Els ecosistemes de Catalunya

252

Ecosistemes terrestres

Els ecosistemes terrestres es defineixen, bàsicament, en relació

amb les comunitats vegetals. El clima és el principal determinant

del tipus de bosc que trobem en cada lloc.

Pineda de pi blanc

Alzina

Bosc mediterraniPropi de zones de pluges escasses, estius caloro­sos i hiverns suaus. Trobem aquesta vegetació a les planes i a la muntanya baixa o mitjana des del Delta de l’Ebre fins al Prepirineu. Els arbres més comuns tenen la fulla perenne.

Els boscos més representatius són les pinedes de pi blanc i de pi negre, els alzinars i les suredes. Entre la fauna més representativa hi ha el porc senglar, la mostela, el ratpenat, la granota, el gaig o el mussol comú.

El principal problema del bosc mediterrani, ac­tual ment, són els incendis forestals, ja que els boscos joves (d’entre 20 i 40 anys) tenen espè­cies que s’inflamen amb facilitat a causa dels olis i les resines que contenen. A mesura que el bosc maduri (entre els 40 i 80 anys), les alzines co­mençaran a guanyar lloc i ja no es produiran tants incendis.

Mostela

El meuentorn

Bosc caducifoliPropi de zones de pluges abundants, hiverns moderadament freds i estius menys calorosos. Trobem aquesta vegetació al Pirineu i al Mont­seny.

Els arbres més comuns són les pinedes de pi roig i pinassa, les rouredes, les castanyedes i les fagedes. Entre la fauna més representativa tro­bem el tritó del Montseny (única espècie de ver­tebrat endèmica de Catalunya), el pigot negre, la guineu, l’esquirol, la musaranya o el talpó.

Bosc de coníferesPropi de zones de pluges i nevades abundants, hiverns llargs i freds i estius curts i suaus. Trobem aquesta vegetació a la part alta del Pirineu i al cim del Montseny. Aquests boscos arriben fins a 2.400 m d’altitud; les plantes que hi viuen estan adaptades al fred i a la neu.

Els boscos més comuns són la pineda de pi negre, l’avetosa i els bedollars. Entre la fauna més repre­sentativa hi trobem el cérvol, el llop, la guineu o la perdiu blanca.

Castanyer

253

1 Descriu el tipus de vegetació més caracte­rístic del teu entorn pròxim.

Activitats

Tritó del Montseny

Fageda Avetosa

Cérvol

Ecosistemes litorals

A la zona litoral hi interaccionen el medi marí i el medi terrestre. En

aquesta zona hi trobem ecosistemes molt diferents, com ara els prats de

posidònia, les platges, les dunes o els penya-segats.

És també en aquesta zona on sempre s’han desenvolupat importants activitats

humanes com la pesca, l’agricultura i, més modernament, el turisme.

També cal considerar que qualsevol alteració que es produeix en un

d’aquests ecosistemes repercuteix en tots els altres.

DeltesEls deltes es formen per l’acumulació de sedi­ments a la desembocadura d’un riu. Només es poden formar en mars tranquils, com ara el Me­diterrani.

Un dels principals problemes que tenen actual­ment els deltes és que, amb la disminució del ca­bal dels rius, disminueixen també els sediments aportats i, per tant, el delta pot perdre superfície.

Els deltes tenen molta importància com a terreny de conreu, per la riquesa del seu sòl, i com a lloc d’estada dels ocells migradors. A Catalunya tenim els deltes de l’Ebre i del Llobregat.

En el Delta de l’Ebre ja han desaparegut algunes espècies autòctones a causa de la presència d’es­pècies invasores; en són exemples el musclo ze­brat, la gambúsia i el cranc vermell.

254

Conreu d’arròs al Delta de l’Ebre

Bec d’alena (Recurvirostra avosetta)

El meuentorn

Aiguamolls de l’Empordà255

2 Per quina raó apareixen espècies invasores?

Activitats

AiguamollsSón terrenys impermeables inundats permanent­ment, on abunden els joncs i les canyes. Són molt importants com a zona on crien molts animals. La fauna és molt variada; hi podem observar cigo­nyes, fotges, reinetes, tortugues de rierol, blauets, daines, ratpenats… Fotja

Si vols conèixer la història d’aquest lloc, pots mirar­te el documental que trobaràs en www.espaibarcanova.cat.

Canyís (Phragmites australis)Tamariu (Tamarix sp)

RiusSón cursos d’aigua permanent, el cabal dels quals oscil·la segons les estacions. La composició quími­ca de l’aigua pot variar al llarg de l’any: a la tardor i a l’hivern la concentració dels compostos orgànics augmenta a causa de la degradació de la biomas­sa acumulada. A l’estiu el cabal disminueix i, per tant, la concentració de sals dissoltes augmenta.

El meuentorn

L’aigua superficial

Ecosistemes d’aigua dolça

Els ecosistemes d’aigua dolça comprenen tot un conjunt d’ecosistemes amb

característiques molt diferents; alguns són força coneguts, com els rius, però d’altres sovint ens passen desapercebuts perquè

no els veiem: les aigües subterrànies.El Ter

El Llobregat256

Truita de riu

Torrents i aigües salvatgesEls torrents són cursos d’aigua curts i es­tacionals. L’aigua prové de la pluja o del desglaç i sempre els localitzem en zones de molt pendent. Les aigües salvatges són aigües no canalitzades que només corren quan s’ha produït una pluja forta.

257

La Noguera Pallaresa

3 Hi ha cap riu que passi per la teva població o per la teva co­marca? Descriu­lo. Hi ha indústries a la seva riba? Quina és la qualitat de l’aigua actualment? Pregunta als teus pares o als teus avis si la qualitat de l’aigua d’aquest riu ha millorat o ha empitjorat en els darrers quinze anys. Justifica la teva resposta.

Activitats

258

El meuentorn

Llacs, embassaments i canalsEn el Pirineu hi ha molts estanys d’origen glacial; acostumen a ser de petites dimensions i es no­dreixen de les aigües de desglaç. En són exem­ples l’estany de Sant Maurici i l’estany Gento.

El llac més gran de Catalunya és l’estany de Ba­nyoles, que s’alimenta d’aigües subterrànies.

Els embassaments són construccions antròpiques que tenen per finalitat regular el cabal d’aigua per evitar les avingudes, subministrar aigua a les po­blacions i produir energia elèctrica. En són exem­ples l’embassament de Sau i el de Susqueda, el pantà d’Escales i el de la Baells...

Les aigües d’alguns rius són desviades per canals amb la finalitat de subministrar aigua a conreus de regadiu. En són exemples la Séquia de Man­resa i el canal d’Urgell.

Estany de Sant Maurici

Estany de Banyoles

Séquia de Manresa

259

Són les aigües que s’infiltren en el subsòl a través dels porus de les roques i del sediment fins a ar­ribar a una capa impermeable, on s’acumulen. El volum de les aigües subterrànies és més elevat que el de les aigües superficials.

AqüífersLa seva composició és molt variable i depèn de la localització i de la profunditat.

L’explotació de les aigües subterrànies compor­ta impactes en el medi, com ara els següents: la contaminació per abocament de substàncies d’origen agrícola, ramader, urbà o industrial; la sobreexplotació provocada pel fet que s’extreu més aigua de la que es recull, i la salinitat per so­breexplotació dels aqüífers costaners.

A Catalunya hi ha molts aqüífers: per exemple, a la Vall Baixa i al delta del Llobregat, al baix Ter i a la Muga.

Els carstA Catalunya hi ha moltes roques calcàries i car­bonatades solubles; quan l’aigua s’infiltra, forma coves, avencs i dolines.

Alguns exemples de carsts són el massís del Gar­raf, el massís de Montserrat o Sant Llorenç del Munt i el Montgrí. Entre les coves, algunes visita­bles, destaquen les del Salnitre de Montserrat o la Cova Meravelles de Benifallet.

Les aigües subterrànies

4 Hi ha cap aqüífer a la teva comarca? Situa els principals en un mapa.

Activitats

Sant Llorenç del Munt

Coves del Salnitre o coves de Montserrat

Massís del Garraf

CostaEl litoral català va des del Cap de Creus fins a Al­canar.

Podem distingir diferents tipus de costa:

• Costa rocosa i abrupta. Es tracta d’una costa re­tallada amb molts entrants i sortints, com és el cas de la Costa Brava.

• Costa rocosa mitjanament abrupta. Així són el li­toral del Garraf i el cap de Salou.

• Costa poc abrupta i poc retallada, en què les plat­ges es formen a partir de les aportacions dels tor­rents i per la deriva continental. En són exemples la zona central del Maresme, Vilanova i la Geltrú o l’Ametlla de Mar.

• Sectors influenciats per l’acció humana. Són aquells sectors en què la costa s’ha modificat molt, per acció antròpica. En són exemples la costa de Barcelona i la de Tarragona.

El meuentorn

Gairebé tres quartes parts del nostre planeta estan cobertes pel mar. Cal considerar dos aspectes

importants d’aquest ecosistema: la profunditat i el fons marí.

Pel que fa a la profunditat, com més distància fins al fons, menys llum solar hi ha, fins que

desapareix; la temperatura també baixa, però sense tantes oscil·lacions com en els

ecosistemes terrestres.

Pel que fa al fons marí, aquest pot ser de dos tipus: la plataforma continental i les planures

abissals.

Costa del Garraf

Costa Brava

260

Ecosistemes d’aigua salada

Cap de Creus

PosidòniaÉs una planta superior (amb arrel, tija, fulles, flors i fruit) endèmica de la Mediterrània. La podem trobar, com a màxim, fins a uns 50 m de profun­ditat, ja que necessita la llum per fer la fotosíntesi.

Ocupa els fons marins formant grans praderies. És molt important ja que constitueix l’hàbitat de moltes espècies animals, però també perquè fixa el substrat, té una elevada producció primària i afavoreix la formació de les platges.

És una planta molt sensible a la contaminació; per això és un bon indicador de la qualitat ambiental.

A Catalunya trobem praderies de posidònia a les Illes Medes, a la zona litoral entre Sitges i Tarra­gona (degradada a causa de la pesca d’arrosse­gament), a l’Ametlla de Mar, a Mataró i des de Bla­nes fins al cap de Creus (en zones aïllades).

5 Per què la posidònia també és coneguda amb el nom d’«alga dels vidriers»?

6 Quant temps necessita la posidònia per rege­nerar­se?

Activitats

L’Ametlla de Mar Costa de Tarragona (Salou)

261