Els danys de les polítiques prohibicionistes en l'àmbit de les drogues

Els danys de les poliacutetiques prohibicionistes en lrsquoagravembit de les drogues

The damage caused by prohibitionist drug policies

Rebut 30092015 AcceptAt AcceptAt 02022016

David pere Martiacutenez OroacuteUnitat de Poliacutetiques de Drogues Universitat Autogravenoma de Barcelona

Oriol Romaniacute AlfonsoMedical Anthropology Research Center (MARC)

Universitat Rovira i Virgili

Resum

els dos principals objectius de les poliacutetiques prohibicionistes en lrsquoagravembit del consums de drogues soacuten eradicar els cultius declarats ilmiddotliacutecits i evitar el consum de les drogues fiscalitzades els estats en la seva obstinacioacute per complir-los mitjanccedilant tot tipus drsquoestrategravegies militars i policials han provocat un quantitat ingent de danys i consequumlegravencies no previstes el present article presenta els danys causats a la Salut puacuteblica i als Drets Humans la discriminacioacute i lrsquoestigma infligit als usuaris el dispendi de fons puacuteblics la violegravencia i les xarxes criminals i la contaminacioacute ambiental Vistos aquests efectes podriacuteem dir que el model ha fracassat perograve per explicar-nos la seva vigegravencia malgrat tantes desgragravecies haurem drsquoacudir a reconegraveixer les seves funcions com a sistema de control social laquodurraquo en un moacuten en plena transformacioacute

Paraules clau prohibicionisme poliacutetiques de drogues control social danys

Abstract the two main objectives of prohibitionist drug policies are eradicating illicit crops and preventing the consumption of illegal drugs In their efforts to meet these goals states have used a range of military and police strategies causing multiple unforeseen consequences this article describes damage to public health and human rights discrimination and stigma inflicted on users misuses of public funds the growth of violence and criminal networks and environmental pollution taking these effects into account we can see clearly that the prohibitionist model has failed the explanation for its ongoing use despite so many negative consequences lies in its usefulness as a system of ldquohardrdquo social control in a world in transformation

Keywords prohibition drug policy social control damage

Nuacutemero 21 (1) Any 2016 pp 33-49ISSN 1696-8298

wwwantropologiacat


QUADERNS-E 21 (1) 33-49ISSN 1696-8298 copy QUADERNS-E DE LrsquoICA

34

Introduccioacute

el prohibicionisme fou impulsat per la minoria WASp (White Anglo Saxon amp Protestant) als estats units durant la segona meitat del segle xix amb la finalitat drsquoeliminar les drogues perquegrave representaven ldquoun vici moral que pertorbava els sentitsrdquo (Diacuteaz 199865) La seva implementacioacute fou progressiva al llarg de les primeres degravecades del segle xx gragravecies a les resolucions de convenis internacionals ndashcom el de La Haia de 1912 que restringia la produccioacute i venta drsquoopi i els seus derivats o mitjanccedilant lleis internes com la Marihuana Tax Act de 1937 que prohibia el cagravennabis als euA el punt culminant de la seva implementacioacute fou lrsquoaprovacioacute de la convencioacute Uacutenica drsquoestupefaents de 1961 on el seu preagravembul afirmava ldquolas partes en la convencioacuten se declaran preocupadas por la salud fiacutesica y moral de la humanidadrdquo i ldquoconscientes de su obligacioacuten de prevenir y combatir el mal representado por la toxicomaniacuteardquo La convencioacute de 1961 fou complementada pel conveni sobre Substagravencies psicotrogravepiques de 1971 i la convencioacute de Nacions unides contra el tragravefic ilmiddotliacutecit drsquoestupefaents i substagravencies psicotrogravepiques de 1988 Aquests drsquoobligada ratificacioacute per tots els estats membres de les Nacions unides ordenen les poliacutetiques de drogues nacionals amb la finalitat drsquoeradicar els cultius i el consum de les substagravencies fiscalitzades

Despreacutes de meacutes de 50 anys de lrsquoaprovacioacute de la convencioacute de 1961 els resultats evidencien que intentar aconseguir ldquoun moacuten lliure de droguesrdquo produeix una quantitat ingent de danys ldquono previstosrdquo i obliga a buscar alternatives (collins 2014a5) per a certs colmiddotlectius les intencions del prohibicionisme poden semblar assenyades perograve les accions a cagraverrec de lrsquoerari puacuteblic han drsquooferir alts iacutendexs drsquoeficiegravencia situacioacute que no compleix ni molt menys el prohibicionisme tal com assenyalen Mejiacutea i Restrepo (201427) no eacutes quumlestioacute de bones intencions eacutes quumlestioacute de resultats La insostenibilitat del prohibicionisme aviva el debat sobre la reforma drsquounes poliacutetiques meacutes eficaces i justes (eNcOD 1998 GcDp 201412-18) Aquestes srsquohan drsquoorientar cap a enfocaments heterogenis i situats contextualment perquegrave les estrategravegies de ldquorecepta uacutenicardquo comporten plantejar objectius inabastables i danys incalculables (collins 2014b13) Danys respecte els quals tambeacute es planteja ara la responsabilitat dels estats que han mantingut aquestes poliacutetiques (Miroacute 2014)

Els danys del prohibicionisme

Diferents ens han estudiat els danys del prohibicionisme i les evidegravencies del seu fracagraves La ingent literatura publicada en els darrers anys ndashespecialment a partir de 2008 quan la uNODc1 va reconegraveixer per primera vegada les consequumlegravencies ldquono desitjadesrdquo de les poliacutetiques de fiscalitzacioacute i multiplicada a partir del 2012 amb vistes a la uNGASS 20162 sobre poliacutetiques de droguesndash mostra lrsquointeregraves per plantejar alternatives al prohibicionisme La negativa dels agents prohibicionistes a qualsevol alternativa a la via repressiva provoca que els resultats siguin nefastos i els danys terribles A continuacioacute es realitza una anagravelisi de les consequumlegravencies ldquono desitjadesrdquo de les poliacutetiques de fiscalitzacioacute tant a nivell mundial com estatal amb especial atencioacute als danys relacionats amb les poliacutetiques del cagravennabis substagravencia

1 united Nations Office on Drugs and crime per les seves inicials en anglegraves 2 united Nations General Assembly Special Session

David Pere Martiacutenez Oroacute i Oriol Romaniacute Alfonso


35

de la qual el debat eacutes meacutes candent i la seva regulacioacute meacutes propera utilitzem sis categories per ordenar els danys 1 Salut puacuteblica 2 Drets Humans 3 estigma i discriminacioacute 4 Malbaratament de fons puacuteblics 5 Xarxes criminals conflicte corrupcioacute 6 consequumlegravencies ambientals

De tota manera i com recollirem a les conclusions volem recordar que si el prohibicionisme ha estat tan persistent malgrat els danys que ara analitzarem eacutes segurament perquegrave ha complert unes funcions latents de control social ldquodurrdquo que almenys en paiumlsos formalment democragravetics nomeacutes es podien justificar per una ldquoevidegravencia moral inapelmiddotlablerdquo com la que ldquola droga matardquo un sistema de control social molt adequat en un moment en quegrave srsquoha volgut trencar el consens democragravetic emanat de la Segona Guerra Mundial especialment a lrsquoagraverea euro-americana (Fontana 2011) pel fet que moltes de les mesures imposades pel neoliberalisme no es podien legitimar a partir del liberalisme mateix i havien de buscar un nou tipus de legitimacioacute

Danys a la Salut Puacuteblica

La defensa de la Salut puacuteblica representa lrsquoargument meacutes quimegraveric del prohibicionisme per defensar les poliacutetiques punitives els injectors de drogues especialment es veuen amenaccedilats per detencions multes i fins i tot penes de presoacute per aixograve es desplacen a zones menys vigilades perograve alhora meacutes insalubres on poden contreure amb meacutes facilitat malalties infeccioses perquegrave no disposen drsquoespais adequats i materials higiegravenics Eacutes meacutes la progravepia tegravecnica drsquoinjeccioacute sembla respondre moltes vegades a la logravegica drsquoobtenir el magravexim dels efectes buscats amb el miacutenim de substagravencia donat el context ilmiddotlegal en quegrave aquesta srsquoha drsquoaconseguir (Gamella 1991) Segons el Sistema de Vigilagravencia epidemiologravegica del VIHSIDA a lrsquoestat espanyol entre 1981 i 2014 es notificaren 49672 casos de SIDA entre persones injectores De la Fuente et al (2006) estimen que entre 1980 i 2006 moriren per sobredosi entre 20000 i 25000 injectors uns 100000 havien contret el VIH (dels quals gran part van morir) i meacutes de 100000 srsquohavien infectat drsquohepatitis La major part drsquoaquests casos srsquohaguessin pogut evitar mitjanccedilant la implementacioacute de programes de manteniment amb metadona i estrategravegies de reduccioacute de danys programes i estrategravegies que les veus prohibicionistes assenyalaven com un siacutemptoma de debilitament davant la lluita contra ldquola Drogardquo

en lrsquoactualitat el prohibicionisme encara es resisteix la implementacioacute de poliacutetiques de reduccioacute del dany en els paiumlsos on aquestes estan prohibides els iacutendexs de VIH entre injectors supera el 40 es difonen hepatitis i altres infeccions i es dificulta la millora de la salut dels consumidors (GcDp 2012) count the cost (2014g6) assenyala que 76 paiumlsos estan mancats de programes drsquointercanvi de xeringues i 89 prohibeixen els substitutius drsquoopiacis La situacioacute eacutes encara meacutes dramagravetica a les presons on els consums soacuten extremadament insalubres i contribueixen enormement al deteriorament de la salut dels reclusos (Wola 2010) Sense oblidar que ldquolrsquoopi-fogravebiardquo prohibicionista comporta segons lrsquoOMS que 5500 milions de persones tinguin un acceacutes escagraves o inexistent a un tractament adequat per mitigar el dolor (collins 2014b11)

en el cas de la prevencioacute dels consums de drogues resulta difiacutecil quantificar els danys tot i que eacutes evident la falta drsquoeficagravecia de les estrategravegies abstencionistes els programes de prevencioacute basats en arguments prohibicionistes es centren en assenyalar les consequumlegravencies negatives de les drogues imbricant lrsquoalarma i el rebuig



36

(IDpc 201266) A lrsquoestat espanyol segons les memograveries del plan Nacional Sobre Drogas 12886551 drsquoalumnes van rebre prevencioacute universal entre 2003 i 2012 eacutes a dir a una raoacute de meacutes drsquoun milioacute drsquoalumnes per any (el miacutenim fou el 2003 amb 942001 i el magravexim el 2008 amb 1602821) Alumnes que reberen una informacioacute tremendista que esdeveacute inuacutetil entre tots aquells que srsquoaproximen a les drogues (bernabeu i Sedoacute 2013) Inservible perquegrave provoca rebuig i desconfianccedila per tant eacutes impossible que estimuli una reflexioacute sobre els propis consums que possibiliti uns consums responsables (Duff 2011) que inclouen la decisioacute de no consumir en determinades circumstagravencies provoquen pocs danys i permeten continuar amb una vida normalitzada

pel que fa a la recerca el prohibicionisme estimula econogravemicament i poliacutetica la produccioacute de coneixement centrat en els problemes de salut perograve en cap cas avalua les seves consequumlegravencies en la salut dels consumidors (collins 2014b) el suport econogravemic a investigacions enfocades en els danys permet legitimitzar el prohibicionisme perquegrave la credibilitat de la ldquociegravenciardquo possibilita construir les drogues com inequiacutevocament perverses i per tant lrsquoopinioacute puacuteblica aplaudiragrave les poliacutetiques de toleragravencia zero els danys de la ciegravencia ldquolysenkoistardquo tambeacute soacuten extremadament difiacutecils drsquoavaluar perograve tal com assenyala Moore (2010) la sinegravergia entre ciegravencia i poliacutetica prohibicionista impossibilita investigar des drsquoaltres perspectives i obtenir altre tipus de resultats

en efecte aquiacute hi ha tambeacute un problema metodologravegic que eacutes lrsquouacutes simplista i gairebeacute exclusiu de lrsquoepidemiologia biomegravedica en detriment drsquoaltres perspectives que plantegen pregraveviament una ruptura epistemologravegica amb els discursos hegemogravenics del sentit comuacute dominant ens referim principalment a les de tipus qualitatiu basades en models drsquoanagravelisi de la complexitat (Meneacutendez 1998) No eacutes estrany en aquest sentit que quan lrsquoAntropologia Megravedica ha entrat a analitzar el camp de les drogues hagi estat molt criacutetica amb el prohibicionisme (pallareacutes 1995 Diacuteaz 1998 Romaniacute 1999 bourgois 2002 epele 2010 Moore 2010 Meneacutendez 2012 Martiacutenez Oroacute 2015)

en els darrers anys amb la finalitat de driblar la fiscalitzacioacute del cagravennabis ha augmentat la venta de cannabinoides sintegravetics per Internet Aquest tipus de presentacions han tingut cert impacte en paiumlsos on la disponibilitat eacutes limitada en el cas espanyol el consum eacutes miacutenim perquegrave segons lrsquoenquesta eDADeS del pNSD el 053 dels espanyols els ha consumit alguna vegada a la vida Segons Seely Lapoint Moran i Fattore (2012) eacutes recurrent entre els participants de fograverums virtuals destacar les males experiegravencies viscudes amb el cagravennabis sintegravetic i el 93 prefereixen el cagravennabis natural els danys drsquoaquests compostos sintegravetics soacuten muacuteltiples (pagravenic confusioacute nerviosismehellip) i superen amb escreix els del cagravennabis Segons el Diario Vasco les trucades als centres de control i prevencioacute de Malalties dels eeuu per intoxicacioacute de cagravennabis sintegravetic4 augmentaren un 229 lrsquoabril de 2015 respecte el mateix mes de 2014 passant de 1085 a 3572 trucades i provocaren 15 morts en un mes A Austragravelia el gener de 20155 es produiumlren dos morts i segons la Web drsquoEnergy Control el 2014 es produiumlren ldquo4 fallecimientos y 6 intoxicaciones no fatales en Suecia asociadas al consumo de MDMb-cHMIcArdquo un altre cannabinoide sintegravetic

3 el pNSD fa referegravencia exclusivament Spice el cannabinoide sintegravetic meacutes conegut 4 Diario Vasco 12 de juny de 2015 laquoAumentan los casos de intoxicacioacuten por el cannabis sinteacutetico en EE UUraquo5 The guardian 14 de gener de 2014 laquoTwo men dead in Queensland from suspected synthetic cannabis poisonig raquo



37

Lrsquoatropellament dels Drets Humans

A les guerres desapareixen els Drets Humans per tant en una guerra a escala mundial contra les drogues eacutes obvi que els Drets Humans siguin constantment vulnerats especialment entre els colmiddotlectius meacutes degravebils (joves minories egravetniques colmiddotlectius deprimits i consumidors problemagravetics) el maltractament eacutes producte de les estrategravegies policials i militars que provoquen violegravencia inseguretat criminalitzacioacute i marginacioacute pel prohibicionisme sembla talment que els Drets Humans representin un aspecte secundari aixiacute ho ilmiddotlustra el fet que nomeacutes apareguin una vegada en els tractats internacionals de fiscalitzacioacute6 en lrsquoinforme 2014 la uNODc estimagrave que al moacuten entre 162 i 324 milions de persones (15-64 anys entre el 35 i el 7 de la poblacioacute mundial) havia consumit alguna substagravencia fiscalitzada durant lrsquouacuteltim any els Drets Humans drsquoaquests consumidors es veuen amenaccedilats per advertegravencies formals i informals multes tractament megravedic obligatori condemnes de presoacute tortura i fins pena de mort el cagravestig depegraven de cada paiacutes essent violats sistemagraveticament en els estats democragraveticament febles en molts casos aixograve es converteix en una clara mostra de control social repressiu a totes les minories i a les persones que porten un estil de vida allunyat de lrsquohegemogravenic

Les activitats relacionades amb lrsquoeradicacioacute de cultius atempten contra els Drets Humans dels camperols perquegrave es veuen obligats a desplaccedilar-se i sersquols condemna a una vida miserable per exemple a cologravembia srsquoestima en 49 milions les persones desplaccedilades eacutes a dir el 78 de la poblacioacute del paiacutes (becerra 201455) A lrsquoAfganistan alguns agricultors de la regioacute de Nangarhar venen les seves filles per casar-les i aixiacute pagar els deutes contrets (count the cost 2014b11) els Drets Humans dels nens es vulneren constantment tot i que la defensa de la infagravencia constitueix un argument central per justificar el prohibicionisme A paiumlsos productors com Megravexic des de 2006 han mort meacutes de 1000 nens meacutes de 50000 han perdut els seus pares i una quantitat vergonyosa creix a la presoacute a causa de les condemnes dels seus progenitors (barra i Joloy 2011) I a cologravembia les fumigacions aegraveries amb glisofat perjudiquen severament la salut fiacutesica i mental dels nens en primer lloc i tambeacute de molts adults

La pena de mort eacutes la vulneracioacute meacutes sograverdida dels Drets Humans en els meacutes de trenta paiumlsos que la mantenen cada any srsquoexecuten 1000 persones (Gallahue i Lines 2010) Xina eacutes el paiacutes que meacutes assassinats realitza i la majoria els fa coincidir amb el 26 de juny (Dia Internacional de la Lluita contra lrsquoUacutes Indegut i el tragravefic Ilmiddotliacutecit de Drogues) tambeacute a la Xina es vulneren els Drets Humans mitjanccedilant el ldquotractamentrdquo obligatori que consisteix en treballs forccedilats sota els efectes de lrsquoabstinegravencia Srsquoestima que el nombre de persones detingudes en centres de ldquotractamentrdquo srsquoeleva a 500000 (Human Rights Watch 20098)

A Indonegravesia la condemna per injectar-se eacutes de 9 mesos de presoacute cambodja tortura amb descagraverregues elegravectriques i cops de porra sota el sol del migdia on la violacioacute eacutes recurrent i el 25 dels torturats soacuten nens (count the cost 2014b6) Meacutes de 40 paiumlsos mantenen el cagravestig corporal com una opcioacute de sentegravencia A ucraiumlna als consumidors controlats per lrsquoestat sersquols impedeix obtenir el carnet de conduir (Wolfe i Malinowska-Sempruch 2004) tambeacute trobem exemples de vulneracioacute dels Drets Humans a la unioacute europea com al Regne unit que el 2012 va estudiar la possibilitat drsquoeliminar les prestacions socials als consumidors i fins i tot les veus meacutes obcecades advoquen per lrsquoesterilitzacioacute dels drogodependents

6 Lrsquoarticle 14 del conveni de 1988 en relacioacute a lrsquoeradicacioacute dels cultius considerats ilmiddotliacutecits



38

el prohibicionisme vulnera els Drets Humans en empresonar consumidors petits venedors i transportistes A lrsquoestat espanyol el 2011 hi havia 17126 presos per delictes relacionats amb les drogues aixograve representa el 246 del total de la poblacioacute penitenciaria espanyola (Aebi i Delgrande 2014) el cost econogravemic de cada pres eacutes de 6499 euro al dia per tant el 2011 es malgastaren meacutes de 406 milions drsquoeuros A euA lrsquoany 2008 meacutes de la meitat dels reclusos de les presons federals estaven condemnats per delictes relacionats amb les drogues el cas de les dones eacutes encara meacutes greu perquegrave des de 1986 a 1996 srsquoincrementagrave un 888 el nombre de recluses (American civil Liberties union 2005) A lrsquoestat espanyol lrsquoabril de 2015 el 397 de les recluses complia condemna per delictes contra la salut puacuteblica7 la majoria immigrants que foren detingudes amb cocaiumlna en un aeroport Les magravefies exploten a persones especialment dones necessitades econogravemicament que si soacuten interceptades seran les uacuteniques responsables del delicte Lrsquoestat espanyol es situa per sobre de la mitjana europea i drsquoAgravesia central (28) en nombre de recluses condemnades per delictes contra la Salut puacuteblica encara que en alguns paiumlsos com tadjikistan o Letogravenia srsquoarriba al 70 (Lakobishvilli 201211)

en relacioacute a les detencions a lrsquoestat espanyol lrsquoany 2013 es van practicar 22878 detencions per tragravefic de drogues el 5628 per cagravennabis i el 2939 per cocaiumlna8 perograve eacutes impossible saber quantes drsquoaquestes corresponen a venedors professionals i quantes a joves facilitadors de substagravencies desvinculats del crim organitzat No es pot obviar a meacutes que moltes drsquoaquestes detencions han complicat la vida de persones que fins al moment vivien normalitzades i en cap moment srsquoha aconseguit lrsquoobjectiu prohibicionista

Malgrat que a lrsquoestat espanyol el consum i la tinenccedila de petites quantitats de drogues estagrave despenalitzat els consumidors veuen vulnerats els seus Drets Humans a causa de la Llei Orgagravenica 11992 sobre proteccioacute de la Seguretat ciutadana que permet registres arbitraris i sancions administratives Lrsquoany 2013 es van interposar 401289 multes de les quals el 87 fou per possessioacute o consum de cagravennabis consums que no atempten contra la seguretat ciutadana ni degraden la cohesioacute social Amb aquestes poliacutetiques en realitat lrsquoestat intenta regular la vida privada de les persones ja que les multes afecten bagravesicament lrsquoeconomia del consumidor i nomeacutes en casos anecdogravetics modifiquen els consums

Estigma i discriminacioacute

en el moment de la construccioacute de la nacioacute americana els xinesos fumaven opi els negres dels estats del Sud prenien fagravermacs drsquoautor que contenien cocaiumlna els mexicans fumaven marihuana i els irlandesos blancs perograve catogravelics bevien alcohol Aquestes van ser les substagravencies perseguides perquegrave com ja hem apuntat els protestants volien imposar a les poblacions de diferents oriacutegens culturals la seva cosmovisioacute moral basada en el puritanisme el classisme i lrsquoetnocentrisme (Diacuteaz 199870) Fou relativament fagravecil orquestrar el discurs de la perillositat entorn les drogues perquegrave els protestants posseiumlen el poder eacutes a dir els mitjans de produccioacute els mecanismes de control social i tambeacute lrsquohegemonia altrament dit la capacitat drsquoorientar moralment la seva societat per tant el prohibicionisme es fonamenta en

7 Web de laquoestadiacutestica penitenciagraveria del Ministerio del Interiorraquo8 Dades procedents de lrsquoAnuari estadiacutestic 2013 del Ministeri del Interior



39

un caragravecter xenogravefob i discriminador9 i aixograve comporta que en lrsquoactualitat representi un anacronisme ideologravegic perquegrave a traveacutes drsquoestrategravegies estigmatitzadores regula la moral i les llibertats individuals en societats individualistes i neoliberals (Lipovestky 2008) Malgrat aquest desfasament en relacioacute al sistema de valors hegemogravenics (consumisme presentisme hedonisme) ldquola drogardquo compleix la funcioacute social de boc expiatori perquegrave permet culpabilitzar-la de diversos problemes socials (atur pobresa dificultats en lrsquoemancipacioacute) a minories estigmatitzades

un cas de discriminacioacute el trobem en les normes de circulacioacute que regulen la conduccioacute sota els efectes de les substagravencies que podria semblar un tema menor perograve eacutes significatiu en el cas de lrsquoalcohol eacutes compatible conduir sempre que no es superi el llindar de 025 mgl en aire aspirat i 05gl en sang per a conductors en general i de 015 mgl i 03 gl per a conductors novells en canvi la mera presegravencia de metabogravelits en lrsquoorganisme de drogues fiscalitzades encara que no srsquoestigui sota els seus efectes es castiga amb una multa de 1000euro i la retirada de 6 punts del carnet de conduir (la meitat sobre el magravexim de punts possibles) Hernaacutendez i Sotelo (201395) consideren que ldquoels liacutemits de concentracioacute de cagravennabis en sang (34 ngml) i en plasma (10 ngml) corresponen al mateix nivell drsquoalteracioacute que 05 gl de concentracioacute drsquoalcoholrdquo No disposar de cap llindar constitueix un greuge per als consumidors de cagravennabis I en cas drsquoaccident srsquoatribueix la responsabilitat sense cap mena de dubte al conductor sota els efectes drsquouna substagravencia fiscalitzada (Gusfield 1981 a Douglas 199623) Demostrar a les asseguradores que el causant principal foren factors climagravetics o terceres persones i no les drogues representa una tasca titagravenica en el cas que els mitjans de comunicacioacute sersquon facin ressograve srsquoapuntaragrave de forma estigmatitzadora que el conductor anava ldquoborratxo i drogatrdquo10 i per extensioacute aquest tipus de notiacutecies estigmatitzen a tots els consumidors com persones irresponsables i fins i tot com a criminals A meacutes el control dels conductors suposa una despesa important perquegrave la tecnologia necessagraveria per realitzar els test drsquoalcoholegravemia i el ldquodrogotestrdquo van costar lrsquoany 2015 uns 194 milions drsquoeuros11

en relacioacute als mitjans de comunicacioacute lrsquoestigma cap als consumidors eacutes evident count the cost (2014e3) assenyala com al Regne unit durant el 2009 els mitjans de comunicacioacute reportaren el 2 de les morts per alcohol el 9 per heroiumlna el 66 per cocaiumlna i el 106 per egravextasi eacutes a dir en el cas de lrsquoegravextasi es noticiaren meacutes morts de les que es donaren realment Aixograve evidencia que les morts relacionades amb certes drogues soacuten explicades amb meacutes frequumlegravencia per la morbositat que produeixen i aixograve genera una imatge pejorativa dels consumidors en el context espanyol malgrat els esforccedilos professionals i la publicacioacute de codis de bones pragravectiques periodiacutestiques que assenyalen la necessitat drsquoevitar lrsquoestigmatitzacioacute dels consumidors de drogues immigrants i persones amb problemes de salut mental entre drsquoaltres colmiddotlectius els mitjans de comunicacioacute juguen un paper actiu en reproduir una imatge degradada dels consumidors normalment associada a persones amb problemes de salut mental inestables i en uacuteltima instagravencia perillosos

Si els homes consumidors soacuten estigmatitzats en el cas de les dones lrsquoestigma eacutes per partida doble un per drogodependent i lrsquoaltre per ldquomala donardquo el doble estigma

9 com queda molt clar en les primeres argumentacions dels partidaris de la prohibicioacute quan es discuteix si aquesta srsquoimposa o no a Filipines on encara no fan servir el discurs meacutes poliacuteticament correcte suposadament ldquosalubristardquo que els permetragrave ampliar el consens entorn a la mateixa Veure Gamella amp Martiacuten (1992)10 El Mundo 19 de maig de 2015 laquoMuere un motorista arrollado por un conductor borracho y drogadoraquo11 La informacioacuten 23 drsquoabril de 2014 laquoLa DGt gastaraacute 19 millones en mantener los equipos de deteccioacuten de drogasraquo



40

eacutes producte dels valors conservadors que les concep com unes irresponsables que abandonen el rol de ldquocuidadorardquo Aquesta llosa comporta que siguin meacutes reticents i tinguin meacutes dificultats per accedir a tractament en consequumlegravencia lrsquoestigma eacutes profund i meacutes durador (Martiacutenez Redondo 2009) A nivell mundial els delictes relacionats amb les drogues representen el primer motiu drsquoempresonament entre les dones

en el cas de les classes meacutes desafavorides lrsquoestigmatitzacioacute eacutes meacutes accentuada perquegrave estan meacutes exposades a relacionar-se amb activitats informals per poder sobreviure els ldquobaixos fonsrdquo representen els barris on es ven i compra meacutes substagravencies i per tant reben meacutes pressioacute policial a meacutes estan meacutes exposats al risc de desenvolupar problemes unes dades reveladores les ofereix Stevens (2011) en assenyalar que la probabilitat de desenvolupar una dependegravencia eacutes un 82 meacutes alta en els barris pobres de Nova York i la possibilitat drsquoarrest a brownsville (brooklyn) per possessioacute de cagravennabis es 150 vegades meacutes alta que la zona meacutes rica de lrsquoupper east Side (Manhattan)

A lrsquoestat espanyol un altre cas drsquoestigmatitzacioacute correspon als test de drogues que realitzen algunes empreses especialment durant el proceacutes de seleccioacute de personal el simple positiu pot ser motiu drsquoexclusioacute de la seleccioacute o acomiadament de la feina Aquest fenomen ha cridat poc lrsquoatencioacute perograve eacutes una clara discriminacioacute cap als consumidors perquegrave srsquoassumeix que representa un risc per a lrsquoempresa i eacutes un mal treballador tot i que els test de drogues nomeacutes estan justificats legalment si hi ha sospita de drogodependegravencia i es disposa del consentiment del treballador a la pragravectica funcionen com estrategravegies de control als consumidors que veuen coartades les possibilitats de treballar per tant la vagravelua laboral es veu infravalorada per lrsquouacutes de drogues fiscalitzades sense que aquestes afectin en la majoria de casos lrsquoeficiegravencia laboral

Dispendi de fons puacuteblics i rentat de capitals

La ingent quantitat de recursos econogravemics puacuteblics destinats a la lluita contra les drogues constitueix un dispendi que en el context actual de manca de recursos puacuteblics resulta intolerable count the cost (2014d 3) lrsquoestima en uns 100000 milions de dogravelars anuals els euA han invertit en el sistema de fiscalitzacioacute 1 bilioacute (europeu) de dogravelars des de 1961 i anualment gasta 15000 milions en accions relacionades contra les drogues dels quals el 50 es destina al control militar i policial La intervencioacute a lrsquoAfganistan que va tenir muacuteltiples propogravesits entre els que hi havia lrsquoeradicacioacute del cultiu de lrsquoopi li va costar als euA 557000 milions de dogravelars (belasco 2011) el Regne unit si es compara amb els euA presenta un repartiment meacutes equitatiu perquegrave dels 1100 milions de lliures esterlines destinades a ldquoles droguesrdquo la major part srsquoinverteixen en prevencioacute i tractament i poc meacutes de 300 milions en el control de lrsquooferta (Davies 2011) Si es reguleacutes el mercat del cagravennabis a Anglaterra i Galmiddotles lrsquoestat ingressaria 1051 milions de lliures esterlines (bryan Del bono i pudney 2011107) el 2009 Megravexic va malgastar 9000 milions de dogravelars en la lluita contra el ldquonarcordquo (Keefer i Loayza 2010) per cert amb uns efectes letals per a la poblacioacute A lrsquoestat espanyol no disposem drsquoun cagravelcul miacutenimament vagravelid per conegraveixer quant costa anualment el control de lrsquooferta el cagravelcul eacutes complex perquegrave meacutes enllagrave de les unitats especials destinades a la lluita contra el tragravefic de drogues (tampoc es disposa del nombre drsquoefectius de cada unitat) qualsevol forccedila de seguretat de lrsquoestat policies autonogravemics i policies locals pot actuar contra lrsquooferta Si el pressupost destinat al control de la demanda a tot lrsquoestat



41

eacutes de 363 milions drsquoeuros la quantitat destinada al control de lrsquooferta no hi ha dubte que eacutes molt superior

el lucratiu negoci de les drogues estagrave en mans de multinacionals del comerccedil ilmiddotlegal de drogues anomenat ldquonarcotragraveficrdquo La uNODc estimagrave el 2005 el valor anual del mercat global de les substagravencies fiscalitzades en 13000 milions de dogravelars en el nivell de produccioacute en 94000 en el comerccedil a lrsquoengrograves (comparable amb el comerccedil mundial de productes tegravextils) i en 332000 les ventes al detall12 (count the cost 20129) Aquestes estimacions tenen 10 anys i lrsquoeconomia de les drogues tendeix a una lleugera expansioacute com ho assenyala worldometersinfo que eleva la suma del negoci al detall a 400000 milions el 2014

La logravegica prohibicionista apunta que a major pressioacute sobre els paiumlsos productors menor disponibilitat Aixograve eacutes totalment fals perquegrave les estrategravegies militars produeixen lrsquoefecte globus eacutes a dir ldquosi les autoritats apliquen mesures enegravergiques contra la produccioacute tragravefic o comercialitzacioacute de les drogues en un lloc llavors lrsquoactivitat atacada es desplaccedilaragrave a una altra ubicacioacute sense causar als seus participants meacutes que un inconvenient temporalrdquo (Reuter 201434) La logravegica de lrsquooferta i la demanda davant uns preus elevats comporta que nous productors i traficants srsquoinvolucrin en el mercat la qual cosa fa augmentar lrsquooferta i disminuir els preus encara que en moltes ocasions la disponibilitat es regula perquegrave les organitzacions criminals eliminen la competegravencia mitjanccedilant la violegravencia La uNODc (20117) estimagrave el 2009 que el 20 dels capitals procedents drsquoactivitats ilmiddotliacutecites es generaven pel tragravefic de drogues Aixograve equival entre el 04 i el 06 del pIb mundial eacutes a dir entre 323000 i 348000 milions de dogravelars Milions disponibles pel blanqueig de capitals en el sistema financer mundial en relacioacute al pIb el cas meacutes extrem es troba a lrsquoAfganistan on el 52 del seu pIb procedeix del cultiu i manufactura de lrsquoopi perograve aixograve tampoc ha de sorprendre en un paiacutes on lrsquoopi eacutes set vegades meacutes rentable que el blat (uNODc 2010)

el cost drsquooportunitat de la fiscalitzacioacute representa un altre dany econogravemic poc reconegut ni estudiat els detinguts i els condemnats a penes de presoacute deixen de participar de lrsquoeconogravemica formal amb la consequumlent pegraverdua de capitals en el cas dels euA el 2004 lrsquoOffice of National Drug Control Policy (uNDcp) estimagrave la productivitat perduda en 40000 milions de dogravelars anuals A lrsquoestat espanyol no hi ha dades sobre el cost drsquooportunitat de la fiscalitzacioacute en relacioacute als presos podem calcular les seguumlents dades segons lrsquoINe durant lrsquouacuteltim trimestre de 2014 quan lrsquoestat espanyol tenia 13085 presos per delictes contra la salut puacuteblica el cost laboral per treballador i mes era de 263880 euros en el cas que tots els presos haguessin treballat i la mitjana del cost laboral dels treballadors presos coincidiacutes amb la mitjana de lrsquoINe en lrsquoeconomia espanyola varen deixar de circular 34528698 euros mensuals eacutes a dir meacutes de 431 milions drsquoeuros anuals en lrsquouacuteltim trimestre de 2014 cada treballador ingressava a la Seguretat Social 64696 euros al mes aixograve suposa 84654716 euros al mes eacutes a dir meacutes de 101 milions lrsquoany13

Les drogues fiscalitzades suposen una despesa per lrsquoerari puacuteblic Les reformes poliacutetiques podrien invertir aquesta situacioacute i en comptes de reportar

12 Aquesta disparitat de preus en cada una de les transaccions de substagravencies declarades ilmiddotliacutecites mostra com els agricultors soacuten qui menys guanyen es calcula que aquest reben lrsquo1 dels beneficis del tragravefic de drogues mundial (Count the cost 2014e 12)13 Eacutes clar que aquiacute caldria considerar quants drsquoaquests presos tindrien cabuda realment al mercat laboral legal podem fer la hipogravetesi que almenys una part dels condemnats per tragravefic estan omplint un niacutenxol de treball completament desregulat que no deixa de ser funcional al conjunt del sistema econogravemic tal com funciona en lrsquoactualitat



42

beneficis exclusivament a les xarxes del narcotragravefic es convertirien en ingressos per a lrsquoestat Als paiumlsos baixos tot i que la venda de cagravennabis en coffee-shops no tributa les administracions neerlandeses ingressen pel pagament de les taxes drsquoactivitat dels mateixos uns 400 milions drsquoeuros anuals (Grund i breeksema 201352) Segons count the cost (2014d) els coffee-shops facturen cada any uns 1600 milions drsquoeuros el Ministeri drsquoeconomia neerlandegraves estima que si la produccioacute i la venda de cagravennabis estiguessin gravades amb impostos a meacutes de reduir el cost del control de lrsquooferta lrsquoestat ingressaria almenys uns 260 milions drsquoeuros lrsquoany (Grund i breeksema 201353) La manca de regulacioacute dels treballs de produccioacute i venda de drogues suposa un altre cost drsquooportunitat per a lrsquoeconomia formal espanyola barriuso (20116) estimagrave que si un milioacute de persones compressin en clubs cannagravebics es crearien 7500 llocs de treball directes i 30000 indirectes que aportarien a lrsquoeconomia formal uns 155 milions drsquoeuros en cotitzacions a la Seguretat Social es pagarien 55 milions drsquoIRpF 58 en impostos de societats i 100 en concepte drsquoIVA en definitiva un total de 367 milions Aquestes dades serien molts meacutes elevades si el cagravennabis pagueacutes un impost especial com aixiacute el paga el tabac o lrsquoalcohol

Xarxes criminals conflicte i corrupcioacute

el comerccedil ilmiddotlegal de drogues i les bandes criminals representen una seriosa amenaccedila per als sistemes democragravetics els traficants prefereixen operar en agraverees de produccioacute i tragravensit amb una escassa infraestructura econogravemica i governamental on la violegravencia i lrsquoextorsioacute soacuten el modus operandi habitual A Megravexic des de lrsquoany 2006 srsquohan produiumlt meacutes de 36000 morts resultat de la guerra contra les drogues de les quals 1300 soacuten menors drsquoedat i 4000 dones (count the cost 2014a4 2014c) Altres fonts eleven la quantitat de morts fins gairebeacute els 150000 (Gonzaacutelez bustelo 2014)

en relacioacute a la corrupcioacute a cologravembia segons el banc Mundial lrsquoany 2002 es pagaren suborns en el 50 dels contractes puacuteblics un altre informe estimagrave el cost de la corrupcioacute en aquest paiacutes en 2600 milions de dogravelars anuals lrsquoequivalent al 60 del seu deute (count the cost 2014a5) el ldquonarcotragraveficrdquo tambeacute provoca un cost drsquooportunitat perquegrave es desincentiva tant la inversioacute estrangera com la interna i en consequumlegravencia el desenvolupament econogravemic es veu profundament afectat Lrsquoaplicacioacute de mesures punitives no lrsquoatura perquegrave com ja hem esmentat quan es pressiona a un territori les bandes es desplacen a altres llocs meacutes segurs on continuar lrsquoactivitat (efecte globus) una mostra de lrsquoefecte globus soacuten les fumigacions aegraveries a cologravembia el 2004 es fumigaren 1300km2 de cultiu de coca perograve lrsquoagraverea total conreada es manteacute intacta perquegrave les plantacions es desplaccedilaren cap a zones menys accessibles

La situacioacute de lrsquoestat espanyol dista enormement dels paiumlsos llatinoamericans encara que el control de lrsquooferta possibilita la corrupcioacute de les forces de seguretat i la seva implicacioacute en el tragravefic de drogues usoacute (1996365-375) recopilagrave 170 notiacutecies relatives al periacuteode 1990-1995 on les forces de seguretat estaven implicades en venda de drogues desaparicioacute de decomisos suborns i corrupteles de tota iacutendole De fet soacuten recurrents les notiacutecies de corrupcioacute policial un dels uacuteltims casos meacutes sonats fou la detencioacute del cap drsquoestupefaents de Muacutercia14 Eacutes impossible calcular

14 El Mundo 14 de desembre de 2014 laquoprisioacuten para el jefe de estupefacientes de la policiacutea de Murcia por desviar droga a confidentesraquo



43

quants casos de corrupcioacute policial transcendeixen a lrsquoopinioacute puacuteblica i quants no soacuten mai descoberts perograve independentment del percentatge queda clar que el control de lrsquooferta prohibicionista possibilita la corrupcioacute

el blanqueig de capitals constitueix lrsquouacuteltima baula de la cadena del ldquonarcotragraveficrdquo perquegrave permet invertir en negocis legals grans quantitats de capitals procedents del tragravefic de drogues (OeA 201357) Les sumes soacuten vertiginoses per exemple els cagravertels mexicans blanquejaren 18000 milions de dogravelars el 2011 i els colombians 39000 el blanqueig es realitza mitjanccedilant una complexa xarxa drsquoempreses tapadora encara que eacutes recurrent sinoacute inevitable la complicitat dels bancs i del sistema financer com el cas Wachovia (Vulliamy 2011) un dels bancs meacutes potents dels euA que incompliacute reiteradament les lleis bancagraveries i permeteacute la transferegravencia cap als seus comptes de 3784000 milions de dogravelars vinculats al narcotragravefic de Megravexic La sancioacute imposada per les autoritats federals fou ridiacutecula la confiscacioacute de 110 milions de dogravelars i una multa de 50 milions eacutes a dir el 2 dels guanys de 2009 un altre cas encara meacutes ignominioacutes fou el de HSbc el 2012 sersquol va intervenir per realitzar transaccions des de Megravexic per un valor de 670000 milions de dogravelars procedents del narcotragravefic la multa total va ascendir a 1900 milions perograve es desestimagrave prendre cap accioacute penal contra els executius drsquoHSbc perquegrave ldquolrsquoescala dels actius subsidiaris i inversions de lrsquoHSbc implicaria que el sistema financer mundial podria desestabilitzar-se en poques paraules el banc era massa gran per ser processat judicialmentrdquo (count the cost 2014d10)

Consequumlegravencies ambientals

el sistema de fiscalitzacioacute mundial provoca multitud de danys al medi ambient A tall drsquoexemple la produccioacute clandestina de clorhidrat de cocaiumlna a cologravembia a principis de segle provocagrave lrsquoabocament de 370000 tones de quiacutemics al medi ambient amb la consequumlent contaminacioacute de les aiguumles fluvials i el risc per a la flora la fauna i les persones en el mateix sentit les fumigacions en la majoria de casos amb agents tan togravexics com el glisofat amenacen la biodiversitat posen en perill ecosistemes irreemplaccedilables destrueixen els hagravebitats drsquoanimals protegits i eliminen les collites drsquoaliments bagravesics (count the cost 2014f) Segons Acebedo (20085) a cologravembia el 2004 per eradicar una hectagraverea de cultiu de coca sersquon fumigaven 22 La recerca de nous terrenys allunyats de lrsquoabast de les fumigacions provoca el desplaccedilament cap a parcs naturals amb la inevitable desforestacioacute producte de la preparacioacute del terreny per cultivar

Les consequumlegravencies ambientals del prohibicionisme les pateixen amb meacutes incidegravencia els paiumlsos productors Aixograve no implica que la produccioacute de cagravennabis a lrsquoestat espanyol estigui exempta de polmiddotlucioacute i perjudicis pel medi ambient en aquest sentit eacutes especialment preocupant la produccioacute de marihuana mitjanccedilant cultius drsquointerior el prohibicionisme ha obligat als cultivadors a buscar formes meacutes segures per plantar-la tant per evitar intervencions policials com robatoris en els cultius drsquointerior les plantes creixen gragravecies a focus de gran potegravencia totalment insostenibles perquegrave lrsquoenergia elegravectrica que gasten genera quantitats elevades de cO2 Mills (2011) arribagrave a la conclusioacute que un porro de cagravennabis (033 gr) cultivat en un interior connectat a la xarxa de lrsquoestat de califogravernia generava 900 grams de cO2 lrsquoequivalent a la despesa drsquouna bombeta de 100 watts durant 17 hores eacutes a dir produir un quilo de marihuana drsquointerior genera 2721 quilos drsquoemissions de cO2



44

A lrsquoestat espanyol es desconeix quina eacutes la produccioacute de marihuana drsquointerior encara que hipotitzem que representa la immensa majoria en un paiacutes que gaudeix drsquouna quantitat generosa drsquohores de sol i un clima que permet el cultiu drsquoexterior els cultius drsquointerior representen un factor de polmiddotlucioacute ambiental que la derogacioacute del prohibicionisme permetria mitigar una collita drsquointerior drsquo1 m2 necessita drsquouns 1000kwh i genera 622kg de cO2 Si produir un gram de marihuana crea 125 kg de cO2 amb lrsquoenergia necessagraveria per produir 500g un cotxe estagravendard podria recoacuterrer 1500 km Si estimem (cagravelcul conservador) que a lrsquoestat espanyol es conrea 100 hectagraverees (1000000m2) de marihuana drsquointerior lrsquoany es podria recoacuterrer 1500 milions de quilogravemetres eacutes a dir es podria anar i tornar 5000 vegades de la terra al Sol

Conclusions

el prohibicionisme no nomeacutes estagrave lluny de complir els objectius que proposa sinoacute que produeix una societat meacutes violenta i injusta La reforma de les poliacutetiques de drogues esdeveacute urgent els primers passos ja srsquohan donat a lrsquouruguai i a 5 estats dels euA (colorado Washington Oregon Alaska i el Districte de columbia) tot i aixograve nomeacutes estan centrades en el cagravennabis per tant queda un llarg camiacute per recoacuterrer si es volen implementar poliacutetiques de drogues justes assenyades i pragmagravetiques15

Derogar el prohibicionisme i regular les drogues mitjanccedilant estrategravegies adients permetria millorar la salut puacuteblica perquegrave els consumidors poguessin utilitzar les drogues amb unes condicions higiegraveniques adequades evitant infeccions i altres complicacions derivades de les nefastes condicions drsquouacutes encara predominants en lrsquoactualitat el prohibicionisme constitueix una gran amenaccedila a la Salut puacuteblica drogues adulterades consumidors exposats a les malalties prevencioacute drsquoordre moral sense cap tipus drsquoeficagravecia (i egravetica) recerca sotmesa a les voluntats poliacutetiques i aparicioacute de noves drogues meacutes perilloses en aquest sentit lrsquoany 2014 segons el eMcDDA a tot europa es notificaren 101 substagravencies noves Lrsquoaparicioacute de drogues desconegudes representa un efecte indesitjat del prohibicionisme perquegrave es venen als consumidors amb uns efectes i consequumlegravencies totalment imprevisibles Sembla clar que la regulacioacute comportaria la quasi desaparicioacute de la demanda de drogues no fiscalitzades que es revelen altament nocives per la salut ja que no tindrien sortida al mercat

en un moacuten profundament injust i desigual els Drets humans es veuen contiacutenuament atropellats i el prohibicionisme hi contribueix enormement Les estrategravegies militars provoquen violegravencia i el desplaccedilament de persones cap a territoris meacutes segurs La regulacioacute de les substagravencies un model alternatiu al prohibicionisme ha drsquooferir oportunitats de millora en la qualitat de vida dels colmiddotlectius meacutes vulnerables ja que implica lrsquoabolicioacute de la pena de mort la tortura el tractament obligatori i el cagravestig fiacutesic un nou escenari de les poliacutetiques de drogues ha de possibilitar el canvi en la percepcioacute social dels consumidors de drogues amb la finalitat drsquoevitar lrsquoestigmatitzacioacute i la criminalitzacioacute els consumidors han de deixar de funcionar com a boc expiatori dels problemes socials que ells no han ocasionat i sersquols ha de brindar lrsquooportunitat de viure amb unes condicions dignes abolint les pragravectiques discriminatograveries cap a ells

15 De tota manera caldria veure si tots els models proposats sobretot alguns dels iniciats als euA que van pel negoci ldquopur i durrdquo podrien entrar en aquestes categories doncs no srsquoacaba de veure com encaixarien amb la Salut puacuteblica i els Drets Humans



45

en relacioacute a la quumlestioacute econogravemica ja hem vist que la guerra ldquocontra la drogardquo costa cada any meacutes de 100000 milions de dogravelars al moacuten quantitat que es podria destinar a la millora de la prevencioacute tractament i recerca en lrsquoagravembit de les drogues ndashperquegrave els esforccedilos srsquohan de dirigir a palmiddotliar i minvar el magravexim possible els danys que alguns consums de substagravencies sempre poden produirndash aixiacute com en altres agravembits de les poliacutetiques socials Disposar drsquoaquesta quantitat de diners representaria una millora econogravemica que podria afavorir la cohesioacute social perquegrave a meacutes de lrsquoestalvi en el sistema policial judicial i penitenciari srsquoobtindrien ingressos per la venda de drogues I en relacioacute al rentat de capitals el sistema bancari mundial eacutes proactiu en buscar capitals provinents de mercat ilmiddotliacutecits com el cas HSbc una mirada criacutetica assenyala el mercat financer mundial com a soci necessari i co-responsable del ldquonarcotragraveficrdquo que mitjanccedilant operacions mancades drsquoegravetica srsquoenriqueix sense que poc els importi els damnificats de la guerra contra ldquola drogardquo

Aixograve uacuteltim ens porta al que plantejagravevem en comenccedilar hi ha una logravegica profunda de tipus econogravemic i socio-poliacutetic que ha mantingut durant molts anys aquest sistema de control social ldquodurrdquo que eacutes el prohibicionisme i que podriacuteem sintetitzar aixiacute

el prohibicionisme i lrsquoanomenat ldquonarcotragraveficrdquo serien un ldquomodel idealrdquo en el sentit ldquoweberiagraverdquo de lrsquoeconomia de les societats neoliberals ja que eacutes un sector totalment desregulat en quegrave les taxes de beneficis soacuten immenses i que en tot cas nomeacutes necessitaria lrsquoestat per reprimir els seus damnificats (Romaniacute 2005) Aixograve actualment eacutes realitzat per les progravepies ldquoempreses de la violegravenciardquo que fan possible aquesta activitat moltes vegades en connivegravencia amb sectors de certs estats

Des de lrsquoAntropologia poliacutetica i lrsquoanagravelisi histograverica sabem perograve que tota estructura de poder per mantenir-se en el temps necessita dotar-se de legitimitat potser els costos del prohibicionisme han afectat durant massa temps a massa gent fins i tot a grups amb cert poder alguns dels quals semblen confluir amb els afectats que hem vist al llarg de lrsquoarticle per plantejar alternatives a la situacioacute

La mateixa existegravencia drsquoavaluacions diverses de tots aquests costos ens parla de la capacitat drsquoorganitzacioacute de grups que fa molts anys que resisteixen al prohibicionisme16 juntament amb actors que fins fa poc temps eren a ldquolrsquoaltra bandardquo ja que una de les principals preocupacions del prohibicionisme ha estat la drsquointentar bloquejar qualsevol tipus drsquoavaluacioacute seriosa de les seves poliacutetiques

el prohibicionisme doncs sembla contradictori amb algunes orientacions ideologravegiques del neoliberalisme com lrsquohedonisme o el consumisme que estimulant contiacutenuament el desig fan possible el gran mercat global la qual cosa que requereix tambeacute trobar alternatives a les actuals poliacutetiques de drogues que no es lliurin acriacuteticament a les pulsions del neoliberalisme

Si esmentem aixograve eacutes perquegrave creiem que no es pot anar a preconitzar noves poliacutetiques amb ingenuiumltat si no que cal tenir clar els criteris bagravesics a partir de les que srsquohaurien de desenvolupar la Salut puacuteblica i els Drets Humans a partir de processos de participacioacute popular que facilitin uns bons nivells de cohesioacute social

16 Facilitada sens dubte per lrsquouacutes de les tecnologies de la informacioacute i la comunicacioacute



46

Referegravencies bibliogragravefiques

AcebeDO b et al (2008) Ten Years of Plan Colombia An Analytic Assessment London the beckley FoundationAebI M i DeLGRANDe N (2014) SPACE I ndash Council of Europe Annual Penal Statistics Prison populations Survey 2012 Strasbourg council of europeAMeRIcAN cIVIL LIbeRtIeS uNION (2005) Caught in the Net The Impact of Drug Policies on Women and Families Washington AcLu bARRA A i JOLOY D (2011) children the forgotten victims in Mexicorsquos drug war A barrett D (ed) Children of the Drug War Perspectives on the impact of drug policies on young people New York i Amsterdam International Debate education Association iDebate bARRIuSO M (2011) ldquoLos clubes sociales de cannabis en espantildeardquo Serie reforma legislativa en materia de drogas TNI 9 pp1-7beceRRA L (2014) ldquoAbordando los costos de la prohibicioacuten poblaciones desplazdas internamente en colombia y Meacutexicordquo A collins J (ed) Acabando la Guerra contra las drogas London LSe Ideas pp 53-58beLAScO A (2011) The Cost of Iraq Afghanistan and Other Global War on Terror Operations Since 911 Washington congressional Research ServicebeRNAbeu J i SeDoacute c (2013) ldquoLa reduccioacuten de riesgos en el marco escolarrdquo A Martiacutenez Oroacute D p i pallareacutes J (eds) De riesgos y placeres Manual para entender las drogas Milenio Lleida pp 157-168bOuRGOIS p (2002) laquoAnthropology and epidemiology on drugs the challenges of cross-methodological and theoretical dialogueraquo International Journal of Drug Policy 13 259- 269bRYAN M DeL bONO e i puDNeY t (2011) Licensing and regulation of the cannabis market in England and Wales London beckley Foundation cOLLINS J (2014a) ldquoResumen ejecutivordquo A collins J (ed) Acabando la Guerra contra las drogas London LSe Ideas pp 5-6cOLLINS J (2014b) ldquoLa economiacutea de una nueva estrategia globalrdquo A collins J (ed) Acabando la Guerra contra las drogas London LSe Ideas pp 7-15cOuNt tHe cOSt (2012) The alternative world drug report London count the costcOuNt tHe cOSt (2014a) Socavando el desarrollo y la seguridad internacional incrementando el conflicto London count the costcOuNt tHe cOSt (2014b) Socavando los Derechos Humanos London count the costcOuNt tHe cOSt (2014c) Creando delitos enriqueciendo a criminales London count the cost cOuNt tHe cOSt (2014d) Desperdiciando miles de millones de doacutelares y socavando las economiacuteas London count the costcOuNt tHe cOSt (2014e) Promoviendo el estigma y la discriminacioacuten London count the cost



47

cOuNt tHe cOSt (2014f) Causante de Polucioacuten y Deforestacioacuten London count the costcOuNt tHe cOSt (2014g) Amenazando la salud puacuteblica difundiendo enfermedades y muerte London count the costDAVIeS c (2011) United Kingdom drug situation annual report to the EMCDDA Luxemburgo publicaciones de la unioacuten europeaDe LA FueNte L bRuGAL t DOMINGO-SALVANY A bRAVO MJ NeIRA-LeoacuteN M I bARRIO G (2006) ldquoMaacutes de treinta antildeos de drogas ilegales en espantildea una amarga historia con algunos consejos para el futurordquo Revista Espantildeola de Salud Puacuteblica 80 (5) pp 505-520DiacuteAz A (1998) Hoja pasta polvo roca El consumo de los derivados de la coca bellaterra Servei de publicacions de la uAbDOuGLAS M (1996) La aceptabilidad del riesgo seguacuten las ciencias sociales barcelona paidoacutes (Original 1986)DuFF c (2011) ldquoReassembling (social) contexts New directions for a sociology of drugsrdquo International Journal of Drug Policy 22 (6) pp 402-404eNcOD (1998) ldquopor una poliacutetica de drogas justa y eficazrdquo Manifiesto Two men dead in Queensland from suspected synthetic cannabis poisonigepeLe M (2010) Sujetar por la herida Una etnografiacutea sobre drogas pobreza y salud buenos Aires paidoacutesFONtANA J (2011) Por el bien del imperio Una historia del mundo desde el 1945 barcelona pasado y presente GALLAHue p I LINeS R (2010) ldquoThe Death Penalty for Drug Offences Global Overviewrdquo London International Harm Reduction AssociationGAMeLLA JF (1991) laquoDrogas la loacutegica de lo endovenosordquo claves de Razoacuten praacutectica 18 72-80GAMeLLA JF I MARtiacuteN e (1992) ldquoLas rentas de Anfioacutenel monopolio espantildeol del opio en Filipinas (1844-1898) y su rechazo por la administracioacuten norteamericanardquo Revista de Indias cSIc Vol 194 61-106GcDp Global commission on drug policy (2012) La Guerra contra las drogas y el VIHSIDA Coacutemo la criminalizacioacuten del uso de drogas fomenta la Pandemia Global Rio de Janeiro GcDpGcDp Global commission on drug policy (2014) Asumiendo el control Caminos hacia las poliacuteticas de drogas eficaces Rio de Janeiro GcDpGONzaacuteLez buSteLO M (2014) Narcotraacutefico y crimen organizado iquestHay alternativas barcelona IcariaGRuND Jp I bReeKSeMA J (2013) Coffe Shops and compromise Separated illicit Drug Markets in the Netherlands New York Open Society GuSFIeLD J (1981) The culture if public problems Drinking driving and the Symbolic Order chicago universidad de chicagoHeRNaacuteNDez S I SOteLO J (2013) ldquoArgumentos para el debate sobre la legalizacioacuten de la marihuana en Meacutexicordquo Entreciencias 1 (2) pp 169-176 HuMAN RIGHtS WAtcH (2009) Donde la Oscuridad No Conoce Liacutemites



48

Encarcelamiento Maltrato y Trabajos Forzados como Rehabilitacioacuten por Drogas en China 2010 Nova York HRWIDpc (2012) Guia sobre poliacuteticas de drogas London IDpcKeeFeR p I LOAYzA N (2010) Innocent Bystanders developing countries and the war on drugs Washington World bank LAKObISHVILLI e (2012) Cause for Alarm The Incarceration of Women for Drug offences in Europe and Central Asia and the need for legislative and Sentencing reform Londres Harm Reduction InternationalLIpOVeStKY G (2008) La felicidad paradoacutejica Anagrama barcelona Original 2007 MARtiacuteNez ReDONDO (2009) Extrantildeaacutendonos de lo laquonormalraquo Reflexiones feministas para la intervencioacuten con mujeres drogodependientes Madrid Horas y horasMARtiacuteNez ORoacute Dp (2015) Sense passar-se de la ratlla La normalitzacioacute dels consums de drogues barcelona bellaterraMeJiacuteA D I ReStRepO p (2014) iquestPor queacute estaacute colapsando la prohibicioacuten estricta Una perspectiva desde los paiacuteses productores y de traacutensito London LSe IdeasMeNEacuteNDez eL (1998) laquoestilos de vida riesgos y construccioacuten social conceptos similares y significados diferentesraquo Estudios Socioloacutegicos XVI 46 pp 37-67MeNEacuteNDez eL (2012) ldquoSustancias consideradas adictivasprohibicioacutenreduccioacuten de dantildeos y reduccioacuten de riesgosrdquo Salud Colectiva volumen 8 3 pp 9-24MILLS e (2011) Energy Up in Smoke The Carbook Footprint of Indoor Cannabis Production Disponible a httpevan-millscomenergy-associatesIndoor_filesIndoor-cannabis-energy-usepdfMIRoacute G (2014) ldquoDantildeo social y poliacuteticas del estado un anaacutelisis de las poliacuteticas de drogas como causantes de grave dantildeo socialrdquo Revista criacutetica penal y poder 7 pp 149-178MOORe D (2010) ldquobeyond disorder danger incompetence and ignorance Rethinking the youthful subject of alcohol and other drug policyrdquo Contemporary Drug Problems 37 (3) pp 475-498OeA Organizacioacuten de estados Americanos (2013) El problemas de las dropas en las ameacutericas Washington OeApALLAREacuteS J (1995) La dolccedila punxada de lrsquoescorpiacute Antropologia dels yonquis i de lrsquoheroiumlna a Catalunya Lleida editorial pagegravesReuteR p (2014) ldquoLa movilidad del traacutefico de drogasrdquo A collins J (ed) Acabando la Guerra contra las drogas London LSe Ideas pp 34-42ROMANiacute O (1999) Las drogas suentildeos y razones barcelona Ariel (2ordf ed 2004)ROMANiacute O (2005) ldquoGobalizacioacuten anti-globalizacioacuten y poliacuteticas de reduccioacuten de dantildeos y riesgosrdquo Eguzkilore Cuaderno del Instituto Vasco de Criminologiacutea nordm 19 91-103SeeLY K LApOINt J MORAN J I FAttORe L (2012) ldquoSpice drugs are more than harmless herbal blends A review of the pharmacology and toxicology of



49

synthetic cannabinoidsrdquo Neuro-Psychopharmacology amp Biological Psychiatry 39 pp 234ndash243SteVeNS A (2011) background Noise Drugs poverty and inequality httpwwwihranetfiles20100502presentation_21st_c14_StevenspdfuNODc (2005) World Drug report 2005 Viena uNODcuNODc (2010) encuesta sobre opio en Afganistaacuten Viena uNODcuNODc (2011) World Drug report 2011 Viena uNODcuNODc (2014) World Drug report 2014 Viena uNODcuSoacute J c (2006) Drogas y cultura de masas Espantildea 1855-1995 Madrid taurusVuLLIAMY e (2011) ldquoHow a big uS bank laundered billions from Mexicorsquos murderous drug gangsrdquo The Guardian 030411 httpwwwguardiancoukworld2011apr03us-bankmexico-drug-gangsWOLA (2010) Sistema sobrecargados Leyes de drogas y caacuterceles en America latina Washington tNIWolaWOLFe D i MALINOWSKA-SeMpRucH K (2004) Illicit drug policies and the global HIV epidemic Effects of UN and national government approaches New York Open Society Institute

copy copyright David pere Martiacutenez Oroacute 2016copy copyright Oriol Romaniacute Alfonso 2016copy copyright Quaderns-e de lrsquoICA 2016

Fitxa bibliogragraveficaMARtiacuteNez ORoacute David pere amp ROMANiacute ALFONSO Oriol (2016) ldquoels danys de les poliacutetiques prohibicionistes en lrsquoagravembit de les droguesrdquo Quaderns-e de lrsquoInstitut catalagrave drsquoAntropologia 21(1) barcelona IcA pp 33-49 [ISSN 169-8298]



34

Introduccioacute

el prohibicionisme fou impulsat per la minoria WASp (White Anglo Saxon amp Protestant) als estats units durant la segona meitat del segle xix amb la finalitat drsquoeliminar les drogues perquegrave representaven ldquoun vici moral que pertorbava els sentitsrdquo (Diacuteaz 199865) La seva implementacioacute fou progressiva al llarg de les primeres degravecades del segle xx gragravecies a les resolucions de convenis internacionals ndashcom el de La Haia de 1912 que restringia la produccioacute i venta drsquoopi i els seus derivats o mitjanccedilant lleis internes com la Marihuana Tax Act de 1937 que prohibia el cagravennabis als euA el punt culminant de la seva implementacioacute fou lrsquoaprovacioacute de la convencioacute Uacutenica drsquoestupefaents de 1961 on el seu preagravembul afirmava ldquolas partes en la convencioacuten se declaran preocupadas por la salud fiacutesica y moral de la humanidadrdquo i ldquoconscientes de su obligacioacuten de prevenir y combatir el mal representado por la toxicomaniacuteardquo La convencioacute de 1961 fou complementada pel conveni sobre Substagravencies psicotrogravepiques de 1971 i la convencioacute de Nacions unides contra el tragravefic ilmiddotliacutecit drsquoestupefaents i substagravencies psicotrogravepiques de 1988 Aquests drsquoobligada ratificacioacute per tots els estats membres de les Nacions unides ordenen les poliacutetiques de drogues nacionals amb la finalitat drsquoeradicar els cultius i el consum de les substagravencies fiscalitzades

Despreacutes de meacutes de 50 anys de lrsquoaprovacioacute de la convencioacute de 1961 els resultats evidencien que intentar aconseguir ldquoun moacuten lliure de droguesrdquo produeix una quantitat ingent de danys ldquono previstosrdquo i obliga a buscar alternatives (collins 2014a5) per a certs colmiddotlectius les intencions del prohibicionisme poden semblar assenyades perograve les accions a cagraverrec de lrsquoerari puacuteblic han drsquooferir alts iacutendexs drsquoeficiegravencia situacioacute que no compleix ni molt menys el prohibicionisme tal com assenyalen Mejiacutea i Restrepo (201427) no eacutes quumlestioacute de bones intencions eacutes quumlestioacute de resultats La insostenibilitat del prohibicionisme aviva el debat sobre la reforma drsquounes poliacutetiques meacutes eficaces i justes (eNcOD 1998 GcDp 201412-18) Aquestes srsquohan drsquoorientar cap a enfocaments heterogenis i situats contextualment perquegrave les estrategravegies de ldquorecepta uacutenicardquo comporten plantejar objectius inabastables i danys incalculables (collins 2014b13) Danys respecte els quals tambeacute es planteja ara la responsabilitat dels estats que han mantingut aquestes poliacutetiques (Miroacute 2014)

Els danys del prohibicionisme

Diferents ens han estudiat els danys del prohibicionisme i les evidegravencies del seu fracagraves La ingent literatura publicada en els darrers anys ndashespecialment a partir de 2008 quan la uNODc1 va reconegraveixer per primera vegada les consequumlegravencies ldquono desitjadesrdquo de les poliacutetiques de fiscalitzacioacute i multiplicada a partir del 2012 amb vistes a la uNGASS 20162 sobre poliacutetiques de droguesndash mostra lrsquointeregraves per plantejar alternatives al prohibicionisme La negativa dels agents prohibicionistes a qualsevol alternativa a la via repressiva provoca que els resultats siguin nefastos i els danys terribles A continuacioacute es realitza una anagravelisi de les consequumlegravencies ldquono desitjadesrdquo de les poliacutetiques de fiscalitzacioacute tant a nivell mundial com estatal amb especial atencioacute als danys relacionats amb les poliacutetiques del cagravennabis substagravencia

1 united Nations Office on Drugs and crime per les seves inicials en anglegraves 2 united Nations General Assembly Special Session



35









36








37









38









39








40








41









42









43








44


Conclusions







45











46





47




48




49






35









36








37









38









39








40








41









42









43








44


Conclusions







45











46





47




48




49






36








37









38









39








40








41









42









43








44


Conclusions







45











46





47




48




49






37









38









39








40








41









42









43








44


Conclusions







45











46





47




48




49






38









39








40








41









42









43








44


Conclusions







45











46





47




48




49






39








40








41









42









43








44


Conclusions







45











46





47




48




49






40








41









42









43








44


Conclusions







45











46





47




48




49






41









42









43








44


Conclusions







45











46





47




48




49






42









43








44


Conclusions







45











46





47




48




49






43








44


Conclusions







45











46





47




48




49






44


Conclusions







45











46





47




48




49






45











46





47




48




49






46





47




48




49






47




48




49






48




49






49




Els danys de les polítiques prohibicionistes en l'àmbit de les drogues

Science

Transcript of Els danys de les polítiques prohibicionistes en l'àmbit de les drogues