA MARINERA · LA NOCHE DE TAPAS · VISUALIZAR Y SINGULARIZAR EL CASCO ANTIGUO DE CALP · NITS A LA FRESCA · UNIFICACIÓN DE LOS MERCADOS DE ARTESANÍA · VIVERO DE EM-PRESAS · PLAN DE AYUDAS DIRECTAS AL EMPRENDEDOR · PLAN DE REHABILITACIÓN Y REFORMA DEL COMERCIO · PLAN DE HOMOGENEIZACIÓN DEL MOBILIARIO Y LA CARTELERÍA · BASE DE DATOS DE LOCALES DISPONIBLES · DINAMIZAR LA VIDA URBANA Y EL EMPLEO EN EL CA · PLAN DE PROMOCIÓN DEL CASCO ANTIGUO · INCORPORAR EL CASCO ANTIGUO EN LAS CAMPAÑAS DE CALP PROGRAMACIÓN DE ACTIVIDADES CULTURALES MEDIANTE CONVENIO CON ASOCIACIONES Y CÁBILAS · MEJORAR LA CALIDAD DEL ESPACIO PÚBLICO Y LAS VIVIENDAS DEL CA · CREACIÓN DE AULAS Y TALLERES DE DIBUJO, PINTURA, CERÁMICA Y MANUALIDADES · ORDENACIÓN DE ACTIVIDADES AL AIRE LIBRE · CREACIÓN DE UNA OFICINA DEL CASCO ANTIGUO · APOYO A LA LOCALIZACIÓN DE SEDES DE ASOCIACIONES EN EL CA · ATRAER EL TURISMO CULTURAL, CONSOLIDÁNDOLO A FAVOR DE TODO CALP · CREACIÓN DE UNA ASOCIACIÓN DE COMERCIANTES Y HOSTELEROS DEL CA · ESPECIALIZACIÓN TEMÁTICA DE PLAZAS

2Nits a la Fresca Plaça de la Vila

3Oficina del Casco Antiguo Plaza del Beato

4Mercado de artesaníaPlaza de España

5Mercado de Productoresen la plaça dels Mariners

La SENDA PRINCIPAL es un eje viario peatonal que atraviesa de Este a Oeste el Casco, desde la Plaza del Ayuntamiento a la Plaza de España, pasando –además- por los lugares más representativos (la Peça, la Muralla, las dos Iglesias, la misma Plaza de la Vila y el Portalet, las casas protegidas de la Calle Mayor. Entre un tejido urbano de interés para el turista y visitante, pero también para el residente, con una el centro comercial y administrativo de Este de Calp con el área de equipamientos docentes y de salud del Oeste.La senda estará marcada con señalética pero irá acompañada intermitentemente con toldos que harán que mejore la temperatura ambiente haciendo más vivible el casco en horas de alta exposición solar. La idea es que se mejoren las condiciones ambientales –resolviendo algunas barreras urbanísticas-en beneficio del visitante y del que vive y trabaja permitiendo y favoreciendo el desarrollo de actividades en dicho itinerario. En último extremo, esta Actuación puede ser una semilla que si germina puede ir creciendo e invadiendo otras calles del Casco.



1



Mirant la mar,









orde

nació

terr

itoria

l i u

rban

isme


Ordenació del paisatge Platja de L’AhuirGandia, València

L’àmbit de la Platja de L’Ahuir és l’últim sector del litoral del municipi de Gandia per ordenar. Actualment ocupat per agricultura molta d’ella en abandonament i un gran nombre de construccions fora d’ordenació, aquest sector ocupa l’antic espai de la marjal i la restinga desaparegudes al costat de la desembocadura del riu Vaca. En aquest projecte es proposa una recuperació ambiental de l’àmbit, recuperant la marjal i la restinga per a restituir la secció natural pròpia d’aquest litoral, enllaçant-lo amb les dunes i platges existents. A aquesta recuperació ambiental també se li afegeix la proposta de donar un final a la zona edificada de la platja, la recuperació dels elements patrimonials de l’àmbit i la possible estratègia a seguir en cas que es decidisca implantar algun nou equipament turístic.La proposta sorgeix arran del concurs proposat previ a la redacció del PATIVEL.

autorsPeñín Arquitectos SLP,

Nacho Díez, Emili Ivars,Elisabet Quintana Seguí


reconeixementsPrimer premi: Proposta

d’ordenació per al sector Platja de L’Ahuir de Gandia

orde

nació

terr

itoria

l i u

rban

isme


Programa de paisatge en sòls afectats pel PATIVELGandia, València

Ordenació de paisatge pel municipi de Gandia, els objectius del qual s’emmarcaven dins dels grans objectius de la Política de Paisatge de la Comunitat Valenciana, entre els quals hi ha: 1. Protegir i posar en valor els paisatges més valuosos i socialment apreciats de la Comunitat Valenciana, 2. Salvaguardar, gestionar i millorar els valors del paisatge en els processos de planificació territorial i urbanística, amb l’objectiu d’incrementar la seua qualitat en tota la Comunitat Valenciana i 3. Coordinar l’actuació de les diferents administracions públiques en matèria de paisatge, mitjançant la definició de criteris i objectius de qualitat paisatgística concrets.

co-autorPeñín Arquitectos SLP


Contacte

MenorcaXaloc 15, 07720 Es Castell

ValènciaGuillem de Castro 31 baix dreta, 46007 València

+34 [email protected]

www.elisabet.quintanasegui.com

ELISABET QUINTANA arquitectura i paisatge 2002-2020 · Ordenació del paisatge Platja de L’Ahuir...

Documents

Transcript of ELISABET QUINTANA arquitectura i paisatge 2002-2020 · Ordenació del paisatge Platja de L’Ahuir...