ElsCincvanapassarunsdiesa lagranjaFinniston.Una llegendadiuquepelsvoltantshihauntresoramagatenunescoves.LatemptacióésmassafortaperalsCinc.

EnidBlyton

ElsCincalagranjaFinnistonElClubdelsCinc-18

ePUBv3.0EllenRipley01.07.12

Títoloriginal:FiveonFinnistonFarmEnidBlyton,1960Traducció:EllenRipley[ePUBCat],2012Il·lustracions:JosepCorretges

Ediciódigital:EllenRipley(v1.0)Segonaedició:RobCole(v2.0)Terceraedició:EpubCat(v3.0)

ePUBCatbaser1.3

Notaespeciald’EnidBlytonAlsmeuslectorspotagradar-lossaberquelaGranjaFinnistonqueapareixenaquestrelatésunagranjaverdaderadeDorset,propietatde lameva família,encaraque,naturalment,hecanviatelseu nom en el llibre. La vella capella, convertida ara en graner, segueix encara allà i té, comsempre,unagataambels seusgatets sobre els sacs.Lavellaportaportadadel castell normandsegueixencaraalagranjailautilitzencomamagníficaportadelacuina.Lesvelles,vellíssimesteulessobreelspallersencararellueixenambelseubrillantverdetacumulatpelssegles,ilavellaiestrambòticaestufaencaraestàalaparetdeldormitori,completa,amblasevasafatadeferroilessevesbrasespera l’escalfador.Però la veritat ésqueencaranohe trobat l’entrada secretaqueportaalsvellscalabossosocellersdelcastellincendiatiderruïtfamolttempsalquepertanyialacapella.Els famososCinchan estatmés llestos que jo.Ara llegiu el relat, sabent que laGranjaFinnistonexisteixtalcoml’hedescritenaquestllibre.

CAPÍTOLI

UNAALTRAVEGADAESTANJUNTSELSCINC

—Uf!—vadirelenJuli,assecant-seelmullatfront—.Quindia!Siensanéssimaviureal’Equador,estaríemmésfrescosqueaquí.

Estava dempeus, recolzat en la seva bicicleta, sense alè després d’haver-hipedalatpelcosterutvessantd’unpujol.EnDicklivasomriureburleta.

—Estàs desentrenat, Juli —va dir—. Asseguem-nos una mica i mirem elpaisatge.Estemabastantaaltura.

Vanrecolzarlessevesbicicletesenunclosproperiesvanasseure,amblesesquenes descansant sobre les barresmés baixes. Per sota d’ells s’estenien lesprades de Dorset, centellejant al sol, en la distància gairebé perduda en unaboirinablava.Unalleugerabrisavagavaperl’entorn, ienJulivasospiraramballeujament.

—Maihauriafetaquestviatgeen«bici»sihaguéssabutqueanavaafertantacalor —va dir—. Encara sort que no ha vingut l’Anna; s’hauria donat pervençudaelprimerdia.

—AlaJordinolihauriaimportat—vadirenDick—.Éselbastantanimosaperferelquesigui.

—La formidable Jorgina—vadir en Juli, fregant-se elsulls—.M’alegraràveure de nou a les noies. També resulta divertit estar els dos sols, perdescomptat,peròfa l’efectequeúnicamentpassencosesquanestemelsquatrejunts.

—Cinc,voldràsdir—vadirenDick,tirant-seelbarretsobreelsulls—.Not’oblidisdelvellTim.Quingos!Maihevistunaltre tan llest.Sí, seràdivertit

trobar-los a tots. Tingues en compte que ens queda poc temps, Juli.Desperta,noi!Siensestiremaraadormir,noarribaremalpobleabansque l’autobúsonvénenlesnoies.

EnJuliestavagairebéadormit.EnDickse’lvamirar iesvaposara riure.Desprésvaveurel’horaalseurellotgeivaferunscàlculs.

«Vejam: l’Anna i la Jordi vindran en l’autobús que para a l’església deFinniston a les tres i cinc —va pensar—. Finniston està a menys de dosquilòmetres,alpeud’aquestpujol.LiconcediréalJuliquinzeminutsperquèfaciunabecaineta,iespero,perDéu!,noquedar-medormitjotambé».

Al cap d’un minut va sentir que els ulls se li tancaven, es va aixecarimmediatamentiesvaposaracaminard’uncostataunaltre.Tenienl’obligacióderebrealesduesnoiesiaenTim,perquèportarienmaletesqueellspensaventransportarenlessevesbicicletes.

ElscincanavenaresidirenunllocanomenatGranjaFinniston,situatenunpujolproperalpobletdeFinniston.Capd’ellshaviaestatallàabansinitansolshaviensentitparlard’aquellpoble.Tothaviapassatperquèunavellaamigadelamare de la Jordi, que havia estat companya seva de col·legi, li havia dit queestava prenent hostes a la seva casa de camp i li havia demanat que fespropaganda entre les seves amistats. La Jordi havia dit immediatament que liagradariapassarallàlesvacancesdel’estiuambelsseuscosins.

«Esperoquesiguiunllocqueestiguibé—vapensarenDickmentrebaixavalamiradafinsalavallonelscampsdeblatonejavenal’impulsdelalleubrisa—.Dequalsevolmanera,nomésestaremaquíduessetmanes,iseràdivertitestarjuntsunaaltravegada».

Miràelseurellotge.Erahorademarxar.VasacsejaralJuli.—Eh,tu,desperta!—Altres deu minuts —va balbotejar en Juli, tractant de girar-se com si

estiguésalllit.Varelliscarsobrelesbarresdelclosivacauresobreladuraterrasecaquehihaviasota.Esvaincorporarpledesorpresa.

—Caram,creiaqueestavaenelllit!—vaexclamar—.Paraula:podriaseguirdormintduranthores.

—Bé, cal anar a esperar l’autobús—va dir en Dick—. He hagut d’estarcaminanttoteltempsquehasestatdormint,perquètemiaquedar-meensopitjotambé.Anem,Juli,hemd’anar-nos-en!

—GràciesaDéu:hihaunlloconvenencervesadegingebreigelats!—vadirenDick,veientunabotiguetaambunrètolalafinestra—.EmsentocapaçdeportarlallenguapenjantcomfaelTim.Tinctantaset!

—Busquem primer l’església i la parada de l’autobús—va dir en Juli—.Vaig veure un campanar quan baixàvem pel pujol, però va desaparèixer quan

arribàvemalfons.—Aquível’autobús!—vadirenDickensentirelrenoud’unmotoracerta

distància—.Sí,aquíve!Seguim-lo!—Vanenelll’Anna…ilaJordi,mira!—vacridarenJuli—.Hemarribaten

elmomentjust.Visca,laJordi!L’autobús es va detenir a la parada al costat de la vella església, i es van

baixarl’AnnailaJordi,cadascunaambunamaleta.TambévasortirelvellTim,amb la llengua fora, molt content per poder lliurar-se d’aquella andròminacalorosa,traquetejantipolsosa.

—Aquí estan els nois! —va cridar la Jordi, i va agitar els braçosfrenèticamentquanl’autobúsesvaposardenouenmarxa—.Juli!Dick!Quèbéquehàgiuvingutaesperar-nos!

Els dos nois van seguir avançant i es van baixar de les seves bicicletesmentre el Tim saltava entorn d’ells, bordant com un boig.Van tustar-lo a lesesquenesialesnoieslesvansomriure.

—Lesmateixesdesempre!—vadirenDick—.Tensunatacaalabarbeta,Jordi,i,perquèset’hapassatpelcappentinar-teambcuadecavall,Anna?

—Noetsgenscortès,Dick—vadirlaJordi,donant-liunaempentaamblamaleta—. Encara no m’explico per què l’Anna i jo teníem tants desitjos deveure-usdenou.Camina,agafalamevamaleta,oésquenotensmaneres?

—Moltíssimes—vadirenDick,ivaagafarlamaleta—.Nopucsuportarelnoupentinatdel’Anna.Nom’agrada,Anna.T’agradaatu,Dick?Cuadecavall!Unacuaderuct’escauriamillor,Anna.

—Estàbé, estàbé…Ésque tenia tantacaloral clatell…!—vadir l’Anna,deixant-se anar el cabell a tot córrer. Li molestava que els seus germanstrobessinenellaalgunafalta.EnJulilivadonarunsuaupessicalbraç.

—Ésestupendveure-usdenou—vadir—.Quèussemblariaunacervesadegingebreiunsgelats?Aquíaprophihaunatendaonelsvenen.Idesobtem’hanentratunesganesbogesdeprunessucoses.

—Encara no li heu dit una sola paraula al Tim—va dir la Jordi, gairebéofesa—.Portatotal’estonadonant-vossaltsillepant-voslesmansitétantacaloritantaset…!

—Xocalapota,Tim—vadirenDick,ielTimmyvaaixecareducadamentlapotadretadavantera.VafertambéunaencaixadaambenJuliiseguidamentesva tornar boig, donant carreres i gairebé derribant a un nen que anava enbicicleta.

—Anem,Tim,volsungelat?—vapreguntarenDickposantlamàsobreelgran capdel gos—.Em fapenaveure’l companteixa, Jordi.M’aposto algunacosaalfetqueliagradariabaixar-selacremalleradelseuabricdepellsillevar-

se’l.Noésveritat,Tim?—Bup!—vadirTim,iamblacuavafustigarlesnuescamesdelDick.Vanentrarapatollsenlagelateria.Eratambélleteriaifleca.Unanenad’uns

deuanysvaacudiraservir-los.—LaMamà està dormint lamigdiada—va dir—.Què voleu?Suposo que

gelats,veritat?Aixòéselqueavuivoltothom.—Doncshas encertat—vadir en Juli—.Undegranper a cadascun, sius

plau,cincentotal,iquatreampollesdecervesadegingebretambé.—Cincgelats?Ésquevoleu tambéunper algos?—vapreguntar lanena,

sorpresa,mirantaTim.—Bup!—vadirelgosimmediatament.—Hoestàsveient?—vadirenDick—.Haditquesí.Als pocs moments, els Cinc estaven prenent els seus gelats, i el Timmy

llepant-lo sobre un platet. Li havia fet algunes xuclades quan el gelat se li vaescapardelplatetienTimvaanarperseguint-lopertotalatendaamesuraquese li anava allunyant amb les seves vigoroses llepades. La nena s’homirava,fascinada.

—Haig de demanar disculpes per les seves maneres —va dir en Julisolemnement—.Nol’haneducatgairebé.

La Jordi li va llançar una mirada fulgurant. En Juli li va somriureburletamentivaobrirlasevaampolladecervesadegingebre.

—Forta i fresca—vadir—.Perquèpassemaquí una feliç quinzena!—Vabeurelameitatdelgotaunavelocitatmàximaielvadeixaranarambungransospir—. Déu beneeixi a la persona que va inventar els gelats, la cervesa degingebreitotlaresta!—vadir—.Perlamevabanda,algundiainventarécosescomaquestesinobombesicoets.Uf,emsentomoltmillorara!Ivosaltres,quèdieu?Ussentiuambforcesperaanarabuscarlagranja?

—Lagranjadequi?—vapreguntarlanena,almateixtempsquesortiadesde darrere delmostrador per recollir el platet delTim.El gos li va donar unallepadaampla,humidaiafectuosaquanellaesvaajupir.

—Oh!—vadirlanena,rebutjantelgos—.M’hallepattotalacara.—Probablementha cregutque eresungelat—vadir en Juli allargant-li el

tovalló perquè s’assequés la galta—. La granja on volem anar es diu GranjaFinniston,laconeixes?

—Oh,sí!—vadirlanena—.Baixeupelcarrerdelpoblerectefinsalfinalitorceualadretaenelcorriolquehihaallà.Lacasadelagranjaestàalfinaldelcamí.UsquedareuambelsPhilpots?

—Sí.Elsconeixes?—vapreguntarenJuli,traientalgunsdinersperpagarelcompte.

—Conecalsbessons—vadir lanena—.ElsdosEnrics.Esclarquenoelsconec gaire. Bé, ningú els coneix. Estan tan units, que no es fan amb altresamics. Haureu d’anar amb compte amb el seu avi; és un home terrible. Unavegadavaestarbarallantambuntorofuriósielvatombar.Itéunaveuquesesentadiversosquilòmetres.Amiemfeiapord’anarpropdelagranjaquaneraméspetita.PeròlasenyoraPhilpotésmoltbona.Tambéelparedelsbessonsésmoltbonapersona;elsseusfillsl’ajudenatreballarelcampdurantlesvacances.Nopodreudistingiral’undel’altre.S’assemblentant!

—Per què els anomenes els dos Enrics? —va preguntar l’Anna ambcuriositat.

—Oh, perquè els dos…!—va començar a dir la nena, i es va interromprequanunadonagrassonetavaentrarapressadaalabotiga.

—Joaneta, vés a cuidar de la nena. Jo m’encarregaré de la tenda. Dóna’tpressa.

Lanenavaarrencaracórrerivacreuarlaporta.—Ésmésparladora…!—vadirlasevamare—.Volenvostèsunamicamés?—No,gràcies—vadirEnJuli,posant-sed’enpeus—.Hemd’anar-nos-en.

ComensquedaremalaGranjaPhilpot,javindremperaquíalgunaaltravegada.Enshanagradatelsgelats.

—Ah!,aixíquevanvostèsallà?—vadirladonagrassona—.AveurequètalesportenambelsEnrics.Ivaginambcompteambl’avi:témésdevuitantaanys,peròencarapotdonarunbonclatellotaqualsevolqueelmolesti.

ElsCincvansortirdenoualallumabrasadoradelsol.EnJulivadirigirunsomriurealsaltres.

—Bé,anemaconèixeralabonasenyoraPhilpot,alsesquerpsEnrics,siguincomsiguin,ialtemibleavi.Semblaunacasainteressant,veritat?

CAPÍTOLII

LAGRANJAFINNISTON

Elsquatrenens,ambenTimtrotantalcostatd’ells,vanbaixarpeltòrridipolsóscarrer del poble fins que van arribar al final, i llavors van veure el camí quetorçavaaladreta,talcomelshaviaditlaneneta.

—Espereu un moment —va dir l’Anna, detenint-se enfront d’una rarabotigueta al final del carrer del poble—. Mireu quina tenda tan curiosa: venantiguitats.Mireuaquestesvellesferraduresdebronze;m’agradariatenirunaodues.Ivegeuquinsgravatstanbonicsitanantics.

—Oh,no,noara,Anna!—vadirenJuliambungruny—.Aquestasobtadaidesagradablemaniatevapelsencantsportadurantjamassatemps.Ferradures.Jatensunmunt.Sietcreusqueentraremaaquestafoscaipudentcofurnai…

—Nodic que vagi a entrar ara—va interrompre l’Anna apressadament—.Però semblamolt excitant. Ja baixaré jo algundia sola i tafanejaré.—Mirà elnomquefiguravaalrètoldelatenda—.WilliamFinniston.Quèdivertittenirelmateixnomqueelpoble!Empreguntosi…

—Oh,anemja,Anna!—vadirlaJordiimpacientment,ienTimlivaestirarde la faldilla. L’Anna va fer una última mirada al fascinant aparador de labotigueta,ivacórrerdesprésdarreraelsaltres,fent-seelpropòsitd’escapolir-sealgundiaellasolaalatenda.

Vanpujar la retorta senderaen laquevermelles rosellesesbalancejavenalessevesvoresamblabrisa,ialcapd’unaestonavanalbirarlacasadecamp.Eraunacasagran,detrespisos,amblesparetsemblanquinades,ilesfinestres,més aviat petites, corresponien a l’època en què va ser construïda. Rosesvermellesiblanquespassadesdemodaesdesplegavenalporxo,ilavellaportadefustaestavaobertadebatabat.

ElsCincesvandetenirdavantlagastadallosadelllindarivanmirarcapalvestíbul en penombra. Hi havia allà una vella còmoda de fusta i una cadiratallada. Una catifa més aviat esfilagarsada jeia sobre el terra de pedra, i unrellotgedeparetllançavaelseutic-taclentisorollós.

En algun lloc va bordar un gos, i en Tim va contestar immediatament allladruc.

—Bup,bup!—Calla,Tim—vadir laJordisecament, temorosaquepoguéstirar-se’lsal

damuntunacanilladegossosguardians.Vabuscaramblavistauntimbreounpicaportes,perònovapoderveureniunnialtre.

Llavors en Dick va descobrir una maneta de ferro bellament forjada quepenjavadelsostredelporxo.Podriaserunacampana?

Vaestirar d’ella i immediatamentuna campanava sonarmolt sorollosa enalgunapartdelesprofunditatsdelacasadecamp.Totsesvansobresaltar.Vanromandre en silenci esperant que acudís algú.Després van sentir passos i dosnensvanaparèixerenelvestíbul.

Eren exactament iguals! «Els bessons més bessons que he vist mai», vapensar l’Anna, estupefacta. En Juli va somriure amb el seu més amistóssomriure.

—Bona tarda; som els Kirrins; espero que… bé, que vostès ens estaranesperant.

Elsbessonsesvanquedarmirant-losensesomriure.Vanassentiralmateixtemps.

—Vinguinperaquestcamí—vandirelsdos,ivantornarainternar-seenelvestíbul.Elsaltresquatreesvanmirarunsaaltressorpresos.

—Perquèsóntanestiratsialtius?—vamurmurarenDick,posantunacarasemblantaladelsbessons.

L’Anna va deixar anar una rialleta. Van seguir als bessons, que anavenvestits exactament iguals amb pantalons curts i camises de mariner. Vantravessarelllargvestíbul,vanpassaralcostatd’unaescala,vandoblegarperunfosc racó i van entrar en una enorme cuina que indubtablement s’utilitzavatambécomasalad’estar.

—Els Kirrins, mamà! —van dir els bessons al mateix temps, iimmediatamentvandesaparèixerperunaaltraporta,espatllaambespatlla.

Elsnensesvan trobarenfrontd’unadonad’aspecteagradable,dempeusalcostatd’una taula, amb lesmansblanquesde farina.Va somriure idesprésvadeixaranarunarialleta.

—Oh, benvolgutsmeus!Nous esperava tan aviat. Perdoneu que no puguidonar-vos la mà, però precisament estava fent pastissets per al vostre te.

M’alegromoltdeveure-us.Heutingutunbonviatge?Resultava agradable sentir la seva veu acollidora i veure el seu ampli

somriure.ElsCinc livanagafarsimpatiadeseguida.EnJulivadeixaranar lamaletaqueportavaivallançarunamiradacircularperl’estada.

—Quinllocmésanticimésbonic!—vadir—.Vostèsegueixiambelsseuspastissets,senyoraPhilpot;nosaltresjaensarreglarem.Simplementdigui’nsonhemd’anar.Ésvostèmoltamabletenint-nosaquí.

—Ésunacosaquem’alegramolt—vadirlasenyoraPhilpot—.Esperoquelatevatiaetdiriaquelagranjanovamoltbéiperaixòellaamablementushaenviataquíperpassarduessetmanes.Tinctambéaltreshostes:unamericàielseufill,aixíésqueesticbastantocupada.

—Bé,nonecessitavostèpreocupar-segairepernosaltres—vadir enDick—.Enrealitat,podríemacamparfora,enunpaller,sivostèvol,oenungraner.Estemacostumatsacosespitjors.

—Bé,aixòpodriaserunasolució—vadirlasenyoraPhilpot,quevaseguirpastant—.Tincundormitoriqueestaràmoltbépera lesnenes,peròemtemoquevosaltres,elsnois,haureudecompartirl’habitacióambelnoiamericà…i…bé,potserquenousresultisimpàtic.

—Oh,crecqueensarreglaremperfectament!—vadirenJuli—.Peròelmeugermàijoperdescomptatpreferiríemestarsols,senyoraPhilpot.Quèlisemblaposar uns matalassos o alguna cosa per l’estil en un graner? A nosaltres ensagradariamolt.

L’AnnavamirarelrostreamableicansatdelasenyoraPhilpotidesobtevasentir llàstima d’ella. Què espantós que la llar pròpia hagi de ser envaïda perpersonesestranyes,siguinsimpàtiquesono!Esvaaproparaella.

—Vostè diguin’s a la Jorgina i ami en què podríem ajudar-la—vadir—.Vostè ja sap: fer els llits, netejar la pols i coses com aquestes. Estemacostumadesafercosesacasa,i…

—Gaudirémolttenint-vosaquí—vadirlasenyoraPhilpotmirant-losatots—. I no necessitareu ajudarmolt. Els bessons treballen bastant,massa potser,Déuelsbeneeixi,perquèajudentambéalagranja.Bé,arapugeul’escalafinsala partmés alta de la casa, i allà veureu dos dormitoris, un a cada costat delreplà; el de lamà esquerra és per a vosaltres, nenes; l’altre és ondormel noiamericà.Quantavosaltres,nois,podeuferuncopd’ullalgraner iveuresiusagradaria que us posessin allà dos matalassos. Diré als bessons que usacompanyin.

En aquell moment van tornar els bessons i es van quedar silenciosamentespatllaambespatlla,tanidènticscompèsols.LaJordielsvamirar.

—Cometdius?—vapreguntaraundelsbessons.

—Enric—vaserlaresposta.Esvatornarcapal’altre.—Itu?—Enric.—Peròseguramentnotindreuelsdoselmateixnom—vaexclamarlaJordi.—Bé,calexplicar-ho—vadirlasevamare—.Quanvannéixeranomenàrem

al’Enriquet,iesvaconvertirenEnric,naturalment,ialanenalavamanomenarEnriqueta,iellaesfadirEnricperabreujar;aixíésquetothomelshidiuelsdosEnrics.

—Pensavaqueelsdoserennens!—vadir enDick, atònit—. Jonopodriadistingirquiésqui!

—Bé,ells teneneldesigdeser iguals—vadir lasenyoraPhilpot—,icoml’Enriquet no pot tenir el cabell llarg comuna noia, l’Enriqueta ha de tenir elcabellcurtpersercoml’Enric.Moltesvegadesnijomateixaelsdistingeixo.

EnDickvadeixaranarunarialleta.—És curiós com algunes nenes volen ser nens —va dir mirant

intencionadamentalaJordi,quialseutornlivallançarunamiradafuriosa.—Bessons, aneu i ensenyeu als Kirrins els dormitoris de dalt—va dir la

senyoraPhilpot—,idesprésporteualsnoisalgranergran.Podenquedar-seambelsmatalassosvellssielsagradal’aspectedelgraner.

—Nosaltresdormimallà—vandirelsEnricsal’uníson,iesvanemmurriarexactamentigualquelaJordi.

—Bé,noheudefer-ho—vadirlasevamare—.Jausvaigdirqueportéssiuelsvostresmatalassosalapetitacambraalcostatdel’estable.

—Allàfamassacalor—vandirelsbessons.—Mireu,nosaltresnovolemmolestar-vos—vadirenJuli,comprenentque

els bessons estaven demoltmal humor—.No podríem dormir nosaltres en lapetitacambradel’estable?

—Decapmanera—vadir lasenyoraPhilpot,quivallançaralsEnricsunamiradad’advertiment—.Hiha llocper totsvosaltresenelgranergran.Anem,bessons, feu el que us dic, porteu als quatre als dormitoris de dalt, amb lesmaletes,idesprésalgraner.

Elsbessonsvananaraperlesmaletes,encaraambexpressióemmurriada.EnDickesvainterposarentreellsil’equipatge.

—Nosaltreslesportarem—vadirsecament—.Novolemmolestar-vosmésdelquesiguiindispensable.

I ell i en Juli van agarrar unamaleta cadascun i van caminar darrere delsEnrics, que sobtadament semblaven haver-se quedat sorpresos. La Jordi vaseguirambenTim,mésdivertidaqueenfadada.L’Annaesvaapropararecollir

unaculleraquelihaviacaigutalasenyoraPhilpot.—Gràcies, benvolguda—vadir la senyoraPhilpot—.Mira, nous enfadeu

amblescosesdelsbessons.Sónunaparellarara,peròdeboncor.Senzillamentés que no els agrada veure estranys a la seva casa, això és tot. Heu deprometre’mquenoelsfareucas.Vullquesigueufeliçosaquí.

L’Anna vamirar el rostre amable i cansat de la dona que estava al costatd’ellaivasomriure.

—Liprometemnopreocupar-nosdelsbessonssivostèprometnopreocupar-se de nosaltres—va dir—. Estem acostumats a compondre’ns-les,miri vostè,sincerament, estem més que acostumats. I, si us plau, digui’ns en qualsevolmomentelquevulguiquelifem.

Vasortirdelacuinaivacomençarapujarperl’escala.Elsaltresestavenjaen un dels dos dormitoris en la part alta de la casa.Era una habitació bastantgran,emblanquinada,ambunafinestretamassapetitaielterradefusta.EnJuliesvaquedarmirantelsllistonssobreelsqualsestavadempeus.

—Quèestupend!Mireulafustaamblaqueestàfetaquestterra:rourevelliesblanqueïtpelpasdelsanys!Esticsegurqueaquestacasadecampdeusermoltantiga. I mireu les bigues que sobresurten de les parets i sostenen la teulada.Vaja,bessons,ésunabellaivellacasa,lavostra!

Elsbessonsvaninclinarelcapperassentirelsdosalmateixtemps.—Sembla com si us haguessin donat corda als dos: dieu les mateixes

paraules al mateix temps, camineu al mateix pas, inclineu els capssimultàniament—vadirenDick—.Però,dicjo;somrieualgunavegada?

Elsbessonshovanmirarambdisgust.L’AnnalivadonarambelcolzeaenDick.

—Ja està bé, Dick! No els molestis. Potser ara vulguin ensenyar-vos elgraner.Mentrestant,nosaltresdesempaquetaremalgunespecesnetesqueushemportatenlesnostresmaletesibaixaremaportar-vos-lesquanhàgimacabat.

—Estàbé—vadirenDick,iellienJulivansortirdel’habitació.Davant,amblaportaoberta,estaval’altrahabitacióqueserviadedormitori

alnoinord-americà.Estavatandesordenada,queenDicknovatenirmésremeiqueexclamar:

—Uf,nosécompotposartantdesordrealasevacambra!EllienJulivancomençarabaixarperl’escala,ienDickesvatombarper

veure si els Enrics els seguien. Els va veure aturats al replà, cadascun d’ellsdirigintelpuny tancat,ensenyalde fúria,capa laportade l’habitaciódelnoiamericà.Iquinaexpressiótanfuriosahihaviatambéenelsseusrostres!

«Vaja! —va pensar en Dick—. Els Enrics miren amb antipatia a algú;esperemquenolaprenguintambéambnosaltres».

—Bé,anemalgraner—vadirenveualta—.Not’apressistant,Dick.Esperaalsbessons;estandiscutintsihandeguiar-nosono.

CAPÍTOLIII

ALGRANER

Elsbessonsvansortirdelacasadecampivanconduiralsdosnois,donant lavoltaal’estable,finsaportar-losaunenormegraner.Und’ellsvaobrirlagranporta.

—Caram!—vadiren Juli,mirantelgranerenpenombra—.Nohevist entota la meva vida un graner tan maco. És tan vell com les muntanyes. Miraaquestes bigues que sostenen la teulada: em recorden en certa manera a unacatedral.Empreguntoperquèvanposarel sostre tanalt.Quèemmagatzemeuaquí,bessons?

—Sacs de farina—van dir els Enrics l’uníson, obrint i tancant les sevesboquessimultàniament.Elsdosnoisvanveureunparelldellitsdecampanyaenunracódelgraner.

—Mireu—vadirenJuli—,sirealmentpreferiudormiraquísols,nosaltresdormiremenl’habitacionetaalcostatde l’establede laqualvaparlar lavostramare.

Abans que els bessons poguessin contestar, va arribar un agut lladruc desdelsllits,ielsnoisvanveureundiminutgosd’aigüesnegrequeestavaallàd’enpeustremolant-litotselspèls.

—Quinacosetamésgraciosa!—vadirenJuli—.Ésvostre,bessons?Comesdiu?

—Nap-buf—vaserlarespostadetotsdosalhora—.Vineaquí,Nap-buf!Immediatamenteldiminutgossetd’aigüesesvaseparardelsllitsivacórrer

cap a ells. Va donar voltes al voltant de tots, bordant alegrement, llepant pertorns a cadascun. En Dick el va agafar en braços, però els bessonsimmediatamentlivanarravatarenNap-buf.

—Éselnostregos!—vandir,tanindignadament,queenDickvaretrocedir.—Està bé, està bé, quedeu-vos amb ell. Però aneu amb compte que no el

devorienTim—vadirenDick.AlescaresdelsEnricsesvapintarunaexpressiódetemor,iesvantombar

uncapal’altreangoixadament.—Nopassares—esvaapressaradirenJuli—.EnTimésafectuósambels

animalons.No cal que us preocupeu.El que jo dic és: per què heu de ser tanesquerps?Realmentnousperjudicariagensmostrar-vosunamicamésamables.Ipodeuseguirdormintenelvostrelloc;anosaltresrealmentnoensimporta.

Els bessons van tornar a mirar-se com si cadascun volgués llegir elspensamentsdel’altre,idesprésesvantornargreumentcapalsnoisambunairequejanoerataneixut.

—Dormiremtotsaquí—vandir—.Anemabuscarelsaltresmatalassos.IvanmarxarambelNap-bufcorrentexcitadamentdarreradelsseustalons.EnJuliesvagratarelcap.—Aquestsbessonsemfansentir-meestrany—vadir—.Encertamaneraem

semblaquenosóncompletamentreals.Lamaneracomesmoueniparlenjuntsme’lsfaveurecomaninotsoalgunacosaperl’estil.

—Elquepassaésquesónterriblementsorrutsidesconfiats—vadirenDickambduresa—.Bé,notindranmolttracteambnosaltres.Proposoqueexploremla finca demà. Sembla que és bastant gran; per tot arreu. Arriba fins a lesfaldilles dels pujols. Em pregunto si podríem donar-nos una passejada amb eltractor.

Enaquellmomenteltocd’unacampanavaarribardesdelabandadelacasa.—Peraquèseràaixò?—vadirenDick—.Esperoquesiguiperalte.Els bessons van tornar en aquell instant amb dosmatalassosmés que van

procediracol·locarelmés llunypossibledelsseus.EnDickesvaaproparperdonar-los-hiuncopdemà,peròellselvanrebutjarambungestivanmuntarelsllitsmolteficaçmentiràpida.

—El te està servit—vandir, redreçant-sequan els llits van estar acabats iposatselsllençolsicoixins—.Usindicaremonpodeurentar-vos.

—Gràcies —van dir en Dick i en Juli simultàniament, i després es vansomriurel’unal’altre.

—Seràmillorqueanemambcompte—vadirenJuli—,ose’nsapegaràelseucostumdeparlarexactamentenelmateixmoment.Fixa’teldivertitqueéselgosset;miracompersegueixaaquellagarsa.

Unagarsanegra,queteniaelclatellgris,corriaenfrontdelNap-buf,ihaviaemprèselvoldesd’algunllocdelsostredelgraner.MentreenNap-bufmaldavaperperseguir-la,ellas’ocultavadarreradelssacs,s’escapoliapels racons i feia

ballar tant al gosset, que els dos nois van esclatar en riallades. Fins i tot elsbessonsvansomriure.

—Chack!—vaclacarlagarsa,iesvaelevarperl’aire.Esvaposarnetamenten l’esquenadelgosset, ielNap-bufesva tornarboigde fúria iesvaposaracórrerpelgraneraunavelocitatfrenètica.

—Redola,Nap-buf!—vancridarelsEnrics,ienNap-bufimmediatamentesvatombardecapperamunt,peròlagarsa,ambuntriomfant«chack»,esvaalçarperl’aireivaanaraposar-sealcapd’undelsbessons.

—Però…estàdomesticada?—vapreguntarenDick—.Comesdiu?—Nassuda.Ésnostra.Vacaureperunaxemeneiaiesvatrencarunaala—

vandirelsbessons—.Lacuidàremfinsqueesvaposarbé,iarajanovoldeixar-nos.

—Déu meu! —va dir en Dick, mirant-los bocabadat—. De debò heu ditvosaltrestotaixòohaestatlagarsa?Alcapialafi,sabeuparlarcomDéumana.

La Nassuda va donar un cop de bec a l’orella del bessó que tenia al seucostat,ielbessóvallançaruncrit.

—Estiguesquieta,Nassuda!La garsa es va alçar per l’aire amb un «chack-chack-chack» que sonava

gairebécomunariallada,ivadesaparèixerenalgunllocdelsostre.En aquell moment les dues nenes van venir a buscar als nois al graner,

enviades per la senyora Philpot, que estava segura que no havien sentit lacampana.NaturalmentenTimveniaambelles,ensumanttotselsracons,gaudintper onsevulla amb les olors pròpies d’una granja. Van arribar al graner i vanentrar.

—Ah, esteu aquí! —va exclamar l’Anna—. La senyora Philpot dit quevinguéssim…

EnTimvacomençarabordaril’Annaesvainterrompre.ElgoshaviavistalNap-bufensumantentreelssacs,buscantencaralarevoltosagarsa.EnTimesvadetenir i esvaquedarmirant.Quèpodia seraquelldivertit animalónegre?Vallançarunaltresorollóslladruciesvaprecipitarcapalgossetd’aigües,quevaexhalar un gemec de terror i va córrer a refugiar-se en els braços d’un delsbessons.

—Emporteu-vos el vostre gos—van dir tots dos bessons impetuosament,mirantalsquatre.

—Nopassares,nolifaràmalalgosset—vadirlaJordi,avançantcapalTimiagafant-lopelcollaret—.Dedebòquenolifaràres.

—EMPORTEU-VOS EL VOSTRE GOS!—van cridar els bessons, i desd’algunapartdelsostrelagarsavagrallarambelmateixímpetu:

—CHACK,CHACK,CHACK!

—Estàbé,estàbé—vadirlaJordiambmiradestanencesesiirritadescomlesdelsbessons—.Vine,Tim.Aquestgossetd’aigüesnoseriaperatumésqueunmos.

Vantornartotsalacasadepagèsensilenci.ElNap-bufesvaquedarenundels matalassos dels bessons. Es van alegrar al entrar a la immensa i frescacuina.Elteestavajaservitalatauladelacasadecamp,unataulagranitronadadevellillustrósroure.Alvoltantdelamateixaestavencol·locadeslescadires,itotteniaunaspectemoltcasolà.

—Pastissetscalents—vadirLaJordi,aixecantlatapadorad’unafont—.Maihauriacregutquepoguessinagradar-meelspastissetscalentsenundiad’estiu,peròaquestssemblenmeravellosos.Estanregalimantmantega.Justamentcomamim’agraden.

Els quatre es van quedar mirant els pastissets elaboració casolana, elsbescuitsielgranpastísdefruita.Vanmirarelsplatsdemelmeladacasolanailagranplatadeprunesmadures.DesprésvanmiraralasenyoraPhilpot,queestavaassegudadarrered’unagrandíssimateteraianavaomplintlestassesdete.

—Nocalqueensmimivostè,senyoraPhilpot—vadirenJuli,pensantquerealment lasevaamfitrionaestavaexcedint-se—.Siusplau,nopermetique lafemtreballarmassa.

Unaveu sorollosa i dominant va fer que tots se sobresaltessin.Assegut enunagranbutacadefustapropdelafinestrahihaviaalgúaquinohavienvist:uncorpulent ancià amb una cabellera de cabell blanc com la neu i una pobladabarba blanca que li queia gairebé fins a la cintura. Els seus ulls resultavensorprenentmentbrillantsenmirarenfadatalsjoves.

—MASSATREBALL!Què esteu dient?MASSATREBALL? Ja, ja, avuidialagentnosapelqueéstreballar,nohosap.Nofamésquecriticar,criticar,CRITICAR,demanantaixòiesperantallò.Unavergonya,dicjo.

—Au, vinga, avi —va dir la senyora Philpot afectuosament—. Vostèprengui’selseuteidescansi.Haestattreballanttoteldiaenlagranjaiaixòésmassaperalasevaedat.

L’anciàvatornarasulfurar-sedavantd’aquellesparaules.—MASSATREBALL!Permeteu-mequeusdiguiunacosa.Quanjoeraun

noi,record…caram!,quiésaquest?EraenTim.Sorprèsperlasobtadabotzinadadel’ancià,s’haviaalçatsobre

lessevesquatrepotes,reprimintunsordgrunyalagola.Idespréshaviapassatunacosamoltcuriosa.

ElTimvacaminar lentamentcapal terribleancià,esvaquedarenpeusalcostatd’ellivaposarelcapsuaumentsobreelseugenoll.Tothomesvaquedarmirantatònit,ilaJordiambproufeinespodiacreureelqueveia.

Al principi l’ancià no va adonar-se’n. Es va limitar a deixar que el Timestiguésallàivacontinuarescridassant.

—Avuidianingúsapres.Nosabendistingirunabonaovella,unbonbrauounbongos.L’únicacosaquesaben…

EnTimvamoureunamica el cap, i l’ancià es va interrompredenou.VabaixarlamiradafinsaTimilivadonarunscopetsalcap.

—Perquèaquestsíqueésungos,ungosdedebò.Ungosquepodriaserelmillor amic que tingués home algun.Ah, em recorda almeu vell Fidel,m’horecorda!

LaJordimiravaalTimestupefacta.—Ésunacosaquenohafetmai—vadir.—Tots els gossos es comporten així amb l’avi—vadir la senyoraPhilpot

dolçament—.Nouspreocupeuperlessevesveus.Éslasevamaneradeparlar.Araelvostregosestàestiratalcostatdel’aviielsdossesentenfeliços.L’aviprendràelseuteiesquedaràcallatitranquil.Nolifeucasara.

Encaraatònits,elsnensvanprendreuntemeravellós,iaviatestavenparlantanimadamentamblasenyoraPhilpot,fent-lipreguntessobrelagranja.

—Sí,perdescomptat,podreuanareneltractor.Itenimtambéunvell«Land-Rover»;podreuferunvoltenellperlagranja,siusvedegust.Espereufinsquevinguielmeumarit;ellusdiràelqueheudefer.

Ningú va veure comuna ombreta negra treia el cap per la porta i lliscavacuitadamentfinsal’avi.EraelNap-buf,elgossetd’aigües.Haviaabandonatelgraneriveniaalacuinaquetantliagradava.NomésquanlasenyoraPhilpotesva tornar per preguntar-li a l’ancià si volia una altra tassa de te, va veure unespectaclerealmentmoltestrany.Vadonarambelcolzealsbessonsiaquestsesvantornaramirar.

VanveurealTimestèsafablement sobreelsgranspeusde l’avi, i alNap-buf,elgosset,estèsentrelesgranspotesdavanteresdeTim.Perdescomptateraunespectaclesorprenent.

—L’avisesentarafeliç—vadirlasenyoraPhilpot—.Dosgossosalsseuspeus.Ah,jaestàaquíelmeumarit!Entra,Trevor;estemtotsaquí, i tambéelsgossos.

CAPÍTOLIV

ENJÚNIOR

Vaentraralacuinaunhomecorpulentques’assemblavamoltalsdosbessons.Anavaunamica encorbat i teniaunairede cansament.Nova somriure; esvalimitarasaludarambunainclinaciódecap.

—Trevor, aquí estan els visitants de qui et vaig parlar—vadir la senyoraPhilpot—.Mira,aquestésenJulii…

—Més visitants? —va dir en Trevor amb un gruny—. Déu meu, quinaquantitatdenois!Onestàaquellnenamericà?Haigdefer-liunabonaestiradad’orelles.Aquestmatíhaprovatd’engegareltractorpelseucomptei…

—Oh,Trevor,noetpreocupisarad’això!Renta’tlesmansiprenelteute—vadirlasenyoraPhilpot—.T’heguardatalgunsdelsteuspastissetspreferits.

—Novullcapte—vadirelseumarit—.Nopucquedar-mesinóperprendreunatassa,ilaprendréal’estable.Haigd’anaraveurecommunyen.Bobnoestàavui.

—Nosaltres ajudarem, papà!—van dir els bessons, parlant junts, com decostum,iesvanaixecarimmediatamentdelataula.

—No,vosaltresusasseieu—vadirlasevamare—.Esteuenpeusdesdelessetdelmatí.Asseieu-vosiacabeuelvostreteambtranquil·litat.

—Em vindria bé la vostra ajuda, bessons —va dir el seu pare mentres’encaminava cap a la porta per anar a l’estable—, però ara la vostramare tétantafeina,queusnecessitaràmésquejo.

—SenyoraPhilpot, deixi vostèque els bessonsvagin, si volen—vadir enJuli immediatament—. Nosaltres podem ajudar; ja sap vostè que estemacostumatsaajudaracasa.

—I, encara més, ens agrada fer-ho —va dir l’Anna—. Deixi’ns vostè,

senyoraPhilpot;enssentiremllavorsmoltméscomacasa.Nopodríemdespararlataula,rentarelsplatsitotlarestamentreelsbessonsajudenamunyir?

—HASDEDEIXAR-LESQUEAJUDIN!—vacridardesobtel’avidesdelseuracó,fentqueelTimielNap-bufesposessinenpeus,sobresaltats—.PERAQUÈSERVIRANELSNENSD’AVUIDIA,SIS’HOTROBENTOTFET?

—Vinga, vinga, avi —va dir la pobra senyora Philpot—. No comenci apreocupar-se.Enspodremarreglarmoltbé.

L’anciàvadeixaranarunsorollósesbufecivadonaruncopdepalmellamblamàsobreelbraçdelabutaca.

—ELQUEJODICÉSAIXÒ…Perònovaseguirparlant,perquèenelvestíbulesvapoder sentirel sode

passos que es dirigien cap a la cuina, i sorolloses veus nord-americaness’apropavenmésimés.

—Mira, papà, haig d’anar amb tu.Aquest és un lloc avorridíssim.Has deportar-meaLondresambtu.Hasdefer-ho,papà.

—Són aquests els americans? —va preguntar en Dick tornant-se cap alsbessons.

Les cares d’aquests s’havien enfosquit com la tempesta. Van assentir. Vaentrarunhomecorpulentquecausavaunefecteestranyambelseuelegantvestitde ciutat, i un nen gros d’uns onze anys.El pare es va detenir a la porta i vamirarentornfregant-selesmans.

—Hola, gent! Hem estat en el vell poblat i hem comprat uns recordsestupends,tanbaratscomsifossinescombraries.Arribemtardalte?Vaja!,quisóntotsaquestsmarrecs?

VadirigirunsomriurecircularaenJuli ialsaltres.EnJuliesvaposarenpeuscortesament.

—Somquatrecosins—vadir—.Hemvingutaresidiraquí.—Aresidiraquí?Iondormireu llavors?—vapreguntarelnen,empenyent

unacadiracapalataula—.Aquínohiharesderes,veritat,papà?,nipiscina,ni…

—Calla—vandirelsbessonsalmateixtemps,ilivanllançarunamiradatanflamejant,quel’Annaesvaquedaratònita.

—Bé,jopucdirelqueemsembli,no?—vareplicarelnen—.Nodiuenqueaquestésunpaíslliure?Me’nfotojo.HauríeuaveureAmèrica!Allósíqueésautèntic.SenyoraPhilpot,doni’muntrosd’aquestpastís,emsemblaquenoestàmalament.

—NOPOTVOSTÈDIRSIUSPLAU?—tronàunaveudesdelacantonada.Naturalment,eral’avi.PeròelnennovafercasiesvalimitaraallargarelseuplatmentrelasenyoraPhilpotlitallavaunenormetalldepastís.

—Jo prendré elmateix que en Júnior, senyora Philpot—va dir l’americà,asseient-sealataula.Vaallargarelseuplattambé.

—Haurienvostèsdeveure les cosesquehemcomprat.Hem tingutunbondia,veritat,Júnior?

—Formidable, papà —va dir en Júnior—. Escolti, no podríem prendrealgunacosagelada?Aquiseliocorreprendretecalentenundiacomaquest?

—Etportaréunataronjadafreda—vadirlasenyoraPhilpotaixecant-se.—DEIXA’LQUEVAGIELL!DESVERGONYIT!Naturalment,eraunaaltravegadal’avi.Peròelsbessonsjas’havienposaten

peusihavienanatabuscarlataronjada.LaJordielsvamirarlescaresquanvanpassaral seucostat, iesvaestremirdesorpresa.SantDéu,quinaantipatia tangranlitenienelsbessonsaaquellnoi!

—Aquest avi de vostès deu ser una molèstia per a tots, veritat?—va dirl’americàenveubaixaalasenyoraPhilpot—.Sempreficantlapota,veritat?Unvellmoltrondinaire.

—NOESPOSIVOSTÈARAAXIUXIUEJAR!—vacridarl’avi—.NOSEM’ESCAPANIUNASOLAPARAULA!

—Vinga, vinga, avi, no s’enfadi —va dir la pobra senyora Philpot—.Assegui’scòmodeaquíidormiunamica.

—No,me’nvaigunaaltravegada—vadir l’aviaixecant-se—.Hihacertagentqueemposamalalt.

Iesvamarxar,recolzant-seenelseubastó;unafiguramagníficaambelseucapcobertdecabellblanccomlaneuilasevallargabarba.

—Comalgúdel’AnticTestament—vadirl’AnnaaenDick.ElTimesvaincorporarivaseguiral’anciàfinsalaporta,ambelNap-buf

ensumant-lilacua.EnJúniorvaveurealTimimmediatament.—Caram,vajaungossàs!—vadir—.Quiés?Nol’hevistabans.Eh,tu,vine

aquíiprenunmos!EnTimnolivaferelmenorcas.LaJordiesvadirigiralJúniorambunaveu

gelada:—AquestéselmeugosTimmy.Nopermetoqueningúlidoniresdemenjar

sinosócjo.—Falòrnies!—vadirenJúnior,ivallançareltrosdepastísalterra,queva

anaracaureentreelspeusdelTim—.Aixòésperatu,gos!Timesvaquedarmirantelpastísivaromandreperfectamentquiet.Després

vamiraralaJordi.—Vineaquí,Tim!—vadirlaJordi,il’animalesvaaproparaella.Eltrosde

pastísesvaquedaralterrafetengrunes.—El meu gos no es menjarà això —va dir la Jordi—. Millor és que ho

recullis,tuquehohastirat.Hasdeixatelterrafetunaporqueria.—Recull-ho tu—va dir en Júnior, servint-se un altre tros—.Renoi, quina

miradam’hasllançat!Haurédeposar-melesulleresdesol!LivaassestaralaJordiuninesperatcopdecolzeenlescostelles,ilanenaes

va quedar panteixant.Almoment, Tim estava al costat de la seva propietària,grunyint tan profundament, que en Júnior es va aixecar de la seva cadira totalarmat.

—Ai,papà,aquestgosestàrabiós!—vadir—.Havolgutmossegar-me!—Aixònoésveritat—vadirlaJordi—.Peròpodriamossegar-tesinofasel

quet’hedit:recolliraquesttrosdepastís.—Vinga, vinga —va dir la senyora Philpot, veritablement contrariada—.

Deixemaixò;jas’escombraràdesprés.Volvostèunaltretrosdepastís,senyorHenning?

Realmentvaserunberenarincomode,il’Annadesitjavaquehaguésacabatja. El Júnior es va tranquil·litzar considerablement quan va veure que Tim esquedavapacíficamentestiratentrelasevacadirailadelaJordi,peròelseuparenovaparardeparlarsobre lescosesestupendesquehaviacomprataquelldia.Tothom estava terriblement avorrit. Els bessons van tornar amb un gerro detaronjada que van col·locar, amb dos gots, sobre la taula, per si el senyorHenningvoliaprendretambé.Desprésvandesaparèixer.

—On han anat?—va preguntar en Júnior, després de servir-se un got detaronjadaquevabeureàvidamentfentunsorollmoltcuriósamblagola—.Aixòsíqueestàbo.

—Crecque els bessons hauran anat a ajudar amunyir—vadir la senyoraPhilpotambunasobtadaexpressiódegrancansament.

EnJulilavamirar.Vapensarqueellahaviadetrobaraquellsmenjarsmoltmolests,haventdecompartir-losambtantagent.DeseguidaenJúniorvaalçarlasevaveuvirolada:

—Aramateixvaigiajudoamunyir—vadir,aixecant-sedelasevacadira.—Prefeririaquenohofessis, Júnior—vadir lasenyoraPhilpot—.Jasaps

quel’últimavegadavasposarmoltnervioseslesvaques.—Peròaixòésperquèencaranolesconeixia—vadirenJúnior.EnJulivamiraralsenyorHenning,esperantqueaquestliprohibísalJúnior

anar,peròl’americànovadirres.Vaencendreuncigarretivatirarelllumíalterra.

La Jordiva frunzir l’entrecellaquanvaveureque en Júnior esdirigia a laporta.Coms’atreviaaanaramunyirencontradelsdesitjosdelasevapatrona?Esvaajupir,livamurmurarunesquantesparaulesalTim,ielgosesvaaixecarimmediatamentivacórrerfinsalaporta,bloquejant-lacontraenJúnior.

—Surtdelmig,gos!—vadirenJúnior,detenint-se.Timvaferungruny—.Digues-liquese’nvagi!—vademanarenJúnior,donantmitjavolta.

Ningúvadirres.LasenyoraPhilpotesvaaixecarivacomençararecollirlavaixella. A la Jordi li va semblar que tenia llàgrimes en els ulls. No erad’estranyar,sicosescomaquestespassaventotselsdies.

Com el Tim romania igual que una estàtua a la porta, llançant petits iamenaçadorsgrunyitsde tanten tant, enJúniorvadecidir renunciar.Lihauriaagradatassestar-liunapuntadaalgos,perònos’atrevia.Vatornaralcostatdelseupare.

—Bé,papà,isiféssimunapassejada?—vaproposar—.Sortimd’aquí.Sensepronunciarunaparaula,pareifillvansortirperl’altraporta.Tothom

vallançarunsospird’alleujament.—Vostèaraassegui’sidescansiunamica,senyoraPhilpot—vadirl’Anna

—.Nosaltresfaremnet.Ensencanta.—Bé,soumoltamables—vadirlasenyoraPhilpot—.Heestattraginanttot

el dia, i vintminuts de descans em vindranmolt bé. Em temo que en Júniorm’atacaelsnervis.EsperoqueelTimnoelmossegarà.

—Probablementlidonaràunensurtabansquepassigairetemps—vadirlaJordialegrement,mentrerecolliaambl’Annales tasses ielsplats—.Vosaltresquèaneuafer,nois?Anireuamunyir?

—Sí.Hemmunyitvaquesunmuntdevegades—varespondreenDick—.Ésuntreballbonic.M’agradal’olordelesvaques.Ensveuremméstard,nenes,isiaquestmarrecprovademolestar-vos,noméscalqueensfeuuncrit.M’agradariafregar-lilacarasobreaquestaporqueriaquehadeixatenelterra.

—Aravaigafregar—vadirl’Anna—.Ensveuremal’horadelsopar.Elsnoisvansortir,xiulant.LasenyoraPhilpothaviadesaparegut.Noméses

vanquedar la Jordi, l’Anna i elTim, ja què elNap-buf haviamarxat amb elsEnrics.

—Prefeririaquenohaguéssimvingut—vadir laJordi,mentreportavaunasafataal’armaridelrebost—.ÉsuntreballenormeperalasenyoraPhilpot.Ésclarquesinecessitaelsdiners…

—Bé,nosaltrespodemajudar i estarem fora lamajorpartdeldia—vadirl’Anna—.Noveuremgaireaaquestmaleducatd’enJúnior.

Estàsequivocada,Anna.Elveureumassa.ÉsunacosabonaqueestiguienTimaquí;ésl’únicquesapmanejaragentcomelJúnior.

CAPÍTOLV

VESPREJAALAGRANJA

La Jordi i l’Anna van sortir a buscar als altres a l’estable. Hi havia allàmoltíssimesvaquesqueagitavenalegrementlessevescues.Lamunyidaestavagairebé acabada i els bessons conduïen de nou a algunes vaques al seupasturatge.

—Què,comseushadonatlacosa?—vapreguntarl’Anna.—Estupendament,haestatmoltdivertit—vadirenDick—.Peròlesmeves

vaquess’hanportatmillorquelesd’enJuli.Ésclarquelesheestatcantanttoteltempsiaixòleshiagrada.

—Ximple!—vadirlaJordi—.Heuparlatambelpagès?—Sí,diuquetéunvell«Land-Rover»iqueensportaràalmatíaferunvolt

per la finca—va contestar enDick, complagut—. I podremmuntar-nos en eltractor si Bill, un dels seus encarregats, ens deixa. El pagès diu que Bill nomuntariaal Júniorenel tractorper resdelmón,aixíésque talvegadahihagibarrilasiensveu.

—Bé,esticpreparadaperqualsevolrenou, ialTimlipassaelmateix—vadir la Jordi arrufant les celles—.Més tardomésd’hora li cantaré a en Júniorunesquantesveritats.

—Atotsensagradaria fer-ho—vadirenJuli—.Peròcontinguem-nos finsque es presenti una bona ocasió. No m’agradaria que la simpàtica senyoraPhilpot tingués un disgust, i ja us imagineu que l’hi donaríem si perdés alsamericans.Sofririabastant…enlabutxaca,s’entén.M’apostoalgunacosaalfetquelipaguenbé.

—Tensraó,Dick—vadirlaJordi—.Joetcomprenc,peròelTimno.Estàdesitjantdonar-liunesglaialJúnior.

—I jo comparteixo els seus sentiments —va dir en Dick, acaronant elcaparrotdelgos—.Quinahoraés?Femunapassejada?

—No—vadirenJuli—.EncaraemfanmallescamesdetantpedalarpelspujolsdeDorset.Votoperquedonemunpetittombsenserecórrerquilòmetres.

ElsCincesvanposar-seenmarxamirantambcuriositatelsdiversosedificisde la granja. Tots eren molt vells i alguns d’ells s’enfonsaven. Les teuladesteniengrans teulesdeDorset, fetesdepedra,desiguals ibastesdeforma.Erend’unbonicgrisibrillavendeliquenimolsa.

—Nosóndelicioses?—vadir laJordi,parant-sepermirar les teulesd’unacaseta—. Fixeu-vos en aquests líquens: heu vist alguna vegada un taronja tanbrillant?Però,quinallàstima:lameitathandesaparegutdelateuladaialgúleshasubstituïtamblletgesteulesbarates.

—Tal vegada les hagin venut elsPhilpots—vadir el Juli—.Velles teulescomaquestes,brillantsdeliquen,podenproduirunmuntdediners,especialmentdels americans. Hi ha molts graners a Amèrica coberts amb velles teulesd’aquestpaís,amblasevamolsaitot.UntrosdelavellaAnglaterra!

—Sijotinguésunllocboniciatractiucomaquest,novendriaunasolateulaniunpolsimdemolsa—vadirlaJordimoltorgullosament.

—Tandebonolesvenguessin—vadirenDick—,peròalgunshohanfersilitenenprouamoralasevagranjainovolenveure-laconvertir-seenunaruïnaper falta de diners. Per a ells, els seus camps deuen ser demés valor que lesteulesvelles.

—M’apostoalgunacosaalfetqueelvellavinolesvendriasipoguésevitar-ho—vadirl’Anna—.Empreguntosil’americàhauràtractatdecompraralgunad’aquestesteules.Sospitoquesí.

Van passar una bona estona tafanejant pels voltants. Van trobar un vellgranerpledegomagomdecosesrebutjades,ienJuliesvaposararemenarambgraninterès.

—Mireuaquestagegantesca rodadecarreta—vadir, assenyalantuna rodarecolzadaenlaparetenunfoscracó—.Ésgairebétanaltacomjo.Seguramentfeientotslessevespròpiesrodesaquí,enaquestmateixrafalpotser.Italvegadatambéesfeienelsseuspropisútilsdeconreu.Mireuaquestavellaeina,paraquèpodràservir?

Van contemplar l’estranya eina corbada, encara tan forta i tan rònega comhavia estat dos o tres segles abans. Era pesada, i en Juli va pensar que no lihauriaagradathaverd’usar-lamésdedeuminutsseguits.

—Peròm’apostoalgunacosaalfetquel’avipodriausar-laundiasencerinocansar-se—vadir—.Quanerajove,vulldir.Llavorshaviadesertanfortcomunbou.

—Bé,recordaelqueensvaexplicarladonadelatenda—vaindicarl’Anna—.Vadirqueunavegadahavialluitatambunbrauil’haviaderrotat.Hemdepreguntar-li-hoaell.Emfiguroqueliagradaràexplicar-nos-ho.

—És un personatge veritablement antic —va dir en Juli—. Em resultasimpàticmalgratelsseuscritsidelseumalhumor.Bé,marxem,s’estàfenttard.Nopreguntemaquinahoraéselsopar.Nosabemquanhemd’estar.

—Adosquartsdevuit—vadirlaJordi—.Johovaigpreguntar.Seràmillorquetornemja,perquèhemderentar-nos, i l’Annai jovolemajudaraposar lataula.

—Perfectament. Tornem doncs —va dir en Juli—. Vinga, Tim. Deixad’ensumarentreaquestesantigalles.Nocrecqueensumisperaquíresexcitant.

Van tornar a la casa de camp, i les noies van anar a rentar-se a l’aigüera,veientquelasenyoraPhilpotjaestavapreparantelsopar.

—No trigaremunminut—vaprometre l’Anna—.Nosaltres li pelarem lespatates, senyoraPhilpot.Escolti,aquestaésunagranjamoltbonica.Hemestatexplorantelsvellscoberts.

—Sí,necessitenunabonaneteja—vadirlasenyoraPhilpot,queteniamilloraspectedesprésdel’estonaquehaviaestatdescansant—.Peròl’avinovolqueningútoquires.Diuquelivaprometrealseuaviquenodeixariaqueningúhofes.Peròvamvendreunavegada algunad’aquestes boniques i antigues teulesgrises,aunamericà,perdescomptat,unamicdelsenyorHenning,il’avigairebéesvatornarboig.Vaestarcridantdiainit,pobrevell,iesvaposardeguàrdiaambunaforcaalamàpersialgundesconeguts’atreviaaentrarenelcamp.Ensvaferpassarunamalaestona.

—SantDéu!—vadir l’Anna, imaginant-seal’imponentanciàrondantpelscamps,cridantibrandantunagranforca.

El sopar va ser un menjar molt agradable, doncs el senyor Henning i enJúniornovancomparèixer.Alataulavahaver-himoltaxerradaimoltsriures,encaraqueelsbessons,comdecostum,ambproufeinesvandirres.L’Annaelsmiravaintrigada.Perquèhaviendesertanesquerps?Elsvasomriureunaoduesvegades,peròellsapartavensemprelamirada.ElNap-bufestavaestiratalsseuspeus,ielTimestiratsotalataula.Noestavennil’avinielsenyorPhilpot.

—Aprofiten finsalmàximla llumdeldia—vaexplicar lasenyoraPhilpot—.Arahihamoltaferalagranja.

ElsnensvangaudirambelpastísdecarnquehaviacuinatlasenyoraPhilpoti amb les prunes seques i la deliciosa crema que van venir a continuació.Desobtel’Annavadeixaranarunamplibadall.

—Perdó!—vadir—.Nohesabutcontenir-ho.Noséperquèsentotantason.—Jam’hasencomanat—vadirenDick, iesvaposar lamàa labocaper

dissimularunbadallencaramésgran—.Bé,nom’estranyaquetinguemson.EnDickijoestemaixecatsdesdel’alba,ivosaltresheutingutunpesatviatgeambautobús.

—Bé,podeuanar-vosal llit totsquanvulgueu—vadir la senyoraPhilpot.Espero que al matí ben doreta estareu completament descansats. Els Enricss’aixequensemprealessis,noelsagradaquedar-sealllit.

—I a quina hora s’aixeca en Júnior? —va preguntar la Jordi, amb unsomriureburleta—.Tambéalessis?

—Oh,no!Engeneral,maiabansdelesnou—vadirlasenyoraPhilpot—.ElsenyorHenningbaixaaaixòdelesonze;liagradaprendreeldesdejunialllit.ElmateixlipassaalJúnior.

—Com?Volvostèdirqueliportaeldesdejuniaaquestvagarro?—vadirenDick,estupefacte—.Perquènoeltreuvostèdelllitperlesorelles?

—Bé,sónhostesipaguenbéperestaraquí—vadirlasenyoraPhilpot.—Jo li portaré a en Júnior el seu desdejuni—va dir la Jordi enmig de la

sorpresadetots—.Timijo.Ensagradaràfer-ho.Noésveritat,Tim?Desdesotalataula,Timvaferunsorollmoltpeculiar.—A mi això m’ha sonat com una riallada —va dir en Dick—. I no

m’estranya.M’agradariaveurelacaradelJúniorsituielTimentréssiualasevahabitacióperportar-lieldesdejuni.

—Ésque et creusquenoho faré?Què t’apostes?—vapreguntar la Jordi,picadaenelseuamorpropi.

—M’aposto la meva navalla nova a què no ho faràs —va dir en Dickimmediatament.

—Acceptadal’aposta—vadirlaJordi.LasenyoraPhilpotescoltavaambexpressiódeperplexitat.—No,no,benvolgutsmeus—vadir—.Nopucpermetrequeundelsmeus

hostesatenguiaunaltre.Encaraquehaigdeconfessarqueaquestesescalessónunaprovaperalesmevescames,sobretotquanportosafates.

—Jopujarélasafatad’enJúnioritambéladelsenyorHenning,sivostèvol—vadirlaJordiambveumigamable,migdesafiant.

—LadelsenyorHenningno—vadirenJuli,llançantalaJordiunamiradad’advertiment—.Novagismassalluny,noia.AmblasafatadelJúniorhihauràprou.

—Estàbé,estàbé—vadir laJordiunamicamelangiosament—.ElsenyorHenningienJúniornovindranasopar?

—Aquesta nit no—va respondre la senyoraPhilpot amb to d’alleujament.CrecqueestanmenjantenalgunhoteldeDorchester.Suposoqueestanunamicacansatsdelsnostressenzillsmenjarscasolans.Esperoquenotorninmassatard.

Perquèal’aviliagradagirarlaclaumoltaviat.Elsnensesvansentirrealmentcontentsquanesvadespararlataulaiesva

fregarlavaixella,doncsestavenmortsdeson.L’airefortipur,eldiaexcitantielsmoltstreballsfetselshaviencansatdedebò.

—Bonanit, senyoraPhilpot—vandirquan totva estar fet—.Ens anemaficaralllit.Vénentambéelsbessons?

Efectivament, els bessons van condescendir inclinant el cap en senyald’assentiment. Semblaven estar cansats. En Juli es va preguntar on estarien elsenyorPhilpotil’avi.Vasuposarqueencaratreballant.Vabadallar.Bé,s’anavaal llit, i encaraquehaguésdedormirenel terrapelataquellanit, estavasegurquedormiriabé.Vapensarcomplagutquel’esperavaunbonmatalàs.

Cadascúvaprendreelseucamí:elsbessons,enJuliienDickalgranergran,lesnenesalpisd’adalt,al’habitacióenfrontdeladelJúnior,alaquallaJordiva fer un cop d’ull en passar. Estava encara més desordenada que abans iindubtablement en Júnior devia haver estat menjant nous allà, perquè el terraestavapled’esclòfies.

Aviat estaven tots ficats al llit, nens i animals, les nenes juntes en el llitimmens,anticimésaviatdur,elsnensenelsseusmatalassosindependents.Timals peus de la Jordi; el Nap-buf primerament va dormir als peus d’un delsbessons, després als peus de l’altre. Sempre era perfectament imparcial en elsseusfavors.

Dueshoresmés tard,un soroll eixordadorvadespertar a lesnenes,que esvan incorporar, alarmades, al llit. El Tim va començar a bordar. La Jordi vasortiralreplà,vasentircomsonavaabaixlaveupoderosadel’aviidesprésvatornaralcostatdel’Anna.

—SónelsenyorHenningienJúnior,quehantornat—vaexplicar—.Segonssembla,l’avijahaviapassatlaclau,iellss’hantornatbojosestirantdeltrucador.Déumeu,quinsoroll!AquíveenJúnior!

Iefectivament,enJúniorveniadonantcopsdepeuperl’escalaicantantatotpulmó.

—Impertinent!—varemugarlaJordi—.Queesprepariperaldesdejuniqueliportaréalmatí!

CAPÍTOLVI

UNAMICAD’EXCITACIÓPERALDESDEJUNI

Resultava divertit dormir al graner. EnDick va tractar demantenir-se despertunaestonaigaudirdelesolorsdelgraneridelavistadelsestelsenelseucicleque podien entrellucar-se a través de la porta oberta, per la qual entrava unafrescailleubrisanocturna.

EnJuliesvaquedaradormitdeseguidaini tansolsvasentir l’estrèpitdeltrucador de la porta principal quan van arribar els Hennings ni les sorollosesveus.Esvadespertarambunsobresaltaaixòde launade lamatinada iesvaincorporaral llit,bategant-li el cormoltdepressa.Quèpodia seraquell sorollqueacabavadesentir?

Hovaescoltardenouiesvaficarariure.«Quèrucquesóc!Noésmésqueuna òliba. O potser vàries. I què ha estat aquest crit? Un ratolí o una rata?Estaranpotserlesòlibescaçantaquí?».

Esva tendir iesvaposara l’escolta.Desobtevasentirunbufd’aire fredsobre lacara iesvaposar rígid.Deviahaverestatel frecde les suausplomesd’unalad’òliba.Ellsabiaquelesalesdelesòlibesnofancapsoroll.Tenenunesplomestansuaus,quenitansolselsratolins,detanbonaoïda,podenescoltaraunaòlibaques’abatisobreellsenelseusilenciósvol.

Unaaltravegadaesvasentirunagutxisclet.«L’òlibaestàtreballantbé—vapensar en Juli—. Quin lloc de cacera més bo para ella: un graner on hi haemmagatzemat menjar i que està ple de gom a gom de ratolins i rates,naturalment! Juraria que aquesta òliba val per al pagès el que pesa en or.Bé,òliba,segueixambelteutreball,però,perl’amordeDéu,noconfonguiselmeu

nasambunratolí.Jaestàsaquíunaaltravegada,justamentdamuntdelmeucap.Arat’hevist,comunaombraquepassa».

Vatornaraquedar-seadormit inoesvadespertarfinsqueelsolentravaadollsenelgraner, il·luminantmilersdediminutesmotesquesuravenenl’aire.EnJulivamirarelseurellotge.

—Dosquartsdevuit!Ijoquem’haviaproposataixecar-mealesset.Dick!Dick,desperta!

EnDickestavatanprofundamentadormit,quenoesvadespertarnitansolsquanenJulielvasacsejar.Meramentvadonarmitjavoltaivaseguirdormint.En Juli vamirar a l’altre costat del graner i va veure que elsmatalassos delsbessons estaven buits.Havien apilat els seus coixins i roba de llit en ordenatsmuntsihavienmarxatsilenciosament.«Sensedespertar-nos—vapensarenJulimentre es posava els mitjons—. Em pregunto si podré rentar-me a la granaigüeradelacuina».

—Dick, vols despertar-te d’una vegada?—va cridar amb veu forta—. Pelqueetpreocupes,podienserjalesdeu.

EnDickvasentirlesduesúltimesparaulesiesvaincorporarimmediatamentambexpressiód’esglai.

—Lesdeuja?Oh,no,noéspossiblequehagidormittantdetemps!Notenialaintenciódepresentar-metardperaldesdejuni,jo…

—Calma’t—vadirenJulimentreespentinava—.Nomésheditquepodrienserlesdeu.Peròenrealitatnosónmésquedosquartsdevuit.

—GràciesaDéu—vadirenDick,tornantaestirar-se—.Estarédeuminutsmés.

—Elsbessonsjas’hananat—vadirenJuli—.Empreguntosilesnenesjaestaranaixecades.Caram!,quèésaixò?

Algunacosalihaviacolpejatduramentenl’esquena,obligant-hoadonarungruny.EnJulivadonarmitjavoltapensantqueestractavad’enJúniorod’algundelsbessonsquevoliagastar-liunabromapesada.

—Ah,etstu,Nassuda,lagarsa!—vadir,mirantal’entremaliatocell,posataraenelseucoixí—.Tensunbecterriblementesmolat.

—Chack!—vaclacarlagarsa,ivavolarfinsalasevaespatlla.EnJuliesvasentirafalagatfinsquelagarsalivadonaruncopdebecal’orella.

—Eh, tu, porta’t l’ocell!—va dir al despreocupat Dick, i li va allargar aNassuda.L’auesvallançarimmediatamentsobreelrellotgequeenDickteniadamuntdelcoixí ivaemprendreelvolemportant-se’lambelbec.EnDickvallançarunaexclamaciódedisgust.

—Torna’m això, ocellot! No saps el que és un rellotge? M’ha pres elrellotge,Dick!Déusaponelvaaamagar.

—S’ha anat a un cau del sostre —va dir en Juli—. Serà millor que l’hidiguemalsbessons.Talvegadaellspuguinconvèncer-la.Però,perquènoseliocorreriamillorllevar-lielrellotgeaenJúnior?Aquestaseriaunabromaquejoliaplaudiriadetotcor.

—Chack,chack,chack—vaclacar laNassuda,exactamentcomsiestiguésdonantelseuassentiment.Vahaverd’obrirelbecperdeixarsentir«Chack»,ielrellotgelivacaure.Varebotarenunsac, i l’ocellvadescendirperrecollir-ho.EnDickesvallançarcapalmateixlloc,i,comelrellotgehaviarelliscatentredossacs,vapoderrecuperar-loabansquelagarsa.

LaNassudavatornaralsostreivaespetegarirritadament.—Nousisunllenguatgetanlleig—vadirenDickambseveritat,posant-sela

corretjadelrellotge—.Hauriadefer-tevergonya.Vansortirdelgraneriesvandirigiralacasa.Sesentiasorolldegent,iels

dosnois se sentien avergonyitsper arribar tard.Eldesdejuni estava a la taula,peròsegonssemblavajamoltespersonessel’havienpres.

—Les nenes no se l’han pres encara —va dir en Dick mirant els llocscorresponentsalescadiresonlaJordiil’Annas’havienassegutlanitanterior—.Peròelsbessonssí.Semblaquetothomsel’hapresjaexceptenosaltresquatre.Ah,aquíestàlasenyoraPhilpot!Sentimarribartard.Emtemoquehemdormitmésdelcompte.

—Laqualcosaemsemblamoltbé—vadirlasenyoraPhilpot,somrient—.No compto amb que elsmeus visitants siguinmatiners.Qualsevol pot dormirfinsatardestantdevacances.

Portavaunasafataalamàilavaposarsobrelataula.—AixòésperalsenyorHenning; trucaràambel timbrequanvulguielseu

desdejuni.AquestaaltrasafataésperenJúnior.Faréelcafèquantruquin—vadir,ivasortirdenou.

Peraldesdejunihihaviapernil,ouspassatsperaiguaifruites.ElsdosnoisesvanasseureivanmirarambairederetretquanvanarribarlesduesnenesambelTimaldarrera,encaraambcaradeson.

—Suposo que se us han enganxat els llençols, veritat?—va preguntar enDick,fingintestarescandalitzat—.Asseieu-vos.Usserviréunamicadecafè.

—On està en Júnior? Espero que no hagi baixat encara—va dir la Jordiansiosament—.Noheoblidatlamevaapostasobreallòdepujar-lieldesdejuni.

—VosaltrescreieuqueésprudentdeixarquelaJordilipugieldesdejuniaenJúnior?—vadirEn Juli desprésd’unapausa—. Jordi, no li llancis la safataofaciscapbarbaritatperl’estil,siusplau.

—Podria fer-ho—vadir la Jordi, almateix tempsque es preparavaunoupassatperaigua—.Sóccapaçdeferqualsevolcosaperguanyar-telanavalleta.

—Bé,perònoirritismassaalJúnior—vadirEnJuliambtod’advertiment—. No voldràs obligar la família Henning a haver de marxar-se deixant a lasenyoraPhilpotsenseaquestsingressos.

—Estàbé,estàbé—vadirlaJordi—.Noetpreocupis.Crecqueprendréunaltreou,Dick.Passa’mun,siusplau.Noséperquètinctantagana.

—Deixaunforadetperaaquestpernil—vadirenDick,ques’haviaservitdues bones rodanxes—. És una cosa extraordinària.Massa bo per ser veritat.Podriaestarmenjant-lototeldia.

Lesduesnenesesvanenfrascarenelseudesdejuni,iquanestavenacabant,untimbrevasonarmoltsorollosamentalacuina,vibrantjustamentdamuntdelsseus caps. Els quatre es van sobresaltar. La senyora Philpot va entrarimmediatamental’estança.

—Aquestésel timbredelsenyorHenning—vadir—.Haigdefer-lielseucafè.

—Jolipujarélasevasafata—vadirl’Anna—.LaJordipujaràladelJúnior.—Oh,no,realmentnom’agradaquefeuvosaltresaixò!—vadirlasenyora

Philpot, compungida. En aquell moment va sonar un altre timbre. Va estarvibrantunaestonamoltllarga.

—Aquest és el timbre del Júnior —va dir la senyora Philpot—. Sempresemblaqueespensaqueesticcompletamentsorda.

—Marrec, mal educat! —va dir el Dick, i li va complaure veure que lasenyoraPhilpotnoliportavalacontrària.

L’AnnavaesperarfinsquevaestarpreparadalasafatadelsenyorHenning,idesprés,fermament,vaposarlesmansenlesnanses.

—Vaigaportar-la-hialsenyorHenning—vadirambveumoltresolta,ilasenyoraPhilpotlivasomriure,agraïda,ilavadeixarfer.

—Éseldormitoriqueestàal’esquerradel’escala,enelprimerpis—vadir—.Iliagradatambéqueliobrinlescortinesquanselientraeldesdejuni.

—IaenJúnior tambéliagradaqueliobrin lescortines?—vapreguntar laJordi, amb veu tan melosa, que els dos nois es van quedar mirant-lasuspicaçment.Quèestariatramant?

—Bé,joleshiobro—vadirlasenyoraPhilpot—,perònoleshiobristu,sinovols.Moltíssimesgràcies,benvolguda.

L’Anna ja havia pujat l’escala amb la safata del senyor Henning, i ara laJordiesvadisposarafer-hoambladelJúnior.Liaclucàl’ullaenDick.

—Japotsanarpreparantelganivetetquehauràsdedonar-me—vadir,ivadesaparèixer per la porta somrientmaliciosament. Va pujar amb cura l’escalaamb elTim enganxat als seus talons.El gos es preguntava què anava a fer laJordiamblasafata.

LaJordivaarribaralaportadeenJúnior.Estavatancada.Livaassestarunaviolentapuntadadepeuquelavaobrirdebatabat.Vaentrartrepitjantambtotalasevaforçaivacol·locarlasafatasobreunataulaambtantaviolència,quevavessarpartdelcafè.Esvadirigirxiulanta les finestres ivacórrer lescortinesd’uncostataunaltreformantunagutestrèpit.

Segonssembla,enJúniorhaviatornataquedar-seadormit,ambelcapsotael llençol.LaJordivatombarunacadira,quevadonarunatrompadacontraelterra.AixòvaferqueenJúniors’incorporésmigespantat.

—Què passa aquí? —va començar a dir—. És que no pot portar-me eldesdejunisense…?

Llavors va veure que qui estava a l’habitació era la Jordi, i no l’amablesenyoraPhilpot.

—Vés-te’nd’aquí!—vadirambenuig—.Vajaunescàndolquehasarmat!Tornaatancarlescortines.Elsolésmassafort.Imiracomhasvessatelcafè.Perquènom’haportateldesdejunilasenyoraPhilpot?Semprem’hoportaella.Aquí,posalasafataenelsmeusgenolls,comellafa.

LaJordilivallevarelllençold’unaestrabada,vaagafarlasafatailahivaposar violentament sobre les genolleres del pijama. El cafè bullint va fer unatentinaviolenta,ialgunesgotesvancaureasobredelbraçnudelnen.Estavencalentes, i ell es va posar a cridar. Va donar una empenta a la Jordi i la vacopejarambforçaenl’espatlla.

Aixòva serungran error.ElTim,que estava a laportavigilant, va saltarimmediatament al llit, grunyint. Va abatre a l’atemorit noi al terra i va saltarsobreellmentresordsgrunyitssortiendel’interiordelseuenormecossàs.

La Jordi no va prestar la menor atenció. Donava voltes per l’habitació,taral·lejantunacançoneta,posantenordrecomsi talcosa,netejant la tauladeltocador,sensesemblaradonar-sedelqueestavafentelTim.Vatancarlaportaperquèningúpoguésescoltarelslamentsd’enJúnior.

—Jordi, treu-meaquest gosdel damunt!—implorava en Júnior—.Emvolmatar!Jordi!L’hidiréalmeupapa.Sentohaver-tecolpejat.Oh,lleva’maquestgosdeldamunt,siusplau!

Vacomençaraplorar,ilaJordise’lvamirarambmenyspreu.—Nenmimaticapritxós—vadir—.Esticperdeixar-teaquítotelmatíamb

el gos de guàrdia. Però aquesta vegada tindré llàstima de tu. Vine aquí, Tim.Deixaalterraaaquestridículcuc.

EnJúniorseguiaplorant.Esvaarrossegarfinsalllitiesvaembolicarenel

llençol.—Novulldesdejuni—vagemegar—.L’hidirétotalpapà.Elletdonaràel

queetmereixes.—Sí,tudigues-li-ho—vadirlaJordi,agafant-loambtantaforça,quel’altre

noespodiamoure—.Tudigues-li-hoijolidiréalTimacaud’orellaqueestàsparlantmalamentdemi,i,sincerament,noséelqueellfaràllavors.

—Etselnenméshorriblequeheconegutmai—vadirenJúnior,reconeixentqueestavaderrotat.LaJordivasomriure.Aixíésquel’altrepensavaqueeraunnen.Allòestavabé!

—LasenyoraPhilpotnoetpujaràmaiméselteudesdejuni—vadir—.T’hopujaréjo…ambenTim.Comprens?Isit’atreveixesatocareltimbremésd’unavegadaalmatí,etpenediràs.

—Novullqueningúempugielmeudesdejuni—vadirenJúniorambveufeble—.Prefereixoaixecar-meibaixaraprendre’l.Novullquetume’lportis.

—Molt bé.Així l’hi diré a la senyora Philpot—va dir la Jordi—. Però sicanviesd’idea,m’hodius.Jote’lpujarétotslamatins…ambelTim.

Vasortirivatancardonantuncopdeporta;elTim,darrered’ella,vabaixarlesescalesperplex,peròcomplagut.NoliteniaaenJúniorméssimpatiaquelaquepoguéstenir-lilaJordi.

LaJordivaentraralacuina.EnDickienJuliestavenencaraallà.—Has perdut la teva aposta, Dick—va dir la Jordi—. La navalleta, si us

plau.Nonomés li he pujat el desdejuni i casualment li he vessat damunt cafèbullint, sinó que elTim l’ha tirat del llit i se li ha col·locat damunt, grunyint.Quinespectacle!ElpobreJúniorjanovolqueliportinmaiméseldesdejunialllit.Baixaràaprendre’ltotselsmatins.

—Bontreball,Jordi!—vadirenDick,ivaallargarelseuganivetetpersobredelataula—.Mereixesguanyar.Araasseu-teiacabaelteudesdejuni,itinguesencomptequenocreuaréambtucapapostamésdurantmolt,moltíssimtemps.

CAPÍTOLVII

ELSBESSONSCANVIEND’ACTITUD

Elsbessons,l’Enricil’Enriqueta,havienpreselseudesdejunifeiajatemps.Araentravenalagrancuina,ambelNap-buftrepitjant-loselstalons,ivanarronsarlescellesenveurequeelsCincencaraestavendesdejunantallà.L’AnnanofeiamésquedeixaranarrialladesescoltantelrelatdelaJordisobrelamaneracomhaviatractataenJúnior.

—Hauríeud’havervistlacaraquehaposatquanlihedeixatcaurelasafatadeldesdejuniasobredelsgenollsielcafèbullintl’haesquitxat—deialaJordi—.HadeixatanaruncritquehasobresaltatfinsitotalvellTim.Iquanm’hapropinatuncopielTimhapujatalllitil’hatiratalterra,elsullsgairebéselisortiendelesòrbites.

—Noésd’estranyar,llavors,quehagideciditbaixartotselsmatinsaprendreelseudesdejuniaquí—vadirenJuli—.L’aterrapensarveure’taparèixerdenouamblasafatadeldesdejuni.

Els bessons escoltaven tot allò estupefactes.Es vanmirar i es van fer unainclinaciódecap.Desprésesvanaproparalataulaiperprimeravegadanomésvaparlarundelsbessons.Ningúsabiasiera l’Enrico l’Enriqueta,perquè totsdoserenidènticscomduesgotesd’aigua.

—Quèhapassat?—vapreguntarelbessóalaJordi—.PerquèhaspujattulasafataambeldesdejunidelJúnior?

—PerquèestàvemjafartsdelaformadominantcomenJúniorielseupapitractenalatevamare—vadirlaJordi—.Elquecalveure!Quèsignificahaverdeportar-liaunnoieldesdejunialllit?

—Així és que a la Jordi se li va ficar al cap pujar el desdejuni ella enpersona, i estava dient que li ha donat una lliçó tal que en endavant seràmés

consideratamblavostramare—vadirenDick—.Peròencarahihamés:vaigsersuficientmentidiotacomperapostar-meamblaJordiquenoseriacapaçdefer-ho,iaram’haguanyatelmillorganivetetquehetingutmai,mireu!

LaJordivaensenyarorgullosamentlanavalleta.Elsbessonsvandeixaranarunaalegrerialladaquevasorprendremoltíssimalsaltres.

—Bé,lloatsiaDéu!—vadirenDick—.M’imaginavaquenosabíeuriure.Usmostreusempretanaltiusitanesquerps…Bé,jaqueusheudignataparlar-nos, permeteu que us digui que la vostra mare està apuradíssima i que encomptes d’ocasionar-li més molèsties, tots l’ajudarem en tot el què puguem.D’acord?

Elsdosbessonsestavensomrientaraàmpliament.Parlavenpertorn,laqualcosa realment resultava molt més agradable que la seva acostumada manerarígidadeparlaral’uníson.

—EnJúniorensésmoltantipàtic!—vadirundelsbessons—.Creuque lanostramareésunaespècied’esclavaquehad’acudirquanelltocaeltimbreolifauncrit.

—El seu pare és el mateix—va dir l’altre bessó—. A cada moment estàvolentaixòol’altreimanantalanostramarequevagiabuscar-liquelcomaquíoallà.Perquinaraónomarxaiesquedaenunhotel?

—Nohofaperquèestàtafanejantentrelesnostrescosesantiguesis’obstinaacomprar-les—vadirl’altrebessó—.Sédelcertquemamàlihavenutalgunescoses d’ella, perquè no teniamés remei que fer-se amb diners, ja què ara lescosescostenmoltcares,ielsvestitsse’nsquedenxicsdeseguida.

—Resultamoltagradablesentir-vosparlarcomDéumana—vadirenJuli,tustantal’esquenaaundelsbessons—.Isinousimportaensagradariaqueensdeixéssiusaberquiéscadascú.Joséqueunésunneniunaltreunanena,peròelsdosusassembleutantquenohihaformadedistingir-vos.Elsdospodríeusernois.

Elsbessonsvandeixaranarunesrialletessobtadesimalicioses.—Bé,perònol’hidigueualJúnior—vadirund’ells—.Amisemprepodreu

distingir-meperaquestacicatriuquetincalamà,veieu?L’Enriquetanotécapcicatriu.Josócl’Enric.

Elsquatreesvanquedarmirantlallargaiprimacicatriuquehihaviaalamàdelnoi.

—Melavaigferalesquinçar-meeldorsdelamàambfilferrodepunxes—vadirl’Enric—.Arapodreudistingir-nosalsdos.Bé,expliqueu-nostotallòdelaJordiidelasafatadeldesdejuni,desdelprincipifinsalfinal.Formidable,laJordi.S’assemblaaunnoitantcoml’Enriqueta.

Era molt agradable veure tan afectuosos als bessons, després del seu

envarament tan estirat i sobtat. Els quatre sentien per ells lamajor simpatia, iquanlasenyoraPhilpotvaaparèixerdesobtealacuinapernetejarelserveideldesdejuni,esvaquedaratònitaenveurecomelsseusbessonsxerraven i reienalegrement amb els demés nens. Es va detenir i es va quedarmirant amb unsomriuredecomplaençaenelseurostre.

—Mamà! En Júnior no prendrà ja mai més el desdejuni al llit! —va dirl’Enric—.Escoltaelperquè.

Ilahistòriavahaverdeserexplicadadenou.LaJordiesvaposarvermella.Gairebé li feiaporque la senyoraPhilpot esdisgustés.Peròno; la senyoravatirarenrereelcapiesvaposarariure.

—Oh,realmentemfamoltagràcia!—vadir—.PeròesperoqueenJúniornolidiguiresalseupareimarxindepressaicorrent.Ensfafaltaelsseusdiners,compreneu-ho,permoltqueemdesagraditenir-losaquí.Bé,aravaigaescurartotaixò.

—No, això no és cosa de vostè.És feina nostra—vadir l’Anna—.No ésveritat,bessons?

—Sí—van dir els dos bessons a l’uníson—. Ara som tots amics, mamà;deixaquepertanyinalafamília.

—Bé,llavorsaniréaferuncopd’ullalspollets,siusencarregueud’ordenartotaixò—vadirlasenyoraPhilpot—.Sabeufregartambé,Déuusbeneeixi!

—Mireu,usagradariadonaravuiunavoltaalafincaenelnostrevell«Land-Rover»?—vaproposarl’Enricalsaltres—.Éslamillormaneradeveuretotalagranja.Crec que enBill va a fer un volt aquestmatí per veure com estan elscampsielbestiar.Usportaràsijol’hidemano.

—Estupend!—vadirenJuli—.Aquinahora?—En mitja hora—va respondre l’Enric—. Aniré a buscar al Bill i quan

sentiulabotzinasortiu.Apropòsit,enBillnoésmoltparladorquediguem,peròsilicaieuengràcia,esmostraràd’allòmésagradable.

—Entesos—vadirenJuli—.PodemenDickijoferalgunacosamentrelesnenesestanposantlescosesenordre?

—Uf, Déu meu, sempre hi ha alguna cosa a fer en una granja!—va dirl’Enric—.Veniuambnosaltresfinsalsgalliners:L’Enriquetaijoestemposantpegatsperquènos’escolilapluja.

En Juli i en Dick, amb el Tim darrere d’ells, van sortir immediatamentdarreredelsbessons,aratanalegresiamigablescomabanshavienestatesquerpsisorruts.Quincanvi!

—Bé, gràcies a Déu que se’m va ocórrer pujar-li el desdejuni al Júnior idonar-li una lliçó—deia la Jordi a la cuina mentre plegava les estovalles—.Segons sembla era l’única cosa que podia trencar el gel amb els bessons.

Escolta,Anna,crecquebaixaenJúnior!Es va amagar darrere de l’aparador mentre l’Anna posava en ordre les

cadires al voltant de la taula.En Júnior va entrar lliscantmolt cautament i vamirarpelsvoltsambexpressiótemorosa.Vasemblarmoltalleujatentrobarallàsolamental’Anna.Consideravaqueeracompletamentinofensiva.

—Onestàaquellgos?—vapreguntar.—Quingos?—vadirl’Anna,fingintlamajorinnocència—.ElNap-buf?—No,aquestquissogros ihorrorós iel repugnantnoialquepertany—va

replicarenJúniorencarapledepor.—Ah,etrefereixesalaJordi,suposo!—vadirl’Anna,divertidaamblaidea

dequèenJúniorcreguésquelaJordieraunnoi—.Bé,miraaquí.En Júnior va veure que la Jordi avançava cap a ell des de darrere de

l’aparador,vadeixaranaruncritd’angoixaivafugirtementqueelgosestiguésperallàaprop.LaJordiesvaposarariure.

—Noensmolestaràgaireenendavant—vadir—.Esperoquetampoclihagiditresalseupapà.

Alcapd’unaestonavansentirforaelsod’unabotzina.—Aquest és el «Land-Rover» —va dir la Jordi, excitada—. Bé, ja hem

acabatdefregar.Penjaaassecarelsdrapsdecuina,Anna.Joposarétotsaquestsplatsenelescorredor.

Alspocsmoments,creuavenlagranpartdelacuinaibaixavenpelpassadísque portava al pati. No gaire lluny havia un cotxe tipus furgoneta, el «Land-Rover».Eraunvehiclemoltvell,moltbrut iunamicaesbiaixat.EnDick ienJulivancridaralesnenes:

—Doneu-vospressa!Noheusentitlabotzina?Les nenes van córrer cap al «Land-Rover». Bill, l’encarregat, estava al

volant.Elsvasomriureivasaludarambunainclinaciódecap.ElTimvaacolliralaJordicomsinol’haguésvistdesdefeiaanys,igairebélavatombaramblessevescarícies.

—Tim, no siguis bèstia!—va dir la Jordi—. A qui se li ocorre posar-medamuntlespotesplenesdefang?Onestanelsbessons?Ésquenovénen?

—No—vadirelBill—.Tenenmoltafeina.Esvanpujarlesnenes,iestavaelcotxeapuntd’arrencarquanvaaparèixer

algú.—Espereu!Jotambévaig!Espereuusdic!IvacomençaracórrerenJúnior,tanpagatdesimateixcomdecostum.—Baixa, Tim, dóna-li un ensurt —va dir la Jordi en veu baixa. I, molt

gustosamentenrealitat,elTimvabaixarivacórreratotcórrercapal’inadvertitJúnior.Aquestvallançarungrancrit,vadonarmitjavoltaivaarrencaracórrer

comalgúaquilianéslavidaenaixò.—Bé, aquesta és una bona manera de desembarassar-se d’ell—va dir en

Dick,ambmoltasatisfacció—.MireualTim:s’estàrientambtotalasevacaraplenadepèls.T’agradagastarbromes,veritat,Tim?

Semblava en realitat com si el Tim estigués rient-se, perquè tenia la bocaobertadebatabat,mostravatotaladentadurailallengualipenjavafeliçment.Vatornarasaltaral’interiordelcotxe.

—Ungos intel·ligentaquest—vadirelBill, idesprésvarecaureenelseuacostumat silenci quan va engegar el «Land-Rover» amb un soroll realmentesgarrifós.Elvehiclevacomençaraavançarcapalscamps.

Com ranquejava! Els quatre seients als costats de la furgoneta gairebé esdesencaixavenquanel«Land-Rover»anavaobrint-secamípelscamps,pujoladalt i pujol a baix, tentinejant-se sobre profunds solcs, semblant que a cadamoment anava a bolcar-se. L’Anna no estavamolt segura que allò li agradésgaire,peròelsaltressemblavengaudirdevalent.

—Araveureu la finca—vadir elBill quanvan arribar a dalt del pujol—.Mireuabaix.Podriaser lagranjamésbonicadelcomptat siel senyorPhilpottinguéselsdinersnecessaris.

CAPÍTOLVIII

UNVOLTPERLAGRANJA

ElsCinc van gaudir a pler del seu passeig en jeep per la gran finca.Aquestas’estenia en totes direccions sobre fondalades i turons, i el vehicle tentinejavaunavegadaiunaaltraperlescostes.Detantentant,elconductorparavaperquèelsnenspoguessinadmirarlesesplèndidesvistes.

Billelsdeiaelsnomsdelsgranscampsamesuraqueanavenpassantalcostatd’ells.

—AquestéselcampdelRoure,aquellaltreéseldelMatolldelBotxí,aquestéselcampdelBoscdelsCalderers,iaquellaltreéselcampdelaLlunyania,elmésdistantdelacasadecamp.

Unnomdarreraunaltreanavensortintdelsseusllavis,ifeial’efectequelavistadelscampsquetantconeixiaitantestimavalianavadeslligantlallengua.Elsparlavatambédelbestiar.

—Hi ha també les vaques noves, imolt bona llet que donen; ajuden a unpagèsanohaverdegastarbonsquartostoteslessetmanespercomprarllet,jausfeucàrrec.Iestantambéelsbraus,allà,enaquellcamp.Bellescriatures,ibonsdinersquecosten.Però l’amoPhilpotnovolmésqueanimalsbons.Millor espassaria senseun cotxenouque comprar bestiar dolent. Per aquí a prop estantambélesovelles,mireu,allàesgarriadesenaquellsvessants.Peròavuinopucportar-vosaveure-les.Usagradariaconèixeralpastor.Portaaquítanttempsiéstanvell,queconeixlagranjaambdetall.

Va tornar a recaure en el seu acostumat mutisme després d’aquellinterromputdolldexerrada,ivadoblegarperunasendaperlaqualvaportaralsnens de tornada a la casa de camputilitzant una ruta diferent, permostrar-losméscampsencara.

Hihaviacampsdeblatgloriosos,dauratsalsol,onejantamblabrisaambunmurmuriarrabatador.

—Podriaestarassegudaaquíhoresihoresmirantisentint—vadirl’Anna.—Llavors no et casis amb un pagès, perquè l’esposa d’un camperol no té

tempsperestarasseguda—vadirenBillsecament,ivatornaraquedar-secallat.Nofeienmésquetrontollar,sacsejatsunavegadaiunaaltra,perògaudintde

totsaquellsinstants.—Vaques, vedelles, ovelles, bens, braus, gossos, ànecs, pollets —

cantussejava l’Anna—. Blat, cols, remolatxes, coliflors… Oh, Bill, vagi ambcompte!

Eljeephaviaagafatambtantavelocitatunsotprofund,quel’Annagairebéva sortir volant.Timva ser llançatper l’entradaposteriorde la furgoneta i vaaterrar en el terra, on va donar unes quantes voltes. Es va posar en peuslentamentambexpressiódegransorpresa.

—Tim!Nohaestatres!Nomésunforatmésprofundquedecostum!—vacridarlaJordi—.Vine,salta!

Comel«Land-Rover»noesparava,Timvahaverdetrotardarrerefinsquevaaconseguirentrarambunmagníficsaltperlapartposterior.EnBillvadeixaranarunarialladaquevaferquelesrodestrontollessinperillosament.

—Aquest vell cotxe és gairebé humà —va dir—. No fa més que donarguitzesd’alegriaquanpassaunbondiacomavui.

Ivaconduirrecteperuncamírelliscósquedesembocavaenunafondalada,fentquelapobraAnnagemeguésdenou.

—PeralBilltotestàmoltbé—vamurmurarlanenaacaud’orellade’nJuli—.Almenyselltéunvolantalqueagafar-se.

Malgrat el tentineig i dels bots, elsCinc van gaudir immensament del seuviatgeperlagranja.

—Arasabemcomésrealment—vadirenJuli,quanel«Land-Rover»esvadetenirmoltsobtadamentpropdelacasadecamp,empenyent-losaunscontraunsaltres—.Laveritatésquenom’estranyaaraquel’aviielsenyorilasenyoraPhilpot tinguin tantd’afecteal lloc.Ésgrandiós.Unmiliódegràcies,Bill.Hohempassatestupendament.M’agradariaquelamevafamíliatinguésunagranjacomaquesta.

—Unagranjacomaquesta?Ai!Esnecessiten seglesper fer-la—vadir enBill—.Totselsnomsqueusheanatdientsóntambévellsdesegles.NingúsapquivaserpenjatenelMatolldelBotxíniquinscalderersvenienalBoscdelsCalderers.Perònoseranoblidatsmentrehihagicampsaquí.

L’AnnaesvaquedarmirantfixamentalBill,maravellada.«Peròsiallòeragairebépoesia!»,vapensar.Ellesvagirarivanotarcoml’estavamirant.Liva

ferunainclinaciódecap.—Tuhoentensmoltbé,veritat,joveneta?—vadir—.Doncshihagentque

nohoenténgens.AquestsenyorHenninghotafanejatot,perònohienténgensnimica.Elmateix que aquest noi seu.—I per a sorpresa de l’Anna va donarmitjavoltaivaescopiralarasa—.Aixòéselquepensod’ell.

—Bé,ésquedepèndelamaneracoml’haneducat,creojo—vadirl’Anna—.Heconegutamoltíssimsnensamericansencantadorsi…

—Doncsaquestnecessitaquel’ensenyin—vadirenBillarronsantlescelles—.IsinóforaperquèlasenyoraPhilpotemvasuplicarquenoliposéslesmansaldamunt,bonasurralihauriadonat.Ushoasseguro.Elmoltboigtractavademuntar-se a lesvedelles, perseguia lesgallines fins a aconseguir espantar-les iquedeixessindeposarous,tiravapedresalsànecs,pobrescriatures,iestripavasacsdellavorsnoméspelgustdeveurecomesvessenelsgransiesmalgasten.M’agradariasacsejar-lofinsquelicruixissinelsossos.

Elsquatreescoltavenensilenci,horroritzats.EnJúniorresultavallavorsqueeramolt pitjor del que ells havien cregut.La Jordi se sentia contentíssimaperhaver-lidonatunalliçóaquellmatí.

—No es preocupi vostè més per en Júnior—va dir en Juli arronsant lescelles—.Nosaltreselmantindremaratllamentreestiguemaquí.

Van dir adéu i van tornar a la casa de camp, encarcarats i mòlts peltraquetejantviatgequeelshaviaescruixitelsossos,peròamblamentplenadelavisiódelsdeliciosospujolsondulants,deladistànciablava,delblatbressolatpelvent,enfi,ambelsentimentqueunaterradegranjadespertaenunboncor.

—Haestatmoltagradable—vadirenJuli,expressantelsentirdelsaltres—.Realmentmoltagradable.Encertamaneraemsentomésanglèsdesprésd’havervistaquestscampsdeDorsetseparatspertanquesibanyant-sealsol.

—M’ha agradat en Bill—va dir l’Anna—. És tan… tan rústic i tan real.Pertanyalaterra,comlaterralipertanyaell.Sónunamateixacosa.

—Ah,l’Annahadescobertelquesignificaveritablementelcamp!—vadirenDick—.Però,bé, tincunaganaespantosa, inom’agradariaanarademanarresalacasa.Perquènobaixemalpobleiprenemlletibrioixosalalleteria?

—Oh, sí!—van dir l’Anna i la Jordi, i el Tim va deixar anar uns quantslladrucsagutscomdonantcalorosament lasevaconformitat.Vanenfilarper lasenderaqueportavaalpoble, iaviatvanarribara labotiguetadelsgelats,migfleca,miglleteria.Joaneta,lanenaxerraire,unaaltravegadaestavaallà.Elsvasomriureencantada.

—Heuvingutdenou!—vadir,moltcontenta—.Lamamàhafetaquestmatíametllats.Mireu,tendresiacabatsdefer.

—Icomhassabutqueatotsensagradenmoltelsametllats?—vapreguntar

enDick,asseient-seenunadelesduestauletesquehihaviaenl’establiment—.Ensposaràsunafont,siusplau.

—Com,unafontsencera?—vaexclamar laJoaneta—.Peròenunafonthihagairebévintametllats.

—Éselqueensconvé—vadirenDick—.Iungelatperacadascun,siusplau.Gran.Inot’oblidaràsdelnostregos,veritat?

—Oh,no,nom’oblidaré!—vaprometrelaJoaneta—.Ésungosmoltbonic,veritat?Heunotatelsullstanbufonsqueté?

—Doncssí,hohemnotat.Hasdesaberqueelconeixemmoltbé—vadirenDick, divertit. La Jordi semblava sentir-se complaguda. Li agradavamolt quelloessin al Tim. Al Tim també li agradava. Efectivament, es va apropar a laJoanetailivalleparlamà.

Aviatvantenirenfrontd’ellsunafontdedeliciososametllats,ierenrealmentexquisits,molttous,comlaJoanetahaviaditambraó.LaJordilivadonarunalTim,peròenrealitatvaserperdreeltemps,perquèelgosse’lvaempassard’unsolmos.Unavegadamésvacomençaraperseguirelseugelatper totel terra,ambgrandelíciaperalaJoaneta.

—QuèushasemblatlasenyoraPhilpot?—vapreguntarlanena—.Ésmoltsimpàtica,veritat?

—Molt—vandirtotsalhora.—Ensagradaestaralagranja—vaexplicarl’Anna—.Hempassattotaquest

matífentunvoltperlafincaambel«Land-Rover».—UshaportatenBill?—vapreguntarlaJoaneta—.Ésonclemeu.Peròno

acostumaaparlarmoltambdesconeguts.—Doncsanosaltressíenshaexplicatmoltescoses—vadirenJuli—.Ens

haexplicatcosesmoltinteressants.Liagradenaellelsametllats?—Oh,ésclar!—vadir laJoaneta,mésaviatescandalitzada—.Atothomli

agradenelsametllatsquefalamamà.—Tucreusquese’npodriamenjarsis?—vapreguntarenJuli.—Oh, sí! —va respondre la Joaneta, escandalitzada encara, amb els seus

blausullsobertsdebatabat.—Molt bé. Posa’m sis en una bossa—va dir en Juli—. Els hi donaré al

retornenagraïmentpelbellviatge.—Aixòésmoltamableperlatevabanda—vadirlaJoaneta,complaguda—.

Elmeuonclehaestat tota lasevavidaa laGranjaFinniston.Hauríeudedir-liqueusensenyésonestavaelcastellFinnistonabansquefosincendiati…

—CastellFinniston!—vaexclamarlaJordi,sorpresa—.Hemrecorreguttotalagranjaaquestmatíihemvisttotselscamps,perònohemvistcapcastellenruïnes.

—Oh,no,nopodríeuveureres!—vadirlaJoaneta—.Jausvaigdirqueesva incendiar. Fins als fonaments, fa ja moltíssim temps. La Granja Finnistonpertanyiaalcastell.Hihaalgunsquadresdelcastellenunatendaalfinaldelacarretera.Joelsvaigveurei…

—Bé,Joaneta,Joaneta,quantesvegadeshededir-tequenohasdeparlaralsclients?—va dir la mare de la Joaneta, entrant amb les celles arronsades—.Quina llengua tens! Quan t’assabentaràs que la gent no vol sentir-te xerrar ixerrarsensepararmai?

—EnsagradaparlaramblaJoaneta—vadirenJulicortesment—.Diucosesmoltinteressants.Siusplau,nolidiguiquese’nvagi.

PeròlaJoanetajahaviafugit,amblesgaltesvermellesiespantada.Lasevamarevacomençaraarreglarelsdolçosdelmostrador.

—Vejam,quèhanpresvostès?—vapreguntar—.SantDéu!Onhananatapararelsametllats?Sihihaviaaquíalmenysduesdotzenes!

—Bé… la veritat és que hem pres gairebé vint, i el gos ha contribuït, perdescomptat,ilaJoanetaenshaposatsisenunabossa,aixíésque…

—Hi havia vint-i-quatre en aquesta font —va dir la mare de la Joaneta,encarasorpresa—.Vint-i-quatre!Elsvaigcomptarjomateixa!

—I cinc gelats —va dir en Juli—. Quant és tot? Eren uns ametllatsestupends.

Lamare de la Joaneta no va tenir més remei que somriure. Va ajustar elcompte,iEnJulivapagar.

—Vinguinvostèsdenou—vadir—,inodeixinquelaxerrairedelamevafilletaelsdonilallauna.

Van sortir al carrer, sentint-se molt contents amb la vida. El Tim seguiallepant-secomsiencaratinguésalsllaviselgustdelsametllatsielsgelats.Vancaminar fins al finaldel carrer i vanarribar al caminoiqueportavaa la finca.L’Annaesvadetenir.

—M’agradaria fer un cop d’ull als arreus de cavall que tenen en aquestabotiguetad’antiguitats—vadir—.Vosaltresseguiuendavant.Joaniréméstard.

—Vaigambtu—vadirlaJordi,iesvatombarcapal’aparadordelatenda.Elsnoisvancontinuarcaminant.

—Probablementdonaremuncopdemàenalguntreballdelagranja—vadirenDick—.Finsara!

Enelmateixmomentenquèl’AnnailaJordiobstaculitzavenlaportadelatenda, sortien dues persones que gairebé van ensopegar amb elles.Una era elsenyorHenning,elnord-americà;l’altraeraunhomealquenohavienvistfinsllavors.

—Bondia—els va dir el senyorHenning, i va sortir al carrer amb el seu

company.L’AnnailaJordivanentrarenlafoscabotigueta.Hihaviaallàunanciàquedonavacopetsenelmostradorambairedegran

enuig. Va llançar a les dues nenes una mirada tan encesa, que es van sentirespantades.

—Aquesthome!—vadir l’ancià, ivaarronsar l’entrecellaambtantafúria,quelivancaurelesulleres.L’Annalivaajudaratrobar-lesentreelbatibulldebaratallsanticsquehaviaasobredelmostrador.SelesvacalardenouasobredelnasivamirarseveramentalesduesnenesialTim.

—Siheuvingutafer-meperdreeltemps,millorésqueusenaneu—vadir—.Sócunhomemoltocupat.Noemfangràciaelsnens.Fiquenelnasentotitoquenaixò i allò imai compren res.Comaquestnenamericà; és…,bé,peròvosaltresnosabeudequiesticparlant,veritat?Estictrastornat.Emfasortirdepollegueraveurequehihagentquevolcomprarlesnostresboniquesantiguitatsperportar-lesaunpaísonnos’hiescauengens.Doncspelqueami…

—Ho comprenem perfectament, senyor Finniston—va dir l’Anna amb lasevaveuméssuau—.PerquèvostèéselsenyorFinniston,noésaixí?Jonomésvolia mirar aquests antics arreus de cavall que vostè té, si us plau. No elmolestarégairetemps.EstemresidintenlagranjaFinnistoni…

—Ah,alagranjaFinnistondieu!—vaexclamarl’anciàalegrant-se-lilacara—.Llavorshaureuconegutalmeugranamic,elvellivolgutJonathanFinniston.Elmeugranamic!

—ÉselsenyorPhilpot,elparedelsbessons?—vapreguntarlaJordi.—No, no; em refereixo a l’avi. Vam anar a escola junts—va dir el vell,

excitat—.Ah, jo podria explicar-vos cosesmolt curioses dels Finnistons i delcastellquevanposseirentemps!Sí,sí,heudesaberquesócundescendentdelspropietaris d’aquell castell, el que es va incendiar. Oh, les coses que podriaexplicar-vos!

I justament en aquell moment va començar l’aventura, l’aventura de laGranjaFinnistonqueelsCincnohauriend’oblidarmai.

CAPÍTOLIX

UNRELATMOLTINTERESSANT

L’Anna i la Jordimiraven fascinades a l’extravagant vellletmentre aquest lesanava explicant coses. Estava allà darrera del mostrador de la seva foscabotigueta d’antiguitats, envoltat per coses molt més velles que ell mateix; unhomenet encorbat amb només uns quants cabells al cap. Tenia una caronaarrugadaambelsullstantapatsperlesparpellescaigudes,quesemblavenmiraratravésdelesescletxes.

Lesduesnenesesvansentirestoradesensentirquel’anciàsenyorFinnistondescendiarealmentdelsremotsFinnistonsquevanviurealcastellFinniston.

—Peraixòesdiuvostèaixí,veritat?—vapreguntar l’Anna—.Parli’nsdelcastell.Justavuiensl’hanesmentatperprimeravegada.Perònitansolssabemexactamentonvaestar.Nohevistunasolapedraquanaquestmatíhemfetunvoltpertotalafinca.

—No,nopodríeu—vadir el senyorFinniston—.Va ser incendiat fins alsfonaments, i al llarg dels segles la gent ha anat agafant les pedres velles perconstruirtancats.Sí,vaserfamolt,moltíssimtemps.

—Quant?—vapreguntarLaJordi.—Vejam:elvancremarel1192,segledotze—vadirelsenyorFinniston—.

Enl’èpocanormanda,jasabeu.Heusentitparlaralgunavegadadelsnormands?Avuinoensenyenalesescolescomenelsmeustemps,aixíésquetalvegada…

—Clarquehemsentitparlardelsnormands!—vadirLaJordi,indignada—.Qualsevolnenhosap.VanconquerirAnglaterra,ielprimerreinormandvaserGuillemIelConqueridor,al1066.

—Vaja, està bé! Es veu que heu estudiat alguna cosa—va dir el senyorFinniston—.Bé,erauncastellnormand;mireu,comeld’aquestquadre,veieu?

Ielsvamostrarunacòpiad’unvellgravat.Lesnenesesvanquedarmirantelcastelldepedraallàrepresentat.

—Sí. És un castell normand —va dir La Jordi—. Era igual el castellFinniston?

—Tincunacòpiad’unvelldibuixonestàrepresentat—vadirl’ancià—.Jalabuscaréiuslaensenyaréalgundia.Uncastellpetit,perdescomptat,peròunexemplarmoltmaco.Bé,bé,nocrecqueusinteressinmoltaquestsdetalls.Comel van cremar no ho sé. Encara no s’ha pogut aclarir amb certesa. Corre lallegenda que va ser atacat de nit per l’enemic i que dins del castell hi haviatraïdors que li van calar foc, i mentre la gent del castell estava combatentl’incendi,l’enemicvaentrarielsvamataragairebétots.

—Llavors,suposoquedesprésd’aixòelcastellnoseguiriasenthabitable—vadir l’Anna—.Però és estrany que per cap lloc es vegi ni tan sols una solapedra.

—Oh,enaixòt’equivoques!—vadirelsenyorFinnistonambtotriomfal—.Hihapedresdelcastell,leshihapertotalagranja.Perònomésjoil’avisabemonestanara.Hihaunavellaparetambalgunesde lespedresdelcastell en lapart d’a baix, i hi ha un pou… però no, no haig de dir-vos aquests secrets.Podríeu explicar-los-hi als americans que vénen per aquí a comprar tots elsnostresvellstresors.

—Maifaremaixò,hoprometem—vandirambduesnenesalmateixtemps,ielTimvacolpejar amb la cuael terra comsi tambéellvolguésdonar la sevaparaula.

—Bé, potser l’avi vulgui mostrar-vos una o dues de les velles pedres delcastell—vadirelsenyorFinniston—.Peròhodubto,hodubto.Usdiréunacosaquepodeuveurealacasadecamp.Comtothomhosap,noéscapsecret.Heuvistlavellaportadelacuina,laquedónaalpati?

—Sí.Es refereixvostè a la portade roure rebladade clausde ferro?—vapreguntarl’Annaimmediatament—.Araestanmoltdemodacomportonsalescases corrents.Noaniràvostè a dir-nosque aquestaportade casade campésveritablementantiga.

ElsenyorFinnistonesvaportarlesmansalcapivagemegarcomsi lifesmal.

—De moda! De moda! On anirem a parar? Com és possible confondreaquesta bella porta antiga amb les ridícules còpies que veieu a les casesmodernes? On va el món, Senyor? No us adoneu que aquesta porta ésveritablementvelladesegles,iqueunavegadavapenjarsobregransfrontissesaun castell?No us n’adoneu de quan les coses són venerables amb el pas delsanys?

—Bé—vadirl’Anna,bastanttorbada—,nom’hefixatenlaporta,peròésque,mirivostè,aquellapartestàmoltfoscairealmentnopodemveure-lamoltbé.

—Sí,sí,moltagentvasempreambelsullsgairebétancats—vadirelsenyorFinniston—. Feu un cop d’ull a aquesta porta, palpeu-la, mireu el granpicaportesqueté.Penseuenlavellagentnormandaquefaseglesmartellejavalaportaambaquesttrucador.

LaJordivasospirar.Aquelltipusdecosesnoliinteressavaaellatantcomal’Anna.Desobteselivaocórrerunaidea.

—Però,senyorFinniston,sielcastellestavaconstruïtdepedra,comésqueesvacremarfinsalsfonaments?—vapreguntar—.Quèvasucceir?

—No he pogut esbrinar-ho—va dir el senyor Finniston tristament—. Heestat en totes les biblioteques antigues del comtat i he examinat tots els vellsllibres d’aquella època, i he regirat entre els vells pergamins de l’església deFinniston. L’única cosa que he pogut treure en clar és que el castell va serassaltatperenemics i,comjahedit,un traïdorqueestavadinsvacalar focalcastellalmateixtemps.Elssostresvancedir,ielcastellesvaveureenvoltatdeflamesdesdelsmerletsalsfossats.Elsgransmursesvanesfondrarcapadinsivancobrirlabase,ilafamíliaFinnistonvafugir.AlordFinnistonelvanmatar,peròlasevadonavarecollirelsnensielsvaamagar.Esdiuqueelsvaamagarala vella capella, la que està prop dels graners de la granja. Tal vegada els vaportarperunpassadíssecretsubterraniqueaniriadesdelscalabossos finsa lacapellamateixa.

—Quèdiu?Queencarahihaallàunavellacapella?—vapreguntarl’Anna—.Nolavancremartambé?

—No,nolavancremar.Encaraestàd’enpeus—vadirelsenyorFinniston—. L’avi us la ensenyarà. —Va moure el cap pesarosament—. Ara és unmagatzem per a grans. Llàstima, llàstima! Però, fixeu-vos, veureu que encaraestàplenad’oracions.

Les nenes es van quedar mirant-lo, preguntant-se què havia volgut dir.Començaven a pensar que havia d’estar unamica boig.Va romandre allà unaestonaambelcapinclinatsensedirres.Desprésvaalçarelsulls.

—Bé,aquestaés lahistòria, jovenetes,nouncontequalsevol, sinóhistòriadedebò.Vaocórrerfamésdeset-centsanys.Iusvaigadirquelcommés.

—Què?—vanpreguntarlesduesnenes.—Aquellcastell teniacellers icalabossos—vadir l’ancià—.El focnomés

vacremarfinsalterradelaplantabaixa,queestavafetdeterrapiconada,nodefusta,iperaixònovapodercremar.Elscellersielssoterranisnopodenhaverestat destruïts, continuen allà sense haver sofert danys. Això és el que porto

pensantdesquetincúsderaó.Peròonestanaquestscellersquehandetrobar-seintactes?

Parlava amb una veu tan profunda, que les nenes van arribar a sentir-seacoquinades.LaJordivaserlaprimeraatranquil·litzar-se.

—Però per què no s’han descobertmai els calabossos?—va preguntar—.Vull dir, segurament algú va pensar en ells i es va preguntar tanmateix onestariensituats.

—Bé, quan el castell es va esfondrar i van caure els murs, qualssevolentrades subterrànies van haver de quedar cobertes completament amb pedresenormementpesades—vadirelsenyorFinniston,mirantalesnenesambgranserietat—.Elscamperolsijornalersquevivienalvoltantseguramentnopodienmoure-lesiésprobabletambéqueestiguessinespantats.Potseraquestespedresvanestarenelmateixllocdurantanysimésanysfinsqueelventielscanvisdetemperaturavan trencar-les.Llavorsse lesvanemportarperconstruir tancats ibrocalsdepou.Peròjaperaquelltempstothoms’haviaoblidatdelscalabossos.Perquèaixòdeviaocórrerseglesdesprés.

Es va detenir i va estar rumiant algun temps. Les nenes esperavencortesamentquecontinués.

—Sí,tothomesvaoblidar,itothomsegueixoblidant-se—vadir—.Algunesvegadesemdespertoalameitatdelanitiempreguntoquèhihauràenaquellssoterranis.Ossosdepresoners?Calaixosdemonedes?Cosesficadesallàperlasenyoradelcastell?Nodeixodefer-metalspreguntes.

L’Annasesentiaincòmoda.Pobrevell!Viviaabsolutamentenelpassat.Laseva imaginació li havia teixit una fantasia vivent, una història que no teniafonament cert ni veritat demostrable. Li feia llàstima. Desitjava poder anar iveureelllocons’haviaalçatentempselvellcastell.Estariatotcobertd’herbesigrama, es bressolarien allà les ortigues, i a l’estiu onejarien les roselles.Probablement no hi hauria res en absolut que veure en el lloc on en tempss’haviaalçatunorgullóscastell,retalladeslessevestorrescontraelcel,amblesbanderes flamants en els merlets. La nena podia gairebé sentir els crits del’enemic que s’apropava en un galop furiós, i el soroll temible del xoc de lesespases.Vatenirunaesgarrifançaiesvaredreçar.

«Estictanbojacomaquestpobrevell—vapensar—.Emdeixoportardelafantasia.Peròésqueésuncontetanbonic…Alsnoiselsagradaràsentir-ho.Empreguntosil’americàestaràassabentat».

—Coneix aquest americà, el senyor Henning, la vella història? —vapreguntar,il’anciàesvaposarrígiddesobte.

—Lahistòriacompleta,no;noméselquehasentitalpoble—vadir—.Veaquí inofamésquefastiguejar-me.Liagradariaportarhomes iexcavar totel

paratge.Hosé.Seriacapaçdecomprartotalagranjaresmésqueperlocalitzarlasituació del castell, si realment sabés que hi havia quelcom de valor en elssoterranisdel’edificidesaparegut.Noliexplicareuresdelqueushedit,veritat?He parlat massa. Sempre em passa el mateix quan algú em fa sortir depolleguera.Ah,pensarqueelsmeusavantpassatsvanviurealcastellFinnistoniquearajoesticaquí:unpobrevellenunabotiguetad’antiguitatsalaqualnoveningú!

—Bé,nosaltresvindrem—vadir l’Anna—.Voliacomprar-lialgunsarreusdecavall,però jahofaréunaaltradia.Araestàvostènerviós.Seràmillorquedescansi.

Vansortirdelabotiguetagairebédepuntetes.—SantDéu!—vaexclamarLaJordi,excitada—.Noveigl’horad’explicar-

hoalsnois.Quinahistòria!Ienrealitatsemblaquetéungranfonsdedebò,nocreus,Anna?Proposoqueensdediquemadescobrironvaestarrealmentaquestvell castell. I després faremun registre a fons.Qui sap el quepodrem trobar?Camina,tornemalagranjaalmésaviatpossible!

CAPÍTOLX

UNABONARACIÓDECRITS

L’AnnailaJordi,ambelTimcorrentdavantd’elles,vantornaralagranjaperbuscar als nois, però no van poder veure’ls per cap part i es van donar pervençudes.Vanentrar a la casa i van trobar a la senyoraPhilpotpelantpèsols.Immediatamentesvanfercàrrecdelafeina.

—Els nois estan encara ajudant a arreglar el galliner—va dir la senyoraPhilpot—. Els Enrics se sentenmolt complaguts en tenir dos parells demansmés que els ajudin. Sempre hi ha alguna cosa que necessita reparació. Sipoguéssimadquirirunesquantescosesquenecessitemamburgència,untractornou,perexemple…Peròcostentant!Tambécalrepararelsgraners,iquantalsgalliners,estangairebéesfondrant-se.

—Esperoque lacollita seràbonaaquestany—vadir l’Anna—.Aixòseràunaajuda,no?

—Oh, sí, no deixem de resar perquè continuï el bon temps! —va dir lasenyoraPhilpot—.GràciesaDéu,lesvaquesdonenmoltallet.Noséquèfaríemsenseelsdinersquetraiemdelallet.Però,perquèvaigamolestar-vosambelsmeusproblemes,siheuvingutaquíapassarunesalegresvacances?

—Vostènoensmolestaicreiemqueésmoltamableperlasevabandaqueensdeixiajudar-launamica—vadir l’Anna—.Ensdisgustariaquenoenshopermetés.

Les nenes no van tenir cap oportunitat de poder dir als nois el que el vellsenyor Finniston les havia explicat. Ells estaven en els galliners amb els dosEnrics i en Nap-buf, martellejant i serrant alegrement. El Nap-buf estavaencantatdeteniratantagentquexiulavaambalegriaentornd’ell,imaldavapertransportar trossos de fusta d’un nen a un altre, en l’equivocada creença que

estavaprestantunagranajuda.LaNassuda,lagarsa,estavaallàtambé,perònoesguanyavatantessimpaties

comelNap-buf.Es llançava contra qualsevol clauo cargol brillant queveia iaixecavaelvolambellsensepreocupar-sedelsindignatscritsquelaseguien.

—Una altra vegada aquesta estúpidagarsa!—vadir en Juli, alçant el cap,enfurismat—. Acaba de prendre’m el clau just que em feia falta. Nassuda denomidescaradapernaturalesa!

Els bessons reien.Ara semblaven nens completament diferents: amistosos,divertits,servicials iformalets.EnJuli ienDickelsadmiraven:captreballeramassadifícilperaells,caphoraeralliureperaellssipodienajudaralseupareoalasevamare.

—Ensirritavapensarqueanàveuavenir,perquèensimaginàvemqueaixòlidonaria amamàmoltmés treball—va explicar l’Enric—. Pensem que si ensmostràvemgrollersambvosaltresmarxaríeu.Perònoheuvingutperdonarméstreball.Ajudeumoltíssim.Ésagradabletenir-vosaquí.

—Esperoquelesneneshagintornatja—vadirenDick—.Séquelavostramarenecessitaràajudaperalspèsols,amblaquantitattanenormequehauràdepelarperatantagent…Vejam,contantalvostreavi,gairebédotzepersonesperalmenjar.Uf,confioquelesneneshaginarribat!Ah,aquíveunaaltravegadalagarsa descarada!Vés amb compte, Juli, et va a prendre un d’aquests cargols!Nap-buf,fes-lafora!

Eldiminutgosd’aigüesesvallançarcontralabecudagarsa,lladrantamblaseva aguda veueta,molt content de tenir tants nens al voltant. LaNassuda vavolarfinsal’altdelgallinerivamourelesalesvolentdirambelsseusespetecscosesmoltgrolleresenveumoltaltarealment.

Elmenjarvasermésaviatgairebéunbanquet,pelnombredepersonesqueva concórrer. L’avi va arronsar l’entrecella quan va veure entrar al senyorHenningambenJúnior.AquestesvadirigiralseullocenlataulallançantalaJordi la seva millor ganyota. Però ella era tan bona com en Júnior en ferganyotes,ielsenyorHenning,quepercasualitatlavaveureferaquellaganyotagegantesca,esvaescandalitzar.

—Vinga,vinga,noi—livadir—.Perquèposesunacaratanlletja?NingúlivaexplicarquelaJordieraunanena.LasenyoraPhilpotsesentia

enrealitatmoltdivertida.LiteniasimpatiaalaJordiinopodiadeixardepensarquerealmenthauriaestatunnoimoltagradable.

—Escolti…senyorPhilpot,limolestariaqueportésdemàaquíaunamicperalmenjar delmigdia?—va preguntar el senyorHenning—.Es diuDurleston,senyor Durleston, i és una gran autoritat en antiguitats. Vol donar-me algunsconsells. Com recordarà, vostè em va parlar que tenia una vella caldera

encastadaa laparetd’undelsdormitoris ionenunsaltres temps lagent soliaficar brases per preparar escalfallits i maons i ficar-los entre els llençols. Hepensatque…

—Suposoquehapensatvostèquelapodriacomprar—vavociferardesobteelvellavidesdelseullocenlacapçaleradelataula.Vacolpejaralesestovallesamb el mànec del ganivet—. Doncs el primer que ha de fer és demanar-mepermísami,sap?Aquestacasaésmevaencara.Sócunvell,tincpropdenorantaanys,peròencaraconservoelcapferm.Nom’agradaqueesvenguinlescosesquehanpertangutalanostrafamíliadurantcentenarsd’anys.Nom’agrada.Ilidic…

—Vinga,vinga,avi,nos’excitivostè—vadirlasenyoraPhilpotamblasevaveumés suau—.No li sembla que ésmillor vendre coses velles que no va autilitzarmai,percomprareinesnovesofustaperrepararelsgraners?

—Per què no vendre-les-hi llavors a la nostra pròpia gent?—va vociferarl’avi,donantcopsunaaltravegadaambelganivet—.Treure-lesdelnostrepaís!Formenpartdelanostrahistòria!Vendreelnostredretdeprimogenituraperunplatdellenties,aixòéselqueestemfent!IaixòhodiulaBíblia,permeti’mquel’hidigui,senyorHenning,encasquenohosàpiga.

—Clarquehosé—vadirelsenyorHenningposant-seenpeusivociferantcom l’avi—. No sóc tan ignorant com sembla que vostè creu de mi. Hauriad’alegrar-li que un país pobre, arruïnat i retrògrad com Gran Bretanya hagiconservatalgunacosaavendreaunpaísbellipròspercomAmèricadelNord.Vostè…

—Ja n’hi ha prou, senyor Henning —va dir la senyora Philpot, amb taldignitat,queelsenyorHenningesvaposarvermelliesvaasseureatotcórrer.

—Ho sento, senyora—va dir—. Però aquest vell em treu de polleguera.Aquestaéslaveritat.Quinamoscalihapicat?Totelquevulléscomprarcosesque vostès volen vendre. Vostès necessiten tractors nous, jo vull andròminesvelles,iesticdisposatapagar-les.Nomésestractad’això:decomprarivendre.

—Andròminesvelles!—vavociferardenoul’avi,copejantaquestavegadaambelseugot—.Lidiuvostèandròminavellaaaquestaantigarodadecarretaqueensvacomprar?Peròsitémésdedos-centsanys!Lavaferelmeubesavi,ellm’hovaexplicar,quanjonoeramésqueunnoi.NotrobaràvostèunaaltrarodacomaquestaaAnglaterra.Aquestarodaesvaferabansquehaguésnascutelprimernord-americà.Lidicavostè…

—Vinga,vinga,avi, jasapqueesposaràmalalt si segueixaixí—vadir lasenyoraPhilpot,iesvaaixecariesvadirigiral’ancià,queestavatremolantdefúria—.Vostèpertanyalsvellstemps,inoliagradenelstempsnous,ijonol’hicensuro.Peròlescosescanvien,jasapvostè.Calmi’sivinguiambmiaestirar-

seunaestoneta.Sorprenentment, l’ancià va permetre que la senyora Philpot el tragués de

l’estada.Elssetnenshavienromàsencompletsilencimentreesvadesenvoluparla discussió. El senyor Philpot, amb aire disgustat, va trencar el seu silencihabitualivadirigirunespoquesparaulesalsenyorHenning,quitambéteniaunaexpressiódedisgust.

—Unatempestaenungotd’aigua—vadir—.Aviatpassarà.—Hum! —va dir el senyor Henning—. M’ha espatllat el menjar. Vell

egoista,ignorantirude.—No és veritat—va dir un dels bessons, amb una veu que tremolava de

còlera—.És…—Jan’hihaprou,Enric!—vadirelseupare,ambveutansevera,queEnric

va callar d’improvís, però va començar a xerricar les dents per mostrar queencaraestavaenfadat, fentunsorollmolt curiósa la taula,que llavors s’haviaquedat silenciosa. En Júnior havia romàs callat com un ratolí tot el temps,espantatdavantelfuriósancià.Timhaviadeixatanarunspocsipetitsgrunys,iel Nap-buf havia sortit disparat de la cuina tan aviat l’avi havia començat acridar.

La senyora Philpot va tornar i es va asseure, amb aire de tristesa i decansament.EnJulivacomençaraparlar-lidelaJoanetaidelsametllats,iaviatvaaconseguirfer-lasomriure.Finsi totvariurealegrementquanlaJordi livaexplicar que havien portat sis ametllats per donar-los-hi al Bill per haver-losportatenel«Land-Rover».

—Josécomsónaquestsametllats—vadeclararenJúnior—.Unasetmanavaigcomprarmésdetrenta.Sónsenzillamentmeravellosos.

—Trenta!Noésd’estranyar llavorsque tinguisaquestacarade llunaplena—vadirlaJordi,abansdepodercontenir-se.

—Carade llunaplena, tu!—va replicar en Júnior, sentint-se foradeperillambelseuparealcostat.

Vasentirunsobtatiominósgrunyitsotalataula,vasentiruncàlidalèenlanuacamaivadecidirnodirresmés.S’haviaoblidatcompletamentdelvigilantTimmy.

EnJulivapensarquehaviaarribatl’horadetenirunaconversaunamicamésalegre ivacomençaraparlar-lia lasenyoraPhilpotdelsgalliners ide labonatascaqueestavenfentapedaçant-loscontralapluja.ElsenyorPhilpotescoltavatambé, assentint de tant en tant amb una inclinació de cap, fins a arribar aprendrepartenlaconversa.

—Sí,sabeumanejarbélesmans,nois.Vaigferuncopd’ullquanvaigpassarperallà.Bontreball!

—També l’Enriqueta és bona —va dir l’Enric immediatament—. Ella hareparataquestracóperonentrenlesrates.Noésveritat,Enric!

—Jovoliaajudar,papi,peròm’hanforagitatcomsifosungossarnós—vadir en Júnior amb to de queixa—.Novolen que estigui amb ells.Això em fasentir-mesolet,papi.Nopodriasortirambtuaquestatarda?

—No—vadirelparesecament.—Siusplau,papi—vainsistirenJúniorambveuqueixosa—.Deixa’manar

ambtu,papà!—No!—varepetirelpare,exasperat.Tim va deixar anar un nou gruny. No li agradaven les veus irritades. No

podiacomprendreperquèhihaviaallàtantesdisputesiromaniaenpeus,tibantia l’aguait, fins que la Jordi li va donar un suau copet amb la punta del peu.Llavorsesvaestirar,posantelcapsobreelspeusdelasevamestressa.

Tothom es va sentir content quan el dinar va acabar, encara que els platshavien estat deliciosos. Les nenes i l’Enriqueta van insistir que la senyoraPhilpothaviaderetirar-seadescansarmentreellesllevavenlataulaifregavenlavaixella.

—Bé,procureumostrar-vosamables ambEn Júnior aquesta tarda—vadirella enmarxar-se—.Es quedarà completament sol quan el seupare se’n vagi.Permeteu-liqueestiguiambvosaltres.

Ningúvacontestar.Notenien lamenor intenciódepermetrequeenJúniorestigués amb ells. «Marrec aviciat i sense educació!», va pensar la Jordi,escombrantambtantaforçaquegairebévatombaral’Anna.

—Juli—va dir en veu baixa, agafant-lo al costat de la porta quan el noisortia—, l’Anna i jo tenim una cosa interessant que explicar-vos. On estareuaquestatarda?

—Suposo que als galliners—va dir en Juli—.Allà us esperarem a tu i al’Anna.Podremveure’nsdinsd’unamitjahora.

EnJúniorteniabonaoïda.VaescoltarexactamentelquelaJordihaviadit,ideseguidaesvasentirpledecuriositat.Quèeraaquestacosataninteressantquela Jordi volia contar als nois? Era un secret? Perfectament; ja procuraria ellassabentar-se.

Iaixí,quanlesnenesvanacabarelseutreballivanenfilarcapalsgalliners,enJúnior lesvaseguirdiscretamentacertadistància.EsvamantenirsenseservistfinsquevaobservarcomlaJordi i l’Annadesapareixienenungallineronelsaltresestaventreballant,illavorsesvaarrossegarfinsaunracódel’exteriorivaenganxarl’orellaaunforatquehihaviaalafusta.«Faréqueespenedeixindetenir-metanapartat!Javeurancomsí!».

CAPÍTOLXI

UNAXERRADAMOLTEXCITANT

Els nois estaven ocupats donant cops de martell i serrant, i les nenes es vanasseure a esperar que parés el soroll. Estava per allà el Nap-buf, fent saltsridículsambtrossetsdefustaalaboca,ilaNassuda,lagarsa,s’haviaenamoratdesobtedelsencenallsquearacobrienelterra,icorriaentreellsdonantxisclesipicant-los.

Fora, les gallines escatinejaven i lloquejaven, i no lluny d’allà els ànecsnyequejavensorollosament.

—Aquestssónelssorollsqueamim’agradasentir—vadirl’Anna,asseient-seenunsacquehihaviaenunracó.Vaalçarlaveuisobreelterrabastalldelesmartellades li va cridar a enDick—:Necessites que et donem un cop demà,Dick?

—No, gràcies —va respondre en Dick—. Vaig a acabar aquesta part idesprés farem un descans per escoltar el que hàgiu d’explicar-nos. Vosaltresasseieu-vos iadmireu lanostrameravellosaobradefusteria.Sincerament,crecqueguanyariamolteslliuresalasetmanasiemdediquésaaixò.

—Vésambcompte,lagarsavaaprendre-te’ls!—vacridarlaJordi.Timvadonar un salt com si fora a perseguir a la Nassuda, i la garsa va volarpromptamentfinsaunabigaiesvaposaradeixaranarallàTotgrallantambunso semblaven rialles. El Tim va pensar que era per descomptat un ocellmoltexasperant.Vatornaraestirar-sedecop.

Finalment, els nens van acabar la tasca en què estaven capficats i es vanasseure,passant-selesmanspelsmullatsfronts.

—Bé, ara podeu explicar-nos les novetats—vadir enDick—.Encara sortque ens hem lliurat del pesat d’en Júnior; no hauria sigut d’estranyar que li

hagués clavatper errorunesquantespuntades si haguésvingut amolestar-nosaquesta tarda.—Va imitar la parlaqueixosadel Júnior—:Si usplau, deixa’manarambtu,papí!

Fora, amb l’orella enganxada al forat, en Júnior va estrènyer els punys.GustosamentlihauriaclavatunesquantespuntadesalDickenaquellmoment.

La Jordi i l’Anna van començar a explicar als quatre nens el que el vellsenyorFinnistonelshaviaditaquellmatí.

—Es tracta del castell Finniston—va dir l’Anna—. El vell castell que vadonarelseunomalpobleialagranja.L’anciàqueenshaexplicat totaixòesdiu tambéFinniston i encaraque sembli estranyésdescendentdelsFinnistonsquevanviurealcastellfamoltssegles.

—Semblaques’hapassatlamajorpartdelasevavidatractantdedescobrirtotallòrelatiualvellcastell—vadirlaJordi—.Diuqueharebuscatalesvellesbibliotequesialsdocumentsantiquíssimsqueesconservenal’esglésiaperpoderesbrinaralgunacosaquelipermetireconstruirlahistòriadelcastell.

Foradelgalliner,enJúniorcontenial’alèpernoperdreniunasolaparaula.Com?Elseuparelihaviaditquenopodiatreure-liunasolaparaulaaaquellvellsenyorFinnistondelabotigad’antiguitats,niunaparaulasobreelcastellisobrelasevahistòria,initansolssobreonestrobenlesruïnes…Llavors,perquèl’hihavia explicat a l’Anna i a aquell antipàtic noi que era la Jordi?En Júnior sesentiairritatiesvadisposaraescoltarambmajoravidesaencara.

—Explica la història que al segle XII uns enemics van venir a atacar elcastellunanitiquejahihaviatraïdorsal’interior,elsqualslivancalarfoc,perlaqualcosalagentdelcastellvahaverdededicar-seacombatrel’incendiinoestavenpreparatspera la lluita—vadir laJordi—.L’interiordelcastellesvacremarfinsalsfonaments,idespréselsgransmursdepedraesvanesfondrarcapadintre,formantenormesmuntsquevancobrirelllocons’haviaalçatelcastell.

—Uf!—vadirenDick, imaginant-s’hotot—.Quintrosdenitvahaverdeseraquella!Suposoquetothommoririaperlesarmesopelfoc,no?

—No,alasenyoradelcastellnolavanmatar,iesdiuquevatraslladaralsseusfillsalacapelletaqueestàpropdelacasadecamp(percert,bessons,hemd’anaraveure-la)iqueallàvanromandreforadeperill.Siguicomsigui,algunsmembresdelafamíliavanhaverd’escapar,perquèundelsseusdescendentséselpropietarid’aquestabotiguetad’antiguitats,elvellsenyorFinniston.

—Aixòéstremendamentinteressant—vadirEnJuli—.Onestavasituatelcastell?Hauriadereconèixer-sefàcilmentacausadelesgransmassesdepedresquevancaurequanesvanesfondrarelsmurs.

—Doncsno,aranoestanallà—vadirlaJordi—.ElsenyorFinnistonopinaquequanelventielscanvisdetemperatureslesvantrencarentrossosméspetits

vanserretiradespelspagesosicamperolsquevivienpelsvoltants,perconstruirtancatsobrocalsdepou.Diuquehihaalgunesenaquestagranja.Elltampocsaponvaestarentempselcastell,perquèelparatgedeuestarcobertd’herbes,isinohaquedatcappedracomareferència,nohadeserfàcillocalitzar-ho.

—Però,oh, Juli, comm’agradariaquepoguéssim trobar-lo!—vaexclamarl’Annaambveuexcitada—.Perquè,comdiuelsenyorFinniston,elscellersielscalabossos,probablementsegueixenonestaven, intactes.Feu-voscàrrec,ningúva poder descobrir-los durant anys a causa de les pesades pedres allàamuntegades, i quan es van emportar les pedres, la gent s’haviaoblidat de totallòrelatiualcastellialscalabossos.

—Caram!, llavors encara poden seguir on estaven, amb el que sigui ques’haguésguardatenellsfacentenarsd’anys—vadirenDick,excitat—.Potserquehihagiallàcosesd’unvalorincalculable,tanvellescomelspujols.Vulldirque fins i tot una vella espasa trencada valdria el seu pes en or per ser tanantiquíssima. Bé, no diguem ni una paraula de tot això davant de l’americà,perquèéscapaçdeposar-seaexcavarentotalafinca.

—Això, ni pensar-ho —va dir la Jordi—. No s’assabentarà d’una solaparaula.

Ai! Poc sospitava la Jordi que ni una sola paraula se li havia escapat alJúnior, l’orella esquerra del qual encara estava enganxada al forat de la fusta.Tenialacaravermelladesorpresaisatisfacció.Vajaunsecret!Quèdiriaelseupare?Calabossos!Potser plensd’or i de joies i de tota classe de coses!Esvafregar les mans encantat pensant que aviat donaria una lliçó a aquells nensantipàtics,doncsquanelseuparetornés,l’hiexplicariatot.Quinagràcia!

TimvasentirelsorolletquevaferenJúniorenfregar-selesmans,is’alçàgrunyint, amb les orelles empinades. ElNap-buf grunyí també, un sorollet enminiaturaqueningúesvaprendreseriosament.ElTimvasentirdespréscomenJúniors’escapoliaambelmajorsilencipossible,pledeporperquèhaviasentitgrunyiralgossàs.ElTimvagrunyirdenouiseguidamentvabordarambforça,correntcapalaportatancadadelgalliner,queesvaposaraesgarraparamblespotes.

—Algúésfora,ràpid!SiésenJúnior,eltiraréalmuntdelfem!—vacridarenDick, i va obrir la porta de bat a bat. Tots van sortir a patolls i vanmirarentorn,perònohihavianingú.EnJúniorhaviamarxatcamesajudeu-meiestavaaraforadeperilldarreredelatancaméspropera.

—Quèera,Tim?—vapreguntar laJordi.Esvatornarcapalsaltres—.Potserquehagisentitalesgallinesfurgantpropdelaporta—vaexplicar—.Nohiha ningú per aquí. Per un moment he temut que fos aquest mala bèstia delJúnior.Nodubtariaenexplicar-li-hototalseupapi.

—Escolteu,bessons:elsenyorFinnistonensvadirqueunadelescosesqueesva salvardel castell,oque talvegadaesva trobardesprés,va serunagranportaderoureambreblonsdeferro—vadirl’Anna,ques’haviaenrecordatdesobte—.Noésaquestaunadelesportesdelavostracuina?

—Sí,deuserlaportaquedónaalpassadísfosc—vadirEnric—.Vosaltresno us haureu fixat gaire perquè gairebé sempre està oberta, i aquella part estàmoltfosca.Araquehodieu,caicenelcomptequemoltbépodriaprovenirdelcastell. És enormement gruixuda i forta. Em pregunto si el papà estaràassabentat.

—L’hi direm —va dir l’Enriqueta—. Bé, i si alguna vegada sortíssim abuscarellloconvaestarelcastell?Sipoguéssimtrobar-lo!Creieuquesitrobemelscellersielscalabossosplensdecaixesidecoses,enspertanyerien?Lagranjaperdescomptatpertanyalanostrafamília,itotalaterradelsvoltants.

—Sí?Bé,doncsllavors,naturalment,totelqueestrobienaquestaterraseràvostre—vadirenJuli.

—Podríemcomprar unnou tractor!—vandir els bessons, a l’uníson, ambidènticaveuexcitada.

—Vingaabuscararamateix—vaproposar laJordi,ambveutanenèrgica,queelTimesvaincorporariesvaposarabordar.

—No.Hemd’acabarabansaquesttreball—vadirenJuli—.Vamprometreque ho faríem. Sobra temps per tafanejar, ja que ningú està assabentat d’aixòexceptenosaltres.

Naturalment, en Juli estava equivocat. En Júnior ho sabia, i en Júniorpensava explicar-li al seu pare tot el secret tan aviat com pogués. Li costavatreballesperarelseuretorn.

—Bé,seràmillorquetornemacasa—vadirlaJordi—.LivamprometrealasenyoraPhilpotqueagafaríemalgunsgerdsperalsopar,aixíésquevingaabuscarpaneretesiacomençar.Oh,esperoquelocalitzemelparatgedelcastell!Esticseguraquesomiaréambellaquestanit.

—Bé, procura somiar on està el lloc—va dir en Juli, ambuna riallada—.Així, demà almatí podràs portar-nos sense dubtar al lloc exacte. Suposo quevosaltresnotindreulamenoridead’onés,veritat,bessons?

—No—vandirelsdos,arronsantl’entrecella—.Nilamenoridea.Il’Enriquetavaafegir:—Heuvist comés degran la finca, i suposoquepodria estar construït en

algunapartdelsnostresterrenys.—Sí,peròprobablementpropdelacrestad’unpujol—vadirenJuli—.Com

sabeu, els castells solien dominar el terreny dels voltants, per poder albirarfàcilment als enemics que s’apropessin. I amés, la Jordi va dir que el senyor

Finnistonelsvaparlarquelasenyoradelcastellvaescaparambelsseusfillsielsvaportarforadeperillalacapella,quenohauriad’estarmoltlluny.Sospitoqueelparatgedelcastellnohaviad’estaramésdistànciaqueamigquilòmetredelacapella,laqualcosaredueixl’extensióoncalbuscar.Apropòsit:hemdeferuncopd’ullaaquestacapella;resultainteressant,encaraquel’haginutilitzatcomamagatzemdurantanys.

Lesnenesvanestaragafantgerdslarestadelatarda,ielsnoisvanacabarlesseves tasques. Van tornar a la casa de camp per prendre el te, sentint-seagradablement cansats. Les nenes ja estaven allà, posant la taula. Es vanprecipitarcapalsbessons,ilaJordivaparlarexcitadament:

—Bessons!Hemestatmirantlavellaportatatxonadadeclaus.Ésmagnífica!Veniuaveure-la,JuliiDick.Sinoprocedeixdelvellcastell,josócl’emperadriud’Hongria.

Elsvaconduirfinsalagranportaques’obriadesdelacuinaalpassadísqueportavaalpati.Ambmoltadificultat,lavamourepertancar-la.Totsvanmiraratentament.Es comprenia que a la Jordi li hagués costat treballmoure-la.Eramassissa i forta, feta de roure vellíssim. Grans reblons de ferro havien estatintroduïts en la fusta tan profunda i fermament, que només destruint la portas’haurienpoguttreure.Hihaviauncurióspicaportesdeferroenelcentredelapart exterior, i la Jordi el va aixecar i el va deixar caure dolçament. Un sordretrunyvaressonaralacuinaivaferferalsaltresunesgarip.

—Suposo que era el picaportes que utilitzaven les visites que anaven alcastell—vadirlaJordi,rient-sedavantlescaresdesorpresadelsaltres—.Armasuficient soroll com per despertar a qualsevol i donar l’alerta als sentinelles.Creieuqueeralaportaprincipaldelcastell?Ésbastantgrancomperaaixò.Deupesarunsquantscentenarsdequilos.

—Mireu,allàestàenJúnior!—vadirl’Annaenveubaixa—.Estàsomrientmoltmaliciosament.Quècreieuqueestaràtramant?M’agradariasaber-ho.

CAPÍTOLXII

REALMENTMOLTEMOCIONANT

Al’horadelte,enJulilivaparlaralasenyoraPhilpotsobrelavellaportadelacuina.

—Ésunabellaportaantiga—vadirelnen—.Creuvostèqueprocedeixdelcastell?

—Sí,aixòdiuen—vacontestar lasenyoraPhilpot—.Però l’avi sapd’aixòmoltmésquejo.

L’avinoestavaassegutalataula.S’haviaescarxofatalasevaenormeivellabutacaalcostatde la finestra,ambelNap-bufals seuspeus.Estava fumant lasevapipaafablementambunatassadetesobrel’ampitdelafinestra.

—Dequèestracta?—vapreguntarl’ancià—.Parleuenveualta.EnJulivarepetirelquehaviaditalasenyoraPhilpot,il’anciàvainclinarel

capassentint.—Oh, sí! Aquesta porta és per descomptat del castell. Està feta amb la

mateixafustaderourequelesbiguesdelsgranersielsterresdelsdormitorisdedalt.Tambéaquesttipusamericàm’haestatfastiguejantambaixò.Emvaoferircinquantalliuresperlaporta.Cinquantalliures!Noacceptarianimil!Quèpintaaquesta vella porta penjada en una casa recentment construïda d’aquell paísamericà?No.Heditquenoihoseguirédientfinsaquedar-meronc.

—Està bé, avi, no s’irriti —va dir la senyora Philpot, que després li vaindicaraenJulienveubaixa—:Canviaràpidamentdetema,ol’avicomençaràamblasevamaniadesempre,pobravell.

EnJuliesvaesprémerelcervellperbuscaruntemanou, iafortunadamentvarecordarelsgalliners.Deseguidalivacomençaraexplicaral’avitotelquehavienfetaquellatarda,il’anciàesvacalmarimmediatamentivaescoltaramb

plaer. El Nap-buf, que havia corregut espantat cap als bessons tan aviat coml’anciàhaviacomençatacridar,va tornaralcostatd’ell iesvaestiraralsseuspeus.ElTimvadecidirtambéapropar-seaells,iaviatl’avitornavaasentir-secompletamentfeliçxuclantlasevavellapipa,ambungosalsseuspeusil’altredescansant el seu tros de cap a sobre del seu genoll. Estava demostrat que enTimvolia,enefecte,al’avi.

ElsenyorHenningnovatornaraquellanit,peraalleujamentdetots,peròvaarribar l’endemà poc abans del dinar, portant amb ell a un prim homenet queportavagruixudesulleresialquevapresentarcomasenyorRichardDurleston.

—ElgransenyorDurleston!—vadirorgullosament—.Sapmésdelesvellescasesd’Anglaterraquequalsevolaltrapersonadelpaís.M’agradariaensenyar-liaquestavellaportadesprésdeldinar,senyoraPhilpot,iaquestaestranyaoberturadelaparetdeldormitorid’adaltques’usavaperconservarbrases imaonsperescalfarelsllitsfasegles.

Afortunadament,l’avinoestavaallàperposarobjeccions,idesprésquevanhaver dinat, la senyora Philpot va conduir al senyor Durleston fins a la vellaportarebladadeferro.

—Ah,sí!—vadirelforaster—.Completamentautèntica.Unexemplarmoltbell.Jodevostè,ofeririadues-centeslliures,senyorHenning.

Comlihauriaagradata lasenyoraPhilpotacceptarsemblantoferta!Quinadiferènciaseriaperaellaenlamaneradeportarlasevacasa!Vasacsejarelcap.

—Tindrienvostèsqueparlar amb l’avi—vadir—.Peròem temoquediràque no. Ara el portaré a vostè a veure l’estrany buit que hi ha en un delsdormitoris.

Vaportar al senyorHenning i al senyorDurlestonadalt, i elsquatrenensvananardarrere,seguitspelTim.Realmenteraunaestranyaoberturalaquehihaviaalaparet.Teniaunaportelladeferroforjatbastantsemblantalaportellad’unaantigaestufa.Dinshihaviaunagrancavitatque indubtablements’haviautilitzatcomunaespècied’estufaoncol·locarmaonsperportar-losalsllitsfreds.Algunsdelsvellsmaonsencaraestavenallà,efectivament,ennegritsperlacalorquehavienrebutseglesenrere.LasenyoraPhilpotvatreureelquesemblavaseruna pesada safata de ferro de vores guarnides. Hi havia en ella antiquíssimstrossosdecarbó.

—Aquesta safata s’utilitzavaper conservar les brases abansde ficar-les enelsescalfallits—vadir—.Encaraconservemund’aquestsescalfallits;aquíalaparet,mirinvostès.

Els quatre, tan interessats com els dos homes, van mirar l’escalfallits decoure,lluentalaparetambunafortalluentorvermellosa.

—Lesbraseses ficavenaquí—vaexplicar lasenyoraPhilpotalsnens—, i

després aquesta espècie de paella era portada amb un llargmànec per tots elsdormitorisilahideixavenunsminutssobrecadallitperescalfar-los.Iaquestacuriosacavitatdelaparetés,comjaushedit,ésellloconlagentdefamolts,moltíssims anys, ficava les brases i elsmaons que, una vegada escalfats, erenembolicatsenfranel·laperposar-losenelsllits.

—Vaja,vaja!Totaixòésmoltinteressant.Iésmoltestranyveurecosesaixítanbenconservades—vadirelsenyorDurleston,mirantl’oberturaatravésdelsgruixuts vidres de les seves ulleres—. També podria vostè fer una oferta peraquestes coses, senyor Henning. És un interessant lloc antic aquest. Crec quehauríemdeferuncopd’ulltambéalsgranersialsedificisexteriors.Potserquehihagialgunescosesquepuguivostèadquiriravantatjosament.

LaJordivapensarqueeraunasortqueelsbessonsnoestiguessinallàinopoguessinpertantescoltaraquellesparaules.Semblavencompartirambl’avilamateixa aversió a desprendre’s de qualsevol dels tresors pertanyents a la vellacasa de camp. La senyora Philpot va guiar als dos homes escales avall, i elsquatrenensvananardarrere.

—Jom’encarregarédeportaralsenyorDurlestonalavellacapella,senyora—va dir el senyor Henning, i la senyora Philpot ho va aprovar amb unainclinaciódecap.

Es va apartar d’ells i es va apressar a tornar a la cuina, on tenia un pastísposatalforn.ElsquatreesvanmirarienJulivaassenyalaralsdoshomes,queenaquellmomentsortiendelacasa.

—Anem nosaltres també? —va proposar—. Encara no hem vist aquestacapella.

Així, doncs, van seguir als dos homes i aviat van arribar davant un alt iestranyedificiambboniquesfinestretesambarcsobertesalapartaltadelsmurs.Es van quedar a la porta, a alguns passos de distància dels dos homes, i vanmirarmeravellats.

—Sí,de seguidaesnotaqueva ser en tempsunacapella—vadir en Juli,parlant instintivament en veu baixa—.Aquestes finestres tan boniques, aquestarcd’allà…

—Ilaimpressióquecausa—vadirl’Anna—.Aracomprencperquèl’anciàsenyorFinnistonvadira la tendaqueencaraque lacapellaeraaraungraner,estavaencaraplenad’oracions.Esnotaqueaquílagentveniaaresar,nousdónaaquesta sensació? Quina capelleta tan bufona! Quina llàstima que la utilitzincomamagatzem!

—Emvaexplicarunvelldelpoble,unque téuna tendad’antiguitats—vadirinopinadamentelsenyorDurleston—,queunatalLadyPhillippa,quevaserentempslasenyoradelcastell,portavaaquíalsseusquinzefillsaensenyar-los

lesoracions.Ésunahistòriabonicaiprobablementcerta.Lescapellessesolienconstruirpropdels castells.Empreguntoquincamíagafarienper anardesdelcastellalacapella.Ésclarquecomdelcastellnoquedaelmenorrastre,nohopodremsabermai.

—M’agradaria comprar aquesta capella, enderrocar-la i portar-la pedra apedra a la meva propietat als Estats Units —va dir el nord-americàentusiàsticament—. És un bonic exemplar, veritat? Causaria un efectemeravellósalesmevesterres.

—Nopucaconsellar-liaixò—vadirelsenyorDurleston,bellugantelcap—.No seria de bon gust. Vingui a aquests edificis exteriors. Pot ser que hi hagialgunacosainteressantentrelesvellesandròmines.

Van sortir, i els nens es van quedar darrere extasiats amb la capelleta. Hihavia allà ordenades piles de sacs de grans i de productes que semblavenfertilitzants. Una gata tenia tres gatets arraulits en un dels sacs, i una colomaparrupejavaenalgundelsarcsdelsostre.Eraunsomoltafable,elmésapropiatperaaquellllocpetitisilenciós.Elsnensvansortircalladamentsensesentir-seinclinatsaseguirperméstempsalpretensióssenyorHenning.

—Encarasortquel’altrehomelihatretdelcapl’absurdaideadedesmuntarla capella pedra a pedra—va dir l’Anna—. Em resultaria insuportable veurecomaquestanticideliciósedificiésenderrocatfinsalsfonamentspertraslladar-hoacontinuacióasàpigaDéuon.

—Sembla que t’has enfadat de debò,Anna.Gairebé estàs tan furiosa coml’avi—va dir en Juli, agafant a la seva germana del braç—. No crec que elsenyorHenningpuguicomprarlacapella.Niencaraqueoferísperellaunmiliódedòlars.

—Ami em sónmolt simpàtics els americans—va dir l’Anna—. Però noprecisament el senyor Henning. Aquest vol comprar història com qui comprabombonsocaramels.

Elsaltresesvanficarariure.—Bé—vadirenJuli—,quèemdieudedonaruntombaraperveurequin

pla tracem respecte a la localització del castell? M’imagino que tots estemd’acordenquènopotestarmoltllunydelacapella.

—Sí, en això estemd’acord—va dir enDick—. I també ho estemque elcastelldeviaestarprobablementenunpujol.Eldolentésqueenaquestagranjahihatantspujols,quetrigaríemunanyarecórrer-lostots.

—Vingad’antuvi al pujolmésproper—vadir la Jordi—.Ah,mireu, aquíestanelsbessons!Anemacridar-los.Potserqueelsagradivenir.

Elsbessonsesvanaproparivandirquesí,queperdescomptatelsagradariamolttractardelocalitzarlesrestesdelcastell.

—Peròpodríemtrigaranys—vadirEnric—.Potestarenqualsevolpartdelagranja.

—D’antuviensproposemexaminaraquestprimerpujol—vadirenJuli—.Vinga,Tim;vinga,Nap-buf.Caram,aquíestàtambélagarsaNassuda!Note’mposisenlesespatlles,Nassuda.Tincenmoltaestimaalesmevesorelles.

—Chack—vaclacarlagarsa,ivavolarcapalsbessons.Van pujar pel pujol. Però allà no es veia més que herba. Herba per tots

costats.Vanarribaraungranmonticleiesvanquedarmirant-ho.—Untalpmoltgranéselquehad’haverfetaixò—vadirenDick.Lafrasevaferriureatots,perquèelmonticleeratanaltqueelsarribavaa

lesespatlles.Alpeupodienveure’scausdeconills,encaraqueerapocprobableque els utilitzessin, ja que la gran malaltia dels conills, la mixomatosi,pràcticamentelshaviaexterminatatotsenlagranjaFinniston.

Timnopodiaveureuncaudeconillssenseposar-seafurgarimmediatament,iaviatellielNap-bufestaventirantterrasobretothom.ElNap-buferaelbastantpetitcompercolar-seenunadelscaus.Vaserelquevafer,ivatornaralspocssegonsportantalgunacosararíssima:unapetxinad’ostra.EnJuli,estupefacte,lahivallevardelaboca.

—Mireu, una petxina d’ostra, i estem a centenars de quilòmetres delmar!Comhapogut arribar aquí?Entra una altra vegada,Nap-buf.Furga fort,Tim.Ànim!Sem’estàocorrentunaidea.

Alpoc temps,entreel treballdelTim i lesexploracionsdelNap-buf, jahihavia sobre l’herba tota una col·lecció de petxines de cloïsses i d’ossos dediferentsgrandàries.

—Ossos!—vadirl’Anna—.Noseranossosdepersona.Noemdiguis,Juli,queaquestmonticletapavaunatombaantigaoalgunacosaperl’estil.

—No.Peròésunamicamésexcitantencara—vadirenJuli—.Esticgairebésegurqueestractad’unvellabocacuines.

—Unabocacuines!Quinamenademotésaquest?—vadir laJordi—.Oh,mireu,enTimportaunaltremuntdepetxines!

—Un abocacuines és el que podríem anomenar l’abocador de les èpoquesantigues —va explicar en Juli, al mateix temps que recollia algunes de lespetxines—. Sovint era molt gran, quan abastava totes les escombraries quesortiendelescasespairals…odelscastells.Cosescomaossosipetxinesnoespodreixencomunesaltresescombraries,icrecquehemtrobatl’abocacuinesdelvellcastell.Quinatroballamésmagnífica!Arasabemunacosamoltimportant.

—Què?—vanpreguntartots,excitats.—Doncs sabem que el castell havia d’estar situat en alguna part d’aquest

pujol—vadirenJuli—.Elmésprobableésquel’abocacuinesnoestiguéslluny

dels seusmurs.Estemsobre lapista, exploradors, estemsobre lapista.Vinga,endavant,continuem!Desplegueu-vos.Examineutotelterrenypamapam.

CAPÍTOLXIII

ENJÚNIORMUNTAUNASORPRESA

Els sis nens van sentir de sobte una onada d’excitació.AlTim li va passar elmateixiesvaposarabordarsorollosament.ElNap-bufesvauniral’estrèpit,ilagarsavacomençaraballard’unaespatllaal’altred’Enricclacantroncament.EnJúnior,queelshaviavistposar-seenmarxaiqueestavaespiant-los,miravasorprès des de darrere d’unmatoll en una tanca propera.Aquè es deuria totaaquellaexcitació?QuèhaurientrobatenTimielNap-buf?

Vaveurecomelssisnenss’escampavenicomençavenapujarapocapocpel gran vessant del pujol. Tim els seguia, bastant perplex. Li hauria agradatsaber què era el que estaven buscant, i llavors també ell podria ensumar. EnJúniorseguiaforadeperilldarreredelatanca.Compreniaquesianavamassaapropdarreredelsnens,Tims’adonariaiesposariaabordar.

Desobte,elsEnricsvanllançaruncrit.—Eh! —Els altres van interrompre la seva recerca i van veure com els

bessonsesposavenafersenyalsmoltnerviosos—.Quèensdieud’això?Veniuimireu!

Totsvancórrercapalsbessons,queestavenalavorad’unpetitpromontoriaunsdos-centsmetrespersotadelacrestadelpujolquepujavasuaument.

—Mireu!—va dir l’Enric, fent un moviment circular amb el braç—. Noseriaaquestunllocprobableperal’assentamentdelcastell?

Els quatre es van quedar mirant la gran depressió superficial queassenyalaven els bessons. La seva forma era com la d’un plat molt pla, perdescomptat suficientment gran perquè allà hagués estat construït un castell.Estavacobertd’herbamoltespessa,decolorunamicamésfoscquelesherbesdelsvoltants.

EnJulivadonaruncopetal’espatllaal’Enric.—Sí,senyor.M’apostoalgunacosaalfetqueaquíésonvaestarentempsel

castell.Perquè,sino,elterrenyanavaamostrardesobteaquestadepressió,comsis’haguésenfonsatperunaounaaltracausa?L’únicaraópodriaserlaqueaquívahaver-hientempsunedificienormementpesant,inopodriaserunaltrequeelcastell.

—No està molt lluny de l’abocador, veritat? —va preguntar l’Annaansiosament,tornantlavistacapalcaudelsconillspercalcularladistància.

—No,estàaladistànciaapropiada—vacontestarenJuli—.Nopodientenir-lo massa a prop, perquè faria mala olor, sobretot amb les calors. Doncs sí,bessons,crecqueheulocalitzatperfectamentelllocdelcastell,iesticsegurquesi tinguéssim maquinària per excavar, descobriríem aquí calabossos, cellers,passadissossubterranisitotelquecontenen.

Els bessons es van posar vermells d’excitació i van mirar solemnementaquellafondaladacircularverdad’herba.

—Quèdiràlanostramare?—vanexclamarelsdosalmateixtemps.—Moltescoses—vacontestarenDick—.Aquestapotserlasalvaciódela

vostra granja. Però encara no cal dir una paraula, no sigui que s’assabenti elsenyorHenning.VingaaveureaBilliademanar-liqueensprestipicsiaixades.Lidiremquehem trobat algunespetxines iossos interessants alpujol ivolemexcavarunamica.Aviatsabremsiaquestésefectivamentellloconvaestarelcastell.

—Bonaidea—vadirEnJuli,excitatpelpensamentdeserundelsprimersquepenetrésenelsvellscalabossos—.Anemarecórreraquestparatgeiaveurequinaextensióté.

Vanferunvoltalvoltantivanarribaralaconclusióqueerabastantgranperhaversostingutunamplicastell.Unavegadamésvanpensarqueeraestranyquel’herbatinguésallàuncolordiferent.

—Peròésquedevegadesocorrequel’herbamarcaelsllocsonvanestarentempsvellsedificis—vadirenJuli—.Jocrecqueaixòéselmésmisteriósqueens ha passat mai, i m’alegra molt que hagin estat els bessons els primers aesbrinarellloc.Alcapialafi,aquestaéslasevagranja.

—NoésaquellenJúnior,elquevacorrentperallà?—vaexclamarlaJordisobtadamentenveurequeelTimredreçavalesorellesigiravaelnasalvent—.Sí,ésell.Enshaestatespiant,elmoltintrigant.Allàva,mireu!

—Bé, nopot haver-se assabentat de gaire—vadir en Juli, seguint amb lamirada a la figureta que corria—.Segurament ni tan sols sap que en aquestesterresvahaver-hientempsuncastell,iperdescomptatnopodràimaginar-sequeestembuscantlesrestes.Estàtafanejant,aixòéstot.

Però en Júnior estavamolt ben assabentat de tot el referent al vell castell,perquè havia sorprès la conversa dels nens al galliner. I sabiamolt bé el queestavenbuscant.Elshaviaseguitelmésaproppossible,haviaescoltatelsseuscrits i comprenia ara que havia arribat elmoment de córrer cap al seu pare iexplicar-litotelquesabia.

Vatrobaralseupare,queestavaencaraambelsenyorDurlestonexaminantunavellaxemeneia.

—Aixòval lapenacomprar-ho—deiaelsenyorDurleston—.Potvostèferque la desmuntin i que la traslladin a la seva pròpia casa, perquè és una cosaesplèndida.Moltantiga.I…

—Papi!Mira,papi!Escolta!—vacridarenJúniorirrompentbruscament.El senyor Durleston se’l va mirar amb enuig. Una altra vegada el molest

galifardeu!PeròenJúniornoesvapreocupardelfredacollimentdel’ancià,ivaestirarinsistentmentdelamànigaalseupare.

—Papà,jaséquinésellloconelcastellvaestarentemps!Ihihaallàcellersicalabossossubterranis,plensdetresors,hosémoltbé!Papà,aquestsnoishandescobertellloc,perònosabenquejoelshevist.

—Quinesximpleriesestàsdient, Júnior?—liva retreureel seupare tambéuna mica molest—. No diguis estupideses. Què has de saber tu de castells icalabossositotlaresta?

—Hosé,hosé!Vaigsentirtotelquevanestarparlantenelgalliner,etdicque ho sé—va cridar en Júnior, tornant a estirar de lamàniga al seu pare—.Papà,hantrobattambéunvellmuntd’escombrariesquecorresponalcastell;lidonavenunnommoltestrany,algunacosaaixícom…

—Un abocacuines? —va preguntar el senyor Durleston, interessant-sesobtadament.

—Sí,aixòés.Unabocacuines—vadirenJúniortriomfalment—.Ambossosi petxines. I després van buscar el lloc on podia haver estat construït el vellcastell;deienquenopodiaestarlluny,i…

—Doncs tenien raó—vadir el senyorDurleston—.Un abocacuines és unpunt de referència molt clar. Senyor Henning, això és extremadamentinteressant.Sivostèaconseguísunpermísperexcavar,seria…

—Oh, noi!—vadir el senyorHenning, interrompent, amb els ulls gairebéforadelesòrbites—.Imagina’telquedirienelsdiaris:«Unamericàdescobreixrestesd’uncastellquevanestarocultsdurant segles.Excavacalabossos, trobaossosdepresonersdemoltsseglesenrere,caixesplenesdemonedesd’or…».

—No tan de pressa, no tan de pressa —va dir el senyor Durlestondesaprobatòriament—.Potserquenohihagiresd’això.Nocomptemelspolletsabansquesurtindel’ou.Iperdescomptat,niunaparaulaalsdiaris,Henning.No

tindriacapgràciaques’omplísaixòdegent,ambelques’elevariaelpreudelagranja.

—Nohaviapensatenaixò—vadirelsenyorHenning,unamicaavergonyit—.Estàbé,procediremambcura.Quèaconsellavostè?

—Jo aconsellaria que abordés vostè al senyor Philpot, no a l’avi, sinó alpagès,iquelioferís,diguem,dues-centescinquantalliurespeldretaexcavarenelpujolenqüestió—vadirel senyorDurleston—.Després, siensopegavostèambalgunacosa interessant,potoferirunaaltrasumamés,posemaltresdues-centescinquantalliures,perlestroballesquerealitziallà.Siestrobaalgunacosaseràextremadamentvaluós,antic,moltantic.Sí,aquestéselmeuconsell.

—I em sembla molt encertat —va dir el senyor Henning, ple una altravegada d’excitació—. Vostè es quedarà aquí i m’assessorarà, no és cert,Durleston?

—Per descomptat, per descomptat, si està vostè disposat a pagar elsmeushonoraris—vadirelsenyorDurleston—.CrecquepotserconvinguiquesiguijoelqueabordialsenyorPhilpot,novostè,Henning.Avostèpodriaescapar-se-lialgunaparaulaambelnerviosisme.Nocaldirque,vindràvostèambmi,peròdeixiquesiguijoelqueparli.

—Moltbé,noi,vostès’encarregadetot—vadirelsenyorHenning,pledesimpatiapertothom.

Livadonaruncopetal’esquenaalJúnior,quenos’haviaperdutparaula.—Benfet,fill!Potserqueenshagisguiatcapaalgunacosabona.Iara,que

noset’escapiniunasolaparaulaaningú,comprens?—Nopateixis,papà—vadirenJúnior—.Creusquesócximple?Desd’ara

tindréuncadenatalaboca.Comse’mhad’escaparres,siesticdesitjantdonar-los una lliçó a aquests nens tan envanits? Tu ves a aquest pujol quan ells noestiguinifasuncopd’ullperallà.ElsenyorDurlestonveuràsiéselllocexacteono.

Així, doncs, quan els sis nens i els gossos no estaven a la vista, sinó ques’havienanataajudarenlesdiversesfeinesdelagranja,elsenyorHenningielsenyorDurlestonvananaramben Júnioraveure l’abocacuines i el llocon sesuposavaques’haviaalçatelcastell.ElsenyorHenningesvaposarmoltexcitatifinsitotelminucióssenyorDurlestonresplendiadesatisfaccióimoviaelcapunavegadaiunaaltra,assentint.

—Semblaqueésellloc,enefecte—vadir—.Sí,aquestanit,desprésqueelterriblevell,l’avi,s’hagificatalllit,començaremlagestió.Ellpodriaespatllar-nos-hotot.Éstanvellcomelspujols,peròllestcomunlinx.

Iaixí,aquellanit,quanl’avis’haviaanatalllit,elsenyorHenningielsenyorDurleston van tenir una conversa molt reservada amb el senyor i la senyora

Philpot. El pagès i la seva esposa van escoltar estupefactes. Quan es vanassabentarqueelsenyorHenningesproposavadonar-losunxecdedues-centescinquanta lliures, merament pel dret a fer algunes excavacions, la senyoraPhilpotgairebéesvaposaraplorar.

—IliheaconsellatalsenyorHenningqueliofereixiavostènovessumessiellrealitzatroballesdecosesqueliagradinperaportar-lesalsEstatsUnitscomarecordsdelasevaestadatanagradableaquí—vaexplicarelsenyorDurleston.

—Semblamassamacopersercert—vadirlasenyoraPhilpot—.Peròésunsdinersqueensvindràmoltbé,noésveritat,Trevor?

El senyor Henning va treure el seu talonari de xecs i la seva plomaestilogràficaabansqueelsenyorPhilpotpoguésdirunaparaula.Vaescriurelasumadedues-centescinquantalliuresivasignarelxecambunarabesc.L’hivapresentardesprésalsenyorPhilpot.

—I espero que podré donar-li més xecs en endavant —va dir—. Demàportaréhomesquecomencinaexcavar.

—Jo redactaré un contracte degudament —va dir el senyor Durleston,pensantqueveiaunaexpressiódesuspicàciaenelrostredelsenyorPhilpotquanva recollir el xec—.Peròvostè pot cobrar el xec quanvulgui.Bé, els deixemperquèparlind’això.

Quanalmatísegüentelsbessonsielsquatreesvanassabentardelquehaviapassat, es van quedar atònits. La senyora Philpot l’hi va explicar primer alsbessons,il’Enricil’Enriquetavancórrerimmediatamentabuscaralsaltres.Vanescoltar,sorpresosifuriosos.

—Com és possible que s’hagin assabentat de tot això? Com han pogutesbrinar el lloc on va estar el castell? —va exclamar en Dick amb fúria—.M’apostariaalgunacosaaquèhaestatl’intrigantdelJúniorquihaorganitzattotaixò.Seguramentvaestarespiant-nos.Iahircrecquevaigveureaduespersonesenelpujol,desprésdel’horadelte.DevienserelsenyorHenningiaquestamicseu, amb en Júnior. Com m’agradaria donar-li una bona estirada d’orelles aaquestmarrecdescarat!

—Bé, em temo que ara ja no podem fer res —va dir la Jordimalhumoradament—.D’unmoment aunaltre arribarancamionsambhomes ipicsiaixadesiexcavadoresisapDéuquantescosesmés.

Teniatotalaraó.Aquellmateixmatíelpujolesvaconvertirenunllocmoltanimat. El senyor Henning havia contractat ja a quatre homes i aquests vanrecórrer el pujol en el seu camió, van passar al costat delmonticle de l’anticescombriaire i van arribar fins a la superficial depressió en forma d’estany, aprop ja de la cresta. En el camió grinyolaven pics, pales i rasclets. En Júniorestavaboigd’alegria iballavaaunadistànciaonnopodienatansar-lo, cridant

desafiadoraalssisnens:—Crèieuquenosabiares,eh?Hovaigsentirtot.Ushoteniubenmerescut.—Tim, persegueix-lo!—va ordenar la Jordi amb veu furiosa—.Però amb

cura,nolifacismal.Corre,va!ITimvaarrencaralgalop, i sienJúniornohaguéssaltatdinsdelcamió i

agafatunapala,elTiml’hauriafetrodarmésd’unavegadapelterra.Quèespodiaferara?Elsnensgairebéesdonavenpervençuts,perònodel

tot.Haviad’haver-hiunasolució,algunacosaqueellspoguessinfer.PerquèdesobteenJuliesmostravatanexcitat?

CAPÍTOLXIV

ELNAP-BUFILANASSUDAESMOSTRENMOLTSERVICIALS

—Escolteu—vadir en Juli baixant la veu imirant al voltant per assegurar-sequenohihavianingúaprop—.Recordeselqueensvasdir,laJordi,sobreunpassadíssecretdesdelcastellalavellacapella?

—Sí,ésclarquehorecordo—vadirlaJordi,itambél’Annavaassentirambulls brillants—. Et refereixes a la història que ens va explicar l’ancià senyorFinniston, a la botigueta d’antiguitats, sobre la senyora del castell que haviaposat fora de perill als seus fills del castell en flames valent-se d’un passadíssubterraniqueanavafinsalavellacapella?Déumeu,sem’haviaoblidataixò!

—Oh,Juli!Sí,ésclar,laJorditéraó!—vadirl’Anna—.Estàspensantqueelpassadíspotexistirencara,ocultsotaterra?

—Elqueesticpensantésaixò—vadirenJuli—.Silasenyoraielsseusfillsvanescaparperunpassadíssubterrani,primervanhaverdefugirfinsalscellersdel castell, i per tant el passadís o túnel havia de començar allà. No podienhaver-se escapat de cap altramanera, perquè el castellmateix estava envoltatd’enemics.Així,doncs,ellavahaverdebaixarambelsseusfillsaocultar-seenels cellers i després, quan el castell va caure, els va portar fora de perill pelpassadíssecretquedesembocavaenlavellacapella.Laqualcosasignifica…

—Significa que, si podem trobar el passadís secret, podem entrar en elscellers,potserabansquehofacinelstreballadors—vaexclamarlaJordigairebécridantd’excitació.

—Exactament—vadir en Juli, amb els ulls brillants—.Ara no perdem elcapniensposemmassanerviosos.Parlemd’això tranquil·lament i,per l’amor

deDéu,moltdecompteambcompteambenJúnior.—Tim, en guàrdia!—vadir la Jordi, i Tim immediatament es va allunyar

uns quants passos i es va quedar alçatmirant ara en una direcció, ara en unaaltra. Ningú podia deixar-se veure ara sense que el Tim donés un lladrucd’advertiment.

Elsnensesvanasseurealcostatd’unatanca.—Quinéselpla?—vapreguntarenDick.—Proposo que anem a la vella capella, que prenguemdes d’allà una línia

finsallloconvaestarelcastell,icaminemlentamentalllargd’aquestalínia—vadir en Juli—.Éspossiblequevegemalguna cosaque ensdoni la pista deltraçat del passadís secret. No sé què, tal vegada l’herba pugui ser d’un colordiferent,unamicamésfoscaquel’herbadelsvoltants,compassaenelllocdelcastell.Dequalsevolforma,vallapenaprovar.Siveiemunalíniad’herbamésfosca o alguna cosa per l’estil, excavarem pel nostre compte amb l’esperançaqueelpassadíssecretestiguisota.

—Oh, Juli, quina idea tan meravellosa! —va dir l’Anna—. Anemimmediatamentalacapella.

TotsesvanposarencamíitambéelTim,elNap-bufilaNassuda,lagarsa.A ella li agradava estar amb el Nap-buf, encara que aquest li feia bromespesades.Vanarribarràpidamentalaportadelacapellaivanentrar.

—Sempreemfal’efectedequèhihaaquíunòrganqueestàtocant—vadirl’Annamirantentornelsapilatssacsdegrans.

—No et preocupis ara d’òrgans —va dir en Juli, col·locant-se a la portaoberta i apuntant al pujol—.Fixeu-vos bé: allà està el lloc on s’alçava el vellcastellionaraestantreballantelshomes.Siensdirigimallàenlíniarecta,mésomenysaproximadamentaniremcaminantsobreelvellpassadís.Suposoqueelshomesquevanobriraquesttúnelhofarienelmésrectepossibleperestalviar-setreball.Construiruntúnelambgiragonsesexigiriamoltméstemps.

—No veig que l’herba sigui gens diferent de color al llarg de la línia queesticmirant—vadirenDick,aclucantelsulls, i tots livandonar la raó,moltdescoratjats.

—Llavorsnohiharesquepuguiajudar-nos—vadir laJordi llòbregament—.Totelquepodemferéscaminarenlíniarectafinsalpujolambl’esperançadetrobaralgunacosaqueensindiquiqueanempersobred’untúnel.Talvegadaalgunapartquesoniabuit.

—Emtemoqueaixòseriadifícil—vadirenJuli—.Perònosem’ocorreunaaltracosa.Vingallavors.Estàbé,Tim,potsvenirambnosaltres.Fixeu-voscomlaNassudahatornataposar-seenelNap-buf.Aixòestàbé,Nap-buf,redolapelterraitira-la.

—Chack!—vaclacarlaNassuda,irritadaiemprenentelvol—.Chack!Elssisnensvancaminarpelvessantseguintunalíniatanrectacomelsera

possible.Vanarribarfinsaonelshomesestavenexcavantinovanveurenivansentir res que pogués servir-los de cap ajuda. Era molt desencoratjador. EnJúniorelsvaveureiesvaposaracridar-losescandalosament.

—Prohibidal’entradaalsnens!Forad’aquí!Elmeupapàhacomprataquestlloc!

—Mentider!—van cridar immediatament els dos Enrics—.El teu pare hacomprateldretperexcavar,iresmés.

—Javeureu—vavociferar en Júnior—. I no aneu a aquissar-meuna altravegadaaaquestgossàs.L’hidiréalmeupapà.

Timvabordaramenaçadorament,ienJúniorvadesaparèixeratotcórrer.LaJordiesvaposarariure.

—Quinnoitanenze!Perquènolidonaranunabonaestiradad’orelles?Esticsegura que és el que farà algun dels treballadors abans que passi gaire temps.Fixeu-voscomestàintentantusarlaperforadoramecànica.

—Perdescomptat,enJúniornos’estavafentsimpàticaningú.Eraunagranmolèstia, i el seu pare va acabar per enviar-lo a un camió amb l’ordre que esquedésquietallà.Ellvacridariploriquejar,peròcomningúlifeiacas,aviatesvaquedarcallat.

Elssisnensvantornarabaixarlentamentpelsuauvessantdelpujol,seguintaquestavegadaunalíniaunamicadiferent,encaraesperançats.Lagarsavavolarfinsal’espatllad’Enricespetegantsorollosament,avorridaperlacaminada.Desobte va veure al Nap-buf que s’havia assegut per gratar-se el coll, iimmediatament es va llançar contra ell. Sabia que el gosset d’aigües sempretancavaelsullsquanestavagratant-seiqueaquesteraunmomentmoltapropiatperdonar-liunboncopdebec.

Però desgraciadament per a la Nassuda, el gosset va obrir els ulls massaràpidivaveurealagarsaenelmomentmateixenquèanavaaposar-sesobreell.Livaclavarunamossegadaquelavaagafarperl’ala.

—Chack, chack, chack!—clacava la garsa, demanant urgentment ajuda—.Chack!

L’EnricvacórrercapalNap-bufcridant:—Deixa-laanar,Nap-buf,deixa-la!Lipartiràsl’ala!Abans que pogués arribar a la parella, la garsa va aconseguir alliberar-se

donant-lialNap-bufunsobtatcopdebecalnasqueelvaferudolardedolor.Tan aviat com va obrir la boca per bordar, la garsa va caure al terra i es vaallunyararrossegantl’alasensepodervolar.

Immediatamentelgoslavaseguir.Elsbessonscridavenenva.ElNap-buf

teniaelpropòsitdedonar-liunalliçóalamolestagarsadelaqualse’nrecordéstotalavida.L’adoloritocellbuscavaansiosamentalgunrefugiielvaveure.Uncaudeconills,elllocapropiatperdesaparèixerenuntresinores.Vaferundelsseussorollososespetecsinoselavaveuremés.

—S’haficatenelcau—vadirenDick,ambunariallada—.Quinocellmésllest!T’hadeixatambunpamdenas,Nap-buf.

Però,no; enDick s’equivocava.TambéelNap-buf s’havia ficatper aquellforat.Elgosseteratanpetitcomunconillipodiapenetrarfàcilmentenuncau.Noésquehohaguésfetabans,doncseslimitavaaensumar-los,jaqueelstúnelsfoscoslifeienbastantapor,peròsilaNassudahaviaentratperallà,tambépodriafer-hoell.

Elsnensesvanquedarmirant,sorpresos.Primerlagarsa,araelNap-buf.Elsbessonsesvanajupiralcostatdelforativancridar:

—Tornaaquí,Nap-buf,idiota!Nosapsqueelpujolestàtotforadatdecausiquepodriesperdre’t per sempre?Torna aquí,Nap-buf!Nap-buf, no emsents?Vineaquí.

Enelcauregnavaunprofundsilenci.Niunespetecniunlladruc.

—Deuenhaver-se anatmolt a baix—vadir l’Enric ansiosament—.En aquestpujol hi ha tot un laberint de caus. Papà explica que aquí hi havia en tempsmilersdeconills.Vinga,Nap-buf,vineaquí!

—Bé,elmillorquepodemferésasseure’nsfinsquevulguintornar—vadirl’Anna,sentint-sedesobtecansadaperl’excitacióiperlacaminadapujoladalt,pujolabaix.

—D’acord—vadirenJuli—.Téalgúunxiclet?—Joentinc—vadir laJordicomdecostum,ivatreureunpaquetbastant

arrugatdepastillesdexiclet—.Aquíestà;envoleuvosaltres,bessons?—Gràcies—vandir—.Realmentnosaltreshemdetornar;hihamoltafeina.Esvanasseureamastegarlespastillespreguntant-seonestarienlagarsaiel

gos.Finalment, elTimva redreçar lesorelles i vadeixar anarunpetit lladruc

mirantal’entradadelcau.—Javénenaquí—vadirlaJordi—.ElTimhosap.Per descomptat, Tim tenia raó. Va sortir primer en Nap-buf i després la

Nassuda,pelquesemblavaunaaltravegadacommoltbonsamics.ElNap-bufvacórrercapalsbessonsiesvallançarsobreellscomsiportéssetmanessenseveure’ls.Vadipositaralgunacosaalspeusdelsnens.

—Quèhastrobat?—vadirl’Enric,recollint-ho—.Algunosbrut.EnJulisobtadamentl’hivaarrabassar,gairebéesgarrapant-ho.—Os?No,aixònoésunos!Ésunpunyalettallatambelmànectrencat,una

cosatanvellacomelspujols.Nap-buf,onhastrobataixò?—La garsa també porta alguna cosa—va exclamar l’Anna, assenyalant a

l’ocell—.Fixeu-vos,enelbec.L’Enriqueta va agafar fàcilment a la garsa, doncs aquesta encara no podia

volar.—Ésunanell!—vadir—.Unanellambunapedravermella,mireu.Elssisnensesvanquedarmirantelsdosestranysobjectes.Unvellganivet

tallat,negrepelpasdelssegles,iunvellanellambunapedraencastada.Noméspodienprocedird’unlloc.LaJordivaexpressarelquetotsestavenpensant.

—EnNap-buf i la garsa deuenhaver anat als cellers del castell.És el quedeuenhaverfet.Aquestcauhadeportarrectealtúnelquevaalscalabossosialscellers, i allà han estat. Oh, Nap-buf, gos inteligentíssim, acabes de dir-nosjustamentelquevolíemsaber!

—LaJorditéraó—vadirenDickambgoig—.ArasabemunmuntdecosesgràciesalNap-bufialaNassuda.Sabemquehahaver-himultituddecosesenaquestscellersdelcastell,isabemqueenalgunllocpropdelfinald’aquestcauestàelpassadíssecret,perquèaquestésl’úniccamíquepodenhaverseguitelsanimalsperarribar finsalscellers.Elcaucondueixalpassadís.Nocreus tuelmateix,Juli?

—Per descomptat—va dir en Juli, enrogit d’excitació—. Quina sort mésenorme hem tingut! Un visca pel Nap-buf i la Nassuda. Mireu, la garsa estàintentant de volar; no té l’ala malferida, crec que només esgarrapada. Bona ivellaNassuda,pocsospitavaellaaonensanavenaportarlessevestrapelleries.

—Què femara?—vapreguntar la Jordi ambels ulls brillants—.Excavemnosaltrestambéaraquesabemonestàelpassadís?Nopotestarmoltlluny,iunavegadaquehàgimarribataellpodremanarfàcilmentalscellers,abansquehofacil’americà.

Quinaexcitació!Timvapensarrealmentquetothoms’haviatornatboig.

CAPÍTOLXV

EXCAVACIÓALARECERCADELTÚNELSECRET

—Compodemobtenirpermísperexcavar?—vapreguntar l’Anna—.Vulldir,se’nspermetràfer-ho?

—No veig per què no; al senyor Henning només li han donat permís perexcavar en un lloc —va dir en Juli—. Suposo que a nosaltres ens donarienpermísper excavar precisament aquí; està a bastant distancia de l’assentamentdelcastell.

—Per què no ens posem senzillament a excavar i veiem si algú ens hoimpedeix?—vadirlaJordi—.SielsenyorPhilpotenshoprohibeix,podemdir-li el que realment estem fent. Probablement ens deixaria llavors. Peròpassi elque passi no hem de permetre que el senyor Henning sàpiga el que hemdescobertoelquecreiemhaverdescobert.

—Bé,peròquèdiremsipreguntaperquèestemexcavant?—vadirl’Anna.—Doncsesdiuqualsevolximpleria,unabromaqualsevol—varespondreen

Dick—.Bessons, teniu feina a fer aquestmatí?Creieu que podríeu trobar-nospales?

—Sí,podreuagafarlesnostresitambélesvellesdelpare—vadirEnric—.Ensagradariapoderajudar-vos,peròtenimmuntsdecosesaferi jaensestemretardant.

—Oh,Déumeu,ijoquevaigprometrequelaJordiijoajudaríemalacuina!—vaexclamarl’Anna—.Iagafarpèsolsperalmenjaripelar-los,ibuscarmésgerds!PodríeuexcavartuienDicksols,Juli?

—És clar que sí—va respondre en Juli—. Seràmés lent excavant només

dos, però aviat arribarem al fons, ja veureu. A més podríem organitzar tornsaquestatardasielsbessonsacabenelsseustreballs.

—Sí,sí,hofaremtotvolant—vandirl’Enricil’Enriquetaaluníson—.Arausportarempales.

VanarrencaracórrerambelNap-bufalcostat,ilesduesnenesvanbaixarelpujolmés lentament, preses de gran emoció. Si poguessin excavar i trobar elpassadíssecretdesdelacapellaalscellersdelvellcastell…!Tims’adonavadel’excitaciógeneralimovialacuamoltfeliç.SempresesentiafeliçquanlaJordiesmostravaemocionada.

Aviatl’Enriquetavaportaralsnoisduespalesgransialtresduesméspetites.Pesavenbastant,iellavaarribarpanteixantperlapujadadelacosta.

—Bonanoia,oetsbonnoi?—vapreguntarenDickenrecollirlespales—.Espera,etsl’Enriqueta,veritat?Notenscapcicatriualamà!

L’Enriquetava somriuremaliciosament i va arrencar a córrerper reunir-seambelseugermàperfereltreballquehaviendeferenlagranja.EnJulilavaseguiramblamirada.

—Sónunsnoisestupends—vadirmentreestornavaperclavarlapalaalaterra—.ValenpercentJúniors.Éscurióscomalgunsnensestanfetsdetanbonapastaiunsaltresnovalenuncèntim.Bé,Dick,som-hi.Aquestaterraésbastantdura.M’agradariaquepoguéssimagafarprestadaunad’aquestesmàquinesqueestanutilitzantallàadalt.

Van excavar amb afany i aviat van tenir molta calor. Es van llevar lescamises,però lacalorcontinuava.Vansaludarambgoiga l’Annaquan lavanveurepujarlacostaambungerrodellimonadafredaialgunspastissets.

—Caram,heufetunmagníficforat!—vadirella—.Aquinadistànciacreieuqueestaràeltúnel?

—No crec que estigui molt lluny —va dir en Dick, que va prendreseguidamentungranglopde llimonada—.Aixòéssuperb,Anna.Unmiliódegràcies.Hem excavat el cau i anem a seguir aramateix, amb l’esperança queensopegarem amb el túnel secret abans que estiguem massa cansats percontinuar.

—Oh,aquíveen Júnior!—vadir l’Annade sobte, aixecant lamirada.Enefecte, elnenamericàdescendiapelvessant, ambunairemoltpinxoenveurequenoestavennielTimnielNap-buf.

Esvadeteniracertadistànciaivacridar:—Quèesteufentaquí?Comusatreviuaexcavarenelnostrepujol?—Vés-te d’aquí i nodiguis ximpleries!—va cridar al seu torn enDick—.

Aquestanoéselvostrepujol.Sivosaltrespodeuexcavar,tambénosaltrespodemfer-ho.

—Micosd’imitació!—vaescridassar-losenJúnior—.Elmeupapàesmoriràderiurequans’assabentidelaridiculesaqueesteufent.

—Doncsdigues-liquenose’nriguitant,queespotcaurepujolabaix.Ituvés-ted’aquí—vacridarenDick.

En Júnior es va quedar mirant-los una estona, perplex, i després es vaencaminar pujol a dalt, probablement per informar al seu pare. L’Anna es vaposarariureivatornaralacasadecamp.

—Comelseuparenosapunaparauladelpassadíssecret,hadepensarqueestembojosenferexcavacionsaquí—vadirenJuliambunrialleta—.Bé,quepensielquevulgui.Quindisgusts’emportaràquanvegiquèéselqueestemfentrealment.Inos’assabentaràfinsqueestiguemjaalscellers.

EnDickvaesclatarariureiesvaassecardenouelfront.—Esticdesitjantques’acabiaquestcau.Iesperoqueensportial túnel.No

m’agradariahaverd’excavarmigpujol.Ésunaterratanduraitanseca…—Bé,gràciesaDéuaquíjahihaunamicadesorra—vadirenJuli,ficant

mésprofundamentlasevapala.Desobtevaferuncrit—.Caram!Sem’hacolattotalapala.Crecquehearribatalpassadíssecret.Elcaudeuacabardirectamentenundelsseuscostats.

Tenia raó. El cau s’estenia de través i cap avall i desembocava en unpassadís. Els nois excavaven ara febrilment, panteixant, amb els cabellsenganxatsalacara,suantpertotarreu.

Aviattenienfetunprofundforatbastantample,ialfonsdelmateixs’obriauncaminoiquearribavafinsaltúnel.Esvanajupiriesvanposaramirar.

—Només està a pocmés d’unmetre per sota de la superfície—va dir enDick—.Nohaestatgaireelquehemhagutd’excavar.Uf,quinacalortinc!

—Deu ser l’hora del dinar —va dir en Juli—. Realment no m’agradaabandonarelnostreforat,araquehemarribataltúnel.Inoobstantaixònoensquedamésremeiquemenjar.Esticmortdegana.

—Elmateixempassaami.Peròsideixemelforatsensevigilància,potvenirelmanefladelJúnior,treure-hielcapidescobrirelpassadís—vadirenDick—.Mira,allàvelaJordiambelvellTim.Potserenseldeixiperquèesquediaquídeguàrdia.

Alanoialivaencantarsentirlesnotícies.Moltexcitada,vamirarelforat.—Caram,siqueheuexcavat!—vadir—.Nom’estranyaquetingueucalor.

SielsenyorHenningsabéselqueheutrobat,estariaaquíenuntresinores.—Tensraó—vadirenJulilacònicament—.Iaixòéselquetemem.Oqueel

fastidiósdelJúniorpuguidescobrirelclotsipassaperaquí.Jas’haapropatperveurequèestàvemfent.

—Ensfaporanaradinarperquèpodenvenirperaquíund’ellsiexaminarel

foratsinoesquedaningúdeguàrdia—vadirenDick—.Ihavíempensatque…PeròlaJordielvainterromprecomsisabéselquel’altreanavaadir.—DeixaréaquíalTimdesentinellamentrevosaltresbaixeuadinar—vadir

—.Nopermetràqueningús’apropiamenysdedeumetres.—Gràcies,noia—vandirelsnens,agraïts,ivanbaixarelpujolamblaJordi

deixantalTimdarrere.—Enguàrdia,Tim—vadir laJordi—.Enguàrdia!Nopermetisqueningú

s’apropialforat.—Bup—vadirenTim,comprenent immediatament imirantambferocitat

entornd’ell.Esvatendirambunpetitgruny.Ques’atrevísqualsevolaapropar-sealclotdelsnois…!

Iesvanatrevir,peròquanvanveurequeelTimesposavadempeusise liestarrufaven els pèls del coll, al mateix temps que grunyia d’una maneraprofunda i contínua, en Júnior i el seu pare s’ho van pensar millor i vancontinuareldescenspelpujolperanaradinaralacasadecamp.ElpobresenyorDurlestonrenquejabadarrered’ellsgairebéaixafatperlacalordelsol.

—Ximplesnois—vadirelsenyorHenningalJúnior—.Creuenqueésmoltintel·ligentdedicar-seaexcavarsimplementperquènosaltreshoestemfent.Quèsuposenquetrobaranaquí?Unaltreabocador?

EnJúniorvatirarunapedraendireccióalTimidesprésvafugirpersalvarlavidaenveurequeelgosdescendiafuriós.TambéelsenyorHenningesvadonarpressa.AelltampocliagradavaelTim.

Aquellatarda,elsbessons,enJuli,enDick,laJordi,l’AnnaielNap-bufvanpujar pel pujol fins a arribar al forat on en Tim estava de guàrdia contra elsintrusos. Li portaven dos bons ossos i una llauna amb aigua. Es va posarrealmentmolt content.ElNap-bufballava alvoltant esperantpoderdonarunamossegadaaundelsossos,ilagarsa,ambl’alajapelquesemblacompletamentguarida,esvaatrevirapicotejarl’osmésgranmalgratelsgrunysd’advertimentdelTim.

Elsbessonsesvanemocionarenveureelprofundforat.—Nopodríembaixarara?—vandiransiosamentelsdosalhora.—Sí,ésunbonmomentperalliscarfinsaltúnel—vadirenJuli—.Totsels

homesqueestantreballanta lesruïnesdelcastellhananatadinara la tavernadel poble i no han tornat encara, i els Hennings i el senyor Durleston estandescansantalacasa.

—Passaréjoprimer—vadirenDick,ficant-seenelclot.S’agafàalesvorescobertesd’herba ivacolpejardurament ambelspeusper eixamplar l’oberturaque donava al túnel.Després es va deixar lliscar fins que les cames se li vansortirdelcauilesvabalancejarcontralaparetdeltúnel.

—Allàvaig—vadir,iesvadeixarcaure.Catapum!Varelliscaral’interiord’untúnelfoscimolsósivaaterrarsobreunterratou—.Tireu-meunallanterna—vacridar—.Aixòestànegrecomlagolad’unllop.T’hasenrecordatdeportarlesllanternes,Jordi!

Sí,laJorditeniaquatre.—Atenció, allà va una—va dir, i la va deixar caure pel forat. Ja l’havia

encès,perlaqualcosaenDicklavaveurearribarilavarecollirnetament.Vail·luminarelnegreespaiquel’envoltava.

—Sí, és un túnel! —va cridar—. El passadís secret, no hi ha dubte. Ésestupend;baixeu tots; fem junts l’exploració.Anemdirectamentalscellersdelcastell.Endavanttothom!

CAPÍTOLXVI

TÚNELAMUNTCAPALSCELLERS

EnDickvaalçarlasevalotcapalforatperquèelsaltresveiessinperonhaviendebaixar.Unaunvananarlliscantal’interiordelnegretúnelmassaexcitatsperpoderparlar.Timvabaixar també i elmateixva ferelNap-buf,però lagarsas’hovapensarmilloriesvaquedaralavoradel’engrandidaoberturadelcau,grallantsorollosament.

Elsnensbalancejavenlessevesllanternesd’uncostataunaltre.—Aquestdeuserel camíquebaixa finsa lavellacapella—vadiren Juli

il·luminantamblasevalotunapartdeltúnel.Haviendemantenir-seallàajupits,tots excepte el Tim, perquè el sostre era baix. El gos ensumava ambdesconfiançaaquíiallàiesmanteniaenganxatalaJordi.

—Bé,vinga—vadirenJuli,tremolant-liunamicalaveuperl’excitació—.Aniremcapamuntperveureonacabaelpassadís.Emcostaesperaraveureelquehihaalfinal.

Avançaven lentament pel passadís. De tant en tant es desprenia terra delsostre, però no en tan gran quantitat com per preocupar-los. De vegadesensopegavenambarrelsd’arbresesblanqueidesiretorçades.

—Éscuriós—vadirl’Enric,sorprès—.Enaquestapartdelpujolnocreixenarbres.Comhisónllavorsaquíaquestesarrels?

—Poden ser les restes d’arrels d’arbres que famolt temps creixerien en elpujol—va dir En Juli il·luminant amb la seva lot part del passadís, esperantcontratotaesperançaquenohihauriaobstacleserióspera l’avanç—.Caram!,què és això que tinc en els peus? Dues plomes! Com han pogut arribar duesplomesaquí?

Eraunenigma.Elsnenslesvanexaminarseriosamentalallumdelesseves

llanternes.Erenplomesquesemblavenaméscompletamentnoves.Comhavienarribatfinsaallà?Hihauriaunaltrecamíqualsevolcapelpassadísil’hantrobatelsocells?

EnDickvadeixaranarunarialladaquevaferquetotssesobresaltessin.—Somidiotes.Sónduesplomesde lagarsa; lihanhagutdecaurede l’ala

feridaquanhabaixatpelcauis’haficatperaquestpassadísperseguidapelNap-buf.

—Naturalment.Comsem’hauràpassat?—vadirenJuli.VancontinuaravançantidesobteenJulivatornaradetenir-se.Unestrany

sorollbaixavabrunzintpelfoscireduïttúnel,unavibracióquesemblavaficar-sealcap.

—Quèésaixò?—vapreguntarl’Anna,moltalarmada—.Nom’agradagensnimica.

Totsesvanquedaraturats,sentint,coml’Anna,queelsorollsemblavaficar-se’ls al cap. Es van posar els dits a les oïdes, però allò no servia de res.L’estranyavibraciócontinuava.

—Aixòemresultamassamisteriós—vadirl’Anna,bastantespantada—.Nocrecquem’atreveixiaseguirmésendavant.

Elsorollvacessariimmediatamenttotsesvansentirmillor,perògairebédeseguidavacomençardenou.Ambgransorpresaperpartdetots,laJordiesvaposarariure.

—Nopassares.Sónúnicamentelshomesqueestantreballantalesruïnesdelcastell.Elquesentimsónlessevesmàquinesperforadores.Deuenhavertornatjadelafonda.Ànimtothom!

Van somriure tots, alleujats, encara que les mans de l’Anna encaratremolaven una mica mentre amb la seva llanterna anava fent llum entre lestenebres.

—Nohihamoltaireaquí—vadir—.Esperoquearribaremaviatalscellers.—No poden estar lluny—va dir en Juli—. El túnel avança en una línia

bastantrecta, talcomhavíempensat.Sifaalguntombésperquèelsanticsquehovanconstruirensopegariendetantentantambarrelsqueelstancarienelpas.Dequalsevolmanera,comarapodemsentirtansorollosamentelbrunzitdelesperforadores,aixòindicaquenoestemllunydelesruïnesdelcastell.

Estavenméspropdelquecreien.La lotdel Juliva il·luminar sobtadamentlesrestesd’unagranportatiradaenelterradavantd’ell:laportaqueentempsseparava als cellers del passadís. El túnel acabava allàmateix, i les llanternesvanbrillarenunamplillocsubterranisilenciósipled’ombres.

—Jahemarribat!—vadirEnJulienunmurmuriqueesvapropagarenlafoscoriquevatornarcomunestranyressòquedigués«at,at,at».

—Aquestaportacaigudaseguramentesvapodrirambelpasdelssegles—vadirl’Annaambrespecte.Vatocarunacantonadadelaportaambelpeu,ilafustaesvadesferenpolsambunestranyilleusospir.

ElNap-bufesvaposaralcapdavantdelacomitivaivacórrercapalscellers.Vadeixaranaruncurtlladruccomperdir:«Vinga,notingueupor.Jojaheestataquíabans».

—Oh,Nap-buf,vésambcompte!—vadirl’Anna,tementquetots’esfondrésambelsorollformatperlestrepitjadesdelNap-buf.

—Seguim,peròambcura—vadirenJuli—.Totestàdesitjantdesfer-seenpols,tretqueestiguifetdemetall.Ésunameravellaquelaportas’hagiconservataixí;semblabastantbona,peròesticsegurquesiundenosaltresesternudésesdesfariacomperartd’encantament.

—Siusplau,noemfacis riure, Juli—vadirenDick,donantacuradamentunamarradaa laporta caiguda—.Fins i totuna rialladapotprovocar aquíunesfondrament.

Aviat estaven tots enmigde les tenebresdels cellers.Van tentinejar entornlessevesllanternes.

—Quinllocmésgran!—vadirenJuli—.Perònoveigquehihagiperaquícapcalabós.

—GràciesaDéu!—vandir l’Enriquetai l’Annaalmateixtemps.Lesdueshavientemutensopegarambvellsossosdepresonersd’altresèpoques.

—Mireu,aquíhihaunarc—vadir laJordiapuntantamblasevallanternacapaladreta—.Iésunbonicarcsemicircular,fetdepedra,iallàhihaunaltre.M’inclinoacreurequehaviendeportaralacàmeraprincipalsubterrània.Nohihagaireaveureaquíexceptemuntsd’escombraries.Itotfaolordepols.

—Bé,seguiu-meambcura—vadirenJuli, ivaobrircamícapalsarcsdepedra,lasevalotbrillantnetament.

Vanarribaraundelsbellsarcssemicirculars iesvanpararallà, lesquatrelotslluintbrillantmentenunagranhabitaciósubterrània.

—Nohihacellersaquí,sinóresmésqueaquestgranmagatzemsubterrani—vadir en Juli—.El sostre estava reforçat ambgrans bigues;mireu, alguneshancaigut.Iaquestsarcsdepedradeuenhaversuportatlamajorpartdelpes.Niunsimésnos’haenfonsat.Deuenestaraquídesdefasegles.Quin treball tanmeravellós!

—Creeu que hi haurà algun tresor?—va murmurar l’Anna, i el ressò varebotarlafraselúgubrement,enunmurmuritambé.

—Elsmurmurissemblendespertarméselressòquelesnostresveuscorrents—vacomentarenJuli—.Apa!,quèésaixò?

Vandirigir les llumsdelessevesllanternescapal terra,onhihaviaelque

semblava ser un munt de metall ennegrit. En Juli es va ajupir i va proferirdesprésunaexclamaciósorollosa.

—Veieu el que és això?Gensmenys que una armadura. Gairebé perfectaencara.Mireu,deuserantiquíssima,iaquíhihaunaaltraiunaaltra.Serienlesvelles,lesrebutjades,oserienlesderecanvi?Mireuaquestcasc.Ésgrandiós.

Livadonarunsuaucopetambelpeu,ielcascvaemetreunsometàl·licivarodarunamica.

—Valdràaixòalgunacosaara?—vapreguntarl’Enricansiosament.—Quesivaldrà?Valdràelquepesienor,diriajo—vaafirmarenJuli,amb

veutanexcitada,quetotsesvansentirmésemocionatsencara.L’Enriquetaelvacridarurgentment.

—Juli,aquíhihaunacaixarara.Ràpid.Van anar lentament cap a on estava la nena, perquè ja havien après que

qualsevolmoviment ràpid aixecava núvols d’una pols fina que els feia tossir.L’Enriqueta assenyalava una gran caixa fosca amb les cantoneres reforçadesambferros,iambabraçadoresdeferroalvoltantdelafusta.

Aquestaeratannegra,pelpasdelsanys,quesemblavaferrotambé.—Què hi haurà dins, que creieu? —va murmurar l’Enriqueta, i

immediatamentelseumurmurivaser retornatpel ressòdesde totsels racons:«Creieu,creieu,creieu…».

Timesvaposaraensumarlacaixa,inovafermésquetocar-laquan,ambgransorpresaperlasevabanda,esvadesintegrarimmediatament.Amblentitudi suavitat, els costats i la gran tapa van caure en pols que es va dipositarsuaument en el terra. Només van quedar les cantoneres i les abraçadores deferro.Resultavaestranyveurecomunacosaesdesfeiaaixídavantelsseusulls.

«Semblamàgia»,vapensarl’Anna.Quan les parts de fusta de la caixa es van enfonsar, alguna cosa va brillar

ambforçaa la llumde les llanternes,algunacosaqueesvamoure iva lliscarforadelacaixaquanvandesaparèixerelscostats,algunacosaquevacaureambunsoargentíitentinejantqueresultavacurióssentirenaquellacalladafoscor.

Elsnensesvanquedarmirantatònits,sensevolercreureenelqueveienelsseusulls.L’AnnavapessigaraenJuli,fent-lidonarunsalt.

—Juli,quèés?Ésor?EnJuliesvaajupirperrecollirunadelespecescaigudes.—Sí,ésor,nocapelmenordubte.L’ormais’ennegreix,sempreesmanté

brillant. Aquestes són monedes d’or de no sé de quina classe, atresorades iamagades aquí. No van haver de tenir temps per emportar-se-les quan lacastellanava fugir ambels seus fills, i capaltrapersonavapoder recobrar-lesdesprés,perquèelcastell s’havia incendiat i s’haviaenfonsatcompletamenten

desplomar-seelsmurs.Aquestmuntd’ordeuportaraquísensetocarcentenarsicentenarsd’anys.

—Esperantaquèarribéssimnosaltres—vadirlaJordi—.Bessons,lavostramareielvostreparenohandepreocupar-sejamésdelagranja.Hihaaquíorsuficientperquècomprintotselstractorsquenecessitin.Iaixòpotserúnicamentelcomençamentdels tresorsquehihaaquí.EnJuli,mira,aquíhihaunaaltracaixacomlaprimera,peròméspetitaiqueestàcomençantadesfer-se.Vegemquètédins.M’imaginoquemésor.

Però la segona caixa no contenia monedes d’or, sinó un tresor de tipusdiferent.Undelscostatsestavaobertielcontinguts’haviavessat.

—Anells!—vadirl’Anna,recollint-losdelmigdelapolsonjeien.—Uncinturód’or!—vadirlaJordi—.Imireu,aquestescadenesennegrides

deuensercollarets,perquètenenencastadespedresblaves.Aquídeviaseronlagarsavatrobaraquellanell.

—Nosaltrestambéhemtrobatalgunacosa—vacridarl’Enric,ambveutanexcitada, que va sobresaltar als seus oïdors—. Mireu, panòplies d’espases ipunyals.Algunsestantambébellamenttallats.

Apegadesalesparetshihaviapanòpliesdeferrosubjectespergransvaretesdeferroencastadesenladurarajoladelaparet.Algunesvaretess’haviendeixatanar i les panòplies penjaven torçades, amb els punyals i espases en posicióobliqua o caiguts en el terra.ElNap-buf va córrer a agafar un, comhavia fetquanellilaNassudahavienestatelsprimersaentrarenelssoterranis.

—Quinaespasatanmeravellosa!—vadirenJuliagafantuna—.Uf,aquestacosapesa!Ambproufeinespucsostenir-la.Déumeu!,quèhaestataixò?

Algunacosahaviacaigutdelsostredel’habitacióonestrobaven:ungrantrosdevellafustaquehaviaestatcol·locadaallàcomapartdelsostre.Almateixtemps,elcontinubrunzitdelaperforadoradedaltesvatransformarenunrugitquevaferdonarunsaltalsnens.

EnJulivacridar:—Fora d’aquí, ràpid! Aquests homes arribaran al sostre i aquest pot

esfondrar-seitancar-nos.Hemd’anar-nosimmediatament.Vaarrencarunpunyaldelapanòpliaiencaraambl’espasaalamàvacórrer

cap a l’entrada del passadís secret tibant de l’Anna. Els bessons van ser elsúltimsasortir,perquèhaviencorregutaagafarungrapatd’oridosdelscollaretsianells.Haviendemostrar-lia lasevamarealgunsdels tresors,haviendefer-ho.

Justament quan arribaven a l’entrada, es va esfondrar una altra part delsostre.

—Hemdedirquenoexcavinmés—esvalamentarenJuli,tornantlavistaenrere—.Siel sostres’esfondra,potdestruirmoltsdelsvells tresorsquehihaaquí.

Esvanprecipitarpel túnelbaix i fosc, experimentant lamajor emocióquehaviensentitmaienlavida.ElTimanavaalcapdavantcontentenpensarquedenouanavenasortiral’airelliure.

—Quèdiràlamare?—nodeixavendedir-seelsbessonsunal’altre—.Quèdiràquanhosàpiga?

CAPÍTOLXVII

ATRAPATS!

Els sis nens van ensopegant pel túnel, sentint encara el llunyà soroll de lesperforadoresitementqueenqualsevolmomentelscellersfossindescobertspelsenyorHenning,quisensdubteestariavigilantansiosamentdesd’adalt.

Vanarribarfinsonpensavenquehaviad’estarelcaupelqualenDickhaviaobertelforat,peròenllocd’aixònohihaviamésqueunagranmassadeterradelaqualunaparthavialliscantdinsdeltúnel.EnJuliesvaquedarmirantallòalallumdelasevalot,consternat.

—S’ha esfondrat el cau!—va dir, tremolant-li la veu—. Què farem? Notenimpalesperobrir-noscamí.

—Podemusar lesmans—vadirenDick, ivacomençarafurgara la terracaiguda,escombrant-lacapaltúnel.Peròamesuraquefurgava,mésimésterraqueiaenl’eixamplatcau,ienJulivapararalDickimmediatament.

—No segueixis, Dick, podries provocar un despreniment de terres i totsquedaríemsoterratsvius.Oh,aixòésespantós!Hemderetrocedirpelpassadísiprocurar que els homes que estan a dalt ens sentin cridar. És clar que aixòsignificaràqueelsenyorHennings’assabentaràdetot.

—Nocrecqueelshomesestiguinmoltméstemps—vadirenDickmirantelseu rellotge—.Acaben a les cinc i ja gairebé és aquesta hora.Déumeu, hemtrigatmolttemps;lasenyoraPhilpotestaràpreguntant-seonestemtots!

—Laperforadorahadeixatdefuncionar—vadirl’Anna—.Janotincalesoïdesaquestestrèpitespantós.

—En aquest cas, no serveix de res retrocedir pel túnel—va dir en Juli—.S’haurananatabansquearribemallà.Usdicqueaixòésunacosamoltseriosa.Johaviad’haverpensatenaixò:qualsevolidiotasapquelesentradesdeterraals

túnelshandereforçar-sesiestanrecentmentobertes.—Bé,semprepodemtornaralscellersiesperarallàaquèvinguindemàels

homes—vadirlaJordifingintunaalegriaquenosentia.—Comsabemquevindranmatí?—vadirenDick—.EnHenningpothaver-

losacomiadatavuisinohanreeixitlessevesesperances.—Nosiguistanpessimista—vareplicarlaJordi,adonant-sequeelsbessons

s’anaven omplint de pànic. Per descomptat estaven preocupats, però més perl’esglai terrible de la seva mare al no veure’ls tornar que per la seva pròpiaseguretat.

TimhaviaromàspacientmentalcostatdelaJordi,esperantsortirdelforat.Finalment,cansatd’esperar,esvaallunyarambunpetittrot,peròtúnelavall,notúneladalt.

—Tim!On vas?—va cridar la Jordi, il·luminant-ho amb la lot. El gos vagirar el cap i la va mirar, mostrant amb tota claredat per la seva actitud queestavacansatd’aquellaesperaiqueteniaelpropòsitdedescobrironportavaeltúnel.

—Juli, mira el Tim! Vol portar-nos túnel avall—va exclamar la Jordi—.Comnohempensatenaixò?

—Nohosé.Emtemoqueésperquèhemcregutqueésunaespècied’atzucac—vadirenJuli—.Ihosegueixocreient.Ningúsaponestàl’entradaaltúnelperlacapella,veritat,bessons?

—No —van dir tots dos alhora—. Que nosaltres sapiguem, mai l’handescobert.

—Dequalsevolmanera,vallapenaintentar-ho—vadirlaJordi,sonant-lilaveu esmorteïda en descendir pel passadís darrere de l’impacient Tim—.Aquím’asfixio.

Vanseguirelsaltres,ambelNap-bufballantalacua,pensantquetotallòerauna broma magnífica. El túnel, com els nens s’havien imaginat, descendiaseguint una línia més o menys recta. Hi havia trossos en els quals s’haviaenfonsatunamica,peròajupintelcapiencorbant-se,erafàcilpassar.Finalmentvan arribar a un gran despreniment de terra del sostre i van haver de passarcaminantdequatregrapes.Al’Annanolivaagradarenabsolutaquellapart.

Van arribar finalment a un estrany i petit lloc on el túnel acabavabruscament.Eracomunavoltadepedra:unadiminutacambrademetre imigd’altura i uns dos metres de terra quadrats. En Juli va alçar la miradatemerosamentcapalbaixsostre.Eradepedra?Siésaixí,estavenatrapats.Maipodrienaixecarunapesadallosadepedra.

Però,no,nototelsostreestavafetdepedra.Enelcentrehihaviacomunatrapadefustaquedescansavaenressaltstallatsalapedra.

—Semblacomunatrapa—vadirenJuli,examinant-laalallumdelasevallanterna—.Empreguntosinoestaremjustamentsotaelterradelavellacapella.En Dick, si tu, l’Enric i jo empenyem tots al mateix temps, podrem moureaquestatrapa.

Així,doncs,totsvanempènyer.LaJorditambé,peròencaraquelaportellaesvaelevarunamicaperundelesvores,resultavaimpossibleempènyer-lacapamunt.

—Jaséperquènopodemmoure-la—vadirEnric,amblacaravermellaperl’esforç—.Enel terrade lavella capellahiha sacsdegra i fertilitzants i totaclassed’eines.Pesencomelplom.Maipodremmoureaquestatrapasitédosotressacsdamunt.

—Ostres,nohaviapensatenaixò!—vadirenJuli,ambelcorencongit—.Sabíeuquehihaviaaquestaentradaaltúnel,bessons?

—Decapmanera—vadir l’Enric—.Ningúhohasabutmai.Crecquearapuc explicar-me el perquè: en unmagatzem com aquest, el terra està semprecobertambsacsd’algunacosaoambelsdevessallsd’aquestssacs.Éspossiblequenol’haginnetejatniescombratgedurantsegles.

—Bé, què fem ara?—va preguntar en Dick—. No podem quedar-nos enaquestlloctanpetititanasfixiant.

—Escolteu,creosentiralgunacosa!—vadirsobtadamentlaJordi—.Sorollsallàadalt.

Vanescoltar intensament i a travésde labenencaixada trapade rourevansentirunaveuenèrgicaquecridava:

—Fes-nosuncopdemà,Bill!,vols?—ÉselJaume.Elshomesestantreballanthoresextresaquestasetmana—va

explicarl’Enric—.Hauranvingutatreurequelcomdelacapella.Som-hi,cridemtotsidonemcopsalatrapaambelquesiguiquetinguemperfersoroll!

Immediatament esvaorganitzar sota la trapaunperfectepandemòniumdecrits, xiscles, lladrucs i tust dels punys de les espases i d’algunes pedres a latrapaqueteniensobreelsseuscaps.Despréselsnensvanparardedonarcopsidecridariesvanmantenirensilenci,escoltant.VansentirlaveudelJaumequedenotavaunagransorpresa.

—Bill, què són aquests sorolls? Creus que pot tractar-se d’una baralla derates?

—Ens han sentit —va dir en Juli, excitat—. Vinga comencem una altravegada.Itubordatotelquepuguis,Tim.

Tim estava més que disposat a fer-ho, perquè ja se sentia molt cansat detúnelsid’habitacionsfosquesplenesderessons.Vabordarllargaifuriosament,espantanttantalNap-buf,queelpobregossetvaarrencaracórrertúnelamunt.

EntreelslladrucsdelTim,elscritsdelsnensieltustalatrapa,elsorollvasermoltmésfragorósqueabans,ielBillielJaumeescoltavenambsorpresa.

—Ved’aquísota—vadirenBill—.Nom’imaginoelquepotser.Sifosdenit,creuriaquesónelsesperitsqueesdediquenajugar.Vine,anemaesbrinar-ho.

Aquell lloc estava tan ple de sacs, que els dos homes van haver de saltarsobrelespilesmolestantlagataialsseusgatets.Ellas’haviafetuncabdellsobreelsseusfills,espantadaperl’inesperatestrèpit.

—Ésperaquí,Bill—vadirelJaume,parant-seentreduespilesdesacs.Esvaportarlesmansalabocaimugícomunbrau.

—Hihaalgúperaquí?Elssisqueestavenabaixvancontestarfrenèticamentambtotalaforçadels

seuspulmons.Timvatornarabordar.—Se senten també els lladrucs d’un gos —va dir Bill, gratant-se el cap,

perplex,fentunamiradaalssacscomsipensésquepodiahaver-hiungosenund’ells.

—No només un gos; hi ha gent també —va dir el Jaume, atònit—. Onestaran?Nopodenestarsotaaquestssacs.

—Potser estiguin en aquell petit magatzem que vam trobar un dia sota elterra—vasuggerirelBill—.Recordes?Sotauna trapaenvoltadaperunagranllosa.Recordesara,home?

—Ah,sí!—vadirenJaume,illavorselclamvacomençardenou,jaqueelsnensestavenjagairebédesesperats.

—Vinga,Bill—vadirelJaume,notanteltod’urgència,encaraquenopodiaentendre ni una sola de les paraules que arribaven d’a baix—.Vinga apartemaquestssacs.Caldeixarelterraaldescobert.

Vanapartarunadotzenadesacsifinalmentvanveurelatrapa.Lallosaqueentempsl’haviaocultatvaserretiradaanysabanspelsdoshomesiaraestavarecolzadacontralaparet.Nos’havienmolestatatornar-laaposarenelseulloc,sense sospitar que el «petitmagatzem subterrani», comells havien cregut, erarealmentl’entradaaunpassadíssecretoblidatdesdefeiasegles.Vaserunasortperalsnensquenoméslavellatrapadefustas’interposésentreellsielshomes,perquè si la llosa de pedra hagués estat allà també, cap dels seus crits hauriapogutsentir-seenlacapella.

—Ara, la trapa —va dir Bill. Va donar un cop de sabata amb les sevespesadesbotes—.Quiestàaquíabaix?—vapreguntar,sensesospitarquinaserialaresposta.

—Nosaltres!—vancridarelsbessons,ielsaltresvancridartambémentreelTimbordavadenoufrenèticament.

—Déuensbeneeixi!Són lesveusdelsbessons!—vadirelJaume—.Comhanpogutentrarenaquestmagatzemsensemoureaquestssacs?

Donant una gran estirada, els homes van apartar la pesada trapa de fusta ivanmiraramblamajorsorpresalapetitamultitudquehihaviaallàabaix.Elscostavatreballcreureelqueveien.EnTimvaserelprimerasortir.Vadonarungransaltivaaterraralcostatdelshomes,moventlasevagrancuaillepant-losàvidament.

—Oh,gràcies,Bill,gràcies,Jaume!—vanexclamarelsbessonsquanelsdoshomes els van treure cap amunt—. Quina sort que estiguéssiu treballant adeshoraiqueseusocorreguésvenirperaquí!

—Lavostramareestàpreocupadíssimapervosaltres—vadirenBillambtoderetret—.Inovaudirquem’anàveuaajudaramblesperxes?

—Comheubaixataquí?—vapreguntarelJaumementreajudavaasortiralsaltresunaun.EnJulivaserl’últimivaallargarprimeramentalpobreiespantatNap-buf,quepensavaquejahavienestatmassaaventuresennomésundia.

—Oh,ésunahistòriamassa llargaperexplicar-vos-laara!—vadir l’Enric—.Peròdenou,gràcies,moltíssimesgràcies,BilliJaume.Podeuposardenouaquesta llosa? No li digueu a ningú que hem estat aquí sota fins que usexpliquemcomhapassattot.Arahemdedonar-nospressaperdir-liamarequetotsestembé.

I tots es van allunyar, ansiosos de prendre el te, cansadíssims, plensd’agraïmentperlasevafugidaatravésdel’habitacionetadepedrasotaelterradelacapella.Quèdirientotsquanmostressinelstresorsqueportavenambells?

CAPÍTOLXVIII

UNAGRANHISTÒRIAQUEEXPLICAR

Els bessons van córrer cap a la casa de camp i van veure a la sevamare queencara estava buscant-los. Se li van llançar al coll, i ella els va sacsarafectuosament.

—Onheuestat?Totsusheuretardatunahoraperalteim’heutingutmoltpreocupada.ElsenyorHenningm’haexplicatnoséquèqueestàveuexcavantalvessantdelpujol.

—Mamà, venim famolencs, així és que prenguem el te i et donarem unesnotícies estupendes —van dir els bessons al uníson—. Mamà, et quedaràsatònita.Onestanelpareil’avi?

—Encara estan a la taula, perquè també ells han arribat tard —va dir lasenyoraPhilpot—.Hanestatforabuscant-vosatots.L’avinoestàgairecontent.Però,quèporteuaquí?Seguramentnoseranespases,veritat?

—Mamà,prenguemelteprimeriushoexplicaremtot—vandirelsbessons—.Hemderentar-nos,veritat?Bé,moltbé,vingaa rentar-nos tots. Iposaremelsnostrestresorsenlacantonadamésfoscaperquèelpareil’avinoelsveginfinsquesiguielmomentdemostrar-los-hi.

Aviatestaventotsassegutsalatauladelte,alegresenveureunassortimentmeravellós. Grans llesques de pa untat amb espessa mantega, melmelada defabricació casolana, formatge casolà, un gran pastís de gingebre, un pastís defruita,unplatdeprunesmaduresifinsitotunsbonstrossosdepernilpreparatacasapersialgunnecessitavaunamicaméssubstanciós.

ElsenyorPhilpotil’aviestavenencaraalataula,beventunaúltimatassadete.La senyoraPhilpot els haviadit que elsnenshaviende rentar-se, peròqueexplicarientotelquehaviapassatquanvinguessinaprendreelte.

—Vaja!—va dir l’avi, enarcantmés encara les seves grans celles hirsutesque gairebé li tapaven el nas—. Quan jo era un noi, em guardava molt béd’arribarunminuttardalsmenjars.Vosaltres,bessons,heutingutpreocupadaalavostramare,iaixòestàmalament.

—Ho sentim enormement, avi —van dir els bessons, al uníson—. Peròesperinvostèsfinsquesentinlanostrahistòria.Juli,explica-latu.

Iaixí,entregransmoçadesdepaambmantega,entrepansdepernilitrossosdepastís,lahistòriavaserexplicadaaldetall,interveninttotselsnensdetantentant.

L’avijasabiaquealsenyorHenninglihaviendonatpermísperexcavariquealsenyorPhilpotlihavienlliuratunxecdedues-centescinquantalliures.Haviatingutunatacterribledefuror,inomésquanlasenyoraPhilpothaviasanglotatihaviaditqueretornariaelxec,encaraqueliresultavamoltdurhaverdeseparar-sed’ell, l’avis’haviaaplacat.Ara,disposataesclatarenunaltreatacdefuror,escoltavalahistòriadelsnens.

Esvaoblidardebeureeltequeselianavarefredant.Esvaoblidard’omplirlasevapipa.Finsitotesvaoblidardeferunasolapregunta.Maientotalasevavidahaviasentitunahistòriatanesplèndidaimeravellosa.

EnJulirelatavalahistòriaagradablement, ielsaltresomplienelsbuitsqueanavadeixant.AlasenyoraPhilpotelsullsgairebéselivansortirdelesòrbitesquanvasentircomelNap-bufilaNassudahavienentratenelcaudelsconillsihavientornatambunpunyaltrencatiunanell.

—Però,però,on…?—vacomençaradir,ivaescoltardenouperassabentar-sedecomenDickienJulihavieneixamplatelcauitotshavienpassatperallàihavienlliscatdinsdelllargtúnelsecret.

—Molt bé, molt bé—va dir l’avi, traient el seu gran mocador vermell iassecant-seelfront—.M’agradariahaverestatallà.Segueix,segueix,noi!

En Julihavia acabatdebeureel seu te.Esvaposar a riure ivacontinuar,descrivintcomhaviencaminat túneladaltamblesseves lots ielsgossosambells.

—Erafoscifeiaolord’humitat,idesobtevamsentirunsorollterrorífic—vadir.

—Se’nsficavaalcap—vaexplicarl’Anna.—Quèera,quèera?—vapreguntarl’aviambullsgairebétangranscomels

platetsqueteniaenfrontd’ell.—Elsorolldelshomesqueestavenperforantal’anticassentamentdelcastell

—vadirenJuli,il’avivatenirunaexplosiódecòlera.Vaapuntaramblasevapipaalseunét,elpagès.

—Noetvaigdirquenovoliateniraaquestshomesalamevagranja?—va

començar a dir, i només es va calmarquan la senyoraPhilpot li vadonarunscopetsalbraç,acariciant-ho.

—Continua,enJuli—vadirella.Illavorsvaarribarlapartrealmentexcitant,elrelatdecomvanentrarenels

autènticscellersdelcastell,elsarcsdepedra,lapolsvelladesegles…—I els ressons —va dir l’Anna—. Quan murmuràvem, un centenar de

murmurisensresponien.Quan en Juli va descriure les seves troballes: la vella armadura, encara en

bonestat,peròennegridapelsanys,lapanòpliad’espasesipunyalsidagues,lacaixad’or…

—Or! No et crec! —va cridar l’avi—. Estàs exagerant, jovenet. Noguarneixismassalatevahistòria.Atemptantalaveritat.

Immediatament,elsbessonsvantreuredelessevesbutxaquesalgunesdelesmonedesd’or,encarabrillants i lluents.Lesvandipositarsobrela tauladavantdelstressorpresosadults.

—Aquí estan!Ellespodendir si estemexagerantono.Sónmonedesd’or.Parlendemaneramésconvincentquelesparaules.

ElsenyorPhilpotlesvarecollirreverentmentilesvaanarpassantunaaunaa la seva esposa i a l’ancià. L’avi estava bocabadat i estupefacte. Li eraimpossible dir una paraula. Només podia llançar algun que altre grunyit iesbufegarunamicamentremovialesmonedesalasevagranmàossuda.

—Són realment d’or? —va preguntar la senyora Philpot completamenttrastornada davant la sobtada aparició de les brillantsmonedes—. Trevor, enspertanyeran a nosaltres?Voldrà això dir que estarem el bastant acabalats compercompraruntractornoui…?

—Depèndelaquantitatd’aixòquehihagienaquestsvellscellers—vadirelsenyorPhilpot,tractantdemantenir-setranquil—.Idepèndelqueenspermetinconservar,perdescomptat.PotserquesiguinpropietatdelaCorona.

—LaCorona!—varugirl’avi,posant-sesobtadamentenpeus—.LaCorona!No, senyor! Això és meu! Nostre! S’ha trobat a les meves terres, ho vandipositar allà els nostres avantpassats. Sí, i li donaré una part al vell senyorFinniston,aixòéselquefaré.Haestatunbonamicmeudurantmoltíssimsanys.

Elsnensvanpensarqueaquellaeraunaideamagnífica.Desprésvanmostrarles joies quehavien portat, i la senyoraPhilpot es vamaravellar en veure-les,encaraqueestiguessinennegrides.

Però lesespases i lesdaguesvanproduir lamajorexcitacióa l’avi ialseunét, el senyor Philpot. Tan aviat com van sentir que els nens havien portatalgunesdelesvellesarmes,elsdoshomesesvanaixecarivananararecollir-les.L’aviva triar l’espasamajor iméspesada i lavabrandarperillosamental

voltantdelseucap,semblantunareencarnaciód’alguntemibleguerreranticamblasevagranbarbaiullsflamejants.

—No,no,avi!—vadirlasenyoraPhilpot,espantada—.Oh,vavostèatirarlescosesqueestanal’aparador!Veu,jal’hideia?Adéulamevasafata.

I la font va caure i va fer crac! Tim i el Nap-buf es van atemorir i vancomençarabordarfrenèticament.

—Asseieu-vos, asseieu-vos tots!—vacridar la senyoraPhilpot als excitatsgossos i homes—. Deixem que en Juli acabi la seva història. Avi, assegui’svostè.

—Vaja,vaja—vadirl’aviambunamplesomriureenelseurostre,prenentseient a la seva butaca—. Vaja. Sé o no sé manejar aquesta espasa? On estàaquestamericà?Podriatraspassar-loaramateix.

Elsnensvanriureencantats.Eramagníficveuretancontental’ancià.—Continuaambaquestahistòria teva—livadir al Juli—.Lacomptesbé,

noi.Endavant. Inoem llevis l’espasa, filla.Lavaigaconservaraquíentre lescamespersihaigd’utilitzar-la.Sí,senyor.

EnJulivaacabarràpidamentelseurelativaexplicarcomhavientornatpelpassadísihavientrobatesfondradal’entradapelcauicomdespréshavienbaixatperlarestadeltúnelihavienarribatfinalmental’habitacionetadepedra.

—Inopodíem sortir d’allà—vadir en Juli—.Hi havia unagran trapadefustasobreelsnostrescaps,peròdamuntestavenapilatsunadotzenasifanofadesacspesatscomelplom.Nopodíemaixecar-la.Aixíésqueensvamposaracridar.

—Pertant,allàeraonportavaelpassadíssecret—vadirelsenyorPhilpot—.Comvauaconseguirsortir?

—Cridàremivamdonarcops,ielBillienJaumeensvansentirivanapartarelssacsivanaixecarlavellatrapa—vadirenJuli—.Uf,quecontentsqueensvam posar en veure’ls! Crèiem estar perduts ja per sempre. El Jaume estavaassabentatdel’existènciadelapetitacambradepedrasotaelterradelacapella,peròcreiaqueerasimplementunavellasitja.

—Maihaviasentitparlarabansd’això—vadirlasenyoraPhilpot,il’avivainclinarelcapdonant-lilaraó.

—Tampoc jo—va dir—. Pel que puc recordar, el terra d’aquesta capellasemprevaestarcobertambpilesdesacs,ielstrossosqueespodienveuresensesacsestaventapatsperunaespessacapadepols.Sí,finsitotenelstempsenquèjoeraunnoi i jugavaacuit iamagara lavellacapella,estavaplenadesacs, id’aixòfajaelsseusbonsvuitanta-cincanys.Vaja,vaja,semblaquevaserahirquanjoestavajugantallàambunagataielsseusgatets.

—Arahihaallàunagataielsseusgatets—vadirl’Anna.

—Ai, xiqueta, i hi haurà una gata i els seus gatets allà quan tu siguis unadonavella,moltvella!—vadirl’avi—.Hihaalgunescosesque,gràciesaDéu,nocanvienmai.Bé,bé,arapodrédormirtranquil·lamenttoteslesnitscomptantambquevosaltresilagranjaestareutotsbé,Trevor,ambelsdinersquetrauràsd’aquestes velles troballes, i jo viuré per veure créixer als bessons i portarendavantlagranjamésbonicadeDorset.Ipodréveure’lscontentsteninttotelquenecessiten,ibeneirlessevesbufonescares.Iaravaigamanejarunamiquetal’espasa.

Els nens van fugir.L’avi semblava aramolts anysmés jove iDéu sap lesdestrosses que anava a fer amb aquella espasa. Havia estat una tarda que nooblidarienmai.

CAPÍTOLXIX

L’AVENTURAMÉSEXCITANTQUEHEMTINGUTMAI

Desprésde l’excitacióde tota la tarda,elsnenssesentiencansats.Elsbessonsvansortiradonarpinsoalspollets.

—Mésvaltardquemai—vandirsimultàniament.—Onestanel senyorHenning iel senyorDurleston iaquestantipàticd’en

Júnior, senyoraPhilpot?—vapreguntar la Jordi,disposant-seaajudar-laenelrentatdelavaixelladelte.

—El senyor Henning va entrar un moment per dir que ell i el senyorDurlestons’anavenasoparaunhoteliqueesportaventambéalJúnior—vadirlasenyoraPhilpot—.Semblavatrobar-semoltsatisfet.Vadirquehavienforadatfins als cellers del vell castell i que esperaven grans coses i que tal vegadaarribariaaviatunsegonxecdedues-centescinquantalliures.

—Però vostè no ho acceptarà, veritat, senyora Philpot? —va dir en Juliràpidament en sentir el que estaven parlant—. Les coses que hi ha en aquestcellervalenmoltmésquequalssevoldinersque liofereixi el senyorHenning.Ell no pensa més que a portar-se-les a Amèrica i vendre-les allà per gransquantitatsiobtenirenormesguanys.Perquèanavaadeixar-livostèferaixò?

—Aquest vellet encantador, el senyor Finniston, el de la botiguetad’antiguitats,deusabermoltbéelquevalcadacosa—vadirlaJordi—.Iésundescendent dels remots Finniston del castell Finniston. S’entusiasmarà quans’assabentidelqueestàocorrent.

—L’avisaremperquèpugidemà—vadecidirlasenyoraPhilpot—.Alcapialafi,elsenyorHenningtéelseuconseller,aquestmalcaratsenyorDurleston.

Nosaltres tindrem com a conseller nostre al senyor Finniston. A l’avi això liencantarà:sónmoltamics.

Però no va haver-hi necessitat d’anar a buscar al senyor Finniston perquèl’avienpersonahaviabaixatacomunicar-lilagrannotíciaalseuvellcamarada.Quinaxerradavantenir!

—Monedesd’or,joies,armadures,espasesisapDéuquantescosesmés!—deia l’avi per vintena vegada, i l’ancià senyor Finniston escoltava greument,assentintambelcap.

—Aquest esplèndid tros d’espasa—continuava l’avi, recordant—. Pastadaperami,Guillem.Mira,siésqueheviscutabansalgunavegada,aquestavellaespasaemvapertànyer.Éslasensacióqueemdóna.Ésunacosaquenovendriamai.Laconservaréencaraquenoméssiguiperbrandar-lapersobredelmeucapquantincelsnervisdisparats.

—Bé, bé, però m’imagino que t’asseguraràs que estàs en el centre d’unahabitacióbuidasifasaixò—vadirelsenyorFinniston,unamicaalarmatdavantlamiradadeferaqueveiaenelsullsdel’ancià—.Nouspermetranquedar-vosambtotselsdiners,emtemo;hihaunacosaqueesdiu«dretssobretresors»,jahosaps,envirtutdelsqualsalgunestroballespassenalaCorona,iemtemoqueaquest sigui un d’ells. Però amb les joies no passa el mateix, ni amb lesarmadures,niamblesespases.Nomésambaixòpodreuferunmuntdediners.

—Elbastantcomperadostractorsnous?—vapreguntarl’avi—.Icomperun«Land-Rover»?Elquetéelmeunétemdesllorigaelsossos.Mira,Guillem,hemdecontractarahomesqueexcavinenaquell llocidescobreixintotelquecalguidescobrirenelscellers.Quèemdiusdequedar-nosambelshomesquevaaconseguirenHenning?Aellno lideixarem«excaviar»,ocomvulguiqueesdiguiaixò,niunmomentmés.Ésunindividuquem’atacaelsnervis iqueemposa demal humor.Ara puc dir-li que se’n vagi. Imira,Guillem, tu tancaràsaquestatendaietvindràsambmiperserelmeuconseller,vols?Noemfagràciaque l’americà em parli per sobre de l’espatlla, o aquest altre tipus d’enDurleston.

—Seràmillor que deixis de parlar unamica, vell; se t’està posant la caramassaroja—vadirelsenyorFinniston—.Etdonaràunaapoplexiasisegueixesexcitant-te així. Vés-te’n ara a casa i jo pujaré demà al matí. M’encarregarétambé d’arreglar tot el relatiu als treballadors. I no gastis massa bromes ambaquestavellaespasa;podriestallar-liaalgúelcappererror.

—Podriaser,podriaser—vadirl’aviambunamiradamaliciosaenelsseusbrillantsulls—.Perquèsiaquest Júnioresposapelmigquanesticbrandant lamevaespasa…estàbé,Guillem,estàbé.Nosónmésquebromes, ja saps, lesbromesmeves.

Iofegantunarialletaenlasevallargabarba,l’avivasortir,vadoblegarpelcaminoi iva tornara lacasadecamp,sentint-se realmentmolt satisfetamb lavida.

ElsenyorHenning,elsenyorDurlestonienJúniornovantornaraquellanit.Segonssembla,estaventotstanexcitatsamblesexcavacionsquehavienfetfinsa foradar el sostre del celler, que van romandre massa temps a l’hotel i vandecidirpassarlanitallà,laqualcosavasignificarungranalleujamentperalasenyoraPhilpot.

—Aaquestagentdelcampelsagradaficar-sealllitaaixòdelesnou—vadirelsenyorHenning—, i jahosón tocades.Aniremdemàalmatí iels faremquesigninaquestcontractequevostèharedactat,Durleston.Estantanescassosde diners, que signaran qualsevol cosa. I tingui vostè cura de no dir el quecreiem haver trobat, no vagin a esperar més de dues-centes cinquanta lliures.Faremlanostrafortunetaambaixò.

Així,almatísegüent,elsdoshomes,ambunJúniorexcitataquielsenyorDurlestontrobavamoltmolest,vanarribaralacasadecampaaixòdelesdeu.Havien telefonat per dir que arribarien sobre aquesta hora, que portarien elcontractepreparati…

—…ielxec,senyoraPhilpot,elxec—vadirambveunassalpertelèfonelsenyorHenning.

Quanvanarribar,hihaviaallà totaunacompanyiaper rebre’ls.Estavenelvell avi, el seu nét el senyor Philpot i la seva esposa, els bessons, perdescomptat,il’anciàsenyorFinniston,queensumavaunabaralla,ambelsseuscansatsulls,queaquellmatíbrillavenperprimeravegadaenmoltsanys.Estavaassegutenlapartdedarrere,preguntant-sequèanavaasucceir.

També estaven els Cinc sense faltar ni un, el Tim preguntant-se a què esdeuriaaquellaagitació.EsmanteniatanpropdelaJordicomlierapossibleiligrunyiaalNap-bufcadavegadaquel’excitatgossetseliapropava.AlNap-bufaixòelteniasensecura.Semprelierapossiblegrunyirtambéaell.

Un cotxe va traquetejar pel camí i a la poca estona van entrar el senyorHenning,elsenyorDurlestonienJúnior,enlasevacaradelqualesdibuixavaunagranganyota.

—Hola,gent!—vadirenJúniorambelseutípictarannàgroller—.Comvanlescoses?

NovacontestarningúexcepteelTim,quevadeixaranarunpetitgrunyquevaobligaralJúnioraapartar-seràpidament.

—Aveuresicalleslaboca—livadiralTim.—Haspreseldesdejunial llita l’hotel,xicotet?—vapreguntardesobtela

Jordi—.Te’nrecordesdel’últimavegadaqueelvasprendreaquíalllitielgos

etvatreuredemalamanera?—Falòrnies!—vadirenJúniorllòbregament—.Tinga’lbenagafat.Esvaaplacardesprésd’aixòiesvaasseurealcostatdelseupare.Desprésva

començaruna reunióbreu,dura i satisfactòriadesdelpuntdevistadel senyorPhilpot.

—Bé,senyorPhilpot,tincmoltdegustadir-liqueelsenyorDurlestonm’haaconsellatqueliofereixiunaltrexecdedues-centescinquantalliures—vadirelsenyorHenning amb desimboltura—. Si bé estem bastant desanimats sobre elquesemblahaver-hienelscellersdelcastell,comprenemqueésjustoferir-liavostèlasumaquesuggeríremanteriorment.Noésveritat,senyorDurleston?

—Completament—vadirelsenyorDurlestonambveud’homedenegocis,iva mirar al voltant a través de les seves ulleres de petxina—. Tinc aquí elcontracte. El senyor Henning es mostra molt generós. Molt. Els cellers sóntotalmentdecebedors.

—Hosento—vadir el senyorPhilpot—.Mantincunaopiniódiferent, i elmeuconseller,elsenyorFinniston,emdónalaraóenaixò.Anemaexcavarelparatgenosaltresmateixos,senyorHenning,ipertant,sialgunadecepcióhihaenlestroballes,lasofriremnosaltres,perònovostè.

—Quèsignificaaixò?—vadirelsenyorHenning,llançantmiradesencesesal’entorn—.Durleston,quèdiuvostèaaixò?Estractadequedoblil’oferta,no?

—Ofereixi-livostècinc-centeslliures—vadirelsenyorDurlestonsemblantsentir-sesorprèsperaquellrevés.

—Pot vostè oferir-me cinc mil, si vulgues, però, l’hi dic, prefereixo ferl’excavaciójomateixenelmeupropiterreny—vadirelsenyorPhilpot—.Ielque és més, li retornaré a vostè el xec que em va lliurar ahir, i com tinc laintenciódeseguirambelshomesquevacontractarvostè, jomateixelspagarépelseutreball.Aixíésquenoesmolestiaacomiadar-los.Aratreballaranperami.

—Peròaixòésmonstruós!—vacridarelsenyorHenning,perdentelsestrepsi posant-se en peus.Vadonar un copde puny en la taula i vamirar ambullsencesosalsenyorialasenyoraPhilpot—.Quèesperenvostèstrobarenaquestsvells cellers abandonats? Vam foradar ahir el sostre i vam veure que allàpràcticamentnohihares.Livaigferavostèunaofertamoltgenerosa.L’elevaréfinsamillliures.

—No—vadirelsenyorPhilpotcalmosament.Peròl’aviestavajafartdelscritsidelessortidesdelsenyorHenning.Esva

aixecar també iva cridar amb tanta forçaque tothomvadonarungrunyit i elTimvacomençarabordar.ElNap-bufvacórrerimmediatamentaamagar-seal’armaridelrebostdelacuina.

—Aram’escoltaràvostèami—retrunyíl’avi—.Aquestagranjaempertanyamiialmeunét,queestàassegutaquí,ipassaràalsmeusbesnéts.Maihahagutunagranjamésmaca,ilamevafamílialahaposseïtdurantcentenarsd’anys,imolttristhaestatperamiveurecomesfeiamalbéperfaltadediners.Peròaraveig diners, molts diners, a baix, en aquests cellers. Tots els diners quenecessitemper a tractors i transports imàquines iDéu sapquè.Novolemelsdiners que vostè pugui donar-nos. No, senyor. Guardi’s vostè els seus dòlars,quedi’sambells.Ofereixi’mcincmil,sivol,ijaveuràelquelidic.

ElsenyorHenningesvatombarràpidamentivamiraralsenyorDurleston,quideseguidalivaferunainclinaciódecap.

—Estàbé—vadirl’americàal’avi—.Cincmil.Tractefet?—No—vabramarl’avigaudintmésdelquehohaviafetdurantanys—.En

aquests cellers hi ha or, joies, armadures, espases, punyals, dagues, tot d’unaantiguitatdeseglesi…

—Noemvinguiambromanços—vadirelsenyorHenningdespectivament—.Vellmentider!

L’avivadescarregar el puny tancat sobre la taula i va ferquegairebé totscaiguessindelessevescadires.

—Bessons!—varugir—.Aneuabuscaraquestescosesquevautreureahir,busqueu-les i porteu-me-les aquí.Vaigademostrar-li a aquest americàquenotincresdementider.

Illavors,davantelsullsatònitsdelsenyorHenningidelsenyorDurleston,itambédelJúnior,elsbessonsvandesplegarsobrelataulalesmonedesd’or,lesjoies,lesespasesielspunyals.ElsenyorDurlestonesvaquedarmirantaquellescosescomsinopoguéscreureenelqueveienelsseusulls.

—Bé,quèemdiuenvostèsd’això?—vapreguntarl’avi,tornantadonaruncopdepunyalataula.

ElsenyorDurlestonesvarecolzaralasevacadiraivadirunasolaparaula.—Ferralla!LlavorslivatocareltornalsenyorFinnistondeposar-seenpeusidirunes

poques paraules.El senyorDurleston, que no s’havia fixat en el calmós anciàqueestavaassegutenunsegonterme,esvahorroritzarenveure’lallà.Sabiaqueeraunexpertconeixedor,doncsellmateixhaviaestat tractantd’estirar-lide lallenguarespectealvellcastell.

—Senyoresisenyors—vadirelsenyorFinnistoncomsiestiguésdirigint-seaunacerimoniosareunió—,lamentodirque,parlantcomantiquaridereputació,noconsideroqueelsenyorDurlestonsàpigaelqueesdiusiafirmaqueaquestsarticlessónferralla.Lescosesqueestansobrela taulavalenunapetitafortunaper a qualsevol col·leccionista autèntic. Jo mateix podria vendre-les demà a

Londres per una suma molt més gran que la que el senyor Durleston li haaconsellat oferir al senyorHenning.Gràcies per haver-me escoltat, senyores isenyors.

Iesvaasseure,fentunacortesareverènciaalagentallàreunida.L’Annavasentirdesitjosd’aplaudir-lo.

—Bé,nocrecquehihagiresmésadir—vadirelsenyorPhilpot,posant-seenpeus—.Siemcomunicavostèenquinhotelvaaresidir,elsenyorHenning,m’encarregaréqueseliportinallàlessevescoses,perquèperdescomptatvostènovoldràromandreaquíméstemps.

—Papà, jonovullanar-me,vullquedar-meaquí!—esvaposaracridarenJúniordemaneramoltsorprenent—.Vullveurecom«exc…a…excavoten»elscellers.Vullfurgarjo.Vullquedar-me.

—Perònosaltresnovolemqueetquedis—vadirl’Enricfuriosament—.Tuiel teu espionatge i el teu estar sempre tafanejant i escoltant i fanfarronejant idientmentides.Nenrepipi!Eldesdejunialllit!Nosapnetejar-selessabates!Faelploricóquannosesurtamblaseva!Esposaacridarquan…

—Ja n’hi ha prou, Enric —va dir la seva mare severament i moltescandalitzada—.Nom’importa que en Júnior continuï aquí si esmodera unamica.Noésculpasevatotelquehapassat.

—Vull quedar-me!—ploriquejà en Júnior, i es va posar a donar puntadessotalataula.DesgraciadamentvaencertaralTimalnas,ielgoss’alçàempipat,grunyint i ensenyant les dents. En Júnior va fugir com a ànima que porta eldiable.

—Vols quedar-te ara?—li va cridar la Jordi en passar, i la resposta li vaarribarimmediata:

—No.—Bé,gràcies,Tim,perhaver-loajudatadecidir-se—vadirlaJorditustant

algossàs.ElsenyorHenningsemblavacomsiestèsapuntd’esclatar.—Si aquest gosmossega almeunoi, t’hohauria fet pagar car—vadir—.

Vaigaposar-losunadenúncia,vaiga…—Siusplau,marxi—vadirlasenyoraPhilpotambsobtatairedecansament

—.Tincmoltaferalacuina.—Emprendréelmeutemps—vadirelsenyorHenningpomposament—.No

sortiréaixídesobtecomsinohaguéspagatlesmevesfactures.—Veuvostèaquestaespasa,Henning?—vadirl’avisobtadament,recollint

de la taula el tros d’espasa que tant li agradava—. Una bellesa, veritat? Elshomesd’antany sabiencom tractar als seus enemics,no li sembla?Brandavenespasescomaquesta,feienaixíi…

—Escolti, detingui’s! És vostè perillós! Gairebé em talla! —va cridar elsenyorHenningpresad’unpànicsobtat—.Voldeixar-laanard’unavegada?

—No.Ésmeva.No lavendré—vadir l’avi,brandantdenou l’espasa.Vadonarambellaalabombetaqueteniaasobredelcapielcristallesvatrencarambunespetec.ElsenyorDurlestonvaabandonaralsenyorHenningivafugirdelacuinaamblamàximavelocitat.VaensopegarviolentamentambBill,queestavaentrantenaquellmoment.

—Compte, s’ha tornat boig, el vell s’ha tornat boig!—cridava el senyorDurleston—.Henning,vingui’svostèabansquelitallielcap!

ElsenyorHenningvafugirtambé.L’avielvaperseguirfinsalaporta,tirantsaliveresperlaboca,ielsdosgossosudolavenencantats.Tothomvacomençarariureinconteniblement.

—Avi, quina mosca li ha picat? —va dir el senyor Philpot quan l’anciàbrandà de nou l’espasa amb els ulls brillants i un ample somriure en el seuarrugatrostre.

—Nom’hapassat res.Senzillamentquehepensatquenomésambaquestaespasa podríem lliurar-nos d’aquests individus. Saps què els hi dic? Ferralla!Quina llàstima, podia haver-se’m passat pel cap quan estava aquí! Ferralla!GuillemFinniston,hassentitaixò?

—Araelquehasdeferésdeixaranaraquestaespasa,novagisaespatllar-la—vadirelsenyorFinniston,quesabiacomtractaral’avi—,ituijoensaniremalavellatavernaperparlarsobretotelquehemdeferrespectealatroballadeltresor.Etdicqueprimerdeixisanarl’espasa.No,avi,noetportaréalatavernacarregatambaquestaespasa.

LasenyoraPhilpotva llançarunsospird’alleujamentquanelsdosanciansvancomençaradescendirper lasenderadeixant l’espasa foradeperillacasa.Ellaesvaasseurei,perahorrordelsnens,esvaposaraplorar.

—No, no, no em feu cas—va dir quan els bessons van córrer cap a ellaconsternats—.Esticplorantd’alegria:perhaver-melliuratd’ells,persaberqueno haig de anar estalviant i escatimant, que no haig d’admetre a hostes. Perpensarqueelvostreparepodràcomprarlamaquinàriaagrícolaquenecessitai…Oh,Déumeu,queximplesóccomportant-meaixí!

—Escoltivostè,senyoraPhilpot,volqueensenanemnosaltrestambé?—vapreguntarl’Annaenadonar-sed’improvísquetambéellaielsaltrespodienserqualificatsd’hostesierenunacàrregasuplementàriaperalabonasenyora.

—Oh,no,benvolgudameva,enrealitatvosaltresnosouhostes,vosaltressouamics!—vadirlasenyoraPhilpotsomriententrelessevesllàgrimes—.Ielqueésmés,noleshicobraréalesvostresmaresunsolcèntimpertenir-vosaquí,envistadelabonasortqueensheuportat.

—Moltbé,ensquedarem.Tambéanosaltresensagradarà—vadir l’Anna—.Novoldríemperdre’nsperresdelmónveurelesaltrescosesquehihagienaquestscellersdelcastell.Noésveritat,Jordi?

—Per descomptat —va dir la Jordi—. Volem veure-ho tot. Aquesta ésl’aventuramésexcitantquehemtingutmai.

—Sempre diem elmateix—va dir l’Anna—. Però la partmaca d’aquestaúltimanohaacabatencara.Podremanaraveuretreballaralsexcavadorsamblessevesperforadores.Podremajudara traslladar totes lescosesantiguesdesdelsllocsonestanocultes,ensassabentaremdelspreusquedonenperellesiveuremel nou tractor. Sincerament, crec que la segona part d’aquesta aventura seràmillorquelaprimera.Nohocreïstuaixí,Tim?

—Bup!—vadirelTim,ivamourelacuaambtantaforçaquevaderribaralNap-buf.

Bé, adéu, Cinc!Gaudiu la resta de les vostres aventures i passeu-ho bé, iassegureu-vosquel’avivaambcompteambaquestgraniantictrosd’espasa!

ENID BLYTON va néixer l’any 1897 a Dulwich, localitat al sud de Londres,Anglaterra.Sensdubteés l’autorade llibres infantils i juvenilsmés llegidadelmónsencer.

Quanvaacabarelcol·legivaestudiarlacarreradeMagisteri.Desdepetita,EnidBlytonvavolerserescriptoraivacomençaraescriuremoltaviat,peròvanhaverdepassarmoltsanysabansquepoguéspublicarel seuprimer llibre.Vaescriure unes set-centes obres plenes d’acció i suspens entre els anys 1915 i1968,anyenquèvamorir.Nomésenelsdeuúltimsanysesvanvendrealmónmésdecentmilionsd’exemplarsdelsseusllibres.

Entre les seves sèries més famoses hi ha les de «Noddy», «El Club delsCinc»,«ElsSetSecrets»,«SantaClara»o«TorresdeMalory».