Diapositiva 1

ELS SSERS VIUSTema 3Caracterstiques dels e.vComposici dels e.vLa cllulaOrganitzaci cellularCllula animalCllula vegetalClassificaci dels ssers viusEls RegnesCom es classifiquen els e.vLa biodiversitat

Caracterstiques dels e.vTots els e.v tenen unes caracterstiques comunes:Realitzen les funcions vitals:Neixen: s el resultat de la fecundaci (= s la uni de dues cllules sexuals de diferent sexe). En el moment que hi ha fecundaci deim que hi ha reproducci sexual (hi ha diferenciaci de sexes mascles i femelles -). Mentre que si no hi ha diferenciaci de sexes es diu que hi ha reproducci asexual.Nutreixen: consisteix que els ev per poder dur a terme les funcions vitals i mantenir les constants vitals (batec del cor, respiraci i T corporal) han dabsorbir els nutrients continguts en els aliments.Els ev tenen dos tipus de nutrici:- auttrofa: s aquella que presenten els vegetals, de manera que fabriquen m.o a partir de sals minerals, aigua i CO2 - hetertrofa: s aquella que tenen els org que fabriquen la m.o a partir de m.o ja elaborada. Ex humans, altres animals, bacteris i fongsReprodueixen: s la capacitat que tenen els ev de donar lloc a altres ev, els quals poden ser iguals (reprod. asexual) o semblants (reprod sexual) als progenitors.En els ev hi podem trobar dos tipus de reproducci:- asexual: s aquell tipus de reproducci on no hi ha intercanvi de material hereditari (ADN o ARN) de manera que aquests individus donen lloc a individus completament idntics.Solen tenir aquest tipus de reprod org poc evolucionatsEl fet que no hi hagi intercanvi de material hereditari no permet que hi hagi adaptacions als canvis ambientalsEs poden diferenciar diferents tipus de reprod asexual:- bipartici: t lloc quan les cllules o determinats org es divideixen per la meitat, de manera que formen dues cllules o individus completament idntics. Per ex les cllules animals.

El procs de divisi del nucli sanomena MITOSI- Gemmaci: t lloc quan una cllula mare forma una cllula ms petita que sanomena gemma

- Esporulaci: t lloc quan a linterior de la cllula mare es formen grans quantitats de cllules molt ms petites, anomenades espores que una vegada han madurat sn alliberades a lexterior. s prpia dels fongs i dalguns vegetals

esporesgemma- Pluripartici: t lloc quan la cllula mare divideix el seu nucli en moltes porcions les quals senvolten de citoplasma i membrana plasmtica, de manera que es formen moltes cllules filles en el seu interior les quals salliberen.

- Fragmentaci: t lloc quan els individus es reprodueixen mitjanant fragments de lindividu inicial. Per ex lestrella de mar, vinagrella

- sexual: s aquella on hi ha una diferenciaci sexual (= dimorfisme sexual), s a dir hi intervenen dos organismes de diferents sexes (mascles i femelles).En el moment de la fecundaci hi ha intercanvi de material hereditari. Aquest intercanvi permet que hi hagi canvis en la informaci del material hereditari i aix permet que es puguin adaptar a les noves condicions ambientals.Els org que tenen aquest tipus de reproducci donen lloc a uns pocs individus.Composici dels evTots els ev estan formats pels mateixos elements, els quals sanomenen bioelements (= sn els elements que formen part dels ev).Aquests elements sn: CHONPiSCarboniHidrogenOxigenNitrogenPhsphor (fsfor)iSofreAquests elements sorganitzen de diferent manera i donen lloc a les diferents molcules dels org (biomolcules). Def molcula: conjunt de dos o ms elements els quals poden ser iguals o diferents. Per ex CO (monxid de carboni); O2; H2O (aigua); CH4 (met o pet).Depenent de com sorganitzin tindrem dos tipus de substncies:Substncies inorgniques: sn aquelles substncies que a ms de trobar-se en els ev tamb els trobam en la matria inert. Aquestes substncies sn:Aigua: s la substncia ms abundant en tots els ev, per ex en el cas dels humans s dun 65%Laigua s important pels ev ja que s el medi on shi transporten els nutrients i les substncies de rebuig, com tamb s el medi on shi realitzen la gran majoria de reaccions qumiques dels organismes.Sals minerals: sn substncies procedents de les roques i que els organismes les necessiten per poder dur a terme determinades funcions i estructures.Determinats gasos: els ev per poder dur a terme les funcions vitals necessiten lO2 el qual es troba a latmosfera, aigua i fins i tot en els primers metres del sl.Substncies orgniques: sn aquelles que noms trobam en els ev i estan formades pels bioelements (CHONPiS). Aquestes substncies estan formades per molcules que tenen enllaos que quan es trenquen alliberen energia que ser emprada per realitzar altres molcules.Aquestes substncies es divideixen en:Glcids: com la glucosa o la cellulosa. Sn emprats per aconseguir energia i formar estructures. Ex C6H12O6Lpids: com els cids grasos o el colesterol. Semmagatzemen per formar la reserva energtica.Protenes: regulen determinades funcions, com ara lhemoglobina, tamb transporten substnciescids nucleics: sn els responsables de la formaci de lADN.Vitamines: sn les responsables de dur a terme determinades funcions. Ex Vit K2. La cllula

Def: la cllula s la part ms petita i fonamental dels ev, s a dir sn capaces de realitzar les funcions vitals.La primera vegada que sobserv una cllula fou lany 1666, per Robert Hooke, el qual va observ lespai buit que hi ha al suro i lanomen cllula. Per no va ser fins lany 1836 quan Schleiden i Schwann varen poder observ pel microscopi les primeres cllules i establiren una teoria, que fins avui en dia no es posa en dubte, la qual diu:Tots els ev estan formats per cllules.La cllula s la part ms petita i fonamental dels ev, s a dir realitza les funcions vitals.Tota cllula prov duna altra cllula.El material hereditari es transmet de generaci en generaci.Teoria cellularNivells dorganitzaci cellular

Segons com estigui organitzat el material hereditari, podem diferenciar dos tipus de cllules:procariotes: significa fals nucli.Sn les primeres formes de vida que varen aparixer dins laigua (bacteris).Es caracteritzen per tenir forma de sac i tenir el material hereditari (ARN) dispers per tot el citoplasma.Tamb es caracteritzen per tenir un filament, anomenat flagel, que els permet moures per laigua.

eucariotes: significa vertader nucli.perqu es caracteritzen per tenir el material hereditari comprs dins una membrana, formant una estructura anomenada nucli.Es pensa que varen sorgir a partir de les procariotes.Tamb es caracteritzen per tenir el citoplasma organitzat en petites estructures que realitzen les determinades funcions vitals, sanomenen orgnuls.Es divideixen en: cllula animal i vegetal.

La cllula animal i vegetal

Pg 47 ms els dibuixos amb les seves parts3. Classificaci dels ev

Tots els ev, des dels bacteris ms petits fins a la balena ms gran, es classifiquen en cinc regnes: moneres protoctits fongs vegetalsanimals

Pg 50 (llibre vell) o 114 (llibre nou) copiamTots els ev shan de poder classificar, per aix hi ha una cincia que sencarrega de classificar-los i sanomena taxonomia.Aquesta consisteix en agrupar els ev en grups cada vegada ms petits. Cada un daquests grups sanomenen taxons. Aquests sn:RegneTipusClassesOrdresFamliesGneresEspcies RegneTipusClassesFamliesOrdreGnereEspcieEspcie humanaGorillaRegneAnimalRegneAnimalTipusCordatTipusCordatSubtipusVertebratSubtipusVertebratClasseMamferClasseMamferOrdrePrimatOrdrePrimatFamliaHomnidFamliaHomnidGnereHomoGnereGorillaEspcieHomo sapiensEspcieGorilla gorillaLes espcies

Def: s un conjunt dorganismes que es poden reproduir entre ells i a ms el nou individu s frtil.

Per aix podem diferenciar individus de diferent sexe i deim que hi ha dimorfisme sexual.Generalment totes les espcies tenen un nom com, per aquest canvia segons la poblaci o el pas, per tant no s molt funcional.Per aix s necessari que hi hagi un nom que sigui universal (que serveixi per tot el mn), aquest s el nom cientfic.

El nom cientfic est format per dos noms amb llat, aix se li diu nomenclatura binomial, on el primer nom correspon al Gnere, mentre que el segon fa referncia a lespcie en concret.Ex Cannis domesticus Ca Cannis lupus llopLa biodiversitat

copiar pg 53