<• . " - ^ ^ Dimarts, 30 de juny de 1992 /SUCCESSOS

Un dels últims escamots de Terra Lliure que continuaven actuant després de la dissolució de l'organització terrorista anunciada l'any passat va ser desarticulat

ahir per la Guàrdia Civil després de dos atemptats frustrats a Girona i un altre a Barcelona. Els artificies van passar la nit i la matinada desactivant les dues bombes

davant del Banesto i al pàrquing de la Devesa, i van fer tallar el trànsit a Jaume I i carretera de Barcelona, cosa que va causar importants retencions.

Dos artefactes explosius van ser desactivats a Jaume I í carrer Figuerola

Els atemptats frustrats a Girona fan caure un dels últims escamots de Terra Lliure

MARTÍ BATLLE Girona.— Els dos atemptats

frustrats ahir a la matinada a Girona van portar la caiguda d'ufi dels úl­tims escamots de l'organització ter­rorista catalana Terra Lliure que en­cara actuaven després de l'autodis-solució anunciada fa un any pels dirigents de l'organització. La Guàr­dia Civil va detenir una persona a Beguda i sis més a Manresa, Vic i Barcelona com a presumptes res­ponsables dels atemptats comesos en els últims mesos a diversos llocs de Catalunya.

Josep Musté Nogué, veí de Vic, va ser detingut ahir a les dues de la matinada a la població de Beguda, a prop de la masia la Coma, quan venia de Girona amb un vehicle per la carretera C-250, i estava a set quilòmetres de la ciutat d'Olot. Musté és acusat de col·locar els dos artefactes explosius que van ser desarticulats a la matinada a Giro­na. Deu minuts abans, una trucada anònima a la comandància de la Guàrdia Civil de Girona havia avisat de la col.locació de les dues bom­bes a l'exterior de l'oficina del Ba­nesto de l'avinguda Jaume I de Girona i a dins d'un contenidor a l'inici del carrer Figuerola.

Els set detinguts estan vinculats al Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i segons el Govern Civil de Barce lona, f o rmaven part de «branques no dissoltes» de Terra Lliure en desacord amb l'abandó de la lluita armada. Aquestes persones actuaven dividits en grups que ope­raven a les comarques de Barcelo­na, Girona i Lleida.

A més de Josep Musté, que ha­via estat vist a Girona coincidint amb el darrer atemptat a la ciutat, va ser detingut ahir a Barcelona Joan Rocamora Aguilera. Aquesta detenció es va produir poc després que la Guàrdia Civil desactivés un artefacte explosiu a la sucursal de Banesto situada en el número 284 del carrer Sicília. A Vic va ser detin­gut Ferran Ruiz Martos, mentre que a Manresa van ser apresats David Martínez Sala, Esteve Comellas Grau, Teresa Mas Lozano i Jordi Bardina Vilardell.

Fonts del Govern Civil de Barce­lona van comunicar que els sen/eis d'informació de la Guàrdia Civil feia temps que seguien aquests pre­sumptes membres de Terra Lliure.

^.^ i^ i t l

^:- ' '•:• 'f|·̂ ';Wfí̂ ií̂ *̂ n

-El robot eruga en el moment de desactivar d'un tret l'artefacte davant del Banesto. (Foto MARISA MORILLO).

L'operació va permetre detectar diumenge passat que els detinguts preparaven alguna acció. Un ampli dispositiu de seguretat va permetre la detenció de les set persones des­prés de la col.locació de les tres bombes, sempre segons les fonts.

En els registres realitzats a diver­sos domicilis dels detinguts, la Guàrdia Civil va confiscar quatre bombones de càmping gas prepa­rades per ser usades com a artefac­tes explosius, dos revòlvers del cali-bre 22 i 61 c a r t u t x o s , c inc temporitzadors, set detonadors, 28 quilos de cloratita,"material elèctric i químic i diversa documentació.

Els artificiers de la Guàrdia Civil van localitzar a dos quarts de dues de la matinada la bossa d'escom­braries que amagava un artefacte explosiu compost per una bombo­na de càmping gas plena amb cinc quilograms de cloratita en una f i ­nestra de la sucursal a Girona del Banesto, el banc oficial dels Jocs Olímpics. A la mateixa hora es loca­litzava un artefacte d'idèntiques ca­racterístiques dins un contenidor d'escombraries del davant de l'apa­rador de Vespa Casademont, al xamfrà del carrer Figuerola amb la carretera Barcelona.

Eis artefactes havien de ser acti­vats a través d'un dispositiu format

per un rellotge temporitzador cori-nectat a un detonador. Per inutilit­zar el primer dels artefactes, els artificiers van utilitzar un robot oru-ga dirigit a distància que va traslla­dar la bossa al mig de l'avinguda Jaume 1. Un tret disparat a través del robot va desactivar la bomba i va permetre a les quatre de la mati­nada reobrir de nou el trànsit a l'avinguda Jaume 1, que havia estat tallat des de la localització de l'arte­facte, segons el Govern Civil.

Veïns desallot|ats

Els veïns de l'immoble del carrer Figuerola davant del qual es va lo­calitzar l'artefacte van ser desallot­jats de l'edifici a un quart de tres de la matinada davant del temor que pogués explotar abans no fos de­sactivat. Els veïns van explicar que la Guàrdia Civil va utilitzar primer un gos ensinistrat per comprovar l'e­xistència de l'explosiu i que després van fer servir el robot eruga dirigit a distància. La Guàrdia Civil va tallar el trànsit de ia carretera de Barcelo­na poc abans de les tres de la mati­nada, i una hora més tard muntaven el robot per desactivar l'artefacte.

Els agents van trobar moltes difi­cultats per treure l'explosiu de dins del contenidor, ja que primer van

intentar obrir la tapadora amb el robot i no ho van aconseguir per la poca potència de la màquina. Els artificiers van aconseguir, final­ment, destapar personalment el contenidor amb un pal a distància. En principi, però, el robot no acon­seguia trobar la bomba i només treia bosses d'escombraries. No va ser fins passades les sis de la mati­nada que van traslladar el conteni­dor al pàrquing de davant de la Devesa arrossegant-lo amb un cot­xe i el van aconseguir tombar. Des­prés, el robot va desactivar d'un tret l'artefacte.

L'operació de desactivació no va concloure fins a tres quarts de nou del matí, i durant aquest temps va ser tallat el trànsit de la N-U, des del carrer Figarola fins al passeig de la Copa, i els vehicles eren desviats per l'avinguda Jaume I. El trànsit també va ser desviat de la carretera de Barcelona pel carrer la Saile fins a les nou del matí, i aquest fet va ocasionar retencions importants al centre de Girona. Cal destacar que les cues es van agreujar perquè els vehicles provinents de Salt es van trobar, a més a més, amb el tall de trànsit de la frontissa del Güell a causa de les obres d'asfaltatge prè^ vies a l'entrada en funcionament del pont de Fontejau.

Mata un avi de 64 anys per masturtiar·se prop decasaseva

DdeG Cadis.— D.L.R, de 64 anys

d'edat, va morir diumenge a la nit a conseqüència de les ferides causades amb unes tisores per un veí seu, A.L.G, de 54 anys, que l'acusava de masturbar-se prop del seu domicili de Chicla­na, a Cadis. Segons fonts del Govern Civil de Cadis, els dos homes feia temps que ja mante­nien greus discussions, ja que A.L.G. afirmava que el difunt es masturbava prop de casa seva.

Les primeres investigacions apunten que A.L.G. va sorpren­dre \n fraganti l'ancià que s'esta­va masturbant i van iniciar una forta discussió, que va finalitzar quan l'agressor li va clavar repe­tides vegades unes tisores que portava. L'acusat va ser detin­gut poc després dels fets.

Punxa fes rodes de 87 cotxes després de discutir amb un amic a Biscaia

EFE/DdeG Bilbao.— Un home de 58

anys d'edat va ser detingut ahir a Ondarra, Biscaia, després que punxés els pneumàtics de 87 vehicles. El detingut, Pelayo A.D, va manifestar a la policia que ho bavia fet per «calmar l'empipament que tenia dea-prés de discutir amb un amic». Curiosament, el detin­gut va fer el mateix fa 25 anys, tot i que el nombre de rodes punxades aquella vegada va ser molt inferior a les d'ahir.

Hàfia demana l'alliberament del nen segrestat des de fa dnc mesos

EFE/DdeG Roma.— Milers de domicilis

italians van penjar ahir llençols blancs a les balconades per de­manar l'alliberament del nen Fa-ruk Kassam, que es troba se­grestat des de fa cinc mesos i a qui han tallat l'orella esquerra per obligar els pares a pagar els 7.000 milions de lires, uns 580 milions de pessetes, que dema­nen per la seva vida.

El termini va finalitzar dissab­te passat i la família no tenia els diners demanats. Fins al mo­ment, no hi ha hagut cap reac­ció per part dels segrestadors.

Les obres podrien començar d'aquí a quinze dies

La Generalitat vol Instal·lar una nova il·luminació a ia cruïlla de Vidreres

DdeG Girona.— El director general de

Carreteres de la Generalitat, Jaume Amat, va afirmar ahir qüe ei Govern autònom ha aprovat instal.lar una nova il.luminació a la cru'flia de Vi­dreres per millorar la visibilitat d'a­quest tram. A més, també s'ha or­denat co l . I oca r una senya l intel·ligent lluminosa que s'encen­gui quan els vehicles que accedei­xin a la cruilla sobrepassin els 60 quilòmetres per hora.

Amat, que va realitzar aquestes declaracions a Catalunya Ràdio, també va explicar que les obres

començaran d'aquí a 15 dies i que tenen un pressupost d'uns 50 mi­lions de pessetes. La Generalitat calcula que ia nova xarxa d'il.lumi-nació entrarà en funcionament a finals del mes de juliol. Per al direc­tor general de Carreteres, amb les millores que fa l'empresa construc­tora i les que farà la Generalitat, els conductors que respectin la veloci­tat de 60 quilòmetres per hora, obli­gatòria a la cruïlla, no haurien de córrer cap risc de patir un accident.

Cal recodar que fa dues setma­nes, eis joves de Vidreres van tallar la circulació en aquesta cruilla en

considerar que no hi ha prou visibili­tat i que el risc d'accidents és molt alt. Aquesta protesta, que va rebre el total suport de l'Ajuntarrient, es va realitzar després que un jove vidrerenc morís al tram en un acci­dent de circulació.

Just abans de la manifestació, l'empresa Rubau Tarrés —cons­tructora del pas elevat— va comen­çar a canviar les tanques de protec­ció de la cruï l la , una dè les reclamacions dels joves. La protes­ta-, però, es va mantenir en conside­rar que les reformes eren insufici­ents. Entre les obres exigides pels

IVIanifestació dels veïns de Vidreres en contra del pas elevat, fa dues setmanes. (Foto MARTÍ BATLLE).

joves hi havia la supressió d'un can­vi de rasant que dificulta la visibilitat als qui surten d'un stop per anar cap a Lloret de Mar. Segons va declarar

aleshores la coordinadora contra el pas elevat, aquesta condició de su­primir el pas elevat és, en principi, irrenunciable.

Diari de Girona, 1992-06-30, p. 32.Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)