Els inicis de la literatura

Els trobadors

L’amor cortés

“L’amor? Una invenció del s XIII! No hi ha dubte que això que nosaltres anomenem “amor” va ser desconegut per l’antiguitat.

Aquest “amor” és una creació dels trobadors provençals… Des d’aleshores fins avuí s’ha escampat gràcies a la literatura…

L’amor cortés

No oblidem que l’amor, en els seus orígens, era “amor cortés”: afer d’aristòcrates. La poesia proençal, i el concepte d’amor que elabora van ser patrimoni de dames i cavallers…”

Joan Fuster

És això cert?

Poesia trobadoresca

• Què és?– La primera manifestació literària en una

llengua vulgar, l’occità.

• Quan naix?– Al segle XII (i s’estén fins el XV)

• On?– Al sud de l’actual França, però s’escampa per

territoris fronterers (Itàlia i Catalunya)

Poesia trobadoresca

Poesia trobadoresca

• La gran pegunta: si està escrita en una “altra llengua” perquè ho donem a classe de valencià?– Segons Martí de Riquer, perqué després dels

trobadors del XII i XIII els nostres poetes estan fortament influenciats. El primer que escriu plenament en valencià és Ausiàs.

– És molt difícil establir un tall entre occità i valencià.

Context Històric

• Forma d’organització social: el feudalisme.– Pacte d’explotació de la terra en senyorius

(feus).– Tres estaments:

• La noblesa• L’església• El poble

Trobadors, poetes i joglars

• Trobadors:– Aquells que integren la lírica provençal– Trobar significa crear.– Professionals de la literatura que creen la

lletra i la música.• Alguns nobles amb la vida resolta també es

dediquen a fer poesia trobadoresca

Trobadors, poetes i joglars

• Joglars:– Encarregats de transmetre les composicions,

cantant i ballant.– Tipus:

• Lírics (especialitzats en poesia amorosa)• De gesta (recitaven epopeies)

– Alguns eren molt famosos perquè proporcionaven divertiment.

Trobadors, poetes i joglars

• Poetes:– Paraula reservada a aquells que componien

les seues obres en llatí.

Trobadors, poetes i joglars

• Es conserven 2.500 composicions trobadoresques.

• Es tenen documentats 350 trobadors amb nom i cognoms:– 24 d’ells catalans

Trobadors

• Cançoners:– Mena d’antologies que es compilaren a partir

del segle XIII, on les composicions van ordenades per autors o gèneres i que de vegades poden venir acompanyades per les partitures musicals.

Trobadors

• Vides:– Textos en prosa que acomapanyen algunes

poesies i ofereixen una breu biografia.

• Razós:– Textos en prosa que expliquen les

circumstàncies concretes d’una poesia.

Aspectes formals

• Molt rígida: perfecció formal.

• Tipus diferents de trobar:– Trobar leu.– Trobar clus.

• Trobar ric

Quin amor?

• Amor cortés:– Concepte que fa referència a la fina amor (fin

amor) o amor lleial del trobador vers la dama.– El trobador s’anomen a ell mateix hom, és a

dir, vassall d’una midons (meus dominus).– Normalment estava casada: l’amor cortés era

extramatrimonial!• El marit és el gilós• Apareixen lausangiers

Gèneres

• Cançó

• Sirventés

• Plany

• Alba

• Pastorel·la

• Altres gèneres menors

La cançó

• Gènere per execel·lència

• Temàtica amorosa.

• 5 o 7 versos amb tornada on es troba el senhal.

• Ple de llocs comuns i de tòpics (joi, larguesa, escarsetat, croi…).

El sirventés

• Composició que serveix de vehicle a la ira, a l’odi i a la represió moralitzadora.

• Agafa l’esquema estròfic i mètric d’una cançó coneguda– Voluntat de promoure la seua ràpida difusió

El plany

• Lament fúnebre per la mort d’una persona, generalment un gran senyor que protegia el trobador.

L’alba

• Descriu l’enuig dels enamorats que, després d’haver passat la nit junts, han de separar-se a l’eixida del sol.

La pastorel·la

• Gènere molt estereotipat en què es narra un encontre entre un cavaller –o el mateix trobador- i una pastora, i en què s’estableix un diàleg amorós entre els dos.

Alguns trobadors

• Guillem de Berguedà (XII)– Important pel seu sirventés i el seu plany al

marqués de Mataplana.

• Cerverí de Girona

• Altres

Guillem de Berguedà

I Cansoneta leu e plana,

leugereta, ses ufana,

farai, e de mon Marques

del traichor de Mataplana,

q'es d'engan farsitz e ples.

A, Marques, Marques, Marques,

d'engan etz farsitz e ples.

I

Cançoneta lleu i plana, lleugereta, sense pretensions,

jo faré del meu Marquès,

del traïdor de Mataplana,

que és d'engany farcit i ple.

Ai, Marquès, Marquès, Marquès,

d'engany sou farcit i ple.

Guillem de Berguedà

II

Marques, ben aion les peiras a Melgur depres Someiras,

on perdetz de las dentz tres;

ni ten dan que las primeiras

i son e non paron ges.

A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples.

II

Marquès, bé hagin les pedres,

a Melgur, prop de Someires,

on perdéreu tres de les dents;

no tenen cap dany que les primeres

encara continuen allò i no ho sembla gens.

Ai, Marquès, Marquès, Marquès,

d'engany sou farcit i ple.

Guillem de Berguedà

IIIDel bratz no.us pretz una figa, que cabreilla par de biga

e portatz lo mal estes;

ops i auria ortiga

qe.l nervi vos estendes .

A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples.

IIIPel braç no us dono una figa, que sembla cabiró de biga

i el porteu mal estès; es necessitaria ortiga

que el nervi us estengués

Ai, Marquès, Marquès, Marquès,

d'engany sou farcit i ple.

Guillem de Berguedà

IV

Marques, qui en vos se fia

ni a amor ni paria;

guardar se deu tota ves

qon qe.z an: an de clar dia,

de nuoitz ab vos non an ges.

A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples.

IV

Marquès, qui en vós confia

no té amor ni companyia;

ha de gaurdar-se sempre

en qualsevol ocasió: sigui de dia i de nit no vagi en vós de cap manera.

Ai, Marquès, Marquès, Marquès, d'engany sou farcit i ple.

Guillem de Berguedà

VMarques, ben es fols qui.s vana c'ab vos tenga meliana

meins de brajas de cortves;

et anc fills de crestiana pejor costuma non mes. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz

farsitz e ples.

VMarquès, és ben boig qui es vana

de fer migdiada amb vós

sense calces de cordova;

i mai fill de cristiana pitjor

costum no ha permès.

Ai, Marquès, Marquès, Marquès, d'engany sou farcit i ple.

Guillem de Berguedà

I

Consirós cant e planc e plor

pel dol qe.m a sasit et pres

al cor per la mort Mon Marqes,

En Pons, lo pros de Mataplana,

qi era francs, larcs e cortes,

e an totz bos captenimens,

e tengatz per un dels melhors

qi fos de San Marti de Tors

tro...et la terra plana

IConsirós cante, plany i plore

pel dolor que m'ha pres i s'ha emparat

del meu cor per la mort de Mon Marqués,

En Ponç, el noble de Mataplana, que era franc, liberal i cortés

i amb tots els bons capteniments,

i tingut per un dels millors

que hi hagué de S. Martí de Tours

a [Lleida] i la terra plana

Guillem de Berguedà

III

Marqes, s'eu dis de vos follor, ni motz vilans ni mal apres, de tot ai mentit e mespres c'anc, pos Dieu basti Mataplana, no.i ac vassal qe tan valges, ni qe tant fos pros ni valens ni tan onratz sobre.ls aussors; jas fosso ric vostr'ancesors; e non o dic ges per ufana.

III

Marquès, si vaig dir de vós follies i mots vilans i mal apresos, en tot he mentit i errat, car mai, des que Déu bastí Mataplana, no hi hagué vassall que tant valgués ni que fos tan noble ni tan valent, ni tan honrat sobre els més elevats, per molt rics que fossin els vostres avantpassats;

i no ho dic gens per ufana.

Beatriu de Dia

I

Estat ai en greu cossirierper un cavallier q'ai agut,e voill sia totz temps saubutcum eu l'ai amat a sorbrier;ara vei q'ieu sui trahidacar eu non li donei m'amor,don ai estat en gran erroren lieig e qand sui vestida.

IHe estat en gran tristesa,

per un cavaller que vaig tenir,

i vull que sempre siga sabut

que jo l’he estimat tant;

ara veig que he sigut abandonda

per no entregar-li el meu amor,

i passe una gran pena

al llot i quan estic vestida

Beatriu de Dia

II

Ben volria mon cavalliertener un ser e mos bratz nut,q'el s'en tengra per erebutsol q'a lui fezes cosseillier;car plus m'en sui abellidano fetz Floris de Blanchaflor:eu l'autrei mon cor e m'amor,mon sen, mos huoills e ma vida.

II

Bé voldria mon cavaller

tenir un vespre en els meus braços nus

que es tinguera per content,

amb sols que li fera de coixí…

ja que estic més emamorada

que no Florís de Blancalor

jo li oferisc el meu cor i amor,

el meu seny, ulls i vida.

Beatriu de Dia

III

Bels amics, avinens e bos,cora·us tenrai e mon poder?e que jagues ab vos un sere qe·us des un bais amoros!Sapchatz, gran talan n'auriaqe·us tengues en luoc del marit,ab so que m'aguessetz plevit

de far tot so qu'eu volria

III

Bell amic, amable i bo,

quan vos tindré en el meu poder?

i que jaguera amb vos un vespre

que vos donara un bes amorós!

sapigueu que tindria un gran desig

de tenir-vos en lloc del marit,

tan sols amb que em deixareu

de fer tot el que voldria.

Què hauries de saber?

• Què s’entén per poesia trobadoresca, quan va naixer i on.

• En quina llengua està escrita i perquè s’estudia a classe de valencià.

• Les relacions entre la poesia trobadoresca i la forma d’organització pròpia del feudalisme.

Què hauries de saber?

• Diferències entre trobadors, poetes i joglars.

• Aspectes formals i diferents tipus de trobar.

• Diferents gèneres trobadorescos.

• Quina concepció d’amor s’amaga darrere de la poesia trobadoresca.

Per ampliar coneixements…

• Sobre l’occità.

• Sobre la poesia trobadoresca.

• + sobre la poesia trobadoresca (UOC)

• + sobre les trobairitz (UOC)

• Sobre Guillem de Berguedà.

• Sobre Cerverí de Girona.

• Sobre Beatriu de Dia.